Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Usa IA

Taula de continguts

1. 869 les relacions: Abdicacions de Baiona, Abolició dels senyorius a Espanya, Abraçada d'Acatempan, Absolutisme espanyol, Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela, Adele di Lusignano, Ademús, Afrancesat, Afusellament de Torrijos i els seus companys, Agustí de Miró i de Burguès, Agustí Esteve i Marquès, Agustí I de Mèxic, Agustí Torres, Agustí Yáñez i Girona, Agustín Argüelles Álvarez, Agustín Durán y de Vicente Yáñez, Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe, Agustín Nogueras Pitarque, Agustina d'Aragó, Aielo de Malferit, Aiguader de Sevilla, Aixecament del dos de maig, Al·legoria de la vila de Madrid, Albert Pujol i Gurena, Alberto Rodríguez de Lista y Aragón, Alcúdia, Alfons de Borbó i de Battenberg, Alfons XII d'Espanya, Algatocín, Alonso Cañedo Vigil, Alvarado (Veracruz), Andoain, Andorra durant la Revolució Francesa, Andrés García Camba, Antic Règim, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Barata i Matas, Antoni d'Orleans, Antoni Gimbernat i Arbós, Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Puig i Blanch, Antoni Solà i Llansas, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Carnicero, Antonio Gallego Valcárcel, Antonio Gálvez Arce, Antonio González y González, ... Ampliar l'índex (819 més) » « Shrink índex

Abdicacions de Baiona

Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.

Veure Ferran VII d'Espanya і Abdicacions de Baiona

Abolició dels senyorius a Espanya

Labolició dels senyorius a Espanya va ser realitzada l'1 de juliol del 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la peça bàsica del conjunt de canvis que va significar la revolució burgesa a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Abolició dels senyorius a Espanya

Abraçada d'Acatempan

Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Abraçada d'Acatempan

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Veure Ferran VII d'Espanya і Absolutisme espanyol

Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares

La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid).

Veure Ferran VII d'Espanya і Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares

Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara

La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.

Veure Ferran VII d'Espanya і Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara

Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela

Arca que conté el llibre d'actes del 5 de juliol de 1811 en el Saló El·líptic del Palau Federal Legislatiu. L'Acta de la Declaració de la Independència de Veneçuela és un document en el qual representants de set de les deu províncies pertanyents a la Capitania General de Veneçuela a Sud-amèrica reunides en la Capella Santa Rosa de Lima van declarar la seva independència de la Corona d'Espanya, establint una nova nació basada en principis republicans i federals, abolint per sempre la monarquia sota els valors de la igualtat dels individus, la prohibició de la censura i la llibertat d'expressió.

Veure Ferran VII d'Espanya і Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela

Adele di Lusignano

Adele di Lusignano és una òpera en italià en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret de Felice Romani.

Veure Ferran VII d'Espanya і Adele di Lusignano

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ademús

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Afrancesat

Afusellament de Torrijos i els seus companys

LAfusellament de Torrijos i els seus companys, titulat originalment en castellà Fusilamiento de Torrijos y sus compañeros en las playas de Málaga, és una obra d'Antoni Gisbert pintada a l'oli sobre llenç.

Veure Ferran VII d'Espanya і Afusellament de Torrijos i els seus companys

Agustí de Miró i de Burguès

Agustí de Miró i de Burguès (Reus, 23 d'abril de 1798 – Reus, 14 d'octubre de 1849) va ser un militar català, fill d'Agustí de Miró i de Folch i germà de Josep de Miró i de Burguès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustí de Miró i de Burguès

Agustí Esteve i Marquès

Retrat de Manuel Godoy com a fundador de l'institut Pestalozzi, Museu de Belles Arts de València. Agustí Esteve i Marquès (València, 12 de maig de 1753 - València, c. 1820) va ser un pintor valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustí Esteve i Marquès

Agustí I de Mèxic

Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustí I de Mèxic

Agustí Torres

Agustí Torres (Montmaneu, diòcesi de Vic, 29 de juny de 1773 - Barcelona, 4 de gener del 1833) fou catedràtic de lletres humanes a la universitat de Cervera.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustí Torres

Agustí Yáñez i Girona

Agustí Yáñez i Girona (Barcelona, 1789 – 4 de maig de 1857) fou un farmacèutic i catedràtic d'història natural del Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona, a més d'alcalde de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustí Yáñez i Girona

Agustín Argüelles Álvarez

Monument a Agustín Argüelles a Madrid per Josep Alcoverro i Amorós Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844).

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustín Argüelles Álvarez

Agustín Durán y de Vicente Yáñez

Agustín Durán retratat a ''Los Poetas contemporaneos'' per Antonio María Esquivel 1846 - Museu del Prado, Madrid Agustín Francisco Gato Durán y de Vicente Yáñez (Madrid, 14 d'octubre de 1789 - id., 1 de desembre de 1862) va ser un escriptor i erudit espanyol del Romanticisme, gran estudiós i antòleg del Romancer, oncle d'Antonio Machado.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustín Durán y de Vicente Yáñez

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez

Agustín Fernando Muñoz y Sánchez (Tarancón, Conca, 4 de maig de 1808 - Le Havre, Mon desir, França, 11 de setembre, 1873) fou duc de Riánsares i marit de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya).

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustín Fernando Muñoz y Sánchez

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe (Nanclares de Gamboa, Àlaba, 28 d'agost de 1789 - Madrid, 10 d'abril de 1850) va ser un polític, diplomàtic, alt funcionari de l'Estat i militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe

Agustín Nogueras Pitarque

va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustín Nogueras Pitarque

Agustina d'Aragó

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona, 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857), és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Agustina d'Aragó

Aielo de Malferit

Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Veure Ferran VII d'Espanya і Aielo de Malferit

Aiguader de Sevilla

LAiguader de Sevilla és una obra de joventut de Diego Velázquez, que ja demostra algun dels fonaments de la seva pintura.

Veure Ferran VII d'Espanya і Aiguader de Sevilla

Aixecament del dos de maig

LAixecament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.

Veure Ferran VII d'Espanya і Aixecament del dos de maig

Al·legoria de la vila de Madrid

Al·legoria de la vila de Madrid és una pintura a l'oli, obra de Francisco de Goya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Al·legoria de la vila de Madrid

Albert Pujol i Gurena

Albert Pujol i Gurena (Barcelona, 27 d'octubre de 1783 - 2 d'abril de 1847).

Veure Ferran VII d'Espanya і Albert Pujol i Gurena

Alberto Rodríguez de Lista y Aragón

Alberto Rodríguez de Lista y Aragón (Sevilla, 15 d'octubre de 1775 - Sevilla, 5 d'octubre de 1848) va ser un matemàtic, poeta, periodista i crític literari espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Alberto Rodríguez de Lista y Aragón

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Veure Ferran VII d'Espanya і Alcúdia

Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931.

Veure Ferran VII d'Espanya і Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Ferran VII d'Espanya і Alfons XII d'Espanya

Algatocín

Algatocín és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Veure Ferran VII d'Espanya і Algatocín

Alonso Cañedo Vigil

Alonso Cañedo Vigil. (Catedral de Málaga). Alonso Cañedo y Vigil (Grullos, 19 de gener de 1760 – Burgos, 21 de setembre de 1829) fou un religiós espanyol, membre d'una família de la noblesa asturiana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Alonso Cañedo Vigil

Alvarado (Veracruz)

Alvarado és una ciutat localitzada en l'estat de Veracruz a Mèxic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Alvarado (Veracruz)

Andoain

Andoain és un municipi de Guipúscoa (País Basc).

Veure Ferran VII d'Espanya і Andoain

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Veure Ferran VII d'Espanya і Andorra durant la Revolució Francesa

Andrés García Camba

Andrés García Camba (Monforte de Lemos, Lugo, 20 d'octubre de 1791 – Madrid, 6 d'octubre de 1861) va ser un militar, polític i escriptor gallec.

Veure Ferran VII d'Espanya і Andrés García Camba

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antic Règim

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Anticlericalisme a Espanya

Antoni Barata i Matas

Antoni Barata i Matas (a vegades s'ha confós el seu segon cognom també com a Barata) (Matadepera, 21 de febrer de 1772 – Barcelona, 4 de febrer de 1850) va ser un advocat i polític català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni Barata i Matas

Antoni d'Orleans

, duc de Montpensier, Príncep de sang de França de la casa d'Orleans.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni d'Orleans

Antoni Gimbernat i Arbós

'''Antoni Gimbernat i Arbós''', per J. Montserrat (1894) Monument que se li dedicà a la seva vila natal de Cambrils Antoni Gimbernat i Arbós (Cambrils, 1734 - Madrid, 17 de novembre de 1816) va ser un eminent cirurgià i anatomista català, conegut principalment per la seva contribució a la descripció de l'anatomia del canal inguinal i a la tècnica de reparació de l'hèrnia crural.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni Gimbernat i Arbós

Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura

Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura (Palma, 7 d'agost de 1782 - Peralada, 7 de juliol de1825).

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura

Antoni Puig i Blanch

Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Somers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni Puig i Blanch

Antoni Solà i Llansas

Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. Antoni Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861) fou un escultor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antoni Solà i Llansas

Antonio Alcalá Galiano

Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Alcalá Galiano

Antonio Carnicero

Antonio Carnicero Mancio (Salamanca, 10 de gener de 1748 - Madrid, 21 d'agost de 1814) va ser un pintor i gravador espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Carnicero

Antonio Gallego Valcárcel

Antonio Gallego Valcárcel va ser un militar i polític espanyol, nascut a Tobarra (Albacete) el 4 de gener de 1787 i mort en Madrid el 21 d'abril de 1857.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Gallego Valcárcel

Antonio Gálvez Arce

Antonio Gálvez Arce, més conegut com a Antonete Gálvez fou un polític murcià, fundador del Partido Federal Murciano.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Gálvez Arce

Antonio González y González

Antonio González y González (Valencia del Mombuey, Badajoz, 5 de gener de 1792 - Madrid, 30 de novembre de 1876), I marquès de Valdeterrazo, va ser un polític, diplomàtic i advocat espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio González y González

Antonio Joaquín Pérez Martínez

José Antonio Joaquín Pérez Martínez y Robles (Puebla de los Ángeles, Puebla, 1763 – Puebla de los Ángeles, Estat de Puebla, 26 d'abril de 1829) va ser un destacat sacerdot crioll en l'últim període del Virregnat de la Nova Espanya, va participar activament en la primera època de les Corts de Cadis, la consumació de la Independència de Mèxic i la política nacional del Mèxic independent.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Joaquín Pérez Martínez

Antonio López Aguado

Façana sud de la Porta de Toledo. Antonio López Aguado (Madrid, 1764 - 1831) va ser un arquitecte neoclàssic espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio López Aguado

Antonio María del Valle Angelín

Antonio María del Valle Angelín (Madrid, 20 de febrer de 1791 – Madrid, 15 de maig de 1863) va ser un militar, hisendista i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio María del Valle Angelín

Antonio María Seixas Bieyra

Antonio María Seixas Bieyra (Tui, 30 de setembre de 1767 - ?) fou un hisendista i polític gallec, ministre d'hisenda durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio María Seixas Bieyra

Antonio Porcel Román

Antonio Fernando Basilio Porcel Román (Mairena, 15 de juny de 1755 - Madrid, 5 de gener de 1832) fou un intel·lectual i polític espanyol, ministre durant el trienni liberal i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Porcel Román

Antonio Vargas Laguna

Antonio Vargas Luna (Badajoz, 12 de febrer de 1763 - Plasència, 23 d'octubre de 1824) va ser un polític, noble i diplomàtic espanyol, cavaller de l'Orde d'Alcántara.

Veure Ferran VII d'Espanya і Antonio Vargas Laguna

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Aragó

Aranjuez

Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Aranjuez

Armada de Mèxic

LArmada de Mèxic és la força militar encarregada de la vigilància i salvaguarda de les costes, el mar territorial, una zona econòmica exclusiva i l'espai aeri marítim de Mèxic així com en les aigües interiors, vies fluvials i lacustres navegables.

Veure Ferran VII d'Espanya і Armada de Mèxic

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Ferran VII d'Espanya і Arquitectura de Barcelona

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Ferran VII d'Espanya і Art públic de Barcelona

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).

Veure Ferran VII d'Espanya і Arthur Wellesley

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Ferran VII d'Espanya і Arxiu de la Corona d'Aragó

Arxiu del Regne de Mallorca

L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.

Veure Ferran VII d'Espanya і Arxiu del Regne de Mallorca

Arxiu General de la Diputació de Barcelona

L'Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) és l'òrgan encarregat de custodiar, conservar, organitzar i seleccionar tota la documentació generada per la Diputació Provincial de Barcelona des de 1812.

Veure Ferran VII d'Espanya і Arxiu General de la Diputació de Barcelona

Arxiu judicial

Al·legoria de la justícia Els diccionaris a l'ús de terminologia arxivística no tenen una veu específica per a arxiu judicial.

Veure Ferran VII d'Espanya і Arxiu judicial

As Figueiras

As Figueiras és una parròquia del conceyu asturià de Castropol, Espanya, i una vila d'aquesta parròquia. La parròquia té una superfície d'1,89 km² en la qual habiten 709 persones (2009) repartides entre les poblacions d'As Figueiras, Granda, Lois, Rozadela i San Román.

Veure Ferran VII d'Espanya і As Figueiras

Ateneo de Madrid

Placa explicativa a l'entrada LAteneo de Madrid és una institució cultural privada situada a Madrid i que va ser creada en 1835 com a Ateneo Científico y Literario.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ateneo de Madrid

Auto de fe de la Inquisició

Auto de Fe de la Inquisició (també anomenat Tribunal de la Inquisició) és un oli sobre taula de petit format que va pintar Francisco de Goya entre 1812 i 1819 i que representa un Acte de fe, o acusació per delictes contra la religió catòlica, del tribunal de la Inquisició espanyola que se celebra a l'interior d'una església.

Veure Ferran VII d'Espanya і Auto de fe de la Inquisició

Álvaro Flórez Estrada

Álvaro Flórez Estrada (Pola de Somiedo, Astúries, 1765 - 1853), economista, advocat i polític asturià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Álvaro Flórez Estrada

Álvaro Gómez Becerra

Álvaro Gómez Becerra (Càceres, 26 de desembre de 1771 - Madrid, 23 de gener de 1855) fou un polític espanyol, ministre i cap de govern durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Álvaro Gómez Becerra

Ball de bastons de Reus

Ball de Valencians i Bastoners El Ball de bastons o bastonets és una dansa del Seguici Festiu de Reus que surt per la Festa Major i per les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia al setembre.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ball de bastons de Reus

Ball de Pastorets de Reus

Ball de Pastorets El Ball de Pastorets de Reus és una dansa que forma part dels elements del Seguici Festiu de la ciutat i que surt per la Festa Major i per les festes de la mare de Déu de Misericòrdia el 25 de setembre.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ball de Pastorets de Reus

Ball de prims

Ball de Prims Ball de Prims El Ball de Prims és un element del Seguici Festiu de Reus que surt per la Festa Major de la ciutat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ball de prims

Balls tradicionals de Santa Bàrbara

Els balls tradicionals de Santa Bàrbara es remunten a l'any 1828 quan Santa Bàrbara es va independitzar del municipi de la Galera, per reial decret de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Balls tradicionals de Santa Bàrbara

Ban dels alcaldes de Móstoles

Ban de Villamil i els alcaldes de Móstoles Ban dels alcaldes de Móstoles o Ban de la Independència és com es coneix el ban signat pels alcaldes de Móstoles el 2 de maig de 1808, amb motiu de l'aixecament aquest mateix dia del poble de Madrid contra les tropes franceses acantonades a la ciutat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ban dels alcaldes de Móstoles

Banc d'Espanya

Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Banc d'Espanya

Banco Español de Ultramar

El Banco Español de Ultramar, el nom complet del qual era Banco Español de Ultramar y Empresa de Correos Marítimos, va ser una entitat financera espanyola creada per iniciativa privada en 1845-1846 per un grup d'empresaris espanyols, encapçalats per Francisco de las Rivas, Pedro Juan de Zulueta, Antonio Jordá i Guillermo O'Shea, amb la presidència de Francesc de Paula de Borbó (oncle d'Isabel II) i amb un capital de 200 milions de reals.

Veure Ferran VII d'Espanya і Banco Español de Ultramar

Bandera d'Espanya

La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bandera d'Espanya

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bandera de la Segona República Espanyola

Bandera de Xile

La bandera de Xile, coneguda en castellà com lEstrella solitària, fou adoptada oficialment el 18 d'octubre de 1817 poc abans de la declaració d'independència del país (el 12 de febrer de 1818).

Veure Ferran VII d'Espanya і Bandera de Xile

Baró de Segur

Baró de Segur és una baronia immemorial que pertanyia als Calders el i que fou reconeguda com a títol del Regne el 1810 per Ferran VII a Magí Antoni de Vilallonga i de Grimau.

Veure Ferran VII d'Espanya і Baró de Segur

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Ferran VII d'Espanya і Barberà del Vallès

Bartomeu Porredon i Cirera

Bartomeu Porredon i Cirera, conegut com El Ros d'Eroles, (Castell-llebre, Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847) va ser un militar català, important capitost carlí durant les primera i segona guerres carlines.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bartomeu Porredon i Cirera

Basílica d'Atocha

La Basílica d'Atocha és un temple catòlic al Districte de Retiro de la vila de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Basílica d'Atocha

Basilio Sebastián Castellanos de Losada

Basilio Sebastián Castellanos de Losada o Sebastiau Castellanos, marquès de Saulí, (Madrid, 14 de juny de 1808 - 1891).

Veure Ferran VII d'Espanya і Basilio Sebastián Castellanos de Losada

Batalla de Castelló d'Empúries

La Batalla de Castelló d'Empúries va ser una emboscada contra un destacament imperial francès al comandament del general Honoré-Charles de Reille durant la guerra del francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla de Castelló d'Empúries

Batalla de Gamonal

La batalla de Gamonal fou una de les batalles de la guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla de Gamonal

Batalla de Tudela (1808)

La Batalla de Tudela va ser un enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès disputat als voltants de la ciutat de Tudela el 23 de novembre de 1808.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla de Tudela (1808)

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla de Vitòria

Batalla del Pont d'Alcolea (1808)

Batalla del Pont d'Alcolea del 1808 fou una batalla durant la Guerra del Francès contra els francesos a principis del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla del Pont d'Alcolea (1808)

Batalla del Trocadero

La batalla del Fort del Trocadero és un fet d'armes que data del 31 d'agost de 1823 consagrant la victòria d'un grup expedicionari francès sobre els revolucionaris liberals espanyols a Cadis a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalla del Trocadero

Batalles de Castalla (1812 i 1813)

Primera batalla de Castalla (1812) obra del pintor Jean-Charles Langlois Les Batalles de Castalla del 1812 i el 1813 són dos enfrontaments armats que es produïren a Castalla, al sud-oest del País Valencià, en el context de la Guerra del Francés (1808-1814).

Veure Ferran VII d'Espanya і Batalles de Castalla (1812 i 1813)

Batea

Batea és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Veure Ferran VII d'Espanya і Batea

Beatriu de Borbó i de Battenberg

Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Beatriu de Borbó i de Battenberg

Benita Moreno

Benita Moreno (la Corunya, 1792 - Puente del Arzobispo, Toledo, 1872) fou una soprano espanyola, era filla del violinista i compositor Francisco José Moreno.

