Taula de continguts
284 les relacions: Abkhaz, Acadèmia de l'Aragonès, Academia Mayor de la Lengua Quechua, Accent (fonologia), Adam (nom), Aleksandr Afanàssevitx Potebnià, Alfabet fenici, Alfabet fonètic americanista, Alfabet fonètic internacional, Alfabet fonotípic anglès, Alfabet ugarític, Antanàclasi, Aprenentatge automàtic, Arrodoniment vocàlic, Art del Japó, Aspiració (fonètica), Associació Bet-El, Associació Fonètica Internacional, Ateji, Atles lingüístic, Ayin, Èmic-ètic, Àlef, Barbarisme, Bavarès, Bengalí, Bertil Malmberg (lingüista), Bet, Bishnupriya manipuri, Borgonyó, Brian Mott, Bugarra, Butsènit, Canvi fonètic, Català, Català a l'Argentina, Català nord-occidental, Catalunya, Catana, Centelles, Claudàtor, Cognat, Competència lingüística per a la comunicació, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant coronal, Consonant dental, ... Ampliar l'índex (234 més) »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Veure Fonètica і Abkhaz
Acadèmia de l'Aragonès
L'Acadèmia de l'Aragonès (en aragonès: Academia de l'Aragonés) és una associació cultural creada per donar acompliment als acords del II Congrés de l'Aragonès el 15 de juliol de 2006, organitzat per Chuntos por L'aragonés, amb l'objectiu de ser l'autoritat lingüística de la llengua aragonesa.
Veure Fonètica і Acadèmia de l'Aragonès
Academia Mayor de la Lengua Quechua
L'Academia Mayor de la Lengua Quechua (quítxua: Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur, Qhichwa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur) és una corporació dedicada a la recerca, foment, difusió i reivindicació del idioma quítxua, l'idioma andí més parlat.
Veure Fonètica і Academia Mayor de la Lengua Quechua
Accent (fonologia)
Julie Andrews i Rex Harrison a My Fair Lady Dins l'entorn de la fonologia, l'accent fa referència a les característiques típiques de la parla que hi ha subjacents a cada llengua o cada dialecte/geolecte i la consegüent transferència, majoritàriament inconscient, dels hàbits de pronunciació del dialecte o del geolecte a la llengua que es vol parlar sense accent o la transferència dels hàbits de pronunciació llengua materna o la llengua d'ús principal a una llengua estrangera apresa posteriorment.
Veure Fonètica і Accent (fonologia)
Adam (nom)
Adam és un nom propi masculí d'origen hebreu (en hebreu: אָדָם Adam).
Veure Fonètica і Adam (nom)
Aleksandr Afanàssevitx Potebnià
Aleksandr Afanàssevitx Potebnià —Александр Афанасьевич Потебня, en Олександр Опанасович Потебня, Oleksandr Opanàssovitx Potebnià— (Havrylivka, Romny, actual província de Sumi d'Ucraïna, 10 de setembre de 1835 - Khàrkiv, actualment Ucraïna, 29 de novembre de 1891) fou un lingüista i filòsof de la llengua ucraïnès de l'Imperi Rus, professor de lingüística a la Universitat de Khàrkiv.
Veure Fonètica і Aleksandr Afanàssevitx Potebnià
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Veure Fonètica і Alfabet fenici
Alfabet fonètic americanista
L'alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenvolupat originalment per americanistes, antropòlegs i lingüistes europeus i estatunidencs per proporcionar una transcripció fidel de les llengües ameríndies que, en general mancaven d'una ortografia establerta (encara que com a alfabet fonètic és prou general com per transcriure qualsevol llengua).
Veure Fonètica і Alfabet fonètic americanista
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Fonètica і Alfabet fonètic internacional
Alfabet fonotípic anglès
Lletres de l'alfabet fonotípic anglès Lletres addicionals per a altres idiomes en 1845. L'alfabet fonotípic anglès és un alfabet fonètic desenvolupat per Sir Isaac Pitman i Alexander John Ellis originalment com una proposta de reforma ortogràfica del idioma anglès Encara que mai va obtenir una àmplia acceptació, alguns dels seus elements es van incorporar al modern alfabet fonètic internacional.
Veure Fonètica і Alfabet fonotípic anglès
Alfabet ugarític
border Aquest va ser l'alfabet emprat pels habitants del poble semita nord-oriental que habitava la zona llevantina de Canaan al voltant del 1500 aC fins a la desaparició de la seva ciutat principal, Ugarit (l'actual ciutat Síria de Ras Shamra), a mans dels Pobles del Mar al voltant de 1200 aC Després de la destrucció d'aquesta ciutat, l'escriptura ugarítica va deixar de ser utilitzada fins al punt d'extingir-se.
Veure Fonètica і Alfabet ugarític
Antanàclasi
L'antanàclasi (del grec: ἀντανάκλασις, antanáklasis) és un recurs literari consistent a crear un joc de paraules amb el doble sentit de paraules aprofitant l'homonímia (o a vegades la polisèmia) d'aquells mots.
Veure Fonètica і Antanàclasi
Aprenentatge automàtic
Laprenentatge automàtic ("machine learning" en anglès) és un camp de la intel·ligència artificial que està dedicat al disseny, l'anàlisi i el desenvolupament d'algorismes i tècniques que permeten que les màquines evolucionin.
Veure Fonètica і Aprenentatge automàtic
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Fonètica і Arrodoniment vocàlic
Art del Japó
''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.
Veure Fonètica і Art del Japó
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Fonètica і Aspiració (fonètica)
Associació Bet-El
LAssociació Bet-El és una sinagoga de la ciutat de Caracas, Veneçuela, que està afiliada a l'Associació Israelita de Veneçuela (AIV).
Veure Fonètica і Associació Bet-El
Associació Fonètica Internacional
L'Associació Fonètica Internacional (AFI o, també coneguda per l'abreviatura del nom en anglès: IPA) és una organització que té per objectiu estudiar la fonètica de diverses llengües i per aquest motiu va crear l'AFI, un sistema de transcripció que homogeneïtzava els diferents sons i fonemes dels idiomes per poder analitzar-los, descriure'ls mitjançant una sèrie de trets significatius i usar-los per representar la parla independentment de les variacions individuals.
Veure Fonètica і Associació Fonètica Internacional
Ateji
En japonès modern, ateji (当て字, 宛字 o あてじ, pronunciat; "caràcters assignats") es refereix principalment als kanji utilitzats per representar fonèticament paraules natives o prestades sense tenir en compte el significat subjacent dels caràcters.
Veure Fonètica і Ateji
Atles lingüístic
L'atles lingüístic és un atles cartogràfic que representa fenòmens lingüístics.
Veure Fonètica і Atles lingüístic
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Veure Fonètica і Ayin
Èmic-ètic
Èmic i ètic és una distinció que s'usa en les ciències socials i les ciències del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripció relacionades amb la conducta i la interpretació dels agents involucrats.
