Taula de continguts
87 les relacions: Amadeu VIII de Savoia, Basílica de la Santa Sang, Batalla de Nancy, Bernat VII d'Armanyac, Bona de Luxemburg, Bonna d'Artois, Carles II de Lorena, Carles VI de França, Cartoixa de Champmol, Casa de Courtenay, Casa de Luxemburg, Casal de La Rochefoucauld, Chiaramonte, Claus de Werve, Claus Sluter, Comtat d'Artois, Comtat d'Étampes, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Borgonya, Comtat de Boulogne, Comtat de Flandes, Comtat de Ligny, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Comtat de Tours, Comtat del Charolais, Comtat del Vivarès, Dinastia Valois, Ducat de Beaufort, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Escultura gòtica, Felip de Borgonya, Felip I de Borgonya, Felip II (desambiguació), Felip III de Borgonya, Felip l'Ardit, Genealogia general dels Capets, Guerra dels Cent Anys, Guillaume de Machaut, Guillem II de Wittelsbach, Guiu XII de Laval, Herència borgonyona, Història del papat, Isabel de Valois i de Luxemburg, Jacquelina de Baviera, Jacquemart, Jean de Marville, ... Ampliar l'índex (37 més) »
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Veure Felip II de Borgonya і Amadeu VIII de Savoia
Basílica de la Santa Sang
La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).
Veure Felip II de Borgonya і Basílica de la Santa Sang
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Veure Felip II de Borgonya і Batalla de Nancy
Bernat VII d'Armanyac
Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.
Veure Felip II de Borgonya і Bernat VII d'Armanyac
Bona de Luxemburg
saltiri Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg.
Veure Felip II de Borgonya і Bona de Luxemburg
Bonna d'Artois
Bonna d'Artois (1396 - Dijon 1425), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).
Veure Felip II de Borgonya і Bonna d'Artois
Carles II de Lorena
Carles II de Lorena, dit l'Intrepid (1364 - Nancy, 25 de gener de 1431) fou duc de Lorena de 1390 a 1431.
Veure Felip II de Borgonya і Carles II de Lorena
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Veure Felip II de Borgonya і Carles VI de França
Cartoixa de Champmol
La Cartoixa de Champmol, formalment Chartreuse de la Sainte-Trinité de Champmol, era un monestir Cartoixà a la rodalia de Dijon, que si bé ara és a França, al era la capital del ducat de Borgonya.
Veure Felip II de Borgonya і Cartoixa de Champmol
Casa de Courtenay
Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.
Veure Felip II de Borgonya і Casa de Courtenay
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Felip II de Borgonya і Casa de Luxemburg
Casal de La Rochefoucauld
'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.
Veure Felip II de Borgonya і Casal de La Rochefoucauld
Chiaramonte
Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.
Veure Felip II de Borgonya і Chiaramonte
Claus de Werve
Claus de Werve, també anomenat per alguns historiadors de l'art Claus, Claux de Werwe o Klaas van de Werve (Haarlem, Països Baixos, cap a 1380 - Dijon, França, 8 d'octubre de 1439), va ser un escultor holandès que va treballar a França durant la primera meitat del segle XV i es va caracteritzar per utilitzar un estil realista.
Veure Felip II de Borgonya і Claus de Werve
Claus Sluter
Mare de Dèu amb l'Infant, al mainell de la portada de la Cartoixa de Champmol Claus Sluter va ser un escultor gòtic d'origen flamenc.
Veure Felip II de Borgonya і Claus Sluter
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat d'Artois
Comtat d'Étampes
El comtat d'Étampes fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat d'Étampes
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat d'Holanda
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Borgonya
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Boulogne
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Flandes
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Ligny
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Nevers
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Rethel
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat de Tours
Comtat del Charolais
Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat del Charolais
Comtat del Vivarès
El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.
Veure Felip II de Borgonya і Comtat del Vivarès
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Felip II de Borgonya і Dinastia Valois
Ducat de Beaufort
La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya.
Veure Felip II de Borgonya і Ducat de Beaufort
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Felip II de Borgonya і Ducat de Borgonya
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Felip II de Borgonya і Ducat de Brabant
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Felip II de Borgonya і Ducat de Limburg
Escultura gòtica
policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.
Veure Felip II de Borgonya і Escultura gòtica
Felip de Borgonya
* Felip de Borgonya dit Felip Monsieur (1323 - Agulhon, 1346), infant de Borgonya i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1338-1346).
Veure Felip II de Borgonya і Felip de Borgonya
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Veure Felip II de Borgonya і Felip I de Borgonya
Felip II (desambiguació)
* Felip II de Borgonya (1342–1404), duc de Borgonya.