Veure Ferran VII d'Espanya і Benita Moreno

Benito de Posada Herrera

Benito de Posada Herrera (Llanes, 1805- - Llanes, 29 d'abril de 1890) va ser un polític i advocat asturià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Benito de Posada Herrera

Benito Varoja

Benito Varoja va ser abat de Montserrat (1828-1832).

Veure Ferran VII d'Espanya і Benito Varoja

Bernardino Fernández de Velasco

Bernardino Fernández de Velasco Enríquez de Guzmán y López Pacheco, XIV duc de Frías, IX duc d'Uceda, gran d'Espanya, fou un noble, polític, militar, diplomàtic i poeta espanyol, senador per la província de Lleó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bernardino Fernández de Velasco

Bernardo Mozo de Rosales

Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bernardo Mozo de Rosales

Berriozar

Berriozar és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Berriozar

Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde

Blas de Fournas de la Brosse i de Gailhac-Lagarde, normalment anomenat simplement Blas (o Blás) de Fournas (o Fournás) (Narbona, 1 d'octubre de 1761 - Saragossa, 20 de febrer de 1845) fou un tinent general espanyol d'origen francès que participà en el setge de Girona de 1809.

Veure Ferran VII d'Espanya і Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bloqueig de Barcelona

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bonastre

Bou capllaçat

Un bou capllaçat per la nit de les Festes Majors de la Cava. Foto cedida per Bàrbara Morelló. El bou capllaçat és una festa popular taurina típica a les comarques del sud de Catalunya (Baix Ebre i Montsià) i a les comarques del nord del País Valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bou capllaçat

Brauli Foz i Burgués

Fórnols de Matarranya, poble on va néixer Brauli Foz''' Brauli Foz i Burgues (Fórnols de Matarranya, Terol, 1791 - Borja (Aragó), 1865) fou un escriptor i periodista aragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Brauli Foz i Burgués

Bullanga de 1835

Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bullanga de 1835

Bullangues

Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.

Veure Ferran VII d'Espanya і Bullangues

Ca l'Armet

Ca l'Armet és una obra del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ca l'Armet

Ca n'Aguilera

Ca n'Aguilera és una entitat de població del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia, que té 175 habitants (2005).

Veure Ferran VII d'Espanya і Ca n'Aguilera

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cadis

Cal Manso

Cal Manso és una masia inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a el Coll de Bas, veïnat format per un grup de masies que va créixer al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà (Berguedà).

Veure Ferran VII d'Espanya і Cal Manso

Calendari de l'Ermità

El Calendari de l'Ermità.

Veure Ferran VII d'Espanya і Calendari de l'Ermità

Calendari dels Pagesos

El Calendari dels Pagesos és un almanac editat a Catalunya des del 1861.

Veure Ferran VII d'Espanya і Calendari dels Pagesos

Camarilla (cortesans)

Ernst Ludwig von Gerlach Ludwig Friedrich Leopold von Gerlach Una camarilla designa, amb una denotació negativa, a un grup de consellers del príncep o monarca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Camarilla (cortesans)

Camí de Tarragona

El Camí de Tarragona era un antic camí que unia la ciutat de Reus amb la de Tarragona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Camí de Tarragona

Campanar de Reus

El Campanar de Reus és una torre d'estil gòtic annexa a l'església Prioral de Sant Pere de Reus, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinquè i sisè).

Veure Ferran VII d'Espanya і Campanar de Reus

Campanya Naval del 1814

La Campanya Naval del 1814 va ser un dels episodis de la guerra de la Independència Argentina en la qual l'esquadra de les Províncies Unides del Riu de la Plata van derrotar la marina reial en els combats de Martín García i Montevideo.

Veure Ferran VII d'Espanya і Campanya Naval del 1814

Can Frigola (Porqueres)

Can Frigola és un mas a Mata (Porqueres).

Veure Ferran VII d'Espanya і Can Frigola (Porqueres)

Can Roca (Molins de Rei)

Can Roca és una obra de Molins de Rei (Baix Llobregat) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Can Roca (Molins de Rei)

Canal de la Infanta

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Canal de la Infanta

Cap de dona (López i Portaña)

Cap de dona és un dibuix (pastel sobre paper) de 28,2 × 46,4 cm realitzat per Vicent López i Portaña cap a 1826, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cap de dona (López i Portaña)

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Veure Ferran VII d'Espanya і Capitania General de Cuba

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Capità general de Catalunya

Carabobo

Carabobo és un dels 23 estats de Veneçuela.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carabobo

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carles IV d'Espanya

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Veure Ferran VII d'Espanya і Carles Maria Isidre de Borbó

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carlisme

Carlos de Vargas y Cerveto

Carlos de Vargas y Cerveto (Ceuta, 1797 – Madrid, 10 d'octubre de 1876) fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carlos de Vargas y Cerveto

Carlos María de Alvear

Carlos María d'Alvear (Santo Ángel Guardián de las Misiones, Misiones Orientales, Virregnat del Riu de la Plata, 25 d'octubre de 1789 - Nova York, 3 de novembre de 1852) va ser un militar, polític i diplomàtic argentí de llarga trajectòria que va exercir el Directori de les Províncies Unides del Riu de la Plata durant 3 mesos el 1815.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carlos María de Alvear

Carlota Luisa de Godoy y Borbón

Carlota Luisa Manuela de Godoy i Borbó (Madrid, 7 d'octubre de 1800 - París, 13 de maig de 1886), va ser una aristòcrata espanyola, pertanyent a les cases de Borbó, Godoy i Ruspoli.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carlota Luisa de Godoy y Borbón

Carlotisme

El carlotisme va ser el projecte polític per crear en el Virregnat del Riu de la Plata una monarquia independent, el titular seria la infanta Carlota Joaquima de Borbó, germana del rei Ferran VII d'Espanya, esposa i princesa consort del príncep regent Joan IV de Portugal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carlotisme

Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Carolina de Borbó-Parma, princesa de Saxònia (Parma 1770 - Dresden 1804).

Veure Ferran VII d'Espanya і Carolina de Borbó-Parma (princesa de Saxònia)

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Carrer de Ferran

Cartajima

Cartajima és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cartajima

Casa dera Vila (Vielha)

La Casa dera Vila o Era Crasta és l'edifici seu de l'Ajuntament de Vielha e Mijaran, situat al nucli històric de Vielha, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Veure Ferran VII d'Espanya і Casa dera Vila (Vielha)

Casal Cerdanyà

El Casal Cerdanyà era un edifici del municipi de Moià (Moianès) inclòs l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i enderrocat l'any 2000.

Veure Ferran VII d'Espanya і Casal Cerdanyà

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Veure Ferran VII d'Espanya і Castell d'Escornalbou

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Castell de Mequinensa

Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Castell de Sant Ferran

Castell de Sant Ferran d'Alacant

El castell de Sant Ferran d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià) és una fortalesa construïda sobre el Tossal en el transcurs de la Guerra del Francés, entre els anys 1808 i 1810.

Veure Ferran VII d'Espanya і Castell de Sant Ferran d'Alacant

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Catedral de Pamplona

Cavallerís major

Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal El Cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del Rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cavallerís major

Cayetano Valdés y Flores

Cayetano Valdés y Flores Bazán y Peón (Sevilla, 28 de setembre de 1767 – San Fernando, 6 de febrer de 1835) va ser un marí i militar espanyol, 17è Capità General de la Reial Armada Espanyola i ministre de guerra durant el trienni liberal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cayetano Valdés y Flores

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Ferran VII d'Espanya і Còrdova

Cementiri de San Isidro

El cementiri de San Isidro, en el districte de Carabanchel, Madrid, fou construït com a ampliació del Cementiri de la Sacramental de San Pedro y San Andrés, i en l'actualitat rep el nom complet de Cementiri de la Sacramental de San Isidro, San Pedro y San Andrés.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cementiri de San Isidro

Censura a Espanya

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Censura a Espanya

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cent Mil Fills de Sant Lluís

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Charles d'Espagnac

Château de Malmaison

El Château de Malmaison és una casa de camp (o château en el sentit en francès) que es troba a la localitat de Malmaison a uns 12 km de París.

Veure Ferran VII d'Espanya і Château de Malmaison

Cirilo de Alameda y Brea

Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, Madrid, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cirilo de Alameda y Brea

Ciutat lineal

La Ciutat Lineal és un model d'organització urbanístic que es basa en la forma lineal i el creixement longitudinal de la ciutat, tenint com a punt de partida la locomoció, eix vertebrador d'aquest plantejament.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ciutat lineal

Clara del Rey Calvo

Clara del Rey Calvo (Villalón de Campos, província de Valladolid, 11 d'agost de 1765 - Madrid, 2 de maig de 1808) fou una dona espanyola, una de les heroïnes de l'aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Clara del Rey Calvo

Codi Civil espanyol

Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.

Veure Ferran VII d'Espanya і Codi Civil espanyol

Codi penal espanyol

El Codi penal espanyol és el codi penal aplicable a Espanya on es tipifiquen els delictes i les penes a les que estan subjectes els seus habitants.

Veure Ferran VII d'Espanya і Codi penal espanyol

Cofrents

Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cofrents

Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell

La Biblioteca Econòmica Carandell, també coneguda com a Fons Carandell, va a passar a formar part de les col·leccions especials de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1981.

Veure Ferran VII d'Espanya і Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell

Col·legi Mare Alberta

El Col·legi Mare Alberta, conegut anteriorment com a Col·legi de La Puresa és una institució d'ensenyament femení situat a Palma que va obrar durant el i part del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Col·legi Mare Alberta

Colla Joves Xiquets de Valls

La Colla Joves Xiquets de Valls és una colla castellera vallenca fundada l'any 1813 per en Josep Batet i Llobera, antic enxaneta del Ball de Valencians Vallenc-Alcoverenc i innovador en la tècnica d'alçar construccions humanes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Colla Joves Xiquets de Valls

Collado Villalba

Collado Villalba és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Collado Villalba

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Veure Ferran VII d'Espanya і Colonització espanyola d'Amèrica

Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona

La Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona(LRT) era una companyia ferroviària catalana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Companyia del Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona

Comtat d'Espanya

El comtat d'Espanya (en castellà: de España; en occità: d'Espanha) és un títol nobiliari creat el 27 agost de 1819 pel rei Ferran VII a favor de Charles d'Espagnac, militar d'origen occità.

Veure Ferran VII d'Espanya і Comtat d'Espanya

Comtat de Fernandina

El comtat de Fernandina és un títol nobiliari espanyol que el rei Ferran VII va concedir el 1816 a Gonzalo José de Herrera y Beltrán de Santa Cruz, regidor perpetu de l'Havana, cavaller de l'Ordre de Carles III i de l'Flor de Lis de França.

Veure Ferran VII d'Espanya і Comtat de Fernandina

Comtat de Torrefiel

El comtat de Torrefiel és un títol concedit pel rei Ferran VII el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, òlim Puigmoltó i de la Tonda, primer vescomte de Miranda, ajudant de camp del general Jean Baptiste Bessières.

Veure Ferran VII d'Espanya і Comtat de Torrefiel

Comtat dels Andes

José de la Serna y Martínez de Hinojosa, I comte dels Andes. Litografia d'Evaristo San Cristóbal. El comtat dels Andes és un títol nobiliari espanyol, creat pel rei Ferran VII per premiar la labor desenvolupada en el virregnat del Perú pel virrei José de la Serna y Martínez de Hinojosa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Comtat dels Andes

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Veure Ferran VII d'Espanya і Comunió Tradicionalista

Concepción Arenal

Concepción Arenal de Ponte (Ferrol, 31 de gener de 1820-Vigo, 4 de febrer de 1893) va ser una escriptora gallega, precursora del moviment feminista a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Concepción Arenal

Concert europeu

Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.

Veure Ferran VII d'Espanya і Concert europeu

Conclave de 1799–1800

El conclave de 1799-1800 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VI, que va tenir lloc el 27 d'agost de 1799.

Veure Ferran VII d'Espanya і Conclave de 1799–1800

Conclave de 1830–1831

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.

Veure Ferran VII d'Espanya і Conclave de 1830–1831

Confederación de Caballeros Comuneros

La Confederación de Caballeros Comuneros Españoles, Sociedad de los Caballeros Comuneros o Hijos de Padilla va ser una organització secreta paramaçònica creada a Espanya el 1821 (tricentenari de la Guerra de les Comunitats de Castella) i clausurada el 1823 amb la seva divisió en dues altres societats.

Veure Ferran VII d'Espanya і Confederación de Caballeros Comuneros

Congrés de Tucumán

El Congrés de Tucumán va ser una assemblea legislativa i constituent de les Províncies Unides del Riu de la Plata, actualment la República Argentina, que es va celebrar inicialment a la ciutat de San Miguel de Tucumán, i posteriorment a la ciutat de Buenos Aires entre els anys 1816 i 1820 i les principals tasques van ser la Declaració d'independència de l'Argentina i la sanció de la Constitució Argentina del 1819.

Veure Ferran VII d'Espanya і Congrés de Tucumán

Congrés de Verona

El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.

Veure Ferran VII d'Espanya і Congrés de Verona

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Veure Ferran VII d'Espanya і Consell d'Índies

Consell de Ministres d'Espanya

El Consell de Ministres (en castellà: Consejo de Ministros) és l'òrgan col·legiat del Govern d'Espanya on es reuneixen els seus membres: el president del Govern, el vicepresident o vicepresidents del Govern, si n'hi ha, i els ministres.

Veure Ferran VII d'Espanya і Consell de Ministres d'Espanya

Conspiració del triangle

L'anomenada conspiració del triangle va ser una temptativa liberal per enderrocar i/o assassinar al rei Ferran VII d'Espanya, duta a terme per una societat secreta de la maçoneria, que va dirigir el militar valencià Ramón Vicente Richart al febrer de 1816.

Veure Ferran VII d'Espanya і Conspiració del triangle

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Constitució espanyola

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Veure Ferran VII d'Espanya і Construcció de l'estat liberal a Espanya

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Convent de Santa Caterina (Barcelona)

Convent del Roser (Lleida)

El convent del Roser és un edifici històric del nucli antic de Lleida.

Veure Ferran VII d'Espanya і Convent del Roser (Lleida)

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure Ferran VII d'Espanya і Corts de Cadis

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Veure Ferran VII d'Espanya і Corts de Navarra

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Veure Ferran VII d'Espanya і Cos de carrabiners de costes i fronteres

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cos Militar de Sanitat

Cos Nacional de Policia

El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cos Nacional de Policia

Costell

costell de Middelburg Costell en forma de gàbia a Neuenrade Costell amb dues fustes foradadesminiatura Un costell també anomenat picota és un pal de pedra o de fusta que era símbol de la jurisdicció i del lloc on es feien les execucions.

Veure Ferran VII d'Espanya і Costell

Cosuenda

Cosuenda és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cosuenda

Crist crucificat (Velázquez)

El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.

Veure Ferran VII d'Espanya і Crist crucificat (Velázquez)

Cruzada Gerundense

La Cruzada Gerundense fou un batalló aixecat durant el setge napoleònic de Girona de 1809.

Veure Ferran VII d'Espanya і Cruzada Gerundense

Damià Campeny i Estrany

Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Damià Campeny i Estrany

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Daroca

Dècada Absolutista a Mallorca

La Dècada Absolutista o Dècada Ominosa s'inicià a finals de 1823, amb la tercera i darrera etapa del regnat de Ferran VII i durà dins el 1833.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dècada Absolutista a Mallorca

Dècada del 1820

Formalment, la dècada del 1820 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1820 fins al 31 de desembre de 1829.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dècada del 1820

Dècada del 1830

Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dècada del 1830

Dècada Ominosa

La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dècada Ominosa

Deganat de la Seu d'Urgell

El Deganat de la Seu d'Urgell és un monument del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Deganat de la Seu d'Urgell

Departament de Florida

Florida (en castellà i oficialment Departamento de Florida) és un departament del sud de l'Uruguai.

Veure Ferran VII d'Espanya і Departament de Florida

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diario de Barcelona

Diario de Valencia

El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diario de Valencia

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diòcesi de Saetabis

Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna

La Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (també coneguda com a Diócesis Nivariense o Diócesis de Tenerife) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Santa Cruz de Tenerife (en les Illes Canàries, Espanya), abastant les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna

Diego Clemencín Viñas

Diego Clemencín y Viñas (Múrcia, 27 de setembre de 1765 - Madrid, 30 de juliol de 1834) va ser un escriptor, cervantista i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diego Clemencín Viñas

Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría

va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría

Diego Medrano y Treviño

Diego Medrano y Treviño (Ciudad Real, 13 de novembre de 1784 – Ciudad Real, 2 de juliol de 1853) va ser un militar espanyol, polític liberal, i assagista tècnic reformador.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diego Medrano y Treviño

Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano

Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano (Cabeza del Buey, Província de Badajoz, 21 de gener de 1761 - Oeiras e São Julião da Barra, Portugal, 16 de març de 1829) fou un sacerdot, catedràtic i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano

Dinastia Bonaparte

La Dinastia Bonaparte, de caràcter liberal, va governar França durant el primer i Segon Imperi Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dinastia Bonaparte

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dinastia borbònica

Dionisio Alcalá Galiano

Dionisio Alcalá-Galiano Pinedo (Cabra, Còrdova, 8 d'octubre de 1760 – Cap de Trafalgar, 21 d'octubre de 1805) va ser un destacat marí, militar i científic espanyol, brigadier de la Real Armada espanyola, cèlebre per la seva heroica actuació i mort en la batalla de Trafalgar al comandament del navili de línia Bahama.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dionisio Alcalá Galiano

Dionisio Capaz Rendón

Dionisio Capaz Rendón (El Puerto de Santa María, 1780 -Madrid, 27 de desembre de 1855) va ser un marí i polític espanyol, ministre de Marina durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Dionisio Capaz Rendón

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diputació

Diputació de Girona

La Diputació de Girona és una institució que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Girona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diputació de Girona

Diputació Provincial de Catalunya

El capità general Lacy Durant la vigència de la Constitució de Cadis, el període anterior a la divisió territorial en províncies, Catalunya era representada per una sola diputació provincial: la Diputació Provincial de Catalunya. Sota l'autoritat del capità general Lacy, es va substituir la Junta Superior per la Diputació Provincial de Catalunya, que es va constituir el 30 de novembre de 1812 i que l'any següent va reclamar a les Corts espanyoles la simbòlica Casa de la Diputació.

Veure Ferran VII d'Espanya і Diputació Provincial de Catalunya

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Districte de Gràcia

Divisió territorial d'Espanya de 1833

Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Divisió territorial d'Espanya de 1833

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Veure Ferran VII d'Espanya і Divisió territorial de Catalunya

DNI electrònic

El Document Nacional d'Identitat electrònic (DNI electrònic o DNIe per escurçar, oficialment anomenat Documento Nacional de Identidad (DNI)) és el document d'identitat electrònic que s'expedeix a Espanya des de març de 2006.

Veure Ferran VII d'Espanya і DNI electrònic

Doceañistas

Doceañistas és l'apel·latiu amb el qual es qualificava als partidaris de la Constitució espanyola de 1812 (anomenada popularment la Pepa o la Constitució de Cadis, per la qual cosa també podien ser anomenats gaditans), fonamentalment en el context del Trienni liberal, després del pronunciament de Rafael de Riego que va obligar Ferran VII a posar de nou en vigor el text constitucional que fins llavors havia ignorat com a rei absolut.

