Obrir a Google MapsTaula de continguts
78 les relacions: Abdul Hamid II, Alèvades, Alexandre de Feres, Çatalca (desambiguació), Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Farsàlia, Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Castell d'Ancy-le-Franc, Christopher Marlowe, Concordia discors, Constantí I de Grècia, Demetri Àngel-Comnè, Diccionari Llatí-Català, Escotussa, Fílace, Feres (ciutat), Filip V de Macedònia, Ftiòtida, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Giulio Cesare, Gneu Pompeu Magne, Guerra greco-turca (1897), Guerra Lelantina, Guerres otomanes a Europa, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Horaci, Infern - Cant Vint-i-Cinquè, Ismènies de Tebes, Jàson de Feres, Joan I Àngel-Comnè, Joan I de Tessàlia, Jordi I de Grècia, La Farsàlia, Lesbos, Licofró I de Feres, Literatura gaèlica escocesa, Llista de tirans de l'antiga Grècia, Luci Cassi Longí (tribú 44 aC), Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC), Manuel I Àngel-Comnè, Marc Antoni, Marc Juni Brut, Marquesat de Bodonitza, Medi de Larisa (tirà), Melitea, Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes), Menó de Farsàlia (general), Menó de Tessàlia, Metròpolis de l'Hestieòtide, Mirònides, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Abdul Hamid II
Abdul Hamid II (21 de setembre de 1842- 10 de febrer de 1918), fill del soldà Abdülmecit, fou soldà de l'Imperi Otomà i califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V.
Veure Farsàlia і Abdul Hamid II
Alèvades
La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).
Veure Farsàlia і Alèvades
Alexandre de Feres
Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.
Veure Farsàlia і Alexandre de Feres
Çatalca (desambiguació)
* Çatalca, ciutat i districte a la província d'Istanbul, Turquia.
Veure Farsàlia і Çatalca (desambiguació)
Batalla de Cinoscèfales
La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.
Veure Farsàlia і Batalla de Cinoscèfales
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Farsàlia і Batalla de Farsàlia
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Veure Farsàlia і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Castell d'Ancy-le-Franc
Castell d'Ancy-le-Franc és un cèlebre castell que dona nom a la població francesa d'Ancy-le-Franc, Yonne a la Borgonya-Franc Comtat.
Veure Farsàlia і Castell d'Ancy-le-Franc
Christopher Marlowe
Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana.
Veure Farsàlia і Christopher Marlowe
Concordia discors
En retòrica, filosofia, musicologia i literatura, el concepte neoplatònic de la concordia discors (o concòrdia discordant, de vegades expressada a l'inrevés: discordia concors) és un recurs estilístic molt emprat en la literatura llatina, però també a la literatura medieval, al Renaixement i al Barroc i un lema llatinitzant i al·legòric.
Veure Farsàlia і Concordia discors
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Veure Farsàlia і Constantí I de Grècia
Demetri Àngel-Comnè
Demetri I Àngel-Comnè o Demetri Comnè Ducas, fou dèspota d'una part de l'Epir, a la mort del seu germà Joan, mentre que el seu cosí era dèspota de l'altra part d'aquest estat.
Veure Farsàlia і Demetri Àngel-Comnè
Diccionari Llatí-Català
El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.
Veure Farsàlia і Diccionari Llatí-Català
Escotussa
Escotussa (en grec antic Σκοτοῦσσα o Σκοτοῦσα) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, entre Feres i Farsàlia, prop de la frontera de Phthiotis.
Veure Farsàlia і Escotussa
Fílace
Fílace era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.
Veure Farsàlia і Fílace
Feres (ciutat)
Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.
Veure Farsàlia і Feres (ciutat)
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Veure Farsàlia і Filip V de Macedònia
Ftiòtida
La Ftiòtida (Φθιῶτις), dita també Acaia Ftiòtida (Ἀχαΐα Φθιῶτις 'l'Acaia de la Ftiòtida'), era un districte del sud-est de Tessàlia, habitat pels aqueus ftiòtides, nom amb què s'acostumava a anomenar els membres de la lliga Amfictiònica.
Veure Farsàlia і Ftiòtida
Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.
Veure Farsàlia і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)
Giulio Cesare
Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.
Veure Farsàlia і Giulio Cesare
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Farsàlia і Gneu Pompeu Magne
Guerra greco-turca (1897)
La guerra greco-turca de 1897, també coneguda com a Guerra dels Trenta Dies va ser un conflicte bèl·lic entre la Grècia del rei Jordi I de Grècia i l'Imperi Otomà del Soldà Abdul Hamid II per la sobirania sobre l'illa de Creta.
Veure Farsàlia і Guerra greco-turca (1897)
Guerra Lelantina
La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.
Veure Farsàlia і Guerra Lelantina
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Veure Farsàlia і Guerres otomanes a Europa
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Veure Farsàlia і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Farsàlia і Horaci
Infern - Cant Vint-i-Cinquè
El cant vint i cinquè pintat per Priamo de la Quercia. Segle XV. Giovanni Stradano. Cant XXV.
Veure Farsàlia і Infern - Cant Vint-i-Cinquè
Ismènies de Tebes
Ismènies (Ismenias) fou un militar tebà, i cap demòcrata de Tebes a la primera meitat del.
Veure Farsàlia і Ismènies de Tebes
Jàson de Feres
Jàson (en Iasus, Ἰάσων) fou tirà de Feres i tagos de Tessàlia probablement fill de Licofró I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a l'aristocràcia vers el final de la guerra del Peloponès, i aspirava a dominar tota Tessàlia.
Veure Farsàlia і Jàson de Feres
Joan I Àngel-Comnè
Joan I Àngel-Comnè o Joan Comnè Ducas, fou governant del Despotat de l'Epir, que en aquell temps era un estat vassall de Bulgària.
Veure Farsàlia і Joan I Àngel-Comnè
Joan I de Tessàlia
Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.
Veure Farsàlia і Joan I de Tessàlia
Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Veure Farsàlia і Jordi I de Grècia
La Farsàlia
La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.
Veure Farsàlia і La Farsàlia
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Farsàlia і Lesbos
Licofró I de Feres
Licofró I de Feres (Lycophron) fou tirà de Feres.
Veure Farsàlia і Licofró I de Feres
Literatura gaèlica escocesa
La literatura gaèlica escocesa és la literatura feta en gaèlic escocès, llengua cèltica parlada a Escòcia.
Veure Farsàlia і Literatura gaèlica escocesa
Llista de tirans de l'antiga Grècia
Aquesta és una llista de tirans de l'antiga Grècia.
Veure Farsàlia і Llista de tirans de l'antiga Grècia
Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)
Luci Cassi Longí (en llatí Lucius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà.
Veure Farsàlia і Luci Cassi Longí (tribú 44 aC)
Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)
Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius C. F. L. N. Glabrio) va ser un magistrat romà.
Veure Farsàlia і Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)
Manuel I Àngel-Comnè
Manuel Àngel-Comnè Ducas, també conegut com a Manuel Ducas, fou el tercer governant del Despotat de l'Epir, del 1230 al 1237, que va assumir el poder durant la captivitat a Bulgària del seu germà el basileu Teodor I. Quan el 1237 va tornar el seu germà es va haver d'exiliar a l'Imperi de Nicea on va trobar el suport per tornar el 1239 a recuperar el tron.
Veure Farsàlia і Manuel I Àngel-Comnè
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Farsàlia і Marc Antoni
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Veure Farsàlia і Marc Juni Brut
Marquesat de Bodonitza
El marquesat de Bodonitza (grec: Μαρκιωνία/Μαρκιζᾶτον τῆς Βοδονίτσας) fou un antic domini feudal de Grècia a Beòcia, al límit amb Tessàlia.
Veure Farsàlia і Marquesat de Bodonitza
Medi de Larisa (tirà)
Medi (Medius) fou un tirà de Larisa del.
Veure Farsàlia і Medi de Larisa (tirà)
Melitea
Melitea (en llatí Melitaea o Meliteia, en grec antic Μελιταία o Μελίτεια) era una antiga ciutat del districte de Ftiotis a Tessàlia, situada a 10 estadis de distància de la ciutat d'Hel·las i propera al riu Enipeu, segons Estrabó.
Veure Farsàlia і Melitea
Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes)
Menó de Farsàlia (en llatí Menon, en grec antic Μένων) fou un ciutadà de Farsàlia a Tessàlia que va ajudar els atenencs contra la ciutat d'Eion (potser el 424 aC) amb 12 talents i 200 cavallers, reclutats per ell mateix entre els seus propis penestes.
Veure Farsàlia і Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes)
Menó de Farsàlia (general)
Menó de Farsàlia (en llatí Menon, en grec antic Μένων) fou un ciutadà de gran influència i reputació, nascut a Farsàlia, a Tessàlia que va prendre part a la guerra de Làmia i va dirigir la cavalleria tessàlia en la batalla contra els macedonis en la qual va morir Lleonat.
Veure Farsàlia і Menó de Farsàlia (general)
Menó de Tessàlia
Menó (Menon) fou un aventurer tessali nadiu de Larisa o de Farsàlia, segons la font.
Veure Farsàlia і Menó de Tessàlia
Metròpolis de l'Hestieòtide
Metròpolis de l'Hestieòtide (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia, al districte d'Hestieòtide.
Veure Farsàlia і Metròpolis de l'Hestieòtide
Mirònides
Mirònides (en llatí Myronides, en grec antic fou un famós general atenenc que va viure des del final del segle VI aC o d'inicis del, fins a després de l'any 455 aC. El 457 aC els corintis van envair Mègara amb la idea d'aixecar el setge d'Egina desviant una part de les tropes atenenques que estaven assetjant l'illa.
Veure Farsàlia і Mirònides
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Veure Farsàlia і Mitilene
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Farsàlia і Patres
Pelòpides
Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.
Veure Farsàlia і Pelòpides
Pelúsion
-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.
Veure Farsàlia і Pelúsion
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Veure Farsàlia і Període hel·lenístic d'Egipte
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Farsàlia і Pirros
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Farsàlia і Plutó (mitologia)
Polidamant de Farsàlia
Polidamant (Polydámas) fou tirà de Farsàlia elegit pels seus conciutadans cap a l'any 375 aC.
Veure Farsàlia і Polidamant de Farsàlia
Polifró
Polifró (en llatí Polyphron, en grec antic Πολύφρων) fou tirà de Feres.
Veure Farsàlia і Polifró
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Veure Farsàlia і Primera Guerra del Peloponnès
Pro Deiotaro
Pro rege Deiotaro (en català: En defensa del rei Deiòtar) va ser un discurs pronunciat per Ciceró al Novembre de l'any 45 a.C., un any després del discurs en defensa de Quint Ligari.
Veure Farsàlia і Pro Deiotaro
Psils
Els psils (Pysilli, Ψύλλοι) foren un poble libi de la costa del Gran Sirtis, eren veïns dels nasamons i habitaven entre l'Awlad Sliman i l'Awlad Naim.
Veure Farsàlia і Psils
Quint Pompeu Bitínic
Quint Pompeu Bitínic (en llatí Quintus Pompeius Bithynicus) va ser un orador i polític romà.
Veure Farsàlia і Quint Pompeu Bitínic
Quint Tul·li Ciceró el jove
Quint Tul·li Ciceró el jove (en llatí Quinctus Tullius Cicero) va ser un polític romà.
Veure Farsàlia і Quint Tul·li Ciceró el jove
Sarcòfag d'Hagia Triada
El sarcòfag d'Hagia Triada (o Agia Triada) és un sarcòfag minoic descobert el 1903 en el jaciment arqueològic d'Hagia Triada a Creta.
Veure Farsàlia і Sarcòfag d'Hagia Triada
Segona Guerra Macedònica
La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.
Veure Farsàlia і Segona Guerra Macedònica
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Farsàlia і Senat Romà
Simònides de Ceos
Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.
Veure Farsàlia і Simònides de Ceos
Tagos
Tagós (en grec antic ταγός) era el nom que designava el cap o comandant de Tessàlia, i més particularment al principal magistrat que exercia l'hegemonia a la regió i als magistrats de cada una de les ciutats durant diversos períodes de la història.
Veure Farsàlia і Tagos
Tebes de la Ftiòtida
Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.
Veure Farsàlia і Tebes de la Ftiòtida
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Farsàlia і Tema (circumscripció administrativa)
Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.
Veure Farsàlia і Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Tessaliòtida
La Tessaliòtida (Θεσσαλιῶτις) era un districte de Tessàlia situat a la plana central del país, al curs superior del riu Peneu.
Veure Farsàlia і Tessaliòtida
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Farsàlia і Tessàlia
Tetidion
Tetidion (en grec antic Θετίδιον o Θεστίδειον), era una ciutat de Tessaliotis, a Tessàlia, prop de Farsàlia on va acampar Luci Quinti Flaminí en la seva segona marxa des de Feres cap a Escotussa abans de la Batalla de Cinoscèfales.
Veure Farsàlia і Tetidion
Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.
Veure Farsàlia і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tucídides de Farsàlia
Tucídides de Farsàlia (en llatí Thucydides, en grec antic Θουκυδίδης) era un ciutadà de Farsàlia, a Tessàlia que era proxenos dels atenencs.
Veure Farsàlia і Tucídides de Farsàlia
368 aC
El 368 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Farsàlia і 368 aC
També conegut com Farsalos, Pharsalos, Pharsalus.