Veure Fonètica і Èmic-ètic
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Veure Fonètica і Àlef
Barbarisme
Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i es considera un empobriment de la llengua en què s'importa.
Veure Fonètica і Barbarisme
Bavarès
El bavarès o bavarés, altrament dit austrobavarès, és un grup de dialectes alemanys considerades en conjunt una llengua.
Veure Fonètica і Bavarès
Bengalí
El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.
Veure Fonètica і Bengalí
Bertil Malmberg (lingüista)
Bertil Malmberg (Helsingborg, 22 d'abril de 1913 - Lund, 8 d'octubre de 1994) fou un foneticista, romanista i lingüista suec.
Veure Fonètica і Bertil Malmberg (lingüista)
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Veure Fonètica і Bet
Bishnupriya manipuri
El Bishnupriya o Bishnupriya Manipuri (বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী) és una llengua indoària parlada en alguns estats de l'est de l'Índia, com ara Assam, Tripura i d'altres, això com també a la regió de Sylhet de Bangladesh, Burma i altres països.
Veure Fonètica і Bishnupriya manipuri
Borgonyó
El borgonyó és una llengua romànica parlada a la regió francesa de la Borgonya.
Veure Fonètica і Borgonyó
Brian Mott
Brian Leonard Mott (Londres, 1946) és un filòleg anglès.
Veure Fonètica і Brian Mott
Bugarra
Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.
Veure Fonètica і Bugarra
Butsènit
Butsènit (o Butsènit de Lleida) és una partida de l'Horta de Lleida, al Segrià.
Veure Fonètica і Butsènit
Canvi fonètic
Un canvi fonètic o canvi fonològic és un canvi històric que té conseqüències perceptives i consegüentment productives en la pronunciació i de vegades en l'ortografia d'una llengua.
Veure Fonètica і Canvi fonètic
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Fonètica і Català
Català a l'Argentina
El català a l'Argentina existeix com a mínim des del, quan van començar les migracions de grans comunitats de peninsulars de Catalunya i del País Valencià i d'habitants de les Illes Balears al país sud-americà.
Veure Fonètica і Català a l'Argentina
Català nord-occidental
El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.
Veure Fonètica і Català nord-occidental
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Fonètica і Catalunya
Catana
La catana (刀 o かたな) és un sabre que a l'època feudal japonesa era el símbol de la casta dels samurais.
Veure Fonètica і Catana
Centelles
Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.
Veure Fonètica і Centelles
Claudàtor
Un claudàtor o clau quadrada o parèntesi quadrat és un signe de puntuació doble que es col·loca envoltant un text numèric, alfanumèric o signes de puntuació.
Veure Fonètica і Claudàtor
Cognat
En lingüística històrica, s'anomenen cognats o doblets aquells termes amb un mateix origen etimològic, però amb diferent evolució fonètica.
Veure Fonètica і Cognat
Competència lingüística per a la comunicació
Una competència lingüística per a la comunicació és qualsevol competència necessària perquè una persona pugui comunicar-se de manera eficaç per mitjà de la parla d'una llengua.
Veure Fonètica і Competència lingüística per a la comunicació
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Fonètica і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Fonètica і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Fonètica і Consonant aproximant
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Veure Fonètica і Consonant bategant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Fonètica і Consonant bilabial
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Veure Fonètica і Consonant coronal
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Fonètica і Consonant dental
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Veure Fonètica і Consonant ejectiva
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Fonètica і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Fonètica і Consonant glotal
Consonant interdental
Una consonant interdental (o simplement interdental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta de la llengua entre les dents incisives superiors i les inferiors.
Veure Fonètica і Consonant interdental
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Veure Fonètica і Consonant labiodental
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Fonètica і Consonant labiovelar
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Fonètica і Consonant lateral
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Fonètica і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Fonètica і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Fonètica і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Fonètica і Consonant postalveolar
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Fonètica і Consonant retroflexa
Consonant sibilant
Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.
Veure Fonètica і Consonant sibilant
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Fonètica і Consonant sonora
Consonant sonorant
A la fonètica i la fonologia, una sonorant o ressonant és un fon que es produeix amb un flux d'aire continu i no turbulent al tracte vocal: es tracta dels modes d'articulació que són més freqüentment sonors a les llengües d'arrel del món.
Veure Fonètica і Consonant sonorant
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Fonètica і Consonant sorda
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Fonètica і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Fonètica і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Fonètica і Consonant vibrant
Context lingüístic
El context en lingüística és la part de discurs que envolta un element donat i que pot afectar el seu significat o categorització.
Veure Fonètica і Context lingüístic
Contracció (gramàtica)
La contracció és un fenomen gramatical que s'observa quan una paraula en contacte amb una altra, perd part dels seus elements fònics.
Veure Fonètica і Contracció (gramàtica)
Contribució a la gramàtica de la llengua catalana
Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898) és la segona gramàtica escrita per Pompeu Fabra, després de Ensayo de gramática de catalán moderno de 1891, i la primera de l'autor publicada en català, considerada una fita crucial de la gramatització del català modern.
Veure Fonètica і Contribució a la gramàtica de la llengua catalana
Crisena Galatti
Crisena Galatti, de vegades escrit com a Grisena Galatti i també coneguda com a Criso Galatti (Atenes, Grècia,? - ?) fou una soprano grega nacionalitzada espanyola que va tenir un cert renom a l'Espanya dels anys 1920.
Veure Fonètica і Crisena Galatti
Cultura xinesa
La Cultura xinesa és una de les cultures més antigues del món, originada fa milers d'anys.
Veure Fonètica і Cultura xinesa
Dacian Cioloș
Dacian Cioloș (fonèticament: dat͡ʃiˈan ˈt͡ʃjoloʃ; nascut el 27 de juliol de 1969) és un enginyer i polític romanès.
Veure Fonètica і Dacian Cioloș
Daniel Everett
Daniel L. Everett (Holtville, 1951) és professor de fonètica i fonologia a la Universitat de Manchester.
Veure Fonètica і Daniel Everett
Daniel Recasens i Vives
Daniel Recasens i Vives (Tarragona, 1954) és un lingüista català.
Veure Fonètica і Daniel Recasens i Vives
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Veure Fonètica і Dàlet
Declinació del llatí
Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.
Veure Fonètica і Declinació del llatí
Demonlover
Demonlover és una pel·lícula de thriller neo-noir francesa del 2002 escrita i dirigida per Olivier Assayas, i protagonitzada per Connie Nielsen, Charles Berling, Chloë Sevigny i Gina Gershon.
Veure Fonètica і Demonlover
Desano
El desano és una llengua tucano de Colòmbia i Brasil.
Veure Fonètica і Desano
Descodificador acústic fonètic
Un descodificador acústic-fonètic és un mòdul format per un conjunt d'informacions que procedeix de diverses fonts de coneixement; per exemple una font acústica, fonètica, fonològica o lèxica; amb els corresponents procediments interpretatius, amb l'objectiu d'obtenir una interpretació del senyal vocal en funció d'un cert conjunt d'unitats lingüístiques.
