Taula de continguts
47 les relacions: Algorisme de Shor, Àlgebra, Calculadora humana, Cent nou, Cent set, Cent vint-i-dos, Cent vint-i-vuit, Conjectura de Collatz, Cos algebraicament tancat, Criptoanàlisi, Demostració invàlida, Descomposició, Descomposició de matrius, Descomposició en valors propis d'una matriu, Distribució de Wishart, Equació característica (càlcul), Euclides, Factorització dels enters, Factorització dels polinomis, Funció zeta de Dedekind, Grup abelià, Identitat notable, Logaritme, Matemàtica pura, Matemàtiques de Babilònia, Mínim comú denominador, Monomi, Multiplicació, Multiplicitat, Nombre 140, Nombre 141, Nombre d'Erdős-Woods, Nombre de Fermat, Nombre de Fibonacci, Nombre de Friedman, Nombre extravagant, Nombre primer de Wagstaff, Període de Pisano, Peter Shor, Polinomi irreductible, Problema RSA, Refacció, Regla de Ruffini, Sistema algebraic computacional, Teoria de nombres algebraics, Trinomi, TuxMath.
Algorisme de Shor
L'algorisme de Shor és un algorisme quàntic per descompondre en factors un nombre N en temps O ((log N)3) i espai O(log N), així nomenat per Peter Shor.
Veure Factorització і Algorisme de Shor
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Factorització і Àlgebra
Calculadora humana
Les calculadores humanes són les persones dels equips de treball dedicats a realitzar càlculs.
Veure Factorització і Calculadora humana
Cent nou
El nombre 109 (CIX) és el nombre natural que segueix al nombre 108 i precedeix al nombre 110.
Veure Factorització і Cent nou
Cent set
El nombre 107 (CVII) és el nombre natural que segueix al nombre 106 i precedeix al nombre 108.
Veure Factorització і Cent set
Cent vint-i-dos
El nombre 122 (CXXII) és el nombre natural que segueix al nombre 121 i precedeix al nombre 123.
Veure Factorització і Cent vint-i-dos
Cent vint-i-vuit
El nombre 128 (CXXVIII) és el nombre natural que segueix al nombre 127 i precedeix al nombre 129.
Veure Factorització і Cent vint-i-vuit
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Veure Factorització і Conjectura de Collatz
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Veure Factorització і Cos algebraicament tancat
Criptoanàlisi
La criptoanàlisi és el conjunt de tècniques utilitzades per a desxifrar codis encriptats sense conèixer el sistema emprat per a la codificació.
Veure Factorització і Criptoanàlisi
Demostració invàlida
A les matemàtiques hi ha diverses demostracions amb contradiccions òbvies.
Veure Factorització і Demostració invàlida
Descomposició
* Descomposició o putrefacció, procés pel qual la matèria orgànica degenera per arribar a una forma més simple.
Veure Factorització і Descomposició
Descomposició de matrius
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra lineal, una descomposició de matrius o factorització de matrius és una factorització d'una matriu en producte de matrius.
Veure Factorització і Descomposició de matrius
Descomposició en valors propis d'una matriu
En l'àmbit matemàtic de l'àlgebra lineal, la descomposició en valors propis (o descomposició espectral) és la factorització d'una matriu en una determinada forma canònica, on la matriu pot representar-se en termes dels seus valors propis i els seus vectors propis.
Veure Factorització і Descomposició en valors propis d'una matriu
Distribució de Wishart
En estadística, la distribució de Wishart és una generalització de la distribució khi quadrat a múltiples dimensions, o en el cas dels graus de llibertat no sencers de la distribució gamma.
Veure Factorització і Distribució de Wishart
Equació característica (càlcul)
En matemàtiques, l'equació característica (o equació auxiliar) és una equació algebraica de grau de la qual depèn la solució d'una equació diferencial d'ordre n donada o equació de diferència.
Veure Factorització і Equació característica (càlcul)
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Factorització і Euclides
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Veure Factorització і Factorització dels enters
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Veure Factorització і Factorització dels polinomis
Funció zeta de Dedekind
En matemàtica, la funció zeta de Dedekind és una sèrie de Dirichlet definida per a tot cos K de nombres algebraics, expressada com \zeta_K (s) on s és una variable complexa.
