Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Aiguamolls del Baix Ter, Algemesí, Aphanius, Aphanius baeticus, Bassa del Dofí, Bassa del Fra Ramon, Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França, Ciprinodòntids, Ciprinodontiformes, Delta del Llobregat, Desembocadura del riu Llastres, Desembocadura del torrent de l'estany Gelat, Desembocadura del torrent del Pi, El Garxal, Espècie amenaçada, Estany d'en Túries, Estany del Tec, Eurihalí, Fartet, Fauna de la península Ibèrica, Fauna del País Valencià, Fauna dels Països Catalans, Gambusia holbrooki, L'Alfacada, La Pletera, La Rovina, La Tancada, Llacuna de la Muga Vella, Llacuna de Villena, Llacuna del Samaruc, Llacunes de Fontcalent, Llista d'espècies animals en perill d'extinció, Llista de peixos de la mar Mediterrània, Llista de peixos de Tunísia, Marjal de Peníscola, Parc Natural de l'Albufera de València, Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Peníscola, Platges de l'Alfacada, la Platjola, dels Eucaliptus i erms de la Tancada, Prat de Cabanes-Torreblanca, Punta de la Banya, Samaruc, Séquia Major, Villena, Zona humida.
Aiguamolls del Baix Ter
Els aiguamolls del Baix Ter, també coneguts com a aiguamolls del Baix Empordà, són un conjunt de zones humides —que ocupen la plana deltaica dels rius Ter i Daró — situats al litoral de la badia de Pals, entre el Massís del Montgrí i les Muntanyes de Begur.
Nou!!: Fartet і Aiguamolls del Baix Ter · Veure més »
Algemesí
Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.
Nou!!: Fartet і Algemesí · Veure més »
Aphanius
Mascle d'''Aphanius fasciatus'' fotografiat a la Toscana (Itàlia). Femella d'''Aphanius fasciatus'' Femella d'''Aphanius mesopotamicus'' Mascle d'''Aphanius mesopotamicus'' Femella d'''Aphanius fasciatus'' fotografiada a la Toscana. Aphanius és un gènere de peixos de la família dels ciprinodòntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Nou!!: Fartet і Aphanius · Veure més »
Aphanius baeticus
Aphanius baeticus és una espècie de peix de la família dels ciprinodòntids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Nou!!: Fartet і Aphanius baeticus · Veure més »
Bassa del Dofí
La bassa del Dofí és una petita bassa de poc més de mitja hectàrea i d'origen artificial localitzada al municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Nou!!: Fartet і Bassa del Dofí · Veure més »
Bassa del Fra Ramon
La Bassa del Fra Ramon té el seu origen en una antiga llera del Ter i se situa entre l'actual desembocadura i el Ter Vell.
Nou!!: Fartet і Bassa del Fra Ramon · Veure més »
Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França
Els boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França són una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF (codi d'ecoregió: PA1215), que s'estén, com el nom n'indica, en forma de faixa paral·lela a la costa mediterrània, des de les comarques diàniques i les illes fins als Alps Marítims.
Nou!!: Fartet і Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de França · Veure més »
Ciprinodòntids
''Cyprinodon variegatus'' (il·lustració de Lacépède, circa 1803). Exemplar de ''Cyprinodon eximius'' fotografiat a Texas, Estats Units. Exemplar de ''Cyprinodon nevadensis calidae'' (espècie de ciprinodòntid autòctona de Nord-amèrica i ja extinta). Els ciprinodòntids (Ciprinodontidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d'escates cicloides grans.
Nou!!: Fartet і Ciprinodòntids · Veure més »
Ciprinodontiformes
Àfrica oriental ''Limia perugiae'' Els ciprinodontiformes (Cyprinodontiformes) són un ordre de peixos osteïctis que viuen en aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.
Nou!!: Fartet і Ciprinodontiformes · Veure més »
Delta del Llobregat
Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.
Nou!!: Fartet і Delta del Llobregat · Veure més »
Desembocadura del riu Llastres
La desembocadura del riu Llastres fa de límit entre els municipis de Mont-roig del Camp i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
Nou!!: Fartet і Desembocadura del riu Llastres · Veure més »
Desembocadura del torrent de l'estany Gelat
La desembocadura del torrent de l'estany Gelat o estany Salat es localitza al municipi de Mont-roig del Camp, delimitat per la platja, la via del tren i les zones urbanitzades (entre aquestes la urbanització “Miami Playa”) que disten aproximadament uns 150 metres a banda i banda del torrent.
Nou!!: Fartet і Desembocadura del torrent de l'estany Gelat · Veure més »
Desembocadura del torrent del Pi
La desembocadura del torrent del Pi, d'entre totes les llacunes de rambla de l'Ametlla de Mar, és la que presenta la salinitat més baixa.
Nou!!: Fartet і Desembocadura del torrent del Pi · Veure més »
El Garxal
El Garxal és una zona humida que es troba a l'esquerra de la desembocadura actual de l'Ebre.
Nou!!: Fartet і El Garxal · Veure més »
Espècie amenaçada
date.
