Taula de continguts
55 les relacions: Albrecht Altdorfer, Avram Iancu, Bedřich Smetana, Bratislava, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Karlštejn, Ciutadella de Timișoara, Ciutat estatutària (Àustria), Conclave de 1846, Corona fèrria de Llombardia, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Àustria, Fanny Cerrito, Ferran (nom), Ferran d'Àustria, Ferran I, Francesc Carles d'Àustria, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Guerra d'Esmalcalda, Hereu presumpte, Història d'Hongria, Història de Txèquia, Imperi Austríac, Ius exclusivae, Joan Pérez García de Oliván, Josip Jelačić, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, La Scala, Lajos Batthyány, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de governants d'Àustria, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Hongria, Llista de reis germànics, Lluís d'Àustria, Margarida Paleòleg, Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria), Maria Beatriu de Savoia, Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal), Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya), Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria), Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma), Miklós Zrínyi, Orde del Toisó d'Or, Pau d'Augsburg, Principat de Transsilvània (1711–1867), Regne Llombardovènet, Reial Orde de Sant Esteve d'Hongria, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Albrecht Altdorfer
va ser un pintor, gravador i arquitecte del renaixement alemany, contemporani d'Albrecht Dürer.
Veure Ferran I d'Àustria і Albrecht Altdorfer
Avram Iancu
Avram Iancu (Vidra, avui dia "Avram Iancu", província d'Alba, 1824 — ibídem, 10 de setembre de 1872) va ser un advocat romanès de Transsilvania, qui va tenir un paper important en oposar-se a la Revolució hongaresa de 1848, organitzant un alçament romanès lleial a l'emperador austríac per contrarestar els moviments independentistes hongaresos.
Veure Ferran I d'Àustria і Avram Iancu
Bedřich Smetana
, fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país.
Veure Ferran I d'Àustria і Bedřich Smetana
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Veure Ferran I d'Àustria і Bratislava
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Ferran I d'Àustria і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castell de Karlštejn
Vista del castell el 1720 Vista del castell Capella el 1878 El Castell de Karlštejn (en alemany Karlstein) està situat a 30 km al sud-oest de Praga, a la República Txeca, al municipi homònim.
Veure Ferran I d'Àustria і Castell de Karlštejn
Ciutadella de Timișoara
La ciutadella de Timișoara (en, en, en Temeşvar Kalesi,, en) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania, al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara.
Veure Ferran I d'Àustria і Ciutadella de Timișoara
Ciutat estatutària (Àustria)
Ciutat estatutària a l'administració austríaca (en alemany Statutarstadt) és una ciutat que té concedits, a més de les seves competències com a municipi, els drets i deures d'una autoritat administrativa regional.
Veure Ferran I d'Àustria і Ciutat estatutària (Àustria)
Conclave de 1846
El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.
Veure Ferran I d'Àustria і Conclave de 1846
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Ferran I d'Àustria і Corona fèrria de Llombardia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Ferran I d'Àustria і Dinastia dels Habsburg
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Ferran I d'Àustria і Ducat d'Àustria
Fanny Cerrito
Fanny Cerrito, de naixement Francesca Teresa Giuseppa Raffaela Cerrito (Nàpols, 11 de maig de 1817 - París, 6 de maig de 1909) fou una coreògrafa i ballarina italiana.
Veure Ferran I d'Àustria і Fanny Cerrito
Ferran (nom)
Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.
Veure Ferran I d'Àustria і Ferran (nom)
Ferran d'Àustria
* Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 1609 o 1610 - Brussel·les, 1641), Infant d'Espanya, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Veure Ferran I d'Àustria і Ferran d'Àustria
Ferran I
* Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador (1556 - 1564).
Veure Ferran I d'Àustria і Ferran I
Francesc Carles d'Àustria
Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).
Veure Ferran I d'Àustria і Francesc Carles d'Àustria
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Ferran I d'Àustria і Francesc I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Ferran I d'Àustria і Francesc Josep I d'Àustria
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Veure Ferran I d'Àustria і Guerra d'Esmalcalda
Hereu presumpte
Un hereu presumpte o hereva presumpta és la persona amb dret a heretar un tron, títol nobiliari, o un altre l'honor hereditari, però que la seva posició pot ser desplaçada pel naixement d'un hereu natural, home o dona, o d'un nou hereu presumpte amb millor dret a la posició en qüestió.
Veure Ferran I d'Àustria і Hereu presumpte
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure Ferran I d'Àustria і Història d'Hongria
Història de Txèquia
(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca.
Veure Ferran I d'Àustria і Història de Txèquia
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Ferran I d'Àustria і Imperi Austríac
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Veure Ferran I d'Àustria і Ius exclusivae
Joan Pérez García de Oliván
Joan Pérez García de Oliván nascut com Juan Pérez García de Oliván (Aragó, ? — la Seu d'Urgell (probable), 23 de setembre de 1560) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Ferran I d'Àustria і Joan Pérez García de Oliván
Josip Jelačić
El Comte Josip Jelačić de Bužim, (16 d'octubre de 1801, Petrovaradin - 20 de maig de 1859. Zagreb) va ser el ban de Croàcia entre el 23 de març de 1848 i el 19 de maig de 1859.
Veure Ferran I d'Àustria і Josip Jelačić
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Ferran I d'Àustria і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
La Scala
El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.
Veure Ferran I d'Àustria і La Scala
Lajos Batthyány
Comte Lajos Batthyány de Németújvár va ser el primer Primer Ministre d'Hongria.
Veure Ferran I d'Àustria і Lajos Batthyány
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Ferran I d'Àustria і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de governants d'Àustria
Àustria va estar governada per margraus, ducs, i arxiducs i emperadors.
Veure Ferran I d'Àustria і Llista de governants d'Àustria
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Ferran I d'Àustria і Llista de monarques de Bohèmia
Llista de reis d'Hongria
Aquesta llista de reis d'Hongria inclou als grans prínceps (895–1000), els reis (1000–1918), i el regent Miklós Horthy (1920–1944).
Veure Ferran I d'Àustria і Llista de reis d'Hongria
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure Ferran I d'Àustria і Llista de reis germànics
Lluís d'Àustria
Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.
Veure Ferran I d'Àustria і Lluís d'Àustria
Margarida Paleòleg
Margarida Paleòleg de Montferrat, fou marquesa de Montferrat del 1533 al 1536.
Veure Ferran I d'Àustria і Margarida Paleòleg
Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)
Maria Anna de Savoia, emperadriu d'Àustria (Roma 1803 - Praga 1884).
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Anna de Savoia (emperadriu d'Àustria)
Maria Beatriu de Savoia
Maria Beatriu de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1792 - Castello del Catajo 1840) fou una princesa de Sardenya-Piemont de la Casa de Savoia amb el tractament d'altesa reial que es maridà en el si d'una de les cases reials de la península italiana.
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Beatriu de Savoia
Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)
Maria Leopoldina d'Àustria (Viena, 22 de gener de 1797 - Rio de Janeiro, 11 de desembre de 1826) va ser arxiduquessa d'Àustria i emperadriu consort del Brasil (1822-1826) i reina consort de Portugal (1826) pel seu matrimoni amb Pere I del Brasil i IV de Portugal.
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Leopoldina d'Àustria (reina de Portugal)
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa d'Àustria-Este (Milà, Ducat de Milà 1773 - Gènova, Regne de Sardenya-Piemont 1832) fou una arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, així com reina consort de Sardenya.
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Teresa d'Àustria-Este (reina de Sardenya)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, emperadriu d'Àustria (Nàpols 1772 - Viena 1807).
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (emperadriu d'Àustria)
Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)
Maria Teresa de Savoia (Roma, Estats Pontificis 1803 - Lucca, Regne d'Itàlia 1879) fou una princesa de Regne de Sardenya que va esdevenir duquessa consort de Lucca i Parma.
Veure Ferran I d'Àustria і Maria Teresa de Savoia (duquessa de Parma)
Miklós Zrínyi
Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.
Veure Ferran I d'Àustria і Miklós Zrínyi
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Veure Ferran I d'Àustria і Orde del Toisó d'Or
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Veure Ferran I d'Àustria і Pau d'Augsburg
Principat de Transsilvània (1711–1867)
El Principat de Transsilvània, des de 1765 el Gran Principat de Transsilvània, va ser un regne de la corona hongaresa i des de 1804 una corona austríaca, 1860, Chambers's Encyclopaedia based on Brockhaus Enzyklopädie, 10th Edition governada pels monarques dels Habsburg i dels Habsburg-Lorena de la Monarquia dels Habsburg (més tard Imperi austríac).
Veure Ferran I d'Àustria і Principat de Transsilvània (1711–1867)
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Ferran I d'Àustria і Regne Llombardovènet
Reial Orde de Sant Esteve d'Hongria
El Reial Orde de Sant Esteve d'Hongria (hongarès: Magyar királyi Szent Istvan lovagrend; alemany: Königlich ungarischer St. Stephans-Orden; llatí: Ordo Sancti Stephani Insignis (Regis Hungariae Apostolici)) va ser un orde de cavalleria hospitalària fundat al en honor de sant Esteve d'Hongria.
Veure Ferran I d'Àustria і Reial Orde de Sant Esteve d'Hongria
Revolució hongaresa de 1848
Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.
Veure Ferran I d'Àustria і Revolució hongaresa de 1848
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Ferran I d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic
Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).
Veure Ferran I d'Àustria і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
Víctor Manuel I de Sardenya
El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.
Veure Ferran I d'Àustria і Víctor Manuel I de Sardenya
Vormärz
Theodor Hosemann, ''Pobresa al Vormärz''. Obra de 1840. Vormärz (pronúncia en alemany: ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848.
Veure Ferran I d'Àustria і Vormärz
També conegut com Ferran V d'Hongria, Ferran V de Bohèmia.