Taula de continguts
13 les relacions: Casa Cordelles, Copons de Malmercat, Francesc de Copons i de Cordelles, Francesc de Cordelles i Ramanyer, Jaume de Cordelles i Ramanyer, Joan de Gualbes i Copons, Josep de Copons i d'Esquerrer, Junta de Braços, Junta de Cavallers (1705), Maria Anna de Copons i de Armengol, Marquesat de Mura, Plàcid de Copons i de Esquerrer, Protector del braç militar.
Casa Cordelles
La casa Cordelles és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix i de Verdaguer i Callís de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Casa Cordelles
Copons de Malmercat
Els Copons de Malmercat eren una branca de la nissaga dels Copons que s'ubicava al Pallars Sobirà a inicis del.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Copons de Malmercat
Francesc de Copons i de Cordelles
Francesc de Copons i de Cordelles fou un membre de la petita noblesa del Pallars Sobirà.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Francesc de Copons i de Cordelles
Francesc de Cordelles i Ramanyer
Francesc de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, 1650 – Gerri, 1739),Pau Colom, pàg.43-45 abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Francesc de Cordelles i Ramanyer
Jaume de Cordelles i Ramanyer
Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Jaume de Cordelles i Ramanyer
Joan de Gualbes i Copons
Joan de Gualbes i Copons, o Joan Bonaventura de Gualbes (Barcelona, 1643 - ?, 15 de desembre de 1714), també conegut, en la seva faceta literària, com el Rector de Bellesguard, fou un polític, militar i literat català, vinculat amb l'Acadèmia dels Desconfiats i amb càrrecs i actuacions destacades a finals del i principis del, especialment durant la Guerra de successió.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Joan de Gualbes i Copons
Josep de Copons i d'Esquerrer
Josep de Copons i d'Esquerrer (1683 – 1738) va ser un noble català.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Josep de Copons i d'Esquerrer
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Junta de Braços
Junta de Cavallers (1705)
La Junta de Cavallers fou una junta de govern, creada temporalment per l'arxiduc Carles III durant el setge de Barcelona de l'any 1705 que, juntament amb la Junta Eclesiàstica, assessorava i assistia al monarca en la governança de Catalunya.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Junta de Cavallers (1705)
Maria Anna de Copons i de Armengol
Maria Anna de Copons i d'Armengol (1687-1757) va ser, segons Francesc de Castellví, una de les espies més famoses durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Maria Anna de Copons i de Armengol
Marquesat de Mura
El Marquesat de Mura és un títol nobiliari creat per l'arxiduc Carles d'Àustria el 31 d'agost de 1707, amb la denominació de "Marquesat de Sant Martí de Mura", a favor de Felicià de Cordelles i Ramanyer.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Marquesat de Mura
Plàcid de Copons i de Esquerrer
Va ser un Jurista i polític pallarès que va tenir un paper destacat durant la Guerra de Successió.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Plàcid de Copons i de Esquerrer
Protector del braç militar
El protector del Braç militar de Catalunya era el principal d'entre els oficials que regien aquesta institució catalana, que aplegava els membres de l'estament nobiliari fora de les celebracions de Corts, i que tenia una composició més àmplia que el Braç militar a les Corts, ja que incloïa també els ciutadans honrats.
Veure Felicià de Cordelles i Ramanyer і Protector del braç militar
També conegut com Felicià de Cordelles.