Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Alzines de la Vila de Llaés i Alzina de l'Hostal de Llaés, Anna Atkins, Aspen parkland, Banya del sègol, Bruixa (papallona), Cabra, Calçada del Gegant, Conill dels volcans, Coscinia cribraria, Endòfit, Estany d'Airoto, Estany Martí, Fals faune, Farratge deshidratat, Faune bru, Faune ziga-zaga, Festuca alta, Formació vegetal, Hemicriptòfit, Jason Richard Swallen, Josif Pančić, Llista d'espècies de flora vulnerables al País Valencià, Llista de gèneres de plantes, Llista de gèneres de plantes de Catalunya pel nom científic, Llista de plantes de Catalunya, Llista de plantes del País Valencià, Mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola, Muntanya Jilandi, Muntanyesa griseta, Muntanyesa negra, Oxymycterus wayku, Parafestuca, Parc Nacional de Cabañeros, Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, Parc Natural dels Ports, Península de Kermorvan, Planta farratgera, Poals, Poàcies, Poòidies, Praderia de Mongòlia i Manxúria, Pugó verd dels cítrics, Puna d'Atacama, Ratolí dels bedolls hongarès, Reserva Nacional de Caça de Boumort, Saltabardisses de solell, Semidesert kazakh, Serra de Boumort, Serra de Carreu, Tundra magallànica, ..., Tussock, Vicunya, Werner Hugo Paul Rothmaler, Zona riberenca. Ampliar l'índex (4 més) »
Alzines de la Vila de Llaés i Alzina de l'Hostal de Llaés
. Les Alzines de la Vila de Llaés i l'Alzina de l'Hostal de Llaés (Quercus ilex ilex) formen un bosc d'alzines remarcables a Llaés (Ripoll, el Ripollès), el qual, probablement, és un dels més importants de tot Catalunya.
Nou!!: Festuca і Alzines de la Vila de Llaés i Alzina de l'Hostal de Llaés · Veure més »
Anna Atkins
Anna Atkins, nascuda com Anna Children, (16 de març de 1799 – 9 de juny de 1871) va ser una botànica i fotògrafa anglesa.
Nou!!: Festuca і Anna Atkins · Veure més »
Aspen parkland
Par de trèmols prop de Saskatoon Aspen parkland en anglès i Forêts-parcs à trembles, en francès, o Bosc en parc de trèmols es refereix al bioma dels boscos oberts (en forma de parc) format per pollancres que es presenten de manera natural a l'oest del Canadà.
Nou!!: Festuca і Aspen parkland · Veure més »
Banya del sègol
La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.
Nou!!: Festuca і Banya del sègol · Veure més »
Bruixa (papallona)
La bruixa (Brintesia circe) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Bruixa (papallona) · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Festuca і Cabra · Veure més »
Calçada del Gegant
La Calçada del Gegant (Giant's Causeway, en anglès) és un conjunt d'unes 40.000 columnes basàltiques entrellaçades, resultat d'una erupció volcànica ocorreguda fa 60 milions d'anys.
Nou!!: Festuca і Calçada del Gegant · Veure més »
Conill dels volcans
El conill dels volcans (Romerolagus diazi), també conegut com teporingo,L'origen i el significat de la paraula «teporingo» no són tan clars, però es creu que té relació amb la paraula «tepolit», que significa «el de les roques», cosa que podria referir-se a l'hàbitat d'aquest petit conill.
Nou!!: Festuca і Conill dels volcans · Veure més »
Coscinia cribraria
Coscinia cribraria és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.
Nou!!: Festuca і Coscinia cribraria · Veure més »
Endòfit
Un endòfit és un endosimbiont, sovint un bacteri o un fong, que viu a l'interior d'una planta com a mínim durant una part de la seva vida sense causar una malaltia aparent.
Nou!!: Festuca і Endòfit · Veure més »
Estany d'Airoto
L'estany d'Airoto, a 2.204 m d'altitud, és amb 19 ha de superfície i 42 m de fondària màxima un dels estanys grans i profunds dels Pirineus catalans.
Nou!!: Festuca і Estany d'Airoto · Veure més »
Estany Martí
L'estany Martí és un estany d'unes 2 hectàrees de superfície que es localitza vora el mas Faig, prop de l'Estany d'en Parú, al municipi de Cantallops.
