Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ferran III de Castella

Índex Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

273 les relacions: Abadia de Cluny, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Zayd, Acolliment a sagrat, Adelantado, Ademar lo Negre, Agost (l'Alacantí), Aguilar de la Frontera, Alacant, Albacete, Alcalá de los Gazules, Aldonza Alfonso, Alexandre Nevski, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons IX de Lleó, Alfons X de Castella, Alfons XI de Castella, Almadén, Almagro (Castella-La Manxa), Almansa, Almirall de Castella, Andalusia, Andújar, Arahal (Sevilla), Arquebisbat de Burgos, Arrano beltza, Arxidiòcesi de Sevilla, Úbeda, Astúries d'Oviedo, Aurembiaix d'Urgell, Águilas, Écija, Baena, Baeza, Banda morisca, Beatriu de Suàbia (Elisabet), Benferri, Benito d'Àvila, Berenguera de Castella, Bernal de Bonaval, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Jaén, Botija, Briones, Cañete de las Torres, Cañete la Real, Cabra (Còrdova), Camargo (Cantàbria), Capella de sa Tanca Vella, Carmona, ..., Casa de Balda, Castell de Zafra, Castell de Zuheros, Castell dels Vélez, Castella i Lleó, Castellar (Jaén), Castillo de Garcimuñoz, Casu, Catedral de Baeza, Catedral de Burgos, Catedral de Canàries, Catedral de Jaén, Catedral de Pamplona, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Sevilla, Catedral de Toledo, Catedral de Valladolid, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Ceuta, Chevauchée, Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore, Comtat de Ponthieu, Comtat i Ducat d'Aumâle, Concejo de la Mesta, Conquesta de Còrdova, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Constança d'Aragó i d'Hongria, Constança de Lleó, Constança Manuel, Conveni de Calataiud, Corona de Castella i Lleó, Coronel Charlone, Cos Militar de Sanitat, Críspul i Restitut de Peñaflor, De rebus Hispaniae, De scientia venandi per aves, Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna, Diego Fernández de Córdoba i Montemayor, Diego López III d'Haro, Diego Ortiz de Zúñiga, Dinastia Borgonya, Dolça I de Lleó, Domingo Blasco, Ducat de Benavent, Duplicació de personalitat hagiogràfica, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, El Carpio, Elda, Eleanor de Clare, Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra), Emirat de Múrsiya, Emirat de Niebla, Enric de Castella el Senador, Enric I de Castella, Enric II de Castella, Escut d'Àlaba, Església de Sant Ferran de ses Roques, Espanyolisme, Espasa, Espaser, Espills de prínceps, Esponzúes, Federico Coullaut-Valera, Felip de Suàbia, Fernán-Núñez, Fernández de Córdoba, Ferran (nom), Ferran de Castella, Ferran de Castella-Aumale, Ferran I de Portugal, Ferran III, Fuero Juzgo, Gallec, Garcia Fernández de Lleó, Génave, Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Gonzalo Martínez Diez, Gonzalo Ruiz de Toledo, Guadalcázar, Hinojosa del Duque, Història d'Andalusia, Història de Castella i Lleó, Història de Galícia, Història de l'espasa, Història de la Regió de Múrcia, Història de Marràqueix, Història de Villena, Història del cristianisme a Espanya, Història medieval del País Valencià, Historiografia, Hornachos, Huelva, Ibn Hud, Ibn Sahl, In persona episcopi, Irene Àngel, Jaén, Jerez de la Frontera, Joan I de Castella-Aumale, Joan II de Castella-Aumale, Joan Manuel de Castella, Joana d'Acre, Joana de Dammartin, Joana Manuel, Johan Ferrández d'Heredia, Jorge Burgues, Juan de la Cueva, Juan de Medina de Pomar, Juan de Valdés Leal, Jueus a Espanya, Justa i Rufina, L'ocell de foc (Emili Teixidor), Las Huelgas, Las Siete Partidas, Lesa majestat, Libro de los animales que caçan, Linares, Literatura gallega, Literatura hispanohebrea, Lletania dels sants, Llista de comtes i ducs d'Aumâle, Llista de llocs d'enterrament a Espanya de sants i altres persones venerades, Llista de monarques consorts de Lleó, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Galícia, Llorca, Lluís I d'Espanya, Lluís IX de França, Lobera, Loja (Granada), Lope Díaz II d'Haro, Los Yébenes, Lucena, Madrid, Manuel de Borgonya, Manuel González Jiménez, Manzanares el Real, Margaret de Clare, Margarida de Borbó-Dampierre, Maria de Ponthieu, Maria Guillén de Guzmán, Missió de San Fernando Rey de España, Montoro (Espanya), Muhàmmad I al-Ghàlib, Museu de Belles Arts de Sevilla, Nájera, Nicolás de Biedma, Niebla, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa, Orde de Monfragüe, Orde de Montjoie, Pacte de Jaén, Palau de la Merced (Córdoba), Palau Reial de la Granja de San Ildefonso, Pazo de Xelmírez, Penó de Sant Ferran, Pere Abad, Pere González Telmo, Pere I de Portugal, Pintures murals de la capella Herrera, Pont de Sant Ferran, Portada/article juliol 2, Portada/article maig 31, Pravia, Priego de Córdoba, Quatre regnes d'Andalusia, Real Maestranza de Caballería de Sevilla, Reales Alcázares de Sevilla, Regne de Castella, Regne de Jaén, Regne de Lleó, Regne de Múrcia, Regne de Sevilla, Reial i Militar Orde de Sant Ferran, Restauració de la Catedral de Mallorca, Ribadeva, Ritu hispà, Rodrigo Jiménez de Rada, Salamanca, Sança II de Lleó, Sant Ferran, Sant Ferran d'Aragó, Santuari de la Mare de Déu de Linares (Còrdova), Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, Seises, Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Senyoria de Molina, Setefilla, Setge de Sevilla, Setge de Sevilla (1247-1248), Sevilla Fútbol Club, Talaia de l'Infant Don Enrique, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Teobald I de Navarra, Teresa de Portugal i de Barcelona, Tobarra, Torre de la Calahorra (Còrdova), Torre de la Plata, Torre del Oro, Torreperogil, Torres de guaita de Priego de Còrdova, Universidad Fernando III, Universitat de Palència (històrica), Valladolid, Vejer de la Frontera, Villaverde (Madrid), Villaverde del Río, Villena, Violant de Castella, 1199, 1244, 1252, 23 de novembre, 30 de maig. Ampliar l'índex (223 més) »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Ferran III de Castella і Abadia de Cluny · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Ferran III de Castella і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Abu-Zayd · Veure més »

Acolliment a sagrat

'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.