Veure Fonètica і Descodificador acústic fonètic
Desenvolupament fonològic
El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.
Veure Fonètica і Desenvolupament fonològic
Desfonologització
La desfonologització és un fenomen en fonètica que consistix en la pèrdua del caràcter fonològic d'un so.
Veure Fonètica і Desfonologització
Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis
Jean-François Champollion el 1823, amb la llista de signes fonètics jeroglífics. Retrat de Victorine-Angélique-Amélie Rumilly. Els sistemes d'escriptura utilitzats a l'antic Egipte foren desxifrats a principis del gràcies al treball de diversos acadèmics europeus, especialment Jean-François Champollion i Thomas Young.
Veure Fonètica і Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Fonètica і Dialecte
Diana Wynyard
Diana Wynyard, nascuda Dorothy Isabel Coix (Londres, 16 de gener de 1906-ibídem, 17 de maig de 1964) va ser una actriu anglesa de cinema i teatre.
Veure Fonètica і Diana Wynyard
Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico
El Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico és l'actualització i reunió de les obres Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954) i Breve diccionario etimológico de la lengua castellana realitzada pel filòleg català Joan Coromines (1905-1997), en col·laboració amb José Antonio Pascual i publicada entre 1980 i 1991.
Veure Fonètica і Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico
Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /; kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.
Veure Fonètica і Dinastia Liao
Discriminació lingüística
p.
Veure Fonètica і Discriminació lingüística
Dissimilació
La dissimilació és, en fonètica, l'alteració de l'articulació d'un so per a diferenciar-lo d'un altre que és igual o semblant.
Veure Fonètica і Dissimilació
Documentació lingüística
Documentació lingüística és el procés pel qual una llengua és documentada des d'una perspectiva lingüística documental.
Veure Fonètica і Documentació lingüística
El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit
El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit és una obra publicada per la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans que proposa un estàndard per a la variant algueresa de la llengua catalana.
Veure Fonètica і El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit
El mètode de la paraula
Les paraules emprades en el Mètode de la paraula de Freire són útils per extreure vocables (altres paraules) a partir de totes les possibilitats fonètiques de cadascuna, fins a aconseguir una gran varietat de paraules amb diferents càrregues semàntiques (significats) mitjançant les quals es pot reflexionar, actuar i aprendre en conjunt.
Veure Fonètica і El mètode de la paraula
Eli Donat
Eli Donat (en Aelius Donatus) va ser un escriptor i gramàtic romà que va viure a Roma a la meitat del.
Veure Fonètica і Eli Donat
Ensayo de gramática de catalán moderno
Ensayo de gramática de catalán moderno fou la primera gramàtica de la llengua catalana escrita per Pompeu Fabra en castellà, el 1891.
Veure Fonètica і Ensayo de gramática de catalán moderno
Entonació (fonètica)
L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.
Veure Fonètica і Entonació (fonètica)
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Fonètica і Escriptura
Escriptura Brahmi
Escriptura Brahmi és el nom modern donat als membres més antics de la família bràmica. Les inscripcions més conegudes en brahmi són les inscripcions sobre pedra dels Edictes d'Aixoca localitzades en el centre-nord de l'Índia, que daten del segle III a.C.
Veure Fonètica і Escriptura Brahmi
Escriptura kitan petita
L'escriptura kitan petita era un de dos sistemes d'escriptura usats per la llengua kitan, actualment extingida.
Veure Fonètica і Escriptura kitan petita
Escriptura pictogràfica
Kish (Iraq), datada el 3500 aC. Consta de pictogrames que representen caps, peus, mans, nombres i trills. Es conserva al Departament d'Antiguitats de l'Ashmolean Museum, Oxford Lescriptura pictogràfica és una forma de comunicació escrita que es remunta al neolític, en què l'ésser humà feia servir les pictografies per a representar objectes mitjançant dibuixos en la pedra.
Veure Fonètica і Escriptura pictogràfica
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Veure Fonètica і Espill (Jaume Roig)
Esquimals
Mapa del Consell Circumpolar Inuit, que agrupa els diversos pobles èsquimos: els yupik (yupik i yupik siberians), i els inuit (iñupiat, inuvialuit, nunavut, nunavik, nunatsiavut i kalaallit). Un caçador de foques en el seu kayak. Kudliks: Llànties èsquimos d'oli de foca.
Veure Fonètica і Esquimals
Estilística
L'estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de la literatura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic.
Veure Fonètica і Estilística
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Fonètica і Etimologia
Eurocom
Eurocom (European Comprehension) és un projecte per a la intercomprensió entre els idiomes d'Europa.
Veure Fonètica і Eurocom
Fanqie
El fanqie és un sistema de notació fonètica del xinés que s'empra des de l'etapa final de la dinastia Han (s. III) fins a l'actualitat.
Veure Fonètica і Fanqie
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Veure Fonètica і Ferdinand de Saussure
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Fonètica і Filologia
Filologia anglesa
Escena de ''La feréstega domada'' de William Shakespeare La filologia anglesa (en anglès English Philology o English Studies) és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua anglesa, de la seva literatura, i dels aspectes culturals i històrics de les principals societats angloparlants.
Veure Fonètica і Filologia anglesa
Filologia catalana
La filologia catalana és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua catalana i la literatura catalana.
Veure Fonètica і Filologia catalana
Filologia clàssica
La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.
Veure Fonètica і Filologia clàssica
Floyd Lounsbury
Floyd Glenn Lounsbury (25 d'abril de 1914 - 14 de maig de 1998) fou un lingüista, antropòleg i maianista erudit i epigrafista estatunidenc, més conegut pel seu treball en els sistemes lingüístics i culturals d'una varietat de llengües d'Amèrica.
Veure Fonètica і Floyd Lounsbury
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Fonètica і Fonètica
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Fonètica і Fonema
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Fonètica і Fonologia
Fonologia de l'Oriya
Aquest article és sobre la fonologia i fonètica de l'Oriya.
Veure Fonètica і Fonologia de l'Oriya
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Veure Fonètica і Fonologia del català
François Falc'hun
François Falc'hun (Bourg-Blanc, 1909-1991).
Veure Fonètica і François Falc'hun
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Fonètica і Francès
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Veure Fonètica і Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francisco Codera Zaidín
Francisco Codera Zaidín (Fonts, Osca, 23 de juny de 1836 - 6 de novembre de 1917) va ser un historiador, filòleg, arabista i erudit aragonès.
Veure Fonètica і Francisco Codera Zaidín
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Veure Fonètica і Fricativa uvular sonora
Gan (llengua)
Domini ligüístic del gan. Els dialectes principals del gan. El gan o ganhua (en xinès simplificat: 赣语; en xinès tradicional: 贛語), també anomenat xinès jiang (江西话) o jiangxi hua, és una de les llengües xineses parlada com a llengua materna per 21,8 milions de persones a la província de Jiangxi, a la Xina, i també a les veïnes Hunan, Hubei, Anhui i Fujian.
