Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Alella, Atles Català, Baronia de Castellar, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat Galceran I de Pinós, Bisbat d'Urgell, Capelles de la catedral de Toledo, Castell de Medinyà, Castell de Miravet, Castell de Sales, Castell dels Garidells, Cocentaina, Compromís de Casp, Comtat d'Empúries, Concòrdia d'Alcanyís, Corts de Barcelona (1365), Corts de Barcelona (1379-1380), Corts de Lleida (1375), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Corts de València (1371), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1437-1438), Corts de València (1443-1446), Corts de València-Morvedre, Corts de Vila-real-València (1373-1374), Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Diner (moneda), Drassanes Reials de Barcelona, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, El Palau d'Anglesola, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Enric II de Castella, Ferran el Catòlic, Florí, For, Francí de Gàver, Granollers, Guerra Civil catalana, Guerra del Pallars, Història de Barcelona, Història de les monedes, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Jaume Ferrer II, Jaume III de Mallorca, Jaume Martorell, ..., La Flagel·lació (Huguet), La Guàrdia Lada, Les Franqueses del Vallès, Monòlit del Coll de Burriac, Moneda cardonina, Moneda catalana, Montbrió del Camp, Pere el Gran, Peter Schoeffer, Portal de Graells, Reial d'or de Mallorca, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renat I, Retaule d’advocació franciscana, Retaule dels sants Abdó i Senén, Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus, Sant Celoni, Sant Pere de Menàrguens, Talaia de Calafell, Tractat d'Almazán. Ampliar l'índex (20 més) »
Alella
Alella és un municipi de la comarca del Maresme que té 9.764 habitants (2018).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Alella · Veure més »
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Atles Català · Veure més »
Baronia de Castellar
La Baronia de Castellar fou una jurisdicció feudal que comprenia el terme de Castellar del Vallès centrada en el Castell de Clasquerí.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Baronia de Castellar · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Galceran I de Pinós i Fenollet (Catalunya, segle XIV – Guimerà 8-4-1425), noble, senyor (1383-1425) de les baronies de Pinós, Mataplana, Roset, Vall de Toses i La Portella.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Bernat Galceran I de Pinós · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Capelles de la catedral de Toledo
Interior de la catedral Girola de la catedral Les capelles de la catedral de Santa María de Toledo són un conjunt arquitectònic i artístic que contribueix al fet que sigui considerada com la magnum opus de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Capelles de la catedral de Toledo · Veure més »
Castell de Medinyà
El Castell de Medinyà és un castell del municipi de Medinyà (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Castell de Medinyà · Veure més »
Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Castell de Miravet · Veure més »
Castell de Sales
El Castell de Sales és un edifici del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Castell de Sales · Veure més »
Castell dels Garidells
El Castell dels Garidells és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi dels Garidells (Alt Camp).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Castell dels Garidells · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Cocentaina · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Comtat d'Empúries · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Corts de Barcelona (1365)
Les Corts convocades el juliol de 1365, es varen celebrar a Barcelona.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Barcelona (1365) · Veure més »
Corts de Barcelona (1379-1380)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Barcelona (1379-1380) · Veure més »
Corts de Lleida (1375)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida, en 1375, i varen posar fi al període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Lleida (1375) · Veure més »
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) · Veure més »
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Sogorb-Castelló-València · Veure més »
Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »
Corts de València (1371)
Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València (1371) · Veure més »
Corts de València (1417-1418)
Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València (1417-1418) · Veure més »
Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València (1419) · Veure més »
Corts de València (1437-1438)
Les Corts de València de 1437-1438, corts generals del regne de València, foren convocades per l'infant Joan, rei de Navarra, com a lloctinent general del regne, el dia 15 de desembre de 1436, a Castellfabib estant, per a reunir-se a València el 15 de gener de 1437, però foren posposades fins al 20 de febrer, dia en què es van inaugurar a la catedral de València.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València (1437-1438) · Veure més »
Corts de València (1443-1446)
Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València (1443-1446) · Veure més »
Corts de València-Morvedre
Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de València-Morvedre · Veure més »
Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »
Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó
Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Diner (moneda) · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma · Veure més »
El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і El Palau d'Anglesola · Veure més »
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Enric II de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »
Florí
Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Florí · Veure més »
For
El for era un preu regulat obligatori, propi de les edats mitjana i moderna, especialment fixat en productes de primera necessitat o de gran importancia social.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і For · Veure més »
Francí de Gàver
Francí de Gàver fou un noble català nat a Gàver, lloc proper a Estaràs (La Segarra).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Francí de Gàver · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Granollers · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra del Pallars
La guerra del Pallars (1484-1487), va acabar amb l'últim comtat independent.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Guerra del Pallars · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Història de Barcelona · Veure més »
Història de les monedes
Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Història de les monedes · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Jaume Ferrer II
Jaume Ferrer II (Lleida segle XV), va ser un pintor lleidatà actiu al llarg de la segona etapa del gòtic internacional i format possiblement al taller de pintura que el seu pare, Jaume Ferrer I, devia tenir a la ciutat de Lleida.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Jaume Ferrer II · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Jaume Martorell
Jaume Martorell era el quart fill dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Galceran, Joanot, l'escriptor (±1413 - 1468), Jofre, Isabel, Aldonça i la petita Damiata.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Jaume Martorell · Veure més »
La Flagel·lació (Huguet)
La Flagel·lació és una predel·la obra de l'artista del gòtic català Jaume Huguet datada entre 1462-1475.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і La Flagel·lació (Huguet) · Veure més »
La Guàrdia Lada
Castell de la Guàrdia Lada La Guàrdia Lada és una de les poblacions integrades al municipi de Montoliu de Segarra.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і La Guàrdia Lada · Veure més »
Les Franqueses del Vallès
Les Franqueses del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Les Franqueses del Vallès · Veure més »
Monòlit del Coll de Burriac
Monólit del coll de Burriac El Monòlit del Coll de Burriac es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Cabrera de Mar (el Maresme).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Monòlit del Coll de Burriac · Veure més »
Moneda cardonina
Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Moneda cardonina · Veure més »
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Moneda catalana · Veure més »
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Montbrió del Camp · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »
Peter Schoeffer
Peter Schöffer (Gernsheim, c. 1425 - Magúncia, 1503) va ser un impressor alemany que va col·laborar amb Johannes Gutenberg.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Peter Schoeffer · Veure més »
Portal de Graells
El Portal de Graells o Portal de Santa Maria és un dels portals d'accés que hi havia a la muralla que envoltava la vila de Cardona.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Portal de Graells · Veure més »
Reial d'or de Mallorca
Reial d'or de Mallorca del Rei Sanç El Reial d'or de Mallorca fou una moneda medieval d'or creada per Jaume II de Mallorca l'any 1310 amb una llei de 23 quirats i una talla de 60 peces per marc, cosa que suposa un pes teòric de 3,83 gr.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Reial d'or de Mallorca · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Renat I · Veure més »
Retaule d’advocació franciscana
El Retaule d'advocació franciscana o de Santa Clara és una obra pictòrica de Lluís Borrassà, enquadrada en el primer gòtic internacional, que es conserva al Museu Episcopal de Vic.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Retaule d’advocació franciscana · Veure més »
Retaule dels sants Abdó i Senén
El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Retaule dels sants Abdó i Senén · Veure més »
Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus
El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp).
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Retaule gòtic del Monestir de Santes Creus · Veure més »
Sant Celoni
Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Sant Celoni · Veure més »
Sant Pere de Menàrguens
Sant Pere de Menàrguens és una església historicista de Menàrguens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Sant Pere de Menàrguens · Veure més »
Talaia de Calafell
La Talaia de Calafell o la torre de la Talaia és una obra del municipi de Calafell (Baix Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Talaia de Calafell · Veure més »
Tractat d'Almazán
El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.
Nou!!: Florí d'or d'Aragó і Tractat d'Almazán · Veure més »
Redirigeix aquí:
Florins d'or d'Aragó, Florí català, Florí d'Aragó, Florí d'or català, Florí d'or mallorquí, Florí de la Corona d'Aragó, Florí d’or d’Aragó, Florí mallorquí.