Nou!!: Ferran III de Castella і Acolliment a sagrat · Veure més »

Adelantado

Nuño Núñez Rasura, jutge suprem de Castella i un dels seus legisladors. Nascut a Amaya l'any 789 morí als volts de 862. Amaya fou conquerida per Alfons I d'Astúries Diversos autors atribueixen la figura de l'''adelantado mayor'' a Ferran III de Castella. Duarte Núñez de León escriu que el pare d'aquest rei, Alfons IX, tingué per «''adelantado de León''» a Martín Sánchez, fil de don Sancho. Corona de Castella pels volts de 1360 i àmbit d'''adelantamientos'' Un adelantado era un tipus d'alt dignatari espanyol que duia a terme o endavant («adelante» en castellà) una empresa jurídica, militar i civil per mandat, compte i sota designi reial.

Nou!!: Ferran III de Castella і Adelantado · Veure més »

Ademar lo Negre

cançoner I Ademar lo Negre (el nom presenta també les variants Azemar o Aimar) (fl....1210-1217...) fou un trobador occità.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ademar lo Negre · Veure més »

Agost (l'Alacantí)

Agost és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la zona més occidental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m).

Nou!!: Ferran III de Castella і Agost (l'Alacantí) · Veure més »

Aguilar de la Frontera

Aguilar de la Frontera és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Aguilar de la Frontera · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Ferran III de Castella і Alacant · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: Ferran III de Castella і Albacete · Veure més »

Alcalá de los Gazules

Alcalá de los Gazules és una ciutat a la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Alcalá de los Gazules · Veure més »

Aldonza Alfonso

fou una noble lleonesa, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó i de la seva amant, Aldonza Martínez de Silva.

Nou!!: Ferran III de Castella і Aldonza Alfonso · Veure més »

Alexandre Nevski

, nom complet amb patronímic Aleksandr Iaroslàvitx Nevski (Rus:Александр Ярославич Невский; pronunciat.

Nou!!: Ferran III de Castella і Alexandre Nevski · Veure més »

Alfons d'Aragó i Castella

84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: Ferran III de Castella і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Ferran III de Castella і Alfons X de Castella · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Ferran III de Castella і Alfons XI de Castella · Veure més »

Almadén

Almadén és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Almadén · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: Ferran III de Castella і Almansa · Veure més »

Almirall de Castella

Ferran III el Sant, creador de l'almirallat de Castella, miniatura a la Catedral de Santiago. LAlmirallat de Castella (Almirantazgo de Castilla en castellà) va ser una dignitat castellana creada al i que va perdurar fins a l'any 1705.

Nou!!: Ferran III de Castella і Almirall de Castella · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Andalusia · Veure més »

Andújar

Andújar és un municipi de la província de Jaén a Andalusia (Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Andújar · Veure més »

Arahal (Sevilla)

Arahal és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia).

Nou!!: Ferran III de Castella і Arahal (Sevilla) · Veure més »

Arquebisbat de Burgos

L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.

Nou!!: Ferran III de Castella і Arquebisbat de Burgos · Veure més »

Arrano beltza

'''Arrano beltza''' Segell del rei Sanç VII de Navarra L'àliga negra o arrano beltza fou el segell del rei Sanç VII de Navarra de la Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependència durant uns quants segles, fins que fou substituïda per la dinastia de Xampanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Arrano beltza · Veure més »

Arxidiòcesi de Sevilla

L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.

Nou!!: Ferran III de Castella і Arxidiòcesi de Sevilla · Veure més »

Úbeda

Úbeda és un municipi de la província de Jaén (Andalusia).

Nou!!: Ferran III de Castella і Úbeda · Veure més »

Astúries d'Oviedo

Les Astúries d'Oviedo fan referència a una comarca històrica del principat d'Astúries, que s'estenia des del riu Eo a la part occidental i fins a la conca del riu Deva a l'oriental, comprenent totes les valls entre aquests dos rius des de la costa fins a la serralada Cantàbrica al sud.

Nou!!: Ferran III de Castella і Astúries d'Oviedo · Veure més »

Aurembiaix d'Urgell

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Nou!!: Ferran III de Castella і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »

Águilas

Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Águilas · Veure més »

Écija

Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.

Nou!!: Ferran III de Castella і Écija · Veure més »

Baena

Baena és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Baena · Veure més »

Baeza

Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Baeza · Veure més »

Banda morisca

Regne de Granada. Zahara de la Sierra, enclavament de la Serralada de Cadis conquistat per Castella el 1407. La Banda morisca va ser un territori fronterer de la Corona de Castella, situat entre el regne nazarita de Granada i l'Andalusia reconquistada, formada pels regnes cristians de Jaén, Còrdova i Sevilla.

Nou!!: Ferran III de Castella і Banda morisca · Veure més »

Beatriu de Suàbia (Elisabet)

Beatriu de Suàbia Beatriu de Suàbia (de jove Elisabet de Hohenstaufen) (Nuremberg, 1205 - Toro, 5 de novembre de 1235) fou reina consort de Castella i Lleó (1220-1235).

Nou!!: Ferran III de Castella і Beatriu de Suàbia (Elisabet) · Veure més »

Benferri

Benferri és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Ferran III de Castella і Benferri · Veure més »

Benito d'Àvila

Benito fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1241 i 1259.

Nou!!: Ferran III de Castella і Benito d'Àvila · Veure més »

Berenguera de Castella

Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).

Nou!!: Ferran III de Castella і Berenguera de Castella · Veure més »

Bernal de Bonaval

Bernal de Bonaval (o Bernardo de Bonaval) va ser un trobador gallec del, un dels primers a utilitzar com llengua literària el galaicoportuguès, del que es conserven 19 cantigues, 10 d'amor i 9 d'amic.

Nou!!: Ferran III de Castella і Bernal de Bonaval · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Jaén

El Bisbat de Jaén, en llatí: Giennensis, és una diòcesi depenent de l'arxidiòcesi de Granada, a Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Bisbat de Jaén · Veure més »

Botija

Botija és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Botija · Veure més »

Briones

Briones és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Ferran III de Castella і Briones · Veure més »

Cañete de las Torres

Cañete de las Torres és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Cañete de las Torres · Veure més »

Cañete la Real

Cañete la Real és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Ferran III de Castella і Cañete la Real · Veure més »

Cabra (Còrdova)

Cabra és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Cabra (Còrdova) · Veure més »

Camargo (Cantàbria)

Camargo (Camargu en càntabre) és un municipi a la Comunitat autònoma de Cantàbria.

Nou!!: Ferran III de Castella і Camargo (Cantàbria) · Veure més »

Capella de sa Tanca Vella

Sa Tanca Vella és una capella al municipi de Sant Francesc de Formentera, capital de l'illa de Formentera.

Nou!!: Ferran III de Castella і Capella de sa Tanca Vella · Veure més »

Carmona

Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Carmona · Veure més »

Casa de Balda

La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.