Veure Ferran VII d'Espanya і Doceañistas

Domingo Mascarós Vicente

Domingo Mascarós Vicente (València, 1808 - ?) fou un advocat i polític valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Domingo Mascarós Vicente

Domingo Ruiz de la Vega Méndez

Domingo María Ruiz de la Vega y Méndez (Sevilla, 3 de febrer de 1789 - Madrid, 1871) va ser un polític i jurista espanyol, ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Domingo Ruiz de la Vega Méndez

Ducat d'Almenara Alta

El ducat d'Almenara Alta, és un títol nobiliari espanyol creat el 24 de gener de 1830, amb grandesa d'Espanya, pel rei Ferran VII, a favor del regidor de l'Ajuntament de Barcelona i acadèmic Joan Antoni de Fiveller i de Bru, marquès de Villel, comte de Darnius, senyor d'Almenara Alta i de Margalef, que va prendre el nom de Joan Antoni de Fiveller-Clasquerí i de Bru, afegint el segon cognom patern.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ducat d'Almenara Alta

Ducat de Lucca

El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ducat de Lucca

Ducat de Sueca

Manuel Godoy, duc de l'Alcúdia, duc de Sueca, baró de Mascalbo. Príncep de la Pau. Príncep pontifici di Basano, comte d'Évoramonte, a Portugal. María Teresa de Borbón y Vallabriga, comtessa de Chinchón, marquesa de Boadilla del Monte, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ducat de Sueca

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Edat contemporània als Països Catalans

Edifici al carrer Palau, 9 (Lleida)

Edifici al carrer Palau, 9 és una obra de Lleida.

Veure Ferran VII d'Espanya і Edifici al carrer Palau, 9 (Lleida)

El Centinela de la Patria en Reus

El Centinela de la Patria en Reus va ser una publicació bisetmanal que sortí a Reus des de l'1 d'abril al 3 de juny de 1814.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Centinela de la Patria en Reus

El Español (1810-1814)

El Español va ser un diari publicat a Londres entre 1810 i 1814, de periodicitat mensual i fundat pel periodista i escriptor espanyol José María Blanco White, exiliat.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Español (1810-1814)

El Mansuet

El Mansuet és un personatge llegendari català localitzat a Collbató (Baix Llobregat), ambientat a la Guerra del Francès (1808-1812) i vinculat amb la llegenda del Timbaler del Bruc.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Mansuet

El Motín

El Motín va ser una publicació espanyola de finals del i principis del, que va tenir una llarga vida per a l'època: des de la seva fundació el 10 d'abril de 1881 fins al 6 de novembre de 1926.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Motín

El pintor Francisco de Goya

El pintor Francisco de Goya és un dels quadres més coneguts del pintor espanyol Vicent López i Portaña i també un dels retrats més vists de Goya.

Veure Ferran VII d'Espanya і El pintor Francisco de Goya

El Rasillo de Cameros

El Rasillo de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Rasillo de Cameros

El Tempranillo

José Pelagio Hinojosa Cobacho anomenat "José María el Tempranillo" (pedania de Jauja a Lucena, província de Còrdova, 21-24 de juny de 1805 - Alameda, província de Màlaga, 23 de setembre de 1833) va ser un bandoler espanyol rebel i liberal que actuà a Sierra Morena.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Tempranillo

El Torín

El Torín va ser la primera plaça de braus construïda a Barcelona, inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural.

Veure Ferran VII d'Espanya і El Torín

El tres de maig a Madrid

pp.

Veure Ferran VII d'Espanya і El tres de maig a Madrid

Eleccions generals espanyoles de 1820

Havent el Rei Ferran VII decidit reconèixer i jurar la Constitució el 10 de març de 1820, el nou govern liberal d'Evaristo Pérez de Castro convocà noves Corts segons el procediment constitucional, el 30 d'abril en juntes de parròquia, el 7 de maig en juntes de districte i el 21 del mateix mes en juntes provincials, per a elegir 149 diputats, que resultaren pràcticament tots liberals, amb una majoria moderada i una minoria radical, coneguda com a "exaltada".

Veure Ferran VII d'Espanya і Eleccions generals espanyoles de 1820

Eleccions municipals de Formentera

Les eleccions municipals de Formentera són el conjunt d'eleccions municipals que s'han celebrat a Formentera des de 1895.

Veure Ferran VII d'Espanya і Eleccions municipals de Formentera

Emilio Castelar y Ripoll

Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Emilio Castelar y Ripoll

Emilio González López

Emílio González López (La Corunya, 13 de novembre de 1903 - Ciutat de Nova York, 10 de desembre de 1991) fou un advocat, historiador i polític gallec, diputat a Corts durant la Segona República i exiliat pel franquisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Emilio González López

Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies

Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Sevilla 1823 - Alarcón, 12 de març de 1870) va ser un infant d'Espanya i duc de Sevilla.

Veure Ferran VII d'Espanya і Enric de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies

Enrique José O'Donnell

Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).

Veure Ferran VII d'Espanya і Enrique José O'Donnell

Escola Superior de Diplomàtica

L' Escola Superior de Diplomàtica va ser una institució educativa creada a Madrid per Reial decret de 7 d'octubre de 1856 i confirmada per la Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857 i desapareguda en 1900 quan es tanca i s'absorbeix per la Universitat Central de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Escola Superior de Diplomàtica

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Veure Ferran VII d'Espanya і Escut d'Espanya

Escut de Sagunt

L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Veure Ferran VII d'Espanya і Escut de Sagunt

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Escut de València

Escut espanyol

Sistema d'una corona espanyola L'escut espanyol (o simplement escut) fou la moneda, primerament d'or i després de plata, encunyada per Espanya des del, amb un pes 3,4 grams i valor de 350 maravedís.

Veure Ferran VII d'Espanya і Escut espanyol

Església de l'Immaculat Cor de Maria (Sabadell)

LEsglésia de l'Immaculat Cor de Maria, popularment coneguda com els Padres, és un santuari i temple pertanyent a l'ordre dels Fills del Cor de Maria construït entre 1831 i 1832 al barri del Centre de Sabadell, al Vallès Occidental.

Veure Ferran VII d'Espanya і Església de l'Immaculat Cor de Maria (Sabadell)

Església de Sant Agustí (Sabadell)

L'església de Sant Agustí és una església de Sabadell que forma part de la propietat dels Pares Escolapis.

Veure Ferran VII d'Espanya і Església de Sant Agustí (Sabadell)

Església de Sant Agustí de Vinaròs

L'església de Sant Agustí de Vinaròs, amb aportacions barroques i neoclàssiques, ha estat un temple catòlic situat al centre de la població, i formà part del convent de Sant Elm de l'orde de Sant Agustí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Església de Sant Agustí de Vinaròs

Església parroquial de Sant Martí (Alcàsser)

L'església parroquial de Sant Martí és un temple catòlic situat a la plaça del Castell, en el municipi d'Alcàsser.

Veure Ferran VII d'Espanya і Església parroquial de Sant Martí (Alcàsser)

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Espanya

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Espanyolisme

Estanislao Sánchez Salvador

va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Estanislao Sánchez Salvador

Estat sobirà d'Antioquia

L'escut de 1812-1816 segons una reconstrucció de 1912 L'Estat sobirà d'Antioquia fou un estat independent, que ràpidament es va integrar a la Confederació de les Províncies Unides.

Veure Ferran VII d'Espanya і Estat sobirà d'Antioquia

Estatut de Baiona

Josep Bonaparte. L'Estatut de Baiona, Carta de Baiona o Constitució de Baiona es considera una carta atorgada, ja que no va ser elaborada pels representants de l'Estat, jurada pel germà de Napoleó Bonaparte, Josep I Bonaparte, a qui ell va confiar el territori espanyol ocupat, el 8 de juliol de 1808 a la ciutat de Baiona (França).

Veure Ferran VII d'Espanya і Estatut de Baiona

Esteban Moreno

Esteban Moreno fou un mestre compositor i director de teatres de Madrid després de la Guerra de la Independència.

Veure Ferran VII d'Espanya і Esteban Moreno

Eugenio de Aviraneta

Eugenio de Aviraneta e Ibargoyen (Madrid, 1792 – Sant Sebastià, 8 de febrer de 1872) va ser un polític liberal espanyol d'origen basc, força conegut per estar embolicat en gairebé totes les intrigues contra els moderats durant el regnat d'Isabel II i qualsevol besllum de tornada a l'absolutisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Eugenio de Aviraneta

Eulàlia Ferrer i Montserrat

Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 12 de novembre de 1780 - 1 d'agost de 1841) fou una editora, llibretera, impressora i directora del Diario de Barcelona al llarg de vint anys.

Veure Ferran VII d'Espanya і Eulàlia Ferrer i Montserrat

Eusebio de Bardaxí y de Azara

Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Eusebio de Bardaxí y de Azara

Eusebio Moya

Eusebio Moya (— s. XIX) fou un compositor espanyol que fou mestre de capella de la parròquia de Santa María de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Eusebio Moya

Evaristo Pérez de Castro

Evaristo Pérez de Castro y Brito (Valladolid, 1778 - Madrid, 28 de novembre de 1849) va ser un polític espanyol, secretari d'Estat (1820-1821) i president del Consell de Ministres (1838-1840), Gran Creu de l'Orde de Carles III.

Veure Ferran VII d'Espanya і Evaristo Pérez de Castro

Exèrcit Argentí

LExèrcit Argentí és el component terrestre de les Forces Armades Argentines.

Veure Ferran VII d'Espanya і Exèrcit Argentí

Facundo Infante Chávez

Facundo Infante Chávez (Villanueva del Fresno, Badajoz, 19 de febrer de 1786 - Madrid, 27 de desembre de 1873) va ser un polític liberal i general espanyol, diputat, senador i president del congrés, conseller d'estat, ministre interí de Guerra, titular de Governació i tercer director general de la Guàrdia Civil, aleshores anomenat inspector general.

Veure Ferran VII d'Espanya і Facundo Infante Chávez

Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia

La Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fèlix Torres i Amat de Palou

Federico de Madrazo y Kuntz

Federico de Madrazo y Kuntz (Roma, 9 de febrer de 1815 - Madrid, 10 de juny de 1894), pintor espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Federico de Madrazo y Kuntz

Federico Puig Romero

Federico Puig Romero (Santiago, 5 de setembre de 1812-Madrid, 22 de juny de 1866) va ser un militar espanyol del cos d'artilleria que era coronel del 5è regiment d'artilleria a peu quan va ser assassinat a la caserna de San Gil de Madrid en circumstàncies no esclarides.

Veure Ferran VII d'Espanya і Federico Puig Romero

Felip Abàs i Aranda

Felip Abàs i Aranda (Calaceit, Terol, 1777 - Madrid, 1813) va ser un pintor aragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Felip Abàs i Aranda

Felipe Sierra Pambley

Felipe Sierra Pambley (San Miguel de Laciana (Lleó), 26 de maig de 1774 - Madrid, 5 de juliol de 1823) va ser un jurista i polític espanyol, Secretari d'Estat i del Despatx Universal d'Hisenda des del 28 de febrer fins al 5 d'agost de 1822 i ministre interí de Guerra, regnant Ferran VII d'Espanya, durant el Trienni Constitucional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Felipe Sierra Pambley

Fermín Caballero

Fermín Caballero y Morgáez o Morgay (Barajas de Melo, província de Conca, 7 de juliol de 1800 - Madrid, 17 de juny de 1876) fou un geògraf, periodista, escriptor, polític i orador espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fermín Caballero

Fernandina Beach

Fernandina Beach és l'única ciutat i seu del Comtat de Nassau (Florida) dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fernandina Beach

Fernando Vázquez Orcall

Fernando Vázquez Orcall (Manresa, Bages, 22 de setembre de 1814 - Porto, Portugal, 30 de gener de 1875) fou un militar català del bàndol carlí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fernando Vázquez Orcall

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fernán-Núñez

Ferran (nom)

Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ferran (nom)

Ferran d'Espanya

* Ferran d'Espanya o Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 1609 /1610 - Brussel·les, 1641), Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ferran d'Espanya

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Veure Ferran VII d'Espanya і Ferran VII d'Espanya

Ferrocarrils Transpirinencs

El nom Ferrocarril Transpirinenc indica cada una de les línies de ferrocarril que al es varen proposar de comunicació entre Espanya i França.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ferrocarrils Transpirinencs

Ferrol

Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ferrol

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Veure Ferran VII d'Espanya і Festa de l'Estendard

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Ferran VII d'Espanya і Figueres

Figueroles de Domenyo

Figueroles de Domenyo (en castellà i oficialment, Higueruelas i en la parla xurra Las Grihuelas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de La Serrania.

Veure Ferran VII d'Espanya і Figueroles de Domenyo

Florencio García Goyena

Florencio García Goyena (Tafalla, 27 d'octubre de 1783 - Madrid, 3 de juny de 1855) fou un jurista i polític navarrès, ministre i president de govern espanyol durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Florencio García Goyena

Florida (Uruguai)

Florida (en castellà i oficialment, Ciudad de la Florida; antigament, Florida Blanca) és una ciutat de l'Uruguai, capital del departament homònim.

Veure Ferran VII d'Espanya і Florida (Uruguai)

Florida Oriental

Les Florides Occidental i Oriental cap a 1803 La Florida Oriental sorgeix després de la divisió el 1763 de la Florida espanyola per Anglaterra després de la seva cessió per part d'Espanya en el Tractat de París (1763) que comprenia part de l'actual costa sud dels Estats Units des de l'illa d'Amelia fins als illots per la costa oriental i fins al riu Apalachicola per la costa occidental.

Veure Ferran VII d'Espanya і Florida Oriental

Font de Neptú (Barcelona)

La Font de Neptú es troba a la plaça de la Mercè de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Ferran VII d'Espanya і Font de Neptú (Barcelona)

Font del Lleó (Xàtiva)

La Font del Lleó és una font de principis del, situada al centre de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, molt a prop de l'ajuntament.

Veure Ferran VII d'Espanya і Font del Lleó (Xàtiva)

Fonts monumentals de Lleida

Entre el patrimoni artístic de la capital del Segrià cal destacar un nombre de fonts monumentals de diferents estils que decoren carrers i places.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fonts monumentals de Lleida

Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat

Mapa amb les distintes policies de l'Estat espanyol.* '''Taronja fosc''': CC.AA. amb policia integral pròpia independent del CNP.* '''Taronja mig''': CC.AA. amb U.A. (unitats adscrites) del CNP.* '''Taronja clar''': * CC.AA.

Veure Ferran VII d'Espanya і Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat

Fost d'Alguaire

Fost d'Alguaire o Faust és un sant llegendari, que segons la tradició va néixer i morir a Alguaire (Segrià), on és venerat com a patró dels pagesos.

Veure Ferran VII d'Espanya і Fost d'Alguaire

Francesc Baliarda i Ribó

Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Baliarda i Ribó

Francesc d'Assís de Borbó

Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Aranjuez 1822 - Épinay 1902) va ser infant d'Espanya, duc de Cadis i rei consort d'Espanya pel seu matrimoni amb la seva cosina Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc d'Assís de Borbó

Francesc de Paula de Borbó

Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc de Paula de Borbó

Francesc de Paula de Fossà

Francesc de Paula de Fossà, més conegut pel seu nom francès François de Fossa (Perpinyà, 31 d'agost de 1775 — París, 3 de juny de 1849) va ser un guitarrista i compositor francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc de Paula de Fossà

Francesc de Paula Folch i Amich

Francesc de Paula Folch i Amich (Granada, 2 d'octubre de 1799 — Barcelona, 10 de desembre de 1888) fou un metge català del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc de Paula Folch i Amich

Francesc Dionís Vives i Planes

va ser un militar espanyol, governador i capità general de Cuba de 1823 a 1832.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Dionís Vives i Planes

Francesc I de les Dues Sicílies

Francesc I de les Dues Sicílies (Nàpols 1777 - 1830).

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc I de les Dues Sicílies

Francesc Lacoma i Fontanet

Francesc Lacoma i Fontanet, (Barcelona, 1778- Passy-lès-Paris, França, 1849) fou un pintor català, conegut per les seves natures mortes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Lacoma i Fontanet

Francesc Milans del Bosch i Arquer

Francesc Milans del Bosch i Arquer (Sant Vicenç de Montalt, 28 de febrer de 1769 - 2 de desembre de 1834) fou un militar català, fill de Ramon Arquer i Romà i Rafaela Milans del Bosch i Pagès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Milans del Bosch i Arquer

Francesc Muns i Castellet

Francesc Muns i Castellet (Barcelona, 1833-1894), advocat de professió, va ser un assagista i poeta d'opinió política tradicionalista i professà les idees de la Renaixença sobre la literatura en llengua catalana i el seu reconeixement com llengua de nivell cultural comparable a la castellana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Muns i Castellet

Francesc Siscar i Siscar

Francesc Siscar i Siscar (Oliva, Safor, 17 de març de 1760 – Madrid, 9 de març de 1833) fou un mariner i matemàtic valencià, germà del també mariner Gabriel Siscar i Siscar i nebot dels il·lustrats Gregori Maians i Siscar i Joan Antoni Maians i Siscar.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francesc Siscar i Siscar

Francisca Moreno

Francisca Moreno (Madrid, 1790 -) fou una soprano madrilenya, filla del violinista i compositor Francisco José i, germana de la també cantant Benita.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisca Moreno

Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

, VI Marquès de Campo Sagrado, va ser un militar i polític espanyol, Ministre de la Guerra de 1815 a 1817 i diverses vegades Capità General de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera

Francisco Cea Bermúdez

Francisco de Paula de Cea Bermúdez i Buzo (Màlaga, 28 d'octubre de 1779 - París, 6 de juliol de 1850) fou un polític i diplomàtic espanyol, comte de Colombi.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Cea Bermúdez

Francisco de Eguía y López de Letona

Francisco Ramón de Eguía y López de Letona (Durango, Biscaia, 5 de març de 1750-Madrid, 6 de gener de 1827) va ser un militar i polític espanyol, I comte del Real Aprecio.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Eguía y López de Letona

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano

Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano (Corella, 26 de març de 1764 - Madrid, 14 d'agost de 1831) va ser un militar i polític navarrès, diputat a les Corts de Cadis i ministre durant el trienni liberal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Paula Escudero y Ramírez de Arellano

Francisco de Paula Ossorio y Vargas

Francisco de Paula Ossorio y Vargas (Sevilla, 1762- Cadis, 2 de juliol de 1830) fou un militar i marí espanyol, avi del periodista Manuel Ossorio y Bernard.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Paula Ossorio y Vargas

Francisco de Saavedra

Francisco de Saavedra i Sangronis (Sevilla, 4 d'octubre de 1746 -25 de novembre de 1819), polític espanyol, ministre de Carles IV i Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco de Saavedra

Francisco Espoz e Ilundain

Francisco Espoz Ilundain, conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 24 de desembre del 1836) fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Espoz e Ilundain

Francisco Fernández del Pino

Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Fernández del Pino

Francisco Javier Castaños

Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 - ibídem, 24 de setembre de 1852) fou un militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier Castaños

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Elío

Francisco Javier de Elío (Pamplona, 1767-València, 1822), militar, governador de Montevideo (1807-1810), últim virrei del Riu de la Plata (1810-1812), i capità general.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier de Elío

Francisco Javier de Istúriz

Francisco Javier de Istúriz Montero.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier de Istúriz

Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo

Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo (Isla de León, avui San Fernando (Cadis), 17 d'agost de 1777 – Madrid, 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier de Ulloa y Remírez de Laredo

Francisco Javier Mier y Campillo

Francisco Javier Mier y Campillo (Alles, Astúries, 18 de febrer de 1748- Madrid, 12 de maig de 1818) va ser un religiós asturià, va ser el primer i penúltim inquisidor general després de la primera abolició del tribunal el 1813.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier Mier y Campillo

Francisco Javier Mina

Francisco Xavier Mina (Otano, Navarra, Espanya, 1 de juliol de 1789 - Cerro del Borrego, a prop de Pénjamo, Guanajuato, Nova Espanya, 11 de novembre de 1817, militar i guerriller espanyol que participà en la Guerra de la Independència de Mèxic. Era fill d'uns llauradors benestants que, en observar la seva natural desinhibició i clar talent, l'enviaren a estudiar, sense reparar en sacrificis, a la Universitat de Saragossa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Javier Mina

Francisco López Ballesteros

Francisco López Ballesteros, (Brea de Aragón (Saragossa), 1770 - París, 29 de juny de 1832) va ser un general espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco López Ballesteros

Francisco Martínez Marina

Francisco Javier Martínez Marina (Corrada del Obispo, Oviedo, 10 de maig de 1754 - Saragossa, 25 de juliol de 1833) va ser un jurista, historiador del dret, filòleg i sacerdot espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Martínez Marina

Francisco Ramonet Xaraba del Castillo

Francisco Ramonet Xaraba del Castillo (Valladolid, 10 de juny de 1774 - Madrid, 21 de setembre de 1844) va ser un polític liberal i militar espanyol, que va aconseguir a ser ministre durant el setè gabinet de la regència de María Cristina en nom de la seva filla, Isabell II, així com Mariscal de Camp.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Ramonet Xaraba del Castillo

Francisco Tadeo Calomarde

Francisco Tadeo Calomarde de Retascón y Arriá (Villel, 10 de febrer de 1773 - Tolosa de Llenguadoc, 19 de juny de 1842) va ser un polític espanyol, ennoblit com a duc de Santa Isabel a Dues Sicílies.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francisco Tadeo Calomarde

Francmaçoneria a Espanya

Segell de la Lògia Tartessos, de Sevilla. Gran Orient de França. Els orígens de la francmaçoneria a Espanya es remunten al.

