Taula de continguts
484 les relacions: Adolfo Rincón de Arellano y García, Agatángelo Soler Llorca, Albert de Quintana i Vergés, Alejandro Rodríguez de Valcárcel, Alejo Bonmatí Gonzálvez, Alfaro, Alfonso de Zayas y de Bobadilla, Alfonso García Valdecasas, Alfredo Di Stéfano Laulhé, Alfredo Sánchez Bella, Andreu Brugués i Llobera, António de Oliveira Salazar, Antoni Correig Massó, Antoni Garcias Garau, Antoni Llopart Rovira, Antoni Maria Simarro i Puig, Antonio Azarola Gresillón, Antonio de Alós Herrero, Antonio de Correa y Veglison, Antonio Goicoechea Cosculluela, Antonio Pérez Torreblanca, Arconovaldo Bonaccorsi, Arriba, Arriba España (diari), Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, Art públic de Barcelona, Arxiu Judaic, Assalt al Blanquerna, Assassinat de Guillem Agulló i Salvador, Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Aureli Joaniquet i Extremo, Álvaro Cunqueiro Mora, Ángel Juan Fernández Ayala, Ángel Pagés López-Guerrero, Ángel Sánchez del Águila y Mencos, Óscar Pérez Solís, Bandera de Castelló de la Plana, Barcelona Traction, Light and Power, Bàndol nacional, Búnker (política), Benito Rodríguez Frutos, Benito Sáez González-Elipe, Bernabé Marí i Chirivella, Bernardo Estornés Lasa, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890, Blas Infante Pérez de Vargas, Blas Pérez González, Bloc de Dretes, Brigada Político-Social, ... Ampliar l'índex (434 més) »
Adolfo Rincón de Arellano y García
Adolfo Rincón de Arellano y García (València, 11 d'octubre de 1910 - 17 de març de 2006) fou alcalde de la ciutat de València entre 1958 i 1969.
Veure Falange Española і Adolfo Rincón de Arellano y García
Agatángelo Soler Llorca
Agatángelo Soler Llorca (Alacant, 1 de juliol de 1918 - 1995) fou un polític i farmacèutic alacantí.
Veure Falange Española і Agatángelo Soler Llorca
Albert de Quintana i Vergés
Albert de Quintana i Vergés (Girona, 23 de juny de 1904 - Girona, 6 d'agost de 1999) fou un advocat i polític gironí De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era net d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista el 1917 i el 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC el 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.
Veure Falange Española і Albert de Quintana i Vergés
Alejandro Rodríguez de Valcárcel
Alejandro Rodríguez de Valcárcel y Nebreda, I comte de Rodríguez de Valcárcel, (Burgos, 25 de desembre de 1917 - Madrid, 22 de novembre de 1976) va ser un advocat de l'Estat i polític espanyol d'orientació falangista que va ocupar importants càrrecs polítics cap al final de la dictadura franquista.
Veure Falange Española і Alejandro Rodríguez de Valcárcel
Alejo Bonmatí Gonzálvez
Alejo Bonmatí Gonzálvez (n. a Santa Pola) fou un polític valencià, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.
Veure Falange Española і Alejo Bonmatí Gonzálvez
Alfaro
Alfaro és una ciutat de La Rioja.
Veure Falange Española і Alfaro
Alfonso de Zayas y de Bobadilla
Alfonso de Zayas y de Bobadilla (Palma, 1896 - Sabadell, 1970).
Veure Falange Española і Alfonso de Zayas y de Bobadilla
Alfonso García Valdecasas
Alfonso García Valdecasas y García Valdecasas (Granada, 14 de maig de 1904 - Madrid, 11 d'abril de 1993) fou advocat i polític espanyol, un dels fundadors de Falange Española.
Veure Falange Española і Alfonso García Valdecasas
Alfredo Di Stéfano Laulhé
Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014), més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.
Veure Falange Española і Alfredo Di Stéfano Laulhé
Alfredo Sánchez Bella
Alfredo Sánchez Bella (Tordesilos, Guadalajara, 2 d'octubre de 1916 - Madrid, 24 d'abril de 1999) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Falange Española і Alfredo Sánchez Bella
Andreu Brugués i Llobera
Andreu Brugués i Llobera (Fortià 1916 - Madrid, 2 de març de 2001), fou un polític falangista i home de cultura català.
Veure Falange Española і Andreu Brugués i Llobera
António de Oliveira Salazar
fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.
Veure Falange Española і António de Oliveira Salazar
Antoni Correig Massó
Poema «Segon diumenge de maig» d'Antoni Correig, escrit en unes rajoles en una plaça de la Febró Antoni Correig Massó (Reus, 22 de març de 1910 - 2 de setembre de 2002) fou un poeta reusenc que va començar a destacar a mitjans de la dècada de 1930.
Veure Falange Española і Antoni Correig Massó
Antoni Garcias Garau
Antoni Garcias Garau (Llucmajor, Mallorca) fou un militar i polític mallorquí de la Falange Española i batle de Llucmajor entre l'octubre del 1936 i el març de 1937, durant la Guerra Civil.
Veure Falange Española і Antoni Garcias Garau
Antoni Llopart Rovira
Antoni Llopart Rovira va ésser batlle de Sant Sadurní d'Anoia entre 1939 i 1942.
Veure Falange Española і Antoni Llopart Rovira
Antoni Maria Simarro i Puig
Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969).
Veure Falange Española і Antoni Maria Simarro i Puig
Antonio Azarola Gresillón
Antonio Azarola Gresillón (Tafalla, 1874 - Ferrol, 4 d'agost de 1936) va ser un mariner i militar navarrès, contralmirall de l'Armada i ministre de Marina al govern de Manuel Portela Valladares (30 de desembre de 1935 - 19 de febrer de 1936), durant la Segona República Espanyola.
Veure Falange Española і Antonio Azarola Gresillón
Antonio de Alós Herrero
Antonio de Alós Herrero, V vescomte de Bellver (27 de novembre de 1912,? - 24 de gener de 2002, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i de l'arma d'Aviació, que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Veure Falange Española і Antonio de Alós Herrero
Antonio de Correa y Veglison
Antonio Federico de Correa y Veglison (Comillas, Cantàbria, 31 d'agost de 1904 - Madrid, 26 de setembre de 1971) fou un militar espanyol, veterà de la guerra civil espanyola i governador civil de Girona i Barcelona durant el franquisme.
Veure Falange Española і Antonio de Correa y Veglison
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Veure Falange Española і Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Pérez Torreblanca
Antonio Pérez Torreblanca (Villena, 1900 - † Marroc, 1954) fou un advocat, polític i periodista valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República.
Veure Falange Española і Antonio Pérez Torreblanca
Arconovaldo Bonaccorsi
Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.
Veure Falange Española і Arconovaldo Bonaccorsi
Arriba
Arriba fou l'òrgan periodístic oficial de Falange Española.
Veure Falange Española і Arriba
Arriba España (diari)
Arriba España va ser un diari espanyol editat a Pamplona durant la Dictadura franquista, dins de la premsa del Movimiento.
Veure Falange Española і Arriba España (diari)
Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río
Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, informalment conegut com a «Cuco», (Ferrol, 20 de juliol de 1955) és un polític espanyol del Partit Popular, diputat al Congrés dels Diputats entre 1989 i 2012, director general de la Guàrdia Civil entre 2011 i 2016, i membre del consell d'administració de l'empresa Red Eléctrica de España des de 2017.
Veure Falange Española і Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Falange Española і Art públic de Barcelona
Arxiu Judaic
D'esquerra a dreta, en primer pla: Karl Wolff, Heinrich Himmler, Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer, octubre de 1940. LArxiu Judaic és el nom que rep el conjunt de documents elaborats i classificats durant la dictadura franquista a Espanya pels governadors civils a instàncies de la Direcció General de Seguretat, per filiar a tots els jueus, espanyols o no, residents al país, a fi de tenir controlats als jueus d'origen sefardí.
Veure Falange Española і Arxiu Judaic
Assalt al Blanquerna
L'assalt al Blanquerna va ser una irrupció violenta d'un grup de catorze persones ultradretans unionistes que van succeir l'11 de setembre de 2013 al Centre Cultural Blanquerna, la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid, durant l'acte oficial per la Diada de 2013.
Veure Falange Española і Assalt al Blanquerna
Assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona. Sarrià, Barcelona. Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, l'Horta Nord, 1974 - Montanejos, l'Alt Millars, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.
Veure Falange Española і Assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Ateneu Enciclopèdic Popular
LAteneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.
Veure Falange Española і Ateneu Enciclopèdic Popular
Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant
LAteneu Enciclopèdic Sempre Avant va ser una associació cultural, científica i literària del barri de Sants de Barcelona, constituïda el 1933.
Veure Falange Española і Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant
Aureli Joaniquet i Extremo
Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagorça 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i polític català, procurador en Corts durant el franquisme.
Veure Falange Española і Aureli Joaniquet i Extremo
Álvaro Cunqueiro Mora
Álvaro Cunqueiro Mora (Mondoñedo, 22 de desembre de 1911 — Vigo, 28 de febrer de 1981) va ser un novel·lista, poeta, dramaturg, periodista i gastrònom gallec.
Veure Falange Española і Álvaro Cunqueiro Mora
Ángel Juan Fernández Ayala
Ángel Juan Fernández Ayala (Potes, Liébana, Cantàbria 27 de novembre de 1917 - 24 d'abril de 1957), àlies Juanín, fou un històric guerriller i maquis càntabre.
Veure Falange Española і Ángel Juan Fernández Ayala
Ángel Pagés López-Guerrero
Ángel Pagés López-Guerrero (27 de juliol de 1908, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Ángel Pagés López-Guerrero
Ángel Sánchez del Águila y Mencos
Ángel Sánchez del Águila y Mencos (31 de març de 1897, ? - Ca. 1973, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Veure Falange Española і Ángel Sánchez del Águila y Mencos
Óscar Pérez Solís
Oscar Pérez Solís (Bello, Ayer 21 d'agost de 1882 – Valladolid, 1951) va ser un polític i militar espanyol.
Veure Falange Española і Óscar Pérez Solís
Bandera de Castelló de la Plana
La bandera de Castelló de la Plana està composta per.
Veure Falange Española і Bandera de Castelló de la Plana
Barcelona Traction, Light and Power
L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.
Veure Falange Española і Barcelona Traction, Light and Power
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Falange Española і Bàndol nacional
Búnker (política)
Es denomina popularment búnker al moviment polític d'extrema dreta, que no va disposar d'estructures pròpies i que es va manifestar a Espanya en la dècada de 1970 i principis de la de 1980, format per aquelles personalitats del franquisme que s'oposaven completament a la reforma del règim, després de la mort de Francisco Franco i defensaven el Moviment Nacional.
Veure Falange Española і Búnker (política)
Benito Rodríguez Frutos
Benito Rodríguez Frutos (24 de desembre de 1899, ? - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Benito Rodríguez Frutos
Benito Sáez González-Elipe
Benito Sáez González-Elipe (Manzanares (Ciudad Real) 1920 - València, 6 de març de 2009) fou un polític espanyol, governador civil d'Alacant en els darrers anys del franquisme.
Veure Falange Española і Benito Sáez González-Elipe
Bernabé Marí i Chirivella
Bernabé Marí i Chirivella (Alfafar, Horta Sud, 1896 - Picanya, Horta Sud, 9 d'agost de 1958) va ser un empresari, comerciant i polític valencià.
Veure Falange Española і Bernabé Marí i Chirivella
Bernardo Estornés Lasa
Bernardo Estornés Lasa (Izaba, Navarra, 11 de maig de 1907 - Sant Sebastià 10 d'agost de 1999) va ser un promotor de la cultura basca, escriptor i fundador i director de la "Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco" (Enciclopèdia Auñamendi).
Veure Falange Española і Bernardo Estornés Lasa
Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890
El Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 és un llibre de referència de Philip Rees, on hi figuren les biografies de personatges destacats de la ultradreta des del 1890.
Veure Falange Española і Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890
Blas Infante Pérez de Vargas
Retrat de Blas Infante en rajoles Blas Infante Pérez de Vargas (Casares, Màlaga, 5 de juliol de 1885 - Sevilla, 11 d'agost de 1936) fou un polític, ideòleg i escriptor andalús, màxim exponent del nacionalisme andalús.
Veure Falange Española і Blas Infante Pérez de Vargas
Blas Pérez González
Blas Pérez González (Santa Cruz de La Palma, Canàries, 13 d'agost de 1898 - Madrid, 7 de febrer de 1978 Murió el ex-ministro de la Gobernación Blas Pérez) va ser un advocat, jurista i catedràtic d'universitat espanyol que va ser Ministre de la Governació durant el Franquisme, entre 1942 i 1957.
Veure Falange Española і Blas Pérez González
Bloc de Dretes
Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.
Veure Falange Española і Bloc de Dretes
Brigada Político-Social
La Brigada Político-Social, el nom oficial de la qual era Brigada d'Investigació Social (coneguda també com La Social, La Secreta o La Brigada) va ser un cos policial repressor vigent durant la dictadura franquista i que es va crear formalment el 1941 amb la Ley sobre funcionamiento de las Jefaturas Superiores de Policía i la Ley de Vigilancia y Seguridad.
Veure Falange Española і Brigada Político-Social
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Veure Falange Española і Buenaventura Durruti
Camises negres
Els Camises negres o la Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional va ser un cos paramilitar de la Itàlia feixista que posteriorment va aconseguir ser una organització militar.
Veure Falange Española і Camises negres
Camp de concentració dels Ametllers
Monument del camp de concentració dels Ametllers. El Camp de concentració dels Ametllers (també conegut com a Camp de detenció dels Ametllers o simplement Camp dels Ametllers) fou un camp de concentració per a militars i civils en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, creat pel bàndol nacional amb l'ajuda dels feixistes italians, dos dies abans (30 de març de 1939) de l'últim comunicat de la guerra.
Veure Falange Española і Camp de concentració dels Ametllers
Carles Trias Bertran
Carles Trias Bertran conegut com a Carlos Trias Bertran (Barcelona, 1918 - 14 de setembre de 1969) fou un polític i dirigent falangista català, membre de la burgesia catalana.
Veure Falange Española і Carles Trias Bertran
Carlos Camps Burón
Carlos Camps Burón (3 de desembre de 1908,? - febrer de 1937, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá, que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Carlos Camps Burón
Carlos Giménez
Carlos Giménez (Madrid, 16 de març de 1941) és un autor de còmic espanyol que ha reflectit la seua biografia en la seua obra.