Nou!!: Ferran III de Castella і Casa de Balda · Veure més »

Castell de Zafra

El castell de Zafra és un castell del al municipi de Campillo de Dueñas, a Guadalajara, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Castell de Zafra · Veure més »

Castell de Zuheros

El castell de Zuheros és una estructura fortificada situada al municipi de Zuheros (Còrdova, Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Castell de Zuheros · Veure més »

Castell dels Vélez

El castell dels Vélez o castell de Los Fajardo crida l'atenció al visitant en aproximar-se a Mula (Regió de Múrcia, Espanya) que des de l'altura vigila els avatars diaris de la població, el pas del temps ha deixat nombroses petjades en aquesta emblemàtica construcció realitzada no per protegir el poble, sinó per sotmetre-ho.

Nou!!: Ferran III de Castella і Castell dels Vélez · Veure més »

Castella i Lleó

Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.

Nou!!: Ferran III de Castella і Castella i Lleó · Veure més »

Castellar (Jaén)

Castellar (anteriorment conegut com a Castellar del Condado o Castellar de Santisteban) és una població i municipi de la província de Jaén.

Nou!!: Ferran III de Castella і Castellar (Jaén) · Veure més »

Castillo de Garcimuñoz

Castillo de Garcimuñoz és un municipi de la província de Conca, comunitat autònoma de Castella - la Manxa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Castillo de Garcimuñoz · Veure més »

Casu

Ajuntament de Casu situat en la localitat d'El Campu Casu és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Ferran III de Castella і Casu · Veure més »

Catedral de Baeza

La Catedral de Baeza o Catedral de la Natividad de Nuestra Señora és la catedral renaixentista de Baeza, província de Jaén, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Baeza · Veure més »

Catedral de Burgos

La Catedral de Burgos, és la tercera catedral d'Espanya atenyent a les seves dimensions, després de les de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adaptar l'estil adornat amb flors vingut de França i d'Alemanya a l'exuberància pròpia de l'estil decoratiu espanyol.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Burgos · Veure més »

Catedral de Canàries

La catedral de Canàries, Santa Església Catedral-Basílica de Canàries o catedral Basílica de Santa Anna és una catedral, seu de la Diòcesi de Canàries de l'Església Catòlica Apostòlica Romana, que està situada en el nucli històric de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria, al barri de Vegueta, al costat de la plaça Major de Santa Anna de Las Palmas de Gran Canaria.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Canàries · Veure més »

Catedral de Jaén

La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Jaén · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Pamplona · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Catedral de Sevilla

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Sevilla · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Toledo · Veure més »

Catedral de Valladolid

La Catedral de Valladolid és un temple catòlic situat a la ciutat de Valladolid amb categoria de catedral, seu l'Arxidiòcesi de Valladolid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral de Valladolid · Veure més »

Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic

La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.

Nou!!: Ferran III de Castella і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ceuta · Veure més »

Chevauchée

Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.

Nou!!: Ferran III de Castella і Chevauchée · Veure més »

Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore

Nostra Senyora del Sagrat Cor, originalment Chiesa di San Giacomo de gli Spagnoli, és una església de Roma a la Plaça Navona del districte de Parione.

Nou!!: Ferran III de Castella і Chiesa di Nostra Signora del Sacro Cuore · Veure més »

Comtat de Ponthieu

El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.

Nou!!: Ferran III de Castella і Comtat de Ponthieu · Veure més »

Comtat i Ducat d'Aumâle

Aumâle era cap a l'any 1000 una senyoria de la qual era senyor Guerinfroid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Comtat i Ducat d'Aumâle · Veure més »

Concejo de la Mesta

La Mesta, formalment en castellà "Honrado Concejo de la Mesta de pastores" era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.

Nou!!: Ferran III de Castella і Concejo de la Mesta · Veure més »

Conquesta de Còrdova

Ferran III el sant, conqueridor de Còrdova La conquesta castellana de Qurtuba (actual Còrdova), succeí l'any 1236 dins del context de la reconquesta cristiana (722-1492), sota el regnat de Ferran III el Sant (1217-1252), caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades.

Nou!!: Ferran III de Castella і Conquesta de Còrdova · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Ferran III de Castella і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Hongria

Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: Ferran III de Castella і Constança d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Constança de Lleó

Constança Alfons o de Lleó (Lleó, ca. 1202 - Las Huelgas, 7 d'octubre de 1242) va ser una infanta de Lleó i religiosa cistercenca.

Nou!!: Ferran III de Castella і Constança de Lleó · Veure més »

Constança Manuel

Constança Manuel (v 1320 - Santarém, Portugal 1345), infanta de Castella i reina consort de Castella i Lleó (1325-1327).

Nou!!: Ferran III de Castella і Constança Manuel · Veure més »

Conveni de Calataiud

El Conveni de Calataiud fou un pacte de vassallatge signat entre Abū Zayd i Jaume I el Conqueridor el 20 d'abril de 1229 a Calataiud.

Nou!!: Ferran III de Castella і Conveni de Calataiud · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Ferran III de Castella і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronel Charlone

Coronel Charlone (anteriorment Poble i Colonia Fernando Martí) és una localitat de l'Argentina, ubicada al partit de General Villegas, al nord-est de la província de Buenos Aires.

Nou!!: Ferran III de Castella і Coronel Charlone · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Ferran III de Castella і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Críspul i Restitut de Peñaflor

Críspul i Restitut, coneguts com els Santos Mártires de Peñaflor (Peñaflor, Sevilla, s. IX) són dos personatges llegendaris, que la tradició considera màrtirs cristians.

Nou!!: Ferran III de Castella і Críspul i Restitut de Peñaflor · Veure més »

De rebus Hispaniae

De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і De rebus Hispaniae · Veure més »

De scientia venandi per aves

De scientia venandi per aves ("La ciència de caça amb ocells") és el títol de la versió llatina d'un tractat àrab sobre falconeria, el Kitāb al-mutawakkilī, obra d'un cert Moamin (o Moamyn), sobre el qual hi ha poques dades.

Nou!!: Ferran III de Castella і De scientia venandi per aves · Veure més »

Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna

La Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna (també coneguda com a Diócesis Nivariense o Diócesis de Tenerife) és una diòcesi de l'Església Catòlica Apostòlica Romana que cobreix la província de Santa Cruz de Tenerife (en les Illes Canàries, Espanya), abastant les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro.

Nou!!: Ferran III de Castella і Diòcesi de San Cristóbal de La Laguna · Veure més »

Diego Fernández de Córdoba i Montemayor

Diego Fernández de Còrdova i Montemayor (1410 – castell de Baena, 16 d'agost de 1481) va ser un noble i militar castellà, I comte de Cabra, I vescomte d'Iznájar i III senyor de Baena, destacat pels seus serveis militars durant el regnat d'Enric IV de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Diego Fernández de Córdoba i Montemayor · Veure més »

Diego López III d'Haro

Diego López III d'Haro (? - † Bañares 4 d'octubre de 1254).

