Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Anàlisi real, Éléments de mathématique, Àlgebra multilineal, Càlcul multivariable, Càlcul tensor, Cohomologia de De Rham, Compactificació (física), Connexió (matemàtica), Covector, Derivada direccional, Derivada exterior, Diferencial d'una funció, Equacions d'Euler-Lagrange, Espai vectorial, Feix (matemàtiques), Forma canònica, Forma de Chern–Simons, Forma de curvatura, Forma de volum, Formes diferencials tancades i exactes, Geometria diferencial, Georges de Rham, Guido Fubini, Hermann Grassmann, Injecció canònica, Integració, Integral de superfície, Operador laplacià, Orientabilitat, Producte exterior, Shiing-Shen Chern, Tensor, Tensor mètric, Teorema de Stokes, Teoremes de Picard (anàlisi complexa), U-forma canònica, Varietat (matemàtiques), Varietat diferenciable, Varietat riemanniana, Varietat simplèctica.
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Nou!!: Forma diferencial і Anàlisi real · Veure més »
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N. Bourbaki, escrit originalment en francès, i que en l'actualitat es compon d'onze llibres que sumen més de 60 capítols, amb més de 7.000 pàgines.
Nou!!: Forma diferencial і Éléments de mathématique · Veure més »
Àlgebra multilineal
A la matemàtica, l'àlgebra multilineal és una àrea d'estudi que generalitza els mètodes de l'àlgebra lineal.
Nou!!: Forma diferencial і Àlgebra multilineal · Veure més »
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Nou!!: Forma diferencial і Càlcul multivariable · Veure més »
Càlcul tensor
En matemàtiques, el càlcul tensor, l'anàlisi tensor o el càlcul de Ricci és una extensió del càlcul vectorial als camps de tensors (tensors que poden variar en una varietat, per exemple en l'espai-temps).
Nou!!: Forma diferencial і Càlcul tensor · Veure més »
Cohomologia de De Rham
A l'entorn de la geometria diferencial, les formes diferencials a la varietat diferenciable que són derivades exteriors es diuen exactes, i les formes tals que les seves derivades exteriors són 0 es diuen tancades (vegeu formes diferencials tancades i exactes).
Nou!!: Forma diferencial і Cohomologia de De Rham · Veure més »
Compactificació (física)
En física teòrica, la compactificació és una operació que permet canviar una teoria respecte d'una de les seves dimensions d'espaitemps.
Nou!!: Forma diferencial і Compactificació (física) · Veure més »
Connexió (matemàtica)
El transport paral·lel d'un vector al llarg d'una corba tancada sobre l'esfera, que igual que el concepte de derivada covariant es basa en la noció de '''connexió matemàtica'''. L'angle \alpha després de recórrer una vegada la corba és proporcional a l'àrea dins de la corba. En geometria diferencial, la connexió és un objecte matemàtic definit en una varietat diferenciable que permet establir una relació o "connectar" la geometria local entorn d'un punt amb la geometria local entorn d'un altre punt.
Nou!!: Forma diferencial і Connexió (matemàtica) · Veure més »
Covector
S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.
Nou!!: Forma diferencial і Covector · Veure més »
Derivada direccional
En matemàtiques, la derivada direccional d'una funció derivable de diverses variables al llarg d'un vector V en un punt donat P, intuïtivament, representa la raó instantània de canvi de la funció quan es passa per P resseguint la direcció de V. Això per tant generalitza la noció de derivada parcial, en la qual la direcció és sempre paral·lela a un dels eixos de coordenades.
Nou!!: Forma diferencial і Derivada direccional · Veure més »
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Nou!!: Forma diferencial і Derivada exterior · Veure més »
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Nou!!: Forma diferencial і Diferencial d'una funció · Veure més »
Equacions d'Euler-Lagrange
Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.
Nou!!: Forma diferencial і Equacions d'Euler-Lagrange · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Forma diferencial і Espai vectorial · Veure més »
Feix (matemàtiques)
En matemàtiques, un feix és una eina per l'estudi sistemàtic d'unes certes dades (com poden ser conjunts, grups abelians, anells) lligats a conjunts oberts i definits localment respecte ells.
Nou!!: Forma diferencial і Feix (matemàtiques) · Veure més »
Forma canònica
Normalment, en matemàtiques i ciències de la computació, una forma canònica (sovint denominada forma normal o forma estàndard) d'un objecte matemàtic és una manera convencional de presentar aquest objecte com una expressió algebraica.
Nou!!: Forma diferencial і Forma canònica · Veure més »
Forma de Chern–Simons
En matemàtiques, les formes diferencials de Chern–Simons són un tipus de classes característiques secundàries.
