Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Acadèmia platònica, Art clàssic, Ciril d'Alexandria, Cultura occidental, Epicur, Escola peripatètica, Escultura hel·lenística, Filosofia, Filosofia antiga, Filosofia grega, Filosofia occidental, Genialitat, Grècia hel·lenística, Hel·lenisme (desambiguació), Hipàcia, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la filosofia, Història dels jueus, Isis, Patiment, Peter Lampe, Religió hel·lenística, Sacrifici d'animals, Sant Pau i el judaisme, Sofia (saviesa), Stratonice (Méhul), Teoria arqueològica, Virago, Zenó de Cítion.
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Acadèmia platònica · Veure més »
Art clàssic
Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''. L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Art clàssic · Veure més »
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Ciril d'Alexandria · Veure més »
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Cultura occidental · Veure més »
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Epicur · Veure més »
Escola peripatètica
Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Escola peripatètica · Veure més »
Escultura hel·lenística
Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Escultura hel·lenística · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filosofia · Veure més »
Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filosofia antiga · Veure més »
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filosofia grega · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Filosofia occidental · Veure més »
Genialitat
data.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Genialitat · Veure més »
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Grècia hel·lenística · Veure més »
Hel·lenisme (desambiguació)
Sense descripció.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hel·lenisme (desambiguació) · Veure més »
Hipàcia
Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Hipàcia · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Història de la filosofia · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Història dels jueus · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Isis · Veure més »
Patiment
Màscara tràgica a la façana del Royal Dramatic Theatre d'Estocolm, Suècia, amb una expressió que mostra patiment. El patiment, o dolor en un sentit ampli, pot ser una experiència de desagradable o aversió, possiblement associada amb la percepció de dany o amenaça de dany en un individu.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Patiment · Veure més »
Peter Lampe
Peter Lampe (28 de gener del 1954) és un alemany teòleg i professor d'estudis del Nou Testament a la Universitat de Heidelberg a Alemanya.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Peter Lampe · Veure més »
Religió hel·lenística
Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Religió hel·lenística · Veure més »
Sacrifici d'animals
Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sacrifici d'animals · Veure més »
Sant Pau i el judaisme
XVI (Blaffer Fundació Col·lecció, Houston, Texes). La majoria dels estudiosos creuen que Pau realment dictava les seves cartes a un secretari, com l'anomenat Terci, que apareix a Romans 16:22. La relació entre Sant Pau Apòstol i el judaisme del Segon Temple continua essent objecte de molta investigació acadèmica, atès que hom pensa que Pau de Tars tingué un paper important en la relació entre el cristianisme i el judaisme en el seu conjunt.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sant Pau i el judaisme · Veure més »
Sofia (saviesa)
Personificació de la saviesa (en grec ''Σοφία'' o ''saviesa'') en la Biblioteca de Cels, Efes, Turquia Sofia (del grec Σoφíα, 'saviesa') és un terme central en la filosofia hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme ortodox, el cristianisme esotèric, així com en la mística cristiana.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Sofia (saviesa) · Veure més »
Stratonice (Méhul)
Stratonice és una opéra comique en un acte composta per Étienne Méhul sobre un llibret de François-Benoît Hoffman, estrenada al Théâtre Favart de París, el 3 de maig de 1792.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Stratonice (Méhul) · Veure més »
Teoria arqueològica
Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Teoria arqueològica · Veure més »
Virago
llombard. Francesco Porzio, ''Monumento a la difesa di Casale'', 1897 Una virago és una dona que demostra nombroses virtuts masculines o, simplement, una dona homenívola.
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Virago · Veure més »
Zenó de Cítion
Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).
Nou!!: Filosofia hel·lenística і Zenó de Cítion · Veure més »
Redirigeix aquí:
Filosofia Hel·lenística, Filosofia hel.lenística, Filosofia hel•lenística, Filosofia heŀlenística, Hel·lenística.
