Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Falange Española

Índex Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Taula de continguts

  1. 484 les relacions: Adolfo Rincón de Arellano y García, Agatángelo Soler Llorca, Albert de Quintana i Vergés, Alejandro Rodríguez de Valcárcel, Alejo Bonmatí Gonzálvez, Alfaro, Alfonso de Zayas y de Bobadilla, Alfonso García Valdecasas, Alfredo Di Stéfano Laulhé, Alfredo Sánchez Bella, Andreu Brugués i Llobera, António de Oliveira Salazar, Antoni Correig Massó, Antoni Garcias Garau, Antoni Llopart Rovira, Antoni Maria Simarro i Puig, Antonio Azarola Gresillón, Antonio de Alós Herrero, Antonio de Correa y Veglison, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Pérez Torreblanca, Arconovaldo Bonaccorsi, Arriba, Arriba España (diari), Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, Art públic de Barcelona, Arxiu Judaic, Assalt al Blanquerna, Assassinat de Guillem Agulló i Salvador, Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Aureli Joaniquet i Extremo, Álvaro Cunqueiro Mora, Ángel Juan Fernández Ayala, Ángel Pagés López-Guerrero, Ángel Sánchez del Águila y Mencos, Óscar Pérez Solís, Bandera de Castelló de la Plana, Barcelona Traction, Light and Power, Bàndol nacional, Búnker (política), Benito Rodríguez Frutos, Benito Sáez González-Elipe, Bernabé Marí i Chirivella, Bernardo Estornés Lasa, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890, Blas Infante Pérez de Vargas, Blas Pérez González, Bloc de Dretes, Brigada Político-Social, ... Ampliar l'índex (434 més) »

Adolfo Rincón de Arellano y García

Adolfo Rincón de Arellano y García (València, 11 d'octubre de 1910 - 17 de març de 2006) fou alcalde de la ciutat de València entre 1958 i 1969.

Veure Falange Española і Adolfo Rincón de Arellano y García

Agatángelo Soler Llorca

Agatángelo Soler Llorca (Alacant, 1 de juliol de 1918 - 1995) fou un polític i farmacèutic alacantí.

Veure Falange Española і Agatángelo Soler Llorca

Albert de Quintana i Vergés

Albert de Quintana i Vergés (Girona, 23 de juny de 1904 - Girona, 6 d'agost de 1999) fou un advocat i polític gironí De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era net d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

Veure Falange Española і Albert de Quintana i Vergés

Alejandro Rodríguez de Valcárcel

Alejandro Rodríguez de Valcárcel y Nebreda, I comte de Rodríguez de Valcárcel, (Burgos, 25 de desembre de 1917 - Madrid, 22 de novembre de 1976) va ser un advocat de l'Estat i polític espanyol d'orientació falangista que va ocupar importants càrrecs polítics cap al final de la dictadura franquista.

Veure Falange Española і Alejandro Rodríguez de Valcárcel

Alejo Bonmatí Gonzálvez

Alejo Bonmatí Gonzálvez (n. a Santa Pola) fou un polític valencià, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.

Veure Falange Española і Alejo Bonmatí Gonzálvez

Alfaro

Alfaro és una ciutat de La Rioja.

Veure Falange Española і Alfaro

Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Alfonso de Zayas y de Bobadilla (Palma, 1896 - Sabadell, 1970).

Veure Falange Española і Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Alfonso García Valdecasas

Alfonso García Valdecasas y García Valdecasas (Granada, 14 de maig de 1904 - Madrid, 11 d'abril de 1993) fou advocat i polític espanyol, un dels fundadors de Falange Española.

Veure Falange Española і Alfonso García Valdecasas

Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014), més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.

Veure Falange Española і Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Sánchez Bella

Alfredo Sánchez Bella (Tordesilos, Guadalajara, 2 d'octubre de 1916 - Madrid, 24 d'abril de 1999) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Falange Española і Alfredo Sánchez Bella

Andreu Brugués i Llobera

Andreu Brugués i Llobera (Fortià 1916 - Madrid, 2 de març de 2001), fou un polític falangista i home de cultura català.

Veure Falange Española і Andreu Brugués i Llobera

António de Oliveira Salazar

fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.

Veure Falange Española і António de Oliveira Salazar

Antoni Correig Massó

Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.

Veure Falange Española і Antoni Correig Massó

Antoni Garcias Garau

Antoni Garcias Garau (Llucmajor, Mallorca) fou un militar i polític mallorquí de la Falange Española i batle de Llucmajor entre l'octubre del 1936 i el març de 1937, durant la Guerra Civil.

Veure Falange Española і Antoni Garcias Garau

Antoni Llopart Rovira

Antoni Llopart Rovira va ésser batlle de Sant Sadurní d'Anoia entre 1939 i 1942.

Veure Falange Española і Antoni Llopart Rovira

Antoni Maria Simarro i Puig

Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969).

Veure Falange Española і Antoni Maria Simarro i Puig

Antonio Azarola Gresillón

Antonio Azarola Gresillón (Tafalla, 1874 - Ferrol, 4 d'agost de 1936) va ser un mariner i militar navarrès, contralmirall de l'Armada i ministre de Marina al govern de Manuel Portela Valladares (30 de desembre de 1935 - 19 de febrer de 1936), durant la Segona República Espanyola.

Veure Falange Española і Antonio Azarola Gresillón

Antonio de Alós Herrero

Antonio de Alós Herrero, V vescomte de Bellver (27 de novembre de 1912,? - 24 de gener de 2002, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i de l'arma d'Aviació, que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Veure Falange Española і Antonio de Alós Herrero

Antonio de Correa y Veglison

Antonio Federico de Correa y Veglison (Comillas, Cantàbria, 31 d'agost de 1904 - Madrid, 26 de setembre de 1971) fou un militar espanyol, veterà de la guerra civil espanyola i governador civil de Girona i Barcelona durant el franquisme.

Veure Falange Española і Antonio de Correa y Veglison

Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).

Veure Falange Española і Antonio Goicoechea Cosculluela

Antonio Pérez Torreblanca

Antonio Pérez Torreblanca (Villena, 1900 - † Marroc, 1954) fou un advocat, polític i periodista valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República.

Veure Falange Española і Antonio Pérez Torreblanca

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Veure Falange Española і Arconovaldo Bonaccorsi

Arriba

Arriba fou l'òrgan periodístic oficial de Falange Española.

Veure Falange Española і Arriba

Arriba España (diari)

Arriba España va ser un diari espanyol editat a Pamplona durant la Dictadura franquista, dins de la premsa del Movimiento.

Veure Falange Española і Arriba España (diari)

Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río

Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, informalment conegut com a «Cuco», (Ferrol, 20 de juliol de 1955) és un polític espanyol del Partit Popular, diputat al Congrés dels Diputats entre 1989 i 2012, director general de la Guàrdia Civil entre 2011 i 2016, i membre del consell d'administració de l'empresa Red Eléctrica de España des de 2017.

Veure Falange Española і Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Falange Española і Art públic de Barcelona

Arxiu Judaic

D'esquerra a dreta, en primer pla: Karl Wolff, Heinrich Himmler, Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer, octubre de 1940. LArxiu Judaic és el nom que rep el conjunt de documents elaborats i classificats durant la dictadura franquista a Espanya pels governadors civils a instàncies de la Direcció General de Seguretat, per filiar a tots els jueus, espanyols o no, residents al país, a fi de tenir controlats als jueus d'origen sefardí.

Veure Falange Española і Arxiu Judaic

Assalt al Blanquerna

L'assalt al Blanquerna va ser una irrupció violenta d'un grup de catorze persones ultradretans unionistes que van succeir l'11 de setembre de 2013 al Centre Cultural Blanquerna, la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, durant l'acte oficial per la Diada de 2013.

Veure Falange Española і Assalt al Blanquerna

Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona. Sarrià, Barcelona. Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l'Horta Nord, 1974 - Montanejos, l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.

Veure Falange Española і Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.

Veure Falange Española і Ateneu Enciclopèdic Popular

Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant

LAteneu Enciclopèdic Sempre Avant va ser una associació cultural, científica i literària del barri de Sants de Barcelona, constituïda el 1933.

Veure Falange Española і Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant

Aureli Joaniquet i Extremo

Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.

Veure Falange Española і Aureli Joaniquet i Extremo

Álvaro Cunqueiro Mora

Álvaro Cunqueiro Mora (Mondoñedo, 22 de desembre de 1911 — Vigo, 28 de febrer de 1981) va ser un novel·lista, poeta, dramaturg, periodista i gastrònom gallec.

Veure Falange Española і Álvaro Cunqueiro Mora

Ángel Juan Fernández Ayala

Ángel Juan Fernández Ayala (Potes, Liébana, Cantàbria 27 de novembre de 1917 - 24 d'abril de 1957), àlies Juanín, fou un històric guerriller i maquis càntabre.

Veure Falange Española і Ángel Juan Fernández Ayala

Ángel Pagés López-Guerrero

Ángel Pagés López-Guerrero (27 de juliol de 1908, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Ángel Pagés López-Guerrero

Ángel Sánchez del Águila y Mencos

Ángel Sánchez del Águila y Mencos (31 de març de 1897, ? - Ca. 1973, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Veure Falange Española і Ángel Sánchez del Águila y Mencos

Óscar Pérez Solís

Oscar Pérez Solís (Bello, Ayer 21 d'agost de 1882 – Valladolid, 1951) va ser un polític i militar espanyol.

Veure Falange Española і Óscar Pérez Solís

Bandera de Castelló de la Plana

La bandera de Castelló de la Plana està composta per.

Veure Falange Española і Bandera de Castelló de la Plana

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Veure Falange Española і Barcelona Traction, Light and Power

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Veure Falange Española і Bàndol nacional

Búnker (política)

Es denomina popularment búnker al moviment polític d'extrema dreta, que no va disposar d'estructures pròpies i que es va manifestar a Espanya en la dècada de 1970 i principis de la de 1980, format per aquelles personalitats del franquisme que s'oposaven completament a la reforma del règim, després de la mort de Francisco Franco i defensaven el Moviment Nacional.

Veure Falange Española і Búnker (política)

Benito Rodríguez Frutos

Benito Rodríguez Frutos (24 de desembre de 1899, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Benito Rodríguez Frutos

Benito Sáez González-Elipe

Benito Sáez González-Elipe (Manzanares (Ciudad Real) 1920 - València, 6 de març de 2009) fou un polític espanyol, governador civil d'Alacant en els darrers anys del franquisme.

Veure Falange Española і Benito Sáez González-Elipe

Bernabé Marí i Chirivella

Bernabé Marí i Chirivella (Alfafar, Horta Sud, 1896 - Picanya, Horta Sud, 9 d'agost de 1958) va ser un empresari, comerciant i polític valencià.

Veure Falange Española і Bernabé Marí i Chirivella

Bernardo Estornés Lasa

Bernardo Estornés Lasa (Izaba, Navarra, 11 de maig de 1907 - Sant Sebastià 10 d'agost de 1999) va ser un promotor de la cultura basca, escriptor i fundador i director de la "Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco" (Enciclopèdia Auñamendi).

Veure Falange Española і Bernardo Estornés Lasa

Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890

El Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 és un llibre de referència de Philip Rees, on hi figuren les biografies de personatges destacats de la ultradreta des del 1890.

Veure Falange Española і Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890

Blas Infante Pérez de Vargas

Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.

Veure Falange Española і Blas Infante Pérez de Vargas

Blas Pérez González

Blas Pérez González (Santa Cruz de La Palma, Canàries, 13 d'agost de 1898 - Madrid, 7 de febrer de 1978 Murió el ex-ministro de la Gobernación Blas Pérez) va ser un advocat, jurista i catedràtic d'universitat espanyol que va ser Ministre de la Governació durant el Franquisme, entre 1942 i 1957.

Veure Falange Española і Blas Pérez González

Bloc de Dretes

Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.

Veure Falange Española і Bloc de Dretes

Brigada Político-Social

La Brigada Político-Social, el nom oficial de la qual era Brigada d'Investigació Social (coneguda també com La Social, La Secreta o La Brigada) va ser un cos policial repressor vigent durant la dictadura franquista i que es va crear formalment el 1941 amb la Ley sobre funcionamiento de las Jefaturas Superiores de Policía i la Ley de Vigilancia y Seguridad.

Veure Falange Española і Brigada Político-Social

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Veure Falange Española і Buenaventura Durruti

Camises negres

Els Camises negres o la Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional va ser un cos paramilitar de la Itàlia feixista que posteriorment va aconseguir ser una organització militar.

Veure Falange Española і Camises negres

Camp de concentració dels Ametllers

Monument del camp de concentració dels Ametllers. El Camp de concentració dels Ametllers (també conegut com a Camp de detenció dels Ametllers o simplement Camp dels Ametllers) fou un camp de concentració per a militars i civils en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, creat pel bàndol nacional amb l'ajuda dels feixistes italians, dos dies abans (30 de març de 1939) de l'últim comunicat de la guerra.

Veure Falange Española і Camp de concentració dels Ametllers

Carles Trias Bertran

Carles Trias Bertran conegut com a Carlos Trias Bertran (Barcelona, 1918 - 14 de setembre de 1969) fou un polític i dirigent falangista català, membre de la burgesia catalana.

Veure Falange Española і Carles Trias Bertran

Carlos Camps Burón

Carlos Camps Burón (3 de desembre de 1908,? - febrer de 1937, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá, que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Carlos Camps Burón

Carlos Giménez

Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és un autor de còmic espanyol que ha reflectit la seua biografia en la seua obra.