Nou!!: Fartet і Espècie amenaçada · Veure més »
Estany d'en Túries
L'Estany d'en Túries és una llacuna litoral, situada en el municipi de Castelló d'Empúries, que havia estat un antic braç de comunicació de les aigües continentals amb el mar.
Nou!!: Fartet і Estany d'en Túries · Veure més »
Estany del Tec
L'Estany del Tec és una extensa zona inundable, de més d'11 hectàrees de superfície, del municipi de Castelló d'Empúries.
Nou!!: Fartet і Estany del Tec · Veure més »
Eurihalí
Diagrama mostrant el moviment d'aigua i ions en un peix d'aigua dolça. Els organismes eurihalins són aquells éssers aquàtics que són capaços de viure en un ampli rang de concentració de sals sense que es vegi afectat el seu metabolisme.
Nou!!: Fartet і Eurihalí · Veure més »
Fartet
Exemplars fotografiats a Algemesí (la Ribera Alta, el País Valencià). El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.
Nou!!: Fartet і Fartet · Veure més »
Fauna de la península Ibèrica
Ós bru als Pirineus, captiu en un parc prop d'Argelés, a la Vall d'Aran. Linx ibèric La fauna de la península Ibèrica presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a dos factors, la posició geogràfica de la península Ibèrica, entre l'Atlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat d'hàbitats i biòtops, conseqüència d'una varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.
Nou!!: Fartet і Fauna de la península Ibèrica · Veure més »
Fauna del País Valencià
La fauna del País Valencià és el resultat de la diversitat d'hàbitats.
Nou!!: Fartet і Fauna del País Valencià · Veure més »
Fauna dels Països Catalans
El samaruc, un peix endèmic La fauna dels Països Catalans es caracteritza per una major diversitat de tàxons que no pas les zones properes, ja que aquest territori es troba en una zona de confluència de continents.
Nou!!: Fartet і Fauna dels Països Catalans · Veure més »
Gambusia holbrooki
La gambúsia (Gambusia holbrooki) és un peix de la família dels pecílids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Nou!!: Fartet і Gambusia holbrooki · Veure més »
L'Alfacada
L'Alfacada és una llacuna litoral de dimensions força grans (unes 200 hectàrees).
Nou!!: Fartet і L'Alfacada · Veure més »
La Pletera
La Pletera - sovint citat com la Platera - és un espai rural format per un conjunt de prats inundables entre la platja de l'Estartit i els camps de conreu de les Deveses.
Nou!!: Fartet і La Pletera · Veure més »
La Rovina
La Rovina, també Bassa de la Rubina o Maresmes de la Rubina, es troba als municipis de Castelló d'Empúries i Roses.
Nou!!: Fartet і La Rovina · Veure més »
La Tancada
La llacuna de la Tancada és una altra de les llacunes litorals del delta de l'Ebre que, amb unes 250 hectàrees d'extensió, constitueix un ambient natural molt ric, tant per la presència d'ocells com de peixos.
Nou!!: Fartet і La Tancada · Veure més »
Llacuna de la Muga Vella
La Llacuna de la Muga Vella és un sistema lacustre d'1,8 hectàrees de superfície al terme de Castelló d'Empúries.
Nou!!: Fartet і Llacuna de la Muga Vella · Veure més »
Llacuna de Villena
Mapa topogràfic de la Llacuna de Villena alçat al voltant de 1790, amb vista a la seua dessecació. Terme de la Ciutat de Villena i curs de les seues aigües, de 1750. Saler de Penalva, a la riba de l'antiga llacuna. La llacuna de Villena va ser una llacuna salobre que es trobava en el terme municipal de Villena (País Valencià).
Nou!!: Fartet і Llacuna de Villena · Veure més »
Llacuna del Samaruc
La Llacuna del Samaruc és una llacuna del País Valencià, que pertany al Parc Natural de l'Albufera de València i està situada a l'extrem nord-est del municipi d'Algemesí.
Nou!!: Fartet і Llacuna del Samaruc · Veure més »
Llacunes de Fontcalent
Les Llacunes de Fontcalent són un paratge situat a l'est de la serra de Fontcalent, al terme municipal d'Alacant.
Nou!!: Fartet і Llacunes de Fontcalent · Veure més »
Llista d'espècies animals en perill d'extinció
Aquesta és una llista d'espècies animals en perill d'extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Nou!!: Fartet і Llista d'espècies animals en perill d'extinció · Veure més »
Llista de peixos de la mar Mediterrània
Pelegrí (''Cetorhinus maximus'') ''Fistularia commersonii'' ''Thorogobius ephippiatus'' Boca dolça (''Hexanchus griseus'') Escat (''Squatina squatina'') Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') ''Evermannella balbo'' Mussola (''Mustelus mustelus'') Rap (''Lophius piscatorius'') Xoriguer (''Dactylopterus volitans'') Moll de fang (''Mullus barbatus'') Serviola (''Seriola dumerili'') Oblada (''Oblada melanura'') Aranya blanca (''Trachinus draco'') ''Cyclothone microdon'' Papagall (''Blennius ocellaris'') Bot (''Mola mola'') Tintorera (''Prionace glauca'') Cabot d'escata (''Lesueurigobius friesii'') ''Knipowitschia caucasica'' Llengua de bacallà (''Molva molva'') Llenguado nassut (''Pegusa lascaris'') ''Zebrus zebrus'' Cardenal (''Zu cristatus'') ''Epigonus telescopus'' Morena (''Muraena helena'') Jonquillo (''Gasterosteus aculeatus'') Llampuga (''Coryphaena hippurus'') Quissona (''Squalus acanthias'') Congre (''Conger conger'') Bacora (''Thunnus alalunga'') Gató (''Scyliorhinus canicula'') Moixina (''Galeus melastomus'') Gatvaire (''Scyliorhinus stellaris'') ''Diaphus holti'' Sorell (''Trachurus trachurus'') Orada (''Sparus aurata'') Gall de Sant Pere (''Zeus faber'') Tuta (''Chromis chromis'') Gall faver (''Parablennius gattorugine'') Ruvet (''Ruvettus pretiosus'') ''Cyclichthys spilostylus'' Moranella vera (''Mora moro'') Cabot d'ortiga (''Gobius bucchichi'') Escorbai (''Sciaena umbra'') Goràs (''Pagellus bogaraveo'') Tord massot (''Labrus merula'') Cabot vermell (''Tripterygion melanurum'') Llavió (''Symphodus tinca'') Variada (''Diplodus vulgaris'') Anfós (''Epinephelus marginatus'') Cabot retxat (''Gobius vittatus'') Vaca (''Serranus scriba'') Besuc (''Pagellus acarne'') ''Ichthyococcus ovatus'' Femella de donzella (''Coris julis'') Grívia (''Labrus viridis'') roncadors (''Pomadasys incisus'') Pedaç (''Bothus podas'') ''Buenia affinis'' ''Apletodon incognitus'' ''Aidablennius sphynx'' ''Chlopsis bicolor'' ''Alepisaurus ferox'' Peluda vera (''Arnoglossus laterna'') Pàmpol ver (''Centrolophus niger'') ''Echeneis naucrates'' Castanyola (''Brama brama'') Escurçana violeta (''Dasyatis violacea'') Rata (''Uranoscopus scaber'') Cabot d'arena (''Gobius geniporus'') trompeters (''Macroramphosus scolopax'') Serpentí (''Syngnathus typhle'') Aquesta llista de peixos de la mar Mediterrània inclou les 712 espècies de peixos que es poden trobar a la mar Mediterrània ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Nou!!: Fartet і Llista de peixos de la mar Mediterrània · Veure més »
Llista de peixos de Tunísia
Aquesta llista de peixos de Tunísia -incompleta- inclou 360 espècies de peixos que es poden trobar a Tunísia ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Nou!!: Fartet і Llista de peixos de Tunísia · Veure més »
Marjal de Peníscola
La Marjal de Peníscola és un paratge que ha estat considerat Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Microrreserva de flora del municipi de Peníscola (Baix Maestrat), declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de juliol de 2001.
Nou!!: Fartet і Marjal de Peníscola · Veure més »
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Nou!!: Fartet і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà té una superfície aproximada de 4.722,7 ha, de les quals unes 824 són reserva natural integral estrictament protegida.
Nou!!: Fartet і Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Fartet і Peníscola · Veure més »
Platges de l'Alfacada, la Platjola, dels Eucaliptus i erms de la Tancada
Les Platges de l'Alfacada, la Platjola, dels Eucaliptus i erms de la Tancada és una zona humida que comprèn les platges de l'hemidelta sud des de gairebé la gola de Migjorn fins a l'inici de la barra del Trabucador.
Nou!!: Fartet і Platges de l'Alfacada, la Platjola, dels Eucaliptus i erms de la Tancada · Veure més »
Prat de Cabanes-Torreblanca
El prat de Cabanes-Torreblanca és una estreta franja d'aiguamolls i pantans formada per dipòsits quaternaris.
Nou!!: Fartet і Prat de Cabanes-Torreblanca · Veure més »
Punta de la Banya
260px La punta de la Banya és una península que configura l'àrea natural més extensa del delta de l'Ebre situada al seu extrem meridional.
Nou!!: Fartet і Punta de la Banya · Veure més »
Samaruc
El samaruc (Valencia hispanica) és una espècie de peix teleosti de la família Valenciidae endèmic del País Valencià i del sud de Catalunya, en perill crític d'extinció.
Nou!!: Fartet і Samaruc · Veure més »
Séquia Major
La Séquia Major és un petit espai del PEIN situat a la Pineda, Vila-seca, Tarragonès, que inclou, d'una banda, un canal d'aproximadament un quilòmetre de llargada que presenta l'interès de ser una mostra residual de la resta d'antics aiguamolls, així com dues zones inundables, una a l'extrem sud-oest de la séquia i l'altra a l'extrem nord.
Nou!!: Fartet і Séquia Major · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Fartet і Villena · Veure més »
Zona humida
Maresmes i aiguamolls del Llobregat Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.
Nou!!: Fartet і Zona humida · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aphanius iberius, Aphanius iberus, Cyprinodon iberus, Fartonet, Lebias ibera, Lebias iberus.