Nou!!: Ferran III de Castella і Diego López III d'Haro · Veure més »

Diego Ortiz de Zúñiga

reconquerí Sevilla en el 1248 Església de Sant Martín (Sevilla). Diego Ortiz de Zúñiga (Sevilla, 1636 - ibídem, 3 de setembre de 1680), noble espanyol, historiador de renom, Caballero de l'Ordre de Santiago, Vint-i-quatre de Sevilla per alguns anys, autor dels Annales Eclesiàstics i Seculars de la molt Noble i molt Lleial Ciutat de Sevilla, Metròpoli d'Andalusia, obra en la qual recull els esdeveniments de la ciutat des de 1246 fins a 1671.

Nou!!: Ferran III de Castella і Diego Ortiz de Zúñiga · Veure més »

Dinastia Borgonya

La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Dinastia Borgonya · Veure més »

Dolça I de Lleó

Dolça I de Lleó, també anomenada Aldonça (ca. 1195 - Lorvao, Portugal, ca. 1245) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).

Nou!!: Ferran III de Castella і Dolça I de Lleó · Veure més »

Domingo Blasco

Domingo Blasco, anomenat Dentudo, fou un religiós castellà, que fou bisbe d'Àvila entre 1213 i 1239.

Nou!!: Ferran III de Castella і Domingo Blasco · Veure més »

Ducat de Benavent

Escut del Ducat de Benavent El Ducat de Benavent és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que fou concedit pel rei Enric IV de Castella el 28 de gener de 1473 a favor de Rodrigo Alonso Pimentel, IV comte de Benavent, i senyor de Villalón, Mayorga, Betanzos, Allariz, Aguiar, Sandiáñez, Milmanda i Sande, i besnet de Juan Alfonso Pimentel, cavaller d'origen portuguès al servei de la Corona de Castella, a qui el rei Ferran III de Castella concedir el Comtat de Benavent.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ducat de Benavent · Veure més »

Duplicació de personalitat hagiogràfica

Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica. La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.

Nou!!: Ferran III de Castella і Duplicació de personalitat hagiogràfica · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Ferran III de Castella і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

Nou!!: Ferran III de Castella і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Ferran III de Castella і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

El Carpio

El Carpio és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і El Carpio · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Elda · Veure més »

Eleanor de Clare

Eleanor de Clare, suo iure 6a dama de Glamorgan (Castell de Caerphilly (Gal·les)Mason, E. (1984). Legends of the Beauchamps' ancestors: the use of baronial propaganda in medieval England. Journal of medieval history, 10(1), 25-40.Lewis, M. E. (2008). A traitor's death? The identity of a drawn, hanged and quartered man from Hulton Abbey, Staffordshire. antiquity, 82(315), 113-124. 3 d'octubre del 1292 - Castell de Monmouth (Gal·les), 30 de juny del 1337) va ser una poderosa noble anglo-gal·lesa que es va casar amb Hug Le Despenser el Jove i era néta d'Eduard I.Davies, J. C. (1915).

Nou!!: Ferran III de Castella і Eleanor de Clare · Veure més »

Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra)

Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire, 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I.

Nou!!: Ferran III de Castella і Elionor de Castella (reina consort d'Anglaterra) · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Ferran III de Castella і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Emirat de Niebla

Taifa de Niebla. L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.

Nou!!: Ferran III de Castella і Emirat de Niebla · Veure més »

Enric de Castella el Senador

Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Enric de Castella el Senador · Veure més »

Enric I de Castella

Enric I de Castella (1204 - Palència 1217) fou rei de Castella (1214-1217).

Nou!!: Ferran III de Castella і Enric I de Castella · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Ferran III de Castella і Enric II de Castella · Veure més »

Escut d'Àlaba

Disseny oficial d'ús actual de la Diputació Foral. La versió actual de lEscut d'Àlaba va ser aprovada per la Norma Foral 14/93, de 5 de maig de 1993, sobre la Bandera, l'Escut del lurralde d'Àlaba i el Logotip comunicacional de la Diputació Foral.

Nou!!: Ferran III de Castella і Escut d'Àlaba · Veure més »

Església de Sant Ferran de ses Roques

L'església de Sant Ferran de ses Roques és una església a la localitat de Sant Ferran de ses Roques, una de les parròquies de l'illa de Formentera, i dedicada a Sant Ferran.

Nou!!: Ferran III de Castella і Església de Sant Ferran de ses Roques · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Ferran III de Castella і Espanyolisme · Veure més »

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.

Nou!!: Ferran III de Castella і Espasa · Veure més »

Espaser

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008). Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

Nou!!: Ferran III de Castella і Espaser · Veure més »

Espills de prínceps

''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.

Nou!!: Ferran III de Castella і Espills de prínceps · Veure més »

Esponzúes

Esponzúes o Esponciés (Cantàbria) és una petita localitat del Vall del riu Pas-Corvera de Toranzo.

Nou!!: Ferran III de Castella і Esponzúes · Veure més »

Federico Coullaut-Valera

Estàtua de Cervantes en el monument dedicat a aquest escriptor a Madrid. Dulcinea del Toboso en el monument a Cervantes a Madrid, creada per Coullaut-Valera. Don Quijote i Sancho Panza en el monument a Cervantes a Madrid. Monument a la Victòria Alada de l'edifici Metròpolis de Madrid. Monument al músic Enrique Iniesta a Madrid. Monument a Pío Baroja a Madrid. Monument a les víctimes de l'atemptat contra els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia. Estàtua d'Alfons VIII de Castella a Sòria. Monument al Doctor Jaume Ferran Clua a Madrid. Pas de la Mare de Déu dels Dolors a Oriola. Imatge de la Soledat a Riudoms. Federico Coullaut-Valera Mendigutia (Madrid, 1912- Real Sitio de San Ildefonso (Segòvia), 1989) fou un escultor i imatger espanyol.

Nou!!: Ferran III de Castella і Federico Coullaut-Valera · Veure més »

Felip de Suàbia

Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.

Nou!!: Ferran III de Castella і Felip de Suàbia · Veure més »

Fernán-Núñez

Fernán-Núñez és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Fernán-Núñez · Veure més »

Fernández de Córdoba

Els Fernández de Córdoba són un llinatge nobiliari espanyol que té el seu origen a Castella, que al llarg dels anys va tenir una vasta descendència i van acumular molts títols de noblesa i senyories, constituint diverses branques d'una mateixa família.

Nou!!: Ferran III de Castella і Fernández de Córdoba · Veure més »

Ferran (nom)

Ferran és un prenom masculí català d'origen germànic.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ferran (nom) · Veure més »

Ferran de Castella

* Ferran de Castella o Ferran de la Cerda (1255 - Ciudad Real, 1275), infant de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ferran de Castella · Veure més »

Ferran de Castella-Aumale

Ferran de Castella-Aumale o Ferran II d'Aumale (nascut el 1238 i mort vers el 1260 en tot cas, abans del 1269) fou príncep (infant) de Castella i comte d'Aumale.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ferran de Castella-Aumale · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ferran I de Portugal · Veure més »

Ferran III

* Ferran III de Castella dit "el Sant" (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), rei de Castella (1217-52) i Lleó (1230-1252).