Veure Falange Española і Carlos Giménez
Carlos Torres Cruz
Carlos Torres Cruz (Rute, província de Còrdova, 24 de juny de 1915 - ?) fou un advocat i polític espanyol, governador civil de Castelló durant el franquisme.
Veure Falange Española і Carlos Torres Cruz
Carme Ribé Ferré
Carme Ribé Ferré (Reus, 2 de maig de 1920 - Barcelona, 1991) va ser una bibliotecària catalana autora de treballs bibliogràfics, principalment en els àmbits de la literatura catalana i de l'esport.
Veure Falange Española і Carme Ribé Ferré
Carmen Tronchoni Soria
Carmen Tronchoni Soria, va ser una telefonista de la Delegació del Treball, a València durant la guerra civil del 36, que va ser afusellada en 1938 per alta traïció i espionatge, en organitzar un viatge per ajudar a canviar de bàndol a unes persones.
Veure Falange Española і Carmen Tronchoni Soria
Carrer de Mar
El carrer de Mar (pronunciat a vegades "marc" per gent gran de la ciutat) és un dels carrers principals de Badalona situat al barri del Centre, i el carrer comercial per excel·lència de la ciutat.
Veure Falange Española і Carrer de Mar
Carrosseries Capella
Carrosseries Capella (oficialment en castellà, Carrocerías Capella) fou una empresa carrossera catalana amb seu a Barcelona que tingué activitat entre el 1852 i 1959.
Veure Falange Española і Carrosseries Capella
Casa del Poble de Palma
La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..
Veure Falange Española і Casa del Poble de Palma
Casa-Museu de Blasco Ibáñez
La Casa museu Blasco Ibáñez és la denominació actual, després de la seua reedificació, de l'habitatge de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, que està situada en un extrem de la platja de la Malva-rosa de la ciutat de València, declarada Monument Historicoartístic i reconeguda com a Bé d'interès cultural (RI-51-0004451), amb el nom amb el qual és coneguda a València, Xalet de Vicente Blasco Ibáñez.
Veure Falange Española і Casa-Museu de Blasco Ibáñez
Casal Pere Quart
El Casal Pere Quart és una casa senyorial construïda l'any 1862 a Sabadell, la qual havia estat la residència de la família Oliver i que actualment és un casal cultural.
Veure Falange Española і Casal Pere Quart
Caserna de la Montaña
Placa commemorativa La Caserna de la Montaña va ser una edificació militar de Madrid construït durant el, situada en la Muntanya del Príncipe Pío.
Veure Falange Española і Caserna de la Montaña
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Veure Falange Española і Castellar del Vallès
César Augusto Asencio Adsuar
César Augusto Asencio Adsuar (Alacant, 17 de març de 1962) és un polític valencià, va ser alcalde de Crevillent des de 1995 fins a 2019 i diputat a les Corts Valencianes en la VII i VIII legislatures.
Veure Falange Española і César Augusto Asencio Adsuar
César Elguezábal Hernández
César Elguezábal Hernández (Alacant, 1917 - 29 de novembre de 1936) fou un jove universitari alacantí militant falangista, mort durant la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і César Elguezábal Hernández
Círculo Ecuestre
El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.
Veure Falange Española і Círculo Ecuestre
Círculos José Antonio
Círculos Doctrinales José Antonio (CJA) va ser un partit falangista espanyol.
Veure Falange Española і Círculos José Antonio
Celestí Boada i Salvador
Celestí Boada i Salvador (Barcelona - Sant Martí de Provençals, 18 de juny de 1902 - Camp de la Bota, 18 d'octubre de 1939) va ser un camperol i polític català.
Veure Falange Española і Celestí Boada i Salvador
Chicho Sánchez Ferlosio
José Antonio Julio Onésimo Sánchez Ferlosio (Madrid, 8 d'abril de 1940 - 1 de juliol de 2003), més conegut com a Chicho Sánchez Ferlosio, fou un cantautor espanyol, autor de nombroses cançons que sovint no arribà a editar ell mateix, que sí que ho van fer altres intèrprets com Rolando Alarcón, Joan Baez, Soledad Bravo, Víctor Jara o Quilapayún.
Veure Falange Española і Chicho Sánchez Ferlosio
Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez
Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez (5 de març de 1903,? - 1 de setembre de 1979, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez
Clemente Pamplona Blasco
Clemente Pamplona Blasco (Bronchales, Terol, 1917 - Puerto de Santa María, Cadis, 2001) va ser un periodista de premsa, ràdio i televisió, així com guionista i director de cinema espanyol.
Veure Falange Española і Clemente Pamplona Blasco
Club Tennis Taula Badalona
El Club Tennis Taula Badalona és el club de tennis de taula més important de la ciutat i també un dels seus clubs esportius més destacables.
Veure Falange Española і Club Tennis Taula Badalona
Coll de Finestrelles
El coll de Finestrelles és un coll situat a 2.604,9 m que es troba a la frontera entre el Ripollès, a Catalunya, i l'Alta Cerdanya, des del 1659 annexada a França.
Veure Falange Española і Coll de Finestrelles
Color polític
Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.
Veure Falange Española і Color polític
Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko
La Companyia ucraïnesa interbrigadista Taràs Xevtxenko (en ucraïnès: Українська рота інтербригад імені Тараса Шевченка) va ser una formació ucraïnesa, que va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà.
Veure Falange Española і Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure Falange Española і Comunió Tradicionalista
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure Falange Española і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Consell Nacional del Movimiento
Edifici del Senat d'Espanya, seu de l'antic Consell Nacional del Movimiento El Consell Nacional del Movimiento, creat el 19 d'octubre de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, fou el primer gran òrgan deliberatiu destinat a evolucionar fins a convertir-se en una espècie de Cambra alta durant la dictadura franquista.
Veure Falange Española і Consell Nacional del Movimiento
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Falange Española і Conservadorisme
Conservatori de l'Ateneu Igualadí
El Conservatori de l'Ateneu Igualadí fou una escola de música i posteriorment conservatori que es fundà a Igualada l'any 1921, dins l'entitat mare de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.
Veure Falange Española і Conservatori de l'Ateneu Igualadí
Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans.
Veure Falange Española і Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Consultorio de Elena Francis
El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya entre els anys 1947 i 1984 amb format de consultori sentimental.
Veure Falange Española і Consultorio de Elena Francis
Contuberni de Múnic
Contuberni de Múnic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el règim franquista va intentar de ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astúries.
Veure Falange Española і Contuberni de Múnic
Convent de les Agustines del Corpus Christi
El Convent de les Agustines del Corpus Christi; o com popularment se li coneix, les Agustines, és un conjunt monàstic pertanyent a la branca femenina de l'Orde de Sant Agustí, situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), concretament a la plaça de les Agustines, en el que antigament era raval de l'Arrixaca, avui dia conegut com a barri de Sant Andreu.
Veure Falange Española і Convent de les Agustines del Corpus Christi
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Falange Española і Cop d'estat del 18 de juliol
Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Falange Española і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Veure Falange Española і Corts Espanyoles
Crebinsky
Crebinsky és una pel·lícula de ficció gallega dirigida per Enrique Otero i estrenada l'abril de 2011.
Veure Falange Española і Crebinsky
David Jato Miranda
David Jato Miranda (Campomanes, 1915-Madrid, 1978) va ser un polític i escriptor espanyol d'ideologia falangista.
Veure Falange Española і David Jato Miranda
Decret d'Unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Veure Falange Española і Decret d'Unificació
Demetrio Carceller Segura
fou un enginyer tèxtil i polític falangista espanyol establert a Terrassa en la seva joventut.
Veure Falange Española і Demetrio Carceller Segura
Derecha de Cataluña
Derecha de Cataluña fou un partit polític català fundat a Barcelona el 6 d'abril de 1933, durant la Segona República espanyola, amb l'objectiu d'agrupar els monàrquics catalans per restaurar la monarquia amb tots els mitjans al seu abast.
Veure Falange Española і Derecha de Cataluña
Desfranquització
La desfranquització és un procés polític i social a l'Estat Espanyol amb l'ànim de remoure dels serveis públics, de la política, de la justícia i de l'exèrcit, per llei, totes les persones que van col·laborar o simpatitzar activament amb la dictadura de Francisco Franco; suprimir de la vida pública monuments i plaques que l'honren; prohibir totes les organitzacions; confiscar els béns de falangistes prominents; restituir els béns robats; rehabilitar i indemnitzar les víctimes, tornar els arxius robats als propietaris legals o legítims, prohibir l'ús de símbols, uniformes, logotips de les organitzacions abolides i estimular activament l'esperit democràtic.
Veure Falange Española і Desfranquització
Destino (revista)
Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.
Veure Falange Española і Destino (revista)
Diari de Balears
El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.
Veure Falange Española і Diari de Balears
Diari de Sabadell
El Diari de Sabadell és una publicació independent que informa sobre l'actualitat de la ciutat de Sabadell i la seva àrea d'influència.
Veure Falange Española і Diari de Sabadell
Diari de Tarragona
El Diari de Tarragona és un diari d'informació general en llengua castellana, amb alguns articles en català, publicat a Tarragona des de 1808 amb interrupcions al llarg dels anys per raons polítiques i econòmiques.
Veure Falange Española і Diari de Tarragona
Dióscoro Galindo González
Dióscoro Galindo González (Ciguñuela, província de Valladolid, 12 de desembre de 1877 – Víznar, província de Granada, 18 d'agost de 1936) fou un mestre espanyol, assassinat pel bàndol nacional durant la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і Dióscoro Galindo González
Diego Martínez Barrio
Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.
Veure Falange Española і Diego Martínez Barrio
Dionisio Ridruejo Jiménez
Dionisio Ridruejo Jiménez (El Burgo de Osma, Sòria, 12 d'octubre de 1912 - Madrid, 29 de juny de 1975) fou un escriptor i polític espanyol, pertanyent a la Generació del 36 o Primera generació poètica de postguerra.
Veure Falange Española і Dionisio Ridruejo Jiménez
Diputació Foral de Navarra
La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.
Veure Falange Española і Diputació Foral de Navarra
Divisió Azul
Una de les banderes de la Divisió Blava La Divisió Blava (en castellà: División Azul, en alemany: Blaue Division), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de l'exèrcit espanyol que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, al Front Oriental contra la Unió Soviètica.
Veure Falange Española і Divisió Azul
Dreta Regional Agrària
La Dreta Regional Agrària (DRA) era la branca a les comarques d'Alacant i Castelló de la Dreta Regional Valenciana (DRV), partit polític valencià de la dècada del 1930 que estava integrat a la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), tot i que no compartia el seu clericalisme i la demagògia social.
Veure Falange Española і Dreta Regional Agrària
Dreta Regional Valenciana
Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.
Veure Falange Española і Dreta Regional Valenciana
Ducat de Primo de Rivera
El ducat de Primo de Rivera és el títol nobiliari espanyol que Francisco Franco va concedir pòstumament, amb Grandesa d'Espanya per decret del 18 de juliol de 1948, al fundador de Falange Espanyola José Antonio Primo de Rivera, III marquès d'Estella i Gran d'Espanya.
Veure Falange Española і Ducat de Primo de Rivera
Eduardo Haro Tecglen
Eduardo Haro Tecglen (Pozuelo de Alarcón, Madrid, 30 de juny del 1924 - Madrid, 19 d'octubre del 2005) fou un periodista i assagista espanyol.
Veure Falange Española і Eduardo Haro Tecglen
El año de las luces
El año de las luces és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Trueba en 1986 sobre el despertar sexual de dos adolescents durant la postguerra espanyola.
Veure Falange Española і El año de las luces
El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938)
El barbero de Sevilla —titulada en alemany Der Barbier von Sevilla— és una pel·lícula hispano-germana de 1938 dirigida per Benito Perojo.
Veure Falange Española і El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938)
El Resolís
El Resolís és un bar històricament molt destacat de la Vila de Gràcia, a Barcelona.
Veure Falange Española і El Resolís
Eleccions a Corts d'Aragó de 1995
Les Eleccions a les Corts d'Aragó es van celebrar el 28 de maig de 1995.
Veure Falange Española і Eleccions a Corts d'Aragó de 1995
Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000
Les Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000 se celebraren el 12 de març.
Veure Falange Española і Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.
Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Eleccions al Parlament de Galícia de 1997
Les Eleccions al Parlament de Galícia de 1997 se celebraren el 19 d'octubre.
Veure Falange Española і Eleccions al Parlament de Galícia de 1997
Eleccions municipals de Crevillent
L'article resumeix les Eleccions municipals a Crevillent en el període democràtic i els seus resultats detallats per partit.
Veure Falange Española і Eleccions municipals de Crevillent
Els cinc d'Otero
Els cinc d'Otero és el nom amb el qual es coneix als cinc obrers veïns de Otero de Herreros, afusellats en la localitat segoviana de La Losa, terme municipal de Navas de Riofrío, el 3 d'agost de 1936, tres setmanes després que la revolta contra la República Espanyola triomfés a Segòvia, quan un grup de falangistes que viatjaven en una camioneta, van parar i van detenir cinc treballadors (van anar a buscar-los a l'estació i a la fàbrica de ceràmica), tots veïns d'Otero de Herreros (Pedro Sebastián Vela, Pedro Aparicio Bravo i Abel de Pablos Andrés, naturals d'Otero; Julián Martín Pascual, natural d'El Escorial, i Miguel Durán Prieto, natural de Zarzuela del Monte), d'entre 18 i 29 anys.
Veure Falange Española і Els cinc d'Otero
Els grans cementiris sota la lluna
Els grans cementiris sota la lluna (títol original: Les Grands Cimetières sous la lune) és un llibre de l'escriptor francès Georges Bernanos publicat a París l'abril de 1938.
Veure Falange Española і Els grans cementiris sota la lluna
Embajadores en el infierno
Embajadores en el infierno és una pel·lícula espanyola de 1956 basada en el llibre homònim del Capità Palacios i amb epíleg de Torcuato Luca de Tena.
Veure Falange Española і Embajadores en el infierno
Emilio Azarola Gresillón
Emilio Azarola Gresillón (Tafalla, Navarra, 1872-1950) fou un enginyer de camins, economista i polític navarrès, membre d'una família basc-navarresa emigrada a l'Uruguai.
