Accés més ràpid que el navegador!
160 les relacions: Antimatèria, Antimuó, Antineutrí, Antiprotó, Antiquark, Antiquark b, Antiquark c, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Arseniur de cadmi, Axí, Àtom, Barió, Bismutat de sodi, Bosó, Bosó de gauge, Camp (física), Camp fantasma, Capa d'electrons, Carreguí, Claudàtor de Dirac, Computació quàntica superconductora, Condensat fermiònic, Conducció elèctrica, Configuració electrònica, Constant física fonamental, Curtis Callan, Desintegració β, Determinant de Slater, Diagrama quiver, Diprotó, Dirac, Distribució de Maxwell-Jüttner, Dmitri Ivanenko, Dualitat ona-partícula, Efecte Hall quàntic, Efecte Hanbury Brown i Twiss, Electró, Energia de Fermi, Energia del punt zero, Enrico Fermi, Equació de Weyl, Esfaleró, Espai de Fock, Espín, Espinor, Estadística de Bose-Einstein, Estadística de Fermi-Dirac, ..., Estadística de Maxwell-Boltzmann, Estat de Fok, Estat triplet, Estel de bosons, Estrella compacta, Estructura estel·lar, Física, Física de dos fotons, Física de partícules, Física estadística, Física nuclear, Fórmula de Weizsäcker, Fermió, Fermió de Majorana, Fermió pesant, Fons còsmic de neutrins, Força, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Formulació matemàtica del Model Estàndard, Fotí, Gas de Fermi, Gaugí, Gluí, Goldstí, Grafè, Gravití, Grup de Lie, Heli, Heli 4, Hermann Weyl, Higgsí, Història de la mecànica quàntica, Holger Bech Nielsen, Instantó, Isòtops de l'heli, Isoespín feble, Jeffrey Goldstone, Límit de Chandrasekhar, Leptó, Leptó tau, Leptoquark, Llista de partícules, Matèria degenerada, Mètode de Hartree-Fok, Mecanisme Affleck–Dine, Mecànica quàntica relativista, Model de Hubbard, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, Model estàndard supersimètric mínim, Moment magnètic spin, Monte Carlo de difusió, Monte Carlo quàntic, Moviment de Fermi, Muó, Neutralí, Neutrí, Neutrí electrònic, Neutrí estèril, Neutrí muònic, Neutrí tau, Nombre semienter, Ordinador quàntic topològic, Parell d'electrons, Parell de Cooper, Paritat C, Partícula (desambiguació), Partícula elemental, Partícula hipotètica, Partícula subatòmica, Partícules idèntiques, Pascual Jordan, Polaró, Polarització del buit, Positró, Principi d'exclusió de Pauli, Problema CP fort, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Ressonància magnètica nuclear, Sabor (física), Sagitari A*, Semimetall Weyl, Sfermió, Skyrmió, Spin-1/2, Super àlgebra de Lie, Supercompany, Supersimetria, Teorema d'estadística de l'espín, Teorema de Furry, Teoria atòmica, Teoria de cordes, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la gran unificació, Teoria Kaluza-Klein, Teoria líquida de Fermi, Teoria M, Transistor d'espín, Valor d'expectació del buit, Weí, Wolfgang Pauli, Xarxa òptica, Zetí. Ampliar l'índex (110 més) »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Fermió і Antimatèria · Veure més »
Antimuó
L'antimuó és una partícula de càrrega +1, i massa de 0,1056 GeV/c².
Nou!!: Fermió і Antimuó · Veure més »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Fermió і Antineutrí · Veure més »
Antiprotó
L'antiprotó és l'antipartícula del protó.
Nou!!: Fermió і Antiprotó · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Fermió і Antiquark · Veure més »
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Nou!!: Fermió і Antiquark b · Veure més »
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Nou!!: Fermió і Antiquark c · Veure més »
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Nou!!: Fermió і Antiquark d · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Fermió і Antiquark s · Veure més »
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Nou!!: Fermió і Antiquark t · Veure més »
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Nou!!: Fermió і Antiquark u · Veure més »
Arseniur de cadmi
L'arseniur de cadmi (Cd₃As₂) és un semimetall inorgànic de la família II-V. Exhibeix l'efecte Nernst.