Veure Falange Española і Carlos Giménez

Carlos Torres Cruz

Carlos Torres Cruz (Rute, província de Còrdova, 24 de juny de 1915 - ?) fou un advocat i polític espanyol, governador civil de Castelló durant el franquisme.

Veure Falange Española і Carlos Torres Cruz

Carme Ribé Ferré

Carme Ribé Ferré (Reus, 2 de maig de 1920 - Barcelona, 1991) va ser una bibliotecària catalana autora de treballs bibliogràfics, principalment en els àmbits de la literatura catalana i de l'esport.

Veure Falange Española і Carme Ribé Ferré

Carmen Tronchoni Soria

Carmen Tronchoni Soria, va ser una telefonista de la Delegació del Treball, a València durant la guerra civil del 36, que va ser afusellada en 1938 per alta traïció i espionatge, en organitzar un viatge per ajudar a canviar de bàndol a unes persones.

Veure Falange Española і Carmen Tronchoni Soria

Carrer de Mar

El carrer de Mar (pronunciat a vegades "marc" per gent gran de la ciutat) és un dels carrers principals de Badalona situat al barri del Centre, i el carrer comercial per excel·lència de la ciutat.

Veure Falange Española і Carrer de Mar

Carrosseries Capella

Carrosseries Capella (oficialment en castellà, Carrocerías Capella) fou una empresa carrossera catalana amb seu a Barcelona que tingué activitat entre el 1852 i 1959.

Veure Falange Española і Carrosseries Capella

Casa del Poble de Palma

La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..

Veure Falange Española і Casa del Poble de Palma

Casa-Museu de Blasco Ibáñez

La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.

Veure Falange Española і Casa-Museu de Blasco Ibáñez

Casal Pere Quart

El Casal Pere Quart és una casa senyorial construïda l'any 1862 a Sabadell, la qual havia estat la residència de la família Oliver i que actualment és un casal cultural.

Veure Falange Española і Casal Pere Quart

Caserna de la Montaña

Placa commemorativa La Caserna de la Montaña va ser una edificació militar de Madrid construït durant el, situada en la Muntanya del Príncipe Pío.

Veure Falange Española і Caserna de la Montaña

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Veure Falange Española і Castellar del Vallès

César Augusto Asencio Adsuar

César Augusto Asencio Adsuar (Alacant, 17 de març de 1962) és un polític valencià, va ser alcalde de Crevillent des de 1995 fins a 2019 i diputat a les Corts Valencianes en la VII i VIII legislatures.

Veure Falange Española і César Augusto Asencio Adsuar

César Elguezábal Hernández

César Elguezábal Hernández (Alacant, 1917 - 29 de novembre de 1936) fou un jove universitari alacantí militant falangista, mort durant la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і César Elguezábal Hernández

Círculo Ecuestre

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.

Veure Falange Española і Círculo Ecuestre

Círculos José Antonio

Círculos Doctrinales José Antonio (CJA) va ser un partit falangista espanyol.

Veure Falange Española і Círculos José Antonio

Celestí Boada i Salvador

Celestí Boada i Salvador (Barcelona - Sant Martí de Provençals, 18 de juny de 1902 - Camp de la Bota, 18 d'octubre de 1939) va ser un camperol i polític català.

Veure Falange Española і Celestí Boada i Salvador

Chicho Sánchez Ferlosio

José Antonio Julio Onésimo Sánchez Ferlosio (Madrid, 8 d'abril de 1940 - 1 de juliol de 2003), més conegut com a Chicho Sánchez Ferlosio, fou un cantautor espanyol, autor de nombroses cançons que sovint no arribà a editar ell mateix, que sí que ho van fer altres intèrprets com Rolando Alarcón, Joan Baez, Soledad Bravo, Víctor Jara o Quilapayún.

Veure Falange Española і Chicho Sánchez Ferlosio

Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez

Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez (5 de març de 1903,? - 1 de setembre de 1979, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez

Clemente Pamplona Blasco

Clemente Pamplona Blasco (Bronchales, Terol, 1917 - Puerto de Santa María, Cadis, 2001) va ser un periodista de premsa, ràdio i televisió, així com guionista i director de cinema espanyol.

Veure Falange Española і Clemente Pamplona Blasco

Club Tennis Taula Badalona

El Club Tennis Taula Badalona és el club de tennis de taula més important de la ciutat i també un dels seus clubs esportius més destacables.

Veure Falange Española і Club Tennis Taula Badalona

Coll de Finestrelles

El coll de Finestrelles és un coll situat a 2.604,9 m que es troba a la frontera entre el Ripollès, a Catalunya, i l'Alta Cerdanya, des del 1659 annexada a França.

Veure Falange Española і Coll de Finestrelles

Color polític

Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.

Veure Falange Española і Color polític

Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko

La Companyia ucraïnesa interbrigadista Taràs Xevtxenko (en ucraïnès: Українська рота інтербригад імені Тараса Шевченка) va ser una formació ucraïnesa, que va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà.

Veure Falange Española і Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Veure Falange Española і Comunió Tradicionalista

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Veure Falange Española і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

Consell Nacional del Movimiento

Edifici del Senat d'Espanya, seu de l'antic Consell Nacional del Movimiento El Consell Nacional del Movimiento, creat el 19 d'octubre de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, fou el primer gran òrgan deliberatiu destinat a evolucionar fins a convertir-se en una espècie de Cambra alta durant la dictadura franquista.

Veure Falange Española і Consell Nacional del Movimiento

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Falange Española і Conservadorisme

Conservatori de l'Ateneu Igualadí

El Conservatori de l'Ateneu Igualadí fou una escola de música i posteriorment conservatori que es fundà a Igualada l'any 1921, dins l'entitat mare de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.

Veure Falange Española і Conservatori de l'Ateneu Igualadí

Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans.

Veure Falange Española і Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Consultorio de Elena Francis

El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya entre els anys 1947 i 1984 amb format de consultori sentimental.

Veure Falange Española і Consultorio de Elena Francis

Contuberni de Múnic

Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.

Veure Falange Española і Contuberni de Múnic

Convent de les Agustines del Corpus Christi

El Convent de les Agustines del Corpus Christi; o com popularment se li coneix, les Agustines, és un conjunt monàstic pertanyent a la branca femenina de l'Orde de Sant Agustí, situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), concretament a la plaça de les Agustines, en el que antigament era raval de l'Arrixaca, avui dia conegut com a barri de Sant Andreu.

Veure Falange Española і Convent de les Agustines del Corpus Christi

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Veure Falange Española і Cop d'estat del 18 de juliol

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Veure Falange Española і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Veure Falange Española і Corts Espanyoles

Crebinsky

Crebinsky és una pel·lícula de ficció gallega dirigida per Enrique Otero i estrenada l'abril de 2011.

Veure Falange Española і Crebinsky

David Jato Miranda

David Jato Miranda (Campomanes, 1915-Madrid, 1978) va ser un polític i escriptor espanyol d'ideologia falangista.

Veure Falange Española і David Jato Miranda

Decret d'Unificació

Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).

Veure Falange Española і Decret d'Unificació

Demetrio Carceller Segura

fou un enginyer tèxtil i polític falangista espanyol establert a Terrassa en la seva joventut.

Veure Falange Española і Demetrio Carceller Segura

Derecha de Cataluña

Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.

Veure Falange Española і Derecha de Cataluña

Desfranquització

La desfranquització és un procés polític i social a l'Estat Espanyol amb l'ànim de remoure dels serveis públics, de la política, de la justícia i de l'exèrcit, per llei, totes les persones que van col·laborar o simpatitzar activament amb la dictadura de Francisco Franco; suprimir de la vida pública monuments i plaques que l'honren; prohibir totes les organitzacions; confiscar els béns de falangistes prominents; restituir els béns robats; rehabilitar i indemnitzar les víctimes, tornar els arxius robats als propietaris legals o legítims, prohibir l'ús de símbols, uniformes, logotips de les organitzacions abolides i estimular activament l'esperit democràtic.

Veure Falange Española і Desfranquització

Destino (revista)

Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.

Veure Falange Española і Destino (revista)

Diari de Balears

El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.

Veure Falange Española і Diari de Balears

Diari de Sabadell

El Diari de Sabadell és una publicació independent que informa sobre l'actualitat de la ciutat de Sabadell i la seva àrea d'influència.

Veure Falange Española і Diari de Sabadell

Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona és un diari d'informació general en llengua castellana, amb alguns articles en català, publicat a Tarragona des de 1808 amb interrupcions al llarg dels anys per raons polítiques i econòmiques.

Veure Falange Española і Diari de Tarragona

Dióscoro Galindo González

Dióscoro Galindo González (Ciguñuela, província de Valladolid, 12 de desembre de 1877 – Víznar, província de Granada, 18 d'agost de 1936) fou un mestre espanyol, assassinat pel bàndol nacional durant la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і Dióscoro Galindo González

Diego Martínez Barrio

Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.

Veure Falange Española і Diego Martínez Barrio

Dionisio Ridruejo Jiménez

Dionisio Ridruejo Jiménez (El Burgo de Osma, Sòria, 12 d'octubre de 1912 - Madrid, 29 de juny de 1975) fou un escriptor i polític espanyol, pertanyent a la Generació del 36 o Primera generació poètica de postguerra.

Veure Falange Española і Dionisio Ridruejo Jiménez

Diputació Foral de Navarra

La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.

Veure Falange Española і Diputació Foral de Navarra

Divisió Azul

Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.

Veure Falange Española і Divisió Azul

Dreta Regional Agrària

La Dreta Regional Agrària (DRA) era la branca a les comarques d'Alacant i Castelló de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit polític valencià de la dècada del 1930 que estava integrat a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), tot i que no compartia el seu clericalisme i la demagògia social.

Veure Falange Española і Dreta Regional Agrària

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Veure Falange Española і Dreta Regional Valenciana

Ducat de Primo de Rivera

El ducat de Primo de Rivera és el títol nobiliari espanyol que Francisco Franco va concedir pòstumament, amb Grandesa d'Espanya per decret del 18 de juliol de 1948, al fundador de Falange Espanyola José Antonio Primo de Rivera, III marquès d'Estella i Gran d'Espanya.

Veure Falange Española і Ducat de Primo de Rivera

Eduardo Haro Tecglen

Eduardo Haro Tecglen (Pozuelo de Alarcón, Madrid, 30 de juny del 1924 - Madrid, 19 d'octubre del 2005) fou un periodista i assagista espanyol.

Veure Falange Española і Eduardo Haro Tecglen

El año de las luces

El año de las luces és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Trueba en 1986 sobre el despertar sexual de dos adolescents durant la postguerra espanyola.

Veure Falange Española і El año de las luces

El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938)

El barbero de Sevilla —titulada en alemany Der Barbier von Sevilla— és una pel·lícula hispano-germana de 1938 dirigida per Benito Perojo.

Veure Falange Española і El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938)

El Resolís

El Resolís és un bar històricament molt destacat de la Vila de Gràcia, a Barcelona.

Veure Falange Española і El Resolís

Eleccions a Corts d'Aragó de 1995

Les Eleccions a les Corts d'Aragó es van celebrar el 28 de maig de 1995.

Veure Falange Española і Eleccions a Corts d'Aragó de 1995

Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000

Les Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000 se celebraren el 12 de març.

Veure Falange Española і Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.

Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Eleccions al Parlament de Galícia de 1997

Les Eleccions al Parlament de Galícia de 1997 se celebraren el 19 d'octubre.

Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Galícia de 1997

Eleccions municipals de Crevillent

L'article resumeix les Eleccions municipals a Crevillent en el període democràtic i els seus resultats detallats per partit.

Veure Falange Española і Eleccions municipals de Crevillent

Els cinc d'Otero

Els cinc d'Otero és el nom amb el qual es coneix als cinc obrers veïns de Otero de Herreros, afusellats en la localitat segoviana de La Losa, terme municipal de Navas de Riofrío, el 3 d'agost de 1936, tres setmanes després que la revolta contra la República Espanyola triomfés a Segòvia, quan un grup de falangistes que viatjaven en una camioneta, van parar i van detenir cinc treballadors (van anar a buscar-los a l'estació i a la fàbrica de ceràmica), tots veïns d'Otero de Herreros (Pedro Sebastián Vela, Pedro Aparicio Bravo i Abel de Pablos Andrés, naturals d'Otero; Julián Martín Pascual, natural d'El Escorial, i Miguel Durán Prieto, natural de Zarzuela del Monte), d'entre 18 i 29 anys.

Veure Falange Española і Els cinc d'Otero

Els grans cementiris sota la lluna

Els grans cementiris sota la lluna (títol original: Les Grands Cimetières sous la lune) és un llibre de l'escriptor francès Georges Bernanos publicat a París l'abril de 1938.

Veure Falange Española і Els grans cementiris sota la lluna

Embajadores en el infierno

Embajadores en el infierno és una pel·lícula espanyola de 1956 basada en el llibre homònim del Capità Palacios i amb epíleg de Torcuato Luca de Tena.

Veure Falange Española і Embajadores en el infierno

Emilio Azarola Gresillón

Emilio Azarola Gresillón (Tafalla, Navarra, 1872-1950) fou un enginyer de camins, economista i polític navarrès, membre d'una família basc-navarresa emigrada a l'Uruguai.