Nou!!: Ferran III de Castella і Ferran III · Veure més »

Fuero Juzgo

Hom denomina Fuero Juzgo el cos legal elaborat a Castella el 1241 per Ferran III i que constitueix la traducció del Liber Iudiciorum de l'any 654, escrita en llengua romanç, promulgat en l'època visigoda.

Nou!!: Ferran III de Castella і Fuero Juzgo · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gallec · Veure més »

Garcia Fernández de Lleó

va ser un fill natural del rei Ferran II de Lleó i de Urraca López de Haro.

Nou!!: Ferran III de Castella і Garcia Fernández de Lleó · Veure més »

Génave

Génave és una localitat i municipi espanyol de la Província de Jaén, en la comunitat autònoma d'Andalusia, pertanyent a la comarca de la Sierra de Segura.

Nou!!: Ferran III de Castella і Génave · Veure més »

Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester

, va ser un poderós noble anglès.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester · Veure més »

Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester

Gilbert de Clare, 8è Comte de Gloucester (Castell dels Clare, Suffolk, Anglaterra, vers el 10 de maig, 1291 - Bannockburn, Escocia, 24 de juny de 1314) va ser un noble i comandant militar anglès a les guerres escoceses). En contrast amb la majoria dels comtes anglesos de l'època, el seu enfocament principal es trobava en la recerca de la guerra més que en la lluita política interna.Brown (2008), pp. 77–8. Era fill de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, i de Joana d'Acre, filla del rei Eduard I. El pare de Gilbert va morir quan el seu fill només tenia quatre anys, i el jove va ser investit dels seus comtats amb setze anys. Gairebé immediatament, es va implicar en la defensa de la frontera nord, però més tard es va veure implicat en les lluites entre Eduard II i alguns dels seus barons. Va ser un dels Lords Ordainers que va ordenar l'expulsió del favorit del rei Piers Gaveston el 1311. Quan Gaveston va ser assassinat al seu retorn el 1312, Gloucester va ajudar a negociar un acord entre els perpetradors del crim i el rei. Llavors era un dels partidaris més ferms d'Eduard, va acompanyar el rei en una campanya a Escòcia el 1314, quan diversos altres nobles s'hi van negar. Va morir a la batalla de Bannockburn el 24 de juny, en circumstàncies una mica poc clares. Gloucester va ser la més destacada de les baixes de la batalla, que va acabar amb una humiliant derrota per a Anglaterra. Com que no tenia descendència, la seva mort va marcar el final de la prominent família de Clare. Els seus béns es van dividir entre les seves tres germanes, una de les quals estava casada amb el nou favorit del rei, Hug Le Despenser el Jove. L'expansió despietada de Despenser del senyoriu de Clare de GlamorganAltschul (1965), pp. 300–2. a Gal·les va provocar directament els problemes del regnat posterior d'Eduard II, inclosa una rebel·lió a les Marxes Gal·leses, la derrota del comte de Lancaster a la batalla de Boroughbridge i, finalment, la deposició del rei de Roger Mortimer i la reina Isabel el 1326.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gilbert de Clare, 8è comte de Gloucester · Veure més »

Gloriosa ensenya de l'Oriol

Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »

Gonzalo Martínez Diez

Gonzalo Martínez Diez (Quintanar de la Sierra, 1924 - Villagarcía de Campos, 2015) va ser un historiador medievalista espanyol.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gonzalo Martínez Diez · Veure més »

Gonzalo Ruiz de Toledo

Gonzalo Ruiz de Toledo va ser el quart Senyor de la vila d'Orgaz (Toledo); va néixer a Toledo a mitjan, durant el regnat d'Alfons el Savi, a les cases dels seus progenitors els senyors d'Orgaz, solar on els jesuïtes van construir en el el seu convent i església dedicada a Sant Ildefons.

Nou!!: Ferran III de Castella і Gonzalo Ruiz de Toledo · Veure més »

Guadalcázar

Guadalcázar és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle Medio del Guadalquivir.

Nou!!: Ferran III de Castella і Guadalcázar · Veure més »

Hinojosa del Duque

Hinojosa del Duque és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.

Nou!!: Ferran III de Castella і Hinojosa del Duque · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història d'Andalusia · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de Galícia · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de l'espasa · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història de Villena · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Ferran III de Castella і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Ferran III de Castella і Historiografia · Veure més »

Hornachos

Hornachos és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Ferran III de Castella і Hornachos · Veure més »

Huelva

Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.

Nou!!: Ferran III de Castella і Huelva · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Ferran III de Castella і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Sahl

Abu-Ishaq Ibahim ibn Sahl al-Israïlí al-Ixbilí, més conegut senzillament com a Ibn Sahl (Sevilla 1212- a la mar entre Ceuta i Tunis, 1251) fou un dels més grans poetes andalusins del d'una família jueva de Sevilla, però musulmà devot (tot i que bevia vi).

Nou!!: Ferran III de Castella і Ibn Sahl · Veure més »

In persona episcopi

In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria).

Nou!!: Ferran III de Castella і In persona episcopi · Veure més »

Irene Àngel

Irene Àngel (més endavant anomenada Maria) (1180/1184-27 d'agost de 1208) fou filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel i la seva primera esposa, potser, de nom Herina i possiblement membre de la família Tornices.

Nou!!: Ferran III de Castella і Irene Àngel · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Ferran III de Castella і Jaén · Veure més »

Jerez de la Frontera

Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Jerez de la Frontera · Veure més »

Joan I de Castella-Aumale

Joan I de Castella-Aumale (Kortrijk, abans de 1260 - 1 de juliol de 1302) fou comte d'Aumale, fill de Ferran de Castella-Aumale i net del rei Ferran III de Castella i de la seva segona esposa Joana de Dammartin, comtessa de Ponthieu i Aumale.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joan I de Castella-Aumale · Veure més »

Joan II de Castella-Aumale

Joan II de Castella-Aumale (1293-16 de gener de 1340) fou comte d'Aumale, senyor de Montgommery i Épernon, fill de Joan I de Castella-Aumale i d'Ida de Meulan, i besnet de Ferran III de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joan II de Castella-Aumale · Veure més »

Joan Manuel de Castella

Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joan Manuel de Castella · Veure més »

Joana d'Acre

Joana d'Acre (Acre, Regne de Jerusalem, abril de 1272 - Castell dels Clare, Suffolk (Anglaterra), 23 d'abril de 1307) va ser una princesa anglesa, filla d'Eduard I i d'Elionor de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joana d'Acre · Veure més »

Joana de Dammartin

Joana de Dammartin (vers 1220 † a Abbeville el 16 març de 1279) va ser comtessa d'Aumale de 1237 a 1279 i comtessa de Ponthieu de 1251 a 1279.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joana de Dammartin · Veure més »

Joana Manuel

Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de maig de 1381) va ser reina consort de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Joana Manuel · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Ferran III de Castella і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Jorge Burgues

Jorge Burgues, nascut Giorgio Borghese (Rapallo, República de Gènova, 1691 - Montevideo, 1766), va ser el primer habitant permanent i regidor de la ciutat de Montevideo durant l'època colonial.

