Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Afroamericans de Saint Lucia, Afrobarbadians, Afrojamaicans, Aja (grup ètnic), Aja (llengua), Amazones de Dahomey, Angélique Kidjo, Atlantique (Benín), Ayida-Weddo, Ayizo, Ayizos, Caribs negres, Dahomey, Departament de Zou, Esclavatge a Àfrica, Ewe, Fon, Fon (llengua), Fons, Història d'Àfrica Occidental, Història de Benín, Imperi d'Oyo, Kétou, Littoral (Benín), Llengües gbe, Loa (vodú), Mambo (vodú), Maxi (llengua gbe), Maxis (grup humà), Orixà, Regió dels Altiplans, Regne de Lagos, Religions afroamericanes, Vodú, Weme, Wemes, Xwela, Xweles, Xwles occidentals.
Afroamericans de Saint Lucia
Els afrosaintlucians o afroamericans de Saint Lucia són els habitants de Saint Lucia que tenen avantpassats africans, la majoria d'Àfrica Occidental.
Nou!!: Fon (grup humà) і Afroamericans de Saint Lucia · Veure més »
Afrobarbadians
Els afrobarbadians o barbadians negres són els barbadians que tenen avantpassats africans.
Nou!!: Fon (grup humà) і Afrobarbadians · Veure més »
Afrojamaicans
Els afrojamaicans (o jamaicans afrodescendents o criolls jamaicans o afroamericans jamaicans) són ciutadans de Jamaica que tenen avantpassats africans, sobretot d'Àfrica Occidental.
Nou!!: Fon (grup humà) і Afrojamaicans · Veure més »
Aja (grup ètnic)
Els aja (o adja) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua aja i que viuen a l'oest de Benín, als departaments de Kouffo, Mono i Zou i a l'est de Togo, a les regions dels Altiplans i la Regió Marítima.
Nou!!: Fon (grup humà) і Aja (grup ètnic) · Veure més »
Aja (llengua)
Laja (o ajagbe, o hwè) és una llengua gbe que parlen els aja de Benín i Togo i els hwes de Togo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Aja (llengua) · Veure més »
Amazones de Dahomey
Les Amazones de Dahomey cap al 1890 Les Amazones de Dahomey (en llengua fon: Mino o Minon), va ser un regiment format per dones fon del Regne de Dahomey que va existir fins al 1904, format per dones captives o conscrites a partir dels vuit anys d'edat.
Nou!!: Fon (grup humà) і Amazones de Dahomey · Veure més »
Angélique Kidjo
Angélique Kidjo el 2014. Angélique Kpasseloko Hinto Hounsinou Kandjo Manta Zogbin Kidjo (Ouidah, 14 de juliol de 1960), coneguda com a Angélique Kidjo, és una cantant beninesa, guanyadora dels premis Grammy i de l'Académie Charles Cros coneguda per la diversitat de les seves influències musicals, l'originalitat dels seus clips i el seu compromís humanitari com a ambaixadora internacional d'UNICEF.
Nou!!: Fon (grup humà) і Angélique Kidjo · Veure més »
Atlantique (Benín)
Atlantique és un dels dotze departaments de Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Atlantique (Benín) · Veure més »
Ayida-Weddo
Bandera cerimonial amb Ayida-Weddo (la serp femenina) i Damballah (la serp masculina) Ayida-Weddo és una loa de la fertilitat, de l'arc de Sant Martí, del vent, l'aigua, el foc, i les serps en el vodú, especialment a Benín i Haití.
Nou!!: Fon (grup humà) і Ayida-Weddo · Veure més »
Ayizo
Layizo (o gbe, ayizo) és una llengua gbe que parlen els ayizos que viuen als departaments d'Atlantique i de Mono, al sud de Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Ayizo · Veure més »
Ayizos
Els ayizos (o aizo) són els membres d'un grup ètnic que té el territori als departaments de Mono i d'Atlantique de Benín i que parlen la llengua gbe ayizo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Ayizos · Veure més »
Caribs negres
Els caribs negres són un poble indígena de l'illa de Saint Vincent, a Saint Vincent i les Grenadines.
Nou!!: Fon (grup humà) і Caribs negres · Veure més »
Dahomey
El Regne del Dahomei cap a 1894, superposat a un mapa de l'actual República de Benín, a l'Àfrica Occidental. Dahomey (ocasionalment escrit també Dahomei) va ser un regne africà en la que avui és la República de Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Dahomey · Veure més »
Departament de Zou
Zou és un dels dotze departaments de Benín amb una superfície de 5.106 km² i 639.296 habitants.
Nou!!: Fon (grup humà) і Departament de Zou · Veure més »
Esclavatge a Àfrica
Les principals rutes d'esclaus a l'Àfrica medieval. Una banda d'esclaus Zanj a Zanzíbar (1889) L'esclavatge a Àfrica no sols ha existit arreu del continent durant molts segles, sinó que encara continua en l'actualitat en alguns països.
Nou!!: Fon (grup humà) і Esclavatge a Àfrica · Veure més »
Ewe
L'ewe o ewegbe és una llengua africana de les llengües kwa parlada pel grup ètnic ewe.
Nou!!: Fon (grup humà) і Ewe · Veure més »
Fon
* Fon (fonètica), realització fonètica sistemàtica d'un fonema.
Nou!!: Fon (grup humà) і Fon · Veure més »
Fon (llengua)
El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Fon (llengua) · Veure més »
Fons
* Fons documental o fons d'arxiu, conjunt de documents agrupats.