Nou!!: Fermió і Arseniur de cadmi · Veure més »
Axí
L'axí és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de física de partícules com a company supersimètric de l'axió, introduït per Peccei-Quin per a explicar l'absència de violació CP a la interacció forta. Com que l'axió és pseudoescalar, té dos supercompanys: l'axí fermiònic i el saxió, bosònic. Tots ells estan connectats dins un mateix supercamp quiral.
Nou!!: Fermió і Axí · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Fermió і Àtom · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Fermió і Barió · Veure més »
Bismutat de sodi
NaBiO₃. El bismutat de sodi (en anglès: Sodium bismuthate, nom IUPAC en anglès: Sodium bismuth oxide): és el compost químic inorgànic amb la fórmula química NaBiO₃.
Nou!!: Fermió і Bismutat de sodi · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Fermió і Bosó · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Fermió і Bosó de gauge · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Fermió і Camp (física) · Veure més »
Camp fantasma
En física teòrica, els camps fantasmes de Faddeev–Popov (també anomenats camps fantasmes o, simplement, fantasmes) són camps ficticis addicionals introduïts en teories quàntiques de camps de gauge per tal de mantenir la consistència de la formulació de la integral de camins.
Nou!!: Fermió і Camp fantasma · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Fermió і Capa d'electrons · Veure més »
Carreguí
En física de partícules, el carreguí (chargino en anglès) és una partícula hipotètica associada als estats propis de massa d'un supercompany carregat, és a dir a qualsevol nou fermió carregat elèctricament (amb espín 1/2) predit per supersimetria.
Nou!!: Fermió і Carreguí · Veure més »
Claudàtor de Dirac
El Claudàtor de Dirac és una generalització del Claudàtor de Poisson desenvolupat per Paul Dirac per tractar sistemes clàssics amb restriccions de segona classe en mecànica hamiltoniana, i així permetre'ls sotmetre's a una quantificació canònica.
Nou!!: Fermió і Claudàtor de Dirac · Veure més »
Computació quàntica superconductora
Exemple de computació quàntica superconductora: Xip de silici superconductor format per 3 unimons (blau), cadascun connectat a ressonadors (vermell), línies d'accionament (verd) i línia de sonda conjunta (groc). La computació quàntica superconductora és una branca de la computació quàntica d'estat sòlid que implementa circuits electrònics superconductors utilitzant qubits superconductors com àtoms artificials o punts quàntics.
Nou!!: Fermió і Computació quàntica superconductora · Veure més »
Condensat fermiònic
Un condensat fermiònic és un estat de la matèria superfluid format per partícules fermiòniques a baixes temperatures.
Nou!!: Fermió і Condensat fermiònic · Veure més »
Conducció elèctrica
La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric).
Nou!!: Fermió і Conducció elèctrica · Veure més »
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Nou!!: Fermió і Configuració electrònica · Veure més »
Constant física fonamental
Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.
Nou!!: Fermió і Constant física fonamental · Veure més »
Curtis Callan
, Curtis Gove Callan Jr, és un físic teòric estatunidenc i Professor Distingit (emèrit) de Físiques 'James S. McDonnell' a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Fermió і Curtis Callan · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Fermió і Desintegració β · Veure més »
Determinant de Slater
El determinant de Slater és una tècnica matemàtica de la mecànica quàntica que s'usa per generar funcions d'ones antisimètriques que descriguin els estats col·lectius de diversos fermions i que compleixin el principi d'exclusió de Pauli.
Nou!!: Fermió і Determinant de Slater · Veure més »
Diagrama quiver
En física teòrica, un diagrama quiver és un esquema gràfic que representa el contingut de partícules de matèria d'una teoria de gauge que descriu D-branes en orbifolds.
Nou!!: Fermió і Diagrama quiver · Veure més »
Diprotó
Un diprotó és un hipotètic nucli atòmic d'heli (He-2), format per dos protons i sense neutrons.
Nou!!: Fermió і Diprotó · Veure més »
Dirac
* Dirac (Charente), municipi al departament del Charente (regió de la Nova Aquitània, França).
Nou!!: Fermió і Dirac · Veure més »
Distribució de Maxwell-Jüttner
En física, la distribució de Maxwell-Jüttner és la distribució de velocitats de les partícules en un gas hipotètic de partícules relativistes.