Nou!!: Ferran III de Castella і Jorge Burgues · Veure més »

Juan de la Cueva

Juan de la Cueva de Garoza (Sevilla, 23 d'octubre de 1543 – Granada, octubre de 1612) fou un poeta i dramaturg espanyol del segle d'or espanyol.

Nou!!: Ferran III de Castella і Juan de la Cueva · Veure més »

Juan de Medina de Pomar

Juan de Medina de Pomar (Medina de Pomar, ?–Tamajón, 22 de juliol de 1248) va ser un religiós castellà que va ser breument arquebisbe de Toledo entre 1247 i 1248.

Nou!!: Ferran III de Castella і Juan de Medina de Pomar · Veure més »

Juan de Valdés Leal

Juan de Valdés Leal (Sevilla, 4 de maig de 1622 - † Sevilla, 15 d'octubre de 1690) pintor i gravador barroc.

Nou!!: Ferran III de Castella і Juan de Valdés Leal · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Ferran III de Castella і Jueus a Espanya · Veure més »

Justa i Rufina

Justa i Rufina van ser dues germanes nascudes a Sevilla el 268 i el 270, mortes màrtirs el 287.

Nou!!: Ferran III de Castella і Justa i Rufina · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Ferran III de Castella і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

Las Huelgas

El Reial Monestir de las Huelgas o simplement las Huelgas és un monestir cistercenc fundat el 1189 pel rei Alfons VIII de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Las Huelgas · Veure més »

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Nou!!: Ferran III de Castella і Las Siete Partidas · Veure més »

Lesa majestat

Crim de lesa majestat (del llatí Laesa maiestas, lesió contra la majestat) és un delicte genèric d'ordre públic contra la majestat, una ofensa a la dignitat del rei, l'emperador, o contra l'estat.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lesa majestat · Veure més »

Libro de los animales que caçan

El Libro de los animales que caçan és un tractat de falconeria traduït de l'àrab a mitjans del s XIII.

Nou!!: Ferran III de Castella і Libro de los animales que caçan · Veure més »

Linares

Linares és el segon municipi més poblat de la província de Jaén (Andalusia), després de la capital Jaén.

Nou!!: Ferran III de Castella і Linares · Veure més »

Literatura gallega

Literatura gallega és la literatura feta en gallec a Galícia o a l'antic Regne de Galícia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Literatura gallega · Veure més »

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Nou!!: Ferran III de Castella і Literatura hispanohebrea · Veure més »

Lletania dels sants

La lletania dels sants és una oració cristiana en la qual es demana la intercessió de tots els sants, és a dir, d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana i que per això gaudeixen de la felicitat del cel, i poden intercedir pels que encara som a la terra, segons la fe de l'Església catòlica i també de l'Església Ortodoxa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lletania dels sants · Veure més »

Llista de comtes i ducs d'Aumâle

Llista de senyors, comtes i ducs d'Aumale.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de comtes i ducs d'Aumâle · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament a Espanya de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on hi ha les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu) que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a la llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de llocs d'enterrament a Espanya de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de monarques consorts de Lleó

La llista de monarques consorts de Lleó conté els consorts dels monarques del regne de Lleó (910-1230).

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de monarques consorts de Lleó · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Galícia

El Regne de Galícia s'origina a conseqüència de la divisió que el rei Alfons III d'Astúries fa del Regne d'Astúries entre els seus fills.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llista de reis de Galícia · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Llorca · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lluís IX de França · Veure més »

Lobera

Lobera, espasa de Ferran III de Castella, Catedral de Sevilla. Lobera era l'espasa del rei Ferran III de Castella, avui dia conservada com a relíquia a la Catedral de Sevilla, d'on cada any és treta en processó per commemorar la conquesta castellana de Sevilla el 1248.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lobera · Veure més »

Loja (Granada)

Loja és un municipi de la província de Granada.

Nou!!: Ferran III de Castella і Loja (Granada) · Veure més »

Lope Díaz II d'Haro

Lope Díaz II d'Haro "Cap Brau" (cap a l'any 1170 - † 15 de novembre de 1236).

Nou!!: Ferran III de Castella і Lope Díaz II d'Haro · Veure més »

Los Yébenes

Los Yébenes és un municipi espanyol que pertany a la província de Toledo, en la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Los Yébenes · Veure més »

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Lucena · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Madrid · Veure més »

Manuel de Borgonya

Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Ferran III de Castella і Manuel de Borgonya · Veure més »

Manuel González Jiménez

Manuel González Jiménez (Carmona, província de Sevilla, 1938), és un historiador espanyol.

Nou!!: Ferran III de Castella і Manuel González Jiménez · Veure més »

Manzanares el Real

Manzanares el Real és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Manzanares el Real · Veure més »

Margaret de Clare

Margaret de Clare, comtessa de Gloucester, comtessa de Cornualla (12 d'octubre de 1293 - 9 d'abril de 1342) va ser una noble anglesa, hereva i la segona més gran de les tres filles de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester i sisè comte d'Hertford, i la seva dona Joana d'Acre, convertint-la en néta del rei Eduard I.Harrison, B.H. (2009).

Nou!!: Ferran III de Castella і Margaret de Clare · Veure més »

Margarida de Borbó-Dampierre

Margarida de Borbó-Dampierre, també coneguda com a Margarida de Navarra (1211 - 12 d'abril de 1256) va ser la tercera i última esposa de Teobald I de Navarra, es va convertir en comtessa de Xampanya i reina de Navarra.

Nou!!: Ferran III de Castella і Margarida de Borbó-Dampierre · Veure més »

Maria de Ponthieu

Maria de Ponthieu (17 d'abril de 1199 - † 1250) fou comtessa de Ponthieu suo iure del 1221 al 1250.

Nou!!: Ferran III de Castella і Maria de Ponthieu · Veure més »

Maria Guillén de Guzmán

Maria Guillén de Guzmán (ca. 1205 - 4 d'octubre de 1262) fou la primera esposa de l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi, fill de Ferran III de Castella i d'Elisabet Beatriu de Suàbia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Maria Guillén de Guzmán · Veure més »

Missió de San Fernando Rey de España

Missió de San Fernando pel 1910 Interior de l'església de la Missió San Fernando. Vista del Convento Building des del carrer. La Missió del Señor Fernando, Rey de España va ser una de les Missions espanyoles a Califòrnia fundada el 8 de setembre de 1797 per Fra Fermín Lasuén prop del lloc del primer descobriment d'or a l'Alta Califòrnia,Ruscin, p. 196 a l'actual barri de Mission Hills al nord-oest de Los Angeles, Califòrnia, un indret anomenat Achooykomenga o Pasheeknga pels tongva i tataviam.

Nou!!: Ferran III de Castella і Missió de San Fernando Rey de España · Veure més »

Montoro (Espanya)

Montoro és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Montoro (Espanya) · Veure més »

Muhàmmad I al-Ghàlib

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah ibn Yússuf fou el primer rei nassarita de Granada.

Nou!!: Ferran III de Castella і Muhàmmad I al-Ghàlib · Veure més »

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Nou!!: Ferran III de Castella і Museu de Belles Arts de Sevilla · Veure més »

Nájera

Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Ferran III de Castella і Nájera · Veure més »

Nicolás de Biedma

Nicolás de Biedma, Galícia, ? - Jaén, 1383 va ser un bisbe de Jáen i Conca.

Nou!!: Ferran III de Castella і Nicolás de Biedma · Veure més »

Niebla

Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: Ferran III de Castella і Niebla · Veure més »

Orde d'Alcalá de la Selva

L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.

Nou!!: Ferran III de Castella і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa

El Reial Orde de Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa és un orde espanyol creat per Carles IV mitjançant un reial decret de 21 d'abril de 1792 a instàncies de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, perquè aquesta recompensés les dones nobles que es distingissin pels seus serveis o qualitats.

Nou!!: Ferran III de Castella і Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa · Veure més »

Orde de Monfragüe

L'Orde de Monfragüe fou un orde militar de la Corona de Castella, fundat al castell de Monfragüe (avui a la comunitat d'Extremadura) com a escissió i continuació de l'Orde del Sant Redemptor en 1196.

Nou!!: Ferran III de Castella і Orde de Monfragüe · Veure més »

Orde de Montjoie

L'Orde de Montjoie, Orde de Monte Gaudio o Orde d'Alfambra va ésser un orde militar fundat en 1173-1174 a la Corona d'Aragó, que desaparegué en 1196, passant els seus cavallers a l'Orde de Monfragüe i al dels templers.

Nou!!: Ferran III de Castella і Orde de Montjoie · Veure més »

Pacte de Jaén

El Pacte de Jaén va ser un acord signat en 1246, entre el rei de Castella, Ferran III, i el primer rei nazarí de Granada, Alhamar, pel qual es fixava la frontera entre tots dos regnes.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pacte de Jaén · Veure més »

Palau de la Merced (Córdoba)

El palau de la Merced, antic convent de la Merced Calzada, com a palau avui dia és la seu de la Diputació Provincial de Còrdova, i es troba a Còrdova (Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Palau de la Merced (Córdoba) · Veure més »

Palau Reial de la Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de la Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Ferran III de Castella і Palau Reial de la Granja de San Ildefonso · Veure més »

Pazo de Xelmírez

El Pazo de Xelmírez és l'antic palau episcopal de la Catedral de Santiago de Compostel·la, situat a la cara nord de la catedral, a la praza do Obradoiro.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pazo de Xelmírez · Veure més »

Penó de Sant Ferran

El Penó de Sant Ferran (en castellà Pendón de San Fernando) és una de les banderes històriques de la Corona de Castella amb la qual Ferran III de Castella va prendre la ciutat de Sevilla el 1248.

Nou!!: Ferran III de Castella і Penó de Sant Ferran · Veure més »

Pere Abad

Pere Abad fou un sochantre o cantor que assistí a la conquesta de Sevilla i fou un dels poetes premiats per Ferran III de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pere Abad · Veure més »

Pere González Telmo

Pere González Telmo, conegut també com a sant Elm o sant Telm (Astorga o Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 - Santiago de Compostel·la, 15 d'abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar especialment entre els pescadors de Galícia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pere González Telmo · Veure més »

Pere I de Portugal

Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).

Nou!!: Ferran III de Castella і Pere I de Portugal · Veure més »

Pintures murals de la capella Herrera

Les Pintures murals de la capella Herrera són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de San Giacomo degli Spagnuoli de Roma.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pintures murals de la capella Herrera · Veure més »

Pont de Sant Ferran

Empedrat del pont. El pont de Sant Ferran (en castellà i oficialment, Puente de San Fernando) es troba en la part nord-occidental del terme municipal de Madrid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pont de Sant Ferran · Veure més »

Portada/article juliol 2

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Ferran III de Castella і Portada/article juliol 2 · Veure més »

Portada/article maig 31

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Ferran III de Castella і Portada/article maig 31 · Veure més »

Pravia

Pravia és un conceyu a la Comunitat Autònoma d'Astúries.

Nou!!: Ferran III de Castella і Pravia · Veure més »

Priego de Córdoba

Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Ferran III de Castella і Priego de Córdoba · Veure més »

Quatre regnes d'Andalusia

Els quatre regnes d'Andalusia (en ortografia antiga castellana, quatro reynos del Andaluzia) és la denominació conjunta que rebien antany els quatre regnes de la Corona de Castella situats al sud de la Península Ibèrica, a sud de Sierra Morena.

Nou!!: Ferran III de Castella і Quatre regnes d'Andalusia · Veure més »

Real Maestranza de Caballería de Sevilla

Escut. Seu de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, al Passeig de Colón, junt a la plaça de toros. Ferran III de Castella Carles II Felip V Maestranza de Caballería a l'esquerra i Plaça de Toros de la Maestranza a la dreta La Real Maestranza de Caballería de Sevilla és una corporació nobiliària els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta, i té la seu a Sevilla (Andalusia. Fou fundada oficialment el 1670 per Carles II d'Espanya i és l'hereva de la Germandat de Sant Hermenegild; està composta exclusivament per homes d'antics llinatges aristocràtics. El Germà Gran és l'actual rei d'Espanya Felip VI. Com totes les maestranzas, va ser creada originalment per formar els nobles en la pràctica militar de l'equitació. Avui és dedicada a la caritat, al desenvolupament i la promoció de les arts eqüestres i taurines, i és més coneguda per ser la propietària de la plaça de toros de la Maestranza. També té una missió patrocinar les arts i la cultura a Sevilla i la seva regió.

Nou!!: Ferran III de Castella і Real Maestranza de Caballería de Sevilla · Veure més »

Reales Alcázares de Sevilla

Los Reales Alcázares de Sevilla, són un conjunt d'edificis palatins, situats en la ciutat de Sevilla, la construcció dels quals es va iniciar a l'alta edat mitjana, on se superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior, a la conquesta de la ciutat per les tropes castellanes fins al renaixentista i barroc de posteriors reformes.

Nou!!: Ferran III de Castella і Reales Alcázares de Sevilla · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Ferran III de Castella і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Jaén

Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.

Nou!!: Ferran III de Castella і Regne de Jaén · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Ferran III de Castella і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Ferran III de Castella і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Sevilla

El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.

Nou!!: Ferran III de Castella і Regne de Sevilla · Veure més »

Reial i Militar Orde de Sant Ferran

Creu Llorejada de Sant Ferran. El Reial i Militar Orde de Sant Ferran, coneguda popularment com la Llorejada de Sant Ferran, és la màxima condecoració militar espanyola al valor.