Nou!!: Fon (grup humà) і Fons · Veure més »
Història d'Àfrica Occidental
altres estats no considerats políticament com a Àfrica Occidental, però que sí ho són geogràficament. La història d'Àfrica Occidental va començar amb els primers assentaments humans al voltant del 12000 BCE.
Nou!!: Fon (grup humà) і Història d'Àfrica Occidental · Veure més »
Història de Benín
« ''Carte des costes de l'Afrique depuis Cabo Corso jusques à Omorro levée par ordre expres des roys de Portugal sous qui on a fait la découverte'' » (segle XVII) Aquest article cobreix lhistòria del territori actual de Benín des del.
Nou!!: Fon (grup humà) і Història de Benín · Veure més »
Imperi d'Oyo
LImperi d'Oyo fou un estat Ioruba en el que és avui dia Nigèria occidental i del nord.
Nou!!: Fon (grup humà) і Imperi d'Oyo · Veure més »
Kétou
Kétou (o Ketu) és una ciutat del sud-és del Bénin, situada a l'extrem nord del departament de Plateau. És capçalera del municipi epònim, que reagrupa 28 pobles.
Nou!!: Fon (grup humà) і Kétou · Veure més »
Littoral (Benín)
El departament de Littoral és un dels 12 departaments de Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Littoral (Benín) · Veure més »
Llengües gbe
Les llengües gbes (pronunciades -el fonema gb és una plosiva labio-velar sonora molt comuna a les llengües oest-africanes-) formen un grup d'unes vint llengües similars que es parlen entre l'est de Ghana i l'oest de Nigèria (també, en menor mesura, a altres països com Haití, a causa del tràfic d'esclaus).
Nou!!: Fon (grup humà) і Llengües gbe · Veure més »
Loa (vodú)
Imprès a Hamburg en els anys 1880s, aquest cartell d'una encantadora de serps reforçà la imatge més comú del loa Mami Wata. Els loas (/ˈloʊə/, també escrit lwa /lwɑː/ en crioll haitià) són els esperits tant del vodú haitià com del de Louisiana.
Nou!!: Fon (grup humà) і Loa (vodú) · Veure més »
Mambo (vodú)
Tres ''mambos'' haitianes en una cerimònia de jurament del vodú a càrrec de la Konfederasyon Nazzjonali Vodouyizan Ayisyen (KNVA) a Harlem, Nova York. Un mambo (també escrit manbo) és una sacerdotessa (a diferència d'un houngan, un sacerdot masculí) a la religió vodú haitiana. Les concepcions del sacerdoci del vodou haitià provenen de les tradicions religioses dels esclaus del Dahomey, en el que avui és Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Mambo (vodú) · Veure més »
Maxi (llengua gbe)
El Maxi (o mahi, o maxi-gbe) és una llengua gbe que parlen els maxis de Benín i Togo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Maxi (llengua gbe) · Veure més »
Maxis (grup humà)
Els maxis són els membres d'un grup ètnic que tenen el seu territori a Benín i Togo i que parlen la llengua maxi.
Nou!!: Fon (grup humà) і Maxis (grup humà) · Veure més »
Orixà
Estatuetes d'orixàs d'Abeokuta Els orixàs (en ioruba, òrìṣà), coneguts com a orichá o orixá a l'Amèrica Llatina, són la forma humana dels esperits (Irunmọlẹ) enviats per Olodumare/Olorun/Olofi en la cosmologia ioruba.
Nou!!: Fon (grup humà) і Orixà · Veure més »
Regió dels Altiplans
La regió dels Altiplans és una de les cinc regions de Togo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Regió dels Altiplans · Veure més »
Regne de Lagos
El regne de Lagos fou un regne nadiu de Nigèria centrat en la ciutat de Lagos, que avui dia és la ciutat més gran i anterior capital de Nigèria i la ciutat més gran del continent africà.
Nou!!: Fon (grup humà) і Regne de Lagos · Veure més »
Religions afroamericanes
Figura del Musée africain Lió. Les religions afroamericanes són una sèrie de religions relacionades entre si, que tenen les seves arrels a Àfrica i van ser desenvolupades pels esclaus portats cap a Amèrica, en diferents zones del Carib i Llatinoamèrica (principalment a Brasil i el Sud dels Estats Units).
Nou!!: Fon (grup humà) і Religions afroamericanes · Veure més »
Vodú
Emblema amb símbols de vodú de l'artista George Valris El vodú (també escrit vudú o voodoo) és una religió originada a l'Àfrica occidental i transportada a Amèrica arran del comerç d'esclaus.
Nou!!: Fon (grup humà) і Vodú · Veure més »
Weme
El weme (o gbe, weme) és una llengua gbe que parlen els wemes que viuen als departaments d'Ouémé i d'Atlantique a Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Weme · Veure més »
Wemes
Els wemes (o gbe, weme) són els membres d'un grup ètnic que vien al llarg de la riba del riu Ouémé, als departaments d'Ouémé i d'Atlantique al sud-est de Benín.
Nou!!: Fon (grup humà) і Wemes · Veure més »
Xwela
El gbe, xwela (o Houeda, o Phera, etc.) és una llengua gbe que parlen els xweles que viuen al sud de Benín, als departaments de Mono i d'Atlantique.
Nou!!: Fon (grup humà) і Xwela · Veure més »
Xweles
Els xweles (o pheres, o gbe, xweles) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwela al sud de Benín, als departaments Mono i Atlantique.
Nou!!: Fon (grup humà) і Xweles · Veure més »
Xwles occidentals
Els xwles occidentals (o swla-gbe) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwela occidental i que viuen al litoral de Benín i a l'extrem sud-oriental de Togo.
Nou!!: Fon (grup humà) і Xwles occidentals · Veure més »