Nou!!: Festuca і Estany Martí · Veure més »
Fals faune
El fals faune (Arethusana arethusa) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Fals faune · Veure més »
Farratge deshidratat
L'alfals és la principal de les plantes que es deshidraten artificialment El farratge deshidratat és aquell tipus de farratge obtingut per un procés industrial d'assecat mitjançant calor artificial que el diferencia del fenc el qual s'asseca tradicionalment per acció del sol.
Nou!!: Festuca і Farratge deshidratat · Veure més »
Faune bru
El faune bru (Hipparchia statilinus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Faune bru · Veure més »
Faune ziga-zaga
El faune ziga-zaga (Hipparchia fidia) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Faune ziga-zaga · Veure més »
Festuca alta
La festuca alta (Festuca arundinacea) és una herba poàcia del gènere festuca nativa d'Europa.
Nou!!: Festuca і Festuca alta · Veure més »
Formació vegetal
Una formació vegetal, comunitat de plantes (de vegades dita fitocenosi) és una col·lecció d'espècies de plantes dins una unitat geogràfica designada, la qual forma un tros relativament uniforme que es pot distingir dels trossos veïns amb diferents tipus de vegetació.
Nou!!: Festuca і Formació vegetal · Veure més »
Hemicriptòfit
Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
Nou!!: Festuca і Hemicriptòfit · Veure més »
Jason Richard Swallen
Jason Richard Swallen (1903-1991) va ser un destacat agrostòlèg nord-americà.
Nou!!: Festuca і Jason Richard Swallen · Veure més »
Josif Pančić
Josif Pančić (o Giuseppe Pancio) (idioma serbi ciríl·lic: Јосиф Панчић; transliterat al català "Josep Panci"; nascut Josip Pančić, 17 d'abril de 1814 – 8 de març de 1888) va ser un botànic serbi.
Nou!!: Festuca і Josif Pančić · Veure més »
Llista d'espècies de flora vulnerables al País Valencià
Llista d'espècies de flora vulnerables al País Valencià, segons el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.
Nou!!: Festuca і Llista d'espècies de flora vulnerables al País Valencià · Veure més »
Llista de gèneres de plantes
Tot seguit us oferim una llista alfabètica de tots els gèneres de plantes angiospermes —amb la seva corresponent família— segons el sistema de classificació APG III.
Nou!!: Festuca і Llista de gèneres de plantes · Veure més »
Llista de gèneres de plantes de Catalunya pel nom científic
Llista de tots els gèneres de plantes vasculars (autòctones, naturalitzades, subespontànies o introduïdes) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri de.
Nou!!: Festuca і Llista de gèneres de plantes de Catalunya pel nom científic · Veure més »
Llista de plantes de Catalunya
Llista de totes les plantes vasculars autòctones o naturalitzades (no subespontànies, ni cultivades) presents en el territori administratiu de Catalunya segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (2a edició, 1993) ordenades alfabèticament segons el seu nom específic.
Nou!!: Festuca і Llista de plantes de Catalunya · Veure més »
Llista de plantes del País Valencià
Relació de totes les plantes vasculars autòctones (i algunes introduïdes, i/o cultivades) presents en el territori administratiu del País Valencià segons el criteri taxonòmic de l'obra Flora dels Països Catalans (1a edició, 1993).
Nou!!: Festuca і Llista de plantes del País Valencià · Veure més »
Mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola
El mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola és una ecoregió situada al costat interior orientada a l'est del cinturó de muntanyes que es troba paral·lela a la costa d'Angola, 50-100 km cap a l'interior.
Nou!!: Festuca і Mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola · Veure més »
Muntanya Jilandi
La muntanya Jilandi està situada a la província d'Akmolà, al districte de Jakhsi, al sud-oest de les muntanyes.
Nou!!: Festuca і Muntanya Jilandi · Veure més »
Muntanyesa griseta
La muntanyesa griseta (Erebia cassioides) és un lepidòpter ropalòcer pertanyent a la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Muntanyesa griseta · Veure més »
Muntanyesa negra
La muntanyesa negra (Erebia lefebvrei) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Muntanyesa negra · Veure més »
Oxymycterus wayku
Oxymycterus wayku és una espècie de rosegador del gènere Oxymycterus i la família dels cricètids.
Nou!!: Festuca і Oxymycterus wayku · Veure més »
Parafestuca
Parafestuca és un gènere monotípic de plantes de la família de les poàcies.
Nou!!: Festuca і Parafestuca · Veure més »
Parc Nacional de Cabañeros
El Parc Nacional de Cabañeros és un parc nacional que hi ha a Espanya, així com una zona d'especial protecció per aus ZEPA.
Nou!!: Festuca і Parc Nacional de Cabañeros · Veure més »
Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa
El Parc Natural Comunal de les valls del Comapedrosa és un espai natural protegit a Andorra.
Nou!!: Festuca і Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa · Veure més »
Parc Natural dels Ports
El Parc Natural dels Ports és un espai natural declarat l'any 2001 mitjançant el Decret 160/2001, de 12 de juny, que declarava al mateix temps la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.
Nou!!: Festuca і Parc Natural dels Ports · Veure més »
Península de Kermorvan
Situada a França, la península de Kermorvan es troba a la comuna del Conquet, ciutat i port pesquer d'Aber Conq.
Nou!!: Festuca і Península de Kermorvan · Veure més »
Planta farratgera
La trepadella conreada ''Onobrychis viciifolia'' és una planta farratgera típica Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres) Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'.
Nou!!: Festuca і Planta farratgera · Veure més »
Poals
Les poals (Poales) són un tàxon de plantes ubicat a la categoria taxonòmica d'ordre, utilitzat en sistemes de classificació moderns com el APG III de l'2009 Haston, Elspeth; James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris.
Nou!!: Festuca і Poals · Veure més »
Poàcies
Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.
Nou!!: Festuca і Poàcies · Veure més »
Poòidies
Poòidia (Pooideae) són una subfamília de les poàcies.
Nou!!: Festuca і Poòidies · Veure més »
Praderia de Mongòlia i Manxúria
Zona de prats Estepa Vista de l'estepa, amb un arbre solitari La praderia de Mongòlia i Manxúria és una ecoregió, coneguda també com a estepa de Mongòlia i Manxúria.
Nou!!: Festuca і Praderia de Mongòlia i Manxúria · Veure més »
Pugó verd dels cítrics
El pugó verd dels cítrics (Aphis spiraecola, abans A. citricola) és una espècie polífaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae que s'alimenta de la saba de rosàcies, solanàcies, brassicàcies, asteràcies, apiàcies i rutàcies (cítrics).
Nou!!: Festuca і Pugó verd dels cítrics · Veure més »
Puna d'Atacama
Amb 6.739 m, el volcà Llullaillaco és el cim més alt de la puna d'Atacama La puna d'Atacama és un altiplà desèrtic a gairebé 4.500 msnm i que té una superfície d'uns 180.000 km², i presenta serralades de poca prominència però de gran altitud sobre el nivell del mar; es troba a la zona dels Andes i està compartida entre Argentina (85%) i Xile (15%).
Nou!!: Festuca і Puna d'Atacama · Veure més »
Ratolí dels bedolls hongarès
El ratolí dels bedolls hongarès (Sicista trizona) és una espècie de rosegador de la família dels esmíntids.
Nou!!: Festuca і Ratolí dels bedolls hongarès · Veure més »
Reserva Nacional de Caça de Boumort
La Reserva Nacional de Caça (RNC) de Boumort pertany a la Generalitat de Catalunya i va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.
Nou!!: Festuca і Reserva Nacional de Caça de Boumort · Veure més »
Saltabardisses de solell
La saltabardisses de solell (Pyronia cecilia) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Nou!!: Festuca і Saltabardisses de solell · Veure més »
Semidesert kazakh
El semidesert kazakh és una ecoregió al bioma dels deserts i matollars xèrics, situat al Kazakhstan.
Nou!!: Festuca і Semidesert kazakh · Veure més »
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Festuca і Serra de Boumort · Veure més »
Serra de Carreu
La Serra de Carreu, respecte del terme d'Abella de la Conca La serra de Carreu és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, però amb una petita part -l'occidental- en el terme de Conca de Dalt, en el seu antic terme d'Hortoneda de la Conca, també del Pallars Jussà, i una altra petita part -l'oriental- que entra a l'antic terme de Montanissell, actualment de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.
