Taula de continguts
20 les relacions: Assemblea de Catalunya, Assemblea de Parlamentaris (1977), Camps de concentració francesos, Catalanisme, Comissió dels Vint, Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Eleccions generals espanyoles de 1977, Entesa dels Catalans, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Exili republicà espanyol, Felip Solé i Olivé, La retirada, Llista de diputats del Congrés dels Diputats d'Espanya entre 1977 i 2017, Lluís Solé i Sabarís, Nacionalistes d'Esquerra, Oriol Solé Sugranyes, Solé, Vall d'Aran, Vicenç Relats i Casas, 21 de juny.
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Veure Felip Solé i Sabarís і Assemblea de Catalunya
Assemblea de Parlamentaris (1977)
L'Assemblea de Parlamentaris del 1977 va ser un organisme polític que van formar el 25 de juny els diputats i senadors catalans elegits poc abans per les eleccions generals espanyoles de 1977.
Veure Felip Solé i Sabarís і Assemblea de Parlamentaris (1977)
Camps de concentració francesos
Camps de concentració al sud de França en acabar la Guerra Civil espanyola en 1939. Camp de concentració francès Comunista a un camp de concentració francès Homenatge i record als republicans espanyols internats al camp de concentració de Ribesaltes Tombes de republicans espanyols on hi havia el camp de concentració de Gurs Els camps de concentració francesos, de vegades referits a França (i en francès) eufemísticament com a camps d'internament, van ser precaris camps de concentració establerts per les autoritats franceses a la fi de la guerra civil espanyola per a confinar-hi, de 1939 a 1941, prop de mig milió d'exiliats republicans que fugien del franquisme, un fet que a França es coneix com "La Retirada" (usant el mot "retirada" en castellà o català a la llengua francesa).
Veure Felip Solé i Sabarís і Camps de concentració francesos
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Felip Solé i Sabarís і Catalanisme
Comissió dels Vint
La Comissió dels Vint és la comissió de representants de l'electorat català que va elaborar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'any 1979.
Veure Felip Solé i Sabarís і Comissió dels Vint
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Cartell de la Crida del 24 de juny de 1981 La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, referida sovint com a Crida a la Solidaritat, o la Crida, fou un moviment catalanista que va sorgir com a reacció al Manifiesto de los 2.300, que qüestionava el procés de normalització del català.
Eleccions generals espanyoles de 1977
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.
Veure Felip Solé i Sabarís і Eleccions generals espanyoles de 1977
Entesa dels Catalans
Papereta de l'Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977 L'Entesa dels Catalans va ser la candidatura unitària per al Senat espanyol, promoguda per l'Assemblea de Catalunya i formada per les principals forces socialistes (PSC-PSOE), comunistes (PSUC) i nacionalistes d'esquerres (ERC), amb suport d'Estat Català (EC), FNC i independents, a les primeres eleccions generals després del franquisme el 15 de juny de 1977.
Veure Felip Solé i Sabarís і Entesa dels Catalans
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Felip Solé i Sabarís і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Exili republicà espanyol
Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.
Veure Felip Solé i Sabarís і Exili republicà espanyol
Felip Solé i Olivé
Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes i Josep Maria Solé i Sabaté.
Veure Felip Solé i Sabarís і Felip Solé i Olivé
La retirada
Homenatge al coll dels Belitres dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el Pirineu per Portbou-Cervère en febrer de 1939 La retirada, en català, article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009.
Veure Felip Solé i Sabarís і La retirada
Llista de diputats del Congrés dels Diputats d'Espanya entre 1977 i 2017
La Llista de diputats del Congrés dels Diputats i de senadors del Senat, d'Espanya des de 1977 correspon al conjunt de diputats i senadors del Congrés dels Diputats i el Senat d'Espanya des de la Legislatura Constituent (C) fins a la XII Legislatura (XII).
Veure Felip Solé i Sabarís і Llista de diputats del Congrés dels Diputats d'Espanya entre 1977 i 2017
Lluís Solé i Sabarís
Lluís Solé i Sabarís (Gavà, Baix Llobregat, 18 de maig de 1908 - Capellades, Anoia, 14 de juliol de 1985) fou un geògraf i geòleg català.
Veure Felip Solé i Sabarís і Lluís Solé i Sabarís
Nacionalistes d'Esquerra
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou un moviment polític format el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i que es va dissoldre el 1984.
Veure Felip Solé i Sabarís і Nacionalistes d'Esquerra
Oriol Solé Sugranyes
Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).
Veure Felip Solé i Sabarís і Oriol Solé Sugranyes
Solé
* Albert Solé i Bruset (Bucarest, 1962), periodista i director de documentals.
Veure Felip Solé i Sabarís і Solé
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Felip Solé i Sabarís і Vall d'Aran
Vicenç Relats i Casas
Vicenç Relats i Casas (Lliçà d'Amunt, 29 de desembre de 1964) és un periodista i editor català.
Veure Felip Solé i Sabarís і Vicenç Relats i Casas
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Felip Solé i Sabarís і 21 de juny
També conegut com Felip Solé, Felip Solé Sabarís.