Veure Falange Española і Emilio Azarola Gresillón

Emilio Esteban Infantes y Martín

Emilio Esteban Infantes y Martín (Terol, 18 de maig de 1892 - Gijon, 6 de setembre de 1962) va ser un militar espanyol, company a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo de Francisco Franco i Juan Yagüe, que va servir durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard en la Segona Guerra Mundial com a general de la Wehrmacht en la Divisió Blava formada en la seva major part per voluntaris espanyols falangistes.

Veure Falange Española і Emilio Esteban Infantes y Martín

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Veure Falange Española і En guàrdia!

Enric Genover i Codina

Enric Genover i Codina (Sant Privat d'en Bas, 1891- Olot, 3 d'agost de 1976) fou un metge, regidor per la Lliga Catalana de la ciutat d'Olot (1934 -1936) i membre de la Falange Espanyola a Olot.

Veure Falange Española і Enric Genover i Codina

Enric Ucelay-Da Cal

Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània.

Veure Falange Española і Enric Ucelay-Da Cal

Enrique Bargés Pozurama

Enrique Bargés Pozurama (16 de gener de 1905, Madrid - 20 d'agost de 1936, son Carrió, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Enrique Bargés Pozurama

Enrique García-Ramal y Cellalbo

Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987) va ser un polític falangista català.

Veure Falange Española і Enrique García-Ramal y Cellalbo

Escolania del Mercadal

LEscolania del Mercadal (1906-1964).

Veure Falange Española і Escolania del Mercadal

Església de Sant Sebastià (Reinosa)

L'església de Sant Sebastià, a Reinosa (Cantàbria, Espanya), va ser declarada bé d'interès cultural (BIC) a l'any 1983.

Veure Falange Española і Església de Sant Sebastià (Reinosa)

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Veure Falange Española і Espanyolisme

Esquadró de la mort

Esquadrão da Morte Un esquadró de la mort és una milicia armada organitzada per un règim dictatorial o militar que realitza de manera sistemàtica execucions extrajudicials o desaparicions forçades de persones no desitjades o de pobles senzers per imposar el seu poder per la por.

Veure Falange Española і Esquadró de la mort

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Veure Falange Española і Estella

Eufemiano Fuentes Díaz

Eufemiano Fuentes Díaz (Las Palmas, 1911 – 2 de juny de 1976) fou un empresari i polític canari.

Veure Falange Española і Eufemiano Fuentes Díaz

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Veure Falange Española і Eugeni d'Ors i Rovira

Eugenio Montes Domínguez

Eugenio Montes Domínguez (Vigo, 24 de novembre de 1900 – Madrid, 27 d'octubre de 1982) va ser un polític, humanista i escriptor espanyol, catòlic, que va escriure en gallec i en castellà.

Veure Falange Española і Eugenio Montes Domínguez

Eugenio Suárez Gómez

Eugenio Suárez Gómez (Daimiel, 10 de maig de 1919 - Avilés, 30 de desembre de 2014) va ser un periodista, empresari i escriptor espanyol.

Veure Falange Española і Eugenio Suárez Gómez

Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - 4 de juny de 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen rossellonès.

Veure Falange Española і Eusebi Bertrand i Serra

Euzkadi (diari)

Euzkadi va ser un diari nacionalista basc, òrgan d'expressió oficial del Partit Nacionalista Basc durant la Segona República Espanyola, que es va publicar a Bilbao (Biscaia), des de l'1 de febrer de 1913 fins a 1937, en les pàgines de la qual van escriure Lauaxeta, Nicolás Ormaetxea i altres personatges importants dintre de la societat basca i navarresa.

Veure Falange Española і Euzkadi (diari)

Exèrcit d'Àfrica

L'Exèrcit d'Àfrica, de vegades denominat Exèrcit Expedicionari d'Àfrica o també Exèrcit del Marroc, va ser una branca de l'Exèrcit de Terra d'Espanya que va actuar com a guarnició al seu protectorat marroquí des del seu establiment el 1912 fins a la independència del Marroc el 1956.

Veure Falange Española і Exèrcit d'Àfrica

Falange

* Anatomia.

Veure Falange Española і Falange

Falange Auténtica

Falange Auténtica (FA) és un partit polític espanyol d'origen i simbologia falangista.

Veure Falange Española і Falange Auténtica

Falange Española de las JONS (1976)

Falange Española de las JONS és un partit polític espanyol de extrema dreta constituït en octubre de 1976, durant la Transició espanyola.

Veure Falange Española і Falange Española de las JONS (1976)

Falange Española de las JONS (Auténtica)

Falange Española de las JONS (Auténtica) (FE-JONS (a)) fou un partit polític espanyol d'ideologia falangista.

Veure Falange Española і Falange Española de las JONS (Auténtica)

Falange Española Independiente

Falange Española Independiente (FEI) és un partit polític constituït el 23 de febrer de 1977 per antics membres de Falange Española i del Frente de Estudiantes Sindicalistas.

Veure Falange Española і Falange Española Independiente

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Veure Falange Española і Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Falange Espanyola de les JONS

Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.

Veure Falange Española і Falange Espanyola de les JONS

Falanges Libaneses

El Partit de les Falanges Libaneses, popularment conegut com a Falanges Libaneses, Falange Libanesa o Kataeb, és un partit polític libanès d'extrema dreta fundat pel patriarca Pierre Gemayel.

Veure Falange Española і Falanges Libaneses

Falangisme

Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.

Veure Falange Española і Falangisme

Félix Ros Cebrián

Félix Ros Cebrián (Barcelona, 19 de setembre de 1912 - Istanbul, 1974) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana català.

Veure Falange Española і Félix Ros Cebrián

Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra

La Federación Nacional de Trebajadores de la Tierra (FNTT) és una federació adscrita a la Unió General de Treballadors (UGT), constituïda en congrés l'1 de juny de 1930.

Veure Falange Española і Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra

Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.

Veure Falange Española і Federico García Lorca

Federico Moreno Torroba

Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.

Veure Falange Española і Federico Moreno Torroba

Federico Soto Mollá

Federico Soto Mollá, (Alacant 1873-1926) fou un advocat i polític liberal valencià, que va ser alcalde d'Alacant i president del Casino d'Alacant.

Veure Falange Española і Federico Soto Mollá

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Falange Española і Feixisme

Felicià Maresma i Bosch

Felicià Maresma i Bosch (el Masnou, 1901 - Granollers, 2 de juliol del 1986) va ser un violinista, compositor, professor de música i director coral català.

Veure Falange Española і Felicià Maresma i Bosch

Felip Mateu i Llopis

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Veure Falange Española і Felip Mateu i Llopis

Felipe Arche Hermosa

Felipe Arche Hermosa (Camargo, 1911 - Madrid, 23 d'octubre de 1987) fou un polític espanyol, procurador en Corts i governador civil durant el franquisme.

Veure Falange Española і Felipe Arche Hermosa

Fermín Sanz-Orrio y Sanz

Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901 – Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.

Veure Falange Española і Fermín Sanz-Orrio y Sanz

Fernando de Guezala Igual

Fernando de Guezala Igual fou un militar i enginyer espanyol, governador civil d'Alacant durant el franquisme.

Veure Falange Española і Fernando de Guezala Igual

Fernando Flores Arroyo

Fernando Flores Arroyo (Alacant, 1920 - 18 d'octubre de 2015) va ser un advocat i polític alacantí.

Veure Falange Española і Fernando Flores Arroyo

Fernando Herrero Tejedor

Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 1920 - Villacastín 1975) fou un polític valencià, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penúltim govern de Franco.

Veure Falange Española і Fernando Herrero Tejedor

Fernando Morales de Castilla García

Fernando Morales de Castilla García (1 de novembre de 1908, ? - 13 de febrer de 1937, ?) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Fernando Morales de Castilla García

Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1908-23 d'agost de 1936) fou un militar espanyol, fill del dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i germà del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera.

Veure Falange Española і Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

Fernando Pulido Goncer

Fernando Pulido Goncer (3 d'abril de 1912, Madrid - 15 de juny de 2005, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Fernando Pulido Goncer

Fernando Solano Costa

Fernando Solano Costa (Saragossa, 1913 - 1992) va ser un historiador aragonès, catedràtic d'Història d'Espanya en les edats Moderna i Contemporània, Història d'Amèrica i de la Colonització Espanyola a Amèrica an la Universitat de Saragossa.

Veure Falange Española і Fernando Solano Costa

Fernando Uriarte Galainena

Fernando Uriarte Galainena (26 desembre de 1910,? - 4 de febrer de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Fernando Uriarte Galainena

Fets de 1956

Universitat Central (Universitat Complutense) al carrer de San Bernardo, Madrid. Els fets de 1956 es refereixen a una sèrie de disturbis esdevinguts a Madrid al febrer d'aquest any, involucrant a estudiants universitaris contraris al Règim franquista, falangistes i altres branques de l'entramat franquista, i que va concloure amb la destitució entre altres del Ministre d'Educació, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés.

Veure Falange Española і Fets de 1956

Flechas y Pelayos

Flechas y Pelayos va ser una revista infantil vinculada a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, publicada per primera vegada l'11 de desembre de 1938 al fusionar-se les revistes Flechas, publicada per la Falange Española, i ''Pelayos'' de la Comunió Tradicionalista Carlista, ambdues revistes dirigides a les seccions juvenils d'aquelles organitzacions, anomenades Flechas i Pelayos respectivament.

Veure Falange Española і Flechas y Pelayos

Florián Rey

Florián Rey, de veritable nom Antonio Martínez del Castillo (La Almunia de Doña Godina, província de Saragossa, 25 de gener de 1894-Benidorm, 11 d'abril de 1962), va ser un director de cinema espanyol, un dels màxims representants del cinema mut i de la indústria cinematogràfica espanyola de la Segona República.

Veure Falange Española і Florián Rey

Francesc d'Assís Casas i Llompart

Francesc d'Assís Casas i Llompart (Palma, 1905 - Illetes, Calvià, 1977) fou un arquitecte i urbanista mallorquí.

Veure Falange Española і Francesc d'Assís Casas i Llompart

Francesc Jubany i Del Castillo

Francesc Jubany i Del Castillo (Arenys de Mar, el Maresme, 1922 – la Garriga, 1989) fou un política català.

Veure Falange Española і Francesc Jubany i Del Castillo

Francisco Barrado Zorrilla

Francisco Barrado Zorrilla (ca 1893 - Barcelona, novembre de 1964) va ser un activista polític i agent secret, cap de la policia secreta de Falange Española a Mallorca.

Veure Falange Española і Francisco Barrado Zorrilla

Francisco Buscarons Úbeda

Francisco Buscarons Úbeda (Saragossa, 7 de febrer de 1906 – Barcelona, 6 de gener de 1989) fou un químic, catedràtic de Química analítica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (UB) i rector de la mateixa de l'any 1951 al 1957.

Veure Falange Española і Francisco Buscarons Úbeda

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Falange Española і Francisco Franco Bahamonde

Francisco Gómez-Jordana Prats

Francisco Gómez-Jordana Prats, II Comte de Jordana (13 de juny de 1911, ? - 30 d'abril de 2008, Madrid) fou un militar espanyol, coronel de l'arma de Cavalleria, que quan era tinent s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Francisco Gómez-Jordana Prats

Francisco Javier Lizasoain Muguiro

Francisco Javier Lizasoain Muguiro (31 d'agost de 1907, Sant Sebastià, Guipúscoa, - 20 de juliol de 1936, Port de Sóller, Mallorca) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Francisco Javier Lizasoain Muguiro

Francisco Pérez Rojo

Francisco Pérez Rojo (11 de gener de 1908, Alcalá de Henares - 5 de setembre de 1938, Tarragona) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Francisco Pérez Rojo

Francisco Zaragoza Gomis

Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític alicantí.

Veure Falange Española і Francisco Zaragoza Gomis

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Falange Española і Franquisme

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.

Veure Falange Española і Frente de Juventudes

Frente Nacional de Alianza Libre

Frente Nacional de Alianza Libre (FNAL) va ser una organització política espanyola d'inspiriació falangista constituïda en 1968 per Manuel Hedilla després de la seva marxa del radical Front Sindicalista Revolucionari de Narciso Perales.

Veure Falange Española і Frente Nacional de Alianza Libre

Frente Nacional Español

El Frente Nacional Español (FNE) va ser una associació política espanyola d'ideari falangista creada en les acaballes de la dictadura franquista, presidida pel franco-falangista Raimundo Fernández Cuesta, que va donar lloc en octubre de 1976 al partit polític Falange Española de las JONS.

Veure Falange Española і Frente Nacional Español

Front Català d'Ordre

El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.

Veure Falange Española і Front Català d'Ordre

Fuentes de Andalucía

Fuentes de Andalucía és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Veure Falange Española і Fuentes de Andalucía

Fuero del Trabajo

Fuero del Trabajo (1938) és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, promulgada el 24 d'abril de 1938 en plena guerra civil espanyola., si bé és cert que en el moment de la seva promulgació els nacionals duien un clar avantatge en la contesa; de fet va ser l'any 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern d'Espanya.

Veure Falange Española і Fuero del Trabajo

Fuerza Nueva

Fuerza Nueva (FN) fou un partit polític espanyol d'extrema dreta, fundat pel notari Blas Piñar López, director de l'Institut de Cultura Hispànica durant els anys seixanta.

Veure Falange Española і Fuerza Nueva

Gabriel González Taltabull

Gabriel González Taltabull (Jerez de la Frontera, 1892 - Sevilla, 9 de juliol de 1938) va ser un periodista i polític espanyol, membre del Partit Republicà Radical i d'Unió Republicana.

Veure Falange Española і Gabriel González Taltabull

Gabriel Rabassa Oliver

Gabriel Rabassa Oliver (Palma, 23 de juny de 1915 - 2 de maig de 1995) va ser un promotor cultural, mestre d’escola i tècnic turístic.

Veure Falange Española і Gabriel Rabassa Oliver

Gonzalo Torrente Ballester

Gonzalo Torrente Ballester (Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 - Salamanca, 27 de gener de 1999) fou un novel·lista, crític, autor dramàtic i periodista espanyol.

Veure Falange Española і Gonzalo Torrente Ballester

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Veure Falange Española і Governs de la Segona República Espanyola

Gregorio López-Bravo de Castro

Gregorio López-Bravo de Castro (Madrid, 29 de desembre de 1923 – Bilbao, 19 de febrer de 1985) va ser un polític espanyol durant la dictadura franquista i, més tard, com a membre d'Alianza Popular fins que, el 1978, es va retirar de la política activa com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola.

Veure Falange Española і Gregorio López-Bravo de Castro

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Falange Española і Guerra Civil espanyola

Guerra Civil espanyola al mar de les Balears

La Guerra Civil espanyola naval al mar de les illes Balears, amb centre a l'illa de Mallorca, va comportar la participació de diversos estats que eren en una tensa relació, la qual acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial.

Veure Falange Española і Guerra Civil espanyola al mar de les Balears

Heer

El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr.

Veure Falange Española і Heer

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Falange Española і Història d'Espanya

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Veure Falange Española і Història de Llagostera

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Falange Española і Història de Mallorca

Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial

Focus aeris il·luminen el cel nocturne Durant una pràctica d'atac aeri a Gibraltar, 20 de novembre de 1942 Argonaut'' s'acosta a "la Roca" el 1942. "La Roca" és el nom donat pels anglesos a la ciutadella de Gibraltar. La història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial exemplifica la posició de Gibraltar com a fortalesa britànica des de principis del i com a factor vital en l'estratègia militar britànica, tant com a punt de suport al continent europeu com a bastió del poder naval britànic.

Veure Falange Española і Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial

Hugo Obermaier

Hugo Obermaier fou un paleontòleg alemany nascut a Ratisbona el 29 de gener de 1877 i mort a Freiburg im Üechtland (Suïssa) el 12 de novembre de 1946.

Veure Falange Española і Hugo Obermaier

I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

Escut d'Espanya, vigent des de 1938 fins a 1945. Escut d'Espanya, modificat en aquesta Legislatura i vigent des de 1945 fins a 1977. La I Legislatura de les Corts Espanyoles, denominades per la dictadura del General Franco, "Corts Orgàniques" i que, a diferència dels parlaments dels estats democràtics, no representaven la sobirania popular, és resultat de les eleccions de 16 de març de 1943 i es van desenvolupar fins al 28 de febrer de 1946, conforme a la següent composició.

Veure Falange Española і I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

Ignacio Carrau Leonarte

Ignacio Carrau Leonarte (València, 3 de febrer de 1923 - València, 12 de desembre de 2015) és un polític i jurista valencià.

Veure Falange Española і Ignacio Carrau Leonarte

Instituto Internacional de Madrid

El Instituto Internacional de Madrid, fundat en 1903, va tenir abans el seu emplaçament a Santander, Sant Sebastià i Biarritz (França), creat i dirigit per la missionera i educadora protestant Alice Gordon Gulick, que en morir aquest mateix any de 1903 no arribaria a veure la seva definitiva instal·lació a la capital d'Espanya.

Veure Falange Española і Instituto Internacional de Madrid

Jarcha

Jarcha va ser un grup musical d'Andalusia creat en 1972 pel cantautor conquenc Ángel Corpa a Huelva.

Veure Falange Española і Jarcha

Jesús Jiménez Momediano

Jesús Jiménez Momediano, i a partir de 1941 Jesús Jiménez-Momediano Echeverría, (24 desembre 1900, Vitòria - 18 de gener de 1986, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá els quals s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Jesús Jiménez Momediano

Jesús Suevos Fernández-Jove

, fou un polític i periodista gallec.

Veure Falange Española і Jesús Suevos Fernández-Jove

Joan Beneyto i Pérez

Joan Beneyto i Pérez (La Vila Joiosa, 1907 - Madrid, 25 de febrer de 1994) va ser un jurista, escriptor i polític valencià.

Veure Falange Española і Joan Beneyto i Pérez

Joan Busquets i Queralt

Joan Busquets i Queralt (Valls, 1909 - Tarragona, 1940) va ser un sindicalista i polític anarquista català.

Veure Falange Española і Joan Busquets i Queralt

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Falange Española і Joan Fuster i Ortells

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Veure Falange Española і Joan Mas Verd

Joan Planas i Boix

Joan Planas i Boix (Sant Celoni, 1903 – 1971) fou un empresari i polític català, alcalde de Sant Celoni entre 1949 i 1959.

Veure Falange Española і Joan Planas i Boix

Joan Pujol i García

MBE, de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.

Veure Falange Española і Joan Pujol i García

Joaquín Crespí de Valldaura Caro

Joaquín Crespí de Valldaura Cano, marquès de la Vega de Boecillo, (28 de març de 1901 - 28 d'abril de 1937, Madrid) fou un militar espanyol, capità de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Joaquín Crespí de Valldaura Caro

Joaquín Zuazagoítia Azcorra

Joaquín Zuazagoítia Azcorra (Madrid, 22 de març de 1892 – Bilbao, 17 de febrer de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Veure Falange Española і Joaquín Zuazagoítia Azcorra

Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Amat i Llopart (Terrassa, 7 d'abril del 1907 - Barcelona, 28 de juny del 2011) fou alcalde de la ciutat des de 1940 fins a 1945.

Veure Falange Española і Joaquim Amat i Llopart

Joaquim Doy i Guri

Joaquim Doy i Guri va ésser advocat i batlle d'Arenys de Mar entre 1958 i 1972.

Veure Falange Española і Joaquim Doy i Guri

Jorge Fernández Díaz

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol.

Veure Falange Española і Jorge Fernández Díaz

Jorge Vigón Suero-Díaz

Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.

Veure Falange Española і Jorge Vigón Suero-Díaz

José Abad Gosálbez

José Abad Gosálbez (Alacant, 5 de març de 1915 - 1976) fou un polític alacantí.

Veure Falange Española і José Abad Gosálbez

José Alonso Mallol

José Alonso Mallol (Raval Roig, Alacant, 1893 - Mèxic, 1967) fou un polític valencià, exiliat a Mèxic pel franquisme.

Veure Falange Española і José Alonso Mallol

José Andino Núñez

José Andino Núñez (Briviesca, província de Burgos, 1895 - ?) fou un polític falangista espanyol, procurador en Corts i governador civil de Castelló durant els primers anys del franquisme.

Veure Falange Española і José Andino Núñez

José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas

José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas (Madrid, 1917 - 23 de desembre de 1989) fou un notari i polític espanyol, governador civil de Castelló durant el franquisme.

Veure Falange Española і José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas

José Antonio Girón de Velasco

José Antonio Girón de Velasco (*Herrera de Pisuerga, Palència (Castella la Vella); 28 d'agost de 1911 –† Fuengirola, Màlaga (Andalusia); 22 d'agost de 1995), fou un militant falangista de gran importància durant la dictadura del general Francisco Franco (1939-1975).

Veure Falange Española і José Antonio Girón de Velasco

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.

Veure Falange Española і José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé

José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.

Veure Falange Española і José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé

José Bono Martínez

José Bono Martínez (Salobre, 1950) és un polític espanyol, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que ha estat President del govern autonòmic de Castella - la Manxa, Ministre de Defensa i President del Congrés dels Diputats.

Veure Falange Española і José Bono Martínez

José del Castillo Sáenz de Tejada

fou un militar espanyol.

Veure Falange Española і José del Castillo Sáenz de Tejada

José Enrique Varela Iglesias

José Enrique Varela Iglesias (San Fernando (Cadis), 17 d'abril de 1891 - Tànger, Marroc, 24 de març de 1951), I marquès de Varela de San Fernando,Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Veure Falange Española і José Enrique Varela Iglesias

José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Veure Falange Española і José Félix de Lequerica Erquiza

José Fernández Ramírez

José Fernández Ramírez fou un polític franquista espanyol.

Veure Falange Española і José Fernández Ramírez

José Finat y Escrivá de Romaní

José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.

Veure Falange Española і José Finat y Escrivá de Romaní

José Ignacio Alcorta Echevarría

José Ignacio Alcorta Echevarría (Amorebieta, 31 de maig de 1910 - Barcelona, 18 d'agost de 1983) fou un prevere i filòsof basc, professor de Filosofia, d'Ètica i Sociologia a la Universitat de La Laguna i a la Universitat de Barcelona.

Veure Falange Española і José Ignacio Alcorta Echevarría

José Luis Arrese Magra

Monument a José Luis de Arrese a Corella (Navarra). José Luis Arrese Magra (Bilbao, 14 d'abril de 1905 - 1986) fou un arquitecte i polític basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Francisco Franco.

Veure Falange Española і José Luis Arrese Magra

José Mallol Alberola

José Mallol Alberola (Mutxamel, 5 de gener de 1912 – Alacant, 15 de febrer de 1993) fou un farmacèutic i polític valencià, primer governador civil d'Alacant durant el franquisme.

Veure Falange Española і José Mallol Alberola

José Manglano Selva

José Manglano Selva Núñez de Haro y de Mergelina (València, 1909 - 1961) fou un militar i polític valencià, pare de José Luis i Carlos Manglano de Mas.

Veure Falange Española і José Manglano Selva

José Manuel Aizpurúa

José Manuel Aizpurúa (Sant Sebastià, 1902 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936), arquitecte i fotògraf, representant del racionalisme arquitectònic espanyol.

Veure Falange Española і José Manuel Aizpurúa

José María Adán García

José María Adán García (Sogorb, 19 de desembre de 1931) és un polític valencià.

Veure Falange Española і José María Adán García

José María Albiñana Sanz

José María Albiñana Sanz (Énguera, Canal de Navarrés 1883 - Madrid 23 d'agost de 1936) fou un metge i polític valencià, fill i net de metges.

Veure Falange Española і José María Albiñana Sanz

José María de Areilza

José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.

Veure Falange Española і José María de Areilza

José María García Landeira

José María García Landeira (15 de març de 1908, Madrid, 31 de diciembre de 1978, Madrid) fou un militar espanyol, general de brigada de l'arma de Cavalleria, que quan era capità s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і José María García Landeira

José María Poblador Álvarez

José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.

Veure Falange Española і José María Poblador Álvarez

José Martínez Alejos

José Martínez Alejos (Alacant, 1897 - 1967) fou un advocat i polític falangista alacantí, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.

Veure Falange Española і José Martínez Alejos

José Pemartín Sanjuán

José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.

Veure Falange Española і José Pemartín Sanjuán

José Ribas Seva

Josep Ribas Seva conegut com a José Ribas Seva fou un polític i dirigent falangista català.

Veure Falange Española і José Ribas Seva

José Solís Ruiz

José Solís Ruiz (Cabra (Còrdova), 27 de setembre de 1913 – Madrid, 30 de maig de 1990) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del general Franco.

Veure Falange Española і José Solís Ruiz

José Utrera Molina

José Utrera Molina (Màlaga, 12 d'abril de 1926 - Nerja, 22 d'abril de 2017) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia falangista.

Veure Falange Española і José Utrera Molina

Josep Antoni Serrallach i Julià

Josep Antoni Serrallach Julià (Barcelona, 8 d'agost de 1902 - 1990) fou un químic fill del prestigiós uròleg Narcís Serrallach Mauri, significant-se en el paper investigador i publicant nombrosos treballs científics en el camp de la urologia.

Veure Falange Española і Josep Antoni Serrallach i Julià

Josep Bonet i Cufí

Josep Bonet i Cufí (Fonteta, 8 de novembre de 1913 – Girona, 29 de maig de 1982) fou un polític gironí.

Veure Falange Española і Josep Bonet i Cufí

Josep Burrull i Bonastre

Josep Burrull i Bonastre (Sabadell, 1922 - 23 de febrer de 2009).

Veure Falange Española і Josep Burrull i Bonastre

Josep Calatayud Bayà

Josep Calatayud Bayà (València, 1903 - 1978) fou un metge i poeta valencià.

Veure Falange Española і Josep Calatayud Bayà

Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.

Veure Falange Española і Josep Maria Fontana i Tarrats

Josep Maria Lladó Bausili

Josep Maria Lladó Bausili (1903-1956) va ésser un polític i artista català, batlle d'Igualada (l'Anoia) en dues etapes (1940-1941 i 1955-1956), simultaniejant aquest càrrec amb el de cap local de FET-JONS.

Veure Falange Española і Josep Maria Lladó Bausili

Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.

Veure Falange Española і Josep Maria Pons i Guri

Josep Maria Riera i Alfaras

Josep Maria Riera i Alfaras (Fuirosos, Montnegre, 1896 – Sant Celoni, 1972) fou alcalde de Sant Celoni entre l'1 de febrer de 1934 i el 25 d'agost de 1936 i entre el 9 de febrer de 1939 i el 7 de desembre de 1949.

Veure Falange Española і Josep Maria Riera i Alfaras

Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.

Veure Falange Española і Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Roig Trinxant

Josep Roig Trinxant (Barcelona, 20 d'abril de 1916 - Barcelona, 4 de febrer de 1986) fou un enginyer industrial i cineasta amateur català.

Veure Falange Española і Josep Roig Trinxant

Jou

Jou amb la collera Dos bous units per un jou Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.

Veure Falange Española і Jou

Joventuts Hitlerianes

Bandera de les Joventuts Hitlerianes Joventuts Hitlerianes (en alemany: Hitlerjugend) van ser creades pel Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi.

Veure Falange Española і Joventuts Hitlerianes

Jovino Fernández Díaz

Jovino Fernández Díaz (Astúries, 1898- Paterna, 1939) va ser l'alcalde-president del Consell Municipal de Xàtiva durant la Guerra Civil.

Veure Falange Española і Jovino Fernández Díaz

Juan Carlier Goyenechea

Juan Carlier Goyenechea (29 de gener de 1910, San Fernando, Cadis - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent tinent, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Veure Falange Española і Juan Carlier Goyenechea

Juan García Suárez

Juan García Suárez, conegut com "El Corredera" (nascut a Telde, Gran Canaria, a l'inici del segle XX - i mort a Las Palmas de Gran Canaria, el 19 d'octubre de 1959) fou opositor al franquisme.

Veure Falange Española і Juan García Suárez

Juan José Espinosa San Martín

Juan José Espinosa San Martín (Madrid, 30 de juny de 1918 - 14 de gener de 1982) va ser un polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el franquisme.

Veure Falange Española і Juan José Espinosa San Martín

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.

Veure Falange Española і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Yagüe Blanco

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

Veure Falange Española і Juan Yagüe Blanco

Julio Mangada Rosenörn

Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.

Veure Falange Española і Julio Mangada Rosenörn

Julio Redondo Sepúlveda

Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ? - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Julio Redondo Sepúlveda

Julio Ruiz de Alda

Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, Navarra, 7 d'octubre de 1897 - Madrid, 23 d'agost de 1936) fou un aviador espanyol.

Veure Falange Española і Julio Ruiz de Alda

Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.

Veure Falange Española і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Just Cabot i Ribot

Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1898Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - París, 25 de febrer de 1961) fou un escriptor i periodista català.

Veure Falange Española і Just Cabot i Ribot

K-Hito

K-Hito és el pseudònim de Ricardo García López (nascut a Villanueva del Arzobispo, Jaén, el 1890 - mort el 1984), escriptor, cronista taurí, caricaturista, historietista, productor, director de cine i editor de revistes espanyol, que s'adscriu a la generació del 27.

Veure Falange Española і K-Hito

Karmele Marchante

María del Carmen Marchante Barrobés (Tortosa, 15 de setembre de 1946), més coneguda com a Karmele Marchante, és una periodista catalana especialitzada en la premsa rosa.

Veure Falange Española і Karmele Marchante

Kárpátia

Kárpátia és un grup musical hongarès d'estil rock d'extrema dreta que es va formar el 2003.

Veure Falange Española і Kárpátia

La 1

La 1 (abans anomenat La Primera i històricament coneguda com a VHF, TVE 1 o Televisió Espanyola, Primera Cadena) és el primer canal de Televisió Espanyola (TVE), d'àmbit generalista, i el primer canal que va emetre a l'estat espanyol.

Veure Falange Española і La 1

La Falange

La Falange (FE) és un partit polític que consta inscrit amb aquest nom i sigla en el Registre de Partits Politicos del Ministeri de l'Interior del Regne d'Espanya des de març de 1999 i que és també conegut amb el nom de FE-La Falange.

Veure Falange Española і La Falange

La Mercè (les Corts)

La Mercè és un grup d'habitatges del districte de les Corts de Barcelona.

Veure Falange Española і La Mercè (les Corts)

La Nación (Espanya)

La Nación va ser un periòdic madrileny fundat el 1925 afavorit i finançat des de l'administració de la Dictadura de Primo de Rivera, amb una plantilla que també era la base del diari Justicia, Paz y Trabajo.

Veure Falange Española і La Nación (Espanya)

La Traza

La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.

Veure Falange Española і La Traza

Lamberto García Atance

Lamberto García Atance (Madrid - 1905 - 1995) fou un notari i polític espanyol, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.

Veure Falange Española і Lamberto García Atance

Lavapiés

Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.

Veure Falange Española і Lavapiés

Léon Degrelle

José León Ramírez Reina |vida.

Veure Falange Española і Léon Degrelle

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Veure Falange Española і Lemes del franquisme

Les veus del Pamano (minisèrie)

Les veus del Pamano és una minisèrie de televisió de 180 minuts en dos episodis dirigida per Lluís Maria Güell basada en la novel·la Les veus del Pamano de Jaume Cabré, en una coproducció de Televisió de Catalunya, Diagonal TV i Mallerich Films.

Veure Falange Española і Les veus del Pamano (minisèrie)

Licio Gelli

Licio Gelli (Pistoia, 21 d'abril de 1919 - Arezzo, 15 de desembre de 2015) va ser un agent italià de la lògia maçònica Propaganda Due (P2), implicat en l'escàndol del Banc Ambrosià esdevingut el 1982.

Veure Falange Española і Licio Gelli

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Veure Falange Española і Llagostera

Llei d'Amnistia espanyola de 1977

La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.

Veure Falange Española і Llei d'Amnistia espanyola de 1977

Llei d'Associacions Polítiques

Llei d'Associacions Polítiques, Estatut d'Associacions Polítiques i Dret d'Associació Política, foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977.

Veure Falange Española і Llei d'Associacions Polítiques

Lleialtat Santsenca

La Lleialtat Santsenca va ser una de les primeres cooperatives creades a l'actual barri de Sants de Barcelona.

Veure Falange Española і Lleialtat Santsenca

Llibertat (diari)

Llibertat va ser un diari elaborat per redactors integrants dels diferents grups i partits del Front Popular (principalment Esquerra Republicana, UGT i CNT) a les instal·lacions, redacció i impremta, confiscades pel “Comitè Local de Salut Pública” al Diari de Mataró.

Veure Falange Española і Llibertat (diari)

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Veure Falange Española і Lliga Catalana (partit)

Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.

Veure Falange Española і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

Llista d'alcaldes de Màlaga

miniatura Aquesta és la llista d'alcaldes de Màlaga, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Màlaga, que va ser fundat en 1501.

Veure Falange Española і Llista d'alcaldes de Màlaga

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Veure Falange Española і Llista de celebritats alcoianes

Llorenç Clar Salvà

Llorenç Clar Salvà (Llucmajor, Mallorca) fou un polític mallorquí de la Falange Española i batle de Llucmajor entre 1954 i 1959, durant la dictadura franquista.

Veure Falange Española і Llorenç Clar Salvà

Lluís Alemany Pujol

Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.

Veure Falange Española і Lluís Alemany Pujol

Lluís Marquina i Pichot

Lluís Marquina i Pichot (Barcelona, 1904 - Madrid, 26 de juny de 1980), més conegut com a Luis Marquina, va ser un director, guionista i productor de cinema català.

Veure Falange Española і Lluís Marquina i Pichot

Lluís Sitjar Castellà

Lluís Sitjar Castellà (Palma, 16 d'agost de 1900 – Íd., 21 de desembre de 1956) fou un dirigent esportiu i polític mallorquí.

Veure Falange Española і Lluís Sitjar Castellà

London Calling

London Calling és el tercer àlbum del grup britànic The Clash, editat per CBS Records i publicat el de desembre de 1979 al Regne Unit i el gener de 1980 als Estats Units per Epic Records.

Veure Falange Española і London Calling

Luciano López Ferrer

Luciano López Ferrer (València, 1869 - Madrid, 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Veure Falange Española і Luciano López Ferrer

Luis Buñuel Portolés

Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.

Veure Falange Española і Luis Buñuel Portolés

Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall.

Veure Falange Española і Luis Carrero Blanco

Luis Jover Bedia

Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,? - 27 d'agost de 1972, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel.

Veure Falange Española і Luis Jover Bedia

Luis Julve Ceperuelo

Luis Julve Ceperuelo (nascut a Alcanyís) fou un industrial i polític aragonès, governador civil de diverses províncies i procurador a Corts durant el franquisme.

Veure Falange Española і Luis Julve Ceperuelo

Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna

Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, conegut com a Luis de Galinsoga (Cartagena, 1891 - Madrid, 20 de febrer del 1967) fou un periodista i polític espanyol que va ocupar la direcció de La Vanguardia Española de Barcelona durant vint anys per designació del govern franquista.

Veure Falange Española і Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna

Luis Mazo Mendo

Luis Mazo Mendo (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1902 – Barcelona, 3 de gener de 1987), fiscal i polític que actuà en l'àmbit de Catalunya i, més concretament, la Província de Girona, dins la qual fou governador civil de 1945 a 1956.

Veure Falange Española і Luis Mazo Mendo

Luis Nozal López

Luis Nozal López (Dueñas, Palència, 6 de gener de 1915 - Palència, 11 de setembre de 2001) fou un químic i polític espanyol.

Veure Falange Española і Luis Nozal López

Luis Rosales Camacho

Luis Rosales Camacho (Granada, 31 de maig de 1910 - Madrid, 24 d'octubre de 1992) va ser un poeta i assagista espanyol de la generació del 36.

Veure Falange Española і Luis Rosales Camacho

Luys Santa Marina

Luys Santa Marina, pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina, (Colindres, 15 de gener de 1898 - Barcelona, 14 de setembre de 1980) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana espanyol resident a Catalunya.

Veure Falange Española і Luys Santa Marina

Malesherbes (possessió)

Malesherbes és una possessió del terme municipal d'Algaida a Mallorca.

Veure Falange Española і Malesherbes (possessió)

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Falange Española і Mallorca

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Falange Española і Manuel Azaña Díaz

Manuel Aznar Acedo

Manuel (Imanol) Aznar Acedo (Bilbao, 1916-2001) va ser un periodista espanyol que va treballar sobretot en la ràdio.

Veure Falange Española і Manuel Aznar Acedo

Manuel Aznar Zubigaray

Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.

Veure Falange Española і Manuel Aznar Zubigaray

Manuel Díaz Dieste

Manuel Díaz Dieste (?, Sant Feliu de Llobregat, 2013) va ser alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1978 i 1979, fou, doncs, el darrer alcalde franquista.

Veure Falange Española і Manuel Díaz Dieste

Manuel Eixea Vilar

Manuel Eixea Vilar (Vila-real, Plana Baixa, 13 d'agost de 1881 - Paterna, Horta Oest, 15 d'abril de 1939) va ser un militar valencià antifeixista, afusellat en la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la República.

Veure Falange Española і Manuel Eixea Vilar

Manuel Fraga Iribarne

Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.

Veure Falange Española і Manuel Fraga Iribarne

Manuel García Viñolas

Manuel Augusto García-Viñolas (Múrcia, 13 de gener de 1911-Madrid, 26 de juny de 2010) va ser un periodista, escriptor i crític de literatura i art espanyol.

Veure Falange Española і Manuel García Viñolas

Manuel Giménez Fernández

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Veure Falange Española і Manuel Giménez Fernández

Manuel Hedilla

Manuel Hedilla Larrey (Ambrosero, avui Bárcena de Cicero, Cantàbria, 1902 - Madrid, 4 de febrer de 1970) va ser un polític falangista espanyol.

Veure Falange Española і Manuel Hedilla

Manuel Isasa Navarro

Manuel Isasa Navarro (12 de desembre de 1911,? - 24 d'abril del 1938, Terol) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Manuel Isasa Navarro

Manuel Lizasoain Muguiro

Manuel Lizasoain Muguiro (4 de setembre de 1912, ? - 30 d'octubre de 1995, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Manuel Lizasoain Muguiro

Manuel Machado Ruiz

Manuel Machado Ruiz (Sevilla, 29 d'agost de 1874 – Madrid, 19 de gener de 1947) fou un poeta i dramaturg espanyol, emmarcat en el modernisme, i germà d'Antonio Machado.

Veure Falange Española і Manuel Machado Ruiz

Manuel Navarro i Carreras

Manuel Navarro i Carreras (Vilanova i la Geltrú, 29 de gener de 1904 – 16 de febrer de 1952) fou un industrial i polític català, fill del dirigent carlí Francesc Navarro i Baltà, antic alcalde accidental i fundador d'una fàbrica de gèneres de punt, i de Manuela Carreras i Gumà.

Veure Falange Española і Manuel Navarro i Carreras

Manuel Ordovás González

Manuel Ordovás González (9 de desembre de 1912, Madrid - 16 d'abril de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de general de brigada.

Veure Falange Española і Manuel Ordovás González

Manuel Pascual Martínez

Manuel Pascual Martínez (Alacant, 1910 - 13 d'octubre de 1936) fou un dirigent falangista alacantí, mort durant la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і Manuel Pascual Martínez

Manuel Rubio Moscoso

Manuel Rubio Moscoso (30 de juliol de 1902, Granada - 1968, Càceres) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que, quan era capità, s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Manuel Rubio Moscoso

María Rosa Urraca Pastor

María Rosa Urraca Pastor (Madrid, 1 de gener de 1900 — Barcelona, 19 de març de 1984) va ser una dirigent carlista espanyola, famosa pels seus articles de premsa, per la seva brillant oratòria, per la seva tasca social (a través de l'organització femenina carlista coneguda com «Les Margarides») i pel seu activisme en favor del Tradicionalisme.

Veure Falange Española і María Rosa Urraca Pastor

María Zambrano Alarcón

va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.

Veure Falange Española і María Zambrano Alarcón

Marbella

Marbella és un municipi andalús de la província de Màlaga.

Veure Falange Española і Marbella

Margarita Manso

Margarita Manso Robledo (Valladolid, 24 de novembre de 1908 - Madrid, 28 de març de 1960) va ser una pintora espanyola de la Generació del 27.

Veure Falange Española і Margarita Manso

Maria Antònia Vilaseca i Viladot

Maria Antònia Vilaseca i Viladot, coneguda amb el pseudònim artístic de Myrtia de Osuna (Barcelona, 22 juliol 1908 - Buenos Aires, 28 desembre 1943) fou una rapsoda, conferenciant i actriu catalana.

Veure Falange Española і Maria Antònia Vilaseca i Viladot

Mariano Calviño de Sabucedo Gras

Mariano Calviño de Sabucedo Gras (Manresa, 25 de setembre de 1907 - 1980) fou un empresari i polític falangista català.

Veure Falange Española і Mariano Calviño de Sabucedo Gras

Mariano Fernández Bermejo

Mariano Fernández Bermejo (Arenas de San Pedro, 1948) és un polític i fiscal espanyol, i també fou ministre de Justícia en la segona legislatura socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Veure Falange Española і Mariano Fernández Bermejo

Mariano Navarro Rubio

Mariano Navarro Rubio (Burbáguena (Terol), 14 de novembre de 1913 - Madrid, 3 de novembre de 2001) va ser Ministre d'Hisenda d'Espanya entre 1957 i 1965 durant la dictadura franquista, fou el principal propulsor del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica i Governador del Banc d'Espanya.

Veure Falange Española і Mariano Navarro Rubio

Mariano Peñas Gallego

Mariano Peñas Gallego (6 de maig de 1901,? - 11 de novembre de 2000, San Pablo de los Montes, Toledo) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de tinent coronel.

Veure Falange Española і Mariano Peñas Gallego

Mariano Salmerón López

Mariano Salmerón López va ésser batlle d'Arenys de Mar entre 1972 i 1979.

Veure Falange Española і Mariano Salmerón López

Marifé Tey Planas

''Noia amb casquet de bany'' (1970). Situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz Marifé Tey Planas fou una escultora catalana (Barcelona, 1914 - Barcelona 25 de setembre de 2009).

Veure Falange Española і Marifé Tey Planas

Matías Vega Guerra

Matías Vega Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 25 de juliol 1905 -10 de juliol de 1989) fou un advocat i polític canari, governador civil de Barcelona.

Veure Falange Española і Matías Vega Guerra

Maximiano García Venero

va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.

Veure Falange Española і Maximiano García Venero

Máximo Cajal Sarasa

Máximo Cajal Sarasa (nascut a Osca, 1896 – mort a Madrid, 1990) va ser mestre d'ensenyament, advocat, polític i testaferro.

Veure Falange Española і Máximo Cajal Sarasa

Máximo Pradera Sánchez

Máximo Pradera Sánchez (Madrid, 21 de juliol de 1958) és un guionista, periodista i presentador de ràdio i televisió espanyol.

Veure Falange Española і Máximo Pradera Sánchez

Medalla de la Campanya de Rússia

La Medalla de la Campanya de Rússia va ser una condecoració d'Espanya creada per condecorar als voluntaris de la Divisió Blava que van participar en la Segona Guerra Mundial contra la Unió Soviètica.

Veure Falange Española і Medalla de la Campanya de Rússia

Melchor Rodríguez García

Melchor Rodríguez García. Placa commemorativa a la casa on va néixer. Melchor Rodríguez García (Sevilla, 1893 – Madrid, 14 de febrer de 1972) també conegut com el Ángel Rojo, fou un sindicalista anarquista espanyol, regidor, delegat de presons i breument alcalde de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Falange Española і Melchor Rodríguez García

Melquiades Álvarez González-Posada

Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.

Veure Falange Española і Melquiades Álvarez González-Posada

Menjador social

Els menjadors socials són espais que proporcionen serveis de forma temporal, àpats elaborats a persones i famílies amb falta de recursos i que necessiten ajuda per a la subsistència.

Veure Falange Española і Menjador social

Mercedes Formica

Mercedes Formica-Corsi i Hezode (Cadis, 9 d'agost de 1913 - Màlaga, 22 d'abril de 2002) coneguda com a Mercedes Formica, va ser una jurista, novel·lista i assagista espanyola especialitzada en la lluita pels drets de la dona a Espanya.

Veure Falange Española і Mercedes Formica

Mercedes Sanz-Bachiller

Mercedes Sanz-Bachiller Izquierdo (Madrid, 17 de juliol de 1911-Madrid, 11 d'agost de 2007) va ser una dona espanyola, coneguda per haver estat la fundadora de l'Auxilio Social, Consultat el 21 de març de 2011 organització benèfica que va aconseguir una gran rellevància en els primers temps del franquisme, després de la mort del seu primer marit, Onésimo Redondo, fundador de les JONS.

Veure Falange Española і Mercedes Sanz-Bachiller

Miguel Fleta

Miguel Burró Fleta (Albalat de Cinca, Osca, 1 de desembre de 1897 - La Corunya, 28 de maig de 1938) va ser un tenor líric espanyol.

Veure Falange Española і Miguel Fleta

Miguel Gómez Sánchez

Miguel Gómez Sánchez (Barcelona, 1936 - València, 24 de març de 2011) fou un alpinista valencià, va ser cap d'expedició del primer huit mil valencià al Nanga Parbat en 1986.

Veure Falange Española і Miguel Gómez Sánchez

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Falange Española і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 11 de juliol de 1904 - 8 de maig de 1964) fou un polític i advocat espanyol, ministre de Franco, germà de José Antonio Primo de Rivera i II duc de Primo de Rivera i IV marquès d'Estella.

Veure Falange Española і Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia

Miguel Rivilla Azcune

Miguel Rivilla Azcune (Zegama, Guipúscoa, 1913 - ?) fou un advocat i polític basc d'ideologia feixista.

Veure Falange Española і Miguel Rivilla Azcune

Miguel Salvador Arcángel

Miguel Salvador Arcángel (mort a Alacant l'agost de 1939) fou un militar i polític espanyol, alcalde d'Alacant durant la Dictadura de Primo de Rivera.

Veure Falange Española і Miguel Salvador Arcángel

Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles

Les Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MAOC), van ser unes milícies formades a Espanya a partir de 1934 per a la protecció de dirigents socialistes i comunistes, així com força de defensa de locals partidaris contra les agressions de grups violents feixistes com la Falange Española.

Veure Falange Española і Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles

Miquel Benavent i Seguí

Miquel Benavent i Seguí (Benigànim, 12 d'abril de 1924- Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 2010) fou un farmacèutic, professor i polític català.

Veure Falange Española і Miquel Benavent i Seguí

Miquel Mateu i Pla

fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.

Veure Falange Española і Miquel Mateu i Pla

Miracle econòmic espanyol

espanyol. El "miracle econòmic espanyol" va ser el nom donat al període de creixement accelerat i auge econòmic ocorregut a Espanya entre 1959 i 1973.

Veure Falange Española і Miracle econòmic espanyol

Monforte de Lemos

Monforte de Lemos és un municipi situat al sud de la província de Lugo, a Galícia.

Veure Falange Española і Monforte de Lemos

Montserrat Castells i Gabriel

Montserrat Castells i Gabriel.

Veure Falange Española і Montserrat Castells i Gabriel

Monument als caiguts (Barcelona)

El Monument als caiguts va ser un monument escultòric situat a la carretera de Montjuïc núm.

Veure Falange Española і Monument als caiguts (Barcelona)

Monument als Caiguts (Terrassa)

El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.

Veure Falange Española і Monument als Caiguts (Terrassa)

Museu del còmic i la il·lustració

El Museu del Còmic i la Il·lustració és un museu d'història del còmic estatal ubicat a Sant Cugat del Vallès.

Veure Falange Española і Museu del còmic i la il·lustració

Nacionalcatolicisme

La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.

Veure Falange Española і Nacionalcatolicisme

Nicasio Álvarez de Sotomayor

Nicasio Álvarez de Sotomayor Gordillo y Aguilar (Cilleros, Extremadura 1900 - Serra de Gata, 2 d'agost de 1936) va ser un sindicalista i polític espanyol dels anys trenta del.

Veure Falange Española і Nicasio Álvarez de Sotomayor

Obra Sindical del Hogar

L'Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura fou un organisme espanyol creat el desembre de 1939, en els primers temps del franquisme amb l'objectiu de promoure i administrar la construcció d'habitatges a bon preu.

Veure Falange Española і Obra Sindical del Hogar

Onésimo Redondo Ortega

'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934).

Veure Falange Española і Onésimo Redondo Ortega

Organització politicoadministrativa de Madrid

El Palacio de Comunicaciones, seu de l'Ajuntament de Madrid. La ciutat de Madrid està governada per l'Ajuntament de Madrid, els representants del qual es trien cada quatre anys per sufragi universal de tots els ciutadans majors de 18 anys.

Veure Falange Española і Organització politicoadministrativa de Madrid

Oxímoron

L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea.

Veure Falange Española і Oxímoron

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Veure Falange Española і Palau de la Música Catalana

Palau Marc

El Palau Marc és un edifici situat al núm.

Veure Falange Española і Palau Marc

Pare Llanos

Monument al Pare Llanos al barri del Pozo del Tio Raimundo. Pare Llanos és el nom amb què és conegut el sacerdot José María de Llanos Pastor, jesuïta espanyol i militant comunista nascut el 26 d'abril de 1906 i mort el 10 de febrer de 1992.

Veure Falange Española і Pare Llanos

Partido Español Nacional Sindicalista

El Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) va ésser una organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.

Veure Falange Española і Partido Español Nacional Sindicalista

Partido Nacionalista Español

Partido Nacionalista Español (PNE) fou un partit polític espanyol de caràcter monàrquic, dretà i profeixista, fundat per José María Albiñana Sanz el 1930.

Veure Falange Española і Partido Nacionalista Español

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Falange Española і Partit Comunista d'Espanya

Partit Laborista (Espanya)

Partit Laborista és el nom de diversos partits polítics espanyols de diferents èpoques, sense relació ideològica amb el laborisme britànic.

Veure Falange Española і Partit Laborista (Espanya)

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Veure Falange Española і Partit Republicà Radical

Paulí Alcántara Riestra

Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964) fou un futbolista català d'origen filipí.

Veure Falange Española і Paulí Alcántara Riestra

Pedro Cantero Cuadrado

Pedro Cantero Cuadrado (Carrión de los Condes, 3 de febrer de 1902 - Saragossa, 19 de desembre de 1978) va ser un religiós espanyol, notable per arribar a ser Bisbe de Barbastre, de Huelva i Arquebisbe de Saragossa.

Veure Falange Española і Pedro Cantero Cuadrado

Pedro Checa

Pedro Fernández Checa, més conegut com a Pedro Checa (València, 1910 - Mèxic, 6 d'agost de 1942) fou un polític comunista espanyol.

Veure Falange Española і Pedro Checa

Pedro Gamero del Castillo

Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і Pedro Gamero del Castillo

Pedro González-Bueno y Bocos

Pedro González-Bueno y Bocos (Madrid, 12 de gener de 1896 - 30 de gener de 1985) fou un enginyer i polític espanyol, ministre de Franco després de la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і Pedro González-Bueno y Bocos

Pedro Laín Entralgo

Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 1908 - Madrid, 2001) fou un metge, químic i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Falange Española і Pedro Laín Entralgo

Pedro Mourlane Michelena

Pedro Mourlane Michelena o Mitxelena (Irun, 11 de setembre de 1888 - Madrid, 25 de novembre de 1955) va ser un periodista i polígraf espanyol.

Veure Falange Española і Pedro Mourlane Michelena

Pedro Segura y Sáenz

'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.

Veure Falange Española і Pedro Segura y Sáenz

Pedro Zaragoza Orts

Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 15 maig de 1922 - 1 d'abril de 2008) va ser un polític valencià, alcalde de la localitat de Benidorm entre 1950 i 1967.

Veure Falange Española і Pedro Zaragoza Orts

Pere Vallès i Sucarrats

Pere Vallès i Sucarrats (Abrera, 1887 - Barcelona, 26 de febrer de 1951) fou pagès i alcalde d'Abrera durant l'any 1934, i també del 1936 al 1938, durant la Segona República Espanyola, per Esquerra Republicana de Catalunya.

Veure Falange Española і Pere Vallès i Sucarrats

Pilar Careaga Basabe

María del Pilar Careaga Basabe (Madrid, 26 d'octubre de 1908 – 10 de juny de 1993) fou una política basca, coneguda per ser la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya.

Veure Falange Española і Pilar Careaga Basabe

Pilar Cernuda

Pilar García-Cernuda Lago, més coneguda com a Pilar Cernuda (Santiago de Compostel·la, 1948) és una periodista espanyola.

Veure Falange Española і Pilar Cernuda

Pilar Primo de Rivera

Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1907 - 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.

Veure Falange Española і Pilar Primo de Rivera

Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú)

La Plaça de les Cols és una plaça de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), la qual és coneguda també com a plaça de les Verdures.

Veure Falange Española і Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú)

Polaco

Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.

Veure Falange Española і Polaco

Pomporrutas imperiales

Pomporrutas imperiales es un curtmetratge espanyol dirigit el 1976 dirigit per Fernando Colomo i protagonitzat per Félix Rotaeta, Miguel Arribas i Carmen Maura.

