Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Adunat, Androció (historiador), Asini Pol·lió (orador), Cefísia, Dàton, Demó (historiador), Fídies, Hoplita, Isfora, Llista d'antics grecs, Papir de Derveni, Pàralos, Salamínia, Segona Guerra Sagrada, Teòrida de Lemnos, Telesies (escultor), Tucídides d'Alopece, Víctimes del minotaure.
Adunat
Adunat (en grec antic ἀδύνατος) era el nom de cadascuna de les persones que, a l'estat atenenc, estaven subvencionades per l'estat per malaltia o defectes físics que els feien impossible desenvolupar cap activitat física per guanyar-se la vida.
Nou!!: Filòcor і Adunat · Veure més »
Androció (historiador)
Androció (en Ἀνδροτίων; en Androtion) fou un historiador atenès que va escriure una història sobre l'Àtica esmentada sovint pels antics autors com Pausànies, Ammià Marcel·lí, Plutarc i altres, que n'han conservat fragments.
Nou!!: Filòcor і Androció (historiador) · Veure més »
Asini Pol·lió (orador)
Asini Pol·lió (en llatí Asinius Pollio) va ser un sofista romà però nadiu de Tral·les a l'Àsia Menor.
Nou!!: Filòcor і Asini Pol·lió (orador) · Veure més »
Cefísia
Cefísia o Cefisia (Kephisía) era un demos pertanyent a l'Àtica en l'antiga Grècia.
Nou!!: Filòcor і Cefísia · Veure més »
Dàton
Dàton (o Datos: Δᾶτον / Δάτος; gentilici Δατηνός i Δατήνιος) fou, segons sembla, una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia, de localització desconeguda.
Nou!!: Filòcor і Dàton · Veure més »
Demó (historiador)
Demó (en llatí Demon, en grec antic Δήμων "Démon") fou un historiador grec autor d'una obra titulada Atthis (Ἀτθίς), una història de l'Àtica en contesta a la qual Filòcor va escriure la seva història de l'Àtica.
Nou!!: Filòcor і Demó (historiador) · Veure més »
Fídies
II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.
Nou!!: Filòcor і Fídies · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Filòcor і Hoplita · Veure més »
Isfora
Isfora o eisfora (en grec antic εἰσφορά, literalment contribució o tribut) era un impost extraordinari sobre la propietat que es recaptava a Atenes només en temps de guerra, pagat tant pels ciutadans com pels estrangers (metecs) i votat a l'ekklesia o assemblea cada vegada que es necessitava.
Nou!!: Filòcor і Isfora · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Filòcor і Llista d'antics grecs · Veure més »
Papir de Derveni
Fragments del papir de Derveni. Fragments del papir de Dervni al Museu Arqueòlogic de Tessalònica El papir de Derveni, datat al segle aC, és un rotllo de papir que conté el comentari d'un poema òrfic. Es considera el manuscrit més antic d'Europa.
Nou!!: Filòcor і Papir de Derveni · Veure més »
Pàralos
La Pàralos i la Salamínia foren dues trieres (trirrems gregues) sagrades (hierai triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.
Nou!!: Filòcor і Pàralos · Veure més »
Salamínia
Una reconstrucció moderna d'un trirrem: ''Olympias'', de la Marina grega. BNF. Una ''triere'' tenia un aspecte semblant, amb molts més rems. Juntament amb la Pàralos, la Salamínia fou una de les trirrems sagrades (en grec τριήρης trieres, plural τριήρεις triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.
Nou!!: Filòcor і Salamínia · Veure més »
Segona Guerra Sagrada
La Segona Guerra Sagrada és un conflicte armat a l'antiga Grècia pel control del centre religiós panhel·lènic de Delfos.
Nou!!: Filòcor і Segona Guerra Sagrada · Veure més »
Teòrida de Lemnos
Teòrida de Lemnos (Θεωρίς), va ser una endevina i sacerdotessa originària de Lemnos.
Nou!!: Filòcor і Teòrida de Lemnos · Veure més »
Telesies (escultor)
Telesies (en llatí Telesias, en grec antic Τελεσίας) fou un escultor grec nascut a Atenes en època desconeguda.
Nou!!: Filòcor і Telesies (escultor) · Veure més »
Tucídides d'Alopece
Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic, va ser un militar i home d'estat atenenc de la demos d'Alopece, fill de Melèsies, que va viure al. Es diu d'ell que era inferior des del punt de vista de l'estratègia militar, a Cimó II, però el superava en habilitat política. després de la mort de Cimó el 449 aC es va convertir en el cap del partit aristocràtic, organitzat com a oposició al partit democràtic de Pèricles, que li era superior en recursos dialèctics i habilitat política. L'atac de Tucídides es va centrar en la gran despesa de Pèricles en obra pública, despesa que per altra banda tenia el suport popular. L'afer va acabar aviat amb la victòria de Pèricles. Una mica després l'assemblea va decretar l'ostracisme de Tucídides el 444 aC, segons diu Plutarc. Per una al·lusió d'Aristòfanes a Les vespes, se sap que quan estava en perill de ser desterrat, es va aixecar per defensar-se, i no ser capaç de pronunciar ni una paraula. L'historiador Filòcor atribueix la causa del desterrament a algun fet relatiu al seu comportament en la direcció del comandament militar a Tràcia. Idomeneu diu que a més de ser desterrat se li van confiscar els béns i que Tucídides es va refugiar a la cort del rei Artaxerxes I de Pèrsia, però això sembla una confusió amb Temístocles, i probablement Tucídides va anar a l'exili a Esparta. El període d'ostracisme era de deu anys, però el 440 aC ja tornava a ser a Atenes i dirigia junt amb Hagnó i Formió una força naval de 40 vaixells que van ser enviats en ajut de Pèricles a Samos. Se sap que va deixar dos fills, Melèsies i Esteve. Un fill del primer, de nom també Tucídides, era deixeble de Sòcrates.
Nou!!: Filòcor і Tucídides d'Alopece · Veure més »
Víctimes del minotaure
Tesseu lluitant amb el Minotaure Les víctimes del Minotaure de Creta són aquelles persones ofertes com a sacrifici al Minotaure que residia al laberint.