Veure Falange Española і Emilio Azarola Gresillón
Emilio Esteban Infantes y Martín
Emilio Esteban Infantes y Martín (Terol, 18 de maig de 1892 - Gijon, 6 de setembre de 1962) va ser un militar espanyol, company a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo de Francisco Franco i Juan Yagüe, que va servir durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard en la Segona Guerra Mundial com a general de la Wehrmacht en la Divisió Blava formada en la seva major part per voluntaris espanyols falangistes.
Veure Falange Española і Emilio Esteban Infantes y Martín
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Falange Española і En guàrdia!
Enric Genover i Codina
Enric Genover i Codina (Sant Privat d'en Bas, 1891- Olot, 3 d'agost de 1976) fou un metge, regidor per la Lliga Catalana de la ciutat d'Olot (1934 -1936) i membre de la Falange Espanyola a Olot.
Veure Falange Española і Enric Genover i Codina
Enric Ucelay-Da Cal
Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània.
Veure Falange Española і Enric Ucelay-Da Cal
Enrique Bargés Pozurama
Enrique Bargés Pozurama (16 de gener de 1905, Madrid - 20 d'agost de 1936, son Carrió, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Enrique Bargés Pozurama
Enrique García-Ramal y Cellalbo
Enrique García-Ramal y Cellalbo (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Madrid, 30 de novembre de 1987) va ser un polític falangista català.
Veure Falange Española і Enrique García-Ramal y Cellalbo
Escolania del Mercadal
LEscolania del Mercadal (1906-1964).
Veure Falange Española і Escolania del Mercadal
Església de Sant Sebastià (Reinosa)
L'església de Sant Sebastià, a Reinosa (Cantàbria, Espanya), va ser declarada bé d'interès cultural (BIC) a l'any 1983.
Veure Falange Española і Església de Sant Sebastià (Reinosa)
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Falange Española і Espanyolisme
Esquadró de la mort
Esquadrão da Morte Un esquadró de la mort és una milicia armada organitzada per un règim dictatorial o militar que realitza de manera sistemàtica execucions extrajudicials o desaparicions forçades de persones no desitjades o de pobles senzers per imposar el seu poder per la por.
Veure Falange Española і Esquadró de la mort
Estella
Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.
Veure Falange Española і Estella
Eufemiano Fuentes Díaz
Eufemiano Fuentes Díaz (Las Palmas, 1911 – 2 de juny de 1976) fou un empresari i polític canari.
Veure Falange Española і Eufemiano Fuentes Díaz
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Falange Española і Eugeni d'Ors i Rovira
Eugenio Montes Domínguez
Eugenio Montes Domínguez (Vigo, 24 de novembre de 1900 – Madrid, 27 d'octubre de 1982) va ser un polític, humanista i escriptor espanyol, catòlic, que va escriure en gallec i en castellà.
Veure Falange Española і Eugenio Montes Domínguez
Eugenio Suárez Gómez
Eugenio Suárez Gómez (Daimiel, 10 de maig de 1919 - Avilés, 30 de desembre de 2014) va ser un periodista, empresari i escriptor espanyol.
Veure Falange Española і Eugenio Suárez Gómez
Eusebi Bertrand i Serra
Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 22 de desembre de 1877 - 4 de juny de 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen rossellonès.
Veure Falange Española і Eusebi Bertrand i Serra
Euzkadi (diari)
Euzkadi va ser un diari nacionalista basc, òrgan d'expressió oficial del Partit Nacionalista Basc durant la Segona República Espanyola, que es va publicar a Bilbao (Biscaia), des de l'1 de febrer de 1913 fins a 1937, en les pàgines de la qual van escriure Lauaxeta, Nicolás Ormaetxea i altres personatges importants dintre de la societat basca i navarresa.
Veure Falange Española і Euzkadi (diari)
Exèrcit d'Àfrica
L'Exèrcit d'Àfrica, de vegades denominat Exèrcit Expedicionari d'Àfrica o també Exèrcit del Marroc, va ser una branca de l'Exèrcit de Terra d'Espanya que va actuar com a guarnició al seu protectorat marroquí des del seu establiment el 1912 fins a la independència del Marroc el 1956.
Veure Falange Española і Exèrcit d'Àfrica
Falange
* Anatomia.
Veure Falange Española і Falange
Falange Auténtica
Falange Auténtica (FA) és un partit polític espanyol d'origen i simbologia falangista.
Veure Falange Española і Falange Auténtica
Falange Española de las JONS (1976)
Falange Española de las JONS és un partit polític espanyol de extrema dreta constituït en octubre de 1976, durant la Transició espanyola.
Veure Falange Española і Falange Española de las JONS (1976)
Falange Española de las JONS (Auténtica)
Falange Española de las JONS (Auténtica) (FE-JONS (a)) fou un partit polític espanyol d'ideologia falangista.
Veure Falange Española і Falange Española de las JONS (Auténtica)
Falange Española Independiente
Falange Española Independiente (FEI) és un partit polític constituït el 23 de febrer de 1977 per antics membres de Falange Española i del Frente de Estudiantes Sindicalistas.
Veure Falange Española і Falange Española Independiente
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure Falange Española і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Falange Espanyola de les JONS
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
Veure Falange Española і Falange Espanyola de les JONS
Falanges Libaneses
El Partit de les Falanges Libaneses, popularment conegut com a Falanges Libaneses, Falange Libanesa o Kataeb, és un partit polític libanès d'extrema dreta fundat pel patriarca Pierre Gemayel.
Veure Falange Española і Falanges Libaneses
Falangisme
Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.
Veure Falange Española і Falangisme
Félix Ros Cebrián
Félix Ros Cebrián (Barcelona, 19 de setembre de 1912 - Istanbul, 1974) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana català.
Veure Falange Española і Félix Ros Cebrián
Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra
La Federación Nacional de Trebajadores de la Tierra (FNTT) és una federació adscrita a la Unió General de Treballadors (UGT), constituïda en congrés l'1 de juny de 1930.
Veure Falange Española і Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra
Federico García Lorca
Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Consultat el 10 de setembre de 2011 Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 o 19 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.
Veure Falange Española і Federico García Lorca
Federico Moreno Torroba
Federico Moreno Torroba (Madrid, 3 de març de 1891 - Madrid, 12 de setembre de 1982) va ser un compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics conreadors de la sarsuela en el.
Veure Falange Española і Federico Moreno Torroba
Federico Soto Mollá
Federico Soto Mollá, (Alacant 1873-1926) fou un advocat i polític liberal valencià, que va ser alcalde d'Alacant i president del Casino d'Alacant.
Veure Falange Española і Federico Soto Mollá
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Falange Española і Feixisme
Felicià Maresma i Bosch
Felicià Maresma i Bosch (el Masnou, 1901 - Granollers, 2 de juliol del 1986) va ser un violinista, compositor, professor de música i director coral català.
Veure Falange Española і Felicià Maresma i Bosch
Felip Mateu i Llopis
Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.
Veure Falange Española і Felip Mateu i Llopis
Felipe Arche Hermosa
Felipe Arche Hermosa (Camargo, 1911 - Madrid, 23 d'octubre de 1987) fou un polític espanyol, procurador en Corts i governador civil durant el franquisme.
Veure Falange Española і Felipe Arche Hermosa
Fermín Sanz-Orrio y Sanz
Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901 – Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.
Veure Falange Española і Fermín Sanz-Orrio y Sanz
Fernando de Guezala Igual
Fernando de Guezala Igual fou un militar i enginyer espanyol, governador civil d'Alacant durant el franquisme.
Veure Falange Española і Fernando de Guezala Igual
Fernando Flores Arroyo
Fernando Flores Arroyo (Alacant, 1920 - 18 d'octubre de 2015) va ser un advocat i polític alacantí.
Veure Falange Española і Fernando Flores Arroyo
Fernando Herrero Tejedor
Fernando Herrero Tejedor (Castelló de la Plana, 1920 - Villacastín 1975) fou un polític valencià, que va ser ministre i secretari general del Movimiento Nacional en el penúltim govern de Franco.
Veure Falange Española і Fernando Herrero Tejedor
Fernando Morales de Castilla García
Fernando Morales de Castilla García (1 de novembre de 1908, ? - 13 de febrer de 1937, ?) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Fernando Morales de Castilla García
Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1908-23 d'agost de 1936) fou un militar espanyol, fill del dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i germà del fundador de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera.
Veure Falange Española і Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Fernando Pulido Goncer
Fernando Pulido Goncer (3 d'abril de 1912, Madrid - 15 de juny de 2005, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Fernando Pulido Goncer
Fernando Solano Costa
Fernando Solano Costa (Saragossa, 1913 - 1992) va ser un historiador aragonès, catedràtic d'Història d'Espanya en les edats Moderna i Contemporània, Història d'Amèrica i de la Colonització Espanyola a Amèrica an la Universitat de Saragossa.
Veure Falange Española і Fernando Solano Costa
Fernando Uriarte Galainena
Fernando Uriarte Galainena (26 desembre de 1910,? - 4 de febrer de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Fernando Uriarte Galainena
Fets de 1956
Universitat Central (Universitat Complutense) al carrer de San Bernardo, Madrid. Els fets de 1956 es refereixen a una sèrie de disturbis esdevinguts a Madrid al febrer d'aquest any, involucrant a estudiants universitaris contraris al Règim franquista, falangistes i altres branques de l'entramat franquista, i que va concloure amb la destitució entre altres del Ministre d'Educació, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés.
Veure Falange Española і Fets de 1956
Flechas y Pelayos
Flechas y Pelayos va ser una revista infantil vinculada a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, publicada per primera vegada l'11 de desembre de 1938 al fusionar-se les revistes Flechas, publicada per la Falange Española, i ''Pelayos'' de la Comunió Tradicionalista Carlista, ambdues revistes dirigides a les seccions juvenils d'aquelles organitzacions, anomenades Flechas i Pelayos respectivament.
Veure Falange Española і Flechas y Pelayos
Florián Rey
Florián Rey, de veritable nom Antonio Martínez del Castillo (La Almunia de Doña Godina, província de Saragossa, 25 de gener de 1894-Benidorm, 11 d'abril de 1962), va ser un director de cinema espanyol, un dels màxims representants del cinema mut i de la indústria cinematogràfica espanyola de la Segona República.
Veure Falange Española і Florián Rey
Francesc d'Assís Casas i Llompart
Francesc d'Assís Casas i Llompart (Palma, 1905 - Illetes, Calvià, 1977) fou un arquitecte i urbanista mallorquí.
Veure Falange Española і Francesc d'Assís Casas i Llompart
Francesc Jubany i Del Castillo
Francesc Jubany i Del Castillo (Arenys de Mar, el Maresme, 1922 – la Garriga, 1989) fou un política català.
Veure Falange Española і Francesc Jubany i Del Castillo
Francisco Barrado Zorrilla
Francisco Barrado Zorrilla (ca 1893 - Barcelona, novembre de 1964) va ser un activista polític i agent secret, cap de la policia secreta de Falange Española a Mallorca.
Veure Falange Española і Francisco Barrado Zorrilla
Francisco Buscarons Úbeda
Francisco Buscarons Úbeda (Saragossa, 7 de febrer de 1906 – Barcelona, 6 de gener de 1989) fou un químic, catedràtic de Química analítica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona (UB) i rector de la mateixa de l'any 1951 al 1957.
Veure Falange Española і Francisco Buscarons Úbeda
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Falange Española і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Gómez-Jordana Prats
Francisco Gómez-Jordana Prats, II Comte de Jordana (13 de juny de 1911, ? - 30 d'abril de 2008, Madrid) fou un militar espanyol, coronel de l'arma de Cavalleria, que quan era tinent s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Francisco Gómez-Jordana Prats
Francisco Javier Lizasoain Muguiro
Francisco Javier Lizasoain Muguiro (31 d'agost de 1907, Sant Sebastià, Guipúscoa, - 20 de juliol de 1936, Port de Sóller, Mallorca) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Francisco Javier Lizasoain Muguiro
Francisco Pérez Rojo
Francisco Pérez Rojo (11 de gener de 1908, Alcalá de Henares - 5 de setembre de 1938, Tarragona) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Francisco Pérez Rojo
Francisco Zaragoza Gomis
Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític alicantí.
Veure Falange Española і Francisco Zaragoza Gomis
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Falange Española і Franquisme
Frente de Juventudes
El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.
Veure Falange Española і Frente de Juventudes
Frente Nacional de Alianza Libre
Frente Nacional de Alianza Libre (FNAL) va ser una organització política espanyola d'inspiriació falangista constituïda en 1968 per Manuel Hedilla després de la seva marxa del radical Front Sindicalista Revolucionari de Narciso Perales.
Veure Falange Española і Frente Nacional de Alianza Libre
Frente Nacional Español
El Frente Nacional Español (FNE) va ser una associació política espanyola d'ideari falangista creada en les acaballes de la dictadura franquista, presidida pel franco-falangista Raimundo Fernández Cuesta, que va donar lloc en octubre de 1976 al partit polític Falange Española de las JONS.
Veure Falange Española і Frente Nacional Español
Front Català d'Ordre
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
Veure Falange Española і Front Català d'Ordre
Fuentes de Andalucía
Fuentes de Andalucía és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Veure Falange Española і Fuentes de Andalucía
Fuero del Trabajo
Fuero del Trabajo (1938) és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, promulgada el 24 d'abril de 1938 en plena guerra civil espanyola., si bé és cert que en el moment de la seva promulgació els nacionals duien un clar avantatge en la contesa; de fet va ser l'any 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern d'Espanya.
Veure Falange Española і Fuero del Trabajo
Fuerza Nueva
Fuerza Nueva (FN) fou un partit polític espanyol d'extrema dreta, fundat pel notari Blas Piñar López, director de l'Institut de Cultura Hispànica durant els anys seixanta.
Veure Falange Española і Fuerza Nueva
Gabriel González Taltabull
Gabriel González Taltabull (Jerez de la Frontera, 1892 - Sevilla, 9 de juliol de 1938) va ser un periodista i polític espanyol, membre del Partit Republicà Radical i d'Unió Republicana.
Veure Falange Española і Gabriel González Taltabull
Gabriel Rabassa Oliver
Gabriel Rabassa Oliver (Palma, 23 de juny de 1915 - 2 de maig de 1995) va ser un promotor cultural, mestre d’escola i tècnic turístic.
Veure Falange Española і Gabriel Rabassa Oliver
Gonzalo Torrente Ballester
Gonzalo Torrente Ballester (Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 - Salamanca, 27 de gener de 1999) fou un novel·lista, crític, autor dramàtic i periodista espanyol.