Veure Falange Española і Pomporrutas imperiales

Portada/efemèride octubre 29

29.

Veure Falange Española і Portada/efemèride octubre 29

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Veure Falange Española і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

Puigpunyent

Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Veure Falange Española і Puigpunyent

Racisme a Espanya

''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.

Veure Falange Española і Racisme a Espanya

Radio Madrid

Radio Madrid és una emissora de ràdio espanyola que comparteix instal·lacions i recursos humans amb la Cadena SER, ja que és l'emissora on es realitzen la majoria de programes que la cadena de Prisa emet a la seva programació nacional.

Veure Falange Española і Radio Madrid

Rafael Bermudo Ardura

Rafael Bermudo Ardura (19 de gener de 1881 - Càceres, 13 d'agost de 1936) va ser un agricultor, funcionari municipal i polític socialista extremeny, assassinat durant la Guerra Civil.

Veure Falange Española і Rafael Bermudo Ardura

Rafael García Serrano

Rafael García Serrano (Pamplona, 11 de febrer de 1917 – Madrid, 12 d'octubre de 1988) va ser un escriptor i periodista espanyol.

Veure Falange Española і Rafael García Serrano

Rafael Mendizábal Amézaga

Rafael Mendizábal Amézaga (29 d'agost de 1910, Santurtzi, Biscaia - 25 de gener de 1939, Catalunya) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i d'Aviació que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Rafael Mendizábal Amézaga

Rafael Sánchez Mazas

Rafael Sánchez Mazas (Madrid, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966) fou un escriptor espanyol i membre fundador de Falange Española.

Veure Falange Española і Rafael Sánchez Mazas

Raimundo Fernández Cuesta

Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 5 d'octubre de 1896 - 9 de juliol de 1992) va ser un advocat, oficial de l'Armada, notari, ministre i polític espanyol que va començar militant a Falange Española des de la seva fundació.

Veure Falange Española і Raimundo Fernández Cuesta

Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós

Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós (La Pola Siero, 1 d'agost de 1917 - Madrid, 18 de gener de 2011) fou un magistrat i polític asturià, alcalde, procurador a Corts i governador civil durant el franquisme.

Veure Falange Española і Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós

Ramón Ruiz Alonso

Ramón Ruiz Alonso (Villaflores, Salamanca, 1903 - Las Vegas, Estats Units, 1982) va ser un polític i activista dretà durant la Segona República Espanyola i obrer tipògraf de professió.

Veure Falange Española і Ramón Ruiz Alonso

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Veure Falange Española і Ramón Serrano Suñer

Ramón Valls Figuerola

Ramón Valls Figuerola (Ibi, 1912 - Ceuta, 18 d'agost de 1944) fou un polític comunista valencià, afusellat víctima de la repressió durant la dictadura franquista.

Veure Falange Española і Ramón Valls Figuerola

Ramiro Ledesma Ramos

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.

Veure Falange Española і Ramiro Ledesma Ramos

Ramon Gaya i Massot

Ramon Gaya i Massot (Lleida, Segrià, 1896 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 de juny de 1959) fou un industrial, historiador i polític català.

Veure Falange Española і Ramon Gaya i Massot

Raza

Raza (1941), El espíritu de una raza (1950), és una superproducció espanyola que sintetitza l'ideari de l'espanyolisme des de la perspectiva del falangisme imperant al règim franquista en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la Guerra Civil.

Veure Falange Española і Raza

Ràdio Cornellà

Ràdio Cornellà és una emissora de ràdio catalana de Cornellà de Llobregat que emet en la freqüència 104.6 FM.

Veure Falange Española і Ràdio Cornellà

Rèquiem per un camperol

Rèquiem per un camperol és una pel·lícula espanyola dirigida el 1985 per Francesc Betriu basada en l'obra Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender.

Veure Falange Española і Rèquiem per un camperol

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Veure Falange Española і Reaccionari

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Falange Española і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Reial Federació Motociclista Espanyola

La Reial Federació Motociclista Espanyola (en castellà: Real Federación Motociclista Española, RFME) és l'entitat rectora de l'esport del motociclisme a l'estat espanyol.

Veure Falange Española і Reial Federació Motociclista Espanyola

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Veure Falange Española і Reis Catòlics

Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme

La repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme fou dota a terme a través d'una sèrie de disposicions normatives, amb força de llei o sense, promulgades durant la dictadura a Espanya que tenien bàsicament per objecte la persecució i càstig de les activitats d'oposició al franquisme, fossin pacífiques o armades.

Veure Falange Española і Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme

Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Veure Falange Española і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

Ricardo de la Cierva y Codorníu

Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.

Veure Falange Española і Ricardo de la Cierva y Codorníu

Robert Bassas Figa

Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català.

Veure Falange Española і Robert Bassas Figa

Ronda española

Ronda española és una pel·lícula comèdia espanyola protagonitzada per José Suárez, Clotilde Poderós, Manolo Moran, Elena Salvador entre altres.

Veure Falange Española і Ronda española

Rosario Sánchez Mora

Rosario Sánchez Mora, coneguda com La Dinamitera, (Villarejo de Salvanés, 21 d'abril de 1919 - Madrid; 17 d'abril de 2008) va ser una milíciana espanyola de la Guerra Civil.

Veure Falange Española і Rosario Sánchez Mora

Rosendo Villaverde Goncer

Rosendo Villaverde Goncer (22 de febrer de 1910,? - 15 de novembre de 2003, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Rosendo Villaverde Goncer

Sa Bassa

La Plaça de sa Bassa, o simplement sa Bassa, és el centre neuràlgic de la ciutat de Manacor.

Veure Falange Española і Sa Bassa

Sabino Fernández Campo

Sabino Fernández Campo, comte de Latores, (Oviedo, 17 de març de 1918 - Madrid, 26 d'octubre de 2009) fou un militar espanyol i assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó.

Veure Falange Española і Sabino Fernández Campo

Salutació feixista

Dones saludant tropes nazis el 1938. La salutació feixista és la salutació que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia.

Veure Falange Española і Salutació feixista

Sant Isidre de Tivenys

Sant Isidre de Tivenys és una antiga església de Tivenys (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Falange Española і Sant Isidre de Tivenys

Sant Joan de Mollet

Sant Joan de Mollet és un municipi empordanès adscrit a la comarca catalana del Gironès.

Veure Falange Española і Sant Joan de Mollet

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Veure Falange Española і Santa Coloma de Gramenet

Santa Maria del Collell

Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Falange Española і Santa Maria del Collell

Santiago Grassa Martínez

Santiago Grassa Martínez (28 de setembre de 1909, ? - 30 de gener de 1988, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Santiago Grassa Martínez

Santiago Montero Díaz

Santiago Montero Díaz (Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1911 - Madrid, 24 de juliol de 1985) va ser un historiador i professor universitari gallec.

Veure Falange Española і Santiago Montero Díaz

Sección Femenina

Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.

Veure Falange Española і Sección Femenina

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Falange Española і Segona República Espanyola

SEPU

SEPU (Societat Espanyola de Preus Únics) va ser el primer gran magatzem d'Espanya.

Veure Falange Española і SEPU

Siete días de enero

Siete días de enero és una pel·lícula de gènere dramàtic dirigida el 1979 per Juan Antonio Bardem, produïda conjuntament a Espanya i França.

Veure Falange Española і Siete días de enero

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria.

Veure Falange Española і Simbologia del franquisme

Simeó Rabasa i Singla

fou un empresari català, fundador de l'empresa de motocicletes.

Veure Falange Española і Simeó Rabasa i Singla

Sindicat Vertical

Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.

Veure Falange Española і Sindicat Vertical

Sindicato Español Universitario

Sindicato Español Universitario (SEU) va ser una organització sindical estudiantil de caràcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itàlia i Romania, creada durant la Segona República Espanyola per Falange impulsada pel seu líder, José Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la màxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formació total".

Veure Falange Española і Sindicato Español Universitario

Sinforiano Madroñero Madroñero

Sinforiano Madroñero Madroñero (Sancti-Spíritus, Badajoz, 1902 - Badajoz, 1936) va ser un polític socialista espanyol.

Veure Falange Española і Sinforiano Madroñero Madroñero

Sociedad Editora Universal

Sociedad Editora Universal (de vegades anomanada «El Trust») va ser una important empresa editorial i periodística espanyola que va existir durant les dècades de 1920 i 1930.

Veure Falange Española і Sociedad Editora Universal

Soldats de Salamina

Soldats de Salamina (Soldados de Salamina en l'original castellà) és una novel·la de l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada el 2001.

Veure Falange Española і Soldats de Salamina

Soldats de Salamina (pel·lícula)

Soldats de Salamina (originalment en castellà, Soldados de Salamina) és una pel·lícula realitzada pel director i guionista espanyol David Trueba en 2002 i estrenada en Espanya el 21 de març de 2003, basada en la novel·la homònima de l'escriptor Javier Cercas, ambientada en la guerra civil espanyola.

Veure Falange Española і Soldats de Salamina (pel·lícula)

Solidaridad Obrera (diari)

Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.

Veure Falange Española і Solidaridad Obrera (diari)

Sur (diari)

Sur és un diari espanyol de caràcter regional publicat a Màlaga.

Veure Falange Española і Sur (diari)

Surcos

Surcos és una pel·lícula espanyola de 1951 dirigida per José Antonio Nieves Conde.

Veure Falange Española і Surcos

Tú estás loco Briones

Tu estás loco Briones és una pel·lícula espanyola del gènere comèdia dirigida el 1981 dirigida per Javier Maqua amb un guió basat en l'obra de teatre independent de Fermín Cabal.

Veure Falange Española і Tú estás loco Briones

Teatre de la Comedia

El Teatre de la Comedia és un local de teatre al carrer del Príncipe, 14 de Madrid.

Veure Falange Española і Teatre de la Comedia

Teatre de la Unió Liberal

El Teatre de la Unió Liberal va ser un teatre de Granollers, situat a l'actual carrer Anselm Clavé, núm.

Veure Falange Española і Teatre de la Unió Liberal

Teatro Calderón (Valladolid)

El Teatro Calderón és el principal teatre de la ciutat castellanolleonesa de Valladolid.

Veure Falange Española і Teatro Calderón (Valladolid)

Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife

El Temple Maçònic és un edifici a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canàries, Espanya), al carrer San Lucas.

Veure Falange Española і Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife

Temps de Flors

Escales de la Catedral de Girona. Un dels 10 llocs imprescindibles i més visitats durant el festival Temps de Flors Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954.

Veure Falange Española і Temps de Flors

Tercera posició

La Tercera posició, és el nom que s'aplica als corrents polítics que busquen emfatitzar la seva posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, essent antimarxistes i antiliberals, es presenten a si mateixos com més enllà de l'espectre polític que situa als partits polítics a esquerra i la dreta.

Veure Falange Española і Tercera posició

Tomás Domínguez Arévalo

Tomás Domínguez Arévalo, més conegut pel seu títol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un polític espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i franquista.

Veure Falange Española і Tomás Domínguez Arévalo

Tomás Pero-Sanz Zorrilla

Tomás Pero-Sanz Zorrilla (Bilbao, 17 de maig de 1893 – Bilbao, 1 de juliol de 1959) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Veure Falange Española і Tomás Pero-Sanz Zorrilla

Torcuato Luca de Tena

Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 9 de juny de 1923 –1 de juny de 1999), marquès de Luca de Tena, fou un escriptor i periodista espanyol.

Veure Falange Española і Torcuato Luca de Tena

Tornarem

Tornarem és un telefilm coproduït per TVE i TV3, emesa per aquesta última el 2011.

Veure Falange Española і Tornarem

Torre del Felipet

La Torre del Felipet és un edifici del municipi d'Artés (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Falange Española і Torre del Felipet

Torre Muntadas

La Torre Muntadas, o el Palauet Municipal, és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Falange Española і Torre Muntadas

Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme

Arxiu General de la Guerra Civil espanyola El Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme fou creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.

Veure Falange Española і Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme

Ultradreta

Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.

Veure Falange Española і Ultradreta

Unió Militar Espanyola

La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.

Veure Falange Española і Unió Militar Espanyola

Unió Monàrquica Nacional

Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.

Veure Falange Española і Unió Monàrquica Nacional

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Veure Falange Española і Unión Patriótica

Uniu-vos Germans Proletaris

Uniu-vos Germans Proletaris o Uniu-vos Fills del Proletariat (coneguda per les seues sigles en castellà "UHP" o Unión de Hermanos Proletarios) fou una consigna simbolitzada en l'Aliança Obrera subscrita per la Federació Socialista Asturiana, la Unió General de Treballadors i la Confederació Regional del Treball d'Astúries, Lleó i Palencia de la CNT, al febrer de 1934.

Veure Falange Española і Uniu-vos Germans Proletaris

Vaga de tramvies

La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.

Veure Falange Española і Vaga de tramvies

València republicana

La València republicana comprèn l'època de l'auge del Blasquisme fins a la derrota de la Segona República.

Veure Falange Española і València republicana

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Veure Falange Española і Valladolid

Valle de Cuelgamuros

El Valle de Cuelgamuros, oficialment; també conegut com a Valle de los Caídos (la Vall dels Caiguts) és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama, en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.

Veure Falange Española і Valle de Cuelgamuros

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Veure Falange Española і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Víctor Lis Quibén

Víctor Lis Quibén (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i polític gallec.

Veure Falange Española і Víctor Lis Quibén

Vicente López Rosat

Vicente López Rosat (València, 28 d'abril de 1925 – 10 de novembre de 2003) fou un metge i polític valencià, alcalde de València de 1969 a 1973.

Veure Falange Española і Vicente López Rosat

Vicente Menéndez Zapico

Vicente Menéndez Zapico (3 d'octubre de 1905, ? - 21 de febrer de 1973, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Vicente Menéndez Zapico

Vicente Quiles Fuentes

Vicente Quiles Fuentes (Elx, 1926 – 4 de febrer de 2008) va ser l'últim alcalde d'Elx de la dictadura franquista.

Veure Falange Española і Vicente Quiles Fuentes

Vicente Torres Socasau

Vicente Torres Socasau (8 d'abril de 1911, ? - 17 d'agost de 1936, Manacor, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Veure Falange Española і Vicente Torres Socasau

Wenceslao Jiménez Orive

Wenceslao Jiménez Orive (Gijón, 28 de gener de 1922 - Barcelona, 9 de gener de 1950) fou un lluitador anarquista i resistent antifranquista asturià, conegut com a «Wences» o «Jimeno».

Veure Falange Española і Wenceslao Jiménez Orive

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Falange Española і 13 de febrer

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Falange Española і 17 de març

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Falange Española і 1933

1934

;Països Catalans.

Veure Falange Española і 1934

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Falange Española і 1936

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Falange Española і 1991

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Falange Española і 20 de novembre

20N

Bandera d'Espanya durant el Franquisme. Aquesta bandera va ser oficial fins al 1977 i s'utilitza força a les commemoracions del 20N. Bandera de Falange Española, partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera i que sol exhibir-se a les commemoracions del 20N.

Veure Falange Española і 20N

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Falange Española і 29 d'octubre

També conegut com Falange Espanyola, Falange Tradicionalista Española, Jou i les fletxes.

, Buenaventura Durruti, Camises negres, Camp de concentració dels Ametllers, Carles Trias Bertran, Carlos Camps Burón, Carlos Giménez, Carlos Torres Cruz, Carme Ribé Ferré, Carmen Tronchoni Soria, Carrer de Mar, Carrosseries Capella, Casa del Poble de Palma, Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Casal Pere Quart, Caserna de la Montaña, Castellar del Vallès, César Augusto Asencio Adsuar, César Elguezábal Hernández, Círculo Ecuestre, Círculos José Antonio, Celestí Boada i Salvador, Chicho Sánchez Ferlosio, Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez, Clemente Pamplona Blasco, Club Tennis Taula Badalona, Coll de Finestrelles, Color polític, Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko, Comunió Tradicionalista, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Consell Nacional del Movimiento, Conservadorisme, Conservatori de l'Ateneu Igualadí, Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, Consultorio de Elena Francis, Contuberni de Múnic, Convent de les Agustines del Corpus Christi, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Corts Espanyoles, Crebinsky, David Jato Miranda, Decret d'Unificació, Demetrio Carceller Segura, Derecha de Cataluña, Desfranquització, Destino (revista), Diari de Balears, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Dióscoro Galindo González, Diego Martínez Barrio, Dionisio Ridruejo Jiménez, Diputació Foral de Navarra, Divisió Azul, Dreta Regional Agrària, Dreta Regional Valenciana, Ducat de Primo de Rivera, Eduardo Haro Tecglen, El año de las luces, El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938), El Resolís, Eleccions a Corts d'Aragó de 1995, Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Galícia de 1997, Eleccions municipals de Crevillent, Els cinc d'Otero, Els grans cementiris sota la lluna, Embajadores en el infierno, Emilio Azarola Gresillón, Emilio Esteban Infantes y Martín, En guàrdia!, Enric Genover i Codina, Enric Ucelay-Da Cal, Enrique Bargés Pozurama, Enrique García-Ramal y Cellalbo, Escolania del Mercadal, Església de Sant Sebastià (Reinosa), Espanyolisme, Esquadró de la mort, Estella, Eufemiano Fuentes Díaz, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugenio Montes Domínguez, Eugenio Suárez Gómez, Eusebi Bertrand i Serra, Euzkadi (diari), Exèrcit d'Àfrica, Falange, Falange Auténtica, Falange Española de las JONS (1976), Falange Española de las JONS (Auténtica), Falange Española Independiente, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falange Espanyola de les JONS, Falanges Libaneses, Falangisme, Félix Ros Cebrián, Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, Federico García Lorca, Federico Moreno Torroba, Federico Soto Mollá, Feixisme, Felicià Maresma i Bosch, Felip Mateu i Llopis, Felipe Arche Hermosa, Fermín Sanz-Orrio y Sanz, Fernando de Guezala Igual, Fernando Flores Arroyo, Fernando Herrero Tejedor, Fernando Morales de Castilla García, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Fernando Pulido Goncer, Fernando Solano Costa, Fernando Uriarte Galainena, Fets de 1956, Flechas y Pelayos, Florián Rey, Francesc d'Assís Casas i Llompart, Francesc Jubany i Del Castillo, Francisco Barrado Zorrilla, Francisco Buscarons Úbeda, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Gómez-Jordana Prats, Francisco Javier Lizasoain Muguiro, Francisco Pérez Rojo, Francisco Zaragoza Gomis, Franquisme, Frente de Juventudes, Frente Nacional de Alianza Libre, Frente Nacional Español, Front Català d'Ordre, Fuentes de Andalucía, Fuero del Trabajo, Fuerza Nueva, Gabriel González Taltabull, Gabriel Rabassa Oliver, Gonzalo Torrente Ballester, Governs de la Segona República Espanyola, Gregorio López-Bravo de Castro, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola al mar de les Balears, Heer, Història d'Espanya, Història de Llagostera, Història de Mallorca, Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial, Hugo Obermaier, I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), Ignacio Carrau Leonarte, Instituto Internacional de Madrid, Jarcha, Jesús Jiménez Momediano, Jesús Suevos Fernández-Jove, Joan Beneyto i Pérez, Joan Busquets i Queralt, Joan Fuster i Ortells, Joan Mas Verd, Joan Planas i Boix, Joan Pujol i García, Joaquín Crespí de Valldaura Caro, Joaquín Zuazagoítia Azcorra, Joaquim Amat i Llopart, Joaquim Doy i Guri, Jorge Fernández Díaz, Jorge Vigón Suero-Díaz, José Abad Gosálbez, José Alonso Mallol, José Andino Núñez, José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas, José Antonio Girón de Velasco, José Antonio Primo de Rivera, José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé, José Bono Martínez, José del Castillo Sáenz de Tejada, José Enrique Varela Iglesias, José Félix de Lequerica Erquiza, José Fernández Ramírez, José Finat y Escrivá de Romaní, José Ignacio Alcorta Echevarría, José Luis Arrese Magra, José Mallol Alberola, José Manglano Selva, José Manuel Aizpurúa, José María Adán García, José María Albiñana Sanz, José María de Areilza, José María García Landeira, José María Poblador Álvarez, José Martínez Alejos, José Pemartín Sanjuán, José Ribas Seva, José Solís Ruiz, José Utrera Molina, Josep Antoni Serrallach i Julià, Josep Bonet i Cufí, Josep Burrull i Bonastre, Josep Calatayud Bayà, Josep Maria Fontana i Tarrats, Josep Maria Lladó Bausili, Josep Maria Pons i Guri, Josep Maria Riera i Alfaras, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Roig Trinxant, Jou, Joventuts Hitlerianes, Jovino Fernández Díaz, Juan Carlier Goyenechea, Juan García Suárez, Juan José Espinosa San Martín, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Juan Yagüe Blanco, Julio Mangada Rosenörn, Julio Redondo Sepúlveda, Julio Ruiz de Alda, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Just Cabot i Ribot, K-Hito, Karmele Marchante, Kárpátia, La 1, La Falange, La Mercè (les Corts), La Nación (Espanya), La Traza, Lamberto García Atance, Lavapiés, Léon Degrelle, Lemes del franquisme, Les veus del Pamano (minisèrie), Licio Gelli, Llagostera, Llei d'Amnistia espanyola de 1977, Llei d'Associacions Polítiques, Lleialtat Santsenca, Llibertat (diari), Lliga Catalana (partit), Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista d'alcaldes de Màlaga, Llista de celebritats alcoianes, Llorenç Clar Salvà, Lluís Alemany Pujol, Lluís Marquina i Pichot, Lluís Sitjar Castellà, London Calling, Luciano López Ferrer, Luis Buñuel Portolés, Luis Carrero Blanco, Luis Jover Bedia, Luis Julve Ceperuelo, Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, Luis Mazo Mendo, Luis Nozal López, Luis Rosales Camacho, Luys Santa Marina, Malesherbes (possessió), Mallorca, Manuel Azaña Díaz, Manuel Aznar Acedo, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Díaz Dieste, Manuel Eixea Vilar, Manuel Fraga Iribarne, Manuel García Viñolas, Manuel Giménez Fernández, Manuel Hedilla, Manuel Isasa Navarro, Manuel Lizasoain Muguiro, Manuel Machado Ruiz, Manuel Navarro i Carreras, Manuel Ordovás González, Manuel Pascual Martínez, Manuel Rubio Moscoso, María Rosa Urraca Pastor, María Zambrano Alarcón, Marbella, Margarita Manso, Maria Antònia Vilaseca i Viladot, Mariano Calviño de Sabucedo Gras, Mariano Fernández Bermejo, Mariano Navarro Rubio, Mariano Peñas Gallego, Mariano Salmerón López, Marifé Tey Planas, Matías Vega Guerra, Maximiano García Venero, Máximo Cajal Sarasa, Máximo Pradera Sánchez, Medalla de la Campanya de Rússia, Melchor Rodríguez García, Melquiades Álvarez González-Posada, Menjador social, Mercedes Formica, Mercedes Sanz-Bachiller, Miguel Fleta, Miguel Gómez Sánchez, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Miguel Rivilla Azcune, Miguel Salvador Arcángel, Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles, Miquel Benavent i Seguí, Miquel Mateu i Pla, Miracle econòmic espanyol, Monforte de Lemos, Montserrat Castells i Gabriel, Monument als caiguts (Barcelona), Monument als Caiguts (Terrassa), Museu del còmic i la il·lustració, Nacionalcatolicisme, Nicasio Álvarez de Sotomayor, Obra Sindical del Hogar, Onésimo Redondo Ortega, Organització politicoadministrativa de Madrid, Oxímoron, Palau de la Música Catalana, Palau Marc, Pare Llanos, Partido Español Nacional Sindicalista, Partido Nacionalista Español, Partit Comunista d'Espanya, Partit Laborista (Espanya), Partit Republicà Radical, Paulí Alcántara Riestra, Pedro Cantero Cuadrado, Pedro Checa, Pedro Gamero del Castillo, Pedro González-Bueno y Bocos, Pedro Laín Entralgo, Pedro Mourlane Michelena, Pedro Segura y Sáenz, Pedro Zaragoza Orts, Pere Vallès i Sucarrats, Pilar Careaga Basabe, Pilar Cernuda, Pilar Primo de Rivera, Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú), Polaco, Pomporrutas imperiales, Portada/efemèride octubre 29, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Puigpunyent, Racisme a Espanya, Radio Madrid, Rafael Bermudo Ardura, Rafael García Serrano, Rafael Mendizábal Amézaga, Rafael Sánchez Mazas, Raimundo Fernández Cuesta, Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós, Ramón Ruiz Alonso, Ramón Serrano Suñer, Ramón Valls Figuerola, Ramiro Ledesma Ramos, Ramon Gaya i Massot, Raza, Ràdio Cornellà, Rèquiem per un camperol, Reaccionari, Regne d'Itàlia (1861-1946), Reial Federació Motociclista Espanyola, Reis Catòlics, Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Ricardo de la Cierva y Codorníu, Robert Bassas Figa, Ronda española, Rosario Sánchez Mora, Rosendo Villaverde Goncer, Sa Bassa, Sabino Fernández Campo, Salutació feixista, Sant Isidre de Tivenys, Sant Joan de Mollet, Santa Coloma de Gramenet, Santa Maria del Collell, Santiago Grassa Martínez, Santiago Montero Díaz, Sección Femenina, Segona República Espanyola, SEPU, Siete días de enero, Simbologia del franquisme, Simeó Rabasa i Singla, Sindicat Vertical, Sindicato Español Universitario, Sinforiano Madroñero Madroñero, Sociedad Editora Universal, Soldats de Salamina, Soldats de Salamina (pel·lícula), Solidaridad Obrera (diari), Sur (diari), Surcos, Tú estás loco Briones, Teatre de la Comedia, Teatre de la Unió Liberal, Teatro Calderón (Valladolid), Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife, Temps de Flors, Tercera posició, Tomás Domínguez Arévalo, Tomás Pero-Sanz Zorrilla, Torcuato Luca de Tena, Tornarem, Torre del Felipet, Torre Muntadas, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, Ultradreta, Unió Militar Espanyola, Unió Monàrquica Nacional, Unión Patriótica, Uniu-vos Germans Proletaris, Vaga de tramvies, València republicana, Valladolid, Valle de Cuelgamuros, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Lis Quibén, Vicente López Rosat, Vicente Menéndez Zapico, Vicente Quiles Fuentes, Vicente Torres Socasau, Wenceslao Jiménez Orive, 13 de febrer, 17 de març, 1933, 1934, 1936, 1991, 20 de novembre, 20N, 29 d'octubre.