Veure Felip II de Borgonya і Felip II (desambiguació)
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Felip II de Borgonya і Felip III de Borgonya
Felip l'Ardit
* Felip III de França (1245-1285).
Veure Felip II de Borgonya і Felip l'Ardit
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Veure Felip II de Borgonya і Genealogia general dels Capets
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Felip II de Borgonya і Guerra dels Cent Anys
Guillaume de Machaut
La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.
Veure Felip II de Borgonya і Guillaume de Machaut
Guillem II de Wittelsbach
Guillem II de Baviera-Straubing (La Haia ?, 5 d'abril del 1365 - Bouchain (Nord), 30 de maig del 1417) també comte Guillem VI d'Holanda, comte Guillem IV d'Hainaut i comte Guillem V de Zelanda, fou un duc de Baviera i comte als Països Baixos, que va governar des 1404 a 1417, quan va morir d'una mossegada de gos.
Veure Felip II de Borgonya і Guillem II de Wittelsbach
Guiu XII de Laval
Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant).
Veure Felip II de Borgonya і Guiu XII de Laval
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Veure Felip II de Borgonya і Herència borgonyona
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Felip II de Borgonya і Història del papat
Isabel de Valois i de Luxemburg
Isabel de Valois (Vincennes, Regne de França, 1348 - Pavia, Senyoriu de Milà, 1372) fou una princesa de França que es casà amb l'hereu del Senyoriu de Milà.
Veure Felip II de Borgonya і Isabel de Valois i de Luxemburg
Jacquelina de Baviera
Jacquelina de Baviera o Jacquelina de Wittelsbach (Le Quesnoy, 15 de juliol de 1401 - Teylingen, 8 d'octubre de 1436) va ser comtessa d'Hainaut, d'Holanda i de Zelanda.
Veure Felip II de Borgonya і Jacquelina de Baviera
Jacquemart
Louvain Un jacquemart o jaquemart és un autòmat artístic que representant un personatge esculpit de fusta o de metall, que marca les hores copejant una campana amb un martell.
Veure Felip II de Borgonya і Jacquemart
Jean de Marville
també denominat en els documents de l'època com Jehan de Marville, Hennequin de Marville, Jean de Menreville o Jan van Mergem, fou un escultor gòtic francés en actiu en la segona meitat del s. XIV, originari del nord de l'estat francés o de la regió del Mosa (on és la localitat de Marville).
Veure Felip II de Borgonya і Jean de Marville
Joan Esteve de Besiers
Joan Esteve fou un trobador occità del país de Besiers de la segona meitat del, del qual només es coneixen onze composicions.
Veure Felip II de Borgonya і Joan Esteve de Besiers
Joan I de Berry
Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.
Veure Felip II de Borgonya і Joan I de Berry
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Felip II de Borgonya і Joan I de Borgonya
Joan II d'Armanyac
Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.
Veure Felip II de Borgonya і Joan II d'Armanyac
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Felip II de Borgonya і Joan II de França
Joan V l'Anglòfil
Joan V de Bretanya Joan V de Bretanya també conegut sota el nom per diversos noms Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent.
Veure Felip II de Borgonya і Joan V l'Anglòfil
Joana de Brabant
Joana, duquessa de Brabant (24 de juny de 1322 - 1 de novembre de 1406), va ser l'hereva del duc Joan III de Brabant, que havia mort a Brussel·les el 5 de desembre de 1355.
Veure Felip II de Borgonya і Joana de Brabant
Joana de Valois (reina de Navarra)
Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).
Veure Felip II de Borgonya і Joana de Valois (reina de Navarra)
Johannes Tapissier
va ser un compositor i professor francès de l'edat mitjana tardana, en el període de transició a l'estil renaixentista.
Veure Felip II de Borgonya і Johannes Tapissier
L'adoració de l'Anyell Místic
Vista del políptic tancat, amb els plafons pel darrere El retaule L'adoració de l'Anyell Místic o Retaule de Gant (neerlandès: Het Lam Gods o L'Agnus Dei) és una obra realitzada per Jan van Eyck l'any 1432.
Veure Felip II de Borgonya і L'adoració de l'Anyell Místic
La Font de la Gràcia
La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.
Veure Felip II de Borgonya і La Font de la Gràcia
Leopold IV d'Habsburg
Leopold IV d'Habsburg dit el Gros, (1371 – 3 de juny de 1411) fou un membre de la casa d'Habsburg, de la línia leopoldina, que va governar com a duc a l'Àustria Anterior.
Veure Felip II de Borgonya і Leopold IV d'Habsburg
Llibre d'hores de Boucicaut
Anunciació El Llibre d'hores de Boucicaut és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet per encàrrec del mariscal Boucicaut entre 1410 i 1415 a França.
Veure Felip II de Borgonya і Llibre d'hores de Boucicaut
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Veure Felip II de Borgonya і Llista de ducs de Borgonya
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Veure Felip II de Borgonya і Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Lluís I de Savoia
Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.
Veure Felip II de Borgonya і Lluís I de Savoia
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Veure Felip II de Borgonya і Lluís II de Flandes
Malines
Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.
Veure Felip II de Borgonya і Malines
Manuscrit il·luminat
En la definició estricta de manuscrit il·lustrat, només els manuscrits decorats amb or o plata, com aquesta miniatura de Crist en Majestat del Bestiari Aberdeen (foli 4v), serien considerats il·lustrats. Un manuscrit il·luminat o il·lustrat és un manuscrit que presenta un text ornamentat amb caplletres decorades, sanefes i miniatures.
Veure Felip II de Borgonya і Manuscrit il·luminat
Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou)
Margarida de Savoia (Morges, Savoia, 7 d'agost de 1420 - Stuttgart, 30 de setembre de 1479) fou infanta de Savoia i reina consort de Nàpols (1432-1434).
Veure Felip II de Borgonya і Margarida de Savoia (duquessa d'Anjou)
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Veure Felip II de Borgonya і Margarida III de Flandes
Maria de Borgonya i de Flandes
Maria de Borgonya (Dijon, Borgonya, setembre de 1386 - Thonon-les-Bains, Savoia, 8 d'octubre de 1422) fou una infanta de Borgonya i duquessa consort de Savoia.
Veure Felip II de Borgonya і Maria de Borgonya i de Flandes
Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme)
Maria de Luxemburg (1462 - 1 d'abril de 1546 o de 1547, La Fère) fou la filla gran de Pere II de Luxemburg, comte de Saint-Pol, i de Margarida de Savoia que no van tenir fills mascles que haguessin arribat a adults, fou Comtessa de Saint-Pol, de Marle, de Soissons i senyora de Condé.
Veure Felip II de Borgonya і Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme)
Melchior Broederlam
L'Anunciació i la Visitació. Panell esquerre. (Museu de Belles Arts de Dijon) ''Presentació de Jesús'' i ''Fugida a Egipte''. Panell dret. 167 x 125 cm, marc inclòs. Melchior Broederlam (Ypres, c. 1350 - Ypres?, després de 1409) era un dels primers treballs que sobreviuen.
Veure Felip II de Borgonya і Melchior Broederlam
Monestir cartoixà
Isère (França), monestir fundador i seu de l'ordre. Una cartoixa o monestir cartoixà és un monestir de l'orde religiós de la Cartoixa.
Veure Felip II de Borgonya і Monestir cartoixà
Museu de Belles Arts de Dijon
El Museu de Belles Arts de Dijon (Musée des beaux-arts de Dijon) es troba instal·lat a l'antic Palau dels ducs de Borgonya i en la part oriental del palau dels estats.
Veure Felip II de Borgonya і Museu de Belles Arts de Dijon
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Felip II de Borgonya і Museu del Louvre
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J.
Veure Felip II de Borgonya і Neerlandesos
Pa d'espècies
El pa d'espècies (en francès pain d'épices o pain d'épice) és una mena de pa de pessic, és a dir un pastís amb mel i diverses espècies com la canyella, el coriandre, el gingebre o l'anís estelat.
Veure Felip II de Borgonya і Pa d'espècies
Països Baixos Borgonyons
Països Baixos Borgonyons el 1477 Els Països Baixos Borgonyons (francès: Pays-Bas Bourguignons; luxemburguès: Burgundeschen Nidderlanden; neerlandès: Bourgondische Nederlanden), és un terme que descriu l'entitat geopolítica que abastava els territoris de la regió dels Països Baixos -Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i parts del nord de França- que van anar incorporant-se al domini dels ducs de Borgonya i que abasta un període comprès entre 1384 i 1482.
Veure Felip II de Borgonya і Països Baixos Borgonyons
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Felip II de Borgonya і Papat d'Avinyó
Pou de Moisès
El Pou de Moisès és el vestigi d'un Calvari situat al bell mig d'un pou antigament situat al centre del gran claustre de la Cartoixa de Champmol.
Veure Felip II de Borgonya і Pou de Moisès
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Veure Felip II de Borgonya і Regió de Brussel·les-Capital
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Veure Felip II de Borgonya і Senyoria de Dampierre
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Veure Felip II de Borgonya і Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Felip II de Borgonya і Vivarès
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Veure Felip II de Borgonya і 27 d'abril
També conegut com Felip II l'Agosserat, Felip II l'Intrepid, Felip l'Agosarat, Felip l'Agosserat, Felip l'Atrevit, Felip l'Intrepid.