Veure Falange Española і Gonzalo Torrente Ballester
Governs de la Segona República Espanyola
Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.
Veure Falange Española і Governs de la Segona República Espanyola
Gregorio López-Bravo de Castro
Gregorio López-Bravo de Castro (Madrid, 29 de desembre de 1923 – Bilbao, 19 de febrer de 1985) va ser un polític espanyol durant la dictadura franquista i, més tard, com a membre d'Alianza Popular fins que, el 1978, es va retirar de la política activa com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola.
Veure Falange Española і Gregorio López-Bravo de Castro
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Falange Española і Guerra Civil espanyola
Guerra Civil espanyola al mar de les Balears
La Guerra Civil espanyola naval al mar de les illes Balears, amb centre a l'illa de Mallorca, va comportar la participació de diversos estats que eren en una tensa relació, la qual acabaria desembocant en la Segona Guerra Mundial.
Veure Falange Española і Guerra Civil espanyola al mar de les Balears
Heer
El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr.
Veure Falange Española і Heer
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Falange Española і Història d'Espanya
Història de Llagostera
La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.
Veure Falange Española і Història de Llagostera
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Falange Española і Història de Mallorca
Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial
Focus aeris il·luminen el cel nocturne Durant una pràctica d'atac aeri a Gibraltar, 20 de novembre de 1942 Argonaut'' s'acosta a "la Roca" el 1942. "La Roca" és el nom donat pels anglesos a la ciutadella de Gibraltar. La història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial exemplifica la posició de Gibraltar com a fortalesa britànica des de principis del i com a factor vital en l'estratègia militar britànica, tant com a punt de suport al continent europeu com a bastió del poder naval britànic.
Veure Falange Española і Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial
Hugo Obermaier
Hugo Obermaier fou un paleontòleg alemany nascut a Ratisbona el 29 de gener de 1877 i mort a Freiburg im Üechtland (Suïssa) el 12 de novembre de 1946.
Veure Falange Española і Hugo Obermaier
I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Escut d'Espanya, vigent des de 1938 fins a 1945. Escut d'Espanya, modificat en aquesta Legislatura i vigent des de 1945 fins a 1977. La I Legislatura de les Corts Espanyoles, denominades per la dictadura del General Franco, "Corts Orgàniques" i que, a diferència dels parlaments dels estats democràtics, no representaven la sobirania popular, és resultat de les eleccions de 16 de març de 1943 i es van desenvolupar fins al 28 de febrer de 1946, conforme a la següent composició.
Veure Falange Española і I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ignacio Carrau Leonarte
Ignacio Carrau Leonarte (València, 3 de febrer de 1923 - València, 12 de desembre de 2015) és un polític i jurista valencià.
Veure Falange Española і Ignacio Carrau Leonarte
Instituto Internacional de Madrid
El Instituto Internacional de Madrid, fundat en 1903, va tenir abans el seu emplaçament a Santander, Sant Sebastià i Biarritz (França), creat i dirigit per la missionera i educadora protestant Alice Gordon Gulick, que en morir aquest mateix any de 1903 no arribaria a veure la seva definitiva instal·lació a la capital d'Espanya.
Veure Falange Española і Instituto Internacional de Madrid
Jarcha
Jarcha va ser un grup musical d'Andalusia creat en 1972 pel cantautor conquenc Ángel Corpa a Huelva.
Veure Falange Española і Jarcha
Jesús Jiménez Momediano
Jesús Jiménez Momediano, i a partir de 1941 Jesús Jiménez-Momediano Echeverría, (24 desembre 1900, Vitòria - 18 de gener de 1986, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá els quals s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Jesús Jiménez Momediano
Jesús Suevos Fernández-Jove
, fou un polític i periodista gallec.
Veure Falange Española і Jesús Suevos Fernández-Jove
Joan Beneyto i Pérez
Joan Beneyto i Pérez (La Vila Joiosa, 1907 - Madrid, 25 de febrer de 1994) va ser un jurista, escriptor i polític valencià.
Veure Falange Española і Joan Beneyto i Pérez
Joan Busquets i Queralt
Joan Busquets i Queralt (Valls, 1909 - Tarragona, 1940) va ser un sindicalista i polític anarquista català.
Veure Falange Española і Joan Busquets i Queralt
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Falange Española і Joan Fuster i Ortells
Joan Mas Verd
Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.
Veure Falange Española і Joan Mas Verd
Joan Planas i Boix
Joan Planas i Boix (Sant Celoni, 1903 – 1971) fou un empresari i polític català, alcalde de Sant Celoni entre 1949 i 1959.
Veure Falange Española і Joan Planas i Boix
Joan Pujol i García
MBE, de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Falange Española і Joan Pujol i García
Joaquín Crespí de Valldaura Caro
Joaquín Crespí de Valldaura Cano, marquès de la Vega de Boecillo, (28 de març de 1901 - 28 d'abril de 1937, Madrid) fou un militar espanyol, capità de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Joaquín Crespí de Valldaura Caro
Joaquín Zuazagoítia Azcorra
Joaquín Zuazagoítia Azcorra (Madrid, 22 de març de 1892 – Bilbao, 17 de febrer de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
Veure Falange Española і Joaquín Zuazagoítia Azcorra
Joaquim Amat i Llopart
Joaquim Amat i Llopart (Terrassa, 7 d'abril del 1907 - Barcelona, 28 de juny del 2011) fou alcalde de la ciutat des de 1940 fins a 1945.
Veure Falange Española і Joaquim Amat i Llopart
Joaquim Doy i Guri
Joaquim Doy i Guri va ésser advocat i batlle d'Arenys de Mar entre 1958 i 1972.
Veure Falange Española і Joaquim Doy i Guri
Jorge Fernández Díaz
Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol.
Veure Falange Española і Jorge Fernández Díaz
Jorge Vigón Suero-Díaz
Jorge Vigón Suero-Díaz (Colunga, Astúries, 1893 – Madrid, 1978) va ser un militar, intel·lectual i polític monàrquic espanyol, partidari del Comte de Barcelona, destacant la seva labor de modernització d'infraestructures al capdavant del Ministeri d'Obres Públiques durant el règim del General Franco.
Veure Falange Española і Jorge Vigón Suero-Díaz
José Abad Gosálbez
José Abad Gosálbez (Alacant, 5 de març de 1915 - 1976) fou un polític alacantí.
Veure Falange Española і José Abad Gosálbez
José Alonso Mallol
José Alonso Mallol (Raval Roig, Alacant, 1893 - Mèxic, 1967) fou un polític valencià, exiliat a Mèxic pel franquisme.
Veure Falange Española і José Alonso Mallol
José Andino Núñez
José Andino Núñez (Briviesca, província de Burgos, 1895 - ?) fou un polític falangista espanyol, procurador en Corts i governador civil de Castelló durant els primers anys del franquisme.
Veure Falange Española і José Andino Núñez
José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas
José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas (Madrid, 1917 - 23 de desembre de 1989) fou un notari i polític espanyol, governador civil de Castelló durant el franquisme.
Veure Falange Española і José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas
José Antonio Girón de Velasco
José Antonio Girón de Velasco (*Herrera de Pisuerga, Palència (Castella la Vella); 28 d'agost de 1911 –† Fuengirola, Màlaga (Andalusia); 22 d'agost de 1995), fou un militant falangista de gran importància durant la dictadura del general Francisco Franco (1939-1975).
Veure Falange Española і José Antonio Girón de Velasco
José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (Madrid, 24 d'abril de 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936) fou un polític falangista espanyol, fundador i ideòleg del partit Falange Española.
Veure Falange Española і José Antonio Primo de Rivera
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé (Gijón, 15 de desembre de 1919 - Madrid 25 d'agost de 2003) va ser un militar espanyol que va desenvolupar la seva carrera militar durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en el bàndol sublevat, i durant la dictadura franquista, ocupant després diversos càrrecs durant la Transició i la democràcia.
Veure Falange Española і José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
José Bono Martínez
José Bono Martínez (Salobre, 1950) és un polític espanyol, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que ha estat President del govern autonòmic de Castella - la Manxa, Ministre de Defensa i President del Congrés dels Diputats.
Veure Falange Española і José Bono Martínez
José del Castillo Sáenz de Tejada
fou un militar espanyol.
Veure Falange Española і José del Castillo Sáenz de Tejada
José Enrique Varela Iglesias
José Enrique Varela Iglesias (San Fernando (Cadis), 17 d'abril de 1891 - Tànger, Marroc, 24 de març de 1951), I marquès de Varela de San Fernando,Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).
Veure Falange Española і José Enrique Varela Iglesias
José Félix de Lequerica Erquiza
José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.
Veure Falange Española і José Félix de Lequerica Erquiza
José Fernández Ramírez
José Fernández Ramírez fou un polític franquista espanyol.
Veure Falange Española і José Fernández Ramírez
José Finat y Escrivá de Romaní
José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.
Veure Falange Española і José Finat y Escrivá de Romaní
José Ignacio Alcorta Echevarría
José Ignacio Alcorta Echevarría (Amorebieta, 31 de maig de 1910 - Barcelona, 18 d'agost de 1983) fou un prevere i filòsof basc, professor de Filosofia, d'Ètica i Sociologia a la Universitat de La Laguna i a la Universitat de Barcelona.
Veure Falange Española і José Ignacio Alcorta Echevarría
José Luis Arrese Magra
Monument a José Luis de Arrese a Corella (Navarra). José Luis Arrese Magra (Bilbao, 14 d'abril de 1905 - 1986) fou un arquitecte i polític basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Francisco Franco.
Veure Falange Española і José Luis Arrese Magra
José Mallol Alberola
José Mallol Alberola (Mutxamel, 5 de gener de 1912 – Alacant, 15 de febrer de 1993) fou un farmacèutic i polític valencià, primer governador civil d'Alacant durant el franquisme.
Veure Falange Española і José Mallol Alberola
José Manglano Selva
José Manglano Selva Núñez de Haro y de Mergelina (València, 1909 - 1961) fou un militar i polític valencià, pare de José Luis i Carlos Manglano de Mas.
Veure Falange Española і José Manglano Selva
José Manuel Aizpurúa
José Manuel Aizpurúa (Sant Sebastià, 1902 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936), arquitecte i fotògraf, representant del racionalisme arquitectònic espanyol.
Veure Falange Española і José Manuel Aizpurúa
José María Adán García
José María Adán García (Sogorb, 19 de desembre de 1931) és un polític valencià.
Veure Falange Española і José María Adán García
José María Albiñana Sanz
José María Albiñana Sanz (Énguera, Canal de Navarrés 1883 - Madrid 23 d'agost de 1936) fou un metge i polític valencià, fill i net de metges.
Veure Falange Española і José María Albiñana Sanz
José María de Areilza
José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.
Veure Falange Española і José María de Areilza
José María García Landeira
José María García Landeira (15 de març de 1908, Madrid, 31 de diciembre de 1978, Madrid) fou un militar espanyol, general de brigada de l'arma de Cavalleria, que quan era capità s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і José María García Landeira
José María Poblador Álvarez
José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.
Veure Falange Española і José María Poblador Álvarez
José Martínez Alejos
José Martínez Alejos (Alacant, 1897 - 1967) fou un advocat i polític falangista alacantí, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.
Veure Falange Española і José Martínez Alejos
José Pemartín Sanjuán
José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.
Veure Falange Española і José Pemartín Sanjuán
José Ribas Seva
Josep Ribas Seva conegut com a José Ribas Seva fou un polític i dirigent falangista català.
Veure Falange Española і José Ribas Seva
José Solís Ruiz
José Solís Ruiz (Cabra (Còrdova), 27 de setembre de 1913 – Madrid, 30 de maig de 1990) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del general Franco.
Veure Falange Española і José Solís Ruiz
José Utrera Molina
José Utrera Molina (Màlaga, 12 d'abril de 1926 - Nerja, 22 d'abril de 2017) va ser un advocat i polític espanyol d'ideologia falangista.
Veure Falange Española і José Utrera Molina
Josep Antoni Serrallach i Julià
Josep Antoni Serrallach Julià (Barcelona, 8 d'agost de 1902 - 1990) fou un químic fill del prestigiós uròleg Narcís Serrallach Mauri, significant-se en el paper investigador i publicant nombrosos treballs científics en el camp de la urologia.
Veure Falange Española і Josep Antoni Serrallach i Julià
Josep Bonet i Cufí
Josep Bonet i Cufí (Fonteta, 8 de novembre de 1913 – Girona, 29 de maig de 1982) fou un polític gironí.
Veure Falange Española і Josep Bonet i Cufí
Josep Burrull i Bonastre
Josep Burrull i Bonastre (Sabadell, 1922 - 23 de febrer de 2009).
Veure Falange Española і Josep Burrull i Bonastre
Josep Calatayud Bayà
Josep Calatayud Bayà (València, 1903 - 1978) fou un metge i poeta valencià.
Veure Falange Española і Josep Calatayud Bayà
Josep Maria Fontana i Tarrats
Josep Maria Fontana i Tarrats (Reus, 27 de novembre de 1911 - Sanxenxo, 12 d'agost de 1984) fou un polític reusenc, un dels fundadors el 1931 de les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), de la revista cultural Destino el 1937, i Procurador en Corts entre 1943 i 1958.
Veure Falange Española і Josep Maria Fontana i Tarrats
Josep Maria Lladó Bausili
Josep Maria Lladó Bausili (1903-1956) va ésser un polític i artista català, batlle d'Igualada (l'Anoia) en dues etapes (1940-1941 i 1955-1956), simultaniejant aquest càrrec amb el de cap local de FET-JONS.
Veure Falange Española і Josep Maria Lladó Bausili
Josep Maria Pons i Guri
Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 16 de juny de 1909 - 23 de desembre de 2005) fou un jurista, historiador, degà dels arxivers catalans, arxiver emèrit i fill predilecte d'Arenys de Mar.
Veure Falange Española і Josep Maria Pons i Guri
Josep Maria Riera i Alfaras
Josep Maria Riera i Alfaras (Fuirosos, Montnegre, 1896 – Sant Celoni, 1972) fou alcalde de Sant Celoni entre l'1 de febrer de 1934 i el 25 d'agost de 1936 i entre el 9 de febrer de 1939 i el 7 de desembre de 1949.
Veure Falange Española і Josep Maria Riera i Alfaras
Josep Quint Zaforteza i Amat
Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.
Veure Falange Española і Josep Quint Zaforteza i Amat
Josep Roig Trinxant
Josep Roig Trinxant (Barcelona, 20 d'abril de 1916 - Barcelona, 4 de febrer de 1986) fou un enginyer industrial i cineasta amateur català.
Veure Falange Española і Josep Roig Trinxant
Jou
Jou amb la collera Dos bous units per un jou Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.
Veure Falange Española і Jou
Joventuts Hitlerianes
Bandera de les Joventuts Hitlerianes Joventuts Hitlerianes (en alemany: Hitlerjugend) van ser creades pel Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi.
Veure Falange Española і Joventuts Hitlerianes
Jovino Fernández Díaz
Jovino Fernández Díaz (Astúries, 1898- Paterna, 1939) va ser l'alcalde-president del Consell Municipal de Xàtiva durant la Guerra Civil.
Veure Falange Española і Jovino Fernández Díaz
Juan Carlier Goyenechea
Juan Carlier Goyenechea (29 de gener de 1910, San Fernando, Cadis - ?, ?) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent tinent, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca, participant en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Veure Falange Española і Juan Carlier Goyenechea
Juan García Suárez
Juan García Suárez, conegut com "El Corredera" (nascut a Telde, Gran Canaria, a l'inici del segle XX - i mort a Las Palmas de Gran Canaria, el 19 d'octubre de 1959) fou opositor al franquisme.
Veure Falange Española і Juan García Suárez
Juan José Espinosa San Martín
Juan José Espinosa San Martín (Madrid, 30 de juny de 1918 - 14 de gener de 1982) va ser un polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el franquisme.
Veure Falange Española і Juan José Espinosa San Martín
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.
Veure Falange Española і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Juan Yagüe Blanco
Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.
Veure Falange Española і Juan Yagüe Blanco
Julio Mangada Rosenörn
Julio Mangada Rosenörn (Sancti Spíritus, Cuba, 30 de juny de 1877 - Mèxic, 14 d'abril de 1946) va ser un destacat militar durant la República i la Guerra Civil espanyola.
Veure Falange Española і Julio Mangada Rosenörn
Julio Redondo Sepúlveda
Julio Redondo Sepúlveda (1 de maig de 1903, ? - 1959, Jerez de la Frontera, Cadis) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel i que, essent capità, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Julio Redondo Sepúlveda
Julio Ruiz de Alda
Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Lizarra, Navarra, 7 d'octubre de 1897 - Madrid, 23 d'agost de 1936) fou un aviador espanyol.
Veure Falange Española і Julio Ruiz de Alda
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Veure Falange Española і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Just Cabot i Ribot
Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1898Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - París, 25 de febrer de 1961) fou un escriptor i periodista català.
Veure Falange Española і Just Cabot i Ribot
K-Hito
K-Hito és el pseudònim de Ricardo García López (nascut a Villanueva del Arzobispo, Jaén, el 1890 - mort el 1984), escriptor, cronista taurí, caricaturista, historietista, productor, director de cine i editor de revistes espanyol, que s'adscriu a la generació del 27.
Veure Falange Española і K-Hito
Karmele Marchante
María del Carmen Marchante Barrobés (Tortosa, 15 de setembre de 1946), més coneguda com a Karmele Marchante, és una periodista catalana especialitzada en la premsa rosa.
Veure Falange Española і Karmele Marchante
Kárpátia
Kárpátia és un grup musical hongarès d'estil rock d'extrema dreta que es va formar el 2003.
Veure Falange Española і Kárpátia
La 1
La 1 (abans anomenat La Primera i històricament coneguda com a VHF, TVE 1 o Televisió Espanyola, Primera Cadena) és el primer canal de Televisió Espanyola (TVE), d'àmbit generalista, i el primer canal que va emetre a l'estat espanyol.
Veure Falange Española і La 1
La Falange
La Falange (FE) és un partit polític que consta inscrit amb aquest nom i sigla en el Registre de Partits Politicos del Ministeri de l'Interior del Regne d'Espanya des de març de 1999 i que és també conegut amb el nom de FE-La Falange.
Veure Falange Española і La Falange
La Mercè (les Corts)
La Mercè és un grup d'habitatges del districte de les Corts de Barcelona.
Veure Falange Española і La Mercè (les Corts)
La Nación (Espanya)
La Nación va ser un periòdic madrileny fundat el 1925 afavorit i finançat des de l'administració de la Dictadura de Primo de Rivera, amb una plantilla que també era la base del diari Justicia, Paz y Trabajo.
Veure Falange Española і La Nación (Espanya)
La Traza
La Traza va ser una organització paramilitar i filofeixista creada a Barcelona el 1923, poc abans del cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera, i que estava sustentada en la ideologia de la Milizia Feixista italiana i supervisada, oficiosament, per oficials de les guarnicions militars de Barcelona i la Capitania General de Catalunya.
Veure Falange Española і La Traza
Lamberto García Atance
Lamberto García Atance (Madrid - 1905 - 1995) fou un notari i polític espanyol, president de la Diputació d'Alacant durant el franquisme.
Veure Falange Española і Lamberto García Atance
Lavapiés
Lavapiés és el nom d'una plaça del centre de Madrid, Espanya.
Veure Falange Española і Lavapiés
Léon Degrelle
José León Ramírez Reina |vida.
Veure Falange Española і Léon Degrelle
Lemes del franquisme
Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.
Veure Falange Española і Lemes del franquisme
Les veus del Pamano (minisèrie)
Les veus del Pamano és una minisèrie de televisió de 180 minuts en dos episodis dirigida per Lluís Maria Güell basada en la novel·la Les veus del Pamano de Jaume Cabré, en una coproducció de Televisió de Catalunya, Diagonal TV i Mallerich Films.
Veure Falange Española і Les veus del Pamano (minisèrie)
Licio Gelli
Licio Gelli (Pistoia, 21 d'abril de 1919 - Arezzo, 15 de desembre de 2015) va ser un agent italià de la lògia maçònica Propaganda Due (P2), implicat en l'escàndol del Banc Ambrosià esdevingut el 1982.
Veure Falange Española і Licio Gelli
Llagostera
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
Veure Falange Española і Llagostera
Llei d'Amnistia espanyola de 1977
La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.
Veure Falange Española і Llei d'Amnistia espanyola de 1977
Llei d'Associacions Polítiques
Llei d'Associacions Polítiques, Estatut d'Associacions Polítiques i Dret d'Associació Política, foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977.
Veure Falange Española і Llei d'Associacions Polítiques
Lleialtat Santsenca
La Lleialtat Santsenca va ser una de les primeres cooperatives creades a l'actual barri de Sants de Barcelona.
Veure Falange Española і Lleialtat Santsenca
Llibertat (diari)
Llibertat va ser un diari elaborat per redactors integrants dels diferents grups i partits del Front Popular (principalment Esquerra Republicana, UGT i CNT) a les instal·lacions, redacció i impremta, confiscades pel “Comitè Local de Salut Pública” al Diari de Mataró.
Veure Falange Española і Llibertat (diari)
Lliga Catalana (partit)
La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.
Veure Falange Española і Lliga Catalana (partit)
Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.
Veure Falange Española і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià
Llista d'alcaldes de Màlaga
miniatura Aquesta és la llista d'alcaldes de Màlaga, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Màlaga, que va ser fundat en 1501.
Veure Falange Española і Llista d'alcaldes de Màlaga
Llista de celebritats alcoianes
Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.
Veure Falange Española і Llista de celebritats alcoianes
Llorenç Clar Salvà
Llorenç Clar Salvà (Llucmajor, Mallorca) fou un polític mallorquí de la Falange Española i batle de Llucmajor entre 1954 i 1959, durant la dictadura franquista.
Veure Falange Española і Llorenç Clar Salvà
Lluís Alemany Pujol
Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.
Veure Falange Española і Lluís Alemany Pujol
Lluís Marquina i Pichot
Lluís Marquina i Pichot (Barcelona, 1904 - Madrid, 26 de juny de 1980), més conegut com a Luis Marquina, va ser un director, guionista i productor de cinema català.
Veure Falange Española і Lluís Marquina i Pichot
Lluís Sitjar Castellà
Lluís Sitjar Castellà (Palma, 16 d'agost de 1900 – Íd., 21 de desembre de 1956) fou un dirigent esportiu i polític mallorquí.
Veure Falange Española і Lluís Sitjar Castellà
London Calling
London Calling és el tercer àlbum del grup britànic The Clash, editat per CBS Records i publicat el de desembre de 1979 al Regne Unit i el gener de 1980 als Estats Units per Epic Records.
Veure Falange Española і London Calling
Luciano López Ferrer
Luciano López Ferrer (València, 1869 - Madrid, 1945) fou un advocat, diplomàtic i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Falange Española і Luciano López Ferrer
Luis Buñuel Portolés
Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.
Veure Falange Española і Luis Buñuel Portolés
Luis Carrero Blanco
Luis Carrero Blanco (Santoña, 4 de març de 1904 - Madrid, 20 de desembre de 1973) fou un militar de les Forces Armades d'Espanya, on assolí el rang d'almirall.
Veure Falange Española і Luis Carrero Blanco
Luis Jover Bedia
Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,? - 27 d'agost de 1972, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel.
Veure Falange Española і Luis Jover Bedia
Luis Julve Ceperuelo
Luis Julve Ceperuelo (nascut a Alcanyís) fou un industrial i polític aragonès, governador civil de diverses províncies i procurador a Corts durant el franquisme.
Veure Falange Española і Luis Julve Ceperuelo
Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna
Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, conegut com a Luis de Galinsoga (Cartagena, 1891 - Madrid, 20 de febrer del 1967) fou un periodista i polític espanyol que va ocupar la direcció de La Vanguardia Española de Barcelona durant vint anys per designació del govern franquista.
Veure Falange Española і Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna
Luis Mazo Mendo
Luis Mazo Mendo (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1902 – Barcelona, 3 de gener de 1987), fiscal i polític que actuà en l'àmbit de Catalunya i, més concretament, la Província de Girona, dins la qual fou governador civil de 1945 a 1956.
Veure Falange Española і Luis Mazo Mendo
Luis Nozal López
Luis Nozal López (Dueñas, Palència, 6 de gener de 1915 - Palència, 11 de setembre de 2001) fou un químic i polític espanyol.
Veure Falange Española і Luis Nozal López
Luis Rosales Camacho
Luis Rosales Camacho (Granada, 31 de maig de 1910 - Madrid, 24 d'octubre de 1992) va ser un poeta i assagista espanyol de la generació del 36.
Veure Falange Española і Luis Rosales Camacho
Luys Santa Marina
Luys Santa Marina, pseudònim de Luis Gutiérrez Santamarina, (Colindres, 15 de gener de 1898 - Barcelona, 14 de setembre de 1980) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana espanyol resident a Catalunya.
Veure Falange Española і Luys Santa Marina
Malesherbes (possessió)
Malesherbes és una possessió del terme municipal d'Algaida a Mallorca.
Veure Falange Española і Malesherbes (possessió)
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Falange Española і Mallorca
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Falange Española і Manuel Azaña Díaz
Manuel Aznar Acedo
Manuel (Imanol) Aznar Acedo (Bilbao, 1916-2001) va ser un periodista espanyol que va treballar sobretot en la ràdio.
Veure Falange Española і Manuel Aznar Acedo
Manuel Aznar Zubigaray
Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.
Veure Falange Española і Manuel Aznar Zubigaray
Manuel Díaz Dieste
Manuel Díaz Dieste (?, Sant Feliu de Llobregat, 2013) va ser alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1978 i 1979, fou, doncs, el darrer alcalde franquista.
Veure Falange Española і Manuel Díaz Dieste
Manuel Eixea Vilar
Manuel Eixea Vilar (Vila-real, Plana Baixa, 13 d'agost de 1881 - Paterna, Horta Oest, 15 d'abril de 1939) va ser un militar valencià antifeixista, afusellat en la postguerra per la seua fidelitat constitucional a la República.
Veure Falange Española і Manuel Eixea Vilar
Manuel Fraga Iribarne
Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.
Veure Falange Española і Manuel Fraga Iribarne
Manuel García Viñolas
Manuel Augusto García-Viñolas (Múrcia, 13 de gener de 1911-Madrid, 26 de juny de 2010) va ser un periodista, escriptor i crític de literatura i art espanyol.
Veure Falange Española і Manuel García Viñolas
Manuel Giménez Fernández
Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Falange Española і Manuel Giménez Fernández
Manuel Hedilla
Manuel Hedilla Larrey (Ambrosero, avui Bárcena de Cicero, Cantàbria, 1902 - Madrid, 4 de febrer de 1970) va ser un polític falangista espanyol.
Veure Falange Española і Manuel Hedilla
Manuel Isasa Navarro
Manuel Isasa Navarro (12 de desembre de 1911,? - 24 d'abril del 1938, Terol) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Manuel Isasa Navarro
Manuel Lizasoain Muguiro
Manuel Lizasoain Muguiro (4 de setembre de 1912, ? - 30 d'octubre de 1995, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Manuel Lizasoain Muguiro
Manuel Machado Ruiz
Manuel Machado Ruiz (Sevilla, 29 d'agost de 1874 – Madrid, 19 de gener de 1947) fou un poeta i dramaturg espanyol, emmarcat en el modernisme, i germà d'Antonio Machado.
Veure Falange Española і Manuel Machado Ruiz
Manuel Navarro i Carreras
Manuel Navarro i Carreras (Vilanova i la Geltrú, 29 de gener de 1904 – 16 de febrer de 1952) fou un industrial i polític català, fill del dirigent carlí Francesc Navarro i Baltà, antic alcalde accidental i fundador d'una fàbrica de gèneres de punt, i de Manuela Carreras i Gumà.
Veure Falange Española і Manuel Navarro i Carreras
Manuel Ordovás González
Manuel Ordovás González (9 de desembre de 1912, Madrid - 16 d'abril de 1999, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de general de brigada.
Veure Falange Española і Manuel Ordovás González
Manuel Pascual Martínez
Manuel Pascual Martínez (Alacant, 1910 - 13 d'octubre de 1936) fou un dirigent falangista alacantí, mort durant la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і Manuel Pascual Martínez
Manuel Rubio Moscoso
Manuel Rubio Moscoso (30 de juliol de 1902, Granada - 1968, Càceres) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que, quan era capità, s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Manuel Rubio Moscoso
María Rosa Urraca Pastor
María Rosa Urraca Pastor (Madrid, 1 de gener de 1900 — Barcelona, 19 de març de 1984) va ser una dirigent carlista espanyola, famosa pels seus articles de premsa, per la seva brillant oratòria, per la seva tasca social (a través de l'organització femenina carlista coneguda com «Les Margarides») i pel seu activisme en favor del Tradicionalisme.
Veure Falange Española і María Rosa Urraca Pastor
María Zambrano Alarcón
va ser una intel·lectual, filòsofa i assagista espanyola.
Veure Falange Española і María Zambrano Alarcón
Marbella
Marbella és un municipi andalús de la província de Màlaga.
Veure Falange Española і Marbella
Margarita Manso
Margarita Manso Robledo (Valladolid, 24 de novembre de 1908 - Madrid, 28 de març de 1960) va ser una pintora espanyola de la Generació del 27.
Veure Falange Española і Margarita Manso
Maria Antònia Vilaseca i Viladot
Maria Antònia Vilaseca i Viladot, coneguda amb el pseudònim artístic de Myrtia de Osuna (Barcelona, 22 juliol 1908 - Buenos Aires, 28 desembre 1943) fou una rapsoda, conferenciant i actriu catalana.
Veure Falange Española і Maria Antònia Vilaseca i Viladot
Mariano Calviño de Sabucedo Gras
Mariano Calviño de Sabucedo Gras (Manresa, 25 de setembre de 1907 - 1980) fou un empresari i polític falangista català.
Veure Falange Española і Mariano Calviño de Sabucedo Gras
Mariano Fernández Bermejo
Mariano Fernández Bermejo (Arenas de San Pedro, 1948) és un polític i fiscal espanyol, i també fou ministre de Justícia en la segona legislatura socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Veure Falange Española і Mariano Fernández Bermejo
Mariano Navarro Rubio
Mariano Navarro Rubio (Burbáguena (Terol), 14 de novembre de 1913 - Madrid, 3 de novembre de 2001) va ser Ministre d'Hisenda d'Espanya entre 1957 i 1965 durant la dictadura franquista, fou el principal propulsor del Pla Nacional d'Estabilització Econòmica i Governador del Banc d'Espanya.
Veure Falange Española і Mariano Navarro Rubio
Mariano Peñas Gallego
Mariano Peñas Gallego (6 de maig de 1901,? - 11 de novembre de 2000, San Pablo de los Montes, Toledo) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de tinent coronel.
Veure Falange Española і Mariano Peñas Gallego
Mariano Salmerón López
Mariano Salmerón López va ésser batlle d'Arenys de Mar entre 1972 i 1979.
Veure Falange Española і Mariano Salmerón López
Marifé Tey Planas
''Noia amb casquet de bany'' (1970). Situada als Jardins de Joan Maragall del Palauet Albéniz Marifé Tey Planas fou una escultora catalana (Barcelona, 1914 - Barcelona 25 de setembre de 2009).
Veure Falange Española і Marifé Tey Planas
Matías Vega Guerra
Matías Vega Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 25 de juliol 1905 -10 de juliol de 1989) fou un advocat i polític canari, governador civil de Barcelona.
Veure Falange Española і Matías Vega Guerra
Maximiano García Venero
va ser biògraf, assagista, historiador i periodista.
Veure Falange Española і Maximiano García Venero
Máximo Cajal Sarasa
Máximo Cajal Sarasa (nascut a Osca, 1896 – mort a Madrid, 1990) va ser mestre d'ensenyament, advocat, polític i testaferro.
Veure Falange Española і Máximo Cajal Sarasa
Máximo Pradera Sánchez
Máximo Pradera Sánchez (Madrid, 21 de juliol de 1958) és un guionista, periodista i presentador de ràdio i televisió espanyol.
Veure Falange Española і Máximo Pradera Sánchez
Medalla de la Campanya de Rússia
La Medalla de la Campanya de Rússia va ser una condecoració d'Espanya creada per condecorar als voluntaris de la Divisió Blava que van participar en la Segona Guerra Mundial contra la Unió Soviètica.
Veure Falange Española і Medalla de la Campanya de Rússia
Melchor Rodríguez García
Melchor Rodríguez García. Placa commemorativa a la casa on va néixer. Melchor Rodríguez García (Sevilla, 1893 – Madrid, 14 de febrer de 1972) també conegut com el Ángel Rojo, fou un sindicalista anarquista espanyol, regidor, delegat de presons i breument alcalde de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Falange Española і Melchor Rodríguez García
Melquiades Álvarez González-Posada
Melquiades Álvarez González-Posada, (Gijón, 17 de maig de 1864 - Madrid, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i jurista espanyol que en els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón, per formar en 1912 el Partido Reformista, en el que va militar part de la classe intel·lectual espanyola del moment, com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset.
Veure Falange Española і Melquiades Álvarez González-Posada
Menjador social
Els menjadors socials són espais que proporcionen serveis de forma temporal, àpats elaborats a persones i famílies amb falta de recursos i que necessiten ajuda per a la subsistència.
Veure Falange Española і Menjador social
Mercedes Formica
Mercedes Formica-Corsi i Hezode (Cadis, 9 d'agost de 1913 - Màlaga, 22 d'abril de 2002) coneguda com a Mercedes Formica, va ser una jurista, novel·lista i assagista espanyola especialitzada en la lluita pels drets de la dona a Espanya.
Veure Falange Española і Mercedes Formica
Mercedes Sanz-Bachiller
Mercedes Sanz-Bachiller Izquierdo (Madrid, 17 de juliol de 1911-Madrid, 11 d'agost de 2007) va ser una dona espanyola, coneguda per haver estat la fundadora de l'Auxilio Social, Consultat el 21 de març de 2011 organització benèfica que va aconseguir una gran rellevància en els primers temps del franquisme, després de la mort del seu primer marit, Onésimo Redondo, fundador de les JONS.
Veure Falange Española і Mercedes Sanz-Bachiller
Miguel Fleta
Miguel Burró Fleta (Albalat de Cinca, Osca, 1 de desembre de 1897 - La Corunya, 28 de maig de 1938) va ser un tenor líric espanyol.
Veure Falange Española і Miguel Fleta
Miguel Gómez Sánchez
Miguel Gómez Sánchez (Barcelona, 1936 - València, 24 de març de 2011) fou un alpinista valencià, va ser cap d'expedició del primer huit mil valencià al Nanga Parbat en 1986.
Veure Falange Española і Miguel Gómez Sánchez
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Falange Española і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 11 de juliol de 1904 - 8 de maig de 1964) fou un polític i advocat espanyol, ministre de Franco, germà de José Antonio Primo de Rivera i II duc de Primo de Rivera i IV marquès d'Estella.
Veure Falange Española і Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Miguel Rivilla Azcune
Miguel Rivilla Azcune (Zegama, Guipúscoa, 1913 - ?) fou un advocat i polític basc d'ideologia feixista.
Veure Falange Española і Miguel Rivilla Azcune
Miguel Salvador Arcángel
Miguel Salvador Arcángel (mort a Alacant l'agost de 1939) fou un militar i polític espanyol, alcalde d'Alacant durant la Dictadura de Primo de Rivera.
Veure Falange Española і Miguel Salvador Arcángel
Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles
Les Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MAOC), van ser unes milícies formades a Espanya a partir de 1934 per a la protecció de dirigents socialistes i comunistes, així com força de defensa de locals partidaris contra les agressions de grups violents feixistes com la Falange Española.
Veure Falange Española і Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles
Miquel Benavent i Seguí
Miquel Benavent i Seguí (Benigànim, 12 d'abril de 1924- Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 2010) fou un farmacèutic, professor i polític català.
Veure Falange Española і Miquel Benavent i Seguí
Miquel Mateu i Pla
fou un financer, empresari i polític català, fill de Damià Mateu i Bisa i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel.
Veure Falange Española і Miquel Mateu i Pla
Miracle econòmic espanyol
espanyol. El "miracle econòmic espanyol" va ser el nom donat al període de creixement accelerat i auge econòmic ocorregut a Espanya entre 1959 i 1973.
Veure Falange Española і Miracle econòmic espanyol
Monforte de Lemos
Monforte de Lemos és un municipi situat al sud de la província de Lugo, a Galícia.
Veure Falange Española і Monforte de Lemos
Montserrat Castells i Gabriel
Montserrat Castells i Gabriel.
Veure Falange Española і Montserrat Castells i Gabriel
Monument als caiguts (Barcelona)
El Monument als caiguts va ser un monument escultòric situat a la carretera de Montjuïc núm.
Veure Falange Española і Monument als caiguts (Barcelona)
Monument als Caiguts (Terrassa)
El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Falange Española і Monument als Caiguts (Terrassa)
Museu del còmic i la il·lustració
El Museu del Còmic i la Il·lustració és un museu d'història del còmic estatal ubicat a Sant Cugat del Vallès.
Veure Falange Española і Museu del còmic i la il·lustració
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Veure Falange Española і Nacionalcatolicisme
Nicasio Álvarez de Sotomayor
Nicasio Álvarez de Sotomayor Gordillo y Aguilar (Cilleros, Extremadura 1900 - Serra de Gata, 2 d'agost de 1936) va ser un sindicalista i polític espanyol dels anys trenta del.
Veure Falange Española і Nicasio Álvarez de Sotomayor
Obra Sindical del Hogar
L'Obra Sindical del Hogar y de Arquitectura fou un organisme espanyol creat el desembre de 1939, en els primers temps del franquisme amb l'objectiu de promoure i administrar la construcció d'habitatges a bon preu.
Veure Falange Española і Obra Sindical del Hogar
Onésimo Redondo Ortega
'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934).
Veure Falange Española і Onésimo Redondo Ortega
Organització politicoadministrativa de Madrid
El Palacio de Comunicaciones, seu de l'Ajuntament de Madrid. La ciutat de Madrid està governada per l'Ajuntament de Madrid, els representants del qual es trien cada quatre anys per sufragi universal de tots els ciutadans majors de 18 anys.
Veure Falange Española і Organització politicoadministrativa de Madrid
Oxímoron
L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea.
Veure Falange Española і Oxímoron
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure Falange Española і Palau de la Música Catalana
Palau Marc
El Palau Marc és un edifici situat al núm.
Veure Falange Española і Palau Marc
Pare Llanos
Monument al Pare Llanos al barri del Pozo del Tio Raimundo. Pare Llanos és el nom amb què és conegut el sacerdot José María de Llanos Pastor, jesuïta espanyol i militant comunista nascut el 26 d'abril de 1906 i mort el 10 de febrer de 1992.
Veure Falange Española і Pare Llanos
Partido Español Nacional Sindicalista
El Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) va ésser una organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.
Veure Falange Española і Partido Español Nacional Sindicalista
Partido Nacionalista Español
Partido Nacionalista Español (PNE) fou un partit polític espanyol de caràcter monàrquic, dretà i profeixista, fundat per José María Albiñana Sanz el 1930.
Veure Falange Española і Partido Nacionalista Español
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Falange Española і Partit Comunista d'Espanya
Partit Laborista (Espanya)
Partit Laborista és el nom de diversos partits polítics espanyols de diferents èpoques, sense relació ideològica amb el laborisme britànic.
Veure Falange Española і Partit Laborista (Espanya)
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Falange Española і Partit Republicà Radical
Paulí Alcántara Riestra
Paulí Alcántara Riestra, també conegut com a Paulino Alcántara, (Iloilo, Illa de Panay, Illes Filipines, 7 d'octubre de 1896 - Barcelona, 13 de febrer de 1964) fou un futbolista català d'origen filipí.
Veure Falange Española і Paulí Alcántara Riestra
Pedro Cantero Cuadrado
Pedro Cantero Cuadrado (Carrión de los Condes, 3 de febrer de 1902 - Saragossa, 19 de desembre de 1978) va ser un religiós espanyol, notable per arribar a ser Bisbe de Barbastre, de Huelva i Arquebisbe de Saragossa.
Veure Falange Española і Pedro Cantero Cuadrado
Pedro Checa
Pedro Fernández Checa, més conegut com a Pedro Checa (València, 1910 - Mèxic, 6 d'agost de 1942) fou un polític comunista espanyol.
Veure Falange Española і Pedro Checa
Pedro Gamero del Castillo
Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і Pedro Gamero del Castillo
Pedro González-Bueno y Bocos
Pedro González-Bueno y Bocos (Madrid, 12 de gener de 1896 - 30 de gener de 1985) fou un enginyer i polític espanyol, ministre de Franco després de la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і Pedro González-Bueno y Bocos
Pedro Laín Entralgo
Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 1908 - Madrid, 2001) fou un metge, químic i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Falange Española і Pedro Laín Entralgo
Pedro Mourlane Michelena
Pedro Mourlane Michelena o Mitxelena (Irun, 11 de setembre de 1888 - Madrid, 25 de novembre de 1955) va ser un periodista i polígraf espanyol.
Veure Falange Española і Pedro Mourlane Michelena
Pedro Segura y Sáenz
'''Pedro Segura''' a Sevilla, fotografia feta al voltant de l'any 1950 Pedro Segura y Sáenz (Carazo, Burgos, 4 de desembre de 1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religiós espanyol, membre de la jerarquia eclesiàstica, va ser cardenal i primat d'Espanya fins a la seva destitució el 1931.
Veure Falange Española і Pedro Segura y Sáenz
Pedro Zaragoza Orts
Pedro Zaragoza Orts (Benidorm, 15 maig de 1922 - 1 d'abril de 2008) va ser un polític valencià, alcalde de la localitat de Benidorm entre 1950 i 1967.
Veure Falange Española і Pedro Zaragoza Orts
Pere Vallès i Sucarrats
Pere Vallès i Sucarrats (Abrera, 1887 - Barcelona, 26 de febrer de 1951) fou pagès i alcalde d'Abrera durant l'any 1934, i també del 1936 al 1938, durant la Segona República Espanyola, per Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Falange Española і Pere Vallès i Sucarrats
Pilar Careaga Basabe
María del Pilar Careaga Basabe (Madrid, 26 d'octubre de 1908 – 10 de juny de 1993) fou una política basca, coneguda per ser la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya.
Veure Falange Española і Pilar Careaga Basabe
Pilar Cernuda
Pilar García-Cernuda Lago, més coneguda com a Pilar Cernuda (Santiago de Compostel·la, 1948) és una periodista espanyola.
Veure Falange Española і Pilar Cernuda
Pilar Primo de Rivera
Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrid, 1907 - 1991) va ser la líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola i posteriorment la presidenta de la Asociación de Veteranas de la Sección Femenina, reanomenada en 1977, dos anys després de la mort de Francisco Franco, Nueva Andadura, càrrec que va mantenir fins a la mort.
Veure Falange Española і Pilar Primo de Rivera
Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú)
La Plaça de les Cols és una plaça de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), la qual és coneguda també com a plaça de les Verdures.
Veure Falange Española і Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú)
Polaco
Polaco és un malnom emprat a Espanya per definir els catalans com a col·lectiu o llur llengua.
Veure Falange Española і Polaco
Pomporrutas imperiales
Pomporrutas imperiales es un curtmetratge espanyol dirigit el 1976 dirigit per Fernando Colomo i protagonitzat per Félix Rotaeta, Miguel Arribas i Carmen Maura.
Veure Falange Española і Pomporrutas imperiales
Portada/efemèride octubre 29
29.
Veure Falange Española і Portada/efemèride octubre 29
Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veure Falange Española і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
Puigpunyent
Puigpunyent és una vila i municipi situat al vessant oriental de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Veure Falange Española і Puigpunyent
Racisme a Espanya
''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.
Veure Falange Española і Racisme a Espanya
Radio Madrid
Radio Madrid és una emissora de ràdio espanyola que comparteix instal·lacions i recursos humans amb la Cadena SER, ja que és l'emissora on es realitzen la majoria de programes que la cadena de Prisa emet a la seva programació nacional.
Veure Falange Española і Radio Madrid
Rafael Bermudo Ardura
Rafael Bermudo Ardura (19 de gener de 1881 - Càceres, 13 d'agost de 1936) va ser un agricultor, funcionari municipal i polític socialista extremeny, assassinat durant la Guerra Civil.
Veure Falange Española і Rafael Bermudo Ardura
Rafael García Serrano
Rafael García Serrano (Pamplona, 11 de febrer de 1917 – Madrid, 12 d'octubre de 1988) va ser un escriptor i periodista espanyol.
Veure Falange Española і Rafael García Serrano
Rafael Mendizábal Amézaga
Rafael Mendizábal Amézaga (29 d'agost de 1910, Santurtzi, Biscaia - 25 de gener de 1939, Catalunya) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria i d'Aviació que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Rafael Mendizábal Amézaga
Rafael Sánchez Mazas
Rafael Sánchez Mazas (Madrid, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966) fou un escriptor espanyol i membre fundador de Falange Española.
Veure Falange Española і Rafael Sánchez Mazas
Raimundo Fernández Cuesta
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 5 d'octubre de 1896 - 9 de juliol de 1992) va ser un advocat, oficial de l'Armada, notari, ministre i polític espanyol que va començar militant a Falange Española des de la seva fundació.
Veure Falange Española і Raimundo Fernández Cuesta
Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós
Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós (La Pola Siero, 1 d'agost de 1917 - Madrid, 18 de gener de 2011) fou un magistrat i polític asturià, alcalde, procurador a Corts i governador civil durant el franquisme.
Veure Falange Española і Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós
Ramón Ruiz Alonso
Ramón Ruiz Alonso (Villaflores, Salamanca, 1903 - Las Vegas, Estats Units, 1982) va ser un polític i activista dretà durant la Segona República Espanyola i obrer tipògraf de professió.
Veure Falange Española і Ramón Ruiz Alonso
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Veure Falange Española і Ramón Serrano Suñer
Ramón Valls Figuerola
Ramón Valls Figuerola (Ibi, 1912 - Ceuta, 18 d'agost de 1944) fou un polític comunista valencià, afusellat víctima de la repressió durant la dictadura franquista.
Veure Falange Española і Ramón Valls Figuerola
Ramiro Ledesma Ramos
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.
Veure Falange Española і Ramiro Ledesma Ramos
Ramon Gaya i Massot
Ramon Gaya i Massot (Lleida, Segrià, 1896 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 de juny de 1959) fou un industrial, historiador i polític català.
Veure Falange Española і Ramon Gaya i Massot
Raza
Raza (1941), El espíritu de una raza (1950), és una superproducció espanyola que sintetitza l'ideari de l'espanyolisme des de la perspectiva del falangisme imperant al règim franquista en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la Guerra Civil.
Veure Falange Española і Raza
Ràdio Cornellà
Ràdio Cornellà és una emissora de ràdio catalana de Cornellà de Llobregat que emet en la freqüència 104.6 FM.
Veure Falange Española і Ràdio Cornellà
Rèquiem per un camperol
Rèquiem per un camperol és una pel·lícula espanyola dirigida el 1985 per Francesc Betriu basada en l'obra Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender.
Veure Falange Española і Rèquiem per un camperol
Reaccionari
Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.
Veure Falange Española і Reaccionari
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Falange Española і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Reial Federació Motociclista Espanyola
La Reial Federació Motociclista Espanyola (en castellà: Real Federación Motociclista Española, RFME) és l'entitat rectora de l'esport del motociclisme a l'estat espanyol.
Veure Falange Española і Reial Federació Motociclista Espanyola
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Falange Española і Reis Catòlics
Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme
La repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme fou dota a terme a través d'una sèrie de disposicions normatives, amb força de llei o sense, promulgades durant la dictadura a Espanya que tenien bàsicament per objecte la persecució i càstig de les activitats d'oposició al franquisme, fossin pacífiques o armades.
Veure Falange Española і Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme
Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Falange Española і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola
Ricardo de la Cierva y Codorníu
Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.
Veure Falange Española і Ricardo de la Cierva y Codorníu
Robert Bassas Figa
Robert Bassas Figa (Castelló d'Empúries, ? - Santa Maria del Collell, 30 de gener de 1939) fou un advocat i dirigent falangista català.
Veure Falange Española і Robert Bassas Figa
Ronda española
Ronda española és una pel·lícula comèdia espanyola protagonitzada per José Suárez, Clotilde Poderós, Manolo Moran, Elena Salvador entre altres.
Veure Falange Española і Ronda española
Rosario Sánchez Mora
Rosario Sánchez Mora, coneguda com La Dinamitera, (Villarejo de Salvanés, 21 d'abril de 1919 - Madrid; 17 d'abril de 2008) va ser una milíciana espanyola de la Guerra Civil.
Veure Falange Española і Rosario Sánchez Mora
Rosendo Villaverde Goncer
Rosendo Villaverde Goncer (22 de febrer de 1910,? - 15 de novembre de 2003, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Rosendo Villaverde Goncer
Sa Bassa
La Plaça de sa Bassa, o simplement sa Bassa, és el centre neuràlgic de la ciutat de Manacor.
Veure Falange Española і Sa Bassa
Sabino Fernández Campo
Sabino Fernández Campo, comte de Latores, (Oviedo, 17 de març de 1918 - Madrid, 26 d'octubre de 2009) fou un militar espanyol i assistent personal del rei Joan Carles I de Borbó.
Veure Falange Española і Sabino Fernández Campo
Salutació feixista
Dones saludant tropes nazis el 1938. La salutació feixista és la salutació que utilitzen en l'actualitat els seguidors dels moviments d'aquesta ideologia.
Veure Falange Española і Salutació feixista
Sant Isidre de Tivenys
Sant Isidre de Tivenys és una antiga església de Tivenys (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Falange Española і Sant Isidre de Tivenys
Sant Joan de Mollet
Sant Joan de Mollet és un municipi empordanès adscrit a la comarca catalana del Gironès.
Veure Falange Española і Sant Joan de Mollet
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Falange Española і Santa Coloma de Gramenet
Santa Maria del Collell
Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Falange Española і Santa Maria del Collell
Santiago Grassa Martínez
Santiago Grassa Martínez (28 de setembre de 1909, ? - 30 de gener de 1988, Alcalá de Henares) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Santiago Grassa Martínez
Santiago Montero Díaz
Santiago Montero Díaz (Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1911 - Madrid, 24 de juliol de 1985) va ser un historiador i professor universitari gallec.
Veure Falange Española і Santiago Montero Díaz
Sección Femenina
Pilar Primo de Rivera. ''Castillo de la Mota'', amb l'escut d'armes dels Reis Catòlics en pedra grisa sobre l'entrada. La Sección Femenina (en català, Secció Femenina) va ser una institució creada l'any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola i que va tenir vigència durant part de la Segona República Espanyola, la Guerra Civil Espanyola i fins pràcticament el final del franquisme.
Veure Falange Española і Sección Femenina
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Falange Española і Segona República Espanyola
SEPU
SEPU (Societat Espanyola de Preus Únics) va ser el primer gran magatzem d'Espanya.
Veure Falange Española і SEPU
Siete días de enero
Siete días de enero és una pel·lícula de gènere dramàtic dirigida el 1979 per Juan Antonio Bardem, produïda conjuntament a Espanya i França.
Veure Falange Española і Siete días de enero
Simbologia del franquisme
Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria.
Veure Falange Española і Simbologia del franquisme
Simeó Rabasa i Singla
fou un empresari català, fundador de l'empresa de motocicletes.
Veure Falange Española і Simeó Rabasa i Singla
Sindicat Vertical
Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.
Veure Falange Española і Sindicat Vertical
Sindicato Español Universitario
Sindicato Español Universitario (SEU) va ser una organització sindical estudiantil de caràcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itàlia i Romania, creada durant la Segona República Espanyola per Falange impulsada pel seu líder, José Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la màxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formació total".
Veure Falange Española і Sindicato Español Universitario
Sinforiano Madroñero Madroñero
Sinforiano Madroñero Madroñero (Sancti-Spíritus, Badajoz, 1902 - Badajoz, 1936) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Falange Española і Sinforiano Madroñero Madroñero
Sociedad Editora Universal
Sociedad Editora Universal (de vegades anomanada «El Trust») va ser una important empresa editorial i periodística espanyola que va existir durant les dècades de 1920 i 1930.
Veure Falange Española і Sociedad Editora Universal
Soldats de Salamina
Soldats de Salamina (Soldados de Salamina en l'original castellà) és una novel·la de l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada el 2001.
Veure Falange Española і Soldats de Salamina
Soldats de Salamina (pel·lícula)
Soldats de Salamina (originalment en castellà, Soldados de Salamina) és una pel·lícula realitzada pel director i guionista espanyol David Trueba en 2002 i estrenada en Espanya el 21 de març de 2003, basada en la novel·la homònima de l'escriptor Javier Cercas, ambientada en la guerra civil espanyola.
Veure Falange Española і Soldats de Salamina (pel·lícula)
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Veure Falange Española і Solidaridad Obrera (diari)
Sur (diari)
Sur és un diari espanyol de caràcter regional publicat a Màlaga.
Veure Falange Española і Sur (diari)
Surcos
Surcos és una pel·lícula espanyola de 1951 dirigida per José Antonio Nieves Conde.
Veure Falange Española і Surcos
Tú estás loco Briones
Tu estás loco Briones és una pel·lícula espanyola del gènere comèdia dirigida el 1981 dirigida per Javier Maqua amb un guió basat en l'obra de teatre independent de Fermín Cabal.
Veure Falange Española і Tú estás loco Briones
Teatre de la Comedia
El Teatre de la Comedia és un local de teatre al carrer del Príncipe, 14 de Madrid.
Veure Falange Española і Teatre de la Comedia
Teatre de la Unió Liberal
El Teatre de la Unió Liberal va ser un teatre de Granollers, situat a l'actual carrer Anselm Clavé, núm.
Veure Falange Española і Teatre de la Unió Liberal
Teatro Calderón (Valladolid)
El Teatro Calderón és el principal teatre de la ciutat castellanolleonesa de Valladolid.
Veure Falange Española і Teatro Calderón (Valladolid)
Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife
El Temple Maçònic és un edifici a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (Canàries, Espanya), al carrer San Lucas.
Veure Falange Española і Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife
Temps de Flors
Escales de la Catedral de Girona. Un dels 10 llocs imprescindibles i més visitats durant el festival Temps de Flors Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954.
Veure Falange Española і Temps de Flors
Tercera posició
La Tercera posició, és el nom que s'aplica als corrents polítics que busquen emfatitzar la seva posició contrària tant al comunisme com al capitalisme, essent antimarxistes i antiliberals, es presenten a si mateixos com més enllà de l'espectre polític que situa als partits polítics a esquerra i la dreta.
Veure Falange Española і Tercera posició
Tomás Domínguez Arévalo
Tomás Domínguez Arévalo, més conegut pel seu títol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un polític espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i franquista.
Veure Falange Española і Tomás Domínguez Arévalo
Tomás Pero-Sanz Zorrilla
Tomás Pero-Sanz Zorrilla (Bilbao, 17 de maig de 1893 – Bilbao, 1 de juliol de 1959) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
Veure Falange Española і Tomás Pero-Sanz Zorrilla
Torcuato Luca de Tena
Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrid, 9 de juny de 1923 –1 de juny de 1999), marquès de Luca de Tena, fou un escriptor i periodista espanyol.
Veure Falange Española і Torcuato Luca de Tena
Tornarem
Tornarem és un telefilm coproduït per TVE i TV3, emesa per aquesta última el 2011.
Veure Falange Española і Tornarem
Torre del Felipet
La Torre del Felipet és un edifici del municipi d'Artés (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Falange Española і Torre del Felipet
Torre Muntadas
La Torre Muntadas, o el Palauet Municipal, és un edifici del Prat de Llobregat inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Falange Española і Torre Muntadas
Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme
Arxiu General de la Guerra Civil espanyola El Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme fou creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Veure Falange Española і Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Falange Española і Ultradreta
Unió Militar Espanyola
La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.
Veure Falange Española і Unió Militar Espanyola
Unió Monàrquica Nacional
Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.
Veure Falange Española і Unió Monàrquica Nacional
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Veure Falange Española і Unión Patriótica
Uniu-vos Germans Proletaris
Uniu-vos Germans Proletaris o Uniu-vos Fills del Proletariat (coneguda per les seues sigles en castellà "UHP" o Unión de Hermanos Proletarios) fou una consigna simbolitzada en l'Aliança Obrera subscrita per la Federació Socialista Asturiana, la Unió General de Treballadors i la Confederació Regional del Treball d'Astúries, Lleó i Palencia de la CNT, al febrer de 1934.
Veure Falange Española і Uniu-vos Germans Proletaris
Vaga de tramvies
La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.
Veure Falange Española і Vaga de tramvies
València republicana
La València republicana comprèn l'època de l'auge del Blasquisme fins a la derrota de la Segona República.
