Comunicació

1310 les relacions: Abat de Poblet, Absolutisme espanyol, Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, Acadèmia dels Desconfiats, Acolliment a sagrat, Adéu, Espanya?, Administració forestal a Catalunya, Afrodita ajupida, Agregacions municipals de Barcelona, Agustí de Copons i de Copons, Agustí de Miró i de Burguès, Agustí de Miró i de Folch, Agustín de Madrid, Agustín de Montiano y Luyando, Agustín Fernández de Velasco, Aigües, Aiora, Aixecament austriacista de Menorca, Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Castelló de la Plana, Alacant, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Albert Pla i Álvarez, Alboraia, Alcalde major, Alcúdia, Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga, Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez, Alexandre Maître de Bay, Alfaro, Alfarràs, Alfonso Rus Terol, Alforja, Algete, Alkiza, Almagro (Castella-La Manxa), Almansa, Almirall de Castella, Almodí de Xàtiva, Almoradí, Alt Penedès, Andorra durant l'edat moderna, Andrés González de Barcia, Andrés Luis López-Pacheco y Osorio, Andrés Mayoral Alonso de Mella, Andreu de Queralt i d'Icart, Anna Maria d'Orleans, Annauir, Anne Jules de Noailles, ..., Anselm Viola i Valentí, António Luís de Sousa, Antic Hospital de Santa Maria, Antic Règim, Anticatalanisme, Antiga Foneria de Canons, Antoine V de Gramont, Antoni Auger, Antoni Charles de Gramont, Antoni d'Alòs i de Rius, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Clariana i de Gualbes, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Planella i de Cruïlles, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antoni Gavaldà Baldrich, Antoni Vidal i Talarn, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Antonio de los Reyes Correa, Antonio de Ulloa, Antonio de Zamora, Antonio del Valle, Antonio García Gutiérrez, Antonio Gaztañeta, Antonio Ibáñez de la Riva Herrera, Aragó, Aragonès, Arenys de Mar, Ares del Maestrat, Ares dels Oms, Ariany, Arquebisbat de Barcelona, Arquer, Arsenal de Cartagena, Arsenal de la Carraca, Arsenal Militar de Ferrol, Art públic de Barcelona, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Asiento, Asiento de Negros, Assalt a Manresa, Atac a Can Navarro, Atienza, Austriacistes, Avinyó, Ayerbe, Álvaro Navia Osorio y Vigil, Òpera als Països Catalans, Çò de Pascalet, Àlex Monner, Àliga de Reus, Baix Albaida, Baix Cinca (comarca històrica), Baltasar de Bastero i Lledó, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baltasar de Saiol, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Balthasar Joseph Dubus, Bandera de la Regió de Múrcia, Bandera de Santa Eulàlia, Bandera negra (símbol), Banyeres de Mariola, Barberà del Vallès, Barcelona, Baronia d'Esponellà, Baronia d'Herbers, Baronia de Torrà, Barri de les Corts, Bartolomé Camacho y Madueño, Barxeta, Basílica de Sant Pasqual, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Biniatap, Batalla de Blenheim, Batalla de Cadis (1702), Batalla de Calcinato, Batalla de Carpi, Batalla de Cassano (1705), Batalla de Chiari, Batalla de Cremona, Batalla de Denain, Batalla de Friedlingen, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de la badia de Vigo, Batalla de la Todolella, Batalla de Llucmajor, Batalla de Luzzara, Batalla de Manresa, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Prats de Rei, Batalla de Talamanca, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del cap Passaro, Batalla del Convent dels Caputxins, Batlles de Palamós, Beatus de Ferran i Sança, Beltrán Vélez de Guevara, Benaguasil, Benassal, Benavent de la Conca, Benefici eclesiàstic, Benet de Sala i de Caramany, Benet Panyelles i Escardó, Benet XIV, Berenguer de Peralta, Bergús, Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Biar, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bombardeig d'Alacant (1705), Bombers de Barcelona, Botifler, Brihuega, Bruno Mauricio de Zabala, Ca n'Oller dels Tarongers, Cañones del parque San Pedro de los Arcos (Oviedo), Cabdet, Cal Marquès de la Torre, Cal Tarragona, Calaceit, Calassanç (Osca), Caldes de Montbui, Can Clota, Can Deu (masia a Sabadell), Can Marpera, Can Mascaró (la Palma de Cervelló), Can Pueyo, Can Sala (Pallejà), Can Vivot, Canal d'Urgell, Cant dels maulets, Capità general, Carcaixent, Cardona, Carinyena (Aragó), Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Càpua), Carles de França (duc de Berry), Carles Fèlix I de Sardenya, Carles Gassulla d'Ursino, Carles I d'Anjou, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles IV d'Espanya, Carles Manuel III de Sardenya, Carles Manuel IV de Sardenya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Maratta, Carlos Francisco de Croix, Cartó (art), Cas dels catalans, Casa Bassols-Pignatelli, Casa d'Areny-Plandolit, Casa d'Emparán, Casa de Borbó (Espanya), Casa de Borbó-Parma, Casa de Campo, Casa de l'Ensenyança, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de les Bombes, Casa de Safortesa, Casa reial d'Aragó, Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut, Casal d'Àustria, Casal Masferrer-Perpinyà, Casal Solleric, Cascada del Parc de la Ciutadella, Castell d'Aiora, Castell d'Alpont, Castell d'Esponellà, Castell de Bellveí, Castell de Bolbait, Castell de Cardona, Castell de Castellmeià, Castell de Cervera del Maestrat, Castell de Claramunt, Castell de Clarà (Moià), Castell de Cofrents, Castell de Corbera de Llobregat, Castell de Falset, Castell de Florejacs, Castell de Gelida, Castell de la Granada, Castell de les Sitges, Castell de Montcada, Castell de Montjuïc, Castell de Peníscola, Castell de Picalquers, Castell de Rodors, Castell de Sant Jordi d'Alfama, Castell de Sant Martí Sarroca, Castell de Sceaux, Castell de Tagamanent, Castell de València d'Àneu, Castell de Vicfred, Castell i vila de Talarn, Castellar del Vallès, Castelló de la Plana, Castelló de Rugat, Castellbell, Castellfort, Castellmeià, Castellterçol, Catalan Bay, Catalanisme, Catalans, Català a la Regió de Múrcia, Català modern, Catalunya, Cauterització, Cavallerís major, Cavallets Cotoners de Barcelona, Càller, Cellorigo, Cens de Campoflorido, Centelles, Cervera, Cervera del Maestrat, Chinchón, Christoph Willibald Gluck, Cimera del Castell i el Lleó, Ciutadella de València, Claude Abraham de Tubières de Grimoard, Climent de Solanell i de Foix, Climent XI, Coix, Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell, Col·legi de Cordelles, Colonia del Sacramento, Colonització espanyola d'Amèrica, Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Combat de la Creu Coberta, Combat de Navès, Combat de Torredembarra, Combat del Convent de Santa Madrona, Companyia d'Osona, Companyia de la Quietud, Comtat d'Hainaut, Comtat de Casa Dávalos, Comtat de Chinchón, Comtat de Peralada, Comtat de Ribagorça, Comuna del Camp, Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1724, Conclave de 1730, Conclave de 1740, Concordat de 1753, Conferència de Cervera, Confessor, Congrés de Cambrai, Conjunt històric de Xèrica, Conquesta de Sardenya (1717), Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell de Castella, Consell Reial, Consells de la Monarquia d'Espanya, Conspiració de Cellamare, Constantí, Constitució de l'Observança, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Convent de Sant Agustí (Igualada), Convent de Sant Agustí Nou, Convent de Sant Agustí Vell, Convent de Santa Clara de Barcelona, Convent de Santa Madrona, Convent del Roser (Lleida), Coratxà, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Coronela de Barcelona, Corregiment, Correu Major, Corrida, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts del Regne d'Aragó, Cos Militar de Sanitat, Crítiques a la tauromàquia, Creu de Borgonya, Crevillent, Cristóbal de Moscoso, Croat (moneda), Cronologia de la història de França, Cronologia de la repressió del català, Cuartel del Conde-Duque, Cullera (Ribera Baixa), Daroca, Dècada del 1700, Dècada del 1710, Dècada del 1720, Dècada del 1730, Dècada del 1740, Dénia, Decadència, Decrets de Nova Planta, Delme de forca, Denominacions del País Valencià, Departament de Montevideo, Desembarcament de Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Diòcesi de Màlaga, Diòcesi de Saetabis, Diego de Astorga y Céspedes, Diego de Salinas, Diego González, Diego Morcillo Rubio de Auñón, Dinastia borbònica, Dinastia d'Anjou, Dinastia dels Habsburg, Dipòsit legal, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dobler, Dolores, Donec perficiam, Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, Drassanes del Grau, Dret Civil de les Illes Balears, Dret civil valencià, Dret de bagatge, Dret de conquesta, Ducat d'Híxar, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Lerma, Ducat de Llíria i Xèrica, Ducat de Milà, Ducat de Montemar, Ducat de Parcent, Ducat de Parma, Ducat de Santisteban del Puerto, Ducat de Santo Mauro, Ducat de Solferino, Ducat de T'Serclaes, Edat d'or de la pirateria, Edat moderna, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Edifici històric de la Universitat de Barcelona, Eduard II Farnese, El Born, El para-sol, El Poal, El Tormo (Cirat), Elda, Els Anes Pinçon a Catalunya, En guàrdia!, Equivalent, Ermita de Bellvitge, Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, Ermita de Sant Sebastià (Vic), Ermita de Santa Anna (Xàtiva), Ermua, Esclavitud a Espanya, Escut d'Alcanar, Escut d'Espanya, Escut de Guadassuar, Escut de la Jana, Escut de la Torre de les Maçanes, Escut de Montfort, Escut de Nules, Escut de Peníscola, Escut de Sagunt, Escut de Tibi, Escut de Xàbia, Escut de Xixona, Escut del Pinell de Brai, Església de la Mercé, Església de Natzaret, Espanya, Espanyolisme, Espinelves, Esquadres de Catalunya, Estanc, Estat nació, Estepona, Estudi General de Lleida, Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis, Eugeni de Savoia, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exili austriacista, Expedició del diputat militar, Extermini de Xàtiva, Facultat d'Economia i Empresa (UB), Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León, Falset, Faraó (joc d'atzar), Farinelli (castrat), Farinelli, Il Castrato, Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, Federico Puig Romero, Felanitx, Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de Borbó, Felip I de Parma, Felip III, Felip IV, Felip Lluís de Borbó, Felip Pere de Borbó, Felip V, Felip VI d'Espanya, Felipe de Castro, Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea, Feliu de Marimon i de Tort, Fernando Conde Yagüe, Fernando Verdes Montenegro y Castro, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran I de Parma, Ferran VI d'Espanya, Ferrol, Festa del Pi, Festa nacional, Fets de la Gleva, Fets de Sant Quintí, Figueres, Filippo Juvara, Fira d'Agost, Flix, Força de Cartellà, Fort Pius, Francesc Ametller i Perer, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Francesc Bernic, Francesc Borrull i Ramon, Francesc Busquets i Mitjans, Francesc Carrera, Francesc de Borbó i Farnese, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Junyent i de Vergós, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc de Queralt i de Xetmar, Francesc de Valls i Freixa, Francesc Dorda Germí, Francesc Gil Gandia, Francesc Grases i Gralla, Francesc I d'Àustria, Francesc I de Parma, Francesc Pignatelli i Aimeric, Francesc Vila i Lleó, Francesc Xavier Borrull i Vilanova, Francesco del Giudice, Francesco Feo, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz, Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos, Francisco Caetano de Aragón, Francisco Castillo Fajardo, Francisco de María Spínola y Spínola, Francisco de Miranda Testa y de Cetina, Francisco del Castillo y Vintimilla, Francisco Miguel de Pueyo, Francisco Pérez de Prado y Cuesta, Francisco Ronquillo Briceño, Francisco Valero y Losa, Front exterior de la Guerra dels Catalans, Furs d'Aragó, Furs de València, Gabriel Cano de Aponte, Gabriel de Berga i Santacília, Gabriel de Simó, Gabriel Monter Bages, Galió San José, Gandia, Gaspar Cervantes de Gaeta, Gaspar de Molina y Oviedo, Gegants de Molins de Rei, Genealogia dels Borbons, Genealogia general dels Capets, Generalitat de Catalunya, Gentilhome, Geronimo Perez de Nueros, Gibraltar, Giovanni Battista Sacchetti, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Governació de Xixona, Governador de Xile, Governança, Governs de la Segona República Espanyola, Gramalla, Gran Ducat de Toscana, Gran i General Consell, Gregori Gual Desmur i Pueyo, Guàrdia de corps, Guàrdia valona, Guerra anglo-espanyola (1727-1729), Guerra austro-turca (1716-1718), Guerra de l'Orella de Jenkins, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió al Regne de Mallorca, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Primer Pacte de Família, Guerra dels catalans, Guerres Carlines, Guillaume de Melun, Guillem Abrí-Descatlar i Serralta, Guillem Ramon VIII de Montcada, Guillem Rocafull i Rocabertí, Havà, Henry d'Harcourt, Henry Desmarets, Història contemporània de Catalunya, Història d'Espanya, Història d'Oriola, Història de Badalona, Història de Barcelona, Història de Bèlgica, Història de Catalunya, Història de Colòmbia, Història de Gibraltar, Història de l'Aragó, Història de l'Argentina, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la Comunitat de Madrid, Història de La Corunya, Història de la llengua catalana, Història de la Regió de Múrcia, Història de la xocolata, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Història de Montgat, Història de Nàpols, Història de Palamós, Història de Peníscola, Història de Reus, Història de Sardenya, Història de Sicília, Història de Tarragona, Història de València, Història de Vila-real, Història de Villena, Història del País Valencià, Història del papat, Història del vi de la Rioja, Història dels Mossos d'Esquadra, Història dels Països Catalans, Història econòmica de Catalunya, Història militar de Catalunya, Història política del món, Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne, Hostalric, Ibi, Ignace-François de Glimes de Brabant, Ignasi-Joan de Picalquers, Il più bel nome, Il·lustració a Espanya, Illa de Xàtiva, Imperi Espanyol, Indult i perdó general als catalans, Inquisidor general, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Isabel de Borbó-Parma, Isabel Farnese, Isidor de Tàpia, Isidre Pou de Jafre, Isona, Itàlia espanyola, Itàlia meridional, Ius exclusivae, Jaciment del Born, Jacques-Bénigne Bossuet, Jafre (Olivella), Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, James Fitz-James Stuart, Jardineria del Barroc, Jaume de Cordelles i Ramanyer, Jaume Porta i Casanellas, Júzcar, Jean Auguste Dominique Ingres, Jean Orry, Jean Ranc, Jean Raoux, Jean-Martin van Marcke de Lummen, Jeroni Alemany i Moragues, Jeroni Basart i Morató, Joan Ballester i Zafra, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Baptista Descatllar i Tord, Joan Baptista Ravanals, Joan Baptista Reverter, Joan de Gualbes i Copons, Joan Gastó I de Mèdici, Joan Lluch (organista), Joan Mercader i Riba, Joan Ramis i Ramis, Joan Salvador i Riera, Joan Torres i Oliva, Joan V de Portugal, Joaquín Maldonado Macanaz, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, John Churchill (1r duc de Marlborough), Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi de Villalonga i Fortuny, Jordi Joan i Santacília, José Antonio de Chaves Osorio, José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, José Álvarez de la Fuente, José Carrillo de Albornoz, José Contreras, José de Armendáriz y Perurena, José de Carvajal y Lancáster, José de Solís y Valderrábano, José García Hidalgo, José Luzán y Martínez, José Patiño Rosales, José Vallejo Iturrizarra, Josep Agulló i Pinós, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Antoni Valls i Pandutxo, Josep Aparici i Fins, Josep Boneu i Pi, Josep Climent i Avinent, Josep d'Alòs i de Ferrer, Josep d'Amat i de Planella, Josep de Bofarull i Gavaldà, Josep de Cortada i de Bru, Josep de Miró i de Burguès, Josep de Rius i Falguera, Josep de Vilamala, Josep Ferran de Baviera, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, Josep Gaz, Josep I de Portugal, Josep Molines i Casadevall, Josep Moragues i Mas, Josep Moragull, Josep Romaguera, Joseph Parés, Juan Bautista de Arzamendi, Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Juan de Camargo y Angulo, Juan de Iriarte y Cisneros, Juan de Navas, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Fernández (pintor), Juan Francisco de Bette y Croix, Juan Gaspar Enríquez de Cabrera y Sandoval, Juan Guillermo Ripperdá, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Miguélez de Mendaña y Osorio, Juan Pedro Arnal y Ardi, Julio Alberoni, Junta de Braços, Junta de Comerç, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurat (administració), Justícia d'Aragó, Konrad Rudolf, L'Aïnsa, L'Almunia de Donya Godina, L'Armentera, L'Enterrament del comte d'Orgaz, L'Espelt, L'Havana, La Barceloneta, La Bisbal d'Empordà, La Bronca, La cocinera de Castamar, La Dora festeggiante, La família de Felip V (Ranc), La família de Felip V (Van Loo), La Granada, La Jana, La Maestranza, La Part du diable, La Pobla de Claramunt, La Pobla Tornesa, La princesa de los Ursinos, La Rambla, La Sala (Folgueroles), La Sénia, La Selva del Camp, La Seu Vella de Lleida, La Sorollera, La Torre de les Maçanes, Las Siete Partidas, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Les Cases d'Alcanar, Les Torres (Sant Quirze Safaja), Ligney, Literatura asturiana, Literatura catalana, Literatura espanyola de la Il·lustració, Literatura espanyola del Barroc, Llíria, Llei Sàlica, Lleonard-Juli Capuz, Llibre dels fets, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de castells dels Països Catalans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de consorts reials d'Espanya, Llista de Corts Catalanes, Llista de ducs de Borgonya, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de justícies d'Aragó, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de personatges del Polònia, Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera, Llista de pretendents al tron de França, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de virreis de Nova Espanya, Llista de virreis de València, Llista de virreis del Perú, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Tomàs i Costa, Lluís August de Borbó, Lluís d'Àustria, Lluís de Borbó i Farnese, Lluís de Carbonell i de Ferràs, Lluís de França (gran delfí), Lluís Felip I de França, Lluís I d'Espanya, Lluís Ignasi de Borja, Lluís IV d'Orleans, Lluís Josep de Borbó, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Lluís XVIII de França, Lluïsa Elisabet d'Orleans, Lluïsa Elisabet de França, Llupià, Longares, Lorenzo Folch de Cardona, Louis de Régnier de Guerchy, Louis-Michel van Loo, Luca Giordano, Lucas de Spínola y Spínola, Luigi Reggio e Branciforte, Luis Antonio de Belluga Moncada, Luis de Córdova y Córdova, Luis de Mirabal y Espínola, Luis de Salazar y Castro, Luis Eugenio Meléndez, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luisa Roldán, Maó, Madrid, Majordom major del Rei d'Espanya, Mallorca, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manuel Arias y Porres, Manuel d'Alòs i de Rius, Manuel d'Orléans, comte de Charny, Manuel de Benavides y Aragón, Manuel de Coloma y Escolano, Manuel de Copons i d'Esquerrer, Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Martí i Saragossà, Manuel Moliner i Rau, Manuel Zumaya, Marçà, María Gautier Anton, María Teresa de Vallabriga, Mare de Déu de la Cinta, Mari Pau Domínguez, Maria Anna Victòria de Baviera, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Antònia de Borbó, Maria Bàrbara de Bragança, Maria I de Portugal, Maria Isabel Anna de Borbó, Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois), Maria Teresa Rafaela de Borbó, Marianna del Palatinat-Neuburg, Marie-Anne de La Trémoille, Marquès d'Alfarràs, Marquès de la Romana, Marquès de Louville, Marquesat d'Aguilar de Vilaür, Marquesat d'Ariany, Marquesat d'Estepa, Marquesat de Benavent, Marquesat de Casa Fuerte, Marquesat de Castellbell, Marquesat de Castelldosrius, Marquesat de Castellmeià, Marquesat de Ciutadilla, Marquesat de Finale, Marquesat de la Quadra, Marquesat de la Torre del Fangar, Marquesat de Las Amarillas, Marquesat de Las Salinas, Marquesat de Llupià, Marquesat de Moja, Marquesat de Portago, Marquesat de Puerto Nuevo, Marquesat de Santa Maria de Barberà, Marquesat de Santiago, Marquesat de Sentmenat, Marquesat de Vivot, Marquesat del Palmer, Marquesat del Verger, Maspujols, Mateu Bruguera i Lladó, Mateu Orfila i Rotger, Maulets (1705), Medina de Rioseco, Melchor de Abarca, Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero, Menorca, Menorca sota domini britànic, Mercurio Antonio López Pacheco, Mers el-Kebir, Michel-Ange Houasse, Michel-Jean Amelot, Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva, Miguel Valls, Milà, Milesians, Millena, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya, Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya, Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Miquel de Pinós i de Rocabertí, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Miquel Malonda i Ponç de la Parra, Miquelet, Missió Geodèsica Francesa, Moixiganga, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Monòver, Moneda catalana, Monestir d'El Escorial, Monestir de Sant Benet de Montserrat, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monopoli, Montcada i Reixac, Montfort (Vinalopó Mitjà), Montgat, Monument als defensors del 1714, Morella, Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, Muralles d'Oriola, Muralles de Girona, Museu de Belles Arts d'Astúries, Museu de Belles Arts de Múrcia, Museu de Soldadets de Plom l'Iber, Museu Nacional de les Cultures, Muskiz, Musoles, N-2, Nació espanyola, Nacionalisme aragonès, Nicolas de Fer, Nicolau de Sant Joan, Nicolau Trullol i Dameto, Nova Granada, Nucli antic de Cervera, Nucli històric de Xàtiva, Nules, Numismàtica, Ocupació austriacista de Madrid, Oleguer d'Ametller i Pescio, Oliva (Safor), Ollauri, Olocau del Rei, Olot, Onil, Orde de la Banda, Orde del Toisó d'Or, Oristà, País Valencià, Pacte de Sant Sebastià, Pacte dels Vigatans, Pactes de Família, Paeria de Cervera, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de Revillagigedo, Palau de Santoña, Palau del Buen Retiro, Palau del Parlament de Catalunya, Palau dels Barons de Pinós, Palau Llobera, Palau Reial d'El Pardo, Palau Reial de la Granja de San Ildefonso, Palau Reial de Madrid, Palau Reial de Riofrío, Palau Reial Major, Palma, Parc de la Ciutadella, Parets del Vallès, Passatge de Madoz, Passeig del Born (Barcelona), Patatxo, Patricio Laules Brian, Pau de Miró i Claveguera, Pau de Miró i Simó, Pau Duran, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pau Milà i Fontanals, Pedra dels Maulets, Pedreguer, Pedro Cayetano Fernández del Campo, Pedro de Ribera, Pedro Félix de la Croix de Chevrières, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pedro Sarmiento y Toledo, Pedro Scotti de Agóiz, Pego, Peníscola, Pere Batlle (metge), Pere Costa i Cases, Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere el Gran, Pere Ferrussola, Pere Puig (negociant), Pere Vieta i Gibert, Pere Vinyals i Veguer, Pere Voltes i Bou, Petrer, Picador de cavalls, Pierre Robinet, Pies Fundacions, Pintor de cambra, Pirateria marítima, Platja des Cavall d'en Borràs, Plàcid de Copons i de Esquerrer, Pont de Carles III, Porcellana de l'Alcora, Port de Mataró, Portada/article gener 16, Portada/efemèride desembre 19, Portada/efemèride gener 10, Portantveus de general governador, Pragmàtica Sanció de 1767, Pragmàtica Sanció de 1830, Prats de Lluçanès, Príncep d'Astúries, Presa austriacista de Mallorca, Presa borbònica de Mallorca, Presa de Gibraltar, Presa del castell de Gironella, Primer Congrés de Rastatt, Primera República Espanyola, Principat de Catalunya, Província d'Alacant, Puebla de Sanabria, Puteal de la Moncloa, Quàdruple Aliança, Química a Catalunya, Querimònia, Quintes, Rafael Casanova i Comes, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Règim foral, Real Acuerdo, Real Fábrica de Artillería de La Cavada, Real Maestranza de Caballería de Sevilla, Recinte fortificat de Cervera, Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Recreació de la batalla d'Almansa, Reformisme borbònic, Regió de Castelló, Regiment, Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31, Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6, Regiment de cavalleria La Fe, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Mataró, Regiment de Nostra Senyora del Roser, Regiment de Sant Narcís, Regiment Ultònia, Regions Militars d'Espanya, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne de Còrsega, Regne de la Gran Bretanya, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de València, Reial Acadèmia de la Història, Reial Acadèmia Espanyola, Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, Reial Alcàsser de Madrid, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de València, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Cadastre de Catalunya, Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Rellonejador, René de Froulay de Tessé, Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola, Requena, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Retrat de Lluís XIV, Reus, Revista de Menorca, Revolta dels Barretines, Revolució Industrial, Riu de la Plata, Robert Walpole, Rococó, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Rosa María de Castro y Centurión, Rossell, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Saix, Salvador de March i Bellver, Salvador Sanpere i Miquel, San Fernando de Henares, Sancho de Echevarría, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve de Parets, Sant Fulgenci (Baix Segura), Sant Jordi (Baix Maestrat), Sant Martí de Provençals, Sant Martí Sarroca, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Pere de les Cases d'Alcanar, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria d'Espirà de Conflent, Santalla d'Ozcos, Símbols d'Elda, Símbols d'Onil, Símbols de Banyeres de Mariola, Sòria, Sebastián de la Cuadra y Llarena, Sebastián Durón, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Segimon Comas i Vilar, Segle XVIII, Senyoria de Castellbell, Senyoria de Vacarisses, Setaigües, Setge d'Ares, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Cardona (1711), Setge de Cardona (1713), Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Setge de Conca, Setge de Dénia (1707), Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Gibraltar (1727), Setge de Gibraltar (1779-1783), Setge de Girona de 1711, Setge de la Seu d'Urgell (1719), Setge de Lleida (1707), Setge de Morella (1707), Setge de Sant Mateu (1705-1706), Setge de Toló (1707), Setge de Torí (1706), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1706), Setge de Xàtiva (1707), Sicília, Silvestre Garcia Escalona, Simeó de Guinda i Apeztegui, Sistema monetari mallorquí, Socarrats (gentilici), Socarrats (malnom), Societat comanditària, Solsona, Sometent, Sommelier de Corps, Sonates de Domenico Scarlatti, Sota terra (peça de teatre), Subtinent, Tarragona, Taula de Canvi de Girona, Taula de comuns dipòsits, Tauromàquia, Tàrrega, Teatre Principal (Barcelona), Teodoro Ardemans, Terç, Tercera Guerra Carlina, Teresa Herrera, Terra del Foc, Terrassa, Titaigües, Tomàs Planes, Tombes dels comtes de Barcelona, Toni Albà, Torre d'en Vergonyes, Torre de Tavira, Torre del Cavaller Lloselles, Torre del Rellotge (Sants), Torre Ramona, Torredembarra, Torres de Montserrat, Torres del Seminari, Tortosa, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia, Tractat de la Haia (1698), Tractat de la Haia (1701), Tractat de la Haia (1720), Tractat de Madrid (1721), Tractat de San Ildefonso (1777), Tractat de Sevilla (1729), Tractat de Viena (1725), Tractat de Viena (1738), Tractat hispanobritànic de Madrid (1750), Tremp (ciutat), Tres Comuns de Catalunya, Treseta, Tribunal de Contrafaccions, Universitat Central de Veneçuela, Universitat d'Eivissa, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, Universitat de l'Havana, Universitat de La Laguna, Universitat de Lleida, Universitat de Solsona, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili, Urbanisme de Barcelona, Vacarisses, València, València i la instauració borbònica, Vall de Biar, Vall dels Alforins, Valladolid, Vallromanes, Valsaín, Valverde del Camino, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Amadeu III, Víctor Manuel I de Sardenya, Vegueria de Barcelona, Vescomtat d'Eza, Vescomtat de Bellver, Vescomtat de l'Armería, Via fora els adormits, Vic, Vicenç Bacallar i Sanna, Vicente de Argote y de Córdoba, Vidal Marín del Campo, Vidreres, Vila-real, Viladrau, Vilanova d'Ozcos, Vilanova de Banat, Villarta-Quintana, Villaviciosa de Tajuña, Villena, Virregnat de Nova Granada, Virrei de Mallorca, Xavo, Xàtiva, Xèrica, Xuetes, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 10 de gener, 11 d'abril, 11 d'agost, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de maig, 13 d'agost, 14 d'agost, 14 de gener, 15 de gener, 16 de gener, 1666, 1692, 17 de maig, 17 de novembre, 1701, 1705, 1706, 1708, 1709, 1710, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1718, 1719, 1724, 1725, 1728, 1766, 18 d'agost, 19 de desembre, 19 de juny, 2015, 2016, 22 de juliol, 22 de juny, 25 d'octubre, 26 de maig, 27 de juliol, 28 de novembre, 29 d'abril, 29 de desembre, 3 d'octubre, 3 de setembre, 30 d'abril, 72ns Premis Tony, 8 de maig, 9 d'agost, 9 de juliol. Ampliar l'índex (1260 més) » « Shrink índex