Nou!!: Festuca і Serra de Carreu · Veure més »
Tundra magallànica
''Sphagnum magellanicum'', típic de la Tundra magallànicaLa tundra Magallànica és una ecoregió que no és pròpiament una tundra sinó una torbera.
Nou!!: Festuca і Tundra magallànica · Veure més »
Tussock
"Prat" de Tussock a l'illa Soledad de les illes Malvines. Tussock és el nom que reben les formacions vegetals caracteritzades pel predomini de gramínies coriàcies amb alçades que es troben entre un metre i dos metres.
Nou!!: Festuca і Tussock · Veure més »
Vicunya
La vicunya (Vicugna vicugna) o vicuna i rarament denominada vicugna, com a nom del seu gènere) en quítxua es pronuncia wik'uña. És un dels dos camèlids salvatges d'Amèrica de Sud, que viuen als prats alpins dels Andes i que pertany a la tribu dels laminis. L'altre és el guanac, que viu a cotes més baixes. Les vicunyes són parents de la llama, i es creu que ara són l’avantpassat salvatge de les alpaques domesticades, que es crien per la seva llana. Les vicunyes produeixen petites quantitats de llana molt fina, procés que la fa molt costosa perquè l’animal només es pot esquilar cada tres anys i s’ha de capturar quan gaudeix de la vida salvatge. Quan es teixeix, el producte de la llana de la vicunya és molt suau i càlid. Els incas valoraven molt les vicuñas per la seva llana, i anava contra la llei que qualsevol persona, menys la reialesa, portés roba de vicuña. Avui dia, la vicunya és l'animal nacional del Perú i apareix a l'escut peruà. Tant sota el domini de l'Inca com avui, les vicunyes han estat protegides per la llei, però van ser fortament caçades durant la colonització espanyola. En el moment en què es van declarar en perill el 1974, només quedaven uns 6.000 animals. Avui en dia, la població de la vicunya s'ha recuperat a uns 350.000 i, tot i que les organitzacions de conservació han reduït el seu nivell de classificació de les espècies amenaçades, encara demanen programes de conservació actius per protegir les poblacions de la caça furtiva, la destrucció de l'hàbitat i altres amenaces.
Nou!!: Festuca і Vicunya · Veure més »
Werner Hugo Paul Rothmaler
Werner Hugo Paul Rothmaler (1908 -1962) fou un botànic alemany.
Nou!!: Festuca і Werner Hugo Paul Rothmaler · Veure més »
Zona riberenca
Un tros de vegetació de ribera a prop del llac Erie. Una zona ripària és la interfície entre la terra i un riu llac o corrent d'aigua.
Nou!!: Festuca і Zona riberenca · Veure més »
Redirigeix aquí:
Festuca amethystina, Festuca ampla, Festuca amplissima, Festuca apheles, Festuca baffinensis, Festuca brevifolia, Festuca bromoides, Festuca burgundiana, Festuca burnatii, Festuca californica, Festuca capillifolia, Festuca clementei, Festuca confinis, Festuca confusa, Festuca dasyclada, Festuca diandra, Festuca dissitiflora, Festuca durandii, Festuca earlei, Festuca elata, Festuca elegans, Festuca fuegiana, Festuca gigantea, Festuca gracilenta, Festuca gypsophila, Festuca hephaestophila, Festuca heterophylla, Festuca howellii, Festuca hystrix, Festuca idahoensis, Festuca indigesta, Festuca ingrata, Festuca markgrafiae, Festuca microstachys, Festuca mirabilis, Festuca nervosa, Festuca nevadensis, Festuca occidentalis, Festuca pacifica, Festuca paniculata, Festuca pectinata, Festuca plicata, Festuca poaeoides, Festuca potosiana, Festuca pseudotrichophylla, Festuca purpurascens, Festuca richardsonii, Festuca rigida, Festuca rusbyi, Festuca saximontana, Festuca scabrella, Festuca scariosa, Festuca sciurea, Festuca soraria, Festuca subbiflora, Festuca subulifolia, Festuca suksdorfii, Festuca talamancensis, Festuca tenella, Festuca tenuifolia, Festuca texana, Festuca trichophylla, Festuca triflora, Festuca valentina, Festuca vallicola, Helleria, Leucopoa, Pseudobromus, Wasatchia.