Veure Ferran VII d'Espanya і Francmaçoneria a Espanya

Friedrich Wilhelm August Fröbel

Friedrich Wilhelm August Fröbel (o Froebel) (Oberweissbach, (Turíngia) 1782 - Marienthal (per Bad Liebenstein), 1852) fou un pedagog alemany.

Veure Ferran VII d'Espanya і Friedrich Wilhelm August Fröbel

Gabriel Siscar i Siscar

Gabriel Siscar i Siscar (Oliva, Safor, 17 de març de 1760 – Gibraltar, 12 d'agost de 1829) fou un mariner, polític i matemàtic valencià, germà del també mariner Francesc Siscar i Siscar i nebot dels il·lustrats Gregori Maians i Siscar i Joan Antoni Maians i Siscar.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gabriel Siscar i Siscar

Gaietà Renom i Llonch

Gaietà Renom i Llonch (Barcelona, 2 de febrer de 1805- 4 de març de 1873) fou un escriptor i religiós escolapi barceloní.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gaietà Renom i Llonch

Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gaietà Ripoll i Pla

Gaspar Remisa i Miarons

Placa commemorativa a la seva casa natal de Sant Hipòlit de Voltregà Gaspar Remisa i Miarons Bres i Querol (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 3 de novembre de 1784 - Madrid, 26 de novembre de 1847) fou un banquer i empresari català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gaspar Remisa i Miarons

Genealogia dels Borbons

La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.

Veure Ferran VII d'Espanya і Genealogia dels Borbons

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Genealogia general dels Capets

Gentilhome de cambra amb exercici

Gentilhome de Cambra amb exercici era una classe palatina de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya, a la qual, durant els regnats de Ferran VII, Isabel II, Amadeu de Savoia, Alfons XII i Alfons XIII, s'accedia com un honor conferit pel Monarca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gentilhome de cambra amb exercici

Gervasio Antonio de Posadas

Gervasio Antonio de Posadas i Dávila (Buenos Aires, 18 de juny del 1757 - ibidem, 2 de juliol del 1833) va ser un polític argentí. El 31 de gener del 1814 va assumir el càrrec de Director Suprem de les Províncies Unides del Riu de la Plata, càrrec que va ocupar fins al dia 9 de gener del 1815.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gervasio Antonio de Posadas

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.

Veure Ferran VII d'Espanya і Governador civil

Governador Civil de Barcelona

El Governador Civil de Barcelona fou una autoritat política de la Província de Barcelona que es remunta al i que fou reconvertit el 1997 en la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Governador Civil de Barcelona

Granja Vella de Martí-Codolar

Els jardins de Martí-Codolar l'any 1914 Vista dels Jardins Martí-Codolar Visita de Joan Bosco a Martí-Codolar l'any 1886 La Granja Vella de Martí-Codolar és una finca residencial i agrícola situada entre els carrers del Cardenal Vidal i Barraquer i de la Granja Vella, l'Avinguda de Martí i Codolar i el Camí de Sant Genís a Horta de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Granja Vella de Martí-Codolar

Gregorio García de la Cuesta

Gregorio García de la Cuesta y Fernández de Celis (La Lastra, vall de Tadauca, 9 de maig de 1741 - Ciutat de Palma, Illes Balears, 24 de desembre de 1811) fou un militar espanyol amb el grau de capità general i president del Consell Suprem de Castellà.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gregorio García de la Cuesta

Guàrdia Reial

La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guàrdia Reial

Guerra anglo-espanyola (1796-1808)

La guerra anglo-espanyola entre 1796 i 1802, i de nou entre 1804 i 1808, va formar part de les Guerres Revolucionàries Franceses i les Guerres Napoleòniques.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra anglo-espanyola (1796-1808)

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra civil

Guerra de la Independència Argentina

S'anomena Guerra de la Independència Argentina o de les Províncies Unides del Riu de la Plata al conjunt de combats i campanyes militars ocorreguts en el marc de les guerres d'independència hispanoamericanes en diversos països d'Amèrica del sud, en què van participar forces militars de les Províncies Unides del Riu de la Plata, l'estat que va succeir al Virregnat del Riu de la Plata i que va precedir la República Argentina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra de la Independència Argentina

Guerra de la Regència d'Urgell

La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra de la Regència d'Urgell

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra del Francès

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerra dels Malcontents

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerres Carlines

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerres d'independència hispanoamericanes

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Guerres Napoleòniques

Gust estètic

El gust estètic és la facultat de formular judicis.

Veure Ferran VII d'Espanya і Gust estètic

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Veure Ferran VII d'Espanya і Hala dels Draps

Hereu presumpte

Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.

Veure Ferran VII d'Espanya і Hereu presumpte

Himne de Riego

Enregistrament instrumental de l'himne LHimne de Riego, compost pel músic ontinyentí Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alçar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 a la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla).

Veure Ferran VII d'Espanya і Himne de Riego

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Veure Ferran VII d'Espanya і Història contemporània de Catalunya

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història d'Andalusia

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història d'Andorra

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història d'Espanya

Història d'Hondures

L'Hondures precolombina va ser poblada per una barreja complexa de pobles indígenes que representaven una àmplia varietat d'orígens culturals i lingüístics.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història d'Hondures

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Barcelona

Història de Castella - la Manxa

Castella - la Manxa La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat pre-autonòmica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Castella - la Manxa

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Catalunya

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Colòmbia

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Cuba

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Galícia

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'Aragó

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'Argentina

Història de l'Armada de Mèxic

L'Armada de Mèxic va ser creada des de la consumació de la independència, el 1821, encara que va ser al quan va adquirir més importància i atenció per part dels governs.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'Armada de Mèxic

Història de l'educació a Espanya

La història de l'educació a Espanya és la història de l'educació als territoris que pertanyen a Espanya, des de l'època moderna i l'humanisme fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'educació a Espanya

Història de l'Equador

Fronteres actuals de l'Equador i situació de les principals ciutats. La història de l'Equador es pot dividir en tres grans períodes: el, des de l'arribada de l'ésser humà a la zona fins a la invasió i integració del territori a l'Imperi Inca (fins al 1535); el, durant el qual el territori actual de l'Equador correspongué aproximadament a la Reial Audiència de Quito (1535-1822); finalment el, des de la independència, integració a la Gran Colòmbia i posterior separació, fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'Equador

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de la premsa a Catalunya

Portada del primer número del ''Diari de Barcelona'' Portada del primer número de ''L'Esquella de la Torratxa'' La premsa catalana es va convertir, al llarg del, en un mitjà de comunicació de masses amb la proliferació de capçaleres.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de la premsa a Catalunya

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Llagostera

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Madrid

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Mallorca

Història de Nicaragua

L'origen del nom de Nicaragua no està del tot clar, i encara avui divideix els historiadors i estudiosos del llenguatge.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Nicaragua

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de València

Història de Veneçuela

La història de Veneçuela es remunta a l'arribada dels primers espanyols a finals del, però la història del que avui es coneix com a Veneçuela comença en realitat amb el poblament del territori per les migracions ameríndies fa milers d'anys.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Veneçuela

Història de Xile

Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història de Xile

Història del Brasil

La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història del Brasil

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història del dret català

Història del País Valencià

citació.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història del País Valencià

Història del Paraguai

El Paraguai va ser descobert per Alejo García i Sebastián Gaboto, a les ordres d'Espanya, l'any 1524.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història del Paraguai

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història del republicanisme espanyol

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Història universal

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Hodonímia de Barcelona

Ignasi Ducasi i Ojeda

Ignasi Ducasi i Ojeda (Barcelona, 15 de gener de 1775 - Madrid, 1 d'abril de 1824) fou un organista, mestre de capella i compositor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ignasi Ducasi i Ojeda

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) fou un notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l'activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ignasi Plana i Fontana

Illa de León

San Fernando i l'istme i la ciutat de Cadis. L'Illa de León és una de les illes que formen la badia de Cadis, accident geogràfic situat en la costa atlàntica andalusa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Illa de León

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Veure Ferran VII d'Espanya і Imperi Espanyol

Independència de Mèxic

miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Independència de Mèxic

Independència de Veneçuela

La independència de Veneçuela va ser el procés emancipador desenvolupat entre 1810 i 1821 per trencar els llaços colonials que hi havia entre Veneçuela i l'Imperi Espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Independència de Veneçuela

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Veure Ferran VII d'Espanya і Independentisme català

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Inquisició espanyola

Institut San Isidro de Madrid

LInstitut d'Ensenyament Secundari San Isidro és un centre docent públic d'educació secundària dependent de la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid, que des de l'any 1845 ocupa part dels edificis que abans varen albergar el Col·legi Imperial i els Reials Estudis de San Isidro.

Veure Ferran VII d'Espanya і Institut San Isidro de Madrid

Instruccions de l'any XIII

"Instruccions de l'any XIII". Obra realitzada per Pablo Blanes Viale al 1898. Les instruccions de l'any XIII van ser el mandat que van portar els diputats de la Província Oriental a l'Assemblea Nacional General Constituent del 1813 de les Províncies Unides del Riu de la Plata.

Veure Ferran VII d'Espanya і Instruccions de l'any XIII

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Ferran VII d'Espanya і Isabel II d'Espanya

Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis

fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.

Veure Ferran VII d'Espanya і Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Veure Ferran VII d'Espanya і Itàlia espanyola

Jacinto de Romarate Salamanca

Jacinto de Romarate Salamanca (Sodupe, Güeñes, 12 de febrer de 1775 - Madrid, 27 de febrer de 1836) fou un marí i polític basc, ministre espanyol durant el trienni liberal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jacinto de Romarate Salamanca

Jardins de la Glorieta

Els jardins de la Glorieta Els Jardins de la Glorieta, coneguts simplement com la Glorieta, són uns jardins de la ciutat de València, situats al barri de la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jardins de la Glorieta

Jaume Creus i Martí

Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jaume Creus i Martí

Jaume de Borbó i de Battenberg

Jaume de Borbó i de Battenberg (En castellà: Jaime de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 23 de juny de 1908 - Sankt Gallen, Suïssa, 20 de març de 1975), infant d'Espanya i duc de Segòvia, era el segon fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jaume de Borbó i de Battenberg

Jaume el Barbut

Jaume Joseph Cayetano Alfonso Juan (Crevillent, 1783 - Múrcia, 1824), més conegut com a Jaume el Barbut o Jaume de la Serra, va ser un bandoler de principis de.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jaume el Barbut

Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jaume Josep Ardèvol i Cabrer, normalment conegut com a Jaume Ardèvol, (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835) fou un metge, polític i innovador català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jenaro Pérez Villaamil

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 – Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jenaro Pérez Villaamil

Jerónimo Castillón y Salas

Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755 - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jerónimo Castillón y Salas

Jerónimo Merino Cob

Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos, 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com a «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jerónimo Merino Cob

Joan Aragó

Joan Aragó (en francès: Jean Arago; Estagell, Rosselló, 25 de maig del 1788 - Ciutat de Mèxic, 9 de juliol del 1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joan Aragó

Joan Aulí

Joan Baptista Aulí i Caldentey (Felanitx, 19 de desembre de 1796 - Felanitx, 10 de gener de 1869) fou un compositor i organista mallorquí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joan Aulí

Joan Baptista Marià Picornell i Gomila

Joan Baptista Marià Picornell i Gomila (Palma, Mallorca 1759 - San Fernando de Nuevitas, Cuba 1825) fou un pedagog i polític mallorquí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joan Baptista Marià Picornell i Gomila

Joan Coll Crespí

Joan Coll Crespí (Palma, 1789 -?) va ser un jutge, militar i polític mallorquí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joan Coll Crespí

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Veure Ferran VII d'Espanya і Joan VI de Portugal

Joaquín Abarca Blanque

Joaquín Abarca Blanque (Osca, 22 de maig de 1778 - Torí, 21 de juny de 1844) fou bisbe de Lleó i conseller de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent al tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín Abarca Blanque

Joaquín Blake

fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen irlandès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín Blake

Joaquín Díaz Caneja

Joaquín Diaz-Caneja y Sosa (Oseja de Sajambre, 11 d'agost de 1777 - Madrid, 1 de gener de 1851) va ser un polític espanyol, ministre de justícia durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín Díaz Caneja

Joaquín de Abreu y Orta

Joaquín de Abreu y Orta (Tarifa, 17 de maig de 1782 - Algesires, 17 de febrer de 1851) fou un polític i filòsof espanyol, introductor del socialisme utòpic de Charles Fourier a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín de Abreu y Orta

Joaquín José Melgarejo y Saurín

Joaquín José Melgarejo y Saurín (Coix, Baix Segura, 23 de gener de 1780 - Madrid, 9 d'abril de 1835) fou un aristòcrata i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín José Melgarejo y Saurín

Joaquín Manuel Fernández Cruzado

Joaquín Manuel Fernández Cruzado (Jerez de la Frontera, 24 de desembre de 1781 - Cadis, 31 de gener de 1856) va ser un pintor precursor del romanticisme, que va destacar també com a retratista i autor d'escenes costumistes de l'època, en la seva majoria inspirades en la tauromàquia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín Manuel Fernández Cruzado

Joaquín María Ferrer Cafranga

Joaquín María de Ferrer y Cafranga (Pasaia, 8 de desembre de 1777 - Santa Águeda, 30 de setembre 1861) va ser un polític i militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquín María Ferrer Cafranga

Joaquim Abargues i Feliu

Joaquim Abargues i Feliu (Benissa, 5 de juny de 1787 - 1847) fou un hisendat, advocat i polític valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquim Abargues i Feliu

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga

Joaquim Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Joaquim Vayreda i Vila

José Acevedo Gómez

José Acevedo Gómez fou un pròcer de la independència nacional colombiana; el seu lloc de naixement no està definit, s'especula que fos Monguí (Boyacá) o Charalá (Santander), en tot cas se suposa que va ser el 1773.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Acevedo Gómez

José Alonso Ruiz de Conejares

José Alonso Ruiz de Conejares (Corella, 21 de setembre de 1781 - Madrid, 12 d'abril de 1855) va ser un jurista i polític liberal espanyol, ministre de justícia durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Alonso Ruiz de Conejares

José Amador de los Ríos y Serrano

José Amador de los Ríos y Serrano (Baena, 30 d'abril de 1818 - Sevilla, 17 de febrer de 1878), fou historiador de l'art, crític literari i arqueòleg espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Amador de los Ríos y Serrano

José Aranalde Gorbieta

José Aranalde Gorbieta (La Corunya, 10 de juny de 1778 – Madrid, 12 de gener de 1855) va ser un hisendista i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Aranalde Gorbieta

José Aymerich de Varas

José de Aymerich y Varas Vilajoana y Barnola (Cadis, 11 de gener de 1775 –Palma, 27 d'octubre de 1841) va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Aymerich de Varas

José Cafranga Costilla

José Cafranga Costella (Salamanca, 15 d'agost de 1780-Madrid, 31 de maig de 1854) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de justícia al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Cafranga Costilla

José Canga Argüelles

José Canga Argüelles retratat per Vicente Arbiol y Rodríguez José Canga Argüelles (Oviedo, 17 de juliol 1770- Madrid, 2 de desembre de 1842) fou un economista i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Canga Argüelles

José de Bustamante y Guerra

britànics al Cabo de Santa María, Banda Oriental, actual Uruguai. José de Bustamante y Guerra (Corvera de Toranzo, 1 d'abril de 1759 - Madrid, 10 de març de 1825) fou un militar i polític espanyol, que va servir a Amèrica com a sisè governador de Montevideo, entre altres càrrecs.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de Bustamante y Guerra

José de Ezpeleta y Veira de Galdeano

José Ezpeleta y Galdeano (Pamplona, 1740 - Madrid, 1823), primer comte d'Ezpeleta de Beire, fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de Ezpeleta y Veira de Galdeano

José de la Cruz

va ser un militar espanyol que va lluitar en l'exèrcit reialista durant la guerra del francès i durant la guerra d'independència a Nova Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de la Cruz

José de la Peña Aguayo

José de la Penya Aguayo (Cabra, 16 de desembre de 1801 – Madrid, 3 de novembre de 1853) va ser un advocat, militar, escriptor espanyol, ministre d'Hisenda en 1846 i senador vitalici en 1847.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de la Peña Aguayo

José de la Revilla Gironza

José de la Revilla Gironza (Burgos, 19 de març de 1796 - Madrid, 29 de desembre de 1859), crític literari i escriptor espanyol, pare del també crític Manuel de la Revilla.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de la Revilla Gironza

José de Madrazo y Agudo

José de Madrazo y Agudo (Santander, 22 d'abril de 1781 - Madrid, 8 de maig de 1859), fou un pintor i gravador espanyol, tant barroc com neoclàssic.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de Madrazo y Agudo

José de Palafox y Melzi

José Rebolledo de Palafox y Melzi, duc de Saragossa (Saragossa, 28 d'octubre 1775 - Madrid, 15 de febrer de 1847), va ser un militar espanyol, que va participar com a capità en el setge de Saragossa a la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de Palafox y Melzi

José de Salamanca y Mayol

José María de Salamanca y Mayol (Màlaga, 23 de maig de 1811 – Carabanchel Bajo, Madrid, 21 de gener de 1883), primer marquès de Salamanca i primer comte de los Llanos amb Grandesa d'Espanya, va ser un influent estadista, destacada figura aristòcrata i social i home de negocis durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de Salamanca y Mayol

José de San Martín

José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 25 de febrer de 1778 - Boulogne-sur-Mer, França, 17 d'agost de 1850) va ser un militar argentí, les campanyes del qual van ser decisives per a les independències de l'Argentina, Xile i el Perú.