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Abat de Poblet · Veure més »

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Absolutisme espanyol · Veure més »

Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares

La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares · Veure més »

Acadèmia dels Desconfiats

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Acolliment a sagrat

'''Acolliment a sagrat''', de Francisco Javier Amérigo y Aparici. 1892. (Museo del Prado, Madrid). L'acolliment a sagrat, conegut també amb el terme asil en sagrat (del grec σῦλος, silos, 'segur') era una llei medieval per la qual qualsevol perseguit per la justícia podia acollir-se a la protecció d'esglésies i monestirs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Acolliment a sagrat · Veure més »

Adéu, Espanya?

Adéu, Espanya? és un documental que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya sobre la possibilitat d'independitzar-se dels seus estats respectius.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Adéu, Espanya? · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Afrodita ajupida

La ''Venus Lely'', anomenada així per haver pertangut al pintor Peter Lely, actualment propietat de la ''Royal Collection'', en préstec en el ''British Museum'' Afrodita ajupida, rentant-se, en el bany, o expressions semblants, són denominacions historiogràfiques d'un tipus de representacions de la dea Afrodita (o Venus) que es realitzaren a partir d'un model de l'època hel·lenística, atribuït a Doidalses de Bitínia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Afrodita ajupida · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agregacions municipals de Barcelona · Veure més »

Agustí de Copons i de Copons

Agustí (o Joan Agustí) de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 - ibídem, 1737), segon marquès de Moja,Muntada 2002 p. 39 fou un noble català, afecte a la causa filipista, fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustí de Copons i de Copons · Veure més »

Agustí de Miró i de Burguès

Agustí de Miró i de Burguès (Reus, 23 d'abril de 1798 – Reus, 14 d'octubre de 1849) va ser un militar català, fill d'Agustí de Miró i de Folch i germà de Josep de Miró i de Burguès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustí de Miró i de Burguès · Veure més »

Agustí de Miró i de Folch

Agustí de Miró i de Folch (Reus, 27 d'agost de 1768 - Reus, 1 d'abril de 1807) va ser un militar, polític i comerciant català, fill de Pau de Miró i de March.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustí de Miró i de Folch · Veure més »

Agustín de Madrid

Fra Agustín de Madrid O.F.M. Desc. (Madrid, s. XVII-XVIII) va ser un franciscà descalç.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustín de Madrid · Veure més »

Agustín de Montiano y Luyando

Agustín Gabriel de Montiano y Luyando (Valladolid, 28 de febrer de 1697 – ibídem, 1 de novembre de 1764) va ser un historiador, crític i dramaturg espanyol pertanyent al Neoclassicisme, primer director de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustín de Montiano y Luyando · Veure més »

Agustín Fernández de Velasco

Agustín Fernández de Velasco y Bracamonte (Madrid, 1 de novembre de 1669-24 d'agost de 1741) va ser un noble castellà, X duc de Frías i gentilhome de cambra i sumiller de corps dels reis Carles II i Felip V. Fill de Pedro Fernández de Velasco, segon marquès del Fresno, i d'Antonia de Bracamonte, comtessa de Peñaranda.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Agustín Fernández de Velasco · Veure més »

Aigües

Aigües és un municipi del País Valencià situat a l'extrem occidental de la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Aigües · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Aiora · Veure més »

Aixecament austriacista de Menorca

LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Aixecament austriacista de Menorca · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ajuntament · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Ajuntament de Castelló de la Plana

LAjuntament de Castelló és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i municipi de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ajuntament de Castelló de la Plana · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alacant · Veure més »

Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Albert Pla i Álvarez

és un cantautor, actor i escriptor català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Albert Pla i Álvarez · Veure més »

Alboraia

Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alboraia · Veure més »

Alcalde major

L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alcalde major · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alcúdia · Veure més »

Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga

Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga (Madrid, ?–Minaya, 16 d'octubre de 1734) fou un noble castellà, IV comte de Fontanar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alejo de Guzmán-Pacheco y Manrique de Zúñiga · Veure més »

Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez

és un comunista català d'origen aristocràtic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez · Veure més »

Alexandre Maître de Bay

Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alexandre Maître de Bay · Veure més »

Alfaro

Alfaro és una ciutat de La Rioja.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alfaro · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alfarràs · Veure més »

Alfonso Rus Terol

Alfonso Rus Terol (Xàtiva, 1950) és un empresari i polític valencià, alcalde de Xàtiva (la Costera) des de 1995 fins al 2015 i president de la Diputació de València des de 2007 fins a 2015.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alfonso Rus Terol · Veure més »

Alforja

Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alforja · Veure més »

Algete

Algete és un municipi de la província de Madrid situat a 30 quilòmetres al nord de la capital.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Algete · Veure més »

Alkiza

Alkiza és un municipi del centre de Guipúscoa, de caràcter rural, al nord-oest de la comarca de Tolosaldea.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alkiza · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Almansa · Veure més »

Almirall de Castella

Ferran III el Sant, creador de l'almirallat de Castella, miniatura a la Catedral de Santiago. LAlmirallat de Castella (Almirantazgo de Castilla en castellà) va ser una dignitat castellana creada al i que va perdurar fins a l'any 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Almirall de Castella · Veure més »

Almodí de Xàtiva

El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Almodí de Xàtiva · Veure més »

Almoradí

Almoradí és una localitat del País Valencià situada a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Almoradí · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Alt Penedès · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

Andrés González de Barcia

Andrés González de Barcia Carballido y Zúñiga (Galícia, 1673 - Madrid, 4 de novembre de 1743) va ser un polític, bibliògraf, historiador i comediògraf espanyol i un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Andrés González de Barcia · Veure més »

Andrés Luis López-Pacheco y Osorio

Andrés Luis López (Fernández) Pacheco y Osorio (de Acuña) (Madrid, 13 d'agost de 1710 - 27 de juny de 1746) va ser un aristòcrata i intel·lectual espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Andrés Luis López-Pacheco y Osorio · Veure més »

Andrés Mayoral Alonso de Mella

conegut com lArquebisbe Mayoral, fou Arquebisbe de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Andrés Mayoral Alonso de Mella · Veure més »

Andreu de Queralt i d'Icart

Andreu de Queralt i d’Icart (?, 1653 – ? - 21 de febrer de 1721) va ser el quart titular del comtat de Santa Coloma, fill de Joan Reart i Maria d’Icart.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Andreu de Queralt i d'Icart · Veure més »

Anna Maria d'Orleans

Imatge d'Anna Maria d'Orleans. Anna Maria d'Orleans (Saint-Cloud, França, 27 d'agost de 1669 - Torí, Sardenya-Piemont, 26 d'agost de 1728) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anna Maria d'Orleans · Veure més »

Annauir

Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Annauir · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Anselm Viola i Valentí

Pere Viola i Valentí, fou un compositor i pedagog musical català de l'escola de Montserrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anselm Viola i Valentí · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і António Luís de Sousa · Veure més »

Antic Hospital de Santa Maria

L'edifici de l'antic Hospital de Santa Maria de Lleida, situat al Carrer Major davant de la Catedral Nova, és una mostra de l'arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antic Hospital de Santa Maria · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Anticatalanisme · Veure més »

Antiga Foneria de Canons

L'Antiga Foneria de Canons, popularment coneguda com el Refino, és un edifici de la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antiga Foneria de Canons · Veure més »

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoine V de Gramont · Veure més »

Antoni Auger

Antoni Auger (Reus, 1684 - (?), segle XVIII) va ser un adroguer, confiter i polític que arribà a alcalde de la seva ciutat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Auger · Veure més »

Antoni Charles de Gramont

Antoni Charles de Gramont, comte de Guiche, 3r.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Charles de Gramont · Veure més »

Antoni d'Alòs i de Rius

Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs, primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni d'Alòs i de Rius · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni de Clariana i de Gualbes

Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni de Clariana i de Gualbes · Veure més »

Antoni de Peguera i d'Aimeric

Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni de Peguera i d'Aimeric · Veure més »

Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni de Planella i de Cruïlles · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Antoni Gavaldà Baldrich

Antoni Gavaldà Baldrich (Reus, segle XVII - 1739) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Gavaldà Baldrich · Veure més »

Antoni Vidal i Talarn

fou un militar català, coronel de fusellers de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antoni Vidal i Talarn · Veure més »

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina · Veure més »

Antonio de los Reyes Correa

Antonio de los Reyes Correa (Arecibo, c.1665 - 9 de juny de 1758), més conegut com a Capità Correa, fou un militar espanyol d'origen porto-riqueny que va defensar la ciutat d'Arecibo d'una invasió britànica el 1702.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio de los Reyes Correa · Veure més »

Antonio de Ulloa

Antonio de Ulloa i de la Torre-Giralt (Sevilla, 12 de gener de 1716 - Illa de Lleó, 5 de juliol de 1795) fou un científic, militar i escriptor espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio de Ulloa · Veure més »

Antonio de Zamora

Antonio de Zamora (Madrid, 1 de novembre de 1660 - Ocaña, 7 de desembre de 1727) va ser un dramaturg espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio de Zamora · Veure més »

Antonio del Valle

Antonio del Valle (Flandes, —) fou un militar espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio del Valle · Veure més »

Antonio García Gutiérrez

Antonio García Gutiérrez (Chiclana de la Frontera, 5 de juliol de 1813 - Madrid, 6 d'agost de 1884) va ser un dramaturg, llibretista de sarsuela, poeta i escriptor romàntic espanyol, va ocupar el càrrec de director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio García Gutiérrez · Veure més »

Antonio Gaztañeta

José Antonio de Gaztañeta (Mutriku, 1656 - Madrid, 1728) fou un mariner espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio Gaztañeta · Veure més »

Antonio Ibáñez de la Riva Herrera

Escut d'armes Antonio Ibáñez de la Riva Herrera (Solares, Cantabria, 1633 - Madrid 1710) fou un eclesiàstic i administrador espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Antonio Ibáñez de la Riva Herrera · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Aragonès · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arenys de Mar · Veure més »

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ares del Maestrat · Veure més »

Ares dels Oms

Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ares dels Oms · Veure més »

Ariany

Ariany és un municipi mallorquí situat al centre-est de l'illa i que pertany a la comarca del Pla.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ariany · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquer

Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arquer · Veure més »

Arsenal de Cartagena

LArsenal Militar de Cartagena és un drassana i base naval de gran importància en el Llevant espanyol, construït amb la intenció de desenvolupar la política naval de Felip V i el seu secretari, el marquès de l'Ensenada.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arsenal de Cartagena · Veure més »

Arsenal de la Carraca

El marquès de la Ensenada. Jordi Joan i Santacília. LArsenal de la Carraca és un centre militar destinat a la construcció i reparació de vaixells, i a l'emmagatzematge i distribució d'armament i munició.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arsenal de la Carraca · Veure més »

Arsenal Militar de Ferrol

Porta de les Drassanes, de l'any 1857. L'Arsenal Militar de Ferrol són unes drassanes i base naval de gran importància per a la mar Cantàbrica, que es troba a la ciutat de Ferrol, a Galícia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arsenal Militar de Ferrol · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Art públic de Barcelona · Veure més »

Arxiu Capitular de Lleida

LArxiu Capitular de Lleida és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia i conservació de la documentació generada per l'administració de la catedral.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxiu Capitular de Lleida · Veure més »

Arxiu del Regne de Mallorca

L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxiu del Regne de Mallorca · Veure més »

Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol

L'Arxiu Històric del Museu Romàntic Can Papiol, conté tota la documentació de la família Papiol, des del fins al, quan el cognom Torrents esdevingué el propi del llinatge familiar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol · Veure més »

Arxius de la Generalitat de Catalunya

Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Arxius de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Asiento · Veure més »

Asiento de Negros

Portada de la traducció anglesa del contracte Asiento signat per Gran Bretanya i Espanya el 1713 com a part del tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió. El contracte atorgava drets exclusius a Gran Bretanya per vendre esclaus a les Índies espanyoles. El va ser un contracte de monopoli entre la Corona espanyola i diversos comerciants pel dret a proporcionar esclaus africans a les colònies d'Amèrica espanyola L'Imperi espanyol rarament es dedicava al tràfic transatlàntic d'esclaus directament des de la mateixa Àfrica, optant en canvi per contractar la importació a comerciants estrangers de nacions més destacades d'aquesta part del món; típicament portuguesos i genovesos, però més tard holandesos, francesos i britànics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Asiento de Negros · Veure més »

Assalt a Manresa

L'assalt a Manresa es produí el 4, 5 i 6 de setembre de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Assalt a Manresa · Veure més »

Atac a Can Navarro

L'Atac a Can Navarro es lliurà el 19 d'octubre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Atac a Can Navarro · Veure més »

Atienza

Atienza és un municipi de la província de Guadalajara a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Atienza · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Austriacistes · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Avinyó · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ayerbe · Veure més »

Álvaro Navia Osorio y Vigil

Álvaro José de Navia Osorio y Vigil de la Rúa (Puerto de Vega, 1684 - Orà, 1732) III Marquès de Santa Cruz de Marcenado i III vescomte del Puerto va ser un militar i diplomàtic espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Álvaro Navia Osorio y Vigil · Veure més »

Òpera als Països Catalans

Òpera al Liceu de Barcelona, any 2012 Lòpera als Països Catalans inclou les produccions d'òpera realitzades al territori catalanoparlant.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Òpera als Països Catalans · Veure més »

Çò de Pascalet

Çò de Pascalet és una obra de Bossòst (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Çò de Pascalet · Veure més »

Àlex Monner

Àlex Monner i Zubizarreta (Barcelona, 27 de gener de 1995) és un actor i director català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Àlex Monner · Veure més »

Àliga de Reus

305x305px LÀliga de Reus és un dels elements del Seguici Festiu de Reus i forma part del bestiari popular català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Àliga de Reus · Veure més »

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baix Albaida · Veure més »

Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »

Baltasar de Bastero i Lledó

Baltasar de Bastero i Lledó (Barcelona 1687 - Reus 1750) va ser un religiós català, bisbe de Girona del 1728 al 1745.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baltasar de Bastero i Lledó · Veure més »

Baltasar de Mendoza y Sandoval

Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »

Baltasar de Saiol

Baltasar de Saiol, en català antic Bahasar Sayol, (Barcelona, 1656 - Monestir de Poblet, 1738) fou Abat de Poblet en tres ocasions (1716-1720), (1724-1728) i (1732-1736).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baltasar de Saiol · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Balthasar Joseph Dubus

Balthasar Joseph Dubus, marquès de Dubus (també anomenat Baltasar-José de Dubus o marquès de Bus) (-1727) va ser un militar való al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrant especial protagonisme durant la campanya de Catalunya (1713-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Balthasar Joseph Dubus · Veure més »

Bandera de la Regió de Múrcia

La bandera de la Regió de Múrcia està definida a l'article 4.1.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bandera de la Regió de Múrcia · Veure més »

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bandera de Santa Eulàlia · Veure més »

Bandera negra (símbol)

Novel·la històrica anticolonial xilena (1843) La bandera negra és un símbol vexil·lològic que, tot i soler estar recolzat per un grup determinat, no representa tant a aquest grup, com la seva actitud: El dol en el combat i/o la lluita sense treva ni quarter.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bandera negra (símbol) · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Banyeres de Mariola · Veure més »

Barberà del Vallès

Barberà del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Barberà del Vallès · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Barcelona · Veure més »

Baronia d'Esponellà

escut del municipi d'Esponellà al Pla de l'Estany, que va donar nom a aquesta baronia. La Baronia d'Esponellà és un títol nobiliari espanyol creat el 14 de juliol de 1717 per l'Arxiduc pretendent Carles d'Àustria i reconegut com a títol del regne pel rei Felip V el 12 de març de 1728 a favor de Gaspar de Berart i de Cortada, senyor del castell d'Esponellà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baronia d'Esponellà · Veure més »

Baronia d'Herbers

Emblema dels Barons d'Herbers Castell d'Herbers, propiedat de l'actual baró d'Herbers. La baronia d'Herbers és un títol nobiliari creat el 3 d'agost de 1272 pel rei Jaume I d'Aragó el Conqueridor, a favor de Joan Garcés, noble del Regne d'Aragó, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d'Alagó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baronia d'Herbers · Veure més »

Baronia de Torrà

La baronia de Torrà va ser creada l'any 1706 per atorgament del títol de Baró per part de l'Arxiduc Carles a Argimon Torrà, comerciant d'aiguardents i mercader de Cabanelles, en reconeixement a la feina realitzada per aquest a la causa austriacista a les comarques gironines, ja que va finançar amb els seus diners bona part de les partides austriacistes de la zona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Baronia de Torrà · Veure més »

Barri de les Corts

Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Barri de les Corts · Veure més »

Bartolomé Camacho y Madueño

Bartolomé Camacho y Madueño (Montoro, 1693 – Tortosa, 1 d'abril de 1757), fou bisbe de Tortosa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bartolomé Camacho y Madueño · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Barxeta · Veure més »

Basílica de Sant Pasqual

El Santuari de Sant Pasqual Bailón, conegut popularment com El Sant,Heredia Robres Cent fites urbanes a Vila-real.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Basílica de Sant Pasqual · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Oudenaarde

La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »

Batalla de Biniatap

La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar els austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Biniatap · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Cadis (1702) · Veure més »

Batalla de Calcinato

La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Calcinato · Veure més »

Batalla de Carpi

La batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Carpi · Veure més »

Batalla de Cassano (1705)

La batalla de Cassano de 1705 es va lliurar el 16 d'agost del 1705 a Cassano d'Adda (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Cassano (1705) · Veure més »

Batalla de Chiari

La batalla de Chiari va ser lliurada l'1 de setembre del 1701 a Chiari, al front italià de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Chiari · Veure més »

Batalla de Cremona

La batalla de Cremona (o Sorpresa de Cremona) es va lliurar l'1 de febrer del 1702 a Cremona (Ducat de Milà / Monarquia Hispànica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villeroy.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Cremona · Veure més »

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Denain · Veure més »

Batalla de Friedlingen

La batalla de Friedlingen (en alemany Batalla de Käferholz) es va lliurar el 14 d'octubre del 1702 a Burg Friedlingen (Marcgraviat de Baden / Sacre Imperi Germànic) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Marcgravi de Baden-Baden amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Villars.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Friedlingen · Veure més »

Batalla de l'Hort de les Bombes

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de l'Hort de les Bombes · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de la badia de Vigo · Veure més »

Batalla de la Todolella

La batalla de la Todolella fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de la Todolella · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Luzzara

La batalla de Luzzara es va lliurar el 15 d'agost del 1702 a Luzzara (Ducat de Màntua) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola enfrontant l'exèrcit imperial comandat pel Príncep Eugeni de Savoia amb les tropes de l'aliança borbònica del Duc de Vendôme.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Luzzara · Veure més »

Batalla de Manresa

El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Manresa · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Prats de Rei

La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió, que va tenir lloc al municipi anoienc d'Els Prats de Rei, entre setembre i el desembre de 1711.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Prats de Rei · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del cap Passaro

La Batalla del cap Passaro (o Passero) va ser un enfrontament naval entre Espanya, representada pels almiralls Antonio Gaztañeta i Fernando Chacón, i Gran Bretanya, representada per l'almirall Sir George Byng.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla del cap Passaro · Veure més »

Batalla del Convent dels Caputxins

La Batalla del Convent dels Caputxins es lliurà el 17 de maig de 1714 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batalla del Convent dels Caputxins · Veure més »

Batlles de Palamós

Tot seguit es mostra una llista dels batlles de Palamós, des de la fundació de la vila fins avui dia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Batlles de Palamós · Veure més »