Veure Fonètica і Gan (llengua)
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Veure Fonètica і Geminació
Geolecte
En lingüística, un geolecte sinónim del sintagma "varietat regional" o territorial denota una varietat de llengua limitada a una determinada àrea geogràfica. Bussmann 1998,.
Veure Fonètica і Geolecte
George Armitage Miller
George Armitage Miller (Charleston, 3 de febrer del 1920 – Plainsboro 22 de juliol del 2012) fou un psicòleg estatunidenc, un dels fundadors de la psicologia cognitiva i, més àmpliament, de la ciència cognitiva.
Veure Fonètica і George Armitage Miller
Gitanjali
Gitanjali (bengalií: গীতাঞ্জলি, lit. oferta de cançons, IPA) és una col·lecció de poemes del poeta bengalí Rabindranath Tagore.
Veure Fonètica і Gitanjali
Glosa (llengua auxiliar)
Glosa és una llengua auxiliar internacional basada en la llengua auxiliar Interglossa.
Veure Fonètica і Glosa (llengua auxiliar)
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Fonètica і Gramàtica
Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
La Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, escrita per Josep Ullastre entre 1743 i 1762, és a primera gramàtica de la llengua catalana, malgrat que no va reeixir en aconseguir unificar la llengua, ja que no es publicà fins al 1980.
Veure Fonètica і Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies
Gramàtica del català contemporani
La Gramàtica del català contemporani és una obra que descriu la sintaxi, la fonètica i la morfologia del català actual.
Veure Fonètica і Gramàtica del català contemporani
Gramàtica històrica catalana
La Gramàtica històrica catalana és una obra de Francesc de Borja Moll escrita en castellà i publicada per l'Editorial Gredos l'any 1952 i traduïda al català i editada per la Universitat de València el 1991.
Veure Fonètica і Gramàtica històrica catalana
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Veure Fonètica і Guímel
Hamlet
''Hamlet,'' en una posada en escena del 2013. Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del xvii, probablement entre 1600 i 1601.
Veure Fonètica і Hamlet
Hangul
El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.
Veure Fonètica і Hangul
Haplologia
L'haplologia és un canvi fonètic pel qual es redueix articulacions repetides o semblants a una sola.
Veure Fonètica і Haplologia
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Veure Fonètica і He (lletra)
Història de l'escriptura
Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle IX aC La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques.
Veure Fonètica і Història de l'escriptura
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Veure Fonètica і Història de l'italià
Història de la lingüística
La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època.
Veure Fonètica і Història de la lingüística
Història del suec
La història del suec és el progrés que portà de l'antic nòrdic medieval al suec actual.
Veure Fonètica і Història del suec
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Fonètica і Història universal
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Fonètica і Idioma
Ieisme
El ieisme, o ieisme no etimològic, és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant aproximant lateral palatal sonora // de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant palatal sonora /j/ (i consonàntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora // (medaja, get).
Veure Fonètica і Ieisme
Ilocano
Lilocano és una llengua del grup de llengües malaiopolinèsies occidentals dins de la família austronèsia, pròpia del poble ilokà, també conegut com a iloko.
Veure Fonètica і Ilocano
Iuri Knorózov
Iuri Valentínovitx Knorózov, Ю́рий Валенти́нович Кноро́зов (Khàrkiv, 19 de novembre de 1922 - Sant Petersburg, 30 de març de 1999), va ser un lingüista, epigrafista i etnòleg rus que va tenir un paper clau en el desxiframent de l'escriptura jeroglífica maia precolombina.
Veure Fonètica і Iuri Knorózov
Jacob Grimm
Jacob Ludwig Karl Grimm (4 de gener de 1785 a Hanau, Hessen - 20 de setembre de 1863, Berlín) fou un lingüista, lexicògraf i historiador de la mitologia germànica.
Veure Fonètica і Jacob Grimm
Jean Haust
Jean Haust (Verviers, 10 de febrer de 1868 — 24 de novembre de 1946) fou un lingüista belga i militant del moviment való.
Veure Fonètica і Jean Haust
Jean-Pierre Rousselot
Jean(-Pierre) Rousselot (Saint-Claud, Charente, 14 d'octubre de 1846 - París, 16 de desembre de 1924) fou un foneticista i eclesiàstic francès.
Veure Fonètica і Jean-Pierre Rousselot
Joan Julià-Muné
, que fins a 2003 va signar com a Joan Julià i Muné, va ser mestre i lingüista català i catedràtic de fonètica aplicada del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida (UdL), on va dirigir el Laboratori de Fonètica Aplicada "Pere Barnils".
Veure Fonètica і Joan Julià-Muné
Joc de paraules
La denominació joc de paraules o joc de mots es pot referir tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.
Veure Fonètica і Joc de paraules
John Peabody Harrington
John Peabody Harrington (Waltham, 1884–1961) fou un lingüista i etnòleg estatunidenc especialitzat en amerindis de Califòrnia.
Veure Fonètica і John Peabody Harrington
Jomo Kenyatta
va ser un activista i polític anticolonial kenyà que va governar Kenya com a primer ministre des de 1963 fins a 1964 i després com a primer president des de 1964 fins a la seva mort el 1978.
Veure Fonètica і Jomo Kenyatta
Josep Saborit Vilar
Josep Saborit Vilar (València, 1972) és un filòleg valencià, autor d'estudis sobre dialectologia i fonètica valenciana.
Veure Fonètica і Josep Saborit Vilar
Josep Ullastre i Llopis
Josep Ullastre (també Ullastra) i Llopis (Banyoles, 25 d'abril de 1690 – Peralada, 8 d'abril de 1762) va ser un escriptor i eclesiàstic català, autor de l'obra pietosa Exercici del cristià reimpresa diversos cops fins a mitjan, i de la primera gramàtica de la llengua catalana Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies que va restar manuscrita i inèdita fins al 1980.
Veure Fonètica і Josep Ullastre i Llopis
La Masovera
La Masovera o La Masereta és una cançó tradicional catalana força difosa arreu dels Països Catalans.
Veure Fonètica і La Masovera
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Veure Fonètica і Làmed
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Veure Fonètica і Letó
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Fonètica і Lingüística
Lingüística descriptiva
La lingüística descriptiva és una branca de la lingüística general que pretén descriure el funcionament d'un idioma, sense emetre judicis de correcció, com sí que fa la lingüística prescriptiva.
Veure Fonètica і Lingüística descriptiva
Lingüística diacrònica
La lingüística diacrònica o històrica estudia com evolucionen les llengües amb el pas del temps, així com les relacions entre diferents idiomes.
Veure Fonètica і Lingüística diacrònica
Lingüística general
La lingüística general és la part de la lingüística que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta ciència de manera genèrica, sense basar-los a cap llengua en concret (mirant tendències a diversos idiomes), o analitzant el que es denomina universal lingüístic, present a totes les llengües.
Veure Fonètica і Lingüística general
Lingüística sincrònica
La lingüística sincrònica s'ocupa d'estudiar i descriure els fenòmens relatius a un idioma en un moment determinat de la seva evolució, a diferència de la lingüística diacrònica, que estudia els canvis que ha patit la llengua al llarg del temps.
Veure Fonètica і Lingüística sincrònica
Lingua franca nova
Bandera de Lingua Franca Nova La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània.
Veure Fonètica і Lingua franca nova
Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI
Manuscrit de Joan Perez de Lazarraga descobert l'any 2004 per Borja Aginagalde La literatura escrita en basc comença al amb tres autors considerats clàssics: Joan Perez de Lazarraga, Bernart Etxepare i Joannes Leizarraga.
Veure Fonètica і Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI
Literatura xinesa
La literatura xinesa té una història que remunta a milers d'anys i pren un lloc a part dins de la història universal, a causa del culte xinès abocat a l'escriptura i al caràcter únic dels ideogrames xinesos, que provenen dels ritus endevinatoris i es diferencien radicalment dels sistemes fonètics utilitzats en la majoria de les altres llengües.
Veure Fonètica і Literatura xinesa
Llei de Grassmann
La llei de Grassmann, denominada així en honor del seu descobridor, Hermann Grassmann, és un procés fonològic dissimilatori de l'antic grec i el sànscrit, que va ser important en la reconstrucció del protoindoeuropeu i comprensió de l'evolució de les llengües indoeuropees.
Veure Fonètica і Llei de Grassmann
Lleis de Grimm i Verner
Les lleis de Grimm i Verner són una sèrie de lleis fonètiques que estudien la correspondència fonètica entre els fonemes de les llengües que es relacionen entre si, cosa que suposa que un determinat so es comporta sempre de la mateixa manera sota idèntiques condicions en qualsevol llengua del mateix grup.
Veure Fonètica і Lleis de Grimm i Verner
Llengües caucàsiques septentrionals
Les llengües caucàsiques septentrionals són un grup de llengües, possiblement emparentades, que engloba dues famílies de llengües caucàsiques que prèviament havien estat considerades famílies no emparentades.
Veure Fonètica і Llengües caucàsiques septentrionals
Llengües del Brasil
Territori del Brasil a l'Amèrica del Sud La llengua oficial del Brasil és el portuguès, idioma que és parlat i escrit per la immensa majoria de la població.
Veure Fonètica і Llengües del Brasil
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Veure Fonètica і Llengües maies
Llengües papús
El terme llengües papús designa una extensió geogràfica i no una família lingüística pròpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea i que poden agrupar-se en més de 10 grups genètics diferents.
Veure Fonètica і Llengües papús
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Fonètica і Llengües romàniques
Llengua polinòmica
Una llengua polinòmica és un conjunt de varietats lingüístiques amb certes diferències tipològiques (en termes de la fonètica de morfologia o sintaxi), però considerades pels seus parlants com dotades d'una forta unitat.
Veure Fonètica і Llengua polinòmica
Llengua umbrá
Ls llengua umbrá, unga o umbra (els de la serralada) és una llengua indígena de Colòmbia, encara no classificada, que actualment és parlada pels umbrá, unes cent persones al resguardo indígena d'Escopetera-Pirza, al municipi de Riosucio, Caldas i als corriolss Sardinero i Mápura, corregiment d'Irrá, municipi de Quinchía, Risaralda.
Veure Fonètica і Llengua umbrá
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Veure Fonètica і Lletra
Llista d'especialitats 57 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 57 (Lingüística) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Fonètica і Llista d'especialitats 57 de la Nomenclatura de la UNESCO
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Veure Fonètica і Locució llatina
Logàtom
Un logàtom és una sèrie de sons que corresponen a les regles fonològiques d'una llengua, però sense significació pròpia, és a dir, una o més síl·labes amb sons propis d'aquesta llengua, però sense sentit.
Veure Fonètica і Logàtom
Logopèdia
La logopèdia és la professió especialitzada en els processos de la comunicació humana i de la deglució.
Veure Fonètica і Logopèdia
Macanès
El macanès, també conegut com a Patuá macaense, Crioll macanès, Patuá di Macau, Papia Cristam di Macau, Doci Papiaçam di Macau o Macaista Chapado, és una llengua criolla de base portuguesa formada a Macau a partir del, influenciada pel cantonès, malai i singalès.
Veure Fonètica і Macanès
Maia Morgenstern
Maia Morgenstern en concert, cantant cançons jueves.Timișoara, Romania, 25 de maig de 2010. La Maia Emilia Ninel Morgenstern (pronunciat en romanès: ) és una actriu de cinema i escenografia romanesa descrita per Florin Mitu de AMOS News com "un símbol del teatre i el cinema romanès".
Veure Fonètica і Maia Morgenstern
Mallorquí
El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.
Veure Fonètica і Mallorquí
Malnoms dels barcelonins
Els malnoms dels barcelonins són un conjunt de paraules burlesques o despectives que fan servir principalment persones de fora de l'àmbit metropolità amb un caire despectiu o burleta i que sorgeixen de raons històriques, lingüístiques o sociològiques.
Veure Fonètica і Malnoms dels barcelonins
Manuscrit Voynich
Fragment del manuscrit de Voynich El manuscrit Voynich és un misteriós llibre anònim i il·lustrat, de contingut inèdit i escrit en el.
Veure Fonètica і Manuscrit Voynich
María Josefa Canellada
María Josefa Canellada Llavona (L'Infiestu, Piloña, Astúries, 13 de novembre de 1912 - Madrid, 7 de maig de 1995) va ser una romanista, dialectòloga, folklorista i narradora espanyola.
Veure Fonètica і María Josefa Canellada
McCune-Reischauer
La romanització McCune-Reischauer és un dels dos sistemes més usats per la romanització de l'idioma coreà, al costat de la romanització revisada del coreà, la qual va substituir a la primera a partir de l'any 2000.
Veure Fonètica і McCune-Reischauer
Mecanisme de flux d'aire
A la fonètica, el flux d'aire és el mètode pel qual es crea una corrent d'aire al tracte vocal.
Veure Fonètica і Mecanisme de flux d'aire
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Fonètica і Mesopotàmia
Miquel Civil i Desveus
Miquel Civil i Desveus (Miguel Civil) (Sabadell, 7 de maig de 1926 - Chicago, 13 de gener de 2019) fou un lingüista català.
Veure Fonètica і Miquel Civil i Desveus
Mode d'articulació
El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.
Veure Fonètica і Mode d'articulació
Morfema zero
El morfema zero, marca zero o desinència zero és un monema que no consta de cap fonema, que consisteix en l'absència de qualsevol fonema o grafia.
Veure Fonètica і Morfema zero
Mot patrimonial
Un mot patrimonial, mot hereditari o mot popular (per castellanisme, paraula patrimonial) és aquell que, present en una llengua, ve directament de la predecessora i ha passat per una evolució històrica.
Veure Fonètica і Mot patrimonial
My Fair Lady
My Fair Lady és un musical, basat en l'obra Pigmalió de George Bernard Shaw, amb llibret i lletres de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe.
Veure Fonètica і My Fair Lady
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Fonètica і Nasal velar sonora
Nganassan
Nganassan (antigament en rus тавгийский, tavgiiski, o тавгийско-самоедский, tavgiisko-samoiedski; per l'etnònim тавги, tavgi) és l'idioma dels nganassans.
Veure Fonètica і Nganassan
Nicolau Dols i Salas
Nicolau Dols i Salas (Palma, 6 de desembre de 1967) és un lingüista, Catedràtic d'Universitat i esperantista de les Illes Balears.
Veure Fonètica і Nicolau Dols i Salas
Numeració etrusca
Els numerals etruscos van ser usats pels antics etruscs.
Veure Fonètica і Numeració etrusca
Nushu
"Nü Shu" escrit en "Nü Shu". Nü Shu (xinès tradicional: 女書; xinès simplificat: 女书; hanyu pinyin: nǚ shū), traduït literalment "escriptura de dones", és un sistema d'escriptura sil·làbic que fou emprat entre dones a la regió de Jiangyong a Hunan, provincia del sud de la Xina.
Veure Fonètica і Nushu
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Fonètica і Occità
Onomàstica jueva
Lonomàstica jueva tracta dels prenoms i, especialment, dels cognoms que els jueus han utilitzat al llarg de tota la Història i a tots els països del món on els ha portat la seva Diàspora.
Veure Fonètica і Onomàstica jueva
Oroqen
Loroqen, també conegut com a orotxon, oluntxun o, en xinès, eluntxun, és una llengua del grup septentrional de la família manxú-tungús parlada al nord-est de la Xina, concretament a les províncies de Mongòlia Interior i Heilongjiang.
Veure Fonètica і Oroqen
Ortografia de Bello
Frontis de l'edifici de la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtica de la Universitat de Xile, inaugurat el 1922, utilitza l'ortografia xilena o de Bello: «Escuela de Injeniería». Lortografia de Bello o ortografia xilena, van ser els noms que va rebre la reforma ortogràfica de l'espanyol parlat a Amèrica creada pel lingüista veneçolà Andrés Bello i l'escriptor colombià Juan García de Río.
Veure Fonètica і Ortografia de Bello
Ortografia de l'extremeny
Lortografia de l'extremeny és una proposta de normalització de l'ortografia de la llengua extremenya realitzada per Ismael Carmona García, un filòleg extremeny que va promoure la primera trobada en defensa de l'extremeny a principis de la dècada del 2000, a Càceres.
Veure Fonètica і Ortografia de l'extremeny
Oulipo
OuLiPo (acrònim de «Ouvroir de littérature potentielle», en català seria «Taller de literatura potencial») és un grup francès d'experimentació literària creat el 1960 per l'escriptor Raymond Queneau i el matemàtic François Le Lionnais.
Veure Fonètica і Oulipo
Papiament
El papiament (papiamentu o papiamento) és una llengua criolla caribenya basada essencialment en el portuguès.
Veure Fonètica і Papiament
Parlar xava
Amb parlar xava es designa tant la forma de parlar pròpia d'algunes zones del Barcelonès (amb una clara influència del castellà), com la persona que té aquest parlar.
Veure Fonètica і Parlar xava
Patagònia argentina
Badia Toro La Patagònia argentina, o regió patagona argentina, és una de les quatre regions integrades de la República Argentina.
Veure Fonètica і Patagònia argentina
Patuet
El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.
Veure Fonètica і Patuet
Paul Pimsleur
va ser un erudit en el camp de la lingüística aplicada.
Veure Fonètica і Paul Pimsleur
Pawnee (llengua)
El pawnee és una de les llengües caddo parlada pels pawne, una tribu d'amerindis dels Estats Units ara situada al centre-nord d'Oklahoma.
Veure Fonètica і Pawnee (llengua)
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Veure Fonètica і Pe
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Veure Fonètica і Peitoví-saintongès
Pere Barnils i Giol
Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) va ser un important filòleg i fonetista català.
Veure Fonètica і Pere Barnils i Giol
Pere Joan Nunyes
Pere Joan Nunyes, conegut per les seves obres com Petro Ioanne Nunnesio valentino (València, 1522/1529 — València, 12 de març de 1602), fou un humanista valencià que destacà com a filòsof, filòleg i rètor, però sobretot, com a pedagog.
Veure Fonètica і Pere Joan Nunyes
Petarrelleig
Un home fent un petarrelleig Un petarrelleig és un so burleta, irònic i generalment considerat vulgar, que es realitza bufant amb la llengua estesa entre els llavis frunzits o pressionant amb el dors de la mà sobre la boca per obtenir un soroll similar a el d'una flatulència.
Veure Fonètica і Petarrelleig
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Fonètica і Pi (lletra grega)
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Veure Fonètica і Pictograma
Pidgin (lingüística)
Un pidgin és una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra.
Veure Fonètica і Pidgin (lingüística)
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Fonètica і Pobles indígenes d'Amèrica
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Fonètica і Poesia
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Fonètica і Pompeu Fabra i Poch
Portunyol riverense
El portunyol riverense (castellà: portuñol riverense; portuguès: portunhol riverense), també conegut com a fronterer, fronteiriço (portuguès) o misturado, és un dialecte portunyol; és a dir, és format a partir del contacte del portuguès i del castellà (encara que de vegades és ininteligible per als parlants d'algun d'aquests dos idiomes).
Veure Fonètica і Portunyol riverense
Pragmàtica
La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.
Veure Fonètica і Pragmàtica
Pròtesi dental
Pròtesi amovible metàl·lica Una pròtesi dental és un element artificial destinat a restaurar l'anatomia d'una o diverses peces dentàries, restaurant també la relació entre els maxil·lars, alhora que retorna la dimensió vertical, i reposa tant les dents com les estructures periodontals.
Veure Fonètica і Pròtesi dental
Primera mutació consonàntica
La primera mutació consonàntica és una modificació fonètica que afectà les consonants oclusives del proto-indoeuropeu a les llengües germàniques (per això és sovint coneguda pel seu nom en alemany: erste germanische Lautverschiebung) i l'armeni.
Veure Fonètica і Primera mutació consonàntica
Processament digital de veu
El processament de veu és l'estudi del senyal de veu i les tècniques de processament d'aquests senyals.
Veure Fonètica і Processament digital de veu
Pronunciació
La pronunciació o pronúncia és la forma en què es fa l'acció i manera de pronunciar un llenguatge, és a dir, produir els sons amb els òrgans de fonació per a parlar.
Veure Fonètica і Pronunciació
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Fonètica і Protoindoeuropeu
Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES
La prova d'aptitud per a llengües estrangeres (versió de primària en castellà MLAT-ES) és una adaptació en llengua espanyola de la prova en llengua anglesa (MLAT-E), desenvolupada pels doctors John Carroll i Stanley Sapon.
Veure Fonètica і Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Fonètica і Punt d'articulació
Quills
Quills és una pel·lícula estatunidenca-germano-britànica dirigida per Philip Kaufman el 2000.
Veure Fonètica і Quills
Rafelcofer
Rafelcofer (IPA) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
Veure Fonètica і Rafelcofer
Ramon Cerdà Massó
Ramon Cerdà i Massó és un lingüista català que va néixer a Constantí (Tarragonès) l'any 1941.
Veure Fonètica і Ramon Cerdà Massó
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Fonètica і Ramon Llull
Reconeixement de la parla
El reconeixement automàtic de la parla (RAP) o reconeixement automàtic de veu és una part de la intel·ligència artificial que té com a objectiu permetre la comunicació parlada entre éssers humans i computadores electròniques.
Veure Fonètica і Reconeixement de la parla
Reconeixement de paraules clau
Exemple d'un sistema de reconeixement de paraules clau. A la imatge superior veiem un arxiu de veu amb la següent locució gravada: ''Exemple pràctic d'un sistema de reconeixement de paraules clau''. A la imatge inferior, el sistema reconeix la paraula clau '''''sistema'''''.
Veure Fonètica і Reconeixement de paraules clau
Rima falsa
La rima falsa és aquella que sembla per l'escrit que rimi, però que no ho fa per la fonètica.
Veure Fonètica і Rima falsa
Rosario María Gutiérrez Eskildsen
Rosario Gutiérrez Eskildsen amb un grup de Primària en la Ciutat de Mèxic, cap a 1934 Rosario María Gutiérrez Eskildsen (Villahermosa, Tabasco, 16 d'abril de 1899 - Ciutat de Mèxic, 12 de maig de 1979) fou una lexicògrafa, lingüista, educadora i poeta mexicana que és recordada pels seus estudis sobre les peculiaritats regionals de la paraula en el seu estat natal de Tabasco, així com per la seua labor pionera com a mestra i pedagoga en Tabasco i Mèxic en general.
Veure Fonètica і Rosario María Gutiérrez Eskildsen
Samuel Barrett
Samuel Alfred Barrett (Conway (Arkansas), 1879 - 1965) va ser un antropòleg i lingüista que va estudiar als amerindis dels Estats Units.
Veure Fonètica і Samuel Barrett
Samuel Gili i Gaya
Samuel Gili i Gaya (Lleida, 16 de febrer de 1892 - Madrid, 8 de maig de 1976) va ser un filòleg català.
Veure Fonètica і Samuel Gili i Gaya
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Veure Fonètica і Sàmec
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Fonètica і Sànscrit
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Fonètica і Segle XVIII
Segona mutació consonàntica germànica
La segona mutació consonàntica és un conjunt de modificacions fonètiques que afectaren les consonants de l'antic alt-alemany (actualment conegut sovint simplement com a "alemany") tot separant-lo del baix alemany a través d'una isoglossa coneguda com a línia Benrath.
Veure Fonètica і Segona mutació consonàntica germànica
Semasiologia
La semasiologia (del grec σημασία semasia, “significat”, σημαίνω semaino “indicar, significar”) és una disciplina de la lingüística que s'ocupa de la qüestió “què vol dir el mot X?”.
Veure Fonètica і Semasiologia
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Veure Fonètica і Semivocal
Seseo
Canvis fonètics implicats en l'ajustament de les sibilants de l'espanyol. El seseo o sigmatisme és una variació fonològica de la llengua espanyola (i també del gallec) amb la qual els fonemes /s/ i /θ/ (representats per les grafies (davant o),, i) no es distingeixen, assimilant-se a la consonant fricativa alveolar sorda /s/; una variació molt semblant és el ceceo (zetacisme, més minoritari, en què el so resultant és més semblant a; ambdues variacions es contraposen a la distinció entre /s/ i la consonant fricativa dental sorda (no estrident) /θ/, distinció que ocorre en la major part dels dialectes d'Espanya peninsular i és tinguda per norma en aquest país, mentre que a Amèrica aquesta distinció no es produeix.
Veure Fonètica і Seseo
Signe d'exclamació
El signe d'exclamació és un signe de puntuació que es representa «!».
Veure Fonètica і Signe d'exclamació
Similitud lèxica
En lingüística la similitud lèxica és la mesura de grau de semblança entre sèries de paraules pertanyents a dues llengües diferents.
Veure Fonètica і Similitud lèxica
Sinusoide
Una sinusoide o ona sinusoidal és un tipus de funció matemàtica que es pot expressar mitjançant la funció sinus i representa una oscil·lació periòdica i suau.
Veure Fonètica і Sinusoide
Sistema d'escriptura
logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.
Veure Fonètica і Sistema d'escriptura
Sizígia
* En astronomia: '''Sizígia''' és la posició de la Lluna o d'un planeta quan és en conjunció o en oposició amb el Sol.
Veure Fonètica і Sizígia
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Veure Fonètica і Sonoritat
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Veure Fonètica і Suec
Suec modern
El suec modern és el suec parlat durant l'edat moderna.
Veure Fonètica і Suec modern
Super Furry Animals
Super Furry Animals (literalment en anglés «animals súper peluts») fon un grup de rock gal·lés originat a Cardiff a principis de la dècada del 1990 i en actiu fins al 2016: els Super Furry (sovint ressenyat de forma abreujada com a SFA) utilitzen principalment l'anglés en les seues cançons, encara que també fan ús de la seua llengua materna, el gal·lés.
Veure Fonètica і Super Furry Animals
Taj Mahal
El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.
Veure Fonètica і Taj Mahal
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Veure Fonètica і Taw
Temps d'atac de la sonoritat
A la fonètica, el temps d'atac de la sonoritat (TAS) és una característica de la producció de consonants oclusives.
Veure Fonètica і Temps d'atac de la sonoritat
Terra baixa
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.
Veure Fonètica і Terra baixa
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Veure Fonètica і Tet (lletra)
The Sound Pattern of English
Fotografia de Noam Chomsky. The Sound Pattern of English (freqüentment conegut com SPE) és un treball de 1968 sobre fonologia (una branca de la lingüística) de Noam Chomsky i Morris Halle.
Veure Fonètica і The Sound Pattern of English
Theodor Kaluza
va ser un físic matemàtic alemany.
Veure Fonètica і Theodor Kaluza
Tipologia lingüística
La tipologia lingüística classifica les llengües per trets gramaticals comuns i no per famílies o semblances genètiques.
Veure Fonètica і Tipologia lingüística
Tomás Navarro Tomás
Tomás Navarro Tomás (La Roda, província d'Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, Estats Units, 1979) va ser un eminent filòleg i lingüista espanyol que va dirigir l'elaboració de lAtlas Lingüístico de la Península Ibérica.
Veure Fonètica і Tomás Navarro Tomás
Traducció mòbil
La traducció mòbil és el servei de traducció automàtica pels dispositius de mà, incloent els telèfons mòbils, els organitzadors personals, els Pocket PC i els telèfons intel·ligents.