Veure Ferran VII d'Espanya і José de San Martín

José Fernando de Abascal y Sousa

Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Fernando de Abascal y Sousa

José Gabriel de Silva-Bazán

José Gabriel de Silva-Bazán y Waldstein (Madrid, 18 de març de 1782 - 4 de novembre de 1839), X marquès de Santa Cruz de Mudela, gran d'Espanya, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or des de 1821, cavaller de l'Orde de Carles III, comanador de l'Orde de Calatrava, va ser un noble, polític, militar i diplomàtic espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Gabriel de Silva-Bazán

José García de la Torre

va ser un polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José García de la Torre

José García de León y Pizarro

José García de León y Pizarro (Madrid, 19 d'octubre de 1770 - 27 de gener de 1835) fou aristòcrata, militar i polític espanyol, secretari d'estat durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José García de León y Pizarro

José Gervasio Artigas

José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Gervasio Artigas

José Imaz Baquedano

José (o Joseph) Agustín Imaz Baquedano (Errenteria, 24 d'abril de 1767 - Madrid, 27 de juliol de 1834), fill de Francisco de Imaz y Goyburu i María Magdalena de Baquedano Yrabe, va ser un polític i economista basc.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Imaz Baquedano

José Joaquín de Silva-Bazán

José Joaquín de Silva-Bazán y Sarmiento (Madrid, 3 de desembre de 1734 - Madrid; 2 de febrer de 1802), IX marquès de Santa Cruz de Mudela, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, va ser un aristòcrata espanyol que va servir en la Reial Casa.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Joaquín de Silva-Bazán

José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo

José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo (Algesires, 28 d'abril de 1777 - †Sevilla, 25 de juliol de 1853) fou un militar i polític espanyol, fill de Joaquín Primo de Rivera y Pérez de Acal, governador de Maracaibo, i Antonia Eulalia Ortiz de Pinedo y Muñoz.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Joaquín Primo de Rivera y Ortiz de Pinedo

José Manuel de Arjona y Cubas

José Manuel de Arjona y Cubas (Osuna, 2 de desembre de 1781 – 14 de desembre de 1850) va ser un intel·lectual espanyol, germà petit del religiós i poeta Manuel María de Arjona, assistent a Sevilla durant el període de 1825 a 1833.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Manuel de Arjona y Cubas

José Manuel de Herrera

José Manuel de Herrera Sánchez (27 de març, 1776 – 17 de setembre, 1831) fou un doctor de la Teologia mexicà d'origen crioll pertanyent a la classe propietària de fortuna mitjana, i s'uneix a la carrera eclesiàstica a Santa Ana Acatlán i a Guamuxtitlán per part de la Real i Pontifícia Universitat com a llicenciat i doctor de Teologia.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Manuel de Herrera

José María Calatrava

José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María Calatrava

José María de Orbe y Elío

José María de Orbe y Elío (Irun, 7 de setembre de 1776 - Bordeus, 21 de juliol de 1850), III marquès de Valde-Espina, va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María de Orbe y Elío

José María de Torrijos y Uriarte

José María de Torrijos y Uriarte (Madrid, 20 de març de 1791 - Màlaga, 11 de desembre de 1831) fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María de Torrijos y Uriarte

José María Moscoso de Altamira Quiroga

José María Moscoso de Altamira y Quiroga (Mondoñedo, 25 de maig de 1788 – Madrid, 1 de març de 1854) va ser un polític gallec.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María Moscoso de Altamira Quiroga

José María Pando y Remírez de Laredo

José María Pando y Remírez de Laredo (Lima, 28 de març de 1787 – Madrid, 23 de novembre de 1840) va ser un escriptor, diplomàtic i polític hispano-peruà.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María Pando y Remírez de Laredo

José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia

José María Queipo de Llano i Ruiz de Saravia (26 de novembre de 1786 - 16 de setembre de 1843), comte de Toreno, va ser un polític i historiador espanyol nascut a Oviedo, Astúries.

Veure Ferran VII d'Espanya і José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia

José Martínez Tenaquero

José Martínez y Luz de Barredo Tenaquero (Madrid, 1808-1879) fou un militar espanyol i cap carlista espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Martínez Tenaquero

José Miguel de Carvajal y Manrique

José Miguel de Carvajal, Vargas y Manrique (Lima, 8 de maig de 1771 - París, 27 de setembre de 1828), II duc de San Carlos, comte de Castillejo i VI comte del Puerto, fill de Mariano Joaquín de Carvajal y Brun, V comte del Puerto, net de Fermín Francisco de Carvajal Vargas, primer duc de San Carlos i Gran d'Espanya, va ser un militar i noble absolutista peruà, Secretari d'Estat d'Espanya durant el regnat de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Miguel de Carvajal y Manrique

José Moñino y Redondo

José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Moñino y Redondo

José Nakens Pérez

José Nakens Pérez (Sevilla, 21 de novembre de 1841 – Madrid, 12 de novembre 1926) fou un periodista i escriptor espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Nakens Pérez

José Ramón Rodil y Campillo

José Ramón Rodil y Campillo, Virrei de Navarra, Marqués de Rodil i Vescomte de Trobo (Lugo, 5 de febrer de 1789 - Madrid, 20 de febrer de 1853).

Veure Ferran VII d'Espanya і José Ramón Rodil y Campillo

José San Juan Browne

va ser un militar i polític espanyol, ministre de guerra durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José San Juan Browne

José Vázquez de Figueroa

José Vicente Vázquez de Figueroa y Vidal (Cadis, 1770 - 6 de gener de 1855) va ser un militar, tinent de navili i polític espanyol, que va ser en tres ocasions Ministre de Marina.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Vázquez de Figueroa

José Vigil de Quiñones de León

José Vigil de Quiñones de León (Toral de los Guzmanes, 2 de febrer de 1788 – Madrid, 25 de gener de 1853) va ser un polític espanyol, marquès de Montevirgen i ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і José Vigil de Quiñones de León

Josep Arrau i Barba

''Retrat de l'escultor Damià Campeny'', per Josep Arrau i Barba. 1930-1935. Oli sobre tela. 53,5 x 43,5 cm. Donació de Miquel-Casimir Arrau, fill de l'artista, 1937. MNAC: 038181-000 Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 2 de gener de 1872) fou un pintor i el més important restaurador català del segle XIX.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Arrau i Barba

Josep Barba i Suris

Josep Barba i Suris (Terrassa ?, Vallès Occidental, – Poblet?, Conca de Barberà, s. XIX) fou Abat de Poblet (1810-1813) i (1822-1823).

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Barba i Suris

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Bonaparte

Josep Busoms

Josep Busoms, o Bussoms, conegut com a «Jep dels Estanys» (Vallcebre, Berguedà, 1770 - Olot, la Garrotxa, 1828), fou un militar i guerriller català de finals del i del primer terç del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Busoms

Josep Coromina

Josep Coromina i Feralt (Barcelona 1756 - 1834) fou un dibuixant i gravador català format a l'escola de la Llotja, en seria professor molts anys, amb el parèntesi de la guerra del Francès, període durant el qual es distingí per la seva postura anti-napoleònica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Coromina

Josep Cuevas

Josep Cuevas (Castelló de la Plana, 1785-1868) fou un advocat, militar i polític valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Cuevas

Josep de Miró i de Burguès

Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep de Miró i de Burguès

Josep Ginés i Marín

Bust de Maria Isabel de Portugal fet per Josep Ginés sota comanda de Ferran VII.Josep Ginés i Marín (Polop, Marina Baixa, 1768 - Madrid, 1823) fou un escultor valencià, amb un estil acadèmic i neoclàssic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Ginés i Marín

Josep Grases Saqui

Josep Grases Saqui (Reus, segles XVIII -) va ser un militar i polític català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Grases Saqui

Josep Manso i Solà

fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Manso i Solà

Josep Maria d'Alòs i de Mora

, III marquès d'Alòs va ser un noble, militar i polític mallorquí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Maria d'Alòs i de Mora

Josep Maria Montemayor

Josep Maria Montemayor (Segles XVIII-XIX) va ser un advocat català i alcalde de Reus D'origen barceloní, va arribar a Reus després de la mort de Ferran VII i la proclamació d'Isabel II, enviat pel govern de Madrid amb els càrrecs d'Alcalde Major, Jutge de vara, Subdelegat de Policia i Comandant de la Milícia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Maria Montemayor

Josep Melcior Gomis i Colomer

Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 – París, 27 de juliol de 1836) va ser un compositor valencià del Romanticisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Melcior Gomis i Colomer

Josep Melcior Prat i Solà

Josep Melcior Prat i Solà (Els Prats de Rei, Anoia, 1779 - Sant Sebastià, 21 d'agost de 1855) va ser un literat, traductor i polític lliberal català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Melcior Prat i Solà

Josep Nonó

Josep Nonó (Sant Joan de les Abadesses, Girona, 31 de desembre de 1776 – Aranda de Duero, Burgos, 31 de desembre de 1845) fou un pedagog i compositor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Nonó

Josep Preses i Marull

Josep Preses i Marull (anomenat també Josep de Preses) (Sant Feliu de Guíxols, 1780 - Madrid, 1842) fou un polític i escriptor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Preses i Marull

Josep Rives i Mayor

Josep Rives i Mayor (Esparreguera, 1758 - Madrid, 1842) va ser un metge català que va participar en la reforma de la medicina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Rives i Mayor

Josep Roura i Estrada

Josep Roura presentant als reis Ferran VII i Maria Amàlia els seus descobriments. Detall del quadre "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) Josep Roura i Estrada (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 9 d'abril de 1797 - Barcelona, 25 de maig de 1860) fou un químic català que introduí l'enllumenat públic amb gas a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Roura i Estrada

Josep Rubió i Lluch

Josep Rubió i Lluch, de nom complet Josep Francesc Rubió Lluch (Tàrrega, 1779 - Barcelona 28 d'abril de 1849) va ser un impressor i llibreter català, fill de Miquel Rubió, llibreter, i d'Antònia Lluch.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Rubió i Lluch

Josep Sanxo i Sanxo

Josep Sanxo i Sanxo (Maó, Menorca, 1776-1847) (també es troba amb la grafia castellana Sancho) fou teòleg, historiador i escriptor nascut a la ciutat de Maó durant la segona ocupació anglesa a Menorca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Sanxo i Sanxo

Josep Sardà (militar)

Josep Sardà fou un general nord-americà, segurament d'origen català, assassinat a Santa Fe de Bogotà el 1834.

Veure Ferran VII d'Espanya і Josep Sardà (militar)

Jota aragonesa

XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jota aragonesa

Juan Adán Morlán

Juan Adán Morlán (Tarassona, 1 de març de 1741 - Madrid, 14 de juny 1816) fou un escultor espanyol neoclàssic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Adán Morlán

Juan Antonio Guergué y Yániz

Juan Antonio Guergué y Yániz (Aguilar de Codés, 26 de juny del 1789 - Estella-Lizarra 18 de febrer del 1839) fou un militar navarrès i general en cap carlí.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Antonio Guergué y Yániz

Juan Antonio Llorente

Juan Antonio Llorente (Rincón de Soto, La Rioja, 30 de març de 1756 - Madrid, 7 de febrer de 1823) va ser un erudit, polític i eclesiàstic apóstata espanyol, un dels principals historiadors antics de la Inquisició, no obstant això ell mateix va confessar que va cremar totes les dades oficials que va fer servir per a la seva obra.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Antonio Llorente

Juan Antonio Monet del Barrio

fou un militar i polític gallec, ministre de guerra cap al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Antonio Monet del Barrio

Juan Antonio Yandiola Garay

Juan Antonio Yandiola Garay (Galdames, 29 d'agost de 1786 – París, 9 de gener de 1830) va ser un hisendista i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Antonio Yandiola Garay

Juan Álvarez Guerra

Juan Álvarez Guerra (Zafra, 29 de maig de 1770 – Madrid, 13 d'abril de 1845) va ser un polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Álvarez Guerra

Juan Bautista Arriaza y Superviela

Juan Bautista Arriaza y Superviela (Madrid, 1770 — Madrid, 1837) (Madrid, 27 de febrer de 1770 - ibídem, 22 de gener de 1837) va ser un poeta espanyol del Neoclassicisme i de l'etapa de transició al Romanticisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Bautista Arriaza y Superviela

Juan Bautista Erro y Azpiroz

Juan Bautista Erro (o Herro) Azpiroz y Beloqui (Andoain, 12 de juliol de 1773 - Baiona, 5 de gener de 1854) va ser un polític, hisendista i arqueòleg basc, ministre durant el regnat de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Bautista Erro y Azpiroz

Juan Bravo Murillo

Juan Bravo Murillo (Fregenal de la Sierra, Regne de Sevilla, -actualment Província de Badajoz - 24 de juny de 1803 - Madrid, 11 de febrer de 1873) fou un polític, jurista i economista espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Bravo Murillo

Juan Díaz Porlier

Juan Díaz Porlier (Cartagena de Indias, 1788 - La Corunya, 3 d'octubre de 1815) fou un militar espanyol membre d'una important família establerta a l'Amèrica espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Díaz Porlier

Juan de Escoiquiz

Juan Escóiquiz Morata (Ocaña, 1747 - Ronda, 1820) va ser un escriptor i canonge de l'església.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan de Escoiquiz

Juan Esteban Lozano de Torres

Juan Esteban Lozano de Torres (Cadis, 2 de setembre de 1779 - Madrid, 27 de novembre de 1831) va ser un polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Esteban Lozano de Torres

Juan Germán Roscio

Juan Germán Roscio Nieves (San Francisco de Tiznados, Guárico, 27 de maig de 1763 - Cúcuta, Colòmbia, 10 de març de 1821) va ser un advocat, periodista, escriptor i polític veneçolà, va ser redactor de La Gazeta de Caracas i director del Correo del Orinoco, primer canceller, cap de l'executiu durant la Primera República de Veneçuela, inspirador i redactor de l'Acta de Proclamació de la Independència (19 d'abril de 1810), de l'Acta de la Independència (5 de juliol de 1811), del Reglament Electoral per a l'elecció del Primer Congrés; de la Primera Constitució, President del Congrés de Angostura de 1819 i vicepresident de la Gran Colòmbia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Germán Roscio

Juan Gualberto González-Bravo Delgado

Juan Gualberto González Bravo y Delgado (Encinasola, província de Huelva, 11 de juliol de 1777 - 27 de novembre de 1857), humanista, músic, escriptor i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Gualberto González-Bravo Delgado

Juan Jabat Aztal

va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Jabat Aztal

Juan José García Carrasco y Gómez Benítez

Juan José García Carrasco y Gómez Benítez (Càceres, 15 de juliol de 1799 - 16 d'agost de 1851) va ser un hisendista i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan José García Carrasco y Gómez Benítez

Juan López Campillo

Juan López Campillo (Vall de Liendo, Cantàbria, 18 de setembre, 1785 - França, 2 de novembre, 1832) fou un guerriller de la Guerra de la Independència Espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan López Campillo

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos (Lima, Virregnat del Perú, 16 de maig de 1809 - Madrid, Espanya, 1 de novembre de 1906) fou un militar i escriptor espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos

Juan Martín Díez

Juan Martín Díez, anomenat lEmpecinado (en català: l'Entossudit) (Castrillo de Duero, Valladolid, 1775 - Roa, Burgos, 1825) va ser un militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Martín Díez

Juan Nicasio Gallego

Juan Nicasio Gallego Fernández (Zamora, 14 de desembre de 1777- Madrid, 9 de gener de 1853) va ser un poeta espanyol de la Il·lustració.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Nicasio Gallego

Juan O'Donojú

Juan José Rafael Teodomiro O'Donojú O'Ryan, fou un militar i polític espanyol, considerat sovint com l'últim virrei de la Nova Espanya malgrat que des del restabliment de la constitució de Cadis el 1820, s'havien suprimit els virregnats en ser substituïts per províncies governades per Caps Polítics Superiors.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan O'Donojú

Juan Pérez Villamil

Juan Gregorio Felipe Ramón Pérez Villamil y Paredes (Puerto de Vega, Principat d'Astúries, 1 de maig de 1754 - Madrid, 20 de febrer de 1824) va ser un polític asturià del regnat de Carles IV d'Espanya i Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan Pérez Villamil

Juan van Halen y Sarti

Juan van Halen y Sarti (Cadis, 1788 - 1864) fou un militar castellà d'origen neerlandès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Juan van Halen y Sarti

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Veure Ferran VII d'Espanya і Jueus a Espanya

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Junta Suprema Central

Junta Suprema de Govern del Regne de València

Junta Suprema de Govern del Regne de València fou un organisme constituït el 25 de maig de 1808 al País Valencià durant la Guerra del Francès per a organitzar la lluita contra els francesos.

Veure Ferran VII d'Espanya і Junta Suprema de Govern del Regne de València

L'Almunia de Donya Godina

L'Almunia de Donya Godina (oficialment en castellà: La Almunia de Doña Godina) és un poble i municipi de 7.023 habitants en una confluència de vies de comunicació al nord d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і L'Almunia de Donya Godina

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Veure Ferran VII d'Espanya і L'Havana

La Chopera

Mapa esquemàtic del barri de la Chopera amb els punts principals que influeixen en la seva evolució històrica. Vista de l'antic escorxador, actualment en procés de transformació (juny 2007). L'Hivernacle d'Arganzuela, construït en un dels edificis de l'antic escorxador.

Veure Ferran VII d'Espanya і La Chopera

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Veure Ferran VII d'Espanya і La Corunya

La Fontana de Oro

La Fontana de Oro és la primera novel·la de Benito Pérez Galdós, publicada el 1870.

Veure Ferran VII d'Espanya і La Fontana de Oro

La Gioconda (còpia del Museu del Prado)

La còpia de La Gioconda és una pintura realitzada a l'oli sobre taula de noguera a principis del i conservada des del 1819 al Museu del Prado de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і La Gioconda (còpia del Museu del Prado)

La lletera de Bordeus

La lletera de Bordeus o Lletera de Bordeus, és un quadre considerat obra del pintor Francisco de Goya, i realitzat cap a 1827, un any abans de la seva mort i durant el seu exili voluntari a Bordeus, França.

Veure Ferran VII d'Espanya і La lletera de Bordeus

La maja nua

La maja nua és una de les més cèlebres obres de Francisco de Goya.

Veure Ferran VII d'Espanya і La maja nua

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Veure Ferran VII d'Espanya і Las Siete Partidas

Leona Vicario

Leona Vicario amb nom de naixement María de la Soledad Leona Camila Vicario Fernández de San Salvador (10 d'abril de 1789 – Ciutat de Mèxic, 21 d'agost de 1842), va ser una de les figures més destacades de la Guerra d'Independència de Mèxic on es va dedicar a informar els insurrectes de tots els moviments que podien interessar-los i que succeïen a la capital del virregnat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Leona Vicario

Leopoldo O'Donnell

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.

Veure Ferran VII d'Espanya і Leopoldo O'Donnell

Liberalisme moderat

El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Liberalisme moderat

Literatura espanyola de la Il·lustració

Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».

Veure Ferran VII d'Espanya і Literatura espanyola de la Il·lustració

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llagostera

Llanto por un bandido

Llanto por un bandido és una pel·lícula espanyola dirigida per Carlos Saura.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llanto por un bandido

Llatzeret (Maó)

El Llatzeret és una illa situada dins el Port de Maó que durant anys va servir per fer-hi quarantenes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llatzeret (Maó)

Llista d'eleccions generals espanyoles

La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya s'inicia amb l'elecció de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Francès (1808-1814) que portà a la redacció de la primera constitució espanyola el 1812, seguint l'intent de renovació de corts el 1813, estroncada per la restauració de l'absolutisme per Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista d'eleccions generals espanyoles

Llista de batles de Fornalutx

La llista de batles de Fornalutx és una llista que recull els noms dels alcaldes que han governat aquest municipi de la comarca mallorquina de la Serra de Tramuntana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de batles de Fornalutx

Llista de consorts reials d'Espanya

La llista de consorts reials d'Espanya abasta des d'Isabel de Portugal, esposa de Carles I, fins a Letícia Ortiz Rocasolano, consort de l'actual rei Felip VI.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de consorts reials d'Espanya

Llista de fills il·lustres de Palma

Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de fills il·lustres de Palma

Llista de governadors de Tabasco

Escut de Tabasco Arturo Núñez Jiménez Aquesta és la llista de governadors de Tabasco.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de governadors de Tabasco

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Defensa d'Espanya des del regnat de Carles IV d'Espanya fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres de Defensa d'Espanya

Llista de ministres de Foment d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres de Foment d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (Obres Públiques, Urbanisme, Comunicacions, etc) des del regnat de Ferran VII fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres de Foment d'Espanya

Llista de ministres de justícia d'Espanya

Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres de justícia d'Espanya

Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de ministres de l'interior d'Espanya

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de personatges del Polònia

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de presidents d'Espanya

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de reis d'Espanya

Llista de virreis de Nova Espanya

A continuació es mostra una llista dels virreis de Nova Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de virreis de Nova Espanya

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Llista de virreis del Perú

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lloret de Vistalegre

Lluís Antoni de França

Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).

Veure Ferran VII d'Espanya і Lluís Antoni de França

Lluís Vermell i Busquets

Lluís Vermell i Busquets (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 de novembre de 1814 - Porto, 5 de maig de 1881) fou un escultor i pintor català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lluís Vermell i Busquets

Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies (Portici 1804 - Madrid 1844) va ser princesa de les Dues Sicílies i infanta d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

Lo Pare Arcàngel

Lo Pare Arcàngel va ser el primer periòdic publicat íntegrament en català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lo Pare Arcàngel

Lord Byron

George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a lord Byron; fou un polític i poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lord Byron

Lorenza Correa

pàgines.

Veure Ferran VII d'Espanya і Lorenza Correa

Louis Gabriel Suchet

Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.

Veure Ferran VII d'Espanya і Louis Gabriel Suchet

Luis Candelas Cajigal

Luis Candelas Cajigal (Madrid, 9 de febrer? de 1804 - 6 de novembre de 1837) va ser un bandoler espanyol nascut al barri madrileny de Lavapiés.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis Candelas Cajigal

Luis de Lacy y Gautier

Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis de Lacy y Gautier

Luis Fernández de Córdova

Luis Fernández de Córdova (San Fernando, Cadis; 2 d'agost de 1798 – Lisboa, 22 d'abril de 1840) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis Fernández de Córdova

Luis López Ballesteros

Luis López Ballesteros Varela Senyor de la Golpilleira.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis López Ballesteros

Luis María Balanzat de Orvay y Briones

, va ser un Benemèrit de la Pàtria, Tinent General, enginyer, Secretari de Guerra, Pròcer del Regne, Cavaller Laurat d'Or i Cavaller Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis María Balanzat de Orvay y Briones

Luis María de Borbón y Vallabriga

Luis María de Borbón y Vallabriga (Cadalso de los Vidrios, Madrid, 22 de maig de 1777 - Madrid, 19 de març de 1823) va ser un noble i religiós espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis María de Borbón y Vallabriga

Luis María Salazar y Salazar

Luis María Salazar y Salazar (Vitòria, 13 de març de 1758 – Madrid, 29 d'abril de 1838) va ser un militar i polític basc, ministre durant el regnat de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Luis María Salazar y Salazar

Majordom major del Rei d'Espanya

El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Majordom major del Rei d'Espanya

Managua

Managua o Santiago de Managua (el nom oficial és: Leal Villa de Santiago de Managua) és un municipi i la capital de la República de Nicaragua i capital del departament de Managua, així com la seu del govern i els poders de l'Estat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Managua

Manés de Guzmán

Manés de Guzmán (Caleruega, Burgos, 1170 - 1234) fou un dominic castellà, germà de sant Domènec de Guzmán.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manés de Guzmán

Manifest dels Perses

L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manifest dels Perses

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manresa

Manuel Abad y Queipo

Manuel Abad y Queipo (Vilarpedre, Grandas de Salime, Astúries, 26 d'agost de 1751 - convent de Sisla, Toledo, 1825) fou un religiós asturià que va exercir el càrrec de bisbe de Michoacán a Mèxic, i va arribar a ser ministre a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Abad y Queipo

Manuel Belgrano

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alto Perú durant les dues primeres dècades del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Belgrano

Manuel Bertrán de Lis y Ribes

Manuel Bertrán de Lis y Ribes (València, 28 de febrer de 1806 - Segòvia, 29 de juliol de 1869) fou un polític valencià que va arribar a ministre per tres vegades, entre 1847 i 1852.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Bertrán de Lis y Ribes

Manuel Blanco Camarón

Manuel Blanco Camarón (Madrid, 11 de març de 1800 - idm. 30 de desembre de 1841), fou un compositor i organista madrileny.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Blanco Camarón

Manuel Carnicer

Manuel Carnicer (Alcanyís, 1790 - Miranda de Ebro, 6 d'abril del 1835) fou brigadier i Comandant General d'Aragó de l'exèrcit carlí durant la Primera Guerra Carlina, i protagonista de l'alçament a l'Aragó i al Maestrat el 1833 contra la regència de Maria Cristina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Carnicer

Manuel Codorniu Ferreras

Manuel Codorniu i Ferreras (Esparreguera, 1788 – Madrid, 1857) va ser un metge fill i net de metges.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Codorniu Ferreras

Manuel Cortina y Arenzana

Manuel Cortina y Arenzana (Sevilla, 1 d'agost de 1802 - Madrid, 4 de desembre de 1879) va ser un advocat, polític i militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Cortina y Arenzana

Manuel de Llauder i de Camín

, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel de Llauder i de Camín

Manuel Fernández Varela

Manuel Fernández Varela (Ferrol, 1772-Madrid, 1834) va ser un religiós i teòleg gallec, Comissari General de Croada, i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Fernández Varela

Manuel García Herreros

Manuel-Antonio García-Herreros y Saénz de Tejada (San Román de Cameros, 10 de gener de 1767-Madrid, 29 d'abril de 1836) va ser un jurista i polític liberal espanyol del que va exercir —a més d'altres càrrecs— el de Secretari de Gracia i Justícia en tres ocasions diferents: durant la Guerra del francès, el Trienni Liberal i la Regència de Maria Cristina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel García Herreros

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Godoy

Manuel José Quintana

Retrat de Manuel José Quintana a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Manuel José Quintana y Lorenzo (Madrid, 11 d'abril de 1772 - Madrid, 11 de març de 1857) va ésser un escriptor i polític espanyol de la Il·lustració i una de les figures més importants en l'etapa de transició al Romanticisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel José Quintana

Manuel Lassala i Solera

fou un militar i polític català que fou governador civil de Barcelona, entre 1846 i 1853.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Lassala i Solera

Manuel Pando Fernández de Pinedo

Manuel Pando Fernández de Pinedo (Madrid, 22 de desembre de 1792 - 20 de febrer de 1872) va ser un polític, diplomàtic i historiador espanyol, marquès de Miraflores i de Pontejos, comte de Villapaterna i de la Ventosa, senyor de Villargarcía de la Pineda i de Miraflores, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, cavaller gran creu de l'Orde de Carles III, cavaller de la Legió d'Honor francesa i de l'Orde de Crist portuguesa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Pando Fernández de Pinedo

Manuel Tolsà Sarrión

Manuel Tolsà Sarrión (Énguera, València, 4 de maig de 1757 - † Las Lagunas, Mèxic, 24 de desembre de 1816) fou un conegut arquitecte i escultor valencià neoclàssic que treballà al Mèxic colonial.

Veure Ferran VII d'Espanya і Manuel Tolsà Sarrión

María Rafaela Quiroga

María Rafaela Quiroga o Sor Patrocinio (Venta del Pinar, San Clemente, Conca, 27 d'abril de 1811 - Guadalajara, 27 de gener de 1891) va ser una monja concepcionista.

Veure Ferran VII d'Espanya і María Rafaela Quiroga

Marcial Antonio López Quílez

Marcial Antonio López Quílez, baró de Lajoyosa (Daroca, 30 de juny de 1788 - Madrid, 30 d'abril de 1857) fou un advocat, historiador i polític aragonès, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marcial Antonio López Quílez

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies

Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806).

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies

Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)

Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)

Maria Cristina de Borbó i de Battenberg

Maria Cristina de Borbó i de Battenberg (en castellà: María Cristina de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 12 de desembre de 1911 - Madrid, 23 de desembre de 1996), infanta d'Espanya, era la quarta filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Cristina de Borbó i de Battenberg

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)

Maria Carolina d'Àustria amb els seus fills. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Caserta, Regne de Sicília 1779 - Savona, Regne de Sardenya-Piemont 1847) fou una princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el rei Carles Fèlix I de Sardenya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya)

Maria de la Mercè d'Orleans

Maria de la Mercè d'Orleans (Madrid, 24 de juny de 1860 - 26 de juny de 1878) va ser una noble de la casa d'Orleans, reina consort d'Espanya el 1878 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria de la Mercè d'Orleans

Maria de la Pau de Borbó

Maria de la Pau de Borbó (Madrid 1862 - Múnic 1946) va ser infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que, per matrimoni, esdevingué princesa de Baviera.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria de la Pau de Borbó

Maria Ferrer Arbona

Maria Ferrer Arbona (Fornalutx, 28 de setembre de 1777 - Palma, 5 de març de 1865) va ser un religiosa seglar, pedagoga i a més destacada brodadora de principis del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Ferrer Arbona

Maria Glòria d'Orleans-Bragança

Maria Glòria d'Orleans-Bragança, princesa de Iugoslàvia (Petrópolis 1946).

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Glòria d'Orleans-Bragança

Maria Isabel d'Orleans (comtessa de París)

Maria Isabel d'Orleans, princesa d'Orleans (Sevilla 1848 - Villamanrique de la Condesa (província de Sevilla) 1919).

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel d'Orleans (comtessa de París)

Maria Isabel de Borbó

era infanta d'Espanya es casà l'any 1802 en segones noces amb el seu cosí germà, el rei Francesc I de les Dues Sicílies.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel de Borbó

Maria Isabel de Borbó i de Borbó

Maria Isabel de Borbó i de Borbó (Madrid 1851 - París 1931).

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel de Borbó i de Borbó

Maria Isabel de Bragança

va ser una infanta de Portugal esdevinguda reina consort d'Espanya entre 1816 i 1818 pel seu matrimoni amb el seu oncle, el rei Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Isabel de Bragança

Maria Josepa Amàlia de Saxònia

Maria Josepa Amàlia de Saxònia (Dresden, 6 de desembre de 1803 - Aranjuez, 17 de maig de 1829) va ser una princesa saxona, va esdevenir reina consort d'Espanya entre 1819 i 1829, sent la tercera esposa del rei Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Josepa Amàlia de Saxònia

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa Ferranda de Borbó

Maria Lluïsa Ferranda de Borbó i de Borbó (Madrid, 30 de gener de 1832 - Sevilla, 2 de febrer de 1897) va ser una infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casà amb Antoni d'Orleans, duc de Montpensier.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Lluïsa Ferranda de Borbó

Maria Teresa de Bragança

Maria Teresa de Bragança (Lisboa, 29 d'abril de 1793 - Trieste, 17 de gener de 1874) va ser infanta de Portugal i princesa de Beira.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maria Teresa de Bragança

Mariana de Pineda Muñoz

Mariana de Pineda Muñoz, més coneguda com a Mariana Pineda, (Granada, 1 de setembre de 1804 - Granada, 26 de maig de 1831) fou una heroïna espanyola de la causa liberal al xix.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariana de Pineda Muñoz

Mariano José de Larra y Sánchez de Castro

Mariano José de Larra y Sánchez de Castro (Madrid, 24 de març de 1809 - 13 de febrer de 1837) fou un escriptor, periodista, articulista i crític mordaç que retratà amb ironia la societat de l'època.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariano José de Larra y Sánchez de Castro

Mariano Paredes y Arrillaga

Mariano Paredes y Arrillaga (n. a la ciutat de Mèxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexicà conservador i president de Mèxic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariano Paredes y Arrillaga

Mariano Rodríguez de Ledesma

Mariano Rodríguez de Ledesma (Saragossa, Aragó, 14 de desembre de 1779 - Madrid, Castella, 28 de març de 1847) fou un compositor i professor de música aragonès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariano Rodríguez de Ledesma

Mariano Salvador Maella Pérez

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) fou un pintor valencià neoclàssic influït per Anton Raphael Mengs.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariano Salvador Maella Pérez

Mariano Téllez-Girón

Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882).

Veure Ferran VII d'Espanya і Mariano Téllez-Girón

Marquesat d'Ayerbe

El Marquesat d'Ayerbe és un títol nobiliari espanyol creat el 8 de setembre de 1750 (amb el vescomtat previ del Rosel, després cancel·lat), pel rei Ferran VI, a favor de Pedro María Jordán de Urríes y Urríes, XVI senyor de la baronia d'Ayerbe.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marquesat d'Ayerbe

Marquesat de Casa Ramos de la Real Fidelidad

El marquesat de Casa Ramos de la Real Fidelidad és un títol nobiliari espanyol, creat pel monarca Ferran VII d'Espanya en 1818 a favor de don José Antonio Ramos y Fernández.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marquesat de Casa Ramos de la Real Fidelidad

Marquesat de Santa Maria de Barberà

El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marquesat de Santa Maria de Barberà

Marquesat de Viluma

El Marquesat de Viluma és un títol nobiliari, creat pel rei Ferran VII en commemoració de la victòria en la Batalla de Sipe Sipe o Batalla de Viluma, que succeïa el 29 de novembre de 1815, durant la Tercera expedició auxiliadora a l'Alt Perú en el marc de les guerres d'independència hispanoamericanes, a favor del general Joaquín de la Pezuela, qui també fou ascendit a tinent general i nomenat XXXIX Virrei del Perú.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marquesat de Viluma

Marquesat del Palmer

El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.

Veure Ferran VII d'Espanya і Marquesat del Palmer

Martín de Garay y Perales

Martín de Garay y Perales Martínez de Villela y Franco (el Puerto de Santa María, província de Cadis, 26 de gener de 1771 - la Almunia de Doña Godina, 7 de desembre de 1822) va ser un infantó, cavaller gran creu de l'orde de Carles III, economista, secretari de la Junta Suprema (1808), ministre d'Hisenda i conseller d'estat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Martín de Garay y Perales

Martín Merino y Gómez

«''La meva celebritat restarà a les estamperies''».Marcelino Izquierdo: http://www.larioja.com/pg060405/prensa/noticias/Sociedad/200604/05/RIO-SOC-121.html El crimen del cura, a Larioja.com. Martín Merino y Gómez (Arnedo, 1789 - Madrid, 7 de febrer de 1852), també conegut com el cura Merino o l'apòstata, fou un religiós espanyol i activista liberal, més conegut per haver dut a terme un intent de regicidi contra la reina Isabel II el 1852, raó per la qual fou executat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Martín Merino y Gómez

Matança de frares a Madrid de 1834

La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».

Veure Ferran VII d'Espanya і Matança de frares a Madrid de 1834

Mateo Valdemoros de la Cruz

Mateo Valdemoros de la Creu (Alfaro, La Rioja 21 de setembre de 1771 -Tarragona, 5 de novembre de 1821) va ser un polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mateo Valdemoros de la Cruz

Matrimoni morganàtic

El matrimoni morganàtic és aquell realitzat entre dues persones de rang social desigual (noble i plebeu), impedint que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui els títols, privilegis i propietats del noble.

Veure Ferran VII d'Espanya і Matrimoni morganàtic

Maurici Carrió i Serracanta

Maurici Carrió i Serracanta (Manresa, Bages, 17 de febrer del 1779 - Manresa, 2 de juny del 1859) va ser un guerriller antinapoleònic que va arribar al grau de tinent coronel, símbol dels patriotes manresans combatents en la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maurici Carrió i Serracanta

Maximilià de Saxònia

Maximilià de Saxònia (Dresden 1759 - 1838), Duc de Saxònia i membre de la casa reial dels Wettin.

Veure Ferran VII d'Espanya і Maximilià de Saxònia

Màscara de Ferran VII

Ferran VII per Diego José Monroy Aguilera, Museu Lázaro Galdiano, Madrid. La Màscara de Ferran VII o màscares ferranines, és el nom utilitzat per alguns historiadors per referir-se a una estratègia premeditada utilitzada pels insurgents novohispans, independentistes veneçolans, i pels impulsors de la Revolució de Maig per contemporitzar (cedir per evitar enfrontaments) amb el regnat de Ferran VII i deslegitimar la reacció realista.

Veure Ferran VII d'Espanya і Màscara de Ferran VII

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mèxic

Medalla de Patiments per la Pàtria

La Medalla de Patiments per la Pàtria va ser una condecoració espanyola creada per recompensar als membres de l'Exèrcit Espanyol i d'altres Nacions aliades, en haver estat ferits en combat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Medalla de Patiments per la Pàtria

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Veure Ferran VII d'Espanya і Mestre de capella

Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz

Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz (Idiazabal, Guipúscoa, 21 de febrer de 1773 - Madrid, 1 de maig de 1846) fou un polític liberal i jurista basc, germà gran del famós general carlí Tomás de Zumalacárregui.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz

Miguel de Lardizábal y Uribe

Miguel de Lardizábal y Uribe (Tepetitla de Lardizábal, Puebla, Nova Espanya, 1744 - Bilbao, Biscaia, 1823) fou un estadista novohispà.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel de Lardizábal y Uribe

Miguel Gómez Damas

Miguel Gímez Damas (Torredonjimeno, província de Jaén, 5 de juny de 1785 - Bordeus, França, 11 de juny de 1864) fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel Gómez Damas

Miguel Hidalgo y Costilla

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel Hidalgo y Costilla

Miguel José de Azanza

Miguel José de Azanza (20 de desembre de 1746, Aviz, Alentejo, Portugal - Bordeus, França, 20 de juny de 1826) fou Duc de Santa Fe, polític i militar espanyol de finals del i principis del XIX.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel José de Azanza

Miguel María Iribarren

fou un militar carlista d'origen basc.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel María Iribarren

Miguel Solís Cuetos

Miguel Solís Cuetos (San Fernando (Cadis), 27 de març de 1816 - Carral, 22 d'abril de 1846) fou un militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miguel Solís Cuetos

Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Façana del Ministeri d'Agricultura a Madrid El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació és un dels departaments ministerials en què es divideix el govern d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Ministeri d'Ultramar

El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ministeri d'Ultramar

Ministeri de l'Interior d'Espanya

El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ministeri de l'Interior d'Espanya

Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat d'Espanya, el titular del qual és el ministre o ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d'Espanya

Miquel Parra i Abril

Gerro amb flors davant del Palau del Real de València, obra de Miquel Parra Miquel Parra i Abril (València, 1780 - Madrid, 13 d'octubre de 1846) va ser un pintor valencià, un dels més prestigiosos de la primera meitat del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Miquel Parra i Abril

Modesto Lafuente y Zamalloa

Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.