Nou!!: Fermió і Distribució de Maxwell-Jüttner · Veure més »
Dmitri Ivanenko
Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.
Nou!!: Fermió і Dmitri Ivanenko · Veure més »
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Nou!!: Fermió і Dualitat ona-partícula · Veure més »
Efecte Hall quàntic
L’efecte Hall quàntic (o efecte Hall quàntic sencer) és una versió quantificada de l’efecte Hall que s'observa en sistemes electrònics bidimensionals sotmesos a baixes temperatures i camps magnètics forts, en els quals la resistència Hall presenta passos que prenen el valors quantificats on e és la càrrega elemental i h la constant de Planck.
Nou!!: Fermió і Efecte Hall quàntic · Veure més »
Efecte Hanbury Brown i Twiss
En física, l'efecte Hanbury Brown i Twiss (efecte HBT) descriu la categoria d'efectes de correlació i anticorrelació que ocorren a les intensitats rebudes per dos detectors d'un feix de partícules.
Nou!!: Fermió і Efecte Hanbury Brown i Twiss · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Fermió і Electró · Veure més »
Energia de Fermi
L'energia de Fermi (EF) és l'energia del nivell més alt ocupat per un sistema quàntic a temperatura zero.
Nou!!: Fermió і Energia de Fermi · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Fermió і Energia del punt zero · Veure més »
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Nou!!: Fermió і Enrico Fermi · Veure més »
Equació de Weyl
En física, particularment en la teoria quàntica de camps, l'equació de Weyl és una equació d'ona relativista per descriure partícules sense massa de spin-1/2 anomenades fermions de Weyl.
Nou!!: Fermió і Equació de Weyl · Veure més »
Esfaleró
Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.
Nou!!: Fermió і Esfaleró · Veure més »
Espai de Fock
Representació pictòrica d'un espai Fock. La caixa buida inicial és l'estat de buit. Cada color representa un determinat mode, un estat possible per a les partícules: " → vermell", " ↘ \displaystyle \color verd" y " ↑ Blau". Les fletxes negres signifiquen creació de partícules, i les blanques aniquilació. La casella superior ratllada representa l'estat zero (no s'ha de confondre amb el buit). L'espai de Fock és una construcció algebraica utilitzada en mecànica quàntica per construir l'espai d'estats quàntics d'un nombre variable o desconegut de partícules idèntiques a partir d'una sola partícula de l'espai de Hilbert.
Nou!!: Fermió і Espai de Fock · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Fermió і Espín · Veure més »
Espinor
Un camp espinorial o espinor és un tipus de camp físic, que generalitza els conceptes de camps vectorials i tensorials.
Nou!!: Fermió і Espinor · Veure més »
Estadística de Bose-Einstein
En estadística de partícules, l'estadística de Bose–Einstein (o més col·loquialment estadística B-E) determina la distribució estadística d'un conjunt de bosons indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Fermió і Estadística de Bose-Einstein · Veure més »
Estadística de Fermi-Dirac
'''Distribució de Fermi-Dirac''' en funció de \varepsilon/\mu per quatre temperatures diferents. Les corbes més suaus corresponen a les temperatures més altes. En estadística de partícules, l'estadística Fermi-Dirac (o més col·loquialment estadística F-D) determina la distribució estadística d'un conjunt de fermions indistingibles en equilibri tèrmic sobre un conjunt d'estats d'energia.
Nou!!: Fermió і Estadística de Fermi-Dirac · Veure més »
Estadística de Maxwell-Boltzmann
graus Celsius. A la física estadística, l'estadística de Maxwell–Boltzmann (o, més col·loquialment, estadística M-B) descriu la distribució estadística de partícules sobre un conjunt d'estats energètics en equilibri tèrmic, quan la temperatura és prou alta i la densitat prou baixa com per poder negligir els efectes quàntics.
Nou!!: Fermió і Estadística de Maxwell-Boltzmann · Veure més »
Estat de Fok
Un estat de Fok, en mecànica quàntica, és qualsevol estat de l'espai de Fok amb un nombre ben definit de partícules en cada estat.
Nou!!: Fermió і Estat de Fok · Veure més »
Estat triplet
doblet, i '''triplet'''. En física i química quàntica s'anomena triplet un sistema amb tres valors d'espín possibles.
Nou!!: Fermió і Estat triplet · Veure més »
Estel de bosons
Un estel de bosons o estrella de bosons és un objecte astronòmic hipotètic que estaria format per les partícules anomenades bosons (els estels convencionals estan formats per fermions).
Nou!!: Fermió і Estel de bosons · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Fermió і Estrella compacta · Veure més »
Estructura estel·lar
Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.
Nou!!: Fermió і Estructura estel·lar · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Fermió і Física · Veure més »
Física de dos fotons
fluctuacions transitòries de càrrega de buit de l'altre. La física de dos fotons, també anomenada física gamma-gamma, és una branca de la física de partícules que descriu les interaccions entre dos fotons.
Nou!!: Fermió і Física de dos fotons · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Fermió і Física de partícules · Veure més »
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Nou!!: Fermió і Física estadística · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Fermió і Física nuclear · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Fermió і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Fermió і Fermió · Veure més »
Fermió de Majorana
En física de partícules, un fermió de Majorana (en anglès: Majorana fermion o Majorana particle), és un fermió que és la seva pròpia antipartícula.
Nou!!: Fermió і Fermió de Majorana · Veure més »
Fermió pesant
En física de l'estat sòlid, els fermions pesants són materials formats per un tipus específic de compostos metàl·lics que tenen una capacitat calorífica a baixa temperatura el terme lineal és fins a mil vegades més gran que el valor esperat en la teoria d'electrons lliures.
Nou!!: Fermió і Fermió pesant · Veure més »
Fons còsmic de neutrins
El fons còsmic de neutrins (o CNB, de l'anglès cosmic neutrino background) és la radiació de fons de partícules composta per neutrins.
Nou!!: Fermió і Fons còsmic de neutrins · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Fermió і Força · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Fermió і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Fermió і Força nuclear feble · Veure més »
Formulació matemàtica del Model Estàndard
el trencament de la simetria electrodèbil, i mostra com les propietats de les diferents partícules difereixen en la fase simètrica (d'alta energia) (superior) i en la fase de simetria trencada (de baixa energia) (inferior). Aquest article descriu les matemàtiques del Model estàndard de la física de partícules, una teoria de camp quàntica gauge que conté les simetries internes del grup de productes unitari.
Nou!!: Fermió і Formulació matemàtica del Model Estàndard · Veure més »
Fotí
El fotí és una partícula elemental hipotètica, predita per les teories de supersimetria, que seria una supercompanya del fotó, amb nombre leptònic 0, nombre bariònic 0 i espín 1/2 (fermió), i de massa no nul·la.
Nou!!: Fermió і Fotí · Veure més »
Gas de Fermi
espin dels fermions. Un gas de Fermi ideal és un estat de la matèria que és un conjunt de molts fermions que no interaccionen.
Nou!!: Fermió і Gas de Fermi · Veure més »
Gaugí
En física de partícules, els gaugins són els fermions supercompanys dels bosóns de gauge, predits per teories supersimètriques.
Nou!!: Fermió і Gaugí · Veure més »
Gluí
En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).
Nou!!: Fermió і Gluí · Veure més »
Goldstí
El goldstí és el fermió de Nambu-Goldstone que emergeix en el trencament espontani de supersimetria.
Nou!!: Fermió і Goldstí · Veure més »
Grafè
Representació artística del '''grafè'''. El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella.
Nou!!: Fermió і Grafè · Veure més »
Gravití
En teories de supergravetat, que combinen la relativitat general amb la supersimetria, el gravití (G͂) és el fermió company supersimètric del bosó de gauge mediador de la força de gravetat (el gravitó).
Nou!!: Fermió і Gravití · Veure més »
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Nou!!: Fermió і Grup de Lie · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Fermió і Heli · Veure més »
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.
Nou!!: Fermió і Heli 4 · Veure més »
Hermann Weyl
va ser un matemàtic, físic i filòsof alemany, que es va dedicar a la recerca en teoria de nombres, física teòrica i filosofia i és considerat un dels matemàtics universalistes del passat.
Nou!!: Fermió і Hermann Weyl · Veure més »
Higgsí
En física de partícules, un Higgsí (símbol H͂) és el supercompany teòric del bosó de Higgs, predit per teories supersimètriques. El Higgsí és un fermió de Dirac i un isodoblet feble amb hipercàrrega meitat respecte a les simetries de gauge del Model estàndard.
Nou!!: Fermió і Higgsí · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Fermió і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Holger Bech Nielsen
Holger Bech Nielsen (Copenhaguen, 25 d'agost de 1941) és un físic danès; professor en l'Institut Niels Bohr de la Universitat de Copenhaguen, en la qual, va començar a estudiar física l'any 1961, és reconegut per ser un dels creadors de la teoria de cordes amb Leonard Susskind i Gabriele Veneziano entre altres.
Nou!!: Fermió і Holger Bech Nielsen · Veure més »
Instantó
L'instantó és un tipus de pseudopartícula desenvolupat en el camp de la física teòrica i la física matemàtica, que és inherent a l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Fermió і Instantó · Veure més »
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Nou!!: Fermió і Isòtops de l'heli · Veure més »
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Nou!!: Fermió і Isoespín feble · Veure més »
Jeffrey Goldstone
Jeffrey Goldstone (3 setembre 1933) és un físic teòric britànic i professor emèrit a la facultat de física del Centre de Física Teòrica de l'MIT.
Nou!!: Fermió і Jeffrey Goldstone · Veure més »
Límit de Chandrasekhar
El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.
Nou!!: Fermió і Límit de Chandrasekhar · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Fermió і Leptó · Veure més »
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Nou!!: Fermió і Leptó tau · Veure més »
Leptoquark
En física de partícules, els leptoquarks (LQ̞s) són partícules hipotètiques que porten informació entre els quarks i leptons d'una mateixa generació.
Nou!!: Fermió і Leptoquark · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Fermió і Llista de partícules · Veure més »
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Nou!!: Fermió і Matèria degenerada · Veure més »
Mètode de Hartree-Fok
El mètode de Hartree-Fok (HF) és una forma aproximada de les equacions de mecànica quàntica per a fermions, utilitzada en física i química (on també es coneix com a mètode de camp autoconsistents).
Nou!!: Fermió і Mètode de Hartree-Fok · Veure més »
Mecanisme Affleck–Dine
En física teòrica, el mecanisme Affleck–Dine (mecanisme d'AD) és un mecanisme, postulat el 1985 pels físics Ian Affleck i Michael Dine de la Universitat de Princeton, per a explicar la bariogènesi a l'univers primordial immediatament després del Big Bang.
Nou!!: Fermió і Mecanisme Affleck–Dine · Veure més »
Mecànica quàntica relativista
En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).
Nou!!: Fermió і Mecànica quàntica relativista · Veure més »
Model de Hubbard
Model Hubbard bidimensional. El model de Hubbard és un model aproximat utilitzat per descriure la transició entre sistemes conductors i aïllants.
Nou!!: Fermió і Model de Hubbard · Veure més »
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Nou!!: Fermió і Model de quarks · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Fermió і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Model estàndard supersimètric mínim
El Model Estàndard Supersimètric Mínim (MESM o MSSM per les seves inicials en anglès) és una extensió del Model Estàndard que implementa la supersimetria.
Nou!!: Fermió і Model estàndard supersimètric mínim · Veure més »
Moment magnètic spin
En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.
Nou!!: Fermió і Moment magnètic spin · Veure més »
Monte Carlo de difusió
Monte Carlo de difusió (de sigles DMC, provinent de la denominació anglesa Diffusion Monte Carlo) és un mètode de Monte Carlo quàntic que usa la funció de Green per resoldre l'equació de Schrödinger.
Nou!!: Fermió і Monte Carlo de difusió · Veure més »
Monte Carlo quàntic
Monte Carlo quàntic fa referència a una gran classe d'algoritmes computacionals que simulen sistemes quàntics amb la intenció de resoldre el problema quàntic de molts cossos.
Nou!!: Fermió і Monte Carlo quàntic · Veure més »
Moviment de Fermi
El moviment de Fermi és el moviment quàntic dels nucleons (protons i neutrons) a l'interior d'un nucli atòmic.
Nou!!: Fermió і Moviment de Fermi · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Fermió і Muó · Veure més »
Neutralí
El neutralí és una partícula elemental hipotètica de tipus fermiònic i elèctricament neutra que apareix en algunes versions de les teories o models de partícules amb supersimetria.
Nou!!: Fermió і Neutralí · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Fermió і Neutrí · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Fermió і Neutrí electrònic · Veure més »
Neutrí estèril
En física de partícules, els neutrins estèrils són partícules hipotètiques que no interaccionen per mitjà de cap de les interaccions fonamentals del model estàndard, llevat de la gravetat.
Nou!!: Fermió і Neutrí estèril · Veure més »
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Nou!!: Fermió і Neutrí muònic · Veure més »
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Nou!!: Fermió і Neutrí tau · Veure més »
Nombre semienter
En matemàtiques, un nombre semienter és un nombre definit de la forma on n és enter.
Nou!!: Fermió і Nombre semienter · Veure més »
Ordinador quàntic topològic
Un ordinador quàntic topològic és un ordinador quàntic teòric proposat pel físic rus-estatunidenc Alexei Kitaev l'any 1997.
Nou!!: Fermió і Ordinador quàntic topològic · Veure més »
Parell d'electrons
En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats.
Nou!!: Fermió і Parell d'electrons · Veure més »
Parell de Cooper
En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.
Nou!!: Fermió і Parell de Cooper · Veure més »
Paritat C
En física, la C paritat o paritat de càrrega és un nombre quàntic multiplicatiu associat al comportament d'una partícula sota l'operació de simetria de conjugació de càrrega, és a dir sota l'operació de canvi de tots els seus nombres quàntics pels de la seva antipartícula.
Nou!!: Fermió і Paritat C · Veure més »
Partícula (desambiguació)
* Física.
Nou!!: Fermió і Partícula (desambiguació) · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Fermió і Partícula elemental · Veure més »
Partícula hipotètica
A Física de partícules, una partícula hipotètica és un tipus de partícula elemental l'existència és conjecturat o predita per alguna teoria física, però l'existència no ha estat corroborada empíricament ni ha estat detectada.
Nou!!: Fermió і Partícula hipotètica · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Fermió і Partícula subatòmica · Veure més »
Partícules idèntiques
Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.
Nou!!: Fermió і Partícules idèntiques · Veure més »
Pascual Jordan
fou un físic teòric i matemàtic que va fer contribucions significatives a la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Fermió і Pascual Jordan · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Fermió і Polaró · Veure més »
Polarització del buit
En teoria quàntica de camps i més específicament en electrodinàmica quàntica (QED), la polarització del buit descriu un procés en el qual un camp electromagnètic constant produeix parells virtuals electró-positró que canvien la distribució de les càrregues i els corrents que ha generat el camp electromagnètic original.
Nou!!: Fermió і Polarització del buit · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Fermió і Positró · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Fermió і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Problema CP fort
En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.
Nou!!: Fermió і Problema CP fort · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Fermió і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Fermió і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Fermió і Quark c · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Fermió і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Fermió і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Fermió і Quark t · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Fermió і Quark u · Veure més »
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Nou!!: Fermió і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Fermió і Sabor (física) · Veure més »
Sagitari A*
Sagitari A* (es pronuncia Sagitari A estel o Sagitari A asterisc, abreujat com Sgr A*) és una font de ràdio molt compacta i brillant al centre de la Via Làctia que forma part d'una estructura major anomenada Sagitari A. Hom considera que Sagitari A* conté un forat negre supermasiu, igual que se suposa succeeix als nuclis de la majoria de galàxies de tipus espiral i el·líptica.
Nou!!: Fermió і Sagitari A* · Veure més »
Semimetall Weyl
dataaccés.
Nou!!: Fermió і Semimetall Weyl · Veure més »
Sfermió
En teories supersimètriques de física de partícules, un sfermió és la partícula d'espín-0 (és a dir bosònica) supercompanya associada a cada fermió (és a dir d'espin-1/2, quarks i leptons).
Nou!!: Fermió і Sfermió · Veure més »
Skyrmió
En física teòrica de partícules, l'skyrmió és una partícula hipotètica relacionada originalment amb els barions. Va ser proposta pel físic nuclear Tony Skyrme com una superposició quàntica de barions i estats ressonants hadrònics per a explicar algunes propietats de la matèria nuclear.
Nou!!: Fermió і Skyrmió · Veure més »
Spin-1/2
Un únic punt de l'espai pot girar contínuament sense enredar-se. Observeu que després d'una rotació de 360°, l'espiral gira entre les orientacions en sentit horari i en sentit contrari. Torna a la seva configuració original després de girar 720°. En mecànica quàntica, l'spín és una propietat intrínseca de totes les partícules elementals.
Nou!!: Fermió і Spin-1/2 · Veure més »
Super àlgebra de Lie
En matemàtica, una super àlgebra de Lie és la generalització de l'àlgebra de Lie.
Nou!!: Fermió і Super àlgebra de Lie · Veure més »
Supercompany
En física teòrica de partícules, un supercompany (també spartícula o superpartícula) és una partícula elemental hipotètica, predita en teories supersimètriques.
Nou!!: Fermió і Supercompany · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Fermió і Supersimetria · Veure més »
Teorema d'estadística de l'espín
El teorema d'estadística de l'espín de la mecànica quàntica estableix la relació directa entre l'espín d'un tipus de partícula amb l'estadística que obeeix.
Nou!!: Fermió і Teorema d'estadística de l'espín · Veure més »
Teorema de Furry
Un esquema de triangle, si tots els fotons són reals, aquest diagrama és prohibit pel teorema de Furry. En electrodinàmica quàntica (QED), el teorema de Furry afirma que si un diagrama de Feynman conté un bucle tancat de línies fermiòniques connectades a un nombre senar de vèrtexs, la seva contribució és nul·la.
Nou!!: Fermió і Teorema de Furry · Veure més »
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Nou!!: Fermió і Teoria atòmica · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Fermió і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Nou!!: Fermió і Teoria de cordes bosònica · Veure més »
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Nou!!: Fermió і Teoria de la gran unificació · Veure més »
Teoria Kaluza-Klein
En física, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) és una teoria que intentà unificar les forces fonamentals de la gravitació i l'electromagnetisme.
Nou!!: Fermió і Teoria Kaluza-Klein · Veure més »
Teoria líquida de Fermi
La teoria líquida de Fermi (també coneguda com a teoria Fermi-líquid de Landau) és un model teòric de fermions interactius que descriu l'estat normal de la majoria dels metalls a temperatures prou baixes.
Nou!!: Fermió і Teoria líquida de Fermi · Veure més »
Teoria M
En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.
Nou!!: Fermió і Teoria M · Veure més »
Transistor d'espín
Memòria RAM magneto-resistiva. El transistor magnèticament sensible (també conegut com a transistor d'espín o transistor espintrònic, anomenat així per l'espintrònica, la tecnologia que va generar aquest desenvolupament), proposat originalment l'any 1990 per Supriyo Datta i Biswajit Das, actualment encara s'està desenvolupant, és un disseny millorat del transistor comú inventat a la dècada de 1940.
Nou!!: Fermió і Transistor d'espín · Veure més »
Valor d'expectació del buit
En teoria quàntica de camps, el valor d'expectació del buit (sovint també anomenat VEV, valor esperat del buit, o condensat) d'un operador donat és el seu valor mitjà esperat al buit. El valor d'expectació del buit d'un operador O és denotat normalment com a \langle O\rangle.
Nou!!: Fermió і Valor d'expectació del buit · Veure més »
Weí
En física teòrica de partícules, el Weí ('Wino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó W (mediador de la interacció nuclear feble).
Nou!!: Fermió і Weí · Veure més »
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Nou!!: Fermió і Wolfgang Pauli · Veure més »
Xarxa òptica
Representació esquemàtica bidimensional de la corba potencial (gris) d'una reixeta òptica amb una distribució aleatòria d'àtoms (vermell) Una xarxa òptica es forma per la interferència de feixos làser contrapropagants, creant un patró espacial periòdic de polarització.
Nou!!: Fermió і Xarxa òptica · Veure més »
Zetí
En física teòrica de partícules, el Zetí ('Zino' en anglès) és una partícula elemental hipotètica supercompanya del bosó Z (mediador de la interacció nuclear feble).
Nou!!: Fermió і Zetí · Veure més »
