Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Albert Pallavicini, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Anna Paleologina Cantacuzena, Batalla de Clarença, Batalla de Falconara, Batalla de Manolada, Beatriu de Borbó, Beilicat de Tin, Blanca d'Anjou, Blanca de Nàpols, Carles II d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Casa de Courtenay, Caterina de Courtenay, Caterina de Valois-Courtenay, Conquesta del Principat d'Acaia, Constantí I de Tessàlia, Despotat de l'Epir, Durrës, Esmirna, Felip I, Felip I del Piemont, Felip II de Tàrent, Genealogia general dels Capets, Giovanni Boccaccio, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1296-1302), Guiu II de la Roche, Imperi Llatí, Isabel I d'Acaia, Jaume dels Baus, Jaume el Just, Joan I de Gravina, Joan I Orsini, Joan II Orsini, Joana I de Nàpols, Llista de prínceps d'Acaia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Tessalònica, Lluís de Borgonya, Lluís I de Borbó, Lluís I de Tàrent, Margarida d'Acaia, Martí Zacaries, Matilda d'Hainaut, Nicèfor I Àngel, Nicolau I Orsini, Principat d'Acaia, Principat de Tàrent, ..., Quios, Regne de Tessalònica, Robert II de Tàrent, Sanç I de Mallorca, Tomàs I Àngel, Umar Beg Baha al-Din Ghazi. Ampliar l'índex (6 més) »
Albert Pallavicini
Albert Pallavicini (italià: Alberto Pallavicini) fou el cinquè marquès de Bodonitza des de la mort del seu pare fins al seu propi decés el 1311.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Albert Pallavicini · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Andrònic III Paleòleg
Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Andrònic III Paleòleg · Veure més »
Anna Paleologina Cantacuzena
Anna Paleologina Cantacuzena, en grec medieval Άννα Καντακουζηνή, morta després del 1313, era la neboda de l'emperador romà d'Orient Miquel IX Paleòleg.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Anna Paleologina Cantacuzena · Veure més »
Batalla de Clarença
La batalla de Clarença fou una de les batalles de la conquesta del Principat d'Acaia, conflicte que va sorgir per l'enfrontament de dues cosines que reclamaven la titularitat d'aquest principat.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Batalla de Clarença · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Batalla de Manolada · Veure més »
Beatriu de Borbó
Beatriu de Borbó (1320-23 de desembre de 1383) va ser membre de la Casa de Borbó que per casament esdevingué reina de Bohèmia i comtessa de Luxemburg.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Beatriu de Borbó · Veure més »
Beilicat de Tin
Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Beilicat de Tin · Veure més »
Blanca d'Anjou
* Blanca d'Anjou, nom alternatiu d'Adelaida d'Anjou (947-1026) casada quatre o cinc vegades, comtessa regent de Provença.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Blanca d'Anjou · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Blanca de Nàpols · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Casa de Courtenay
Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Casa de Courtenay · Veure més »
Caterina de Courtenay
Caterina de Courtenay o Caterina I de Constantinoble (25 de novembre del 1274 – 11 d'octubre del 1307), fou emperadriu nominal de l'Imperi Llatí del 1283 al 1307, encara que sempre va viure en l'exili.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Caterina de Courtenay · Veure més »
Caterina de Valois-Courtenay
Caterina de Valois-Courtenay (1303 - 20 setembre del 1346), fou emperadriu titular de Constantinoble.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Caterina de Valois-Courtenay · Veure més »
Conquesta del Principat d'Acaia
El 1306, Felip I del Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Conquesta del Principat d'Acaia · Veure més »
Constantí I de Tessàlia
Constantí de Tessàlia o Constantí Ducas o Constantí Àngel, fou governant de Tessàlia, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Joan Àngel-Comnè Ducas.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Constantí I de Tessàlia · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Despotat de l'Epir · Veure més »
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Durrës · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Esmirna · Veure més »
Felip I
* Felip I de Macedònia (v 640 aC–602 aC), rei de Macedònia.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Felip I · Veure més »
Felip I del Piemont
Felip I del Piemont o Felip de Savoia (en francès:, en italià; 1278 – 1334) fou senyor del Piemont des del 1282 fins a la seva mort i príncep d'Acaia del 1301 al 1307.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Felip I del Piemont · Veure més »
Felip II de Tàrent
Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Felip II de Tàrent · Veure més »
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Genealogia general dels Capets · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »
Guiu II de la Roche
Guiu II de la Roche (1280 - 5 d'octubre del 1308) va ser duc d'Atenes des de 1287 i en fou l'últim del seu llinatge.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Guiu II de la Roche · Veure més »
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Imperi Llatí · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Jaume dels Baus
Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Jaume dels Baus · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Jaume el Just · Veure més »
Joan I de Gravina
Joan I de Gravina (1294 – 5 d'abril del 1336), comte de Gravina (1315–1336), duc de Durazzo (1332–1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Joan I de Gravina · Veure més »
Joan I Orsini
Joan I Orsini fou comte palatí i senyor de Cefalònia i Zante des del 1303 fins a la seva mort el 1317, anteriorment el seu pare li va assignar el senyoriu de Lèucada (1295).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Joan I Orsini · Veure més »
Joan II Orsini
Joan II Orsini o Joan II Ducas era fill de Joan I Orsini i germà de Nicolau I Orsini, a qui va assassinar i va prendre els dominis com a dèspota de l'Epir i comte de Cefalònia i Lèucada.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Joan II Orsini · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Joana I de Nàpols · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Llista de Reis d'Albània · Veure més »
Llista de reis de Tessalònica
Els reis de Tessalònica foren els sobirans varen governar el Regne de Tessalònica després de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Llista de reis de Tessalònica · Veure més »
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Lluís de Borgonya · Veure més »
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Lluís I de Borbó · Veure més »
Lluís I de Tàrent
Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Lluís I de Tàrent · Veure més »
Margarida d'Acaia
Margarida de Villehardouin o Margarida d'Acaia (1266 – 1315) fou la segona filla de Guillem II de Villehardouin, príncep d'Acaia i de la seva tercera esposa Anna Ducas.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Margarida d'Acaia · Veure més »
Martí Zacaries
Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Martí Zacaries · Veure més »
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Matilda d'Hainaut · Veure més »
Nicèfor I Àngel
Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Nicèfor I Àngel · Veure més »
Nicolau I Orsini
Nicolau I Orsini fou comte palatí de Cefalònia i Lèucada, territoris que va heretar del seu pare Joan I Orsini, i també fou dèspota de l'Epir, territori que va ocupar per la força i causant la mort del seu oncle Tomàs I Àngel, el qual no tenia descendència.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Nicolau I Orsini · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Principat d'Acaia · Veure més »
Principat de Tàrent
Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Principat de Tàrent · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Quios · Veure més »
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Regne de Tessalònica · Veure més »
Robert II de Tàrent
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Robert II de Tàrent · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Felip I de Tàrent і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Tomàs I Àngel
Tomàs I Àngel o Tomàs Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Nicèfor I Àngel, per desig de la seva mare que, encara que era menor d'edat, en va assumir la regència i no li va importar trencar amb la voluntat del difunt el qual havia deixat aquests territoris al seu gendre Felip de Tàrent.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Tomàs I Àngel · Veure més »
Umar Beg Baha al-Din Ghazi
Umar Beg Baha al-Din Ghazi (turc modern: Aydınoğlu Umur Bey), conegut com a Umur Paixà (1309-1348) fou el segon emir dels Aydin-oghlu i corsari turc.
Nou!!: Felip I de Tàrent і Umar Beg Baha al-Din Ghazi · Veure més »