Nou!!: Ferran III de Castella і Reial i Militar Orde de Sant Ferran · Veure més »

Restauració de la Catedral de Mallorca

Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.

Nou!!: Ferran III de Castella і Restauració de la Catedral de Mallorca · Veure més »

Ribadeva

Ribadeva és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ribadeva · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Ferran III de Castella і Ritu hispà · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Ferran III de Castella і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Ferran III de Castella і Salamanca · Veure més »

Sança II de Lleó

Sança II del Lleó (~ 1192 - Monestir de Villabuena, ca. 1243) fou reina ''de iure'' de Lleó (1230).

Nou!!: Ferran III de Castella і Sança II de Lleó · Veure més »

Sant Ferran

* Biografies.

Nou!!: Ferran III de Castella і Sant Ferran · Veure més »

Sant Ferran d'Aragó

Sant Ferran d'Aragó és un sant llegendari, suposat bisbe de Caiazzo (Campània, Itàlia) al.

Nou!!: Ferran III de Castella і Sant Ferran d'Aragó · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu de Linares (Còrdova)

El santuari de La Mare de Déu de Linares està situat al nord de la ciutat de Còrdova, (Espanya), en els primers contraforts muntanyencs de Sierra Morena, i està connectat històricament amb la conquesta de la ciutat de Còrdova per Ferran III, el 1236, que hi va establir el seu campament i va crear sobre una antiga torre de guaita musulmana el primer santuari extramurs de la ciutat, el més antic de Còrdova i la província.

Nou!!: Ferran III de Castella і Santuari de la Mare de Déu de Linares (Còrdova) · Veure més »

Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya

La Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya (en castellà, Serie Cronológica de los Reyes de España) és una col·lecció de pintures a l'oli, formada per un total de 87 retrats de monarques dels diferents regnes de la península ibèrica des de l'època visigoda fins a Isabel II.

Nou!!: Ferran III de Castella і Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya · Veure més »

Seises

Catacumbes Priscylla, de la 3a centúria, a Roma Seises és un cor de nens o mossos de cor.

Nou!!: Ferran III de Castella і Seises · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Ferran III de Castella і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Ferran III de Castella і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: Ferran III de Castella і Senyoria de Molina · Veure més »

Setefilla

Setefilla és un castell ruïnós al terme municipal de Lora del Río (Província de Sevilla, Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Setefilla · Veure més »

Setge de Sevilla

* Setge de Sevilla (1247-1248), setge efectuat per Ferran III.

Nou!!: Ferran III de Castella і Setge de Sevilla · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Nou!!: Ferran III de Castella і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Sevilla Fútbol Club

El Sevilla Fútbol Club, és un club de futbol professional que actualment juga a la primera divisió espanyola.

Nou!!: Ferran III de Castella і Sevilla Fútbol Club · Veure més »

Talaia de l'Infant Don Enrique

La Talaia de l'Infant Don Enrique, també coneguda com la Talaia del Port de Tíscar, o bé, la Torre Castellón de Fique, construïda el per l'Infant Don Enrique, se situa en el municipi de Quesada, Jaén, en el punt més elevat i estratègic del Port de Tíscar (antigament conegut com a Port Ausín), situat a 1.189 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Ferran III de Castella і Talaia de l'Infant Don Enrique · Veure més »

Temple Expiatori del Sagrat Cor

Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.

Nou!!: Ferran III de Castella і Temple Expiatori del Sagrat Cor · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: Ferran III de Castella і Teobald I de Navarra · Veure més »

Teresa de Portugal i de Barcelona

Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).

Nou!!: Ferran III de Castella і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Tobarra

Tobarra és un municipi de la província d'Albacete limitant amb la Regió de Múrcia (a la qual pertanyia no fa més de 30 anys).

Nou!!: Ferran III de Castella і Tobarra · Veure més »

Torre de la Calahorra (Còrdova)

La Torre de la Calahorra (en àrab: qala’at al-hurriya) és una fortalesa d'origen islàmic concebuda com a entrada i protecció del Pont Romà de Còrdova (Espanya).

Nou!!: Ferran III de Castella і Torre de la Calahorra (Còrdova) · Veure més »

Torre de la Plata

La Torre de la Plata és una torre de defensa del, situada al carrer Santander de Sevilla, declarada Bé d'Interès Cultural.

Nou!!: Ferran III de Castella і Torre de la Plata · Veure més »

Torre del Oro

Làpida commemorant la visita del rei Alfons XIII La Torre del Oro de Sevilla, és una torre militar albarrana (és a dir, separada de la resta de la muralla) que deu el seu nom al seu primitiu recobriment de rajoles amb reflexos daurats.

Nou!!: Ferran III de Castella і Torre del Oro · Veure més »

Torreperogil

Torreperogil és un municipi de la província de Jaén (Andalusia, Espanya) situat en la comarca de La Lloma, prop de les renaixentistes ciutats d'Úbeda i Baeza.

Nou!!: Ferran III de Castella і Torreperogil · Veure més »

Torres de guaita de Priego de Còrdova

Les torres de guaita o talaies de Priego de Còrdova són un conjunt de torres medievals situades en el terme municipal de Priego de Còrdova, Espanya, que van ser construïdes entre 1332 i 1341 pels nassarites, entre la conquesta cristiana de Ferran III el Sant el 1225 i la definitiva d'Alfons XI el Justicier el 1341.

Nou!!: Ferran III de Castella і Torres de guaita de Priego de Còrdova · Veure més »

Universidad Fernando III

La Universidad Fernando III fou un projecte d'universitat privada que s'havia d'establir a Andalusia (Espanya), però el projecte no va prosperar.

Nou!!: Ferran III de Castella і Universidad Fernando III · Veure més »

Universitat de Palència (històrica)

El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tot Europa.

Nou!!: Ferran III de Castella і Universitat de Palència (històrica) · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Ferran III de Castella і Valladolid · Veure més »

Vejer de la Frontera

Vejer de la Frontera és un municipi de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Vejer de la Frontera · Veure més »

Villaverde (Madrid)

Ubicació de Villaverde. Edifici a San Cristóbal. Villaverde és el districte municipal situat en l'extrem sud del municipi de Madrid.

Nou!!: Ferran III de Castella і Villaverde (Madrid) · Veure més »

Villaverde del Río

Villaverde del Río és un municipi de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Nou!!: Ferran III de Castella і Villaverde del Río · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Ferran III de Castella і Villena · Veure més »

Violant de Castella

Escut del Senyoriu de Biscaia. Violant de Castella (1265 - 1287/1308) fou senyora de Biscaia, filla d'Alfons X de Castella i de Violant d'Aragó.

Nou!!: Ferran III de Castella і Violant de Castella · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Ferran III de Castella і 1199 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Ferran III de Castella і 1244 · Veure més »

1252

L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Ferran III de Castella і 1252 · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran III de Castella і 23 de novembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran III de Castella і 30 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ferran III de Lleó i de Castella, Ferran III el Sant.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »