Taula de continguts
117 les relacions: Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València), Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, Aftàsides, Albarrasí, Aldonza Alfonso, Alfons V de Lleó, Alfons VI de Lleó, Antonio Maffei Rosal, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Balànsiya, Banu Dhi-n-Nun, Basílica de San Isidoro, Batalla d'Atapuerca, Batalla de Barbastre (1065), Batalla de Graus, Batalla de Paterna, Beatus de Ferran i Sança, Beremund III de Lleó, Bisbat d'Oca, Burgos, Calze de donya Urraca, Castell de Silves, Castella i Lleó, Catedral de Lleó, Cellorigo, Cihuri, Claudi, Luperc i Victori, Col·legiata de Santillana del Mar, Comentari a l'Apocalipsi, Comtat de Castella, Comtat de Coïmbra, Comtat de Ribagorça, Conca (Castella - la Manxa), Conquesta de Conca, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Corona de Castella i Lleó, Crucifix de don Fernando y doña Sancha, Diòcesi de Zamora, Dinastia asturlleonesa, Dinastia Ximena, Domènec de Silos, El Cid (sèrie de televisió), El juglar y la reina, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Balànsiya, Emirat de Tulàytula, Enric de Borgonya, Escultura romànica, ... Ampliar l'índex (67 més) »
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Veure Ferran I de Lleó і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València)
Moneda d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar. Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Aziz al-Mudhàffar fou rei de Balànsiya (1061-1065).
Veure Ferran I de Lleó і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar (València)
Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Aftas Sayf-ad-Dawla al-Mudhàffar fou emir de Batalyaws 1045-1067.
Veure Ferran I de Lleó і Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar
Aftàsides
La dinastia aftàsida, dels aftàsides, Banu l-Aftas o Banu Màslama fou una dinastia que governà l'emirat de Batalyaws (Badajoz), d'extensió considerable.
Veure Ferran I de Lleó і Aftàsides
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Veure Ferran I de Lleó і Albarrasí
Aldonza Alfonso
fou una noble lleonesa, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó i de la seva amant, Aldonza Martínez de Silva.
Veure Ferran I de Lleó і Aldonza Alfonso
Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).
Veure Ferran I de Lleó і Alfons V de Lleó
Alfons VI de Lleó
Alfons VI, anomenat el Valent, (1040 - Toledo, 1109) fou rei de Lleó (1065 - 1072 i 1072 - 1109), rei de Galícia (1071 - 1072) i rei de Castella (1072 - 1109).
Veure Ferran I de Lleó і Alfons VI de Lleó
Antonio Maffei Rosal
va ser un pintor i professor d'art espanyol.
Veure Ferran I de Lleó і Antonio Maffei Rosal
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Veure Ferran I de Lleó і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Veure Ferran I de Lleó і Balànsiya
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Veure Ferran I de Lleó і Banu Dhi-n-Nun
Basílica de San Isidoro
La Reial Col·legiata Basílica de San Isidoro o, simplement, San Isidoro, és un temple cristià a la ciutat de Lleó, a Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Basílica de San Isidoro
Batalla d'Atapuerca
La batalla d'Atapuerca va ocórrer l'1 de setembre de 1054 en la plana enfront de la serra d'Atapuerca (Burgos) entre Ferran I, rei de Lleó i comte de Castella, i el seu germà García Sánchez III «el de Nájera», rei de Pamplona, fills tots dos de Sanç III el Major.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla d'Atapuerca
Batalla de Barbastre (1065)
El Setge de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Barbastre (1065)
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Graus
Batalla de Paterna
La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de Balansiya en 1065.
Veure Ferran I de Lleó і Batalla de Paterna
Beatus de Ferran i Sança
El Beatus de Ferran i Sança, també anomenat Beatus de Facund pel seu copista o Beatus de Lleó pel seu origen, és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.
Veure Ferran I de Lleó і Beatus de Ferran i Sança
Beremund III de Lleó
Beremund III de Lleó (?, 1017 - Tamarón, 1037) va ser rei de Lleó de 1028 a 1037.
Veure Ferran I de Lleó і Beremund III de Lleó
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Veure Ferran I de Lleó і Bisbat d'Oca
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Veure Ferran I de Lleó і Burgos
Calze de donya Urraca
El Calze de donya Urraca és una peça d'orfebreria romànica donada a la infanta lleonesa Urraca de Zamora (1033 - 1101), Senyora de Zamora i filla del rei Ferran I de Lleó.
Veure Ferran I de Lleó і Calze de donya Urraca
Castell de Silves
El Castell de Silves és un castell dins la ciutat, freguesia i municipi de Silves, al districte de Faro, a l'Algarve, a Portugal.
Veure Ferran I de Lleó і Castell de Silves
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Veure Ferran I de Lleó і Castella i Lleó
Catedral de Lleó
La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la «Pulchra leonina».
Veure Ferran I de Lleó і Catedral de Lleó
Cellorigo
Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Ferran I de Lleó і Cellorigo
Cihuri
Cihuri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Ferran I de Lleó і Cihuri
Claudi, Luperc i Victori
Claudi, Luperc i Victori (Lleó, morts cap al 304) van ser tres soldats de l'exèrcit romà, màrtirs durant les persecucions als cristians i venerats com a sants per l'Església catòlica.
Veure Ferran I de Lleó і Claudi, Luperc i Victori
Col·legiata de Santillana del Mar
La col·legiata de Santa Juliana de Santillana del Mar, comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya), a la qual deu el seu nom aquesta localitat càntabra (San Juliana - Santillana), és un dels monuments romànics més representatius de la regió.
Veure Ferran I de Lleó і Col·legiata de Santillana del Mar
Comentari a l'Apocalipsi
El Comentari a l'Apocalipsi o Commentarium in Apocalypsin és la principal obra de Beat de Liébana, la qual dedicà a Eteri d'Osma, un altre religiós que es va refugiar a la vila de Liébana fugint de la invasió àrab.
Veure Ferran I de Lleó і Comentari a l'Apocalipsi
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Comtat de Castella
Comtat de Coïmbra
El Comtat de Coïmbra (en portuguès: Condado de Coimbra) va ser un estat situat a l'oest de la península Ibèrica, instituït com a unitat militar de defensa fronterera del Regne de Lleó enfront d'al-Àndalus.
Veure Ferran I de Lleó і Comtat de Coïmbra
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Ferran I de Lleó і Comtat de Ribagorça
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Ferran I de Lleó і Conca (Castella - la Manxa)
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Veure Ferran I de Lleó і Conquesta de Conca
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Conquesta de Navarra
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Ferran I de Lleó і Conquesta feudal hispànica
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Ferran I de Lleó і Corona de Castella i Lleó
Crucifix de don Fernando y doña Sancha
Revers del ''Crucifix de don Fernando y doña Sancha'' El crucifix del don Fernando y doña Sancha, és una obra mestra en l'art de l'ebúrnia, datat prop de l'any 1063 i que es conserva al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Crucifix de don Fernando y doña Sancha
Diòcesi de Zamora
La diòcesi o bisbat de Zamora (en llatí diocesis zamorensis), també anomenat antigament de bisbat de Numància,Anomenada així en alguns documents antics, per referir-se indistintament a la mateixa diòcesi.
Veure Ferran I de Lleó і Diòcesi de Zamora
Dinastia asturlleonesa
La dinastia asturlleonesa fou la família regnant dels regnes d'Astúries, Lleó, i a partir de cert moment també del de Galícia, des del 739 al 1037.
Veure Ferran I de Lleó і Dinastia asturlleonesa
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Veure Ferran I de Lleó і Dinastia Ximena
Domènec de Silos
Domènec de Silos o Domingo de Silos (Cañas, La Rioja, 1000 — Monestir de Silos, Burgos, 20 de desembre de 1073) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de Santo Domingo de Silos.
Veure Ferran I de Lleó і Domènec de Silos
El Cid (sèrie de televisió)
El Cid és una sèrie de televisió espanyola d'acció, història i drama produïda per Zebra Producciones per Prime Video.
Veure Ferran I de Lleó і El Cid (sèrie de televisió)
El juglar y la reina
El juglar y la reina és una sèrie de Televisió espanyola, amb guions de Ricardo López Aranda, emesa en la temporada 1978-1979.
Veure Ferran I de Lleó і El juglar y la reina
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat d'Ixbíliya
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat de Balànsiya
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Emirat de Tulàytula
Enric de Borgonya
Enric de Borgonya (Dijon, França 1066 - Astorga, Regne de Galícia 1112) va ser comte de Portugal (1094-1112).
Veure Ferran I de Lleó і Enric de Borgonya
Escultura romànica
Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria...
Veure Ferran I de Lleó і Escultura romànica
Església de Santiago de los Caballeros
L'església de Santiago de los Caballeros, també denominada de vegades, "Santiago de las Eras" o "Santiago el Viejo", és un temple d'estil romànic que es troba en la ciutat de Zamora, Comunitat de Castella i Lleó, Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Església de Santiago de los Caballeros
Església Parroquial de Lourosa
Interior de l'església L'església Parroquial de Lourosa, també dita església Mossàrab de Sâo Pedro de Lourosa és un temple de construcció anterior al naixement del Regne de Portugal, dedicada a St.
Veure Ferran I de Lleó і Església Parroquial de Lourosa
Ferran (nom)
Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.
Veure Ferran I de Lleó і Ferran (nom)
Ferran de Castella
* Ferran de Castella o Ferran de la Cerda (1255 - Ciudad Real, 1275), infant de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Ferran de Castella
Ferran de Flandes
Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.
Veure Ferran I de Lleó і Ferran de Flandes
Ferran I
* Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador (1556 - 1564).
Veure Ferran I de Lleó і Ferran I
Florián de Ocampo
Frontispici de ''Los cuatro libros primeros de la crónica general de España que recopila el maestro Florián de Ocampo...'', Zamora, 1543. Florián de Ocampo (Zamora, c. 1499 -c. 1558) fou un historiador i escriptor castellà, cronista de Carles I.
Veure Ferran I de Lleó і Florián de Ocampo
Francesc Xavier Bultó i Marquès
,Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 94-98 conegut també com a Paco Bultó, va ser un empresari català, fundador de les empreses (juntament amb Pere Permanyer) i Bultaco.
Veure Ferran I de Lleó і Francesc Xavier Bultó i Marquès
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ferran I de Lleó і Galícia
Garcia d'Arlanza
Garcia d'Arlanza (Quintanilla San García, La Bureba, Burgos, final del – San Pedro de Arlanza, Hortigüela, Burgos, 1073) fou un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Arlanza i conseller dels reis Ferran I de Castella i Sanç II de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Garcia d'Arlanza
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Veure Ferran I de Lleó і Garcia I de Galícia
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Ferran I de Lleó і Garcia Sanxes III de Pamplona
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Veure Ferran I de Lleó і Gonçal I de Ribagorça
Gonzalo Martínez Diez
Gonzalo Martínez Diez (Quintanar de la Sierra, 1924 - Villagarcía de Campos, 2015) va ser un historiador medievalista espanyol.
Veure Ferran I de Lleó і Gonzalo Martínez Diez
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Ferran I de Lleó і Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guillem I de Sicília
Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.
Veure Ferran I de Lleó і Guillem I de Sicília
Història de Castella i Lleó
Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
Veure Ferran I de Lleó і Història de Castella i Lleó
Història de Galícia
Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.
Veure Ferran I de Lleó і Història de Galícia
Història de Silves
Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal.
Veure Ferran I de Lleó і Història de Silves
Història del País Basc
Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.
Veure Ferran I de Lleó і Història del País Basc
Història medieval del País Valencià
Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.
Veure Ferran I de Lleó і Història medieval del País Valencià
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Veure Ferran I de Lleó і Hug de Cluny
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Ferran I de Lleó і Isidor de Sevilla
Llista de ciutats de Portugal
Actualment (any 2010) Portugal té 156 poblacions amb la consideració de ciutat.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de ciutats de Portugal
Llista de monarques consorts de Lleó
La llista de monarques consorts de Lleó conté els consorts dels monarques del regne de Lleó (910-1230).
Veure Ferran I de Lleó і Llista de monarques consorts de Lleó
Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Galícia
El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Galícia
Llista de reis de Lleó
Llista cronològica dels reis de Lleó des de la creació del Regne de Lleó l'any 910 fins a la seva unió definitiva amb el Regne de Castella l'any 1230, donant pas a la Corona de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Lleó
Llista de reis de Portugal
Aquesta llista de monarques Portugal inclou els comtes i reis de Portugal ordenats cronològicament des de l'any 868 amb la fundació comtat de Portugal, passant per la creació el 1139 del Regne de Portugal fins a l'abolició de la monarquia el 1910.
Veure Ferran I de Lleó і Llista de reis de Portugal
Marialva (Mêda)
Marialva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, al districte de Guarda, Riba Interior Norte.
Veure Ferran I de Lleó і Marialva (Mêda)
Martín Bernat
Sant Blai'', oli sobre taula (93 x 192 cm), Museu de Saragossa Martín Bernat (fl. 1450 -1505), va ser un pintor gòtic aragonès d'estil hispano-flamenc, actiu a Saragossa, on va col·laborar amb Bartolomé Bermejo.
Veure Ferran I de Lleó і Martín Bernat
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Veure Ferran I de Lleó і Múnia de Castella
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Ferran I de Lleó і Monestir
Monestir de Santo Domingo de Silos
El clasutre amb el detall de la columna torçada El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos.
Veure Ferran I de Lleó і Monestir de Santo Domingo de Silos
Mossàrabs
Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.
Veure Ferran I de Lleó і Mossàrabs
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Veure Ferran I de Lleó і Nájera
Ordoni d'Astorga
Ordoni d'Astorga (Regne de Lleó, començament del s. XI - Astorga, 1065) fou un Bisbe d'Astorga que és venerat com a sant al si de l'Església catòlica.
Veure Ferran I de Lleó і Ordoni d'Astorga
Ordoni Ramírez
Ordoño Ramírez, dit el Cec (c. 981–abans de 1024) va ser fill del rei de Lleó Ramir III i de la reina Sança Gómez.
Veure Ferran I de Lleó і Ordoni Ramírez
Pasqual de Toledo
Pasqual va ser un religiós que va ser arquebisbe de Toledo entre 1058 i 1080.
Veure Ferran I de Lleó і Pasqual de Toledo
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Ferran I de Lleó і Paterna
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Ferran I de Lleó і Portugal
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Ferran I de Lleó і Ramir I d'Aragó
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Ferran I de Lleó і Reforma gregoriana
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Ferran I de Lleó і Regne d'Aragó
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Castella
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Galícia
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Lleó
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Ferran I de Lleó і Regne de Navarra
Relíquies relacionades amb Jesús
Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.
Veure Ferran I de Lleó і Relíquies relacionades amb Jesús
Ruy, el pequeño Cid
Ruy, el pequeño Cid (en japonès リトル・エル・シドの冒険, Ritoru Eru Shido no bōken) és una sèrie de dibuixos animats que relata la infància del personatge històric Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.
Veure Ferran I de Lleó і Ruy, el pequeño Cid
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista és un monestir benedictí situat al municipi de Frómista, a la província de Palència, Castella i Lleó.
Veure Ferran I de Lleó і San Martín de Frómista
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Veure Ferran I de Lleó і Sanç II de Castella
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Ferran I de Lleó і Sanç III de Pamplona
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Veure Ferran I de Lleó і Sança I de Lleó
Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
La Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya (en castellà, Serie Cronológica de los Reyes de España) és una col·lecció de pintures a l'oli, formada per un total de 87 retrats de monarques dels diferents regnes de la península ibèrica des de l'època visigoda fins a Isabel II.
Veure Ferran I de Lleó і Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Ferran I de Lleó і Senyera reial
Setge de Barbastre (1064)
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta.
Veure Ferran I de Lleó і Setge de Barbastre (1064)
Setge de Tulaytula
El setge de Tulaytula fou el període d'ocupació de la ciutat per Yahya al-Qàdir, coronat com emir després de prendre Tulaytula a l'Emirat de Badajoz, que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel Regne de Castella el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de l'Emirat de Balansiya a Yahya al-Qàdir.
Veure Ferran I de Lleó і Setge de Tulaytula
Teresa de Lleó i Núñez
Teresa de Lleó (v 1070 - Galícia 1130), infanta de Lleó i comtessa de Portugal (1112-1128).
Veure Ferran I de Lleó і Teresa de Lleó i Núñez
Urraca (filla de Ferran I de Castella)
va ser una noble castellana, infanta de Castella.
Veure Ferran I de Lleó і Urraca (filla de Ferran I de Castella)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Ferran I de Lleó і València
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Ferran I de Lleó і Xàtiva
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Veure Ferran I de Lleó і Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
Yahya ibn Ismaïl al-Mamun (mort a Còrdova, 1075) fou un membre de la dinastia Banu Dhi-n-Nun i sobirà de l'emirat de Tulàytula (Toledo) entre els anys 1043 i 1075.
Veure Ferran I de Lleó і Yahya ibn Ismaïl al-Mamun
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Ferran I de Lleó і 1037
També conegut com Ferran I de Castella.