Veure Ferran VII d'Espanya і Modesto Lafuente y Zamalloa

Moixiganga de Reus

La Moixiganga de Reus de 2007 La Moixiganga de Reus de 2007 La Moixiganga de Reus va ser un tipus de ball que formava figures acrobàtiques que va actuar a Reus en el passat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Moixiganga de Reus

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Veure Ferran VII d'Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Veure Ferran VII d'Espanya і Monestir d'El Escorial

Monestir de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Monestir de Sant Benet de Bages

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Veure Ferran VII d'Espanya і Monestir de Santa Maria de Benifassà

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Monestir de Santa Maria de la Valldigna

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Morella

Motí d'Aranjuez

El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Motí d'Aranjuez

Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya

Museu de Belles Arts Gravina

El Museu de Belles Arts Gravina o MUBAG és un museu ubicat a la ciutat d'Alacant.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu de Belles Arts Gravina

Museu de Saragossa

Pati del Museu de Saragossa ''Conversió del duc Guillem d'Aquitània'' (1673), de Vicente Berdusán El Museu de Saragossa conté obres d'arqueologia, belles arts, etnologia i ceràmica i està situat a la plaça de los Sitios núm.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu de Saragossa

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu del Prado

Museu del Romanticisme

Logo del Museu del Romanticisme El Museu del Romanticisme és un museu de titularitat estatal situat a Madrid, Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu del Romanticisme

Museu Històric Municipal de València

El Museu Històric Municipal de València és un museu que es troba a l'edifici de la casa consistorial de València, a la plaça de l'Ajuntament.

Veure Ferran VII d'Espanya і Museu Històric Municipal de València

Nacionalisme gallec

''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nacionalisme gallec

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Napoleó Bonaparte

Narcís Abrés

Narcís Abrés i Creixell (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1794"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-DCR3-T8?cc.

Veure Ferran VII d'Espanya і Narcís Abrés

Narciso Heredia y Begines de los Ríos

Narciso Heredia y Begines de los Ríos (Gines, 11 de setembre de 1775 – Madrid, 8 de setembre de 1847) va ser un polític i diplomàtic espanyol, comte consort d'Ofalia i marquès d'Heredia, comte d'Heredia-Spínola des del 25 d'agost de 1829, Gran d'Espanya, Senador per la província de Lugo de 1837 a 1840.

Veure Ferran VII d'Espanya і Narciso Heredia y Begines de los Ríos

Nens jugant amb una papallona

Nens jugant amb una papallona és una escultura d'Antoni Solà que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Frederic Marès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nens jugant amb una papallona

Nicómedes Pastor Díaz

Nicomedes Pastor Díaz Corbelle (Viveiro, Lugo, 15 de setembre de 1811 † Madrid, 22 de març de 1863), escriptor, periodista i polític gallec del Romanticisme.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nicómedes Pastor Díaz

Nicolás María Garelli y Battifora

Nicolau Maria Garelli i Battifora (València, 10 de setembre de 1777 - Madrid, 13 de febrer de 1850) fou un jurista i polític valencià de tendència liberal moderada, que va intervenir de forma destacada en les transformacions legislatives que van desmuntar les Institucions de l'Antic Règim a Espanya durant la primera meitat del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nicolás María Garelli y Battifora

Nuestra Señora de Valverde

Nuestra Señora de Valverde és un santuari marià al districte de Fuencarral-El Pardo de la vila de Madrid, és al km 12 de la carretera de Colmenar Viejo (M-607) —antiga carretera de França—.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nuestra Señora de Valverde

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Nules

Orde d'Alcántara

Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.

Veure Ferran VII d'Espanya і Orde d'Alcántara

Orde d'Isabel la Catòlica

La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.

Veure Ferran VII d'Espanya і Orde d'Isabel la Catòlica

Orde de Calatrava

L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).

Veure Ferran VII d'Espanya і Orde de Calatrava

Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, perquè aquesta recompensés les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats.

Veure Ferran VII d'Espanya і Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Orde del Toisó d'Or

Ortigosa de Cameros

Ortigosa de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ortigosa de Cameros

Pablo Morillo

Pablo Morillo (Fuentesecas, província de Zamora, Espanya, 5 de maig de 1778 - Banhèras de Bigòrra, França, 27 de juliol de 1837) fou un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pablo Morillo

Pablo Sanz y Baeza

Pablo Sanz y Baeza (Pamplona, 7 de juny de 1801 - Estella, Navarra, 18 de febrer de 1839) fou un militar espanyol i general carlista.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pablo Sanz y Baeza

Palacio de Villahermosa

Vista del palau al tom X del ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar'' de Pascual Madoz, publicat l'any 1850. El Palacio de Villahermosa (Palau de Villahermosa) és un gran immoble neoclàssic situat a la cantonada del Passeig del Prado amb la Carrera de San Jerónimo de Madrid (Espanya).

Veure Ferran VII d'Espanya і Palacio de Villahermosa

Palau de Cervelló

El palau dels comtes de Cervelló està situat a la plaça de Tetuan, barri de la Xerea de la ciutat de València.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau de Cervelló

Palau del Buen Retiro

El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau del Buen Retiro

Palau del Marquès d'Alfarràs (Vilafranca del Penedès)

El Palau del Marquès d'Alfarràs és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau del Marquès d'Alfarràs (Vilafranca del Penedès)

Palau del Marqués de Miraflores

El Palau de Miraflores o del Marqués de Miraflores és un edifici al número 15 de la Carrera de San Jerónimo, molt proper al Congrés dels Diputats, a la vila de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau del Marqués de Miraflores

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau del Real

Palau Miró

El Palau Miró o més correctament el Palau de Miró, era un antic casal situat a la plaça de Prim de Reus, entre el carrer de Monterols i el raval de Jesús, enderrocat el 1973, víctima de l'especulació immobiliària.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau Miró

Palau Montagut

El Palau Montagut, també conegut com la Casa de les Aigües, és un palau modernista de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau Montagut

Palau Reial d'El Pardo

Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau Reial d'El Pardo

Palau Reial de Vilafranca del Penedès

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Palau Reial de Vilafranca del Penedès

Pandèmies de còlera a Espanya

Les pandèmies de còlera a Espanya van ser una sèrie de brots de còlera que van ocórrer des del primer terç del fins a finals del mateix segle a les grans ciutats d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pandèmies de còlera a Espanya

Paraguai

La República del Paraguai (guaraní: Paraguái Tavakuairetã; castellà: República del Paraguay) és un país de l'Amèrica del Sud localitzat entre les latituds 19° 18′ i 27° 30′ sud i les longituds 54° 19' i 62° 38′ oest del meridià de Greenwich.

Veure Ferran VII d'Espanya і Paraguai

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Parc de la Ciutadella

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Parc del Laberint d'Horta

Patrimoni reial

El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya, i també a la resta de països de la Corona d'Aragó, que eren de titularitat del rei.

Veure Ferran VII d'Espanya і Patrimoni reial

Pío Pita Pizarro

Pio Pita Pizarro (Benavente, 5 de maig de 1792 - Sant Sebastià 3 de setembre de 1845) fou un polític i economista espanyol, ministre d'Hisenda durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pío Pita Pizarro

Pedro Agustín Girón

Pedro Agustín Girón, Marquès de las Amarillas (Sant Sebastià, 2 de gener de 1778 - Madrid, 14 de maig de 1842) fou un polític i militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Agustín Girón

Pedro Cevallos Guerra

Pedro Ceballos (o Cevallos) Guerra o Pedro de Ceballos Guerra de la Vega (San Felices de Buelna, Cantàbria, 1 d'agost de 1759 - Sevilla, 29 de maig de 1838) va ser un estadista espanyol de principis del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Cevallos Guerra

Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Salm-Salm

Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Salm-Salm (Madrid, 20 de juliol de 1768 - 27 de novembre de 1841), XIII duc de l'Infantado, IX duc de Pastrana, IX duc d'Estremera, X duc de Francavilla i XII marquès de Távara, entre altres títols nobiliaris, cavaller de la Insigne Orde del Toisó d'Or, va ser un polític i militar espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y Salm-Salm

Pedro Gómez de la Serna y Tully

Pedro Gómez de la Serna i Tully (Maó, 21 de febrer del 1806 – Madrid, 12 de desembre del 1871) va ser un jurista i polític espanyol que va arribar a ser ministre de Governació en l'últim govern de la regència de Baldomero Espartero i ministre de Gracia i Justícia el 1854 en el regnat d'Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Gómez de la Serna y Tully

Pedro Gómez Labrador

Pedro Gómez Labrador, marquès de Labrador (Valencia de Alcántara, 30 de novembre de 1764-París, 18 de juny de 1850), va ser un diplomàtic i aristòcrata espanyol que va representar al Regne d'Espanya al Congrés de Viena (1814-1815) celebrat en acabar les Guerres Napoleòniques a Europa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Gómez Labrador

Pedro Inguanzo Rivero

Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Inguanzo Rivero

Pedro José Pidal y Carniado

Pedro José Pidal y Carniado (Villaviciosa, 25 de novembre de 1799 - Madrid, 28 de desembre de 1865), I Marquès de Pidal i Vescomte de Villaviciosa, fou un polític, medievalista, historiador, crític literari i diplomàtic espanyol, ministre de la Corona, senador, ambaixador a Roma, director de la Reial Acadèmia de la Història i també a acadèmic de la Llengua, benefactor del Reial Lloc de Covadonga i cavaller del Toisó d'Or.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro José Pidal y Carniado

Pedro Macanaz Macanaz

Pedro Macanaz Macanaz (Hellín, província d'Albacete 6 de juliol de 1764 - Hellín, 6 de novembre de 1830) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Macanaz Macanaz

Pedro Sainz de Andino

Pedro Sáinz de Andino y Álvarez Pinceti (Alcalá de los Gazules, Cadis, 11 de setembre de 1786 - Madrid, 24 d'abril de 1863) va ser un jurista espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pedro Sainz de Andino

Pere Anguera Magrinyà

Pere Anguera Magrinyà (Reus, 1767 - 1834) va ser un metge català dedicat també a la política i a la genealogia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Anguera Magrinyà

Pere Cort Martí

Aparell ortopèdic inventat per Pere Cort i Martí que serveix per a corregir tres desviacions de la columna vertebral Pere Cort Martí (Reus, inicis del - Madrid, finals del segle XIX) va ser un metge ortopedista català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Cort Martí

Pere Josep Avellà i Navarro

Pere Josep Avellà i Navarro (Barcelona, ? - Roma, cap al 1852) fou un clerge ordenat el1802 canonge profundament conservador.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Josep Avellà i Navarro

Pere Nolasc de Bassa i Girona

Pere Nolasc de Bassa i Girona (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 11 de febrer de 1783 - Barcelona, 5 d'agost de 1835) va ser un militar català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Nolasc de Bassa i Girona

Pere Pau Veciana i Pastoret

Pere Pau Veciana i Pastoret (Valls, 29 de juny de 1787 - Valls, 12 d'octubre de 1854) fou el cinquè comandant en cap de les Esquadres de Catalunya, darrer de la nissaga Veciana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Pau Veciana i Pastoret

Pere Surrà i Rull

Pere Surrà i Rull (Barcelona, 21 de maig de 1794 - Madrid, 15 de març de 1850) va ser un polític, militar i economista espanyol, que va arribar a ser ministre d'Hisenda durant el regnat d'Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pere Surrà i Rull

Pintures murals de la capella Herrera

Les Pintures murals de la capella Herrera són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de San Giacomo degli Spagnuoli de Roma.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pintures murals de la capella Herrera

Pintures Negres

''Saturn devorant a un fill'' ''Saturn'', a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pintures Negres

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pius VII

Pla d'Iguala

Document històric del Pla d'Iguala El Pla d'Iguala, també conegut com el Pla de les Tres Garanties, fou un tractat de pau durant la Independència de Mèxic proclamat per Agustín de Iturbide, coronel de les forces reialistes i Vicente Guerrero, líder independentista el 24 de febrer de 1821 a la ciutat d'Iguala, de l'estat actual de Guerrero.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pla d'Iguala

Plaça de la Cebada

La Plaza de la Cebada és una de les plaças més antigues de la ciutat de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Plaça de la Cebada

Plaça de la Vila de Gràcia

La Plaça de la Vila de Gràcia és una plaça del barri de Gràcia de Barcelona i el centre administratiu del districte de Gràcia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Plaça de la Vila de Gràcia

Plaza de Armas

La Plaza de Armas és la plaça més antiga de l'Havana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Plaza de Armas

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pragmàtica sanció

Pragmàtica Sanció de 1830

La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pragmàtica Sanció de 1830

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Príncep d'Astúries

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Veure Ferran VII d'Espanya і Prefectura

Presó de Reina Amàlia

La presó de Reina Amàlia, coneguda popularment com la «presó vella», va ser un centre penitenciari que va funcionar des de l'any 1839 fins al 1936 al Raval de Barcelona, on actualment hi ha la plaça de Folch i Torres.

Veure Ferran VII d'Espanya і Presó de Reina Amàlia

President del Consell de Castella

El President del Consell Reial de Castella va ser la segona màxima autoritat de la corona de Castella, i després d'Espanya, amb la supressió del Consell d'Aragó, després del rei durant l'antic règim.

Veure Ferran VII d'Espanya і President del Consell de Castella

President del Govern de les Illes Balears

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.

Veure Ferran VII d'Espanya і President del Govern de les Illes Balears

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Veure Ferran VII d'Espanya і Primer Imperi Francès

Primer Imperi Mexicà

El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Primer Imperi Mexicà

Primer Triumvirat (Argentina)

El primer triumvirat va ser l'òrgan executiu que va governar les Províncies Unides del Riu de la Plata entre el 23 de setembre del 1811 i el 8 d'octubre del 1812.

Veure Ferran VII d'Espanya і Primer Triumvirat (Argentina)

Primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú

Exèrcit del Nord, enviat desde Buenos Aires. Durant la Guerra de la Independència Argentina al 1810, les Províncies Unides del Riu de la Plata van enviar a l'Exèrcit del nord al territori jurisdiccional de la Reial Audiència de Charcas (actual Bolívia) amb la finalitat de desallotjar als realistes fidels al Consell de Regència i al rei Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Veure Ferran VII d'Espanya і Primera Guerra Carlina

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Veure Ferran VII d'Espanya і Pronunciament

Proscripció

John Everett Millais, ''The Proscribed Royalist, 1651'' La proscripció (del llatí: proscriptio) és una identificació pública i oficial de persones o organitzacions catalogades com a enemic públic, enemic del poble o enemic de l'Estat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Proscripció

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Província d'Almeria

Província de Mendoza

Mendoza és una província argentina en l'oest del país.

Veure Ferran VII d'Espanya і Província de Mendoza

Províncies de Catalunya

Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Províncies de Catalunya

Prudencio de Guadalfajara Aguilera

Prudencio Pedro Atilano de Guadalfajara y Aguilera (Zamora, 28 d'abril de 1761 –Madrid, 16 de juny de 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Prudencio de Guadalfajara Aguilera

Quarto (moneda)

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El quarto (del castellà cuarto) era una antiga moneda fraccionària espanyola, de coure (billó pobre, és a dir, amb molt poca addició de plata), amb valor de quatre maravedís.

Veure Ferran VII d'Espanya і Quarto (moneda)

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments.

Veure Ferran VII d'Espanya і Querimònia

Quinta del Sordo

Façana de la casa de Goya, cap a 1905 (foto Asenjo) J. Laurent, de la pintura mural Saturn, a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg.

Veure Ferran VII d'Espanya і Quinta del Sordo

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rafael del Riego

Rafael Esteve i Vilella

Rafael Esteve i Vilella (València, 1 de juliol de 1772 - Madrid, 1 d'octubre de 1847) va ser un gravador valencià, l'últim dels grans mestres del gravat de reproducció i un dels més destacats del romanticisme artístic a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rafael Esteve i Vilella

Rafael Ram de Viu i Pueyo

Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rafael Ram de Viu i Pueyo

Ral espanyol

ral de plata colonial espanyol encunyat a la casa de la moneda de Potosí, Alt Perú (actual Bolívia) el 1768. Es coneix pel nom de real español o ral espanyol a la moneda produïda a partir de l'explotació de les mines d'argent de l'Amèrica colonial que es va dedicar en la seva major part a l'encunyació de moneda, especialment en el seu format de 8 reials o duro, divisa que va tenir una important difusió internacional.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ral espanyol

Ramón Cabrera y Rubio

Ramón Cabrera y Rubio (Segòvia, 1754 - Sevilla, 1833) va ser un sacerdot i acadèmic espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón Cabrera y Rubio

Ramón Gil de la Cuadra

Ramón Gil de la Cuadra (Balmaseda, 8 de juliol de 1775 - Madrid, 1860) fou un polític i científic espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón Gil de la Cuadra

Ramón María Calatrava Peinado

Ramón María Calatrava Peinado (Mèrida, 26 d'abril de 1786-Madrid, 28 de febrer de 1876) va ser un polític espanyol, ministre d'Hisenda durant la minoria d'edat d'Isabel II a més de senador durant quatre legislatures.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón María Calatrava Peinado

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón María Narváez y Campos

Ramón Olaguer Feliú y Rogells

Ramón Olaguer Feliú y Rogells (Ceuta, 25 de novembre de 1784 - Sevilla, 8 de gener de 1831) va ser un diputat, ministre i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón Olaguer Feliú y Rogells

Ramón Pardiñas

Ramón Pardiñas Villardefrancos i Taboada (Santiago de Compostel·la, 1802 -  Maella, 1 d'octubre de 1838) va ser un destacat militar i polític espanyol, mort en combat en la Primera Guerra Carlina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón Pardiñas

Ramón Power y Giralt

Capità Ramón Power y Giralt (San Juan, 7 d'octubre de 1775 - Cadis, 10 de juny de 1813) fou un polític i militar porto-riqueny, primer diputat representant a Puerto Rico a les Corts de Cadis.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramón Power y Giralt

Rambla de Ferran (Lleida)

La Rambla de Ferran és un passeig catalogat com a monument del municipi de Lleida i protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rambla de Ferran (Lleida)

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Duran i Obiols

Ramon Duran i Obiols (Barcelona, 19 de setembre de 1792- Barcelona, 20 de juny de 1858) va ser un metge i era fill del metge nascut a Ripoll, Manuel Duran i Alsina i el pare de Manuel Duran i Bas.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Duran i Obiols

Ramon Félix Cuéllar y Altarriba

Ramon Félix Cuéllar y Altarriba (Saragossa, 20 de setembre de 1777 - Santiago de Compostel·la, 7 de gener de 1833) fou un compositor de música espanyol i mestre de capella de la catedral de Saragossa, -la Seu- i d'Oviedo.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Félix Cuéllar y Altarriba

Ramon Maseras

Ramon Maseras fou un dirigent obrer català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Maseras

Ramon O'Callaghan i Tarragó

Ramon O'Callaghan i Tarragó (Benissanet, 26 de febrer del 1798 - Montpeller, França, 11 d'abril del 1844) fou un militar que lluità a favor de la causa carlina, servint a les ordres de Cabrera durant la Primera Guerra Carlina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon O'Callaghan i Tarragó

Ramon Salvato de Esteve

Ramon Salvato de Esteve (Barcelona, 1784 - Madrid, 24 de maig de 1839) va ser un jurista i polític català, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Salvato de Esteve

Ramon Vilanova i Barrera

Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 21 de gener de 1801 - Barcelona, 14 de maig de 1870) fou un compositor i mestre de capella català.

Veure Ferran VII d'Espanya і Ramon Vilanova i Barrera

Real Acuerdo

Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l'Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l'organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Real Acuerdo

Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Localització de les Reials Fàbriques d'Artilleria de Liérganes i La Cavada. La franja blava mostra la vall del riu Miera, d'especial importància per al desenvolupament de l'activitat a les dues fàbriques La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya).

Veure Ferran VII d'Espanya і Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Real Maestranza de Caballería de Sevilla

Escut. Seu de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, al Passeig de Colón, junt a la plaça de toros. Ferran III de Castella Carles II Felip V Maestranza de Caballería a l'esquerra i Plaça de Toros de la Maestranza a la dreta La Real Maestranza de Caballería de Sevilla és una corporació nobiliària els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta, i té la seu a Sevilla (Andalusia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Real Maestranza de Caballería de Sevilla

Regència

El terme regència designa diverses formes de govern delegat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Regència

Regència d'Urgell

La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).

Veure Ferran VII d'Espanya і Regència d'Urgell

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Veure Ferran VII d'Espanya і Regiment Castilla

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Veure Ferran VII d'Espanya і Regnat d'Isabel II d'Espanya

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Ferran VII d'Espanya і Regne de les Dues Sicílies

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és una institució de creada el 1770 com a Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i presidida per Pere Güell, que el 1786 va rebre el títol de Reial.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Reial Fàbrica de Sargadelos

Estàtua moderna d'Antonio Raimundo Ibáñez, creador de la fàbrica de ceràmica de Sargadelos, davant de l'edifici. Reial Fàbrica de Sargadelos, és una fàbrica de ceràmica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial Fàbrica de Sargadelos

Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild

El Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, o de Sant Ermengol, és una distinció militar espanyola (i un orde de cavalleria) creada pel rei Ferran VII en finir la Guerra del Francès el 1814.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild

Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Escut La Real Mestrança de Cavalleria de Saragossa és una institució nobiliària que ha tingut diverses funcions a la ciutat de Saragossa i que té el seu origen en el.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Reial Mestrança de Cavalleria de València

La Reial Mestrança de Cavalleria de València és un cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus.

Veure Ferran VII d'Espanya і Reial Mestrança de Cavalleria de València

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure Ferran VII d'Espanya і República Catalana

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Republicanisme espanyol

Restauració absolutista a Espanya

84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Restauració absolutista a Espanya

Retrat de Manuel Godoy

El Retrat de Manuel Godoy és ua pintura a l'oli del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzat el 1801 i conservat actualment a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Veure Ferran VII d'Espanya і Retrat de Manuel Godoy

Retrat del Marquès de Labrador

Retrat del Marquès de Labrador és un quadre de Vicente López pintat entre el 1833 i 1834 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Retrat del Marquès de Labrador

Revolta de la Guàrdia Reial

La revolta de la Guàrdia Reial va ser un intent de cop d'estat protagonitzat el 1822 pels granaders de la Guàrdia Reial destinat a deposar el Govern d'Espanya de caràcter constitucionalista i possibilitar la Restauració absolutista a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Revolta de la Guàrdia Reial

Revolució de 1820

''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993.

Veure Ferran VII d'Espanya і Revolució de 1820

Revolució de Maig

La Revolució de Maig fou una sèrie d'esdeveniments revolucionaris que es produïren al maig de l'any 1810 a la ciutat de Buenos Aires, per aquella època capital del Virregnat del Riu de la Plata, una dependència colonial d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Revolució de Maig

Revolució Oriental

''Artigas a la Ciudadela'' (1884), quadre de Juan Manuel Blanes. L'anomenada Revolució Oriental va ser un moviment inicialment amb un caràcter autonomista expressat així en les Instruccions que portaven els diputats orientals al congrés provisional reunit a Buenos Aires el 1813.

Veure Ferran VII d'Espanya і Revolució Oriental

Riós

Riós és un municipi de la Província d'Ourense a Galícia.

Veure Ferran VII d'Espanya і Riós

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1868 - Santiago de Xile, 2 de desembre de 1944) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República i ambaixador a Xile.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rosa Dot i Prat

Rosa Dot i Prat (Manlleu, 11 d'agost de 1769 - Valls, 16 de novembre de 1841) va ser una mestressa de casa i burgesa catalana.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rosa Dot i Prat

Rosario Weiss Zorrilla

Rosario Weiss Zorrilla (Madrid, 2 d'octubre de 1814 - Madrid, 31 de juliol de 1843) va ser una pintora espanyola del, fillola i deixebla de Francisco de Goya amb qui va compartir els últims anys de la seva vida el singular pintor aragonès. Dels seus dots artístics donen una idea per exemple els setanta-set dibuixos, conservats en la Hispanic Society i al principi atribuïts a Goya, que en 1956, José López-Rei va demostrar que eren de Rosario.

Veure Ferran VII d'Espanya і Rosario Weiss Zorrilla

San Cristóbal de La Laguna

San Cristóbal de La Laguna, conegut popularment com La Laguna, és un municipi a l'illa de Tenerife, a les illes Canàries.

Veure Ferran VII d'Espanya і San Cristóbal de La Laguna

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santa Aliança

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara (antigament anomenat les Planes de la Galera i, després, les Planes de Santa Bàrbara) és una vila i municipi de la comarca del Montsià (Catalunya).

Veure Ferran VII d'Espanya і Santa Bàrbara

Santa Eugènia (Mallorca)

Santa Eugènia és una vila i municipi del Pla de Mallorca.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santa Eugènia (Mallorca)

Santiago de Liniers i de Bremond

Santiago de Liniers i de Bremond (Niort, França, 28 de juliol de 1753 - Afusellat a Còrdova de Tucumán, Argentina, 26 d'agost de 1810) fou un militar i mariner espanyol d'origen francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santiago de Liniers i de Bremond

Santiago Fernández Negrete

Santiago Fernández Negrete (Viḷḷatresmil, Tinéu, 11 de febrer de 1799– Madrid, març de 1869)va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santiago Fernández Negrete

Santiago Masarnau Fernández

Santiago Masarnau Fernández —també conegut com a Santiago Fernández de Masarnau o Santiago de Masarnau— (Madrid, 9 de desembre de 1805 - 14 de desembre de 1882) fou un pianista, compositor, pedagog, crític i militant religiós catòlic espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santiago Masarnau Fernández

Santiago Méndez de Vigo

Santiago Méndez de Vigo y García de San Pedro (Oviedo, Astúries, 25 de juliol de 1790 - Madrid, 19 de gener de 1860) va ser un militar, polític i Governador de Puerto Rico (1841-1844).

Veure Ferran VII d'Espanya і Santiago Méndez de Vigo

Santo Domingo el Antiguo

Santo Domingo el Antiguo és el nom amb el qual és més conegut el monestir de Santo Domingo de Silos (el Antiguo) de Toledo.

Veure Ferran VII d'Espanya і Santo Domingo el Antiguo

Saturnino Calderón Collantes

Saturnino Calderón Collantes (Reinosa, 26 de febrer de 1799 – París, 7 d'octubre de 1864) va ser un aristòcrata i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Saturnino Calderón Collantes

Séquia de Manresa

Tram de la Séquia de Manresa al seu pas pel terme de Sallent. La Séquia de Manresa, localment la Sèquia, és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Séquia de Manresa

Sebastià de Borbó i de Bragança

Sebastià Gabriel de Borbó i de Bragança (Rio de Janeiro, 4 de novembre de 1811 - Pau, 11 de gener de 1875) va ser Infant de Portugal i d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Sebastià de Borbó i de Bragança

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Veure Ferran VII d'Espanya і Secretari d'Estat i del Despatx Universal

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure Ferran VII d'Espanya і Segle XIX

Segon Triumvirat (Argentina)

El Segon Triumvirat va ser l'òrgan executiu i col·legiat, integrat per tres membres, que va substituir al Primer Triumvirat i que va governar les Províncies Unides del Riu de la Plata entre el 8 d'octubre del 1812 i el 31 de gener del 1814.

Veure Ferran VII d'Espanya і Segon Triumvirat (Argentina)

Serra minera de Cartagena-La Unión

La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).

Veure Ferran VII d'Espanya і Serra minera de Cartagena-La Unión

Setge de Cadis

El setge de Cadis va ser el setge d'aquesta important ciutat portuària espanyola per l'exèrcit francès des del 5 de febrer de 1810 fins al 24 d'agost de 1812.

Veure Ferran VII d'Espanya і Setge de Cadis

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Veure Ferran VII d'Espanya і Setge de Girona de 1809

Setge de Montevideo (1812-1814)

El Segon Setge de Montevideo va tenir lloc durant la Guerra de la Independència Argentina i fou el setge militar de la ciutat de Montevideo per part de les forces de l'Exèrcit Argentí i d'altres forces auxiliars orientals.

Veure Ferran VII d'Espanya і Setge de Montevideo (1812-1814)

Setges de Saragossa

Els dos setges de Saragossa soferts per la ciutat aragonesa de Saragossa durant la Guerra del Francès, varen enfrontar els exèrcits d'ocupació del Primer Imperi Francès de Napoleó Bonaparte i a les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Setges de Saragossa

Setmana Santa a Llorca

La Setmana Santa de Llorca (Múrcia) és una de les més notables manifestacions populars de celebració de la Setmana Santa a Espanya, sent declarada com a festa d'Interès Turístic Internacional el 2007.

Veure Ferran VII d'Espanya і Setmana Santa a Llorca

Seva

Seva és un municipi d'Osona i situada al sud de la regió de l'Alt Ter que es troba a una altitud mitjana de 630 metres a la zona poblada.

Veure Ferran VII d'Espanya і Seva

Sigüenza

Sigüenza és un municipi espanyol de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Sigüenza

Simó de Guardiola i Hortoneda

Simó Rojas de Guardiola i Hortoneda (l'Aleixar, Baix Camp, 6 de juny 1773 - la Seu d'Urgell, 26 d'agost 1851) fou un eclesiàstic i polític català, abat de Montserrat (1814-17) i Bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1827-1857).

Veure Ferran VII d'Espanya і Simó de Guardiola i Hortoneda

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Veure Ferran VII d'Espanya і Simón Bolívar

Sobirà Congrés Mexicà Constituent

El Sobirà Congrés Mexicà Constituent fou el primer congrés del poder legislatiu a Mèxic.

Veure Ferran VII d'Espanya і Sobirà Congrés Mexicà Constituent

Sociedad Española de Hidrología Médica

Sociedad Española de Hidrología Médica és la denominació social d'una entitat sense ànim de lucre de caràcter científic-mèdic constituïda el 1877 a Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Sociedad Española de Hidrología Médica

Societat de l'anell

La Societat de l'anell va ser el nom pel què es va conèixer la societat secreta Los Amigos de la Constitución, de caràcter polític que va existir a Espanya durant el trienni constitucional (1820-1823), sent els seus membres coneguts com els anilleros.

Veure Ferran VII d'Espanya і Societat de l'anell

Sommelier de Corps

El Sommelier de Corps era el càrrec palatí que estava a cura de la persona i les habitacions del Rei d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Sommelier de Corps

Teatro Real (Madrid)

El Teatro Real és el teatre d'òpera de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Teatro Real (Madrid)

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tenerife

Teodoro Reding

Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwyz, Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona, 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Teodoro Reding

Terratrèmol de Torrevella de 1829

El terratrèmol de Torrevella de 1829 va ser un violent moviment sísmic que va tenir lloc en diferents localitats del Baix Segura i del Baix Vinalopó el 21 de març de 1829.

Veure Ferran VII d'Espanya і Terratrèmol de Torrevella de 1829

Titulcia

Titulcia és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Titulcia

Tomàs Gatell

Tomàs Gatell (Reus, 1781 -) va ser un dominic conservador partidari de la política absolutista de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tomàs Gatell

Tomás de Zumalacárregui y de Imaz

Tomás de Zumalacárregui y de Imaz (Ormaiztegi, 29 de desembre de 1788 - Zegama, 24 de juny de 1835) fou un militar basc antiliberal i general de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tomás de Zumalacárregui y de Imaz

Tomás Moreno Daoíz

va ser un militar i polític espanyol.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tomás Moreno Daoíz

Tomás Moyano Rodríguez

Tomás Moyano Rodríguez (Serrada, Valladolid, 15 de desembre de 1760-Madrid, 11 de juny de 1830) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i ministre durant el regnat de Ferran VII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tomás Moyano Rodríguez

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tombes dels comtes de Barcelona

Tractat d'Adams-Onís

Mapa que mostra el resultat del Tractat d'Adams-Onís. El Tractat d'Adams-Onís o Tractat transcontinental de 1819-1821 (antigament titulat Tractat d'amistat, arranjament de diferències i límits entre Sa Majestat Catòlica i els Estats Units d'Amèrica i algunes vegades anomenat "Florida Purchase Treaty" o "Tractat de la Florida de 1819-1821") va ser el resultat de la negociació entre Espanya i Estats Units per a fixar la frontera entre la nació nord-americana i el llavors virregnat de Nova Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tractat d'Adams-Onís

Tractat de Córdoba

El Tractat de Córdoba o els Tractats de Córdoba són el document que reconeix la independència del virregnat de la Nova Espanya signat a la ciutat de Córdoba, Veracruz el 24 d'agost de 1821 per Juan O'Donojú, primer i últim cap polític superior de la Nova Espanya, i Agustín de Iturbide, comandant de l'Exèrcit Trigarant, després de la Batalla d'Azcapotzalco del 19 d'agost.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tractat de Córdoba

Tractat de Fontainebleau (1807)

El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tractat de Fontainebleau (1807)

Tractat de Valençay

Napoleó Bonaparte El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tractat de Valençay

Trágala

El Trágala fou una cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar els absolutistes després del pronunciament militar de Rafael de Riego a Cabezas de San Juan, al començament del període conegut com a Trienni Liberal.

Veure Ferran VII d'Espanya і Trágala

Tribunal Suprem d'Espanya

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tribunal Suprem d'Espanya

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Trienni Liberal

Trinidad Balboa Álvarez

va ser un militar i polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Trinidad Balboa Álvarez

Tuixent

Tuixent versió 4, actualitzacions fins al maig de 2008.

Veure Ferran VII d'Espanya і Tuixent

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Veure Ferran VII d'Espanya і Universitat de Cervera

Universitat de La Laguna

La Universitat de La Laguna (castellà: Universidad de La Laguna, ULL) és una universitat pública situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, a Tenerife (Illes Canàries).

Veure Ferran VII d'Espanya і Universitat de La Laguna

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Veure Ferran VII d'Espanya і Universitat de Salamanca

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Ferran VII d'Espanya і València

València al segle XIX

València i els pobles dels voltants entorn del 1840. La història de València, com en bona part la de la resta d'Europa, entre l'acabament del i el començament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revolució francesa.

Veure Ferran VII d'Espanya і València al segle XIX

Valençay (municipi)

Valençay és un municipi francès del departament de l'Indre (regió de Centre - Vall del Loira).

Veure Ferran VII d'Espanya і Valençay (municipi)

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Veure Ferran VII d'Espanya і Valladolid

Vàter de Ferran VII d'Espanya

El Vàter de Ferran VII d'Espanya fou una sala de descans dels reis espanyols al i amb una petita cambra destinada a llur higiene íntima, la qual és conservada a la sala 39 del Museu del Prado de Madrid.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vàter de Ferran VII d'Espanya

Víctor Damián Sáez Sánchez-Mayor

Víctor Damián Sáez y Sánchez Mayor (Budia, Guadalajara, 12 d'abril de 1776 - Sigüenza, 3 de febrer de 1839), eclesiàstic i polític espanyol, canonge de Sigüenza i de Toledo, bisbe de Tortosa (des del 29 d'agost de 1824), confessor privat de Ferran VII (1814-1833).

Veure Ferran VII d'Espanya і Víctor Damián Sáez Sánchez-Mayor

Vescomtat de Miranda

El Vescomtat de Miranda va ser un títol nobiliari espanyol, un vescomtat previ creat pel rei Ferran VII en 1816 a favor de Rafael-María de Barberá-Puigmoltó y de la Tonda, abans de concedir-li la dignitat de comte de Torrefiel, que li va ser atorgada el 16 d'agost d'aquest mateix any.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vescomtat de Miranda

Vicent Doménech el Palleter

Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vicent Doménech el Palleter

Vicent López i Portaña

Vicent López i Portaña (* València, 19 de setembre de 1772 – † Madrid, 22 de juliol de 1850) va ser un pintor valencià del barroc tardà i el neoclassicisme, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vicent López i Portaña

Vicent Pla i Cabrera

Vicent Pla i Cabrera o Vicente Pla y Cabrera (València ? - Alacant, 1829) va ser un escriptor, antiquari i erudit.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vicent Pla i Cabrera

Vicent Salvà i Pérez

Vicent Salvà i Pérez (València, 10 de novembre de 1786 - París, 5 de maig de 1849) fou un polític i editor literari valencià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vicent Salvà i Pérez

Victoriano de Encima Piedra

Victoriano de Encima Piedra (Cadis, 29 de març de 1766 - c., 1840) va ser un polític espanyol, ministre durant els darrers anys del regnat de Ferran VII d'Espanya.

Veure Ferran VII d'Espanya і Victoriano de Encima Piedra

Victorià Sugranyes Fernández

Victorià Sugranyes Fernández (Reus, 5 de març de 1807 - Tetuan, 4 de febrer de 1860) va ser un militar reusenc.

Veure Ferran VII d'Espanya і Victorià Sugranyes Fernández

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Veure Ferran VII d'Espanya і Virregnat de Nova Espanya

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Veure Ferran VII d'Espanya і Virregnat de Nova Granada

Virregnat del Riu de la Plata

El Virregnat del Riu de la Plata (castellà, Virreinato del Río de la Plata), establert en 1776, va ser l'última divisió administrativa de l'Imperi Espanyol durant la colonització d'Amèrica.

Veure Ferran VII d'Espanya і Virregnat del Riu de la Plata

Visca la Pepa!

''La promulgació de la Constitució de 1812'', obra de Salvador Viniegra (Museu de les Corts de Cadis). Visca la Pepa! és el crit amb el qual des del 19 de març de 1812 (diada de Sant Josep) proclamaven els liberals espanyols la seva adhesió a la Constitució de Cadis (proclamada aquest dia, i coneguda popularment com la Pepa).

Veure Ferran VII d'Espanya і Visca la Pepa!

Vitòria

Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.

Veure Ferran VII d'Espanya і Vitòria

Viver

Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Veure Ferran VII d'Espanya і Viver

Wenceslao Ramírez de Villaurrutia

Wenceslao Ramírez de Villaurrutia (l'Havana, 17 de febrer de 1850 – Madrid, 1933) va ser un diplomàtic, historiador i polític espanyol, i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Veure Ferran VII d'Espanya і Wenceslao Ramírez de Villaurrutia

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Veure Ferran VII d'Espanya і Xàtiva

Xosé Caveda y Nava

Xosé Caveda y Nava (Villaviciosa, 12 de juny de 1796 - Gijón, 11 de juny de 1882) fou un historiador, polític i crític d'art asturià.

Veure Ferran VII d'Espanya і Xosé Caveda y Nava

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1 d'octubre

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1 de gener

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 10 de març

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 11 de desembre

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 13 d'octubre

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 17 de març

1785

;Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1785

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1808

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1813

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1814

1833

;Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1833

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1846

1855

;Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1855

1863

;Països Catalans.

Veure Ferran VII d'Espanya і 1863

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 19 de maig

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 19 de novembre

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 21 de juliol

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Ferran VII d'Espanya і 22 de febrer

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 22 de juny

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 22 de març

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 26 de desembre

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 26 de març

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 26 de setembre

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 29 de març

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 29 de setembre

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 4 de maig

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 6 de desembre

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 7 d'abril

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Ferran VII d'Espanya і 9 de març

També conegut com Fernando VII, Ferran VII, Ferran VII de Castella, Ferran VIIé.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat