Taula de continguts
255 les relacions: Abo, Aborígens australians, Achumawi, Adzera, Ahtna, Amazic, Ambulas, Anàlisi contrastiva, Anglès, Antiga Grècia, Arabela, Arbre filogenètic, Argot chinook, Armeni, Armeni occidental, Armeni oriental, Automated Similarity Judgment Program, Àsia, Baan, Bantu, Biseni, BNT, Bribri, Camuns, Caribs, Cassites, Catío, Categoria gramatical, Chatino, Chatins, Chiapaneca, Chipaya, Civilització de la vall de l'Indus, Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica, Codi de llengua IETF, Cuitlatec, Cultures agroterrisseres a l'Argentina, Defaka, Degema, Dia de la llengua romanesa, Dialectes del nàhuatl, DMN, Edat antiga, Eleme, Engenni, Epie, Ethnologue, Família (desambiguació), Gê-tupí-carib, Gokana, ... Ampliar l'índex (205 més) »
Abo
LAbo o Abo’o és una llengua, que pertany al grup de llengües bantus de la família de les llengües nigerocongoleses, que es parla al Camerún.
Veure Família lingüística і Abo
Aborígens australians
Els aborígens australians són els habitants originaris d'Austràlia, tot i que ells prefereixen que els anomenin kooris.
Veure Família lingüística і Aborígens australians
Achumawi
L'achumawi (també achomawi o Pit River) és una llengua natiua parlada pels achomawis, que avui dia formen part de la tribu reconeguda federalment Tribu Pit River de Califòrnia.
Veure Família lingüística і Achumawi
Adzera
LAdzera, també conegut com a Atzera, Azera, Atsera o Acira és una llengua de la família de les llengües indopacífiques, membre de la branca oceànica de la família lingüística malayo-polinesiana.
Veure Família lingüística і Adzera
Ahtna
L'idioma ahtna o ahtena és una llengua del grup atabascà, que forma part de la família lingüística na-dené.
Veure Família lingüística і Ahtna
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Família lingüística і Amazic
Ambulas
LAmbulas, també anomenat abelam, abulas o ambelas és una llengua de la família de les llengües indopacífiques, de la subfamilia "Ndu" parlada a Papua Nova Guinea, en la zona septentrional.
Veure Família lingüística і Ambulas
Anàlisi contrastiva
Lanàlisi contrastiva és l'estudi sistemàtic d'un parell de llenguatges amb l'objectiu d'identificar les seves diferències estructurals i similituds.
Veure Família lingüística і Anàlisi contrastiva
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Família lingüística і Anglès
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Família lingüística і Antiga Grècia
Arabela
L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.
Veure Família lingüística і Arabela
Arbre filogenètic
Fig. 1: Arbre arrelat per als gens ARNr. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Un arbre filogenètic és un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que van tenir una descendència comuna, com per exemple per les llengües.
Veure Família lingüística і Arbre filogenètic
Argot chinook
L'argot chinook, també conegut com a chinuk wawa, és un pidgin que fou utilitzat com a llengua comercial durant el partint de la part inferior del riu Columbia fins a altres zones del modern Oregon i Washington, Columbia Britànica i part d'Alaska i del territori de Yukon, tenint de vegades característiques d'una llengua criolla.
Veure Família lingüística і Argot chinook
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Veure Família lingüística і Armeni
Armeni occidental
L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.
Veure Família lingüística і Armeni occidental
Armeni oriental
L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.
Veure Família lingüística і Armeni oriental
Automated Similarity Judgment Program
L'Automated Similarity Judgment Program (ASJP) és un projecte col·laboratiu que aplica enfocaments computacionals a lingüística comparada mitjançant una base de dades de llistes de paraules.
Veure Família lingüística і Automated Similarity Judgment Program
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Família lingüística і Àsia
Baan
El baan és una llengua que es parla al sud de Nigèria, a les LGAs de Gokana, Tai i Eleme, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Baan
Bantu
Els pobles bantus a l'Àfrica arxiudata.
Veure Família lingüística і Bantu
Biseni
El biseni és una llengua que parlen els bisenis, a l'estat de Bayelsa, al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Biseni
BNT
* BNT Crew (de l'acrònim de Blanc i Negre Team), equip d'artistes urbans de València.
Veure Família lingüística і BNT
Bribri
Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.
Veure Família lingüística і Bribri
Camuns
Els camuns o camunnes (latí Camunni) foren un poble alpí que va habitar la vall de l'Ollius (avui Oglio) als Alps Rètics prop del llac Sabinus (llac d'Iseo).
Veure Família lingüística і Camuns
Caribs
Els caribs o galibis són un grup ètnic que dona nom al territori Carib, les dues denominacions deriven del proto-carib *karipona: 'home(s)'— eren un conjunt de pobles que, en el moment del contacte amb els europeus, al, habitaven el nord-est de Veneçuela i diverses Antilles Menors.
Veure Família lingüística і Caribs
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Família lingüística і Cassites
Catío
El catío emberà (Catío, Katío) és una llengua ameríndia de la família lingüística de les llengües chocó parlada pels emberà de Colòmbia i Panamà.
Veure Família lingüística і Catío
Categoria gramatical
Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.
Veure Família lingüística і Categoria gramatical
Chatino
El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca.
Veure Família lingüística і Chatino
Chatins
Els chatins o txatins són un poble indígena de Mèxic que viu al sud-est de l'estat d'Oaxaca.
Veure Família lingüística і Chatins
Chiapaneca
El chiapaneca és una llengua de Mèxic que en l'actualitat es considera extinta.
Veure Família lingüística і Chiapaneca
Chipaya
La llengua chipaya (autoglotònim chipay taqu) és parlada per prop de dues mil persones a les províncies de Carangas i Sabaya, departament d'Oruro, (Bolívia).
Veure Família lingüística і Chipaya
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Veure Família lingüística і Civilització de la vall de l'Indus
Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Regions culturals dels pobles nord-americans en el moment del contacte amb els europeus Primeres llengües indígenes als Estats Units Primeres llengües indígenes a Alaska La classificació dels pobles indígenes d'Amèrica es basa en regions culturals, geogràfiques i lingüístiques.
Veure Família lingüística і Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica
Codi de llengua IETF
Un codi de llengua IETF és un codi estandarditzat que permet identificar llengües de forma estructurada i jerarquitzada, o famílies i varietats lingüístiques.
Veure Família lingüística і Codi de llengua IETF
Cuitlatec
El cuitlatec és una llengua indígena de Mèxic, en l'actualitat extinta i que anteriorment s'havia parlat al territori de l'actual estat de Guerrero pels cuitlatecs.
Veure Família lingüística і Cuitlatec
Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Les cultures agroterrisseres en el territori de l'actual Argentina van ser un conjunt de formes locals de les civilitzacions originàries d'Amèrica establertes al territori que actualment pertany a la República Argentina, diferenciades de les poblacions de cultura inferior pel sedentarisme i pel desenvolupament de l'agricultura i la terrisseria.
Veure Família lingüística і Cultures agroterrisseres a l'Argentina
Defaka
El defaka (o afakani) és una llengua que està a punt d'extingir-se que es parla al sud de Nigèria, a la ciutat Nkoro, que està al delta del riu Níger, a la LGA d'Opobo-Nkoro, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Defaka
Degema
El Dẹgẹma (o dekema) és una llengua que es parla al sud de Nigèria, a les poblacions d'Usokun-Degema i de Degema, a la LGA de Degema, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Degema
Dia de la llengua romanesa
El dia de la llengua romanesa (en) és un dia festiu de Romania que se celebra cada 31 d’agost en honor de la llengua romanesa.
Veure Família lingüística і Dia de la llengua romanesa
Dialectes del nàhuatl
Les llengües nàhua o llengües asteques són un grup de llengües de la família lingüística uto-asteca que han estat objecte d'un fenomen fonètic anomenat llei de Whorf que consisteix a canviar l'original /*t/ a abans de */a/.
Veure Família lingüística і Dialectes del nàhuatl
DMN
* Direcció de la Meteorologia Nacional, organisme responsable de la previsió meteorològica de França.
Veure Família lingüística і DMN
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Família lingüística і Edat antiga
Eleme
Leleme és una llengua que es parla al sud de Nigèria, a la LGA de' Eleme, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Eleme
Engenni
Lengenni és una llengua edoid que es parla al sud de Nigèria, a la LGA d'Ahoada West, a l'estat de Rivers i a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.
Veure Família lingüística і Engenni
Epie
Lepie (o epie-atissa) és una llengua edoid que parlen els epies al sud de Nigèria, a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.
Veure Família lingüística і Epie
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Família lingüística і Ethnologue
Família (desambiguació)
* Família: conjunt de persones unides per llaços de parentiu o de matrimoni.
Veure Família lingüística і Família (desambiguació)
Gê-tupí-carib
La hipòtesis gê-tupí-carib s una proposta recent de família de llengües que estaria formada per les llengües macro-gê, les llengües tupí i les llengües carib d'Amèrica.
Veure Família lingüística і Gê-tupí-carib
Gokana
El gokana és una llengua que es parla al sud de Nigèria, a les LGAs d'Ogoni i de Gokana, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Gokana
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Família lingüística і Grec antic
Guahibos
Els guahibos o sikuanis o jivis o jiwis són un poble indígena que habita als Llanos de l'Orinoco, entre els rius Guaviare, Meta i Arauca, en els departaments colombians de Vichada, Meta (Puerto Gaitán i Mapiripán), Arauca, Guaviare i Guainía, i en Veneçuela a l'occident dels estats Amazones, Bolívar i al sud de l'Apure.
Veure Família lingüística і Guahibos
Heinrich Morf
Heinrich Morf (Münchenbuchsee, cantó de Berna, 23 d'octubre de 1854 - Thun, 23 de gener de 1921) fou un romanista i filòleg suís.
Veure Família lingüística і Heinrich Morf
Hipòtesi de Sapir-Whorf
La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona entén i conceptualitza el món.
Veure Família lingüística і Hipòtesi de Sapir-Whorf
Història de l'Amèrica Central
XVI abans de l'arribada dels espanyols. La Història de l'Amèrica Central reuneix els esdeveniments ocorreguts al subcontinent des dels primers assentaments humans al subcontinent.
Veure Família lingüística і Història de l'Amèrica Central
Història de l'italià
La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.
Veure Família lingüística і Història de l'italià
Història del Brasil
La història del Brasil comença amb l'arribada dels primers humans a Amèrica de Sud fa almenys 22.000 anys.
Veure Família lingüística і Història del Brasil
Història precolombina de l'Argentina
La història precolombina de l'Argentina fa referència als desenvolupaments culturals locals de l'actual territori de la República Argentina previs a l'extermini, explotació i colonització per part d'Espanya.
Veure Família lingüística і Història precolombina de l'Argentina
Hixkaryanes
Els hixkaryanes (també coneguts com a hixkarianes) són un poble indígena del Brasil, als estats d'Amazones i de Pará.
Veure Família lingüística і Hixkaryanes
Horda de Nogai
LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.
Veure Família lingüística і Horda de Nogai
Huave
El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior.
Veure Família lingüística і Huave
Ibani
Libani (o bonny) és una llengua ijo que es parla al sud de Nigèria, a Bonny, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Ibani
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Família lingüística і Idioma
Idioma abipó
L'idioma abipón era un idioma del grup de llengües guaicurú de la família Guaycurú-Charruan que va ser parlada a l'Argentina pel poble Abipón.
Veure Família lingüística і Idioma abipó
Ijo del sud-est
Lijo del sud-est és una llengua que es parla al sud de Nigèria, a la LGA de Brass, a l'estat de Bayelsa.
Veure Família lingüística і Ijo del sud-est
Ikitus
Els ikitus, o en la seva forma castellanitzada Iquitus són un poble amerindi amazònic, en el passat van arribar a ocupar territori que incloïa la zona on actualment es troba la ciutat d'Iquitos, capital de Loreto.
Veure Família lingüística і Ikitus
Indoaris
Els pobles indoaris o índics són un grup etnolingüístic que es refereix a una col·lecció molt ampla de pobles als que els uneix que són parlants natius de la branca indoària de la família de les llengües indoiranianes, que al seu cop és un membre de la família més gran de llengües indoeuropees.
Veure Família lingüística і Indoaris
ISO 639
ISO 639 és un conjunt d'estàndards relacionats amb la representació dels noms de llengües i famílies lingüístiques redactat per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO).
Veure Família lingüística і ISO 639
Iurac
El iurac o nènets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.
Veure Família lingüística і Iurac
Izon
Lizon, ijo central occidental o ijaw és una llengua que es parla al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Izon
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Veure Família lingüística і Japonès
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Veure Família lingüística і Joseph Greenberg
Kalabari
El kalabari és una llengua ijo que parlen els kalabaris al sud de Nigèria, a les LGAs de Degema, d'Akulga, d'Asaritoru i de Port Harcourt, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Kalabari
Katukina
Els catuquina o katukina és un nom donat a almenys tres grups indígenes del Brasil.
Veure Família lingüística і Katukina
Keres
Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA).
Veure Família lingüística і Keres
Kirike
El kirike és una llengua ijo que parlen els okrikes al sud de Nigèria, a les LGAs d'Okrikade Port Harcourt i d'Ogu-Bolo, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Kirike
Lineal A
Taula amb escriptura «lineal A» trobada a Akrotiri (Santorí) La lineal A és una escriptura de la civilització minoica de Creta, de l'edat del bronze.
Veure Família lingüística і Lineal A
Lingüística comparativa
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Veure Família lingüística і Lingüística comparativa
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Família lingüística і Literatura
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Veure Família lingüística і Llengües afroasiàtiques
Llengües aimara
Les llengües aimara, llengües aru o llengües jaqi són una família de llengües sud-americana conformada per tres idiomes moderns: aimara, jaqaru i kawki.
Veure Família lingüística і Llengües aimara
Llengües amazòniques
Les llengües tupí són la família de llengües més estesa de tota l'Amazònia. Llengües amazòniques és el terme usat per a referir-se a les llengües indígenes autòctones de l'Amazònia.
Veure Família lingüística і Llengües amazòniques
Llengües andines
El quítxua és la família de llengües andina amb major nombre de parlants: es parla a l'Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú. Als països ombrejats és oficial (verd fort) o cooficial (verd pàl·lid). Llengües preincaiques en el segle XVI.
Veure Família lingüística і Llengües andines
Llengües andoque-urequena
Les llengües andoque–urequena és una família lingüística que consisteix en un parell de llengües, andoque i urequena.
Veure Família lingüística і Llengües andoque-urequena
Llengües arawak
Les llengües arawak són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada.
Veure Família lingüística і Llengües arawak
Llengües arawanes
Les llengües arawanes o arauanes són una família de llengües indígenes de la selva amazònica de l'occident del Brasil i una part limítrofa del departament d'Ucayali, al Perú (selva amazònica sud-occidental).
Veure Família lingüística і Llengües arawanes
Llengües àlgiques
Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures.
Veure Família lingüística і Llengües àlgiques
Llengües índiques
* Llengües indoàries, una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.
Veure Família lingüística і Llengües índiques
Llengües bantus
Les llengües bantu són un subgrup de llengües que pertanyen a la família de llengües nigerocongoleses, per bé que en el món acadèmic també s'han considerat com una família lingüística pròpia.
Veure Família lingüística і Llengües bantus
Llengües barbacoanes
Les llengües barbacoa o barbacoanes són un grup de llengües indígenes de Colòmbia i l'Equador, que constitueixen una família lingüística.
Veure Família lingüística і Llengües barbacoanes
Llengües bora–witoto
Les llengües bora-witoto (també bora-huitoto) constitueixen una família de llengües indígenes americanes formada per menys d'una desena de llengües.
Veure Família lingüística і Llengües bora–witoto
Llengües carib
Les llengües carib formen una família de llengües que actualment consta d'unes 30 llengües i uns 50 mil parlants, a Veneçuela, Guaianes, Brasil i algunes parts de Colòmbia.
Veure Família lingüística і Llengües carib
Llengües catawba
Les llengües catawba, o sioux orientals formen una petita família lingüística a l'est d'Amèrica del Nord.
Veure Família lingüística і Llengües catawba
Llengües caucàsiques
Grups etnolingüístics del Caucas El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per a referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Família lingüística і Llengües caucàsiques
Llengües caucàsiques del nord-oest
Les llengües caucàsiques del nord-oest o nord-occidentals, també dites pòntiques o abkhazoadigué/circassianes, són un grup de llengües parlades al Caucas rus (a les repúbliques Kabardino-Balkària, Adiguèsia i Karatxai-Txerkèssia), Turquia, Jordània i Abkhàzia, República autònoma de Geòrgia.
Veure Família lingüística і Llengües caucàsiques del nord-oest
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Família lingüística і Llengües cèltiques
Llengües chapacura-wañam
Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.
Veure Família lingüística і Llengües chapacura-wañam
Llengües charruanes
Les llengües charruanes (en castellà: lenguas charrúas o lenguas charruanas) són una família de llengües ameríndies parlades antigament a l'Amèrica del Sud, més concretament a l'actual territori de la República Oriental de l'Uruguai i de la província argentina d'Entre Ríos.
Veure Família lingüística і Llengües charruanes
Llengües chocó
Les llengües chocó constitueixen una família lingüística de llengües ameríndies integrada per llengües de l'occident de Colòmbia i el sudoccident de Panamà.
Veure Família lingüística і Llengües chocó
Llengües coconuques
Les llengües coconuques, namtrik o guambianes són un conjunt de llengües indígenes del sud de Colòmbia que engloben al guambià, el totoró en perill d'extinció i l'extint coconuco, que formen un subgrup de la branca septentrional de la família lingüística barbacoana.
Veure Família lingüística і Llengües coconuques
Llengües cuixítiques
Les llengües cuixítiques són un conjunt de llengües africanes parlades a la banya d'Àfrica i que constitueixen una de les branques del phylum afroasiàtic.
Veure Família lingüística і Llengües cuixítiques
Llengües d'Àfrica
Llengües d'Àfrica en l'actualitat. Les llengües africanes, més de 2.000, pertanyen a diferents famílies lingüístiques i conviuen amb els idiomes de la colonització, sovint cooficials, especialment amb l'anglès i el francès.
Veure Família lingüística і Llengües d'Àfrica
Llengües d'Àsia
Les inscripcions oraculars en os de la dinastia Shāng, són els primers testimoniatges escrits d'una llengua d'extrem orient. Les llengües d'Àsia és un terme geogràfic per designar les llengües històricament parlades a Àsia, en particular les llengües autòctones d'Àsia encara que de vegades s'inclouen llengües al·lòctones instal·lades durant el període colonial.
Veure Família lingüística і Llengües d'Àsia
Llengües d'Europa
Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.
Veure Família lingüística і Llengües d'Europa
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Família lingüística і Llengües d'oïl
Llengües de Colòmbia
XX. Aquest és un article sobre les llengües de Colòmbia.
Veure Família lingüística і Llengües de Colòmbia
Llengües de les illes Andaman
Les llengües de les illes Andamán o llengües andamaneses són una família de llengües parlades a les illes Andaman, un territori de l'Índia.
Veure Família lingüística і Llengües de les illes Andaman
Llengües de Veneçuela
Ètnies veneçolanes originàries. Les llengües de Veneçuela són l'espanyol, les llengües autòctones o indígenes que superen la trentena i un cert nombre de llengües al·lòctones portades per immigrants europeus.
Veure Família lingüística і Llengües de Veneçuela
Llengües del Golf
Les llengües del Golf és una família lingüística hipotètica de llengües ameríndies composta per les llengües muskogi juntament amb quatre famílies extingides de llengües aïllades: natchez, tunica, atakapa, i (possiblement) chitimacha.
Veure Família lingüística і Llengües del Golf
Llengües del Perú
XVI). Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles.
Veure Família lingüística і Llengües del Perú
Llengües Delta Cross
Les llengües Delta Cross són les llengües que formen part d'una subfamília lingüística de les llengües del riu Cross, que al seu torn són llengües Benué-Congo.