Veure Falange Española і València republicana
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Falange Española і Valladolid
Valle de Cuelgamuros
El Valle de Cuelgamuros, oficialment; també conegut com a Valle de los Caídos (la Vall dels Caiguts) és un monument funerari espanyol situat a la Serra de Guadarrama, en el terme municipal del municipi madrileny de San Lorenzo de El Escorial.
Veure Falange Española і Valle de Cuelgamuros
Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.
Veure Falange Española і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Víctor Lis Quibén
Víctor Lis Quibén (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i polític gallec.
Veure Falange Española і Víctor Lis Quibén
Vicente López Rosat
Vicente López Rosat (València, 28 d'abril de 1925 – 10 de novembre de 2003) fou un metge i polític valencià, alcalde de València de 1969 a 1973.
Veure Falange Española і Vicente López Rosat
Vicente Menéndez Zapico
Vicente Menéndez Zapico (3 d'octubre de 1905, ? - 21 de febrer de 1973, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Vicente Menéndez Zapico
Vicente Quiles Fuentes
Vicente Quiles Fuentes (Elx, 1926 – 4 de febrer de 2008) va ser l'últim alcalde d'Elx de la dictadura franquista.
Veure Falange Española і Vicente Quiles Fuentes
Vicente Torres Socasau
Vicente Torres Socasau (8 d'abril de 1911, ? - 17 d'agost de 1936, Manacor, Mallorca) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.
Veure Falange Española і Vicente Torres Socasau
Wenceslao Jiménez Orive
Wenceslao Jiménez Orive (Gijón, 28 de gener de 1922 - Barcelona, 9 de gener de 1950) fou un lluitador anarquista i resistent antifranquista asturià, conegut com a «Wences» o «Jimeno».
Veure Falange Española і Wenceslao Jiménez Orive
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Falange Española і 13 de febrer
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Falange Española і 17 de març
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Falange Española і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Falange Española і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Falange Española і 1936
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Falange Española і 1991
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Falange Española і 20 de novembre
20N
Bandera d'Espanya durant el Franquisme. Aquesta bandera va ser oficial fins al 1977 i s'utilitza força a les commemoracions del 20N. Bandera de Falange Española, partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera i que sol exhibir-se a les commemoracions del 20N.
Veure Falange Española і 20N
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Falange Española і 29 d'octubre
També conegut com Falange Espanyola, Falange Tradicionalista Española, Jou i les fletxes.
, Buenaventura Durruti, Camises negres, Camp de concentració dels Ametllers, Carles Trias Bertran, Carlos Camps Burón, Carlos Giménez, Carlos Torres Cruz, Carme Ribé Ferré, Carmen Tronchoni Soria, Carrer de Mar, Carrosseries Capella, Casa del Poble de Palma, Casa-Museu de Blasco Ibáñez, Casal Pere Quart, Caserna de la Montaña, Castellar del Vallès, César Augusto Asencio Adsuar, César Elguezábal Hernández, Círculo Ecuestre, Círculos José Antonio, Celestí Boada i Salvador, Chicho Sánchez Ferlosio, Clemente Enríquez de Salamanca Sánchez, Clemente Pamplona Blasco, Club Tennis Taula Badalona, Coll de Finestrelles, Color polític, Companyia interbrigadista ucraïnesa Taràs Xevtxenko, Comunió Tradicionalista, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Consell Nacional del Movimiento, Conservadorisme, Conservatori de l'Ateneu Igualadí, Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, Consultorio de Elena Francis, Contuberni de Múnic, Convent de les Agustines del Corpus Christi, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Corts Espanyoles, Crebinsky, David Jato Miranda, Decret d'Unificació, Demetrio Carceller Segura, Derecha de Cataluña, Desfranquització, Destino (revista), Diari de Balears, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Dióscoro Galindo González, Diego Martínez Barrio, Dionisio Ridruejo Jiménez, Diputació Foral de Navarra, Divisió Azul, Dreta Regional Agrària, Dreta Regional Valenciana, Ducat de Primo de Rivera, Eduardo Haro Tecglen, El año de las luces, El barbero de Sevilla (pel·lícula de 1938), El Resolís, Eleccions a Corts d'Aragó de 1995, Eleccions al Parlament d'Andalusia de 2000, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Galícia de 1997, Eleccions municipals de Crevillent, Els cinc d'Otero, Els grans cementiris sota la lluna, Embajadores en el infierno, Emilio Azarola Gresillón, Emilio Esteban Infantes y Martín, En guàrdia!, Enric Genover i Codina, Enric Ucelay-Da Cal, Enrique Bargés Pozurama, Enrique García-Ramal y Cellalbo, Escolania del Mercadal, Església de Sant Sebastià (Reinosa), Espanyolisme, Esquadró de la mort, Estella, Eufemiano Fuentes Díaz, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugenio Montes Domínguez, Eugenio Suárez Gómez, Eusebi Bertrand i Serra, Euzkadi (diari), Exèrcit d'Àfrica, Falange, Falange Auténtica, Falange Española de las JONS (1976), Falange Española de las JONS (Auténtica), Falange Española Independiente, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falange Espanyola de les JONS, Falanges Libaneses, Falangisme, Félix Ros Cebrián, Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, Federico García Lorca, Federico Moreno Torroba, Federico Soto Mollá, Feixisme, Felicià Maresma i Bosch, Felip Mateu i Llopis, Felipe Arche Hermosa, Fermín Sanz-Orrio y Sanz, Fernando de Guezala Igual, Fernando Flores Arroyo, Fernando Herrero Tejedor, Fernando Morales de Castilla García, Fernando Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Fernando Pulido Goncer, Fernando Solano Costa, Fernando Uriarte Galainena, Fets de 1956, Flechas y Pelayos, Florián Rey, Francesc d'Assís Casas i Llompart, Francesc Jubany i Del Castillo, Francisco Barrado Zorrilla, Francisco Buscarons Úbeda, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Gómez-Jordana Prats, Francisco Javier Lizasoain Muguiro, Francisco Pérez Rojo, Francisco Zaragoza Gomis, Franquisme, Frente de Juventudes, Frente Nacional de Alianza Libre, Frente Nacional Español, Front Català d'Ordre, Fuentes de Andalucía, Fuero del Trabajo, Fuerza Nueva, Gabriel González Taltabull, Gabriel Rabassa Oliver, Gonzalo Torrente Ballester, Governs de la Segona República Espanyola, Gregorio López-Bravo de Castro, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola al mar de les Balears, Heer, Història d'Espanya, Història de Llagostera, Història de Mallorca, Història militar de Gibraltar durant la Segona Guerra Mundial, Hugo Obermaier, I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), Ignacio Carrau Leonarte, Instituto Internacional de Madrid, Jarcha, Jesús Jiménez Momediano, Jesús Suevos Fernández-Jove, Joan Beneyto i Pérez, Joan Busquets i Queralt, Joan Fuster i Ortells, Joan Mas Verd, Joan Planas i Boix, Joan Pujol i García, Joaquín Crespí de Valldaura Caro, Joaquín Zuazagoítia Azcorra, Joaquim Amat i Llopart, Joaquim Doy i Guri, Jorge Fernández Díaz, Jorge Vigón Suero-Díaz, José Abad Gosálbez, José Alonso Mallol, José Andino Núñez, José Antonio García-Noblejas y García-Noblejas, José Antonio Girón de Velasco, José Antonio Primo de Rivera, José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé, José Bono Martínez, José del Castillo Sáenz de Tejada, José Enrique Varela Iglesias, José Félix de Lequerica Erquiza, José Fernández Ramírez, José Finat y Escrivá de Romaní, José Ignacio Alcorta Echevarría, José Luis Arrese Magra, José Mallol Alberola, José Manglano Selva, José Manuel Aizpurúa, José María Adán García, José María Albiñana Sanz, José María de Areilza, José María García Landeira, José María Poblador Álvarez, José Martínez Alejos, José Pemartín Sanjuán, José Ribas Seva, José Solís Ruiz, José Utrera Molina, Josep Antoni Serrallach i Julià, Josep Bonet i Cufí, Josep Burrull i Bonastre, Josep Calatayud Bayà, Josep Maria Fontana i Tarrats, Josep Maria Lladó Bausili, Josep Maria Pons i Guri, Josep Maria Riera i Alfaras, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Roig Trinxant, Jou, Joventuts Hitlerianes, Jovino Fernández Díaz, Juan Carlier Goyenechea, Juan García Suárez, Juan José Espinosa San Martín, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Juan Yagüe Blanco, Julio Mangada Rosenörn, Julio Redondo Sepúlveda, Julio Ruiz de Alda, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Just Cabot i Ribot, K-Hito, Karmele Marchante, Kárpátia, La 1, La Falange, La Mercè (les Corts), La Nación (Espanya), La Traza, Lamberto García Atance, Lavapiés, Léon Degrelle, Lemes del franquisme, Les veus del Pamano (minisèrie), Licio Gelli, Llagostera, Llei d'Amnistia espanyola de 1977, Llei d'Associacions Polítiques, Lleialtat Santsenca, Llibertat (diari), Lliga Catalana (partit), Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista d'alcaldes de Màlaga, Llista de celebritats alcoianes, Llorenç Clar Salvà, Lluís Alemany Pujol, Lluís Marquina i Pichot, Lluís Sitjar Castellà, London Calling, Luciano López Ferrer, Luis Buñuel Portolés, Luis Carrero Blanco, Luis Jover Bedia, Luis Julve Ceperuelo, Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, Luis Mazo Mendo, Luis Nozal López, Luis Rosales Camacho, Luys Santa Marina, Malesherbes (possessió), Mallorca, Manuel Azaña Díaz, Manuel Aznar Acedo, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Díaz Dieste, Manuel Eixea Vilar, Manuel Fraga Iribarne, Manuel García Viñolas, Manuel Giménez Fernández, Manuel Hedilla, Manuel Isasa Navarro, Manuel Lizasoain Muguiro, Manuel Machado Ruiz, Manuel Navarro i Carreras, Manuel Ordovás González, Manuel Pascual Martínez, Manuel Rubio Moscoso, María Rosa Urraca Pastor, María Zambrano Alarcón, Marbella, Margarita Manso, Maria Antònia Vilaseca i Viladot, Mariano Calviño de Sabucedo Gras, Mariano Fernández Bermejo, Mariano Navarro Rubio, Mariano Peñas Gallego, Mariano Salmerón López, Marifé Tey Planas, Matías Vega Guerra, Maximiano García Venero, Máximo Cajal Sarasa, Máximo Pradera Sánchez, Medalla de la Campanya de Rússia, Melchor Rodríguez García, Melquiades Álvarez González-Posada, Menjador social, Mercedes Formica, Mercedes Sanz-Bachiller, Miguel Fleta, Miguel Gómez Sánchez, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, Miguel Rivilla Azcune, Miguel Salvador Arcángel, Milícies Antifeixistes Obreres i Camperoles, Miquel Benavent i Seguí, Miquel Mateu i Pla, Miracle econòmic espanyol, Monforte de Lemos, Montserrat Castells i Gabriel, Monument als caiguts (Barcelona), Monument als Caiguts (Terrassa), Museu del còmic i la il·lustració, Nacionalcatolicisme, Nicasio Álvarez de Sotomayor, Obra Sindical del Hogar, Onésimo Redondo Ortega, Organització politicoadministrativa de Madrid, Oxímoron, Palau de la Música Catalana, Palau Marc, Pare Llanos, Partido Español Nacional Sindicalista, Partido Nacionalista Español, Partit Comunista d'Espanya, Partit Laborista (Espanya), Partit Republicà Radical, Paulí Alcántara Riestra, Pedro Cantero Cuadrado, Pedro Checa, Pedro Gamero del Castillo, Pedro González-Bueno y Bocos, Pedro Laín Entralgo, Pedro Mourlane Michelena, Pedro Segura y Sáenz, Pedro Zaragoza Orts, Pere Vallès i Sucarrats, Pilar Careaga Basabe, Pilar Cernuda, Pilar Primo de Rivera, Plaça de les Cols (Vilanova i la Geltrú), Polaco, Pomporrutas imperiales, Portada/efemèride octubre 29, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Puigpunyent, Racisme a Espanya, Radio Madrid, Rafael Bermudo Ardura, Rafael García Serrano, Rafael Mendizábal Amézaga, Rafael Sánchez Mazas, Raimundo Fernández Cuesta, Ramón Muñoz González y Bernaldo de Quirós, Ramón Ruiz Alonso, Ramón Serrano Suñer, Ramón Valls Figuerola, Ramiro Ledesma Ramos, Ramon Gaya i Massot, Raza, Ràdio Cornellà, Rèquiem per un camperol, Reaccionari, Regne d'Itàlia (1861-1946), Reial Federació Motociclista Espanyola, Reis Catòlics, Repressió del bandidatge i terrorisme durant el franquisme, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Ricardo de la Cierva y Codorníu, Robert Bassas Figa, Ronda española, Rosario Sánchez Mora, Rosendo Villaverde Goncer, Sa Bassa, Sabino Fernández Campo, Salutació feixista, Sant Isidre de Tivenys, Sant Joan de Mollet, Santa Coloma de Gramenet, Santa Maria del Collell, Santiago Grassa Martínez, Santiago Montero Díaz, Sección Femenina, Segona República Espanyola, SEPU, Siete días de enero, Simbologia del franquisme, Simeó Rabasa i Singla, Sindicat Vertical, Sindicato Español Universitario, Sinforiano Madroñero Madroñero, Sociedad Editora Universal, Soldats de Salamina, Soldats de Salamina (pel·lícula), Solidaridad Obrera (diari), Sur (diari), Surcos, Tú estás loco Briones, Teatre de la Comedia, Teatre de la Unió Liberal, Teatro Calderón (Valladolid), Temple Maçònic de Santa Cruz de Tenerife, Temps de Flors, Tercera posició, Tomás Domínguez Arévalo, Tomás Pero-Sanz Zorrilla, Torcuato Luca de Tena, Tornarem, Torre del Felipet, Torre Muntadas, Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, Ultradreta, Unió Militar Espanyola, Unió Monàrquica Nacional, Unión Patriótica, Uniu-vos Germans Proletaris, Vaga de tramvies, València republicana, Valladolid, Valle de Cuelgamuros, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Lis Quibén, Vicente López Rosat, Vicente Menéndez Zapico, Vicente Quiles Fuentes, Vicente Torres Socasau, Wenceslao Jiménez Orive, 13 de febrer, 17 de març, 1933, 1934, 1936, 1991, 20 de novembre, 20N, 29 d'octubre.