Veure Fonètica і Traducció mòbil
Transliteració
La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.
Veure Fonètica і Transliteració
Tret suprasegmental
Un tret suprasegmental és aquella característica fonètica que afecta a més d'un fonema, com ara l'accent o l'entonació.
Veure Fonètica і Tret suprasegmental
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Fonètica і Trigonometria
Tzadikim
Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat.
Veure Fonètica і Tzadikim
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Fonètica і Ucraïnès
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Fonètica і Valencià
Vedanga
Els Vedanga (‘membres del Veda’) són sis disciplines auxiliars per a la comprenssió del Vedes.
Veure Fonètica і Vedanga
Viquipèdia en bengalí
La Viquipèdia en bengalí o Bangla Wikipedia (Bengalí: বাংলা উইকিপিডিয়া) és l'edició en bengalí de la Viquipèdia, l'enciclopèdia en línia gratuïta.
Veure Fonètica і Viquipèdia en bengalí
Visarga
Visarga —विसर्ग en devanagari — és un fon de la fonologia del sànscrit, mencionat ja als shiksha o śikṣā, antics tractats de fonètica i fonologia.
Veure Fonètica і Visarga
Vocalització
Una vocalització és l'emissió de sons vocals, parlats o cantats.
Veure Fonètica і Vocalització
X-SAMPA
L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres.
Veure Fonètica і X-SAMPA
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Veure Fonètica і Xin (lletra)
Yokuts de la vall
El Yokuts de la vall era un continu dialectal de les llengües yokuts de Califòrnia.
Veure Fonètica і Yokuts de la vall
Zaum
Khlébnikov ''Zanguezi'' (1922). Zaum (зáумь) són els experiments lingüístics al simbolisme fonètic i la creació lingüística dels poetes futuristes russos com Velimir Khlébnikov i Aleksei Krutxónikh.
Veure Fonètica і Zaum
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Veure Fonètica і И
.biz
.biz és un domini de primer nivell genèric (gTLDs) previst per a ser usat per negocis.
Veure Fonètica і .biz
També conegut com Foneticista, Fonetista, Fonètic, Fonètica articulatòria.
, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant interdental, Consonant labiodental, Consonant labiovelar, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant sibilant, Consonant sonora, Consonant sonorant, Consonant sorda, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Context lingüístic, Contracció (gramàtica), Contribució a la gramàtica de la llengua catalana, Crisena Galatti, Cultura xinesa, Dacian Cioloș, Daniel Everett, Daniel Recasens i Vives, Dàlet, Declinació del llatí, Demonlover, Desano, Descodificador acústic fonètic, Desenvolupament fonològic, Desfonologització, Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis, Dialecte, Diana Wynyard, Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Dinastia Liao, Discriminació lingüística, Dissimilació, Documentació lingüística, El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, El mètode de la paraula, Eli Donat, Ensayo de gramática de catalán moderno, Entonació (fonètica), Escriptura, Escriptura Brahmi, Escriptura kitan petita, Escriptura pictogràfica, Espill (Jaume Roig), Esquimals, Estilística, Etimologia, Eurocom, Fanqie, Ferdinand de Saussure, Filologia, Filologia anglesa, Filologia catalana, Filologia clàssica, Floyd Lounsbury, Fonètica, Fonema, Fonologia, Fonologia de l'Oriya, Fonologia del català, François Falc'hun, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Codera Zaidín, Fricativa uvular sonora, Gan (llengua), Geminació, Geolecte, George Armitage Miller, Gitanjali, Glosa (llengua auxiliar), Gramàtica, Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies, Gramàtica del català contemporani, Gramàtica històrica catalana, Guímel, Hamlet, Hangul, Haplologia, He (lletra), Història de l'escriptura, Història de l'italià, Història de la lingüística, Història del suec, Història universal, Idioma, Ieisme, Ilocano, Iuri Knorózov, Jacob Grimm, Jean Haust, Jean-Pierre Rousselot, Joan Julià-Muné, Joc de paraules, John Peabody Harrington, Jomo Kenyatta, Josep Saborit Vilar, Josep Ullastre i Llopis, La Masovera, Làmed, Letó, Lingüística, Lingüística descriptiva, Lingüística diacrònica, Lingüística general, Lingüística sincrònica, Lingua franca nova, Literatura escrita en èuscar durant el segle XVI, Literatura xinesa, Llei de Grassmann, Lleis de Grimm i Verner, Llengües caucàsiques septentrionals, Llengües del Brasil, Llengües maies, Llengües papús, Llengües romàniques, Llengua polinòmica, Llengua umbrá, Lletra, Llista d'especialitats 57 de la Nomenclatura de la UNESCO, Locució llatina, Logàtom, Logopèdia, Macanès, Maia Morgenstern, Mallorquí, Malnoms dels barcelonins, Manuscrit Voynich, María Josefa Canellada, McCune-Reischauer, Mecanisme de flux d'aire, Mesopotàmia, Miquel Civil i Desveus, Mode d'articulació, Morfema zero, Mot patrimonial, My Fair Lady, Nasal velar sonora, Nganassan, Nicolau Dols i Salas, Numeració etrusca, Nushu, Occità, Onomàstica jueva, Oroqen, Ortografia de Bello, Ortografia de l'extremeny, Oulipo, Papiament, Parlar xava, Patagònia argentina, Patuet, Paul Pimsleur, Pawnee (llengua), Pe, Peitoví-saintongès, Pere Barnils i Giol, Pere Joan Nunyes, Petarrelleig, Pi (lletra grega), Pictograma, Pidgin (lingüística), Pobles indígenes d'Amèrica, Poesia, Pompeu Fabra i Poch, Portunyol riverense, Pragmàtica, Pròtesi dental, Primera mutació consonàntica, Processament digital de veu, Pronunciació, Protoindoeuropeu, Prova d'aptitud per a llengües estrangeres MLAT-ES, Punt d'articulació, Quills, Rafelcofer, Ramon Cerdà Massó, Ramon Llull, Reconeixement de la parla, Reconeixement de paraules clau, Rima falsa, Rosario María Gutiérrez Eskildsen, Samuel Barrett, Samuel Gili i Gaya, Sàmec, Sànscrit, Segle XVIII, Segona mutació consonàntica germànica, Semasiologia, Semivocal, Seseo, Signe d'exclamació, Similitud lèxica, Sinusoide, Sistema d'escriptura, Sizígia, Sonoritat, Suec, Suec modern, Super Furry Animals, Taj Mahal, Taw, Temps d'atac de la sonoritat, Terra baixa, Tet (lletra), The Sound Pattern of English, Theodor Kaluza, Tipologia lingüística, Tomás Navarro Tomás, Traducció mòbil, Transliteració, Tret suprasegmental, Trigonometria, Tzadikim, Ucraïnès, Valencià, Vedanga, Viquipèdia en bengalí, Visarga, Vocalització, X-SAMPA, Xin (lletra), Yokuts de la vall, Zaum, И, .biz.