Beatus de Ferran i Sança

El Beatus de Ferran i Sança, també anomenat Beatus de Facund pel seu copista o Beatus de Lleó pel seu origen, és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Beatus de Ferran i Sança · Veure més »

Beltrán Vélez de Guevara

Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benaguasil · Veure més »

Benassal

Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benassal · Veure més »

Benavent de la Conca

El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benavent de la Conca · Veure més »

Benefici eclesiàstic

Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benefici eclesiàstic · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet Panyelles i Escardó

Benet Panyelles i Escardó (Vilafranca del Penedès, 1670 - Palma, 6 de novembre de 1745) fou un religiós català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benet Panyelles i Escardó · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Benet XIV · Veure més »

Berenguer de Peralta

Berenguer de Peralta (Montsó o Lleida, Segrià, ca. 1200? - Lleida, 2 d'octubre de 1256) va ser un frare dominic, canonge i bisbe electe de Lleida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Berenguer de Peralta · Veure més »

Bergús

Bergús és un barri als afores (a 8 quilòmetres del nucli antic) de la vila de Cardona (Bages).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bergús · Veure més »

Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí

Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 24 d'abril de 1702 - Lisboa, 1 de novembre de 1755), comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, fou un militar, diplomàtic i il·lustrat català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Biar · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1705)

El Bombardeig d'Alacant fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van atacar Alacant en el seu camí per atacar Barcelona el 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bombardeig d'Alacant (1705) · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bombers de Barcelona · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Botifler · Veure més »

Brihuega

Brihuega és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Brihuega · Veure més »

Bruno Mauricio de Zabala

Bruno Mauricio de Zabala (6 d'octubre de 1682 - San José, Argentina, 31 de gener de 1736), va ser un militar i administrador colonial espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Bruno Mauricio de Zabala · Veure més »

Ca n'Oller dels Tarongers

Ca n'Oller dels Tarongers és un casal del municipi de Gelida (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ca n'Oller dels Tarongers · Veure més »

Cañones del parque San Pedro de los Arcos (Oviedo)

L'escultura urbana coneguda pel nom Cañones del parque San Pedro de los Arcos, ubicada en una xicoteta zona verda, a l'esquena de l'església de San Pedro de los Arcos, obra de Luis Bellido de principis del, a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cañones del parque San Pedro de los Arcos (Oviedo) · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cabdet · Veure més »

Cal Marquès de la Torre

Cal Marquès de la Torre, dit normalment Ca la Torre, és una casa senyorial de la ciutat de Mallorca, situada al carrer de la Portella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cal Marquès de la Torre · Veure més »

Cal Tarragona

Cal Tarragona es considera una casa senyorial del Segle XVI de Castellserà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cal Tarragona · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Calaceit · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Calassanç (Osca) · Veure més »

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Caldes de Montbui · Veure més »

Can Clota

Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent de Can Clota a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Clota · Veure més »

Can Deu (masia a Sabadell)

Can Deu és una masia del rodal de Sabadell, situada al nord-est del terme municipal, al capdavall del bosc de Can Deu.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Deu (masia a Sabadell) · Veure més »

Can Marpera

Can Marpera és una masia de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Marpera · Veure més »

Can Mascaró (la Palma de Cervelló)

Can Mascaró és una masia situada a la carretera de Corbera de Llobregat (actual BV-2421) abans d'arribar a la Palma de Cervelló i davant del polígon que porta el nom de la masia, a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Mascaró (la Palma de Cervelló) · Veure més »

Can Pueyo

Can Pueyo (popularment, però ja obsolet, Can Poio) és una casa senyorial situada al carrer homònim de Palma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Pueyo · Veure més »

Can Sala (Pallejà)

Can Sala és una masia del municipi de Pallejà (Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Sala (Pallejà) · Veure més »

Can Vivot

Can Vivot és un palau senyorial de tipus residencial ubicat al carrer de Savellà, a Palma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Can Vivot · Veure més »

Canal d'Urgell

240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Canal d'Urgell · Veure més »

Cant dels maulets

El «Cant dels maulets» és una cançó del grup musical Al Tall del seu cinquè disc, Quan el mal ve d'Almansa..., publicat l'any 1979.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cant dels maulets · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Capità general · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carcaixent · Veure més »

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cardona · Veure més »

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carinyena (Aragó) · Veure més »

Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Càpua)

El príncep Carles Ferran de Borbó-Dues Sicílies, príncep de Càpua (Palerm, regne de les Dues Sicílies, 10 de novembre de 1811 - Torí, regne d'Itàlia 22 d'abril de 1862) era el segon fill del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la seva segona muller Maria Isabel d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Càpua) · Veure més »

Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles de França (duc de Berry) · Veure més »

Carles Fèlix I de Sardenya

Carles Fèlix I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1765 - íd. 1831) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1821 fins a l'any 1831.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Fèlix I de Sardenya · Veure més »

Carles Gassulla d'Ursino

Vista de Morella. Dámaso Calbo y Rochina de Castro. "Historia de Cabrera". Madrid 1845 Carles Gassulla d'Ursino (Morella, 25 de maig de 1674 - Morella, 5 de març de 1745) fou un jurista, polític, dramaturg i poeta valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Gassulla d'Ursino · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles IV d'Espanya

Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles IV d'Espanya · Veure més »

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo Maratta

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carlo Maratta · Veure més »

Carlos Francisco de Croix

Carlos Francisco de Croix (Lilla, 1 de gener de 1703 - València, 28 d'octubre de 1778),En l'obra de Mariño Bobillo se li dona com a data de naixement l'1 de gener de 1703, a Lille, i de defunció el 28 d'octubre de 1778, València..

Nou!!: Felip V d'Espanya і Carlos Francisco de Croix · Veure més »

Cartó (art)

'' La pesca miraculosa '', cartó de Rafael. Dins de la terminologia especialitzada en art, un cartó és un esbós, ja sigui escalat o amb dimensions naturals, que es realitza abans d'efectuar la versió definitiva d'una pintura, fresc, escultura i, molt especialment, un tapís.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cartó (art) · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cas dels catalans · Veure més »

Casa Bassols-Pignatelli

La Casa Bassols-Pignatelli és un edifici situat als carrers de la Cucurulla i dels Arcs de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa Bassols-Pignatelli · Veure més »

Casa d'Areny-Plandolit

La Casa d'Areny-Plandolit es una antiga casa pairal situada a la vall d'Ordino, Andorra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa d'Areny-Plandolit · Veure més »

Casa d'Emparán

Arbre genealògic de la família Emparan i Orbe La casa d'Emparán, Emparan o Enparan és un dels antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de ser parents majors a l'època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. El cognom Emparán/Emparan, d'origen basc de la ciutat d'Azpeitia, va passar a Hondarribia, Irun i Lasarte-Oria, tots a Guipúscoa; una branca oriünda d'Azpeitia es va cognomenar Martínez d'Emparan.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa d'Emparán · Veure més »

Casa de Borbó (Espanya)

La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou, es la casa reial que regna actualment a Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de Borbó (Espanya) · Veure més »

Casa de Borbó-Parma

Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de Borbó-Parma · Veure més »

Casa de Campo

La Casa de Campo és el parc públic més gran del municipi de Madrid (Espanya).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de Campo · Veure més »

Casa de l'Ensenyança

La Casa de l'Ensenyança va ser construïda en Xàtiva el 1758 per disposició de l'arquebisbe Mayoral per educar xiquets pobres, igual com havia fet a la ciutat de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de l'Ensenyança · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa de les Bombes

La Casa de les Bombes és un edifici del municipi de Peralada (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de les Bombes · Veure més »

Casa de Safortesa

La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa de Safortesa · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut

La casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut era un conjunt d'edificis situat als carrers del Carme i del Pintor Fortuny del Raval de Barcelona, del que només es conserva la casa Pau Vilaregut, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut · Veure més »

Casal d'Àustria

Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles  i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casal d'Àustria · Veure més »

Casal Masferrer-Perpinyà

L'origen del Casal Masferrer es remunta al 1377, quan Maria Boada va donar tots els seus bens al seu fill Berenguer amb motiu del seu matrimoni.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casal Masferrer-Perpinyà · Veure més »

Casal Solleric

El Casal Solleric (més genuïnament Can Solleric o Can Morell) és una casa senyorial de Palma situada al passeig del Born que constitueix un centre d'exposicions i és propietat de l'Ajuntament de Palma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Casal Solleric · Veure més »

Cascada del Parc de la Ciutadella

La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cascada del Parc de la Ciutadella · Veure més »

Castell d'Aiora

El Castell d'Aiora es troba en una elevació de 552 metres sobre el nivell del mar, al centre de la població.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell d'Aiora · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell d'Esponellà · Veure més »

Castell de Bellveí

El castell de Bellveí es troba al bell mig de l'entitat de població de Bellveí, dalt d'un turó a llevant del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Bellveí · Veure més »

Castell de Bolbait

El castell de Bolbait s'aixeca sobre el turó als peus del qual s'estén la vila de Bolbait, quedant inclòs dins de la seua trama urbana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Bolbait · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Castellmeià

El Castell de Castellmeià, situat a Castellmeià, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), té el seu origen al i fou refet en part a la fi del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Castellmeià · Veure més »

Castell de Cervera del Maestrat

El castell de Cervera del Maestrat fou un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim del puig on hi ha el poble de Cervera del Maestrat, ocupant uns 7.500 m².

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Cervera del Maestrat · Veure més »

Castell de Claramunt

El castell de la Pobla de Claramunt és un castell medieval d'estil romànic del situat a la Serra de la Guàrdia dominant el municipi de la Pobla de Claramunt, al marge dret del riu Anoia on forma l'entrada al congost de Capellades, marcant l'entrada a la Conca d'Òdena.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Claramunt · Veure més »

Castell de Clarà (Moià)

El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »

Castell de Cofrents

El Castell de Cofrents és una fortalesa construïda a 394 metres sobre el nivell del mar, la part més alta de la capital del municipi del mateix nom.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Cofrents · Veure més »

Castell de Corbera de Llobregat

El Castell de Corbera, o Casal els Barons de Corbera, és un casal residencial gòtic del municipi de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Corbera de Llobregat · Veure més »

Castell de Falset

Castell de Falset és un castell termenat del municipi de Falset (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Falset · Veure més »

Castell de Florejacs

Vista de Florejacs on sobresurt la torre del castell a l'esquerra El Castell de Florejacs és un monument del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Florejacs · Veure més »

Castell de Gelida

El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Gelida · Veure més »

Castell de la Granada

El castell de la Granada és situat al poble de la Granada, al cim d'una petita elevació a la part alta del poble.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de la Granada · Veure més »

Castell de les Sitges

El Castell de les Sitges és un castell d'estil romànic i gòtic del nucli de les Sitges, al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de les Sitges · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Peníscola · Veure més »

Castell de Picalquers

El Castell de Picalquers és un edifici enderrocat d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) sobre el qual s'edificà al l'actual torre dels Lleons.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Picalquers · Veure més »

Castell de Rodors

El castell de Rodors era un castell romànic situat a Rodors en el terme municipal de Moià (Moianès).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Rodors · Veure més »

Castell de Sant Jordi d'Alfama

El Castell de Sant Jordi d'Alfama és una fortalesa de defensa construïda a la primera meitat del a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi al municipi de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Castell de Sant Martí Sarroca

El Castell de Sant Martí Sarroca, anomenat també Castell dels Santmartí, és un castell del situat al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, l'Alt Penedès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Sant Martí Sarroca · Veure més »

Castell de Sceaux

El castell de Sceaux és una gran mansió rural a Sceaux (Alts del Sena), prop de París, França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Sceaux · Veure més »

Castell de Tagamanent

El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Tagamanent · Veure més »

Castell de València d'Àneu

El Castell de València d'Àneu, o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu, a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de València d'Àneu · Veure més »

Castell de Vicfred

El castell de Vicfred està situat a l'altiplà que separa la conca del riu Llobregós de la del riu Sió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell de Vicfred · Veure més »

Castell i vila de Talarn

El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l'actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castell i vila de Talarn · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castellar del Vallès · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castelló de la Plana · Veure més »

Castelló de Rugat

Castelló de Rugat és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida, també conegut antigament com a Castelló de les Gerres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castelló de Rugat · Veure més »

Castellbell

Pont Vell de '''Castellbell''' Castellbell fou un antic terme medieval del Bages centrat entorn del castell de Castellbell, situat a 188 m d'altitud, dalt d'una cinglera que forma un pronunciat meandre en el Llobregat, al punt on s'uneix amb les rieres de Marganell i Rellinars.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castellbell · Veure més »

Castellfort

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castellfort · Veure més »

Castellmeià

Castellmeià o simplement Meià és un llogaret, actualment despoblat, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castellmeià · Veure més »

Castellterçol

Castellterçol és una vila i municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit a la del Vallès Oriental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Castellterçol · Veure més »

Catalan Bay

Catalan Bay («la badia dels Catalans») és una badia i un poble de pescadors a la costa oriental de Gibraltar, a la banda contrària del penyal on es troba la ciutat de Gibraltar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Catalan Bay · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Catalans · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Català modern · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Catalunya · Veure més »

Cauterització

Cauterització és un terme clínic usat per descriure la cremada del cos usada per extreure o tractar una part d'ell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cauterització · Veure més »

Cavallerís major

Sant Francesc de Borja que va ser Cavallerís major de l'emperadriu Isabel de Portugal El Cavallerís major era el cap de palau encarregat de la direcció i govern de la cavallerissa del Rei d'Espanya i l'acompanyava tan aviat sortia de palau.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cavallerís major · Veure més »

Cavallets Cotoners de Barcelona

Els Cavallets Cotoners de Barcelona Els Cavallets Cotoners de Barcelona són uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cavallets Cotoners de Barcelona · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Càller · Veure més »

Cellorigo

Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cellorigo · Veure més »

Cens de Campoflorido

El Veïnat de Campoflorido o Veïnat General d'Espanya és el primer recompte general de població estès a tots els territoris peninsulars d'Espanya, amb l'excepció del País Basc i Navarra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cens de Campoflorido · Veure més »

Centelles

Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Centelles · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cervera · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cervera del Maestrat · Veure més »

Chinchón

Chinchón és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Chinchón · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Cimera del Castell i el Lleó

La Cimera del Castell i el Lleó o Cimera Reial de Castella.La Cimera del Castell i el Lleó, també denominada Cimera Reial de Castella, va ser la que van utilitzar els últims monarques castellans i els espanyols.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cimera del Castell i el Lleó · Veure més »

Ciutadella de València

La Ciutadella de València s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Reial, prop del convent de Sant Domènec.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ciutadella de València · Veure més »

Claude Abraham de Tubières de Grimoard

Claude Abraham de Tubières de Grimoard de Pestel de Lévis (c. 1672 - 1759) va ser un líder militar francès al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Claude Abraham de Tubières de Grimoard · Veure més »

Climent de Solanell i de Foix

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Climent de Solanell i de Foix · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Climent XI · Veure més »

Coix

Coix (oficialment i en castellà Cox) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura que compta amb 7.297 habitants (INE 2019).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Coix · Veure més »

Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell

La Biblioteca Econòmica Carandell, també coneguda com a Fons Carandell, va a passar a formar part de les col·leccions especials de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1981.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Col·lecció de pragmàtiques del Fons Carandell · Veure més »

Col·legi de Cordelles

El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Col·legi de Cordelles · Veure més »

Colonia del Sacramento

Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Colonia del Sacramento · Veure més »

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Colonització espanyola d'Amèrica · Veure més »

Combat d'Arbúcies

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat d'Arbúcies · Veure més »

Combat de Balsareny

El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat de Balsareny · Veure més »

Combat de la Creu Coberta

El Combat de la Creu Coberta es lliurà el 3 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat de la Creu Coberta · Veure més »

Combat de Navès

El combat de Navès fou un enfrontament succeït el 19 de novembre de 1713 al poble de Navès, al nord de Cardona, entre soldats de l'exèrcit català i forces borbòniques.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat de Navès · Veure més »

Combat de Torredembarra

El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat de Torredembarra · Veure més »

Combat del Convent de Santa Madrona

El Combat del Convent de Santa Madrona es lliurà el 10 de setembre de 1713 i fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Combat del Convent de Santa Madrona · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Companyia d'Osona · Veure més »

Companyia de la Quietud

La Companyia de la Quietud fou un cop armat secret dut a terme a la ciutat de Barcelona el 1713 en el marc de Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Companyia de la Quietud · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat de Casa Dávalos

El comtat de Casa Dávalos és un títol nobiliari concedit el 1744 per Felip V a Juan Dávalos y Ribera (anomenat també Juan Dávalos de Ribera y Mendoza), veí de Lima, al Perú.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Casa Dávalos · Veure més »

Comtat de Chinchón

El comtat de Chinchón és un títol nobiliari jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla, senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra dels comuners.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Chinchón · Veure més »

Comtat de Peralada

El comtat de Peralada és un títol nobiliari concedit el 1599 pel rei Felip III de Castella a favor de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí i senyor de Requesens.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Peralada · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comuna del Camp

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Comuna del Camp · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conclave de 1721 · Veure més »

Conclave de 1724

El conclave de 1724 va ser convocat a la mort del Papa Innocenci XIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conclave de 1724 · Veure més »

Conclave de 1730

El conclave de 1730, que tingué lloc entre el 5 de març i el 12 de juliol de 1730, elegí el Papa Climent XII com el successor de Benet XIII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conclave de 1730 · Veure més »

Conclave de 1740

El conclave papal de 1740, convocat després de la mort del papa Climent XII el 6 de febrer de 1740, va ser un dels conclaves més llargs des del (s'estengué entre el 18 de febrer i el 17 de d'agost de 1740).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conclave de 1740 · Veure més »

Concordat de 1753

El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Concordat de 1753 · Veure més »

Conferència de Cervera

La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conferència de Cervera · Veure més »

Confessor

Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents: Confessor de la fe, un grau previ al de màrtir en el l'Església primitiva, o el sacerdot que administra el sagrament de la penitència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Confessor · Veure més »

Congrés de Cambrai

Catedral de Notre-Dame de Cambrai El Congrés de Cambrai va ser convocat en el Tractat de la Haia de 1720, que va posar fi a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) provocada per la conquesta espanyola de Sardenya i del Regne de Sicília per Felip V d'Espanya, el que violava els Tractats d'Utrecht-Rastatt que havien posat fi a la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Congrés de Cambrai · Veure més »

Conjunt històric de Xèrica

El Conjunt històric de la localitat de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància, està declarat Bé d'Interès Cultural, segons la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial RI-53-0000604 i data d'anotació 17 de desembre de 2005.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conjunt històric de Xèrica · Veure més »

Conquesta de Sardenya (1717)

La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conquesta de Sardenya (1717) · Veure més »

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell d'Aragó · Veure més »

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell d'Índies · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consell Reial · Veure més »

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Consells de la Monarquia d'Espanya · Veure més »

Conspiració de Cellamare

La conspiració de Cellamare és un complot del 1718 per eliminar la regència de Felip III d'Orleans a França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conspiració de Cellamare · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Constantí · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Constitucions catalanes · Veure més »

Conveni de l'Hospitalet

El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »

Convent de Sant Agustí (Igualada)

El Convent de Sant Agustí és un convent fundat a Igualada l'any 1393, per frares agustins procedents del Convent de Sant Agustí de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent de Sant Agustí (Igualada) · Veure més »

Convent de Sant Agustí Nou

Quarteró núm. 96 de Garriga i Roca (c. 1860) El convent de Sant Agustí Nou era un conjunt d'edificis pertanyents a l'orde dels agustins, del que encara en queden algunes restes, com ara l'antiga biblioteca, actualment un hotel (vegeu Fonda de Sant Agustí), i l'església, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent de Sant Agustí Nou · Veure més »

Convent de Sant Agustí Vell

El convent de Sant Agustí Vell és un antic edifici religiós de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent de Sant Agustí Vell · Veure més »

Convent de Santa Clara de Barcelona

Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler El Convent de Santa Clara de Barcelona fou un cenobi femení de clausura construït en el que avui és el barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent de Santa Clara de Barcelona · Veure més »

Convent de Santa Madrona

Santa Madrona fou un convent de l'Orde dels Caputxins establert al marge esquerre de la Rambla de Barcelona ocupant bona part dels terrenys d'on avui hi ha la Plaça Reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent de Santa Madrona · Veure més »

Convent del Roser (Lleida)

El convent del Roser és un edifici històric del nucli antic de Lleida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Convent del Roser (Lleida) · Veure més »

Coratxà

Coratxà és un poble situat dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà, a la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat, País Valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Coratxà · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corona de Mallorca · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corregiment · Veure més »

Correu Major

El títol de Correu Major va ser un càrrec introduït pel rei Felip I per tal d'organitzar, administrar i promoure el servei de correu en els territoris del regne de Castella i, posteriorment, amb altres regnes i nacions.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Correu Major · Veure més »

Corrida

Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corrida · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Crítiques a la tauromàquia

Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Crítiques a la tauromàquia · Veure més »

Creu de Borgonya

Creu de Borgonya. Figura heràldica amb la creu de Borgonya La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Creu de Borgonya · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Crevillent · Veure més »

Cristóbal de Moscoso

Cristóbal Moscoso Montemayor, Córdoba y Eslava (? - Madrid, 27 de gener de 1749), el Comte de les Torres de Alcorrín fou un militar borbònic durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cristóbal de Moscoso · Veure més »

Croat (moneda)

Pere III. '''Croat''' de Ferran el Catòlic. El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere el Gran.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Croat (moneda) · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cronologia de la història de França · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cuartel del Conde-Duque

El cuartel del Conde-Duque és un edifici d'estil barroc xorigueresc construït a la ciutat espanyola de Madrid per l'arquitecte madrileny Pedro de Ribera, a partir de 1717.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cuartel del Conde-Duque · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Daroca · Veure més »

Dècada del 1700

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dècada del 1700 · Veure més »

Dècada del 1710

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dècada del 1710 · Veure més »

Dècada del 1720

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dècada del 1720 · Veure més »

Dècada del 1730

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dècada del 1730 · Veure més »

Dècada del 1740

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dècada del 1740 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dénia · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delme de forca

El delme de forca (diezmo de horca, en la versió original en castellà) va ser una de les formes de repressió borbònica del Felip V durant la Guerra dels catalans que consistia a executar la desena part dels presoners sense cap judici previ.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Delme de forca · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Departament de Montevideo

El departament de Montevideo (en castellà i oficialment Departamento de Montevideo) és un departament del sud de l'Uruguai.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Departament de Montevideo · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diòcesi de Màlaga

La diòcesi de Màlaga (en llatí: Dioecesis Malacitana) és una seu episcopal dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diòcesi de Màlaga · Veure més »

Diòcesi de Saetabis

La diòcesi de Saetabis és en l'actualitat una diòcesi titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diòcesi de Saetabis · Veure més »

Diego de Astorga y Céspedes

Diego de Astorga y Céspedes (Gibraltar, 1665 - Madrid, 9 de febrer de 1734) va ser un religiós espanyol, cardenal arquebisbe de Toledo, primat de l'Església a Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diego de Astorga y Céspedes · Veure més »

Diego de Salinas

Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (Madrid, 3 agost 1649 - 27 de novembre de 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diego de Salinas · Veure més »

Diego González

Diego González (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme durant la darrera campanya del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diego González · Veure més »

Diego Morcillo Rubio de Auñón

Fra Diego Morcillo Rubio de Auñón (Villarrobledo, 3 de gener 1642 - † Lima, 12 de març de 1730) va ser bisbe de La Paz, arquebisbe de La Plata i de Lima i, en dues ocasions, virrei del Perú.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diego Morcillo Rubio de Auñón · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dipòsit legal

Dipòsit legal és un terme jurídic que es fa servir en la legislació de diversos països per indicar una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural (llibre, films...). És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l'Estat un seguit d'exemplars de les seves obres per tal de garantir l'accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dipòsit legal · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dobler · Veure més »

Dolores

Dolores és una vila i municipi situat a la part més baixa de la comarca del Baix Segura, al País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dolores · Veure més »

Donec perficiam

Donec perficiam (IPA) és un lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Donec perficiam · Veure més »

Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg

Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg (Neuburg an der Donau, Sacre Imperi Romanogermànic 1670 - Parma, Ducat de Parma 1748) fou una princesa del Palatinat que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Drassanes del Grau

Les drassanes del Grau de la ciutat de València (L'Horta) situades a la plaça de Juan Antonio Benlliure, són unes drassanes construïdes en el en estil gòtic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Drassanes del Grau · Veure més »

Dret Civil de les Illes Balears

El Dret Civil de les Illes Balears és el dret foral, o també dret especial o dret propi, que ha perviscut a les Illes Balears, enfront del dret general espanyol imposat a partir de l'ocupació borbònica, amb la posterior annexió espanyola de Menorca, i el Decret de Nova Planta que se'n derivà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret Civil de les Illes Balears · Veure més »

Dret civil valencià

El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret civil valencià · Veure més »

Dret de bagatge

Durant l'edat moderna, el dret de bagatge era un servei de transport que l'estat exigia en un moment determinat a qualsevol persona que posseís animals de càrrega, carros o estables per tal que transportés mercaderies o homes de l'exèrcit.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret de bagatge · Veure més »

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Dret de conquesta · Veure més »

Ducat d'Híxar

El Ducat d'Híxar és un títol nobiliari espanyol creat per Ferran II d'Aragó, el 16 d'abril de 1483 per Juan Fernández d'Híxar, senyor de la baronia de Híxar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat d'Híxar · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Lerma

Escut dels ducs de Lerma El Ducat de Lerma és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1599 pel rei Felip III d'Espanya i atorgat al V marquès de Dénia i IV comte de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja, favorit del rei.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Lerma · Veure més »

Ducat de Llíria i Xèrica

El ducat de Llíria i Xèrica és un títol nobiliari espanyol, creat el 13 de desembre de 1707 pel rei Felip V d'Espanya a favor de James Fitz-James Stuart i Churchill, I duc de Berwick, fill gran dels dos que tingué el rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia amb la seva amant Arabella Churchill.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Llíria i Xèrica · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Montemar

El Ducat de Montemar és un títol nobiliari espanyol, creat el 20 d'abril de 1735 pel rei Felip V d'Espanya a favor de José Carrillo de Albornoz, III comte de Montemar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Montemar · Veure més »

Ducat de Parcent

El ducat de Parcent és un títol nobiliari concedit el 25 març de 1914 pel rei Alfons XIII a favor de Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent i desè comte de Contamina.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Parcent · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Parma · Veure més »

Ducat de Santisteban del Puerto

El ducat de Santisteban del Puerto és un títol nobiliari espanyol que fou creat el 20 d'agost de 1738 pel rei Felip V d'Espanya en favor de Manuel de Benavides y Aragón.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Santisteban del Puerto · Veure més »

Ducat de Santo Mauro

El ducat de Santo Mauro és un títol nobiliari espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Santo Mauro · Veure més »

Ducat de Solferino

El ducat de Solferino és un títol nobiliari espanyol, creat el 21 de desembre de 1717 pel rei Felip V, com a Gran d'Espanya a Francisco Gonzaga y Pico de la Mirandola, fill de Francesco Gonzaga (1648-1725), III príncep di Castiglione i de Laura Pico de la Mirandola (1660-1720).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de Solferino · Veure més »

Ducat de T'Serclaes

El ducat de T'Serclaes és un títol nobiliari espanyol creat el 3 d'agost de 1856 per la reina Isabel II a favor de José María Pérez de Guzmán y Liaño, cinquè príncep de T'Serclaes de Tilly, a Flandes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ducat de T'Serclaes · Veure més »

Edat d'or de la pirateria

Maynard en l'apogeu de l'Edat daurada. Howard Pyle, ''Pirates lluiten per un tresor''. LEdat d'or de la pirateria és una denominació comuna donada a un o més sorgiments de pirateria en la història marítima durant les etapes prematures de l'edat moderna.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Edat d'or de la pirateria · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Edat moderna · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona és situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, davant de la plaça de la Universitat, i fou declarat monument nacional historicoartístic el 26 de febrer del 1970.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Edifici històric de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Eduard II Farnese

Eduard II Farnese, també conegut com a Eduard II de Parma, (Colorno, Ducat de Parma 1666 - Parma 1693) fou un príncep parmesà que va ser l'hereu de Ranuccio II de Parma, si bé morí abans del seu pare.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Eduard II Farnese · Veure més »

El Born

El Born és un barri o un sector de la ciutat de Barcelona que s'estén al voltant del Passeig del Born, el Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і El Born · Veure més »

El para-sol

El para-sol és un quadre de Francisco de Goya realitzat l'any 1777 conservat al Museu del Prado i que forma part de la sèrie de cartrons per a la Real Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, en concret, per a la sèrie destinada a la decoració del menjador de l'infant Carles, aleshores Príncep d'Astúries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і El para-sol · Veure més »

El Poal

El Poal és un poble i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і El Poal · Veure més »

El Tormo (Cirat)

El Tormo és una població ubicada al terme municipal de Cirat, de la qual dista a 6 quilòmetres, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і El Tormo (Cirat) · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Elda · Veure més »

Els Anes Pinçon a Catalunya

Text del mapa de Joan de la Cosa situat front a la costa del Brasil a on diu: "este cavo se descubrio en ano de mil y CCCC XC IX por castilla syendo descubridor vicentians" Els Ianyes, Eanes o Anes Pinçon, eren nobles portuguesos parents del rei Pere el Conestable de Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l'Empordà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Els Anes Pinçon a Catalunya · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Felip V d'Espanya і En guàrdia! · Veure més »

Equivalent

L'equivalent fou un impost imposat per Felip V d'Espanya al País Valencià quan va fer desaparèixer els Furs de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Equivalent · Veure més »

Ermita de Bellvitge

Santa Maria de Bellvitge és una ermita de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ermita de Bellvitge · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola està situada a dalt del penyal de Peníscola, adossada al castell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola · Veure més »

Ermita de Sant Sebastià (Vic)

L'ermita de Sant Sebastià és al terme municipal de Vic, a la comarca d'Osona, sobre un turó a 770 metres d'altitud.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ermita de Sant Sebastià (Vic) · Veure més »

Ermita de Santa Anna (Xàtiva)

L'Ermita de Santa Anna és al cim del turó de Santa Anna, en un enclavament territorial pertanyent al municipi de Xàtiva (València), però al qual s'accedeix travessant el municipi veí de La Llosa de Ranes i prenent el camí dels Banys de Santa Ana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ermita de Santa Anna (Xàtiva) · Veure més »

Ermua

Ermua és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del duranguesat amb una població de 16.449 habitants segons les dades de l'INE corresponents a l'any 2005.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ermua · Veure més »

Esclavitud a Espanya

Contracte d'esclavitud al Perú L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnes de la península Ibèrica durant l'edat mitjana, que es va estendre a l'edat moderna a les possessions espanyoles a Amèrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Esclavitud a Espanya · Veure més »

Escut d'Alcanar

L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut d'Alcanar · Veure més »

Escut d'Espanya

L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut d'Espanya · Veure més »

Escut de Guadassuar

Lescut de Guadassuar és un símbol representatiu del municipi valencià de Guadassuar (Ribera Alta).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Guadassuar · Veure més »

Escut de la Jana

L'escut de la Jana és un símbol representatiu oficial de la Jana, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de la Jana · Veure més »

Escut de la Torre de les Maçanes

L'escut de la Torre de les Maçanes és un símbol representatiu oficial de la Torre de les Maçanes, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de la Torre de les Maçanes · Veure més »

Escut de Montfort

L'escut de Montfort és el símbol representatiu oficial del municipi valencià de Montfort (Vinalopó Mitjà).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Montfort · Veure més »

Escut de Nules

L'escut de Nules té el següent blasonament.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Nules · Veure més »

Escut de Peníscola

L'escut de Peníscola és un símbol representatiu oficial de Peníscola, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Peníscola · Veure més »

Escut de Sagunt

L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Sagunt · Veure més »

Escut de Tibi

L'escut de Tibi és un símbol representatiu oficial de Tibi, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Tibi · Veure més »

Escut de Xàbia

L'escut de Xàbia és un símbol representatiu oficial de Xàbia, municipi del País Valencià, a la Marina Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Xàbia · Veure més »

Escut de Xixona

L'escut de Xixona és el símbol representatiu de Xixona, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut de Xixona · Veure més »

Escut del Pinell de Brai

L'escut oficial del Pinell de Brai té el següent blasonament: Escut caironat: d'or, un pi arrencat de sinople; el cap quarterat: al primer, de gules, un castell d'or tancat d'atzur; al segon, d'argent, un lleó de porpra; al tercer, d'or, quatre pals de gules; al quart, de gules, una cadena d'or passada en creu, en sautor i en orla carregada en abisme d'un caboixó de sinople; gaiat curvilini a la punta i abaixat d'argent, una magrana tijada i fullada de sinople i oberta de gules; sobre el tot un escussó ovalat d'atzur amb tres flors de lis d'or i la bordura de gules.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Escut del Pinell de Brai · Veure més »

Església de la Mercé

L'Església parroquial de la Mercé, es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri de les Barreres, de la ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Església de la Mercé · Veure més »

Església de Natzaret

Lesglésia de Natzaret és una església al nucli antic de Tarragona, protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Església de Natzaret · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Espanyolisme · Veure més »

Espinelves

Espinelves és un municipi de la comarca d'Osona, dins la subcomarca de Les Guilleries, està situat al sud-est de la regió de l'Alt Ter i està al límit amb la comarca de La Selva, però pertanyent a la província de Girona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Espinelves · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Estanc

Lestanc és el monopoli en la producció o venda d'un determinat bé assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingrés al fisc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Estanc · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Estat nació · Veure més »

Estepona

Estepona és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Estepona · Veure més »

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Estudi General de Lleida · Veure més »

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis

Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis (en alemany Eugen Alexander Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les (Bèlgica) l'11 de gener de 1652 i va morir a Frankfurt el 21 de febrer de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Eugeni Alexandre de Thurn i Taxis · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Eugeni de Savoia · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Exili austriacista

Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Exili austriacista · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Expedició del diputat militar · Veure més »

Extermini de Xàtiva

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històrica i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Extermini de Xàtiva · Veure més »

Facultat d'Economia i Empresa (UB)

La Facultat d'Economia i Empresa pertany a la Universitat de Barcelona, institució que va ser fundada l'any 1450.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Facultat d'Economia i Empresa (UB) · Veure més »

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León

Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León (Madrid, 27 de febrer de 1635 - ibídem, 9 de juny de 1705), II marquès de Villanueva de Valdueza, VII marquès de Villafranca del Bierzo, IV duc de Fernandina, IV príncep de Montalbán, III comte de Peña Ramiro i Gran d'Espanya, va ser un militar i polític castellà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fadrique de Toledo Osorio y Ponce de León · Veure més »

Falset

Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Falset · Veure més »

Faraó (joc d'atzar)

Partida de faraó a Nova Jersey el 1889 El Faraó és un joc d'atzar i contrapartida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Faraó (joc d'atzar) · Veure més »

Farinelli (castrat)

Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Farinelli (castrat) · Veure més »

Farinelli, Il Castrato

Farinelli és una pel·lícula biogràfica sobre la vida i la carrera del cantant d'òpera italià Carlo Broschi, conegut com a Farinelli, considerat un dels millors cantants castrato de tots els temps.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Farinelli, Il Castrato · Veure més »

Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre

Fábrica Nacional de Moneda i Timbre a Madrid La Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre - Reial Casa de la Moneda és una empresa pública d'Espanya que està adscrita al Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre · Veure més »

Federico Puig Romero

Federico Puig Romero (Santiago, 5 de setembre de 1812-Madrid, 22 de juny de 1866) va ser un militar espanyol del cos d'artilleria que era coronel del 5è regiment d'artilleria a peu quan va ser assassinat a la caserna de San Gil de Madrid en circumstàncies no esclarides.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Federico Puig Romero · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felanitx · Veure més »

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme en la darrera campanya militar del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip de Borbó

* Felip de Borbó o Felip V d'Espanya, rei d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip de Borbó · Veure més »

Felip I de Parma

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip I de Parma · Veure més »

Felip III

* Felip III d'Anjou (1683 - 1746), rei d'Espanya, Nàpols i Sicília.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip III · Veure més »

Felip IV

* Felip d'Anjou, IV d'Aragó o Felip V de Castella (1683-1746), Rei d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip IV · Veure més »

Felip Lluís de Borbó

Felip Lluís de Borbó i de Savoia (Madrid, 2 de juliol–ídem, 8 de juliol de 1709) va ser un infant d'Espanya mort als pocs dies de néixer, era el segon dels fills de Felip V d'Espanya i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia, després del naixement del primogènit Lluís Felip el 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Lluís de Borbó · Veure més »

Felip Pere de Borbó

Felip Pere de Borbó i de Savoia (Madrid, 7 de juny de 1712–ídem, 30 de desembre de 1719) va ser un infant d'Espanya mort prematurament.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip Pere de Borbó · Veure més »

Felip V

* Felip V d'Espanya (Versalles, 1683 - Madrid, 1746), Rei d'Espanya (1700-46), Nàpols (1700-07), Sicília (1700-13) i duc de Milà (1700-06).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip V · Veure més »

Felip VI d'Espanya

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968) és l'actual rei d'Espanya, títol pel qual ostenta els càrrecs de cap d'Estat i capità general de les Forces Armades.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felip VI d'Espanya · Veure més »

Felipe de Castro

Estàtua de Felip II de Castella de Felipe de Castro (1750-1753) Felipe de Castro (Noia, La Corunya, 1711 - Madrid, 1775) fou un escultor gallec Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felipe de Castro · Veure més »

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea

Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea (Saragossa 23 de setembre de 1670 - 1740) fou un noble valencià, IV comte de Carlet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Felipe Lino de Castellví i Ximenez de Urrea · Veure més »

Feliu de Marimon i de Tort

, senyor i marquès de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal, fou un noble català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Feliu de Marimon i de Tort · Veure més »

Fernando Conde Yagüe

Fernando Conde Yagüe (Ibdes; 24 de gener de 1952) és un actor espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fernando Conde Yagüe · Veure més »

Fernando Verdes Montenegro y Castro

Fernando Verdes Montenegro y Castro Baamonde Sanjurjo y Teureiro de Lago (San Xoán de Sistallo, Galícia, 23 d'abril de 1682 - 11 d'agost de 1741) va ser un noble i polític espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fernando Verdes Montenegro y Castro · Veure més »

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »

Ferran I de Parma

Ferran I de Parma (Parma, Ducat de Parma 20 de gener de 1751 - Fontevivo 9 d'octubre de 1802) fou el duc de Parma, Piacenza i Guastalla des de l'any 1765 fins a l'any 1802, sent el segon membre de la dinastia ducal dels Borbó-Parma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran I de Parma · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferrol

Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ferrol · Veure més »

Festa del Pi

290x290px Galejadors a la plaça major de Centelles La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles (Osona) cada 30 de desembre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Festa del Pi · Veure més »

Festa nacional

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Festa nacional · Veure més »

Fets de la Gleva

Els Fets de la Gleva es refereixen al combat lliurat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques el 3 de febrer de 1714, i la posterior massacre de presoners de guerra catalans ocorreguda al santuari de La Gleva (Les Masies de Voltregà) el 4 de febrer de 1714, durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fets de la Gleva · Veure més »

Fets de Sant Quintí

Els fets de Sant Quintí engloben el combat que es va esdevenir a Sant Martí Sarroca el 4 de gener de 1714 i la posterior mata-degolla i crema de Sant Quintí de Mediona el 10 de gener de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fets de Sant Quintí · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Figueres · Veure més »

Filippo Juvara

Filippo Juvara també conegut com a Filippo Juvarra (Messina, 7 de març de 1678 - Madrid, 31 de gener de 1736) va ser un arquitecte italià del barroc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Filippo Juvara · Veure més »

Fira d'Agost

La Fira d'Agost o Fira de Xàtiva és una fira, originàriament del bestiar, que té lloc en la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fira d'Agost · Veure més »

Flix

Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Flix · Veure més »

Força de Cartellà

La Força de Cartellà és el nom que històricament ha tingut una masia coneguda actualment com a Mas Cartellà, situada al peu de la carretera Nacional II, al terme de Maçanet de la Selva amb el límit amb el de Vidreres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Força de Cartellà · Veure més »

Fort Pius

El Fort Pius o Fort Pienc fou un fort militar, actualment desaparegut.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Fort Pius · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Veure més »

Francesc Bernic

Francesc Bernic (Collbató, c. 1680 – Barcelona, 1719?) fou coronel de l'exèrcit francès del Duc de Berwick, cap d'un regiment darquebusiers de nova lleva, el mateix any de la seva mort, format al Rosselló.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Bernic · Veure més »

Francesc Borrull i Ramon

Francesc Borrull i Ramon (València, 12 d'octubre de 1695 - Sant Mateu, 5 d'agost de 1758), fou bisbe de Tortosa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Borrull i Ramon · Veure més »

Francesc Busquets i Mitjans

Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Bosquets, Valldoreix, novembre de 1672 - Viena, 18 d'agost de 1734) va ser un austriacista que en el darrer any de la Guerra de Successió va esdevenir coronel d'infanteria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Busquets i Mitjans · Veure més »

Francesc Carrera

Francesc Carrera François Carrère en la bibliografia francesa (Perpinyà, 11 de març del 1622 — Barcelona, 11 de maig del 1695) va ser un metge nord-català que va fer carrera a l'exèrcit espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Carrera · Veure més »

Francesc de Borbó i Farnese

Francesc de Borbó i Farnese (Madrid, 21 de març de 1717–ídem, 21 d'abril de 1717) va ser un infant d'Espanya mort al poc de néixer.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Borbó i Farnese · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Junyent i de Vergós

Francesc de Junyent i de Vergós (Barcelona, c. 1662 - 1735) fou un noble català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Junyent i de Vergós · Veure més »

Francesc de Montcada i de Cardona

Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »

Francesc de Queralt i de Xetmar

Francesc de Queralt i de Xetmar (Barcelona 1686- Santa Coloma de Queralt, 30 de juliol de 1725), Catedràtic de Teologia, canceller de la Universitat de Cervera i on va ser responsable de la introducció de la impremta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Queralt i de Xetmar · Veure més »

Francesc de Valls i Freixa

Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins al dia de la seva mort el 26 de setembre de 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc de Valls i Freixa · Veure més »

Francesc Dorda Germí

Francesc Dorda Germí (Mataró, 1641 - Poblet, 1716), va ser monjo (1681) i abat de Poblet (1704-8), ministre de l'arxiduc Carles d'Àustria i bisbe de Solsona (1710-15).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Dorda Germí · Veure més »

Francesc Gil Gandia

Francesc Gil Gandia (València, 1932 - 2017) fou un canonge de la Catedral de València i destacat articulista a la premsa valenciana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Gil Gandia · Veure més »

Francesc Grases i Gralla

Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Grases i Gralla · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc I de Parma

Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc I de Parma · Veure més »

Francesc Pignatelli i Aimeric

fou un militar i diplomàtic espanyol, capità general d'Aragó i ambaixador de Felip V d'Espanya al regne de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Pignatelli i Aimeric · Veure més »

Francesc Vila i Lleó

Francesc Vila i Lleó fou un militar català que, després d'haver rebut les ordres de lliurament del castell de Montjuïc durant la Guerra de Successió Espanyola, decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la Ciutat Comtal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Vila i Lleó · Veure més »

Francesc Xavier Borrull i Vilanova

Francesc Xavier Borrull i Vilanova (València, 3 de desembre de 1745 — 1837) fou un jurista, historiador, erudit i polític valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesc Xavier Borrull i Vilanova · Veure més »

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesco del Giudice · Veure més »

Francesco Feo

Francesco Feo (Nàpols, 1691 - Nàpols, 28 de gener de 1761) fou un compositor italià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francesco Feo · Veure més »

Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Antonio de la Portilla · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz

Francisco Antonio Meléndez, (Oviedo, 1682 – Madrid, 1752) va ser un pintor espanyol especialitzat en miniatures i actiu durant el.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz · Veure més »

Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos

Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos (Torre de Moncorvo, Portugal, 6 d'agost de 1670 - Salamanca, Espanya, 1747),Carreras 1922 p. 77 fou un humanista, poeta i escriptor portuguès amb forts vincles amb Espanya, que fou membre de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Botelho de Morais e Vasconcelos · Veure més »

Francisco Caetano de Aragón

Francisco Caetano de Aragón (Francesco Caetano de Aragona) fou un militar napolità del al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Caetano de Aragón · Veure més »

Francisco Castillo Fajardo

Escuts d'armes de Carles II de Castella (esq.) i Francisco Castillo Fajardo, Marquès de Villadarias (dr.), sobre un portal a les muralles reials de Ceuta. Daten de 1699, quan Francisco Castillo Fajardo era governador de Ceuta. Francisco Arias del Castillo Fajardo y Muñoz, Marquès de Villadarias (1642-1716), va ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Castillo Fajardo · Veure més »

Francisco de María Spínola y Spínola

fou un aristòcrata i militar italià al servei del Regne d'Espanya, III duc de San Pedro Galatino, i de Savioneta, i príncep de Molfeta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco de María Spínola y Spínola · Veure més »

Francisco de Miranda Testa y de Cetina

Francisco de Miranda Testa y de Cetina (Madrid, - Santa Maria de Gerri, agost de 1760) fou l'abat de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses entre 1734 i 1739 i de Santa Maria de Gerri entre 1741 i 1760.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco de Miranda Testa y de Cetina · Veure més »

Francisco del Castillo y Vintimilla

Francisco del Castillo y Vintimilla (Brussel·les, 18 de febrer de 1692 - Jaén, Espanya, 15 de desembre de 1749) fou un eclesiàstic belga descendent d'espanyols.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco del Castillo y Vintimilla · Veure més »

Francisco Miguel de Pueyo

Francisco Miguel de Pueyo y Chacón Herrera Ruiz de Azagra y Manrique de Lara (Màlaga, 1691 -), virrei del Regne de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Miguel de Pueyo · Veure més »

Francisco Pérez de Prado y Cuesta

Francisco Pérez de Prado y Cuesta (Aranda de Duero, 1678 - Madrid, 1755) va ser un religiós espanyol, bisbe de Terol, comissari de croada i membre de la Inquisició que arribà a ser inquisidor general.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Pérez de Prado y Cuesta · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »

Francisco Valero y Losa

Francisco Javier Valero y Losa (Villanueva de la Jara, Conca, 3 de desembre de 1664 - Madrid, 23 d'abril de 1720) va ser un religiós espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Francisco Valero y Losa · Veure més »

Front exterior de la Guerra dels Catalans

El Front exterior va el segon front de guerra durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Front exterior de la Guerra dels Catalans · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Furs de València · Veure més »

Gabriel Cano de Aponte

Gabriel Cano de Aponte (Mora (Toledo), 1665 – Santiago de Xile, 1733) fou un militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gabriel Cano de Aponte · Veure més »

Gabriel de Berga i Santacília

Gabriel de Berga i Santacília (Ciutat de Mallorca 1662-1706).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gabriel de Berga i Santacília · Veure més »

Gabriel de Simó

Gabriel de Simó (Reus, 1685 - 1773) va ser un comerciant i ciutadà honrat català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gabriel de Simó · Veure més »

Gabriel Monter Bages

Gabriel Monter Bages (Reus, 2 de desembre de 1690 - ?) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gabriel Monter Bages · Veure més »

Galió San José

El San José fou un galió espanyol de 1.200 tones i seixanta canons que va naufragar a les costes de Colòmbia l'any 1708, duia una tripulació de 600 homes i només una desena van sobreviure.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Galió San José · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gandia · Veure més »

Gaspar Cervantes de Gaeta

Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511Tanmateix, en la Gran Enciclopèdia Catalana s'afirma que nasqué el 1512. – Tarragona, 17 d'octubre de 1575) fou un cardenal castellà del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gaspar Cervantes de Gaeta · Veure més »

Gaspar de Molina y Oviedo

Gaspar de Molina y Oviedo (Mèrida, 6 de gener de 1679 - Madrid, 30 d'agost de 1744) fou un religiós i polític extremeny que ocupà, entre altres càrrecs el de bisbe de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gaspar de Molina y Oviedo · Veure més »

Gegants de Molins de Rei

Els gegants de Molins de Rei, a l'esquerra la parella de gegants nous, i a la dreta, els gegants vells Aspecte actual dels Gegants Nous de Molins de Rei. Molins de Rei, vila del Baix Llobregat, és una vila amb gran tradició gegantera i té l'honor de ser la 4a Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1988.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gegants de Molins de Rei · Veure més »

Genealogia dels Borbons

La genealogia del borbons és una recopilació genealògica general de les diferents branques de la família.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Genealogia dels Borbons · Veure més »

Genealogia general dels Capets

Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Genealogia general dels Capets · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gentilhome

A Espanya, un gentilhome era la persona que despatxava al rei amb un plec d'importància per donar-li notícia d'algun bon succés, com la presa d'una plaça o l'arribada d'una esquadra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gentilhome · Veure més »

Geronimo Perez de Nueros

El brigadier Gerónimo (o Jerónimo) Pérez de Nueros y Pueyo va ser un militar aragonès, governador de Menorca entre el maig de 1706 i el gener de 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Geronimo Perez de Nueros · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gibraltar · Veure més »

Giovanni Battista Sacchetti

Giovanni Battista Sacchetti, també conegut com a Joan Baptista Sacchetti o simplement Sachetti (Torí, 1690 - Roma, 1764) fou un arquitecte italià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Giovanni Battista Sacchetti · Veure més »

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Governació de Xixona

La Governació de Xixona va ser un ens administratiu del País Valencià, durant la primera meitat del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Governació de Xixona · Veure més »

Governador de Xile

Monument al '''governador''' Pedro de Valdivia en el Cerro Saint Lucia de Santiago de Xile. Els '''governadors de Xile''' Luis Fernández de Còrdova i Arce, Francisco López de Zúñiga, ''marquès de Baides'', i Francisco Laso de la Vega, segons l'obra del pare Ovalle. El governador de Xile va ser el funcionari nomenat pel rei d'Espanya que estava al capdavant de l'administració del Regne de Xile. Per la seva transcendència com a frontera militaritzada de l'Imperi espanyol el governador de Xile va ser més conegut pel seu càrrec militar de capità general de Xile. Des de la creació de la Real Audiència de Xile va sumar també el càrrec de president de Xile. El governador exercia també el càrrec de vicepatrono real dels béns de l'Església catòlica al seu territori.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Governador de Xile · Veure més »

Governança

El terme governança s'usa des de la dècada de 1990 per designar l'eficàcia, qualitat i bona orientació de la intervenció de l'Estat, que proporciona bona part de la seua legitimitat en el que de vegades es defineix com una "nova forma de governar" en la globalització del món posterior a la caiguda del mur de Berlín (1989).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Governança · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Gramalla

XVIII amb, la típica gramalla de conseller de color granat La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gramalla · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gran i General Consell · Veure més »

Gregori Gual Desmur i Pueyo

fou un militar mallorquí, tinent general dels Reials Exèrcits i capità general de Mallorca interí durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Gregori Gual Desmur i Pueyo · Veure més »

Guàrdia de corps

Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guàrdia de corps · Veure més »

Guàrdia valona

La Guàrdia valona (en castellà Guardia valona) va ser un cos d'infanteria reclutat originalment als Països Baixos, fonamentalment a la Valònia catòlica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guàrdia valona · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1727-1729)

La guerra anglo-espanyola de 1727-1729 va consistir en un fallit intent britànic d'atacar i capturar Portobelo i un igualment fallit intent borbònic de recuperar Gibraltar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra anglo-espanyola (1727-1729) · Veure més »

Guerra austro-turca (1716-1718)

La guerra austro-turca de 1716-1718 va enfrontar al Sacre Imperi Romanogermànic que comptava amb el suport de la República de Venècia enfront de l'Imperi otomà que estava aliat amb els tàrtars de Crimea i amb Moldàvia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra austro-turca (1716-1718) · Veure més »

Guerra de l'Orella de Jenkins

La Guerra de l'orella de Jenkins fou un conflicte bèl·lic que va durar de 1739 a 1748, en el qual s'enfrontaren les flotes i tropes del Regne de la Gran Bretanya i del Regne d'Espanya principalment a l'àrea del Carib.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de l'Orella de Jenkins · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de Mallorca

La Guerra de Successió al Regne de Mallorca va tenir un primer moment de domini borbònic (1701-1706) i una segona etapa d'identificació amb la posició del conjunt de regnes de la Corona d'Aragó, fins a la capitulació de la ciutat davant l'exèrcit hispanofrancès dirigit per François Bidal d'Asfeld.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió al Regne de Mallorca · Veure més »

Guerra de Successió al Regne de València

La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió al Regne de València · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra del Primer Pacte de Família

Stanislas Leszczynski. Candidat Francès Frederic August. Candidat Austríac La Guerra del Primer Pacte de Família (1733 - 1735) va ser la segona campanya italiana de Felip V, aprofitant la Guerra de Successió de Polònia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra del Primer Pacte de Família · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guerres Carlines · Veure més »

Guillaume de Melun

Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillaume de Melun · Veure més »

Guillem Abrí-Descatlar i Serralta

Gabriel Abrí-Descatlar i Serralta (Ciutat de Mallorca, 1649-1719), sergent major de la ciutat de Mallorca, després mestre de camp, senyor de la Bossa d'Or, cavaller de l'orde d'Alcántara, destacat austriacista mallorquí en la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillem Abrí-Descatlar i Serralta · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Guillem Rocafull i Rocabertí

Guillem Rocafull i Rocabertí (o Guillem (I) de Rocabertí, abans de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí; o Guillem Manuel de Rocabertí i Rocafull) (segle XVII - 1728), fou un noble amb arrelament al Principat de Catalunya i al Regne de València, XXIV Vescomte de Rocabertí, IV Marquès d'Anglesola, VI Comte de Peralada, Gran d'Espanya, III Comte d'Albatera, III Baró de Bétera, Comte de Santa Maria de Formiguera, Baró de Vilademuls, Cavaller de Calatrava.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Guillem Rocafull i Rocabertí · Veure més »

Havà

Logotip dels Habans Es denomina havà a tots els cigars en els quals el 100% del tabac que els compon és conreat i manufacturat a Cuba després de múltiples i severs controls tant a nivell del procés agrícola de cultiu com d'assecat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Havà · Veure més »

Henry d'Harcourt

Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Henry d'Harcourt · Veure més »

Henry Desmarets

Henry Desmarest o Henry Desmarets (París, febrer de 1661 - Lunéville, 7 de setembre de 1741) fou un músic i compositor francès del període barroc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Henry Desmarets · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Oriola

La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història d'Oriola · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Badalona · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Colòmbia · Veure més »

Història de Gibraltar

''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Gibraltar · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'Argentina

La història de l'Argentina és la cronologia de successos des del començament del primigeni poblament humà en l'actual territori de la República Argentina fins als nostres dies.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de l'Argentina · Veure més »

Història de l'Església Catòlica

Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història de la Comunitat de Madrid

Ubicació de la Comunitat de Madrid La història de la Comunitat de Madrid com a tal és molt recent.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de la Comunitat de Madrid · Veure més »

Història de La Corunya

La història de La Corunya comença amb l'evidència d'assentaments preromans com el del castre d'Elviña.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de La Corunya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la xocolata

Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de la xocolata · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Montgat

En els seus orígens, Montgat fou un petit poblat ibèric.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Montgat · Veure més »

Història de Nàpols

XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Nàpols · Veure més »

Història de Palamós

La vila de Palamós, al ben mig de la Costa Brava, és un municipi que té ben determinada la data de la seva fundació i aquest article descriu els fets més assenyalats de la seva història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Palamós · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Reus · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Sicília · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Tarragona · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de València · Veure més »

Història de Vila-real

Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Vila-real · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història de Villena · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història del País Valencià · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història del papat · Veure més »

Història del vi de la Rioja

Situació de la comunitat autònoma de La Rioja, on es localitza majoritàriament la zona de vins de Rioja. Territori productor del vi "de Rioja". La història del vi de Rioja recull una llarga i variada tradició de vinificació en una regió espanyola de la vall de l'Ebre, compresa entre els Monts Obarenes i la Serra de Cantàbria al nord, i els contraforts de la Serra de la Demanda al sud, territori que pertany principalment a La Rioja i en menor mesura a Àlaba, a la comarca coneguda com a Rioja Alabesa; Navarra, en una petita zona del sud de la comunitat; i l'enclavament del Vedell pertanyent a Miranda d'Ebre (Burgos).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història del vi de la Rioja · Veure més »

Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del, ha passat per moltes vicissituds.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història militar de Catalunya · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Història política del món · Veure més »

Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne

Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne, és un llibre publicat a Lió l'any 1715.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Histoire de la derniere revolte des catalans et du siege de Barcelonne · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Hostalric · Veure més »

Ibi

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ibi · Veure més »

Ignace-François de Glimes de Brabant

Ignace-François de Glimes de Brabant (Namur, 29 de maig de 1677 — Madrid, 5 de desembre de 1754) fou un militar való, III comte de Glimes de Brabant, senyor de La Neffe i baró de Samar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ignace-François de Glimes de Brabant · Veure més »

Ignasi-Joan de Picalquers

Ignasi-Joan de Picalquers (Manresa - 1723, Gaeta) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ignasi-Joan de Picalquers · Veure més »

Il più bel nome

Il più bel nome és una òpera en un acte, de prop de dues hores de durada, d'Antonio Caldara basada en un llibret del poeta Pietro Pariati.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Il più bel nome · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Illa de Xàtiva

Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la Patagònia Mapa de 1635 amb el nom de "Terra del fuogo" limitat només a la costa nord (la part que va veure Magalhaes), a l'illa l'anomena Magellanica L'illa de Xàtiva és la primera denominació que va rebre l'illa principal de l'arxipèlag de la Terra del Foc, illa que actualment es diu Isla Grande de Tierra de Fuego (Illa Gran de Terra del Foc).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Illa de Xàtiva · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Imperi Espanyol · Veure més »

Indult i perdó general als catalans

Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general als catalans per la rebel·lió austriacista de 1705. L'Indult i perdó general als catalans va ser el Reial decret promulgat per Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general a tots els catalans per la rebel·lió austriacista de 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Indult i perdó general als catalans · Veure més »

Inquisidor general

LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Inquisidor general · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Institucions del Regne de València · Veure més »

Institucions forals de la ciutat de València

Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »

Isabel de Borbó-Parma

Isabel de Borbó-Parma, arxiduquessa d'Àustria (Madrid 1741 - Viena 1763).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel de Borbó-Parma · Veure més »

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isabel Farnese · Veure més »

Isidor de Tàpia

Isidor de Tàpia (València, 1720 — Madrid, 1778?) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isidor de Tàpia · Veure més »

Isidre Pou de Jafre

Isidre Teixidor i Pou (Jafre-Baix Empordà, 11 de desembre del 1664 - Jafre, 9 de novembre del 1722) va ser un militar dels exèrcits de Carles II, de Lluís XIV i de Felip V. Després del 1714 fou un dels principals caps de la lluita contra l'exèrcit francès de James Fitz-James Stuart, Duc de Berwick que participà en la Guerra de la Quàdruple Aliança que tingué Catalunya com a escenari.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isidre Pou de Jafre · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Isona · Veure més »

Itàlia espanyola

Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic, per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Itàlia espanyola · Veure més »

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Itàlia meridional · Veure més »

Ius exclusivae

El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ius exclusivae · Veure més »

Jaciment del Born

El jaciment del Born és el conjunt de restes arqueològiques que es troben dins de l'antic mercat del Born, al barri de la Ribera de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional sota la classificació de zona arqueològica des del febrer del 2006.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jaciment del Born · Veure més »

Jacques-Bénigne Bossuet

''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jacques-Bénigne Bossuet · Veure més »

Jafre (Olivella)

Jafre (de vegades escrit Jafra) és un antic llogaret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, al terme municipal d'Olivella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jafre (Olivella) · Veure més »

Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola

Jaime Miguel de Guzmán-Dávalos y Spínola (Sevilla, 1690 - Barcelona, 1767), II marquès de la Mina, V comte de Pezuela de las Torres, fou un noble, militar, diplomàtic i governador il·lustrat espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jardineria del Barroc

Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jardineria del Barroc · Veure més »

Jaume de Cordelles i Ramanyer

Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jaume de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Jaume Porta i Casanellas

Jaume Porta i Casanellas (Barcelona, 24 d'agost de 1944 – Lleida, 22 de setembre de 2023) fou un científic i catedràtic d'universitat català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jaume Porta i Casanellas · Veure més »

Júzcar

Júzcar és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Júzcar · Veure més »

Jean Auguste Dominique Ingres

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès d'estètica neoclàssica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Auguste Dominique Ingres · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Orry · Veure més »

Jean Ranc

Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Ranc · Veure més »

Jean Raoux

Jean Raoux (Montpeller, 12 de juny, 1677 - París, 10 de febrer, 1734) fou un pintor occità.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean Raoux · Veure més »

Jean-Martin van Marcke de Lummen

fou un militar belga al servei del Regne d'Espanya, Capità general de València i baró de Diependaal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jean-Martin van Marcke de Lummen · Veure més »

Jeroni Alemany i Moragues

Jeroni Agustí Alemany i Moragues (Palma, 1693 — Madrid, 1753) va ser un jurista, escriptor i historiador mallorquí, cronista general del Regne de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jeroni Alemany i Moragues · Veure més »

Jeroni Basart i Morató

Jeroni Basart i Morató, àlies Rufo, (Sant Feliu de Guíxols, 1742 - Sant Feliu de Guíxols, 1811) va ser un corsari empordanès durant les guerres contra França i Gran Bretanya de finals del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jeroni Basart i Morató · Veure més »

Joan Ballester i Zafra

Joan Ballester i Zafra (Palma, 1688 - 1766) va ser un militar i enginyer mallorquí, capità general de Mallorca interí durant el regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Ballester i Zafra · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan Baptista Descatllar i Tord

Joan Baptista Descatllar i Tord (La Pobla de Lillet, 1670 - Banyoles, 4 de novembre de 1744) fou abat de Sant Esteve de Banyoles.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Baptista Descatllar i Tord · Veure més »

Joan Baptista Ravanals

Joan Baptista Ravanals (València, c. 1678 - ?) fou un gravador valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Baptista Ravanals · Veure més »

Joan Baptista Reverter

Joan Baptista Reverter fou un dels membres de la Junta Reial d'Estat creada temporalment per l'arxiduc Carles III quan tot just va entrar a Barcelona després del setge del 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Baptista Reverter · Veure més »

Joan de Gualbes i Copons

Joan de Gualbes i Copons, o Joan Bonaventura de Gualbes (Barcelona, 1643 - ?, 15 de desembre de 1714), també conegut, en la seva faceta literària, com el Rector de Bellesguard, fou un polític, militar i literat català, vinculat amb l'Acadèmia dels Desconfiats i amb càrrecs i actuacions destacades a finals del i principis del, especialment durant la Guerra de successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan de Gualbes i Copons · Veure més »

Joan Gastó I de Mèdici

Joan Gastó I de Mèdici o Joan Gastó I de Toscana (en italià: Gian Gastone de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1671 - íd. 1737) fou l'últim Gran Duc de Toscana de la família Mèdici, regnant entre 1723 i 1737.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Gastó I de Mèdici · Veure més »

Joan Lluch (organista)

Joan Lluch (Torredembarra?, 1689-1702) fou un organista que treballà a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada entre 1689 i 1702.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Lluch (organista) · Veure més »

Joan Mercader i Riba

Joan Mercader i Riba (Igualada, 14 de setembre de 1917 - Igualada, 24 de novembre de 1989) fou un historiador català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Mercader i Riba · Veure més »

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Ramis i Ramis · Veure més »

Joan Salvador i Riera

Joan Salvador i Riera (Barcelona, 1 de desembre de 1683 - Barcelona, 21 de febrer de 1726), va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Salvador i Riera · Veure més »

Joan Torres i Oliva

Joan Torres i Oliva (Sallent, Bages, 1674 - 16 d'octubre de 1754) fou un sacerdot i biògraf.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan Torres i Oliva · Veure més »

Joan V de Portugal

Joan V de Portugal dit el Magnànim (Lisboa, 22 d'octubre de 1689 - ibídem 31 de juliol de 1750) fou príncep del Brasil (1689 – 1706) i rei de Portugal (1706 – 1750).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joan V de Portugal · Veure més »

Joaquín Maldonado Macanaz

Joaquín Maldonado Macanaz (Íscar, província de Valladolid, 1833 - 17 de setembre de 1901) fou un periodista i historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joaquín Maldonado Macanaz · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

John Churchill (1r duc de Marlborough)

John Churchill (Ashe House, Devon, 26 de maig de 1650 – Windsor Lodge, 16 de juny de 1722) va ser un militar i estadista anglès, 1r Duc de Marlborough, Príncep de Mindelheim, cavaller de l'Orde de la Lligacama i membre del Consell Privat del Regne Unit, la carrera del qual s'estengué sota cinc monarques a cavall dels segles  i. Va entrar a la cort de Jaume, Duc de York el 1665 a baix de tot de la jerarquia com a patge.

Nou!!: Felip V d'Espanya і John Churchill (1r duc de Marlborough) · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi de Villalonga i Fortuny

Jordi de Villalonga i Fortuny (1664 – Mallorca 1740) fou un noble mallorquí, cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i comte de la Cova.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jordi de Villalonga i Fortuny · Veure més »

Jordi Joan i Santacília

Jordi Joan i Santacília (Novelda?/Monfort?, 5 de gener de 1713 - Madrid; 1773) va ser un científic, marí i diplomàtic valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jordi Joan i Santacília · Veure més »

José Antonio de Chaves Osorio

era un militar borbònic, marquès d'Almodóvar del Río, que va lluitar sota el comandament de Berwick i D'Asfeld a la Batalla d'Almansa i en la posterior conquesta del Regne de València, sent l'executor material de l'incendi de Xàtiva el 1707 per ordre de Felip d'Anjou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Antonio de Chaves Osorio · Veure més »

José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor

José Antonio de Mendoza Caamaño i Sotomayor, tercer marquès de Vilagarcía de Arousa, cavaller de l'Ordre de Cavallers de Sant Jaume va ser fill de l'ambaixador d'Espanya a Venècia i Virrei de Catalunya (1705).

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor · Veure més »

José Álvarez de la Fuente

Fra José Álvarez de la Fuente, llatinitzat Josephus Alvarus de Fonte, va ser un frare franciscà, periodista i historiador eclesiàstic i civil espanyol de la primera meitat del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Álvarez de la Fuente · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José Contreras

Violí de José Contreras, construït l'any 1741, MDMB 1058, Museu de la Música de Barcelona. José Contreras fou un lutier nascut a Granada el 1710.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Contreras · Veure més »

José de Armendáriz y Perurena

José de Armendáriz y Perurena (Ribaforada, Navarra, 1670 - Madrid, 1740), I marqués de Castelfuerte, fou un militar i funcionari espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, fou virrei del Perú.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José de Armendáriz y Perurena · Veure més »

José de Carvajal y Lancáster

José de Carvajal y Lancáster (Càceres, 1698 - Madrid, 8 d'abril de 1754) va ser un polític i diplomàtic espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Ferran VI.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José de Carvajal y Lancáster · Veure més »

José de Solís y Valderrábano

José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano (Salamanca, 15 d'abril de 1643 - 1713) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José de Solís y Valderrábano · Veure més »

José García Hidalgo

Retrat de Maria Lluïsa d'Orleans (1679), Madrid, Museu del Prado. José García Hidalgo (Villena, 1645 - Madrid, 1717) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José García Hidalgo · Veure més »

José Luzán y Martínez

José Luzán y Martínez (Saragossa, 1710 - 1785) fou un pintor barroc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Luzán y Martínez · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Patiño Rosales · Veure més »

José Vallejo Iturrizarra

comte de Brihuega, fou un militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і José Vallejo Iturrizarra · Veure més »

Josep Agulló i Pinós

Josep Agulló i Pinós (o Josep Agulló-Pinós i Pinós), (- Ceuta, 1704), fou un militar i noble català, XVII baró de Gironella, de Peguera, de Lluçà i de Lloberola, general d'artilleria, protector del Braç militar de Catalunya, ascendit a marquès (I) de Gironella per Felip IV d'Aragó i V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Agulló i Pinós · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep Antoni Valls i Pandutxo

Josep Antoni Valls i Pandutxo va ser el cent setzè president de la Generalitat de Catalunya l'any 1701.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Antoni Valls i Pandutxo · Veure més »

Josep Aparici i Fins

Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Aparici i Fins · Veure més »

Josep Boneu i Pi

Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Boneu i Pi · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep d'Alòs i de Ferrer

Josep d'Alòs i de Ferrer (Barcelona 1653 - 1720) fou un jurista partidari de Felip V en el conflicte de la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep d'Alòs i de Ferrer · Veure més »

Josep d'Amat i de Planella

Josep d'Amat i de Planella o Josep d'Amat de Planella i DespalauCampabadal - 2012 (Barcelona, 1670 — Barcelona, 1715) fou un militar català que participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès de Castellbell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep d'Amat i de Planella · Veure més »

Josep de Bofarull i Gavaldà

Josep de Bofarull i Gavaldà (Reus, 24 d'abril de 1711 - Reus, 16 de març de 1779) va ser un comerciant català ennoblit per Carles III.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep de Bofarull i Gavaldà · Veure més »

Josep de Cortada i de Bru

Josep de Cortada i de Bru (Barcelona, 1683 - ? 1761) fou un polític, escriptor i aristòcrata català, baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep de Cortada i de Bru · Veure més »

Josep de Miró i de Burguès

Josep de Miró i de Burguès (Reus, 24 de juny de 1796 - Reus, 16 de gener de 1855) va ser un militar català, membre de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla i cavaller de l'Orde de Carles III.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep de Miró i de Burguès · Veure més »

Josep de Rius i Falguera

Josep de Rius i Falguera (Barcelona, 1675-1739) fou un eclesiàstic i erudit, doctor en lleis, canons i teologia, el darrer rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep de Rius i Falguera · Veure més »

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep de Vilamala · Veure més »

Josep Ferran de Baviera

Josep Ferran de Baviera (28 d'octubre de 1692, Viena - 1699) fou Príncep de Baviera de la dinastia Wittelsbach amb el tractament d'Altesa Reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Ferran de Baviera · Veure més »

Josep Galceran de Pinós i Rocabertí

Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1665 - Burgos, 1718), marquès de Santa Maria de Barberà, va ser un aristòcrata català, germà de Miquel de Pinós i de Rocabertí (1667-1713).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Galceran de Pinós i Rocabertí · Veure més »

Josep Gaz

Josep Gaz (o també Josep Gas) (Martorell, 1656 - Girona, 27 de desembre del 1713) fou un compositor i mestre de capella català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Gaz · Veure més »

Josep I de Portugal

Josep I de Portugal, dit el Reformador, (Lisboa, 6 de juny de 1714 - 24 de febrer de 1777) va ser rei de Portugal des del 7 de setembre de 1750 fins a la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep I de Portugal · Veure més »

Josep Molines i Casadevall

Josep Molines i Casadevall (L'Hospitalet de Llobregat, 1645- Milà, 11 de gener de 1719), també conegut pel seu nom castellanitzat José Molines, va ser un religiós català, destacat en la seva tasca com auditor de Rota a Roma i com a representant diplomàtic de Felip V d'Espanya davant la Santa Seu.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Molines i Casadevall · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Moragull

Josep Moragull fou un militar austriacista que lluità al setge de Barcelona durant la Guerra dels catalans (1713-1714) amb el grau de brigadier (tot i que després desertà).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Moragull · Veure més »

Josep Romaguera

Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Josep Romaguera · Veure més »

Joseph Parés

Joseph Parés (Reus, segles XVII -) va ser un metge català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Joseph Parés · Veure més »

Juan Bautista de Arzamendi

Juan Bautista de Arzamendi (Mendarozketa, Zigoitia, 20 de gener de 1635 - Madrid, 30 d'octubre de 1705) va ser un religiós alabès, bisbe electe de Zamora i Pamplona -càrrecs que va refusar- i inquisidor general d'Espanya electe sense arribar a exercir el càrrec a causa de la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Bautista de Arzamendi · Veure més »

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733) va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta · Veure més »

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba · Veure més »

Juan de Camargo y Angulo

Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733) va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan de Camargo y Angulo · Veure més »

Juan de Iriarte y Cisneros

Juan de Iriarte y Cisneros (La Orotava, actual Puerto de la Cruz, 15 de desembre de 1702 - Madrid, 23 d'agost de 1771) fou un hel·lenista, llatinista, bibliògraf, lexicògraf i poeta espanyol de la Il·lustració, oncle del poeta i dramaturg Tomás de Iriarte i dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan de Iriarte y Cisneros · Veure més »

Juan de Navas

Juan Francisco Gómez de Navas i Sagastiberri (Calatayud 23 d'octubre de 1647 - Madrid, ca. 1719) va ser un compositor i arpista espanyol que va desenvolupar la seva activitat musical a la cort madrilenya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan de Navas · Veure més »

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca · Veure més »

Juan Fernández (pintor)

''Gerro de flors'', 1636, oli sobre taula, 41 cm de diàmetre, col·lecció particular Juan Fernández, anomenat el Labrador, va ser un pintor barroc espanyol actiu entre 1629 i 1636, especialitzat en la pintura de natures mortes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Fernández (pintor) · Veure més »

Juan Francisco de Bette y Croix

Juan Francisco Nicolás de Bette y Croix, nom castellanitzat de Jean-François-Nicolas Bette (Castell de Lede, Països Baixos Espanyols, 1668 - Madrid, 11 de gener de 1725), també conegut com a marquès de Lede, va ser un noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Germà de Felipe Manuel de Bette, comanador de Biedma en l'Orde de Santiago, la qual abandonà en rebre l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Francisco de Bette y Croix · Veure més »

Juan Gaspar Enríquez de Cabrera y Sandoval

Juan Gaspar Enríquez de CabreraWeb del Museo de San Francisco de Medina de Rioseco.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Gaspar Enríquez de Cabrera y Sandoval · Veure més »

Juan Guillermo Ripperdá

Johan Willem Ripperdá (Oldehove, 1680-Tetuan, 1737), més conegut com a Juan Guillermo Ripperdá, baró i després duc de Ripperdá, va ser un aventurer d'origen holandès al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Guillermo Ripperdá · Veure més »

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga · Veure més »

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656 - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Miguélez de Mendaña y Osorio · Veure més »

Juan Pedro Arnal y Ardi

Palau del Marquès de Santa Creu a El Viso del Marqués Juan Pedro Arnal y Ardi (Madrid, 19 de novembre de 1735 - 14 de març de 1805) va ser un arquitecte espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juan Pedro Arnal y Ardi · Veure més »

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Julio Alberoni · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Junta de Braços · Veure més »

Junta de Comerç

La Junta de Comerç (Junta de Comercio en castellà) va ser una organització nascuda amb la finalitat de promoure el comerç i la indústria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Junta de Comerç · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Jurat (administració)

Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Jurat (administració) · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Justícia d'Aragó · Veure més »

Konrad Rudolf

Porta dels Ferros de la catedral de València. Konrad Rudolf (?–Viena, 1732) és un escultor i arquitecte alemany.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Konrad Rudolf · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Aïnsa · Veure més »

L'Almunia de Donya Godina

L'Almunia de Donya Godina (oficialment en castellà: La Almunia de Doña Godina) és un poble i municipi de 7.023 habitants en una confluència de vies de comunicació al nord d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Almunia de Donya Godina · Veure més »

L'Armentera

L'Armentera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Armentera · Veure més »

L'Enterrament del comte d'Orgaz

L'enterrament del comte d'Orgaz o L'enterrament del senyor d'Orgaz és un gran quadre a l'oli pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614), d'estil manierista, realitzat per la parròquia de Santo Tomé de Toledo entre els anys 1586 i 1588.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Enterrament del comte d'Orgaz · Veure més »

L'Espelt

L'Espelt és un nucli de població que pertany al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Espelt · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Felip V d'Espanya і L'Havana · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Barceloneta · Veure més »

La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Bisbal d'Empordà · Veure més »

La Bronca

La Bronca va ser una revista setmanal catalana que tractava temes de política, cultura i d'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Bronca · Veure més »

La cocinera de Castamar

La cocinera de Castamar és una sèrie espanyola de drama romàntic i d'època, basada en la novel·la homònima de Fernando J. Múñez, produïda per Buendía Estudios i amb guió coordinat per Tatiana Rodríguez per a Antena 3 i Atresplayer Premium.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La cocinera de Castamar · Veure més »

La Dora festeggiante

La Dora festeggiante és una cantata escènica composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret de Cesare Olivieri, estrenada l'1 de febrer de 1783 a Torí com a pròleg de la seva òpera seriosa Il Vologeso.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Dora festeggiante · Veure més »

La família de Felip V (Ranc)

La família de Felip V és un quadre de Jean Ranc, pintat en 1723 a manera de «peça de conversa», que representa el rei Felip V d'Espanya amb la seva família.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La família de Felip V (Ranc) · Veure més »

La família de Felip V (Van Loo)

La família de Felip V és un quadre de Louis-Michel van Loo, pintat en 1743, que representa al rei Felip V d'Espanya amb la seva família.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La família de Felip V (Van Loo) · Veure més »

La Granada

La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Granada · Veure més »

La Jana

La Jana és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Jana · Veure més »

La Maestranza

Interior de la plaça La Plaça de Toros de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla o La Maestranza, és la plaça de toros més antiga d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Maestranza · Veure més »

La Part du diable

La Part du diable és una òpera còmica en tres actes de Daniel Auber amb llibret d'Eugène Scribe, estrenada a l'Opéra-Comique de París el 16 de gener de 1843.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Part du diable · Veure més »

La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Pobla de Claramunt · Veure més »

La Pobla Tornesa

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Pobla Tornesa · Veure més »

La princesa de los Ursinos

La princesa de los Ursinos és una pel·lícula històrica espanyola de 1947 dirigida per Luis Lucia i protagonitzada per Ana Mariscal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La princesa de los Ursinos · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Rambla · Veure més »

La Sala (Folgueroles)

La Sala és una masia de Folgueroles (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Sala (Folgueroles) · Veure més »

La Sénia

La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Sénia · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Selva del Camp · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Sorollera

La Sorollera és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Sorollera · Veure més »

La Torre de les Maçanes

La Torre de les Maçanes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, a la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і La Torre de les Maçanes · Veure més »

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Las Siete Partidas · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Les Cases d'Alcanar

Les Cases d'Alcanar és una població costanera del municipi d'Alcanar, situada al sud de Catalunya, a la comarca del Montsià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Les Cases d'Alcanar · Veure més »

Les Torres (Sant Quirze Safaja)

Les Torras és una masia del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Les Torres (Sant Quirze Safaja) · Veure més »

Ligney

Ligney és un nucli del municipi de Geer, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ligney · Veure més »

Literatura asturiana

Literatura asturiana és la literatura feta en asturlleonès, una llengua romànica que es parla a Astúries, Lleó, Miranda i part d'Extremadura.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Literatura asturiana · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Literatura catalana · Veure més »

Literatura espanyola de la Il·lustració

Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».

Nou!!: Felip V d'Espanya і Literatura espanyola de la Il·lustració · Veure més »

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Literatura espanyola del Barroc · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llíria · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llei Sàlica · Veure més »

Lleonard-Juli Capuz

Façana barroca de l'església de la Santa Creu (abans del Carme) Lleonard-Juli Capuz (Ontinyent, 1660 - 1731) va ser un escultor valencià del d'Estil xorigueresc, pertanyent a una família d'escultors genovesos establerts a València; el seu germà Raimund Capuz també fou escultor barroc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lleonard-Juli Capuz · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llibre dels fets · Veure més »

Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de castells dels Països Catalans

La llista dels castells dels Països Catalans és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de castells dels Països Catalans · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes i ducs d'Anjou

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »

Llista de comtes, senyors i ducs de Milà

La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »

Llista de consorts reials d'Espanya

La llista de consorts reials d'Espanya abasta des d'Isabel de Portugal, esposa de Carles I, fins a Letícia Ortiz Rocasolano, consort de l'actual rei Felip VI.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de consorts reials d'Espanya · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de ducs de Borgonya

Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de ducs de Borgonya · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Llista de justícies d'Aragó

Llista de Justícies d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de justícies d'Aragó · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats

Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya

Aquesta és la llista dels ministres d'Hisenda d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre d'Hisenda, ministre d'hisenda i competitivitat, ministeri d'economia i hisenda, etc) des de 1717 fins a l'actualitat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de ministres d'Hisenda d'Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de personatges del Polònia

La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de personatges del Polònia · Veure més »

Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera

A la llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els 1500 a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera · Veure més »

Llista de pretendents al tron de França

Malgrat l'existència de la República Francesa, sempre hi ha hagut pretendents al tron de França, tots ells descendents dels darrers reis de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de pretendents al tron de França · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de virreis de Nova Espanya

A continuació es mostra una llista dels virreis de Nova Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de virreis de Nova Espanya · Veure més »

Llista de virreis de València

La llista de virreis de València inclou els magistrats que van exercir des de l'establiment del règim de virregnat el 1520, fent que el càrrec de Lloctinent del Regne de València accentués el seu caràcter intermedi perdent gran part de la seva importància política en favor dels virreis i sent suprimit amb els decrets de Nova Planta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de virreis de València · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Lluís August de Borbó

Lluís August de Borbó (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1670 - Sceaux, 14 de maig de 1736) va ser el primer dels fills il·legítims nascuts de la relació haguda entre Lluís XIV de França i Madame de Montespan.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís August de Borbó · Veure més »

Lluís d'Àustria

Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís d'Àustria · Veure més »

Lluís de Borbó i Farnese

Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de Borbó i Farnese · Veure més »

Lluís de Carbonell i de Ferràs

Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, ? — ?, 1795) primer baró de Guia Reial i primer marquès de la Quadra, va ser un militar i noble català a les ordres del rei Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de Carbonell i de Ferràs · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Felip I de França · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís Ignasi de Borja

Lluís Ignasi de Borja i Fernández de Córdoba-Figueroa (Gandia, 28 de juliol de 1673 - El Pardo, (Madrid), 30 de gener de 1740) va ser un noble valencià que va ostentar el títol de XI duc de Gandia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Ignasi de Borja · Veure més »

Lluís IV d'Orleans

El príncep Lluís d'Orleans, quart duc Lluís d'Orleans i tercer duc de la seva nissaga Lluís IV d'Orleans, duc d'Orleans i II de Valois, dit «el Pietós», va néixer a Versalles el 4 d'agost de 1703 i va morir a París a l'abadia de Santa Ginebra el 4 de febrer de 1752.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís IV d'Orleans · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XV de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lluïsa Elisabet d'Orleans

Lluïsa Elisabet d'Orleans, coneguda a França com "Mademoiselle de Montpensier", (Versalles, 9 de desembre de 1709 – París, 16 de juny de 1742), fou reina consort d'Espanya, esposa de Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluïsa Elisabet d'Orleans · Veure més »

Lluïsa Elisabet de França

Elisabet de França, obra de Jean-Marc Nattier. Elisabet de França o Lluïsa Elisabet de França (Versalles, Regne de França 1727 - íd. 1759) fou una princesa francesa de la branca primogènita de la família de Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lluïsa Elisabet de França · Veure més »

Llupià

Llupià (en francès, igual, però sense accent) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.964 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Llupià · Veure més »

Longares

Longares és una població espanyola de la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Longares · Veure més »

Lorenzo Folch de Cardona

Lorenzo Folch de Cardona (Madrid, 1673 - id. 17 de desembre de 1731) va ser un erudit i home d'estat espanyol al servei de Carles II i Felip V, membre del Tribunal de la Suprema Inquisició, del Consell de Castella i de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lorenzo Folch de Cardona · Veure més »

Louis de Régnier de Guerchy

Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »

Louis-Michel van Loo

Louis-Michel van Loo (Toló, 2 de març de 1707 - París, 20 de març de 1771) va ser un pintor francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Louis-Michel van Loo · Veure més »

Luca Giordano

Luca Giordano (Nàpols, 18 d'octubre de 1634 - 12 de gener de 1705) fou un pintor barroc italià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luca Giordano · Veure més »

Lucas de Spínola y Spínola

Lucas de Spínola y Spínola, XIV comte de Siruela (Madrid, 6 de desembre de 1679 - 10 de juliol de 1750) fou un militar espanyol, capità general dels Reials Exèrcits Espanyols i Capità general d'Aragó durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Lucas de Spínola y Spínola · Veure més »

Luigi Reggio e Branciforte

Luigi Reggio e Branciforte IV príncep de Campofiorito i gran d'Espanya (Tartari, província de Catània, 5 de novembre de 1677 - Aci Catena, 5 de novembre de 1757) fou un militar i noble sicilià al servei d'Espanya, Capità general de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luigi Reggio e Branciforte · Veure més »

Luis Antonio de Belluga Moncada

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Antonio de Belluga Moncada · Veure més »

Luis de Córdova y Córdova

Luis de Córdova i Córdova (Sevilla, 8 de febrer de 1706 - Sant Fernando (Cadis), 29 de juliol de 1796) va ser un marí i militar espanyol, 2n.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis de Córdova y Córdova · Veure més »

Luis de Mirabal y Espínola

Luis Félix de Mirabal y Espínola (Jerez de la Frontera, 1670 – Madrid, 1729) va ser un jurista i polític espanyol, president del Consell de Castella i principal dirigent polític del curt regnat de Lluís I d'Espanya, president del Gabinet de govern i del denominat partit espanyol, el qual va dur a terme mesures encaminades a reduir la importància dels francesos i italians presents durant l'anterior regnat de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis de Mirabal y Espínola · Veure més »

Luis de Salazar y Castro

Luis Bartolomé de Salazar y Castro (Valladolid, 4 de setembre de 1658 - Madrid, 1734), anomenat per alguns el príncep dels genealogistes, és un dels més citats cronistes espanyols. La col·lecció de documents que va reunir al llarg de la seva vida, conservada a la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya, és una de les fonts bàsiques per a la recerca dels llinatges ibèrics.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis de Salazar y Castro · Veure més »

Luis Eugenio Meléndez

Luis Egidio Meléndez o Luis Eugenio Meléndez (Nàpols, 1716 – Madrid, 1780) fou un pintor espanyol d'origen italià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Eugenio Meléndez · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luisa Roldán

Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 8 de setembre de 1652 - Madrid, 10 de gener de 1706), coneguda popularment com La Roldana, va ser la primera escultora espanyola registrada.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Luisa Roldán · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Madrid · Veure més »

Majordom major del Rei d'Espanya

El Majordom major del Rei d'Espanya era el càrrec palatí a cura de l'organització de la Reial Casa i Patrimoni de la Corona d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Majordom major del Rei d'Espanya · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mallorca · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel Arias y Porres · Veure més »

Manuel d'Alòs i de Rius

Manuel d'Alòs i de Rius (s. XVIII-1752).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel d'Alòs i de Rius · Veure més »

Manuel d'Orléans, comte de Charny

Manuel Luiz d'Orléans y de Watteville, II comte de Charny i I duc de Castellammare (Brussel·les, 25 d'agost de 1677 - Nàpols, 14 de maig de 1740) fou un militar i aristòcrata al servei de Felip V d'Espanya i del Regne de Nàpols.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel d'Orléans, comte de Charny · Veure més »

Manuel de Benavides y Aragón

Manuel de Benavides y Aragón (Palerm, 31 de desembre de 1682 - Madrid, 11 d'octubre de 1748) va ser un noble i polític espanyol, desè comte de Santisteban del Puerto i primer duc del mateix títol, participant del gabinet de govern durant el curt regnat de Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel de Benavides y Aragón · Veure més »

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel de Coloma y Escolano · Veure més »

Manuel de Copons i d'Esquerrer

Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel de Copons i d'Esquerrer · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel Martí i Saragossà

Manuel Martí i Saragossà (Orpesa, Plana Alta, 19 de juliol de 1663 - Alacant, 21 d'abril de 1737), escriptor, hel·lenista, epigrafista, arqueòleg i humanista valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel Martí i Saragossà · Veure més »

Manuel Moliner i Rau

Manuel Moliner i Rau, nascut a Olot durant la segona meitat del segle XVII, fou un capità d'una companyia o esquadra de miquelets vigatans que durant l'any 1705 participà en l'operació de suport al setge austriacista de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel Moliner i Rau · Veure més »

Manuel Zumaya

Manuel Zumaya (Mèxic D.F., 1678 - Oaxaca, 1755) fou un compositor, organista i director de cor mexicà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Manuel Zumaya · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marçà · Veure més »

María Gautier Anton

María Sebastiana Antonia Gautier Anton (Madrid, 19 de gener de 1722 - 14 de desembre de 1784) va ser una terciària carmelita castellana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і María Gautier Anton · Veure més »

María Teresa de Vallabriga

María Teresa de Vallabriga y Rozas (Saragossa, 1750-1820) va ser una noble aragonesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і María Teresa de Vallabriga · Veure més »

Mare de Déu de la Cinta

Catedral de Tortosa – Vista parcial de la capella de la Verge de la Cinta. La Verge de la Cinta o Mare de Déu de la Cinta és una de les diverses advocacions de la Verge Maria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mare de Déu de la Cinta · Veure més »

Mari Pau Domínguez

Mari Pau Domínguez (Sabadell, Vallès Occidental, 1963) és una periodista i escriptora catalana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mari Pau Domínguez · Veure més »

Maria Anna Victòria de Baviera

Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera · Veure més »

Maria Anna Victòria de Borbó

Maria Anna Victòria de Borbó i Farnese (Madrid 1718 - Lisboa 1781) va ser una infanta d'Espanya de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de Portugal des de 1750 fins a l'any 1777 i regent del regne durant el trienni 1774 1777.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Anna Victòria de Borbó · Veure més »

Maria Antònia de Borbó

Maria Antònia Ferranda de Borbó i Farnese (Sevilla, 17 de novembre de 1729 - Moncalieri, 19 de setembre de 1785) va ser una infanta d'Espanya, que esdevingué reina consort de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III de Sardenya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Antònia de Borbó · Veure més »

Maria Bàrbara de Bragança

Maria Bàrbara de Bragança -de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa- (Lisboa, 4 de desembre de 1711-Aranjuez, 27 d'agost de 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Bàrbara de Bragança · Veure més »

Maria I de Portugal

Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil, 20 de març de 1816) fou princesa del Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina del Brasil (1815 – 1816).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria I de Portugal · Veure més »

Maria Isabel Anna de Borbó

Maria Isabel Anna de Borbó i de Saxònia (Gaeta, 30 d'abril de 1743 — Nàpols, 5 de març de 1749) va ser una princesa napolitana, filla de Carles VII de Nàpols i V de Sicília i de Maria Amàlia de Saxònia, morta en la infància.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Isabel Anna de Borbó · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia

Maria Lluïsa Antònia de Borbó i de Saxònia (Portici, 24 de novembre de 1745 - Viena, 15 de maig de 1792) va ser princesa de Nàpols i de Sicília, i des de 1759 va ser infanta d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó i de Saxònia · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya) · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois)

Maria Teresa de Savoia, comtessa d'Artois (Torí 1756 - Graz 1805).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa de Savoia (comtessa d'Artois) · Veure més »

Maria Teresa Rafaela de Borbó

Maria Teresa Rafaela de Borbó i Farnese (Madrid, 11 de juny de 1726 - Versalles, 22 de juliol de 1746) va ser una infanta d'Espanya i delfina de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maria Teresa Rafaela de Borbó · Veure més »

Marianna del Palatinat-Neuburg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Marie-Anne de La Trémoille

s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »

Marquès d'Alfarràs

Marquès de d'Alfarràs és un títol nobiliari concedit per Felip V d'Espanya l'any 1702 a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquès d'Alfarràs · Veure més »

Marquès de la Romana

Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquès de la Romana · Veure més »

Marquès de Louville

Carles August de Allonville, marquès de Louville (Louville-la-Chenard, 18 de maig de 1664- ibídem, 20 d'agost de 1731) fou un noble francès, tingué un destacat protagonisme en els primers tres anys del regnat de Felip V de Castella, i posteriorment al Regne de França durant la regència del duc Felip III d'Orleans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquès de Louville · Veure més »

Marquesat d'Aguilar de Vilaür

El marquesat d'Aguilar fou un títol concedit per l'arxiduc Carles l'any 1711 a favor de Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat d'Aguilar de Vilaür · Veure més »

Marquesat d'Ariany

El Marquesat d'Ariany és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 13 de gener de 1717 a favor de Marc Antoni Cotoner i Sureda, militar i polític que va donar suport al pretendent francès durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat d'Ariany · Veure més »

Marquesat d'Estepa

El marquesat d'Estepa és un títol nobiliari espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat d'Estepa · Veure més »

Marquesat de Benavent

Marquès de Benavent és un títol nobiliari concedit el 1703 per Felip V a Martí de Sabater i d'Agullana, senyor de Benavent de Segrià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Benavent · Veure més »

Marquesat de Casa Fuerte

El marquesat de Casa Fuerte és un títol de la noblesa espanyola atorgat a Juan de Acuña y Bejarano pel rei Felip V d'Espanya, l'any 1708.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Casa Fuerte · Veure més »

Marquesat de Castellbell

'''Castell de Castellbell''', a '''Castellbell i el Vilar'''. El Marquesat de Castellbell és un títol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a Josep d'Amat i de Planella, senyor de Castellbell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Castellbell · Veure més »

Marquesat de Castelldosrius

Primer Marquès El marquesat de Castelldosrius és un títol nobiliari concedit el 1690 per Carles II a Manuel d'Oms i de Santa Pau.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Castelldosrius · Veure més »

Marquesat de Castellmeià

El Marquesat de Castellmeià és un títol nobiliari concedit el 1716 per Felip V a Francesc de Junyent i de Marimon.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Castellmeià · Veure més »

Marquesat de Ciutadilla

Castell de Ciutadilla, Urgell. Castell de Ciutadilla, Urgell. Escut del municipi de Ciutadilla, Urgell. El Marquesat de Ciutadilla és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 10 de juliol de 1702 a favor de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, Senyor de Ciutadilla.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Ciutadilla · Veure més »

Marquesat de Finale

El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Finale · Veure més »

Marquesat de la Quadra

El Marquesat de la Quadra (també: de la Cuadra)Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Ediciones Hidalguía.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de la Quadra · Veure més »

Marquesat de la Torre del Fangar

El Marquesat de la Torre del Fangar, dit normalment Marquesat de la Torre, és un títol nobiliari concedit a Nicolau Trullols i Dameto en diverses ocasions durant la Guerra de Successió Espanyola però no confirmat fins al 12 de març de 1728 per Felip V. D'entrada, el títol li fou concedit per Carles II gràcies a la intercessió del seu germà Francesc Trullols i Font de Roqueta, funcionari de confiança a la cort reial, però amb la mort del rei el 1700 restà pendent la signatura.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de la Torre del Fangar · Veure més »

Marquesat de Las Amarillas

Marquesat de las Amarillas, és un títol nobiliari espanyol, creat per Felip V, el 19 de maig de 1747, a favor de Francisco Pablo de Ahumada y Villalón.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Las Amarillas · Veure més »

Marquesat de Las Salinas

El Marquesat de las Salinas és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V, amb el vescomtat previ de Tagle, a favor de Juan Manuel Pérez de Tagle y Gómez de la Sierra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Las Salinas · Veure més »

Marquesat de Llupià

El Marquesat de Llupià és un títol nobiliari català atorgat el 4 de gener del 1702 pel rei Felip IV, en aquell moment, a favor d'Àngel Carles de Llupià i de Roger, noble català, fill de Carles de LlupiàMorales Roca, Francisco José (1983),, Ediciones Hidalguía.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Llupià · Veure més »

Marquesat de Moja

El marquesat de Moja és un títol nobiliari concedit l'11 de febrer el 1702 pel rei Felip V a favor de Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja (Olèrdola, Alt Penedès).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Moja · Veure més »

Marquesat de Portago

El Marquesat de Portago és un títol nobiliari espanyol creat el 13 d'octubre de 1744 pel rei Felip V a favor de José Gómez de Terán y Delgado, Tresorer General d'Hisenda i Ministre del Consell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Portago · Veure més »

Marquesat de Puerto Nuevo

El Marquesat de Puerto Nuevo és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip V el 8 de març de 1746 a favor de Josep Francesc d'Alòs i de Rius (Barcelona 1689 - ?).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Puerto Nuevo · Veure més »

Marquesat de Santa Maria de Barberà

El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Santa Maria de Barberà · Veure més »

Marquesat de Santiago

Es coneixen amb el nom de Marquesat de Santiago diversos llocs de senyoriu jurisdiccional del concessionari, ravals de la ciutat de Huete en la diòcesi i actual província de Conca: el llogaret i parròquia d'Uterviejo (pertanyent llavors al municipi de Caracenilla, després incorporat a Huete) i l'antiga vila de Cuevas de Santiago, que en aquells dies ja era un caseriu del municipi de Mazarulleque (avui de la Vall de Altomira).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Santiago · Veure més »

Marquesat de Sentmenat

Castell de Sentmenat al Vallès Occidental. El Marquesat de Sentmenat és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Carles II el 20 de desembre de 1699 a favor de Joan de Sentmenat i de Torralla (†1751), Comissari de l'Exèrcit de Catalunya, nomenat posteriorment gentilhome de cambra pel rei Felip V. El 7 de desembre de 1880, el rei Alfons XII va atorgar Grandesa d'Espanya al V marquès, Joaquim Maria de Sentmenat i de Vilallonga, Senador del Regne, i als seus descendents.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Sentmenat · Veure més »

Marquesat de Vivot

El Marquesat de Vivot és un títol nobiliari concedit el 25 de maig de 1717 a Joan Sureda i Villalonga de part del rei Felip V pel seu suport en la causa felipista durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat de Vivot · Veure més »

Marquesat del Palmer

El marquesat del Palmer és un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatlar i Serralta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat del Palmer · Veure més »

Marquesat del Verger

El Marquesat del Verger és un títol nobiliari espanyol creat el 8 d'agost de 1708 per l'arxiduc Carles d'Àustria a favor de Tomàs Burgues Safortesa i d'Olesa, regidor perpetu de Palma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Marquesat del Verger · Veure més »

Maspujols

Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maspujols · Veure més »

Mateu Bruguera i Lladó

carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »

Mateu Orfila i Rotger

Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mateu Orfila i Rotger · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Maulets (1705) · Veure més »

Medina de Rioseco

Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Medina de Rioseco · Veure més »

Melchor de Abarca

Melchor de Abarca y Velasco (c.1680 - Girona, 1760) Baró d'Abarca, fou militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i lluità en la batalla de l'11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Melchor de Abarca · Veure més »

Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero

fou un aristòcrata i militar castellà, I Marquès de Valdecañas i primer capità general de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Melchor de Avellaneda Sandoval y Romero · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Menorca · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mercurio Antonio López Pacheco

Mercurio Antonio López Pacheco y Portugal (per naixement: Mercurio Antonio Lopez Pacheco y Portugal Acuña Manrique Silva Girón y Portocarrero).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mercurio Antonio López Pacheco · Veure més »

Mers el-Kebir

Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Mers el-Kebir · Veure més »

Michel-Ange Houasse

Michel-Ange Houasse (París, 1680 - Arpajon, 1730) fou un pintor d'origen francès que treballà a Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Michel-Ange Houasse · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva

Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva, també citat en la bibliografia com Manuel Francisco Guerra, va ser un polític espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miguel Francisco Guerra Arteaga y Leiva · Veure més »

Miguel Valls

fou un mestre de capella valencià que es formà musicalment a Xàtiva, València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miguel Valls · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Milà · Veure més »

Milesians

"The Coming of the Sons of Miled", il·lustració de J. C. Leyendecker dins ''Myths & Legends of the Celtic Race'' (T. W. Rolleston, 1911) Els Milesians, segons la mitologia irlandesa, eren els fills de Míl Espáine, que es creu que era la forma irlandesa del llatí Miles Hispaniae, "soldat d'Hispània".

Nou!!: Felip V d'Espanya і Milesians · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Millena · Veure més »

Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya · Veure més »

Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya

El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya era un dels departaments ministerials en els quals s'organitzava l'Administració General de l'Estat entre els anys 2004 i 2018.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya · Veure més »

Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya

El Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d'Espanya · Veure més »

Ministeri d'Hisenda d'Espanya

El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri d'Hisenda d'Espanya · Veure més »

Ministeri d'Ultramar

El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri d'Ultramar · Veure més »

Ministeri de l'Interior d'Espanya

El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ministeri de l'Interior d'Espanya · Veure més »

Miquel de Pinós i de Rocabertí

Miquel de Pinós i de Rocabertí, també anomenat Miquel Antoni d'Alentorn (Barcelona, 1667 - ?, 1713) va ser un noble català, marquès d'Alentorn, germà de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, primer marquès de Santa María de Barberá.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miquel de Pinós i de Rocabertí · Veure més »

Miquel Joan de Taverner i Rubí

Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Veure més »

Miquel Malonda i Ponç de la Parra

Miquel Malonda i Ponç de la Parra (Binissalem, Mallorca, s. XVII-1736) fou un jurista, polític i escriptor mallorquí, partidari de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miquel Malonda i Ponç de la Parra · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Miquelet · Veure més »

Missió Geodèsica Francesa

Carta Geogràfica de la Costa Occidental de la Reial Audiència de quito (1751), per Jordi Joan i Antonio de Ulloa La Missió Geodèsica a la Reial Audiència de Quito va ser una expedició científica duta a terme al en els actuals territoris de l'Equador per mesurar un grau de longitud a l'equador terrestre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Missió Geodèsica Francesa · Veure més »

Moixiganga

Moixiganga de Tarragona La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d'uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Moixiganga · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monòver · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Moneda catalana · Veure més »

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monestir d'El Escorial · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Montserrat

miniatura Sant Benet de Montserrat és un monestir de monges Benedictines del municipi de Marganell (Bages).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monestir de Sant Benet de Montserrat · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monopoli · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Montcada i Reixac · Veure més »

Montfort (Vinalopó Mitjà)

Montfort (en castellà i oficialment, Monforte del Cid) és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Montfort (Vinalopó Mitjà) · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Montgat · Veure més »

Monument als defensors del 1714

L'escultura commemorativa anomenada Monument als defensors del 1714 o Monument de l'Onze de Setembre és un element arquitectònic que podem trobar a la vila de Cardona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Monument als defensors del 1714 · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Morella · Veure més »

Moros i Cristians de Banyeres de Mariola

Les Festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola és una festivitat celebrada anualment a aquesta població de la comarca de l'Alcoià, i que recorda els enfrontaments medievals entre els bàndols islàmics i cristians.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Moros i Cristians de Banyeres de Mariola · Veure més »

Muralles d'Oriola

Les muralles de la ciutat d'Oriola constituïen una construcció defensiva d'origen greco-cartaginesa, que es va construir aprofitant les defenses naturals amb les quals comptava la ciutat (el riu i la muntanya posterior denominada de Sant Miquel).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Muralles d'Oriola · Veure més »

Muralles de Girona

Les muralles de Girona són el conjunt d'elements defensius (muralles, castells, torres, portals i baluards) que envolten el nucli històric de la ciutat de Girona, a la comarca del Gironès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Muralles de Girona · Veure més »

Museu de Belles Arts d'Astúries

El Museu de Belles Arts d'Astúries està instal·lat en el Palau de Velarde, la Casa d'Oviedo-Portal i la Casa de Solís-Carbajal en els carrers de la Rúa i Santa Ana d'Oviedo.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Museu de Belles Arts d'Astúries · Veure més »

Museu de Belles Arts de Múrcia

El Museu de Belles arts de Múrcia (MUBAM) és una institució museística de la ciutat de Múrcia, (Regió de Múrcia, Espanya), l'origen de la qual se situa en 1864, quan es va crear el Museu Provincial per instància de la Comissió Provincial de Monuments.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Museu de Belles Arts de Múrcia · Veure més »

Museu de Soldadets de Plom l'Iber

El Museu de Soldadets de Plom l'Iber s'ubica al palau dels marquesos de Malferit, una casa senyorial de finals del o principis del, al centre antic de València, al número 22 del carrer dels Cavallers de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Museu de Soldadets de Plom l'Iber · Veure més »

Museu Nacional de les Cultures

El Museu Nacional de les Cultures és un museu nacional de la Ciutat de Mèxic dedicat a la difusió de les cultures del món, les del passat i les del present.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Museu Nacional de les Cultures · Veure més »

Muskiz

Muskiz és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Gran Bilbao.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Muskiz · Veure més »

Musoles

Musoles és una família nobiliària assolada a València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Musoles · Veure més »

N-2

La (anteriorment), coneguda popularment com a Carretera de Madrid a França per Barcelona és una carretera radial que uneix Madrid i el pas fronterer de Els Límits (municipi de La Jonquera) passant per localitats com Alcalá de Henares, Guadalajara, Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і N-2 · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Nicolas de Fer

Nicolas de Fer, 1646 – 25 d'octubre de 1720, va ser un cartògraf i geògraf francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nicolas de Fer · Veure més »

Nicolau de Sant Joan

Nicolau de Sant Joan participà en la Junta de Braços celebrada al palau de la Generalitat de Catalunya el 30 de juny de 1713.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nicolau de Sant Joan · Veure més »

Nicolau Trullol i Dameto

fou un noble i polític mallorquí, primer marquès de la Torre i destacat partidari de la Casa d'Àustria durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nicolau Trullol i Dameto · Veure més »

Nova Granada

El Nou Regne de Granada varen ser un grup de províncies colonials del nord de Sud-amèrica, que corresponia principalment a l'actual Colòmbia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nova Granada · Veure més »

Nucli antic de Cervera

El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nucli antic de Cervera · Veure més »

Nucli històric de Xàtiva

El Conjunt Històric Artístic de la Ciutat de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià, està declarat Bé d'interès cultural i té anotació ministerial número R -53-0000258, amb data de disposició 25 de juny de 1982.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nucli històric de Xàtiva · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Nules · Veure més »

Numismàtica

Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Numismàtica · Veure més »

Ocupació austriacista de Madrid

Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »

Oleguer d'Ametller i Pescio

Oleguer d'Ametller i Pescio (Barcelona s. XVIII) era un advocat filipista fill de l'advocat borbònic i conseller de Castella Francesc Ametller i Perer (1658-1726), un dels partidaris catalans més importants de Felip V i un dels precursors de la Nova Planta catalana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Oleguer d'Ametller i Pescio · Veure més »

Oliva (Safor)

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Oliva (Safor) · Veure més »

Ollauri

Ollauri és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ollauri · Veure més »

Olocau del Rei

Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Olocau del Rei · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Olot · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Onil · Veure més »

Orde de la Banda

Miniatura d'Alfons XI de Castella LOrde de la Banda fou un orde militar del Regne de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Orde de la Banda · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Oristà

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès a la vall de la riera Gavarresa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Oristà · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і País Valencià · Veure més »

Pacte de Sant Sebastià

El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pacte de Sant Sebastià · Veure més »

Pacte dels Vigatans

El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pacte dels Vigatans · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pactes de Família · Veure més »

Paeria de Cervera

La Paeria de Cervera és un edifici barroc del -, situat i presidint a la plaça Major.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Paeria de Cervera · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau de Revillagigedo

El Palau de Revillagigedo o del Marquès de San Esteban del Mar està situat a la localitat asturiana de Gijón, al barri de Cimadevilla, a la plaça del Marquès de San Esteban, al costat de la Col·legiata de San Juan.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de Revillagigedo · Veure més »

Palau de Santoña

El palau de Santoña o palau dels ducs de Santoña (antigament palau de Goyeneche) és un palau urbà que es troba a la cantonada dels carrers Huertas i Príncipe, a la ciutat de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau de Santoña · Veure més »

Palau del Buen Retiro

El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau del Buen Retiro · Veure més »

Palau del Parlament de Catalunya

El Palau del Parlament de Catalunya, antic arsenal de la Ciutadella, és un edifici situat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau del Parlament de Catalunya · Veure més »

Palau dels Barons de Pinós

El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau dels Barons de Pinós · Veure més »

Palau Llobera

El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Llobera · Veure més »

Palau Reial d'El Pardo

Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial d'El Pardo · Veure més »

Palau Reial de la Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de la Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial de la Granja de San Ildefonso · Veure més »

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial de Madrid · Veure més »

Palau Reial de Riofrío

El Palau Reial de Riofrío, situat al terme municipal del Real Sitio de San Ildefonso, a la província de Segòvia, és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial de Riofrío · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palau Reial Major · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Palma · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parets del Vallès

Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Parets del Vallès · Veure més »

Passatge de Madoz

El Passatge de Madoz és un pas per vianants que uneix el carrer de Ferran, a l'alçada del número 10, amb la Plaça Reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Passatge de Madoz · Veure més »

Passeig del Born (Barcelona)

XVIII El passeig del Born és un passeig del barri del Born, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que s'estén entre l'antic Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Passeig del Born (Barcelona) · Veure més »

Patatxo

Desembarcament de navilis espanyols a la Batalla de l'Illa Terceira o tercera, durant el combat naval el 26 de juliol de 1582, entre una esquadra espanyola de 26 naus on van participar diversos ''' patatxos ''', comandats per Dom Álvaro de Bazán, i una esquadra francesa de 60, al comandament de l'almirall Filippo di Piero Strozzi, i que acabà amb una aclaparadora victòria per als espanyols s Un patatxo és un tipus d'embarcació de vela amb dos pals, molt lleugera i de poc calat, una mena de barreja entre un bergantí i una goleta, que en els seus inicis va ser un vaixell de guerra, estant destinat a la vigilància i inspecció de les costes i ports normalment supeditada a una altra embarcació de més importància o mida, i també per a viatges transpacífics, encara que posteriorment es va utilitzar per a fins civils o d'aprovisionament i que solia ser d'unes 30 tones.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Patatxo · Veure més »

Patricio Laules Brian

Patricio Laules (Lauwles) y Briaen Denn y Staines, també conegut como Patrick Lolles (Kilkenny, (Irlanda), 1676 - Mallorca, 19 de març de 1739) va ser un militar i diplomàtic espanyol, membre de l'Orde d'Alcántara.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Patricio Laules Brian · Veure més »

Pau de Miró i Claveguera

Hotel de Londres, antic Palau dels Miró, el 1910 Pau de Miró i Claveguera (Reus, 10 de juliol de 1695 - 26 de novembre de 1772) va ser un botiguer i comerciant català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pau de Miró i Claveguera · Veure més »

Pau de Miró i Simó

Pau de Miró i Simó (Reus, 25 de gener de 1678 - Reus, 11 d'octubre de 1741) va ser un pagès i negociant català que el 1752 va rebre el privilegi de cavaller a títol pòstum, a petició del seu fill Francesc de Miró i Roig.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pau de Miró i Simó · Veure més »

Pau Duran

Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pau Duran · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Pau Milà i Fontanals

Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pau Milà i Fontanals · Veure més »

Pedra dels Maulets

La Pedra dels Maulets és el nom popular amb què es coneix el monument als maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que està situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de la Costera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedra dels Maulets · Veure més »

Pedreguer

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedreguer · Veure més »

Pedro Cayetano Fernández del Campo

Pedro Cayetano Fernández del Campo Angulo y Velasco y Salvatierra, II marquès de Mejorada i de la Breña (Madrid, 22 d'abril de 1656 - Madrid, 16 de maig de 1721) home d'estat castellà partidari de l'absolutisme, ocupà la secretaria del Despatx Universal durant els primers de Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro Cayetano Fernández del Campo · Veure més »

Pedro de Ribera

Pedro de Ribera (Madrid, 4 d'agost de 1681 - Madrid, 1742) fou un arquitecte espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro de Ribera · Veure més »

Pedro Félix de la Croix de Chevrières

Pedro Félix de la Croix de Chevrières, comte de Sayve (17 de febrer de 1686 - 1775) fou un militar francès al servei de la corona espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro Félix de la Croix de Chevrières · Veure més »

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »

Pedro Sarmiento y Toledo

Pedro Sarmiento y Toledo, III marquès de Mancera (c. 1625-1715) i III comte de Gondomar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro Sarmiento y Toledo · Veure més »

Pedro Scotti de Agóiz

Pedro Scotti de Agoiz (Pamplona, 5 de gener de 1676 – 1730) va ser un funcionari i escriptor navarrès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pedro Scotti de Agóiz · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pego · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Peníscola · Veure més »

Pere Batlle (metge)

Pere Batlle (Reus, segle XVII -) va ser un metge català i alcalde de Reus diverses vegades.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Batlle (metge) · Veure més »

Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Costa i Cases · Veure més »

Pere de Torrelles i Sentmenat

Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere el Gran · Veure més »

Pere Ferrussola

El Pare Pere Ferrussola (Olot, 1 d'agost de 1705 - Ferrara, 24 de maig de 1771) fou un religiós jesuïta i professor universitari a Cervera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Ferrussola · Veure més »

Pere Puig (negociant)

va ser un comerciant i polític que arribà a alcalde de Reus en diverses ocasions.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Puig (negociant) · Veure més »

Pere Vieta i Gibert

Pere Vieta i Gibert o Pere de Vieta i Gibert (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1779 - Barcelona, 7 d'octubre de 1856) fou un metge, cirurgià i físic català, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona entre 1843 i 1848.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Vieta i Gibert · Veure més »

Pere Vinyals i Veguer

Pere Vinyals i Veguer fou un militar català que destacà en el setge de Barcelona del 1713-1714 lluitant contra els filipistes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Vinyals i Veguer · Veure més »

Pere Voltes i Bou

Pedro Voltes Bou (Reus, 1 de juliol de 1926-Barcelona, 11 de març de 2009) va ser un prolífic escriptor, historiador, advocat, economista, periodista i professor espanyol, que va publicar més de vuitanta llibres al llarg de la seva vida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pere Voltes i Bou · Veure més »

Petrer

Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Petrer · Veure més »

Picador de cavalls

“Aires” de terra. Gravat de Parrocel de ''l'École de cavalerie'', François Robichon de La Guérinière (ed.1733) En l'Edat Mitjana i èpoques posteriors, un picador era una persona dedicada a domar i ensinistrar cavalls.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Picador de cavalls · Veure més »

Pierre Robinet

Pierre Robinet (en castellà: Pedro Robinet) (-) Jesuïta francès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pierre Robinet · Veure més »

Pies Fundacions

Les Pies Fundacions és un sector de territori del Baix Segura i del Baix Vinalopó situat entre Crevillent, Elx, Guardamar del Segura, Rojals, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Almoradí, Catral i Albatera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pies Fundacions · Veure més »

Pintor de cambra

Un pintor de cambra o pintor de la cort era un artista que pintava per als membres d'una família reial o noble.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pintor de cambra · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pirateria marítima · Veure més »

Platja des Cavall d'en Borràs

La platja des Cavall d'en Borràs es troba al nord de Formentera entre la cala Savina i la platgeta des Carregador que la separa de ses Illetes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Platja des Cavall d'en Borràs · Veure més »

Plàcid de Copons i de Esquerrer

Va ser un Jurista i polític pallarès que va tenir un paper destacat durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Plàcid de Copons i de Esquerrer · Veure més »

Pont de Carles III

Detall del pont, cap a l'any 1867. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.L'Arxiu Ruiz Vernacci es troba a la seu de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, a Madrid. Aquesta fotografia del pont correspon al negatiu de vidre NIM: 03094. J. Laurent, a partir de l'any 1870. Negatiu de vidre conservat a Madrid, a l'arxiu Ruiz Vernacci. El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclàssic construït per ordre de Carles III, del qual rebé el nom, sobre el riu Llobregat a l'alçada de Molins de Rei, que esdevingué clau per a la comunicació entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pont de Carles III · Veure més »

Porcellana de l'Alcora

La Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana de l'Alcora fou una manufactura reial creada el 1727 a L'Alcora a iniciativa de Bonaventura Ximénez d'Urrea i Abarca de Bolea, IX comte d'Aranda, pare del posterior comte d'Aranda Pedro Pablo Abarca de Bolea, que formaria part dels equips de govern il·lustrats de Carles III i Carles IV, i fou qui impulsà aquesta fàbrica més destacadament.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Porcellana de l'Alcora · Veure més »

Port de Mataró

El Port de Mataró és un port esportiu inaugurat l'any 1991 a la ciutat de Mataró, capital del Maresme.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Port de Mataró · Veure més »

Portada/article gener 16

Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Portada/article gener 16 · Veure més »

Portada/efemèride desembre 19

19.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Portada/efemèride desembre 19 · Veure més »

Portada/efemèride gener 10

10.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Portada/efemèride gener 10 · Veure més »

Portantveus de general governador

XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Portantveus de general governador · Veure més »

Pragmàtica Sanció de 1767

La Pragmàtica Sanció de 1767 va ser una ordre del rei Carles III d'Espanya per la que es dictava l'expulsió dels jesuïtes de tots els dominis de la corona d'Espanya incloent els d'ultramar, el que suposava un nombre proper als 6.000.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pragmàtica Sanció de 1767 · Veure més »

Pragmàtica Sanció de 1830

La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Pragmàtica Sanció de 1830 · Veure més »

Prats de Lluçanès

Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès de la qual n’és la capital.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Prats de Lluçanès · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »

Presa austriacista de Mallorca

La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa austriacista de Mallorca · Veure més »

Presa borbònica de Mallorca

La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presa del castell de Gironella

La presa del castell de Gironella va ser un atac reeixit de l'Exèrcit de Catalunya de l'interior contra les forces borbòniques que defensaven el castell de Gironella, el 1714, durant la Guerra dels catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Presa del castell de Gironella · Veure més »

Primer Congrés de Rastatt

El Primer Congrés de Rastatt, començat el novembre de 1713, es dugueren a terme negociacions entre França i Àustria per a negociar el final de la Guerra de Successió Espanyola, que culminaria amb el Tractat de Rastatt signat el 7 de març de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Primer Congrés de Rastatt · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Primera República Espanyola · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Principat de Catalunya · Veure més »

Província d'Alacant

La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Província d'Alacant · Veure més »

Puebla de Sanabria

Puebla de Sanabria és un municipi de la província de Zamora, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Puebla de Sanabria · Veure més »

Puteal de la Moncloa

El Puteal de la Moncloa, també conegut com a Puteal de Madrid, és un brocal de pou -puteal en llatí- realitzat a l'antiga Roma en el segle I i pertanyent als fons del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid on té el número d'inventari 2691.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Puteal de la Moncloa · Veure més »

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Quàdruple Aliança · Veure més »

Química a Catalunya

La química és la ciència que estudia l'estructura, les propietats, la composició i la transformació dels materials.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Química a Catalunya · Veure més »

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Querimònia · Veure més »

Quintes

S'anomenaven quintes als joves que en complir la majoria d'edat anaven a acomplir el servei militar.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Quintes · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »

Règim foral

Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Règim foral · Veure més »

Real Acuerdo

Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l'Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l'organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Real Acuerdo · Veure més »

Real Fábrica de Artillería de La Cavada

Localització de les Reials Fàbriques d'Artilleria de Liérganes i La Cavada. La franja blava mostra la vall del riu Miera, d'especial importància per al desenvolupament de l'activitat a les dues fàbriques La Reial Fàbrica d'Artilleria de la Cavada foren uns alts forns a Liérganes i La Cavada, en els municipis de Liérganes i Riotuerto, en Cantàbria (Espanya).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Real Fábrica de Artillería de La Cavada · Veure més »

Real Maestranza de Caballería de Sevilla

Escut. Seu de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla, al Passeig de Colón, junt a la plaça de toros. Ferran III de Castella Carles II Felip V Maestranza de Caballería a l'esquerra i Plaça de Toros de la Maestranza a la dreta La Real Maestranza de Caballería de Sevilla és una corporació nobiliària els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta, i té la seu a Sevilla (Andalusia. Fou fundada oficialment el 1670 per Carles II d'Espanya i és l'hereva de la Germandat de Sant Hermenegild; està composta exclusivament per homes d'antics llinatges aristocràtics. El Germà Gran és l'actual rei d'Espanya Felip VI. Com totes les maestranzas, va ser creada originalment per formar els nobles en la pràctica militar de l'equitació. Avui és dedicada a la caritat, al desenvolupament i la promoció de les arts eqüestres i taurines, i és més coneguda per ser la propietària de la plaça de toros de la Maestranza. També té una missió patrocinar les arts i la cultura a Sevilla i la seva regió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Real Maestranza de Caballería de Sevilla · Veure més »

Recinte fortificat de Cervera

El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Recinte fortificat de Cervera · Veure més »

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada «per la llibertat de Catalunya», demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una «Republica Libera de Cathalunya».

Nou!!: Felip V d'Espanya і Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »

Recreació de la batalla d'Almansa

La recreació de la batalla d'Almansa és un esdeveniment que se celebra anualment a la ciutat d'Almansa (província d'Albacete, Espanya) amb motiu de la batalla del 25 d'abril de 1707, en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Recreació de la batalla d'Almansa · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reformisme borbònic · Veure més »

Regió de Castelló

Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regió de Castelló · Veure més »

Regiment

El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31

El Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n.º 31 és una unitat de infanteria mecanitzada de l'Exèrcit de Terra Espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment d'Infanteria Mecanitzada "Asturias" n. 31 · Veure més »

Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6

El Regiment d'Infanteria Saboya núm.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6 · Veure més »

Regiment de cavalleria La Fe

El Regiment de cavalleria La Fe fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de cavalleria La Fe · Veure més »

Regiment de cavalleria Rafael Nebot

El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de cavalleria Rafael Nebot · Veure més »

Regiment de la Diputació del General de Catalunya

El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Regiment de Mataró

El Regiment de Mataró fou una unitat militar austriacista durant la guerra de successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de Mataró · Veure més »

Regiment de Nostra Senyora del Roser

El Regiment de Nostra Senyora del Roser fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de Nostra Senyora del Roser · Veure més »

Regiment de Sant Narcís

El Regiment de Sant Narcís fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment de Sant Narcís · Veure més »

Regiment Ultònia

El Regiment Ultònia va ser un regiment de l'exèrcit espanyol (1709 - 1818) reclutat entre irlandesos que van fugir després de la derrota dels catòlics a mans de Guillem III d'Orange-Nassau l'any 1691.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regiment Ultònia · Veure més »

Regions Militars d'Espanya

Les Regions Militars van ser una subdivisió administrativa de tipus militar que van existir a Espanya des del fins a finals del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regions Militars d'Espanya · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne de Còrsega

El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Còrsega · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia

La Reial Acadèmia de Farmàcia té el seu origen en 1737, any en el qual una real cèdula de Felip V aprova els estatuts del Reial Col·legi de Professors Apotecaris de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia · Veure més »

Reial Alcàsser de Madrid

El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Alcàsser de Madrid · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència de València

La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Audiència de València · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Cadastre de Catalunya

Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Cadastre de Catalunya · Veure més »

Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara

''La caça de la guatlla'', un dels cartrons que Goya entregà a la Real Fábrica el 1775, quan subministrava models que després eren transformats en tapissos Francisco de Goya y Lucientes La Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara és una de les manufactures reials per a la fabricació d'objectes de luxe creades per la política mercantilista de la Il·lustració espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara · Veure més »

Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona

Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona · Veure més »

Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa

Escut La Real Mestrança de Cavalleria de Saragossa és una institució nobiliària que ha tingut diverses funcions a la ciutat de Saragossa i que té el seu origen en el.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Rellonejador

Goya. Rellonejador o rellonejadora és el nom que rep el matador de toros a cavall, lligat a la més antiga tradició i orígens de la tauromàquia, quan els toreros muntats a cavall i no els del carrer, eren el centre de l'espectacle taurí.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rellonejador · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola

Retrat de Felip V d'Espanya a cavall. Pintat per Jean Ranc el 1723 La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Requena · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Retrat de Lluís XIV

Retrat de Lluis XIV és una obra del pintor rossellonès Jacint Rigau-Ros i Serra.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Retrat de Lluís XIV · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Reus · Veure més »

Revista de Menorca

La Revista de Menorca és una publicació de temàtica cultural fundada el 1888 a Maó per un grup d'intel·lectuals menorquins sorgits de El Liberal entre els quals destaquen Joan Seguí Rodríguez i Pere Riudavets.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Revista de Menorca · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Revolta dels Barretines · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Revolució Industrial · Veure més »

Riu de la Plata

El Riu de la Plata és l'estuari creat pel riu Paranà i el riu Uruguai, formant sobre la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Riu de la Plata · Veure més »

Robert Walpole

Robert Walpole, 1r comte d'Orford KG KB PC (Houghton (Norfolk), 26 d'agost de 1676 – Londres, 18 de març de 1745), fou un polític anglès considerat, de facto el primer que va fer de prime minister de la Gran Bretanya, a causa del domini que va exercir dins del gabinet.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Robert Walpole · Veure més »

Rococó

Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rococó · Veure més »

Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Veure més »

Rosa María de Castro y Centurión

Rosa María de las Nieves Ruiz de Castro y Centurión (Madrid, 29 d'agost de 1691 - 14 de març de 1772) va ser una noble espanyola, XII comtessa de Lemos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rosa María de Castro y Centurión · Veure més »

Rossell

Rossell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Rossell · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Saix

Saix (IPA), en castellà i oficialment Sax (IPA:, evolució a partir de la pronúncia antiga de) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Saix · Veure més »

Salvador de March i Bellver

va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Salvador de March i Bellver · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

San Fernando de Henares

San Fernando de Henares és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Felip V d'Espanya і San Fernando de Henares · Veure més »

Sancho de Echevarría

Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, construïda per desig de Sancho de Echevarría. Sancho de Echevarría (Hondarribia, segle XVII- Vinaròs, 1714) fou un militar d'origen basc, governador militar de la vila de Peníscola durant el setge que van dur a terme les tropes de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sancho de Echevarría · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Esteve de Parets

Sant Esteve de Parets és una església de Parets del Vallès (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Esteve de Parets · Veure més »

Sant Fulgenci (Baix Segura)

Sant Fulgenci (en castellà i oficialment San Fulgencio) és un municipi del País Valencià situat al Baix Segura, al marge esquerre del riu Segura, prop de Rojals.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Fulgenci (Baix Segura) · Veure més »

Sant Jordi (Baix Maestrat)

Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Pere de les Cases d'Alcanar

Sant Pere de les Cases d'Alcanar és una església de les Cases d'Alcanar (al municipi d'Alcanar, Montsià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Pere de les Cases d'Alcanar · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Pol de Mar · Veure més »

Sant Quintí de Mediona

Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Quintí de Mediona · Veure més »

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »

Santa Maria d'Espirà de Conflent

Santa Maria d'Espirà de Conflent és l'església parroquial del poble d'Espirà de Conflent, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Santa Maria d'Espirà de Conflent · Veure més »

Santalla d'Ozcos

Santalla d'Ozcos (en gallec Santalla de Ozcos i en castellà Santa Eulalia de Oscos) és un conceyu asturià a la zona occidental de la província dins de la comarca de l'Eo-Navia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Santalla d'Ozcos · Veure més »

Símbols d'Elda

L'escut i la bandera d'Elda són els símbols representatius d'Elda, municipi del País Valencià, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Símbols d'Elda · Veure més »

Símbols d'Onil

L'escut i la bandera d'Onil són els símbols representatius oficials d'Onil, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Símbols d'Onil · Veure més »

Símbols de Banyeres de Mariola

L'escut i la bandera de Banyeres de Mariola són els símbols representatius de Banyeres de Mariola, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Símbols de Banyeres de Mariola · Veure més »

Sòria

Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sòria · Veure més »

Sebastián de la Cuadra y Llarena

Sebastián de la Cuadra y Llarena, Marquès de Villarías (Muskiz, Biscaia, 19 de gener de 1687 - Madrid, 23 d'abril de 1766) va ser Secretari d'Estat d'Espanya en substitució de José Patiño Rosales durant el regnat de Felip V i cofundador de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran en 1744.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sebastián de la Cuadra y Llarena · Veure més »

Sebastián Durón

Sebastián Durón (Brihuega, Guadalajara, 19 d'abril de 1660 - Kanbo, 3 d'agost de 1716) va ser un compositor espanyol del Barroc.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sebastián Durón · Veure més »

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Secretari d'Estat i del Despatx Universal · Veure més »

Segimon Comas i Vilar

Segimon Comas i Vilar (o Segimon Comes i Vilar) (Sant Quirze de Besora, ca. 1685 Rossich - 2007, pàg. 5. – Barcelona, 1740)Diccionari biogràfic de l'ABL fou un sacerdot, doctor en ambdós drets, catedràtic de lletres humanes de la Universitat de Barcelona i primer president de l'acadèmia literària de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Segimon Comas i Vilar · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Segle XVIII · Veure més »

Senyoria de Castellbell

La senyoria de Castellbell fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual de Castellbell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Castellbell · Veure més »

Senyoria de Vacarisses

La Senyoria de Vacarisses fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual de Vacarisses.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Senyoria de Vacarisses · Veure més »

Setaigües

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setaigües · Veure més »

Setge d'Ares

El Setge d'Ares fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutadella el 15 de juliol de 1708, acabant la presa del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge d'Ares · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Cardona (1711)

El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Cardona (1711) · Veure més »

Setge de Cardona (1713)

El setge de Cardona es lliurà l'octubre de 1713 enfrontant les tropes borbòniques contra les tropes catalanes durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Cardona (1713) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1713)

El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1714)

El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »

Setge de Conca

El setge de Conca fou una sèrie d'episodis ocorreguts en el front peninsular de la Guerra de Successió Espanyola que conduïren a una ràpida alternança de la possessió de la ciutat de Conca a finals d'estiu i principis de la tardor del 1706.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Conca · Veure més »

Setge de Dénia (1707)

El Setge de Dénia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupació del Regne de València per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Dénia (1707) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1727)

Defenses de Gibraltar de 1704 que amb lleus modificacions es van mantenir iguals en el setge de 1727. El setge a Gibraltar de 1727 va ser el segon setge dut a terme per les tropes espanyoles, després del primer setge de 1704 amb la intenció de recuperar la plaça forta de Gibraltar després que aquesta hagués estat presa el 1704 per la coalició anglo-neerlandesa durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Gibraltar (1727) · Veure més »

Setge de Gibraltar (1779-1783)

El setge de Gibraltar de 1779 o Gran Setge a Gibraltar, el tercer dut a terme per Espanya des de la Presa de Gibraltar per recuperar la ja colònia britànica, va ser la campanya més important que es va realitzar a la zona durant el i va tenir com a antecedents els setges de 1704 i 1727.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Gibraltar (1779-1783) · Veure més »

Setge de Girona de 1711

El setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat de Girona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Girona de 1711 · Veure més »

Setge de la Seu d'Urgell (1719)

El Setge de la Seu d'Urgell de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de la Seu d'Urgell (1719) · Veure més »

Setge de Lleida (1707)

El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Lleida (1707) · Veure més »

Setge de Morella (1707)

El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament la ciutat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Morella (1707) · Veure més »

Setge de Sant Mateu (1705-1706)

El setge de Sant Mateu fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Sant Mateu (1705-1706) · Veure més »

Setge de Toló (1707)

El setge de Toló de 1707 va durar del 29 de juliol al 21 d'agost de 1707 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Toló (1707) · Veure més »

Setge de Torí (1706)

El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Torí (1706) · Veure més »

Setge de Tortosa (1708)

El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Tortosa (1708) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1706)

El setge de Xàtiva de 1706 va ser un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Xàtiva (1706) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1707)

El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Setge de Xàtiva (1707) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sicília · Veure més »

Silvestre Garcia Escalona

Silvestre Garcia Escalona (Almonacid de Toledo (Toledo), 1647«». catholic-hierarchy.org. - Salamanca, 20 d'abril de 1729) va ser bisbe de Tortosa i de Salamanca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Silvestre Garcia Escalona · Veure més »

Simeó de Guinda i Apeztegui

Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660 - Sant Julià de Lòria, 27 d'agost de 1737) fou un eclesiàstic, copríncep episcopal d'Andorra i bisbe d'Urgell entre el 1714 i 1737.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Simeó de Guinda i Apeztegui · Veure més »

Sistema monetari mallorquí

Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sistema monetari mallorquí · Veure més »

Socarrats (gentilici)

Socarrats és un popular gentilici per a referir-se els veïns i naturals de Xàtiva (la Costera), per raó d'haver estat cremada durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Socarrats (gentilici) · Veure més »

Socarrats (malnom)

Amb l'apel·latiu "socarrats" són coneguts popularment els habitants de dos poblacions del País Valencià: Xàtiva i Cocentaina.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Socarrats (malnom) · Veure més »

Societat comanditària

La societat comanditària o en comandita és aquella societat en què, sota una raó social, uns socis (anomenats col·lectius) responen amb tots els seus béns del resultat de la gestió social, mentre que d'altres (comanditaris) responen únicament amb el capital aportat a la societat.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Societat comanditària · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Solsona · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sometent · Veure més »

Sommelier de Corps

El Sommelier de Corps era el càrrec palatí que estava a cura de la persona i les habitacions del Rei d'Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sommelier de Corps · Veure més »

Sonates de Domenico Scarlatti

Edició de dotze sonates de D.Scarlatti per John Johnson (Londres, 1752) Les Sonates de Domenico Scarlatti foren compostes per Giuseppe Domenico Scarlatti (1685-1757) un compositor Italià del Barroc que va compondre al llarg de la seva vida 555 sonates per a teclat, la majoria durant els seus anys de servei a les monarquies portuguesa i espanyola, que han esdevingut peces fonamentals en el repertori de teclistes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sonates de Domenico Scarlatti · Veure més »

Sota terra (peça de teatre)

Sota terra és un drama en tres actes i en vers, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea de Barcelona, la nit del 29 de gener de 1885.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Sota terra (peça de teatre) · Veure més »

Subtinent

El sotstinent o tinent segon és un grau d'oficial subaltern en les Forces Armades d'alguns països.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Subtinent · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tarragona · Veure més »

Taula de Canvi de Girona

La Taula de Canvi i Comuns Dipòsits de la ciutat de Girona (1443-1778) va ser una institució econòmica encarregada de gestionar els dipòsits i girs de diners, custodiar joies i altres objectes de valor, i exercir funcions de tresoreria municipal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Taula de Canvi de Girona · Veure més »

Taula de comuns dipòsits

La Taula de comuns dipòsits eren unes entitats financeres precursores de les actuals caixes d'estalvi modernes amb la diferència que estaven vinculades a les institucions municipals.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Taula de comuns dipòsits · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tauromàquia · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tàrrega · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teodoro Ardemans

Projecte de l'església Santos Justo y Pastor de Madrid. Teodoro Ardemans (Madrid, 1664 - 15 de febrer de 1726) va ser un pintor, tractadista, mestre d'obres i arquitecte espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Teodoro Ardemans · Veure més »

Terç

Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Terç · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Teresa Herrera

Teresa Margarita Herrera y Pedrosa, més coneguda com a Teresa Herrera (la Corunya, 10 de novembre de 1712 - 22 d'octubre de 1791), fou una filantropa gallega, fundadora del primer hospital de la seva ciutat natal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Teresa Herrera · Veure més »

Terra del Foc

''Les Éclaireurs'', a l'arxipèlag de la Terra del Foc Mapa de l'arxipèlag La Terra del Foc (en espanyol Tierra del Fuego) és un arxipèlag de l'extrem sud d'Amèrica, continent del qual està separada per l'estret de Magallanes.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Terra del Foc · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Terrassa · Veure més »

Titaigües

Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Titaigües · Veure més »

Tomàs Planes

Tomàs Planes (València, 1707 - 1790 o 1798) fon un gravador i argenter valencià, considerat un dels millors i amb més influència sobre l'art religiós i de les estampes d'eixe període.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tomàs Planes · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Toni Albà

Antoni Albà i Noya, més conegut com a Toni Albà, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961) és un humorista, actor i director de cinema català.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Toni Albà · Veure més »

Torre d'en Vergonyes

La Torre d'en Vergonyes és una torre de la muralla d'origen almohade situada a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torre d'en Vergonyes · Veure més »

Torre de Tavira

La Torre Tavira és la torre més alta de la ciutat antiga de Cadis (Andalusia, Espanya).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torre de Tavira · Veure més »

Torre del Cavaller Lloselles

La torre del Cavaller Lloselles és un edifici de Gelida (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torre del Cavaller Lloselles · Veure més »

Torre del Rellotge (Sants)

La Torre del Rellotge, popularment coneguda com a Cal Dimoni, és una antiga masia de Sants catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torre del Rellotge (Sants) · Veure més »

Torre Ramona

La Torre Ramona, o Torre Ramon, és un edifici de Subirats (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torre Ramona · Veure més »

Torredembarra

Torredembarra, anomenada normalment la Torre pels seus habitants és una vila i municipi costaner de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torredembarra · Veure més »

Torres de Montserrat

Les Torres de Monserrat, són un conjunt de torrasses de la muralla, d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torres de Montserrat · Veure més »

Torres del Seminari

Les Torres del Seminari són un conjunt de torrasses de muralla d'origen almohade situades a la ciutat d'Oriola (Baix Segura, País Valencià).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Torres del Seminari · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia

* Tractat de la Haia (1625), signat entre Anglaterra i les Províncies Unides pel qual es comprometen a donar ajuda econòmica a Christian IV de Dinamarca.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia · Veure més »

Tractat de la Haia (1698)

El Tractat de la Haia de 1698 o Primer Tractat de Partició fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia (1698) · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de la Haia (1720) · Veure més »

Tractat de Madrid (1721)

Els tractats de Madrid de 1721, signats entre Espanya, França, i el Regne de la Gran Bretanya significaren el final de la guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Madrid (1721) · Veure més »

Tractat de San Ildefonso (1777)

El tractat de San Ildefonso de 1777 va ser un acord signat entre Espanya i Portugal l'1 d'octubre de 1777, pel qual s'establien les fronteres entre tots dos països a Sud-amèrica.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de San Ildefonso (1777) · Veure més »

Tractat de Sevilla (1729)

El Tractat de Sevilla va ser un acord signat el 9 de novembre de 1729, després de la Guerra anglo-espanyola de 1727 - 1729, entre Espanya, França i Gran Bretanya al qual es van adherir posteriorment els Països Baixos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Sevilla (1729) · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat de Viena (1738)

El Tractat de Viena o Pau de Viena va ser signat el 18 de novembre de 1738 i va posar fi a la Guerra de Successió Polonesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat de Viena (1738) · Veure més »

Tractat hispanobritànic de Madrid (1750)

El Tractat hispanobritànic de Madrid, també conegut com a Tractat d'Aquisgran, va ser un tractat comercial entre Gran Bretanya i Espanya, signat formalment el 5 d'octubre de 1750 a Madrid, Gran Bretanya renuncià al dret d'A''siento de Negros'' i del vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 lliures.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tractat hispanobritànic de Madrid (1750) · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tremp (ciutat) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Treseta

Treseta és el nom amb que són coneguts dos tipus de moneda de billó de valors i característiques diferents, però que prenen el seu nom del fet de ser múltiples de tres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Treseta · Veure més »

Tribunal de Contrafaccions

El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »

Universitat Central de Veneçuela

La Universitat Central de Veneçuela (UCV) és una universitat pública de la República Bolivariana de Veneçuela, situada a la Urbanització Valle Abajo de la Parròquia San Pedro, al sud del centre geogràfic de la ciutat de Caracas.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat Central de Veneçuela · Veure més »

Universitat d'Eivissa

La Universitat d'Eivissa era l'òrgan d'administració territorial de les illes d'Eivissa i Formentera durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat d'Eivissa · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de l'Havana

La Universitat de l'Havana va ser fundada el 5 de gener de 1728 pels frares dominics pertanyents a l'Orde dels Predicadors.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de l'Havana · Veure més »

Universitat de La Laguna

La Universitat de La Laguna (castellà: Universidad de La Laguna, ULL) és una universitat pública situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, a Tenerife (Illes Canàries).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de La Laguna · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de Lleida · Veure més »

Universitat de Solsona

La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de Solsona · Veure més »

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya · Veure més »

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Universitat Rovira i Virgili · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Vacarisses

Vacarisses és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vacarisses · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Felip V d'Espanya і València · Veure més »

València i la instauració borbònica

A la mort sense descendència de Carles II es va produir un conflicte dinàstic que va desembocar en la Guerra de Successió, una contesa de dimensions europees que va tindre al territori valencià un dels seus escenaris.

Nou!!: Felip V d'Espanya і València i la instauració borbònica · Veure més »

Vall de Biar

La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vall de Biar · Veure més »

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vall dels Alforins · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Valladolid · Veure més »

Vallromanes

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vallromanes · Veure més »

Valsaín

Valsaín és una localitat del municipi del Real Sitio de San Ildefonso, en la província de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Valsaín · Veure més »

Valverde del Camino

Valverde del Camino és un municipi de la província de Huelva, a la comunitat autònoma d'Andalusia, aquesta població és seu de Partit Judicial.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Valverde del Camino · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu III

Víctor Amadeu III de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1726 - Moncalieri 1796) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1773 i 1796.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Amadeu III · Veure més »

Víctor Manuel I de Sardenya

El rei Víctor Manuel I de Sardenya. Víctor Manuel I de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1759 - Moncalieri 1824) fou duc de Savoia i rei de Sardenya des de l'any 1802 fins a la seva abdicació l'any 1821.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Víctor Manuel I de Sardenya · Veure més »

Vegueria de Barcelona

Àmbit metropolità de Barcelona Àmbit metropolità de Barcelona (1995 - 2016) Regió I de Barcelona (1936 - 1939) La vegueria de Barcelona fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, amb cinc segles de vigència.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vegueria de Barcelona · Veure més »

Vescomtat d'Eza

El Vescomtat d'Eza és un títol nobiliari espanyol, concedit per Felip V a José de Araiz Eza Gaztelu y Barricat, Senyor del Palau d'Eza a Navarra, el 4 de novembre de 1711.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vescomtat d'Eza · Veure més »

Vescomtat de Bellver

catalans. catalans. catalans. El Vescomtat de Bellver és un títol nobiliari, creat el 4 de maig de 1879 pel rei Alfons XII d'Espanya, a favor d'Antonio d'Alòs i López de Haro, tinent-general de l'Exèrcit, vicepresident del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vescomtat de Bellver · Veure més »

Vescomtat de l'Armería

El vescomtat de l'Armería és un títol nobiliari espanyol, del regne de Navarra, de caràcter perpetu i hereditari.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vescomtat de l'Armería · Veure més »

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Via fora els adormits · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vic · Veure més »

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »

Vicente de Argote y de Córdoba

Vicente de Argote y de Córdoba fou capità General de l´Esquadra de Galeres d´Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vicente de Argote y de Córdoba · Veure més »

Vidal Marín del Campo

Vidal Marín del Campo (Mora, 22 de febrer de 1653 - Madrid, 10 de març de 1709) va ser un religiós espanyol, bisbe de Ceuta (1694-1709) i inquisidor general (1705-1709).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vidal Marín del Campo · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vidreres · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vila-real · Veure més »

Viladrau

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al sud-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Viladrau · Veure més »

Vilanova d'Ozcos

Vilanova d'Ozcos (Villanueva de Oscos en castellà) és un ''conceyu'' de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vilanova d'Ozcos · Veure més »

Vilanova de Banat

Vilanova de Banat és una població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Vilanova de Banat · Veure més »

Villarta-Quintana

Villarta-Quintana és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Villarta-Quintana · Veure més »

Villaviciosa de Tajuña

Villaviciosa de Tajuña és una pedania del municipi de Brihuega (Guadalajara, Espanya) situat en el marge dret del riu Tajuña, a la comarca de la Alcarria.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Villena · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: Felip V d'Espanya і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virrei de Mallorca

El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Virrei de Mallorca · Veure més »

Xavo

Felip V - 1744 Un xavo - del castellà ochavo - era una antiga moneda espanyola de coure.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Xavo · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Xèrica · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Xuetes · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.

Nou!!: Felip V d'Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 10 de gener · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 d'abril · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 d'agost · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 11 de setembre · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 12 de maig · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 13 d'agost · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 d'agost · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 14 de gener · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 15 de gener · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 16 de gener · Veure més »

1666

196x196px.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1666 · Veure més »

1692

Sense descripció.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1692 · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 17 de maig · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 17 de novembre · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1701 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1706 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1710 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1716 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1718 · Veure més »

1719

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1719 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1724 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1725 · Veure més »

1728

Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1728 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 1766 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 18 d'agost · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 19 de desembre · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 19 de juny · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 2016 · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 22 de juny · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 25 d'octubre · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 26 de maig · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 27 de juliol · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 28 de novembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 29 d'abril · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 29 de desembre · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 3 d'octubre · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 30 d'abril · Veure més »

72ns Premis Tony

La 72ena edició dels Premis Tony va ser celebrada el 10 de juny de 2018 per reconèixer els èxits de les produccions de Broadway durant la temporada 2017–18.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 72ns Premis Tony · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 8 de maig · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 9 d'agost · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Felip V d'Espanya і 9 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Duc Felip d'Anjou, Excèrcit borbònic, Felip III d'Anjou, Felip IV d'Aragó, Felip IV d'Aragó i V de Castella, Felip IV de Borbó, Felip V d' Espanya, Felip V de Borbó, Felip V de Castella, Felip V d´Espanya, Felip V el Socarrat, Felip VIII de Borgonya, Felip Vè, Felip Vé, Felip d'Anjou, Felip l'Animós.