Veure Família lingüística і Llengües Delta Cross
Llengües dené-caucàsiques
Les llengües dené-caucàsiques és una teòrica macrofamília o superfamília de llengües que inclouria les llengües sinotibetanes, las caucàsiques septentrionals, les ienisseianes, les llengües na-dené, el basc i llengües extintes com les hurro-urartianes, el hatti, l'ibèric i el sumeri.
Veure Família lingüística і Llengües dené-caucàsiques
Llengües dené-ienisseianes
La família lingüística dené-ienisseiana uneix les llengües ienisseianes de Sibèria central i les llengües na-dené d'Amèrica del Nord.
Veure Família lingüística і Llengües dené-ienisseianes
Llengües dogon
Les llengües dogons són un conjunt de llengües parlades pel poble dogon, a Mali, que conformen una família lingüística.
Veure Família lingüística і Llengües dogon
Llengües dravídiques
Les llengües dravídiques o grup dravídic formen una família lingüística que agrupa aproximadament 73 llengües parlades principalment al sud de l'Índia i al nord-est de Sri Lanka, però també en algunes zones aïllades del Pakistan i l'Índia oriental i central, així com en parts de Malàisia i Singapur.
Veure Família lingüística і Llengües dravídiques
Llengües edoid sud-occidentals
Les llengües edoid sud-occidentals formen part del grup lingüístic de les llengües edoid, que són llengües Benué-Congo, de la gran família de les llengües nigerocongoleses.
Veure Família lingüística і Llengües edoid sud-occidentals
Llengües ekoid
Les llengües ekoid són un grup lingüístic que pertany a la família lingüística de llengües bantus meridionals.
Veure Família lingüística і Llengües ekoid
Llengües equatorials
Les llengües equatorials, proposada per Joseph Greenberg (1956, 1987), és una hipòtesi de família lingüística que proposa que diverses grups de llengües sud-americanes, entre elles: les macroarawak, macro-tupí, macro-jívares, les uru-chipaya i un bon número de llengües aïllades, estan emparentades dins d'una unitat filogenètica vàlida.
Veure Família lingüística і Llengües equatorials
Llengües esquimoaleutianes
Les llengües esquimoaleutianes formen una família de llengües nadiues de Groenlàndia, l'Àrtic canadenc, Alaska i parts de Sibèria.
Veure Família lingüística і Llengües esquimoaleutianes
Llengües gê
Les llengües gê (o també jê) són una desena de llengües amazòniques que formen una família lingüística identificada per W. Schimidt.
Veure Família lingüística і Llengües gê
Llengües guahibanes
Les llengües guahibanes constitueixen una família lingüística conformada per cinc llengües genèticament relacionades, parlades per pobles amerindis que habiten Los Llanos de la conca de l'Orinoco a Colòmbia i Veneçuela.
Veure Família lingüística і Llengües guahibanes
Llengües gur
Les llengües gur, antigament dites llengües voltaiques, són una branca de la família de llengües nigerocongoleses.
Veure Família lingüística і Llengües gur
Llengües harákmbut
Les llengües harákmbet o harákmbut (també dites hate) són una família de llengües indígenes de la selva amazònica del sud del Perú, als departaments de Madre de Dios i Cusco.
Veure Família lingüística і Llengües harákmbut
Llengües hmong-mien
Les llengües hmong-mien (també conegudes com a miao-yao) és una família lingüística del sud de la Xina i d'Àsia Sud-oriental.
Veure Família lingüística і Llengües hmong-mien
Llengües hurro-urartianes
Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.
Veure Família lingüística і Llengües hurro-urartianes
Llengües ijo
Les llengües Ịjọ és una sub-família lingüística de llengües que es parlen al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Llengües ijo
Llengües ijo occidentals
Les llengües ijo occidentals és un grup lingüístic que pertany a la família lingüística de les llengües ijo, que són llengües nigerocongoleses.
Veure Família lingüística і Llengües ijo occidentals
Llengües ijo orientals
Les llengües ijo orientals és un grup lingüístic de la família lingüística de les llengües ijo, que són llengües nigerocongoleses.
Veure Família lingüística і Llengües ijo orientals
Llengües ijoid
Les llengües ijoid és una família lingüística aïllada de la gran família de les llengües nigerocongoleses.
Veure Família lingüística і Llengües ijoid
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Família lingüística і Llengües indoeuropees
Llengües iroqueses
Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord.
Veure Família lingüística і Llengües iroqueses
Llengües japòniques
Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.
Veure Família lingüística і Llengües japòniques
Llengües jívaro
Les llengües jívaro o chicham (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.
Veure Família lingüística і Llengües jívaro
Llengües jívaro-capahuanes
Les llengües jívaro-cahuapanes són una família de llengües hipotètica, formada per les llengües jívaro i les llengües cahuapanes, sent tots dos grups de llengües geogràficament adjacents i parlades al Nord del Perú i l'Equador.
Veure Família lingüística і Llengües jívaro-capahuanes
Llengües kartvelianes
Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.
Veure Família lingüística і Llengües kartvelianes
Llengües khoisànides
Les llengües khoisànides són uns 30 idiomes, molts d'aquests en perill d'extinció, que es parlen a l'Àfrica, al sud-est i a l'est.
Veure Família lingüística і Llengües khoisànides
Llengües Left May
Les llengües Left May o Arai constitueixen una petita família lingüística de mitja dotzena de llengües molt semblants entre sí, però sense ser mútuament intel·ligibles.
Veure Família lingüística і Llengües Left May
Llengües macro-gê
Les llengües macrogê és una macrofamília de llengües d'Amèrica del Sud que inclou la família de llengües gê i altres llengües del Brasil.
Veure Família lingüística і Llengües macro-gê
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Veure Família lingüística і Llengües maies
Llengües mixezoque
Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas.
Veure Família lingüística і Llengües mixezoque
Llengües mongòliques
Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia Central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat.
Veure Família lingüística і Llengües mongòliques
Llengües munduruku
La subfamília de llengües munduruku es un conjunt de dues llengües ameríndies parlades al Brasil.
Veure Família lingüística і Llengües munduruku
Llengües nadahup
Les llengües nadahup, també conegudes com a Makú (Macú) or Vaupés–Japurá, formen una petita família lingüística al Brasil, Colòmbia i Veneçuela.
Veure Família lingüística і Llengües nadahup
Llengües nambikwares
Les llengües nambikwara constitueixen una petita família lingüística, els membres de la qual es parlen tots a l'estat brasiler de Mato Grosso.
Veure Família lingüística і Llengües nambikwares
Llengües nigerocongoleses
Les llengües nigerocongoleses són la família lingüística la que agrupa més idiomes del món (més de 1.500), un 85% dels parlants de l'Àfrica.
Veure Família lingüística і Llengües nigerocongoleses
Llengües niloticosaharianes
Les llengües niloticosaharianes són una família o macrofamília de llengües d'Àfrica, parlada a l'Àfrica centreoriental, principalment al Sahel i a les conques de l'alt riu Nil (Sudan) i el Chari (Txad).
Veure Família lingüística і Llengües niloticosaharianes
Llengües ogoni
Les llengües ogoni (o llengües kegboid) són les cinc llengües que parlen els ogonis i que formen un grup lingüístic que pertany a la família lingüística de les llengües Delta Cross, que són llengües del riu Cross.
Veure Família lingüística і Llengües ogoni
Llengües otomacoanes
Les llengües otomac-taparites o llengües otomacoanes formen una família lingüística ameríndia extingida de Veneçuela, formada per les llengües otomaco i taparita i parlada pels otomacos.
Veure Família lingüística і Llengües otomacoanes
Llengües paleoeuropees
Mapa de les llengües paleoeuropees conegudes, incloent-hi estrats lingüístics Les llengües paleoeuropees (o europeu antic) són les llengües (en gran part desconegudes) que van ser parlades a Europa abans de l'extensió de l'indoeuropeu i l'uràlic, les dues famílies lingüístiques que dominen el continent europeu avui.
Veure Família lingüística і Llengües paleoeuropees
Llengües paleosiberianes
Les llengües paleosiberianes són un conjunt de llengües parlades a l'extrem nord-occidental d'Àsia que tot i no constituir cap família lingüística, s'agrupen sota aquest nom, per desconeixement dels filòlegs en no poder ser encabides en els altres grups de la zona.
Veure Família lingüística і Llengües paleosiberianes
Llengües pama-nyunga
Mapa de les llengües pama-nyunga (en blanc) i macro pama-nyunga (en negre). Les llengües pama-nyunga són una família lingüística present a pràcticament arreu d'Austràlia, excepte a la costa nord del país.
Veure Família lingüística і Llengües pama-nyunga
Llengües pano
Les llengües pano són una família de llengües de la Selva amazònica formada per una trentena de llengües de les quals actualment sobreviuen menys d'una vintena, part de les llengües pano-tacanes.
Veure Família lingüística і Llengües pano
Llengües papús
El terme llengües papús designa una extensió geogràfica i no una família lingüística pròpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea i que poden agrupar-se en més de 10 grups genètics diferents.
Veure Família lingüística і Llengües papús
Llengües polinèsies
Les llengües polinèsies són una família lingüística que es parla en la regió de la Polinèsia.
Veure Família lingüística і Llengües polinèsies
Llengües ryukyuenques
Senyals de trànsit a Kin (Okinawa), escrits en okinawenc i japonès Senyal d'un mercat de Naha, escrit en okinawenc (vermell) i japonès (blau). Les llengües ryukyuenques (琉球語) es parlen a les illes Ryukyu, al sud del Japó.
Veure Família lingüística і Llengües ryukyuenques
Llengües salibanes
Les llengües salibanes o llengües saliba-piaroa és una família lingüística proposada de llengües ameríndies situades a la conca mitjana de l'Orinoco, que forma una illa independent dins d'una zona de Veneçuela i Colòmbia (Llanos septentrionals) dominada per ètnies carib i arawak.
Veure Família lingüística і Llengües salibanes
Llengües sami
Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.
Veure Família lingüística і Llengües sami
Llengües saparo-yawan
Les llengües saparo–yawan (Zaparo–Yaguan, Zaparo–Peba) és una proposta de família lingüística que uneix dues petites famílies lingüístiques de l'oest de la conca de l'Amazones.
Veure Família lingüística і Llengües saparo-yawan
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Família lingüística і Llengües semítiques
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.
Veure Família lingüística і Llengües sinítiques
Llengües siouan
Les Llengües siouan o Siouan–Catawba són una família lingüística d'Amèrica del Nord que es troba principalment en les Grans Planes d'Amèrica del Nord amb uns pocs idiomes atípics a l'est.
Veure Família lingüística і Llengües siouan
Llengües sioux occidentals
Les llengües sioux occidentals, també anomenades sioux propi or simplement Sioux, són una gran família lingüística de llengües ameríndies d'Amèrica del Nord.
Veure Família lingüística і Llengües sioux occidentals
Llengües tacanes
Les llengües tacanes o llengües tacana són una família de llengües indígenes d'Amèrica de quatre o cinc llengües oriündes de la selva amazònica esteses per la conca del riu Beni i el seu tributari el riu Madre de Dios, territori corresponent al nord-oest de Bolívia, i a la província de Tambopata (Perú).
Veure Família lingüística і Llengües tacanes
Llengües tequiraca–canichana
Les llengües tequiraca–canichana és una possible família lingüística proposada per Terrence Kaufman (1994) que uneix dues fins aleshores llengües aïllades,el canichana de Bolívia i el tequiraca del Perú, totes dues extingides o gairebé.
Veure Família lingüística і Llengües tequiraca–canichana
Llengües ticuna-yuri
Les llengües ticuna–yuri són una família lingüística petita, potser fins i tot un continu dialectal, que consta d'almenys dues, i potser tres, llengües conegudes d'Amèrica del Sud: la principal llengua de l'Amazònia occidental ticuna, el mal testificat i extingit yurí, i el llenguatge poc conegut carabayo en gran part sense contacte.
Veure Família lingüística і Llengües ticuna-yuri
Llengües tolateques
Les llengües tolateques o llengües tequistlateca-jicaques formen una família lingüística indígena d'Amèrica parlada al sud de Mèxic (estat d'Oaxaca) i Hondures (Departament de Francisco Morazán), per unes 4.500 persones en total.
Veure Família lingüística і Llengües tolateques
Llengües totonaques
Les llengües totonaques o totonaco-tepehues són una família lingüística de Mesoamèrica formada per unes set llengües.
Veure Família lingüística і Llengües totonaques
Llengües totozoques
Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.
Veure Família lingüística і Llengües totozoques
Llengües tucanes
Les llengües tucanes o tucano (també escrit tukano o tukáno) formen una família lingüística difosa per Colòmbia, Brasil, Equador i el Perú.
Veure Família lingüística і Llengües tucanes
Llengües tupí
Llengües tupí: llengües tupí-guaranís (rosa) i altres grups (lila) a l'actualitat i àrees d'extensió probables en el passat. La família lingüística tupí o macro-tupí és un conjunt de 76 llengües amerindies d'Amèrica del Sud.
Veure Família lingüística і Llengües tupí
Llengües tuu
Les llengües Tuu són una subfamília de llengües integrades dins de la família de les llengües khoisànides, que consisteix en dos grups de llengües parlades a Botswana i Sud-àfrica, el Taa i el !Kwi, cadascun amb una llengua encara viva: la llengua !Xóõ o Taa i la llengua Nǁng.
Veure Família lingüística і Llengües tuu
Llengües txibtxa
Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.
Veure Família lingüística і Llengües txibtxa
Llengües txukotkokamtxatkianes
Les llengües txukotkokamtxatkianes formen un grup de llengües de Sibèria que es considera una família lingüística independent (hi ha controvèrsia entre els filòlegs sobre el seu estatus).
Veure Família lingüística і Llengües txukotkokamtxatkianes
Llengües uraloaltaiques
Les llengües uraloaltaiques constitueixen una proposta obsoleta de grup filogenètic de llengües que agruparia als grups de llengües uralianes i llengües altaiques.
Veure Família lingüística і Llengües uraloaltaiques
Llengües uru-chipaya
Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats.
Veure Família lingüística і Llengües uru-chipaya
Llengües waroid
Llengües waroid és una família lingüística proposada per Granberry i Vescelius (2004) que uneix el warao de Veneçuela amb les llengües extingides macorix i guanahatabey de les Grans Antilles.
Veure Família lingüística і Llengües waroid
Llengües xukuruanes
Mapa de territoris indígenes als estats d'Alagoas i Sergipe, Brasil Les llengües xukuruanes són una família lingüística proposada per Loukotka (1968) que uneix dues llengües extingides i poc certificades de l'est del Brasil.
Veure Família lingüística і Llengües xukuruanes
Llengües yuki-wappo
Les llengües yuki-wappo (o yukianes) són un petita família de llengües, actualment extintes de la costa californiana.
Veure Família lingüística і Llengües yuki-wappo
Llengües yuruna
Les llengües yuruna (o llengües jurúnaCarvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia.
Veure Família lingüística і Llengües yuruna
Llengües zamucanes
La família de llengües zamuco o zamucanes és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica parlades en Paraguai i Bolívia.
Veure Família lingüística і Llengües zamucanes
Llengües zaparoanes
Les llengües zaparoanes o záparo constitueixen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a les regions amazòniques del Perú i l'Equador.
Veure Família lingüística і Llengües zaparoanes
Llengua cofán
La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.
Veure Família lingüística і Llengua cofán
Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.
Veure Família lingüística і Llengua copta
Llengua khana
El khana (o ogoni) és una llengua que parlen els ogonis del sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Llengua khana
Llengua kuna
El kuna (autònim dulegaya 'llengua del poble') és una llengua indígena parlat per l'ètnia kuna que viu a Panamà i Colòmbia.
Veure Família lingüística і Llengua kuna
Llengua nukak
El nukak o núkâk és una llengua ameríndia que forma part de la família lingüística de les llengües nadahup, i està estretament relacionada amb la llengua dels Kãkwã, Cacua o Bara-Makú, parlada al Querarí i Papurí, conca del Vaupés, pels nukak.
Veure Família lingüística і Llengua nukak
Llista de Swadesh en llengües otomang
La llista de Swadesh en llengües otomang permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües.
Veure Família lingüística і Llista de Swadesh en llengües otomang
Llista de Swadesh en llengües utoasteques
La llista de Swadesh en llengües utoasteques permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües.
Veure Família lingüística і Llista de Swadesh en llengües utoasteques
Macrofamília
Macrofamílies proposades per Joseph Greenberg. En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.
Veure Família lingüística і Macrofamília
Macrotxibtxa
El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.
Veure Família lingüística і Macrotxibtxa
Mamaindê
El mamaindê, també conegut com a nambikwara septentrional, és una llengua nambikwara parlada a l'estat de Mato Grosso del Brasil, al molt al nord de la reserva indígena, Terra indígena Vale do Guaporé, entre el riu Pardo i riu Cabixi.
Veure Família lingüística і Mamaindê
Maria das Dores de Oliveira
Maria das Dores de Oliveira (Maria Pankararu) és una lingüista pankararú.
Veure Família lingüística і Maria das Dores de Oliveira
Matis
Els matis són un grup ètnic del Brasil, que s'autoanomenen mushabo ("els tatuats", de musha, tatuatge' + -bo, partícula indicativa de plural) o Deshan Mikitbo ("persones que són quantitat").
Veure Família lingüística і Matis
Mazanderani
El mazanderani (en mazanderani: مازِرونی), també conegut com a tabari (en aquesta llengua: تبری) és un idioma de la branca nord-occidental de les llengües iràniques parlat per uns 4 milions de persones de l'Iran.
Veure Família lingüística і Mazanderani
Miriti
El miriti (Miriti, Miriti Tapuyo, Miriti-Tapuia, Mirity-Tapuya, Neenoá) és una llengua ameríndia actualment extingida que pertanyia a la família lingüística de les llengües tucanes, parlada per la gent del mateix nom, que viu als municipis de Pari Cachoeira i Tarakua de l'estat de l'Amazones (Brasil).
Veure Família lingüística і Miriti
Miwok de la badia
El miwok de la badia és una llengua ameríndia de la família lingüística de les llengües miwok parlada als Estats Units pels miwoks de la badia, a l'Oest del mount Diablo, al voltant de la badia de San Francisco a Califòrnia.
Veure Família lingüística і Miwok de la badia
Mixe
Oaxaca, Mèxic. El mixe (IPA) és una llengua que pertany al grup mixe de la família lingüística mixezoque.
Veure Família lingüística і Mixe
MKH
* Michael Kors Holdings, empresa multinacional de moda.
Veure Família lingüística і MKH
Munda (llengües)
Distribució de les llengües Munda a l'Índia Les llengües munda són una branca de la família lingüística de les llengües austroasiàtiques.
Veure Família lingüística і Munda (llengües)
Mundari
Mundari o munda és una de les llengües munda de la família lingüística de les llengües austroasiàtiques.
Veure Família lingüística і Mundari
Museu Nacional (Rio de Janeiro)
El Museu Nacional (en portuguès: Museu Nacional), vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ), era la institució científica més antiga de Brasil i, fins a mitjans de 2018, va ser un dels museus més grans d'història natural i antropologia d'Amèrica.
Veure Família lingüística і Museu Nacional (Rio de Janeiro)
Nkoroo
Lnkoroo és una llengua ijo que parlen els nkoroos al sud de Nigèria, a la LGA d'Opobo-Nkoro, a l'estat de Rivers.
Veure Família lingüística і Nkoroo
Oceania
Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).
Veure Família lingüística і Oceania
Ogbronuagum
LOgbronuagum (o Bukuma) és una llengua que es parla a l'estat de Rivers del sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Ogbronuagum
Okodia
Lokodia és una llengua que es parla a l'estat de Bayelsa, al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Okodia
Oruma
Loruma és una llengua que es parla a l'estat de Bayelsa, al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Oruma
Otomí
L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).
Veure Família lingüística і Otomí
Paisatge lingüístic
Una paperera a Seattle retolada en quatre idiomes: anglès, xinès, vietnamita i espanyol. El paisatge lingüístic va ser definit per Landry i Bourhis com “la visibilitat i rellevància dels idiomes en els anuncis públics i comercials en un determinat territori o regió” en un treball pioner sobre els usos lingüístics escrits en l'espai públic del Quebec.
Veure Família lingüística і Paisatge lingüístic
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Família lingüística і Paixtus
Pame
Territoris de parla pame-jonaz El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames.
Veure Família lingüística і Pame
Parlar de transició
Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.
Veure Família lingüística і Parlar de transició
Páez
La llengua paez (AFI), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca.
Veure Família lingüística і Páez
Peba
El peba (peva) és una llengua exgingida de la família lingüística de les llengües peba–yaguan que es va parlar a la regió de Loreto, a l'Amazònia peruana.
Veure Família lingüística і Peba
Pericús
Localització del territori pericú. Els pericús —coneguts també com a edús i cores— van ser un grup ètnic que va habitar a l'extrem sud de la península de Baixa Califòrnia —a la regió de Los Cabos—, al nord-oest de Mèxic.
Veure Família lingüística і Pericús
Piaroa
El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.
Veure Família lingüística і Piaroa
Picard
El picard és la llengua pròpia de la Picardia.
Veure Família lingüística і Picard
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Veure Família lingüística і Pobles indígenes d'Amèrica
Pobles indígenes de l'Argentina
població indígena de l'Argentina Els indígenes de l'Argentina són el conjunt d'individus i pobles amerindis que habitaven el territori actual de l'Argentina al moment de l'arribada dels europeus al, així com també els seus descendents actuals i passats (barrejats o no amb no-indígenes) i aquells d'iguals condicions en països limítrofs que van migrar cap a l'actual territori argentí a partir d'aquell moment.
Veure Família lingüística і Pobles indígenes de l'Argentina
Pobles indígenes del Brasil
Els pobles indígenes del Brasil comprenen un gran nombre de diferents grups ètnics que habitaven l'actual territori brasiler abans de l'arribada dels europeus al.
Veure Família lingüística і Pobles indígenes del Brasil
Popoloca
El popoloca o ngiwa és una macrollengua parlada principalment a l'estat de Puebla, Mèxic, vora Tehuacán, que juntament amb el chocho, l'ijhj njxcateco i el mazateco, forma la branca popolocana de la família lingüística Otomang.
Veure Família lingüística і Popoloca
Poyanawes
Els poyanawes són un grup ètnic indígena del Brasil.
Veure Família lingüística і Poyanawes
Prehistòria de Sibèria
La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.
Veure Família lingüística і Prehistòria de Sibèria
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Família lingüística і Protoindoeuropeu
Puquina
Distribució del pukina al 1600 CE. Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada.
Veure Família lingüística і Puquina
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Família lingüística і Quítxua
Quitxé
El quitxé o també k'itxe' és una llengua que forma part del grup quitxé dins de la família lingüística de les llengües maies.
Veure Família lingüística і Quitxé
Relació genètica (lingüística)
En lingüística es parla de relació genètica per referir-se a aquelles llengües que es remunten a una llengua original comuna, com és el cas de les llengües romàniques (provinents del llatí).
Veure Família lingüística і Relació genètica (lingüística)
San José Chinantequilla
San José Chinantequilla és un poble indígena de Mèxic que pertany a la família lingüística mixe-zoque (mikse), Chinantequilla Instituto Nacional de Estadística y Geografía ITER (2005) es localitza a l'estat d'Oaxaca, Mèxic a una alçada aproximada de 1.160 msnm.
Veure Família lingüística і San José Chinantequilla
Sàliba
El sàliba és una llengua indígena de que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a l'Est de Colòmbia i Veneçuela.
Veure Família lingüística і Sàliba
Segona llengua
Una segona llengua és qualsevol idioma adquirit després d'haver après la llengua materna.
Veure Família lingüística і Segona llengua
Similitud lèxica
En lingüística la similitud lèxica és la mesura de grau de semblança entre sèries de paraules pertanyents a dues llengües diferents.
Veure Família lingüística і Similitud lèxica
Subtiaba
El subtiaba d'acord amb Sapir o maribio és una llengua morta pertanyent a la família otomang.
Veure Família lingüística і Subtiaba
Taïnos
XV. En verd, ubicació dels caribs, poble bel·licós d'origen arawak com els taïnos. A l'oest de l'illa de Cuba hi havia els últims reductes dels guanahatabeyes o siboneys, pobladors originaris de les Antilles que van ser assimilats pels migrants arawaks procedents de la costa oriental de Veneçuela.
Veure Família lingüística і Taïnos
Tamazight de Tataouine
El Tamazight de Tataouine es una llengua amaziga parlada en alguns pobles de Tunísia.
Veure Família lingüística і Tamazight de Tataouine
Tapaiúnes
Els tapayúnes, també coneguts com Beiço de Pau, Suyá Novos o Suyá Ocidentals i autodenominats Kajkwakratxi són un grup indígena que habita al Brasil, a l'estat de Mato Grosso, més precisament al Parc indígena del Xingu.
Veure Família lingüística і Tapaiúnes
Tee
El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria.
Veure Família lingüística і Tee
Teoria del substrat bascònic
Àrea proposada per a l'expansió del substrat bascònic. La teoria del substrat bascònic és una hipòtesi proposada pel lingüista alemany Theo Vennemann, segons la qual molts d'idiomes d'Europa occidental contenen restes d'una antiga família lingüística de la qual l'euskera és l'única supervivent.
Veure Família lingüística і Teoria del substrat bascònic
Tetete
El tetete (teteté) és una llengua morta de la família lingüística tucana parlada anteriorment pel poble tetete que vivia al territori oriental de la jungla de Cofán, prop de la frontera amb Colòmbia, a l'Equador, similar al siona.
Veure Família lingüística і Tetete
Tlahuica
Territoris de parla Matlatzinca El tlahuica, també anomenat atzinca o ocuilteco, és una llengua parlada per 842 persones que habiten principalment en la localitat de San Juan Atzingo, en el sud de l'Estat de Mèxic, en el centre de Mèxic.
Veure Família lingüística і Tlahuica
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Veure Família lingüística і To (lingüística)
Trans–Nova Guinea
Trans-Nova Guinea (TNG) és una família extensa de llengües papús parlades a Nova Guinea i les illes veïnes, potser la tercera família lingüística més gran del món per nombre d'idiomes.
Veure Família lingüística і Trans–Nova Guinea
Universal lingüístic
Un universal lingüístic és un tret que es dona en totes les llengües conegudes, o en la majoria d'aquestes.