Nou!!: Forma diferencial і Forma de Chern–Simons · Veure més »
Forma de curvatura
En geometria diferencial, la forma de curvatura descriu la curvatura d'una connexió de Cartan en un fibrat principal.
Nou!!: Forma diferencial і Forma de curvatura · Veure més »
Forma de volum
En matemàtiques, una forma de volum sobre una varietat diferenciable és una forma de dimensió màxima (és a dir, una forma diferencial de grau màxim).
Nou!!: Forma diferencial і Forma de volum · Veure més »
Formes diferencials tancades i exactes
A l'entorn del càlcul vectorial i dins la topologia diferencial, els conceptes de forma tancada i forma exacta són definits per les formes diferencials, per les equacions perquè una forma donada α sigui una forma tancada, i per a una forma exacta, amb α donada i β desconeguda.
Nou!!: Forma diferencial і Formes diferencials tancades i exactes · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Forma diferencial і Geometria diferencial · Veure més »
Georges de Rham
va ser un matemàtic i alpinista suís.
Nou!!: Forma diferencial і Georges de Rham · Veure més »
Guido Fubini
va ser un matemàtic italià.
Nou!!: Forma diferencial і Guido Fubini · Veure més »
Hermann Grassmann
Hermann Günther Grassmann (Stettin, 15 d'abril de 1809 - 26 de setembre de 1877) fou un lingüista i matemàtic alemany.
Nou!!: Forma diferencial і Hermann Grassmann · Veure més »
Injecció canònica
''A'' és un subconjunt de ''B'', i ''B'' és un superconjunt de ''A''. En matemàtiques, si A és un subconjunt de B, llavors laplicació inclusió (també dita funció inclusió o injecció canònica) és la funció ι que envia cada element x de A cap al mateix element x, vist com un element de B: De vegades s'utilitza una "fletxa amb ganxo" en comptes de la fletxa habitual per representar l'aplicació inclusió; així, també es pot escriure (aquesta notació de vegades s'utilitza per simbolitzar ''embeddings'') Aquesta i altres funcions injectives anàlogues procedents de subestructures de vegades s'anomenen injeccions naturals.
Nou!!: Forma diferencial і Injecció canònica · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Forma diferencial і Integració · Veure més »
Integral de superfície
En matemàtiques, una integral de superfície és una integral definida calculada sobre una superfície (la qual pot ser corbada); es pot pensar en la relació entre la integral de superfície i la integral doble com l'equivalent en dues dimensions de la relació entre la integral curvilínia i la integral normal.
Nou!!: Forma diferencial і Integral de superfície · Veure més »
Operador laplacià
En càlcul vectorial, l'operador laplacià és un operador diferencial el·líptic de segon ordre, denotat com Δ, relacionat amb certs problemes de minimització de determinades magnituds sobre un cert domini.
Nou!!: Forma diferencial і Operador laplacià · Veure més »
Orientabilitat
tor és una superfície orientable. La cinta de Möbius és una superfície no orientable. Noteu que el cranc que recorre la cinta intercanvia la seva dreta i la seva esquerra amb cada circulació completa. Això no passaria si el cranc fos en un tor. La superfície de Steiner és no orientable. En matemàtiques, l'orientabilitat és una propietat de les superfícies en l'espai euclidià que mesura si és possible fer una elecció consistent del vector normal a la superfície a cada punt.
Nou!!: Forma diferencial і Orientabilitat · Veure més »
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Nou!!: Forma diferencial і Producte exterior · Veure més »
Shiing-Shen Chern
va ser un matemàtic xinès de naixement, nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Forma diferencial і Shiing-Shen Chern · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Forma diferencial і Tensor · Veure més »
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Nou!!: Forma diferencial і Tensor mètric · Veure més »
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Nou!!: Forma diferencial і Teorema de Stokes · Veure més »
Teoremes de Picard (anàlisi complexa)
En anàlisi complexa, el gran Teorema de Picard i el petit Teorema de Picard són dos teoremes relacionats entre si que tracten sobre el recorregut d'una funció analítica.
Nou!!: Forma diferencial і Teoremes de Picard (anàlisi complexa) · Veure més »
U-forma canònica
En matemàtiques, la u-forma canònica és una 1-forma especial definida sobre el fibrat cotangent T*Q d'una varietat Q. També s'anomena u-forma tautològica, u-forma de Liouville, u-forma de Poincaré o potencial simplèctic.
Nou!!: Forma diferencial і U-forma canònica · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Forma diferencial і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Forma diferencial і Varietat diferenciable · Veure més »
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Nou!!: Forma diferencial і Varietat riemanniana · Veure més »
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Nou!!: Forma diferencial і Varietat simplèctica · Veure més »