Veure Família lingüística і Universal lingüístic
Urupá
L'urupá (Ituarupá) és una llengua de la família lingüística de les llengües chapacura-wañam, parlada al SE d'Ariquemes, al Brasil, i extingida a maitjans del.
Veure Família lingüística і Urupá
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Veure Família lingüística і Uto-asteca
Viquipèdia en quítxua
La Viquipèdia en quítxua (en quítxua Wikipidiya) es va fundar en 2003.
Veure Família lingüística і Viquipèdia en quítxua
Waimiri-atroari
El waimiri-atroari és una llengua de la família lingüística Carib, més específicament de la família Yawaperí, l'únic representant d'aquesta.
Veure Família lingüística і Waimiri-atroari
Winnebago (llengua)
El winnebago (Hocąk) és la llengua tradicional de la tribu Ho-Chunk (o Winnebago) d'amerindis dels Estats Units.
Veure Família lingüística і Winnebago (llengua)
Wirö
El wirö (també anomenada itoto, wotuja, jojod o amb el pejoratiu maco) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela.
Veure Família lingüística і Wirö
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Família lingüística і Xina
Xinques
Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.
Veure Família lingüística і Xinques
Yace
El yace és una llengua que es parla al sud-est de Nigèria, als pobles d'Osina, Imbuor, Uchu, Aliforkpa, Wonyer i Maa, que formen part de la LGA de Yala, a l'estat de Cross River.
Veure Família lingüística і Yace
Yanesha
Yanesha és un grup ètnic que habita la selva del Perú.
Veure Família lingüística і Yanesha
Záparo
El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.
Veure Família lingüística і Záparo
Zecharia Sitchin
va ser un autor de llibres que va proposar una explicació sobre els orígens de l'home que involucraven antics astronautes.
Veure Família lingüística і Zecharia Sitchin
Zoque
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El zoque o llengües zoques (o sokes) constitueixen un grup de llengües de la família lingüística mixezoque.
Veure Família lingüística і Zoque
També conegut com Arbre genealògic de les llengües, Família de llengües, Famílies de llengües, Famílies lingüístiques, Grup lingüístic, Tronc lingüístic.
, Grec antic, Guahibos, Heinrich Morf, Hipòtesi de Sapir-Whorf, Història de l'Amèrica Central, Història de l'italià, Història del Brasil, Història precolombina de l'Argentina, Hixkaryanes, Horda de Nogai, Huave, Ibani, Idioma, Idioma abipó, Ijo del sud-est, Ikitus, Indoaris, ISO 639, Iurac, Izon, Japonès, Joseph Greenberg, Kalabari, Katukina, Keres, Kirike, Lineal A, Lingüística comparativa, Literatura, Llengües afroasiàtiques, Llengües aimara, Llengües amazòniques, Llengües andines, Llengües andoque-urequena, Llengües arawak, Llengües arawanes, Llengües àlgiques, Llengües índiques, Llengües bantus, Llengües barbacoanes, Llengües bora–witoto, Llengües carib, Llengües catawba, Llengües caucàsiques, Llengües caucàsiques del nord-oest, Llengües cèltiques, Llengües chapacura-wañam, Llengües charruanes, Llengües chocó, Llengües coconuques, Llengües cuixítiques, Llengües d'Àfrica, Llengües d'Àsia, Llengües d'Europa, Llengües d'oïl, Llengües de Colòmbia, Llengües de les illes Andaman, Llengües de Veneçuela, Llengües del Golf, Llengües del Perú, Llengües Delta Cross, Llengües dené-caucàsiques, Llengües dené-ienisseianes, Llengües dogon, Llengües dravídiques, Llengües edoid sud-occidentals, Llengües ekoid, Llengües equatorials, Llengües esquimoaleutianes, Llengües gê, Llengües guahibanes, Llengües gur, Llengües harákmbut, Llengües hmong-mien, Llengües hurro-urartianes, Llengües ijo, Llengües ijo occidentals, Llengües ijo orientals, Llengües ijoid, Llengües indoeuropees, Llengües iroqueses, Llengües japòniques, Llengües jívaro, Llengües jívaro-capahuanes, Llengües kartvelianes, Llengües khoisànides, Llengües Left May, Llengües macro-gê, Llengües maies, Llengües mixezoque, Llengües mongòliques, Llengües munduruku, Llengües nadahup, Llengües nambikwares, Llengües nigerocongoleses, Llengües niloticosaharianes, Llengües ogoni, Llengües otomacoanes, Llengües paleoeuropees, Llengües paleosiberianes, Llengües pama-nyunga, Llengües pano, Llengües papús, Llengües polinèsies, Llengües ryukyuenques, Llengües salibanes, Llengües sami, Llengües saparo-yawan, Llengües semítiques, Llengües sinítiques, Llengües siouan, Llengües sioux occidentals, Llengües tacanes, Llengües tequiraca–canichana, Llengües ticuna-yuri, Llengües tolateques, Llengües totonaques, Llengües totozoques, Llengües tucanes, Llengües tupí, Llengües tuu, Llengües txibtxa, Llengües txukotkokamtxatkianes, Llengües uraloaltaiques, Llengües uru-chipaya, Llengües waroid, Llengües xukuruanes, Llengües yuki-wappo, Llengües yuruna, Llengües zamucanes, Llengües zaparoanes, Llengua cofán, Llengua copta, Llengua khana, Llengua kuna, Llengua nukak, Llista de Swadesh en llengües otomang, Llista de Swadesh en llengües utoasteques, Macrofamília, Macrotxibtxa, Mamaindê, Maria das Dores de Oliveira, Matis, Mazanderani, Miriti, Miwok de la badia, Mixe, MKH, Munda (llengües), Mundari, Museu Nacional (Rio de Janeiro), Nkoroo, Oceania, Ogbronuagum, Okodia, Oruma, Otomí, Paisatge lingüístic, Paixtus, Pame, Parlar de transició, Páez, Peba, Pericús, Piaroa, Picard, Pobles indígenes d'Amèrica, Pobles indígenes de l'Argentina, Pobles indígenes del Brasil, Popoloca, Poyanawes, Prehistòria de Sibèria, Protoindoeuropeu, Puquina, Quítxua, Quitxé, Relació genètica (lingüística), San José Chinantequilla, Sàliba, Segona llengua, Similitud lèxica, Subtiaba, Taïnos, Tamazight de Tataouine, Tapaiúnes, Tee, Teoria del substrat bascònic, Tetete, Tlahuica, To (lingüística), Trans–Nova Guinea, Universal lingüístic, Urupá, Uto-asteca, Viquipèdia en quítxua, Waimiri-atroari, Winnebago (llengua), Wirö, Xina, Xinques, Yace, Yanesha, Záparo, Zecharia Sitchin, Zoque.