Veure Factorització і Funció zeta de Dedekind
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Veure Factorització і Grup abelià
Identitat notable
Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.
Veure Factorització і Identitat notable
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Factorització і Logaritme
Matemàtica pura
consulta.
Veure Factorització і Matemàtica pura
Matemàtiques de Babilònia
decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.
Veure Factorització і Matemàtiques de Babilònia
Mínim comú denominador
Divisors de 3 i 8 Rep el nom de mínim comú denominador de dues o més fraccions aquell nombre resultat de calcular el mínim comú múltiple dels denominadors és d'aquestes mateixes fraccions, generalment amb l'objectiu d'obtenir dues (o més) fraccions del mateix denominador i respectivament equivalent a les fraccions inicials.
Veure Factorització і Mínim comú denominador
Monomi
S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).
Veure Factorització і Monomi
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Veure Factorització і Multiplicació
Multiplicitat
En matemàtiques, la multiplicitat d'un membre d'un multiconjunt és el nombre de vegades que aquest pertany al multiconjunt.
Veure Factorització і Multiplicitat
Nombre 140
El nombre 140 (CXL) és el nombre natural que segueix al nombre 139 i precedeix al nombre 141.
Veure Factorització і Nombre 140
Nombre 141
El nombre 141 (CXLI) és el nombre natural que segueix al nombre 140 i precedeix al nombre 142.
Veure Factorització і Nombre 141
Nombre d'Erdős-Woods
En teoria de nombres, es diu que un nombre enter positiu k és un nombre d'Erdős-Woods si té la següent propietat: existeix un nombre positiu a tal que en la seqüència (a, a+1,...,a+k) d'enters consecutius, cada element de la sèrie té un factor comú amb un dels extrems de la sèrie (a i a+k).
Veure Factorització і Nombre d'Erdős-Woods
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Veure Factorització і Nombre de Fermat
Nombre de Fibonacci
Una tessel·lació de quadrats amb longitud de costat igual als nombres de la successió de Fibonacci: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13 i 21. En matemàtiques, els nombres de Fibonacci, sovint denotats, formen una sèrie, anomenada successió de Fibonacci, tal que cada nombre de la sèrie és la suma dels dos nombres anteriors, prenent com a valors inicials de la sèrie 0 i 1.
Veure Factorització і Nombre de Fibonacci
Nombre de Friedman
En teoria de nombres, un nombre de Friedman és un nombre enter el qual al ser representat en un determinat sistema de numeració, és el resultat d'una expressió no trivial utilitzant tots els seus dígits en combinació amb qualsevol altra operació aritmètica bàsica (suma, resta, multiplicació i divisió), el negatiu, parèntesis, potenciació, i concatenació.
Veure Factorització і Nombre de Friedman
Nombre extravagant
Un nombre extravagant és un nombre natural que té menys dígits que la quantitat de dígits en la seva factorització en nombres primers (incloent-hi exponents).
Veure Factorització і Nombre extravagant
Nombre primer de Wagstaff
Un nombre primer de Wagstaff és un nombre primer p de la forma on q és un altre nombre primer senar.
Veure Factorització і Nombre primer de Wagstaff
Període de Pisano
The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences. OEIS Foundation. En teoria de nombres, el període de Pisano \pi(n) essent n qualsevol nombre enter, és la funció periòdica resultant d'aplicar un mòdul n a la successió de Fibonacci.
Veure Factorització і Període de Pisano
Peter Shor
Peter Shor Williston (Nova York, 14 d'agost de 1959) és un professor estatunidenc de matemàtiques aplicades al MIT, famós pel seu treball en computació quàntica, en particular per elaborar l'algorisme de Shor, un algorisme quàntic de factorització exponencialment més ràpid que el millor algorisme conegut actualment que s'executa en un ordinador clàssic.
Veure Factorització і Peter Shor
Polinomi irreductible
En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).
Veure Factorització і Polinomi irreductible
Problema RSA
En criptografia, el problema RSA es refereix a la dificultat d'efectuar una operació de clau privada mitjançant el sistema criptogràfic RSA coneixent tan sols la clau pública.
Veure Factorització і Problema RSA
Refacció
Refacció és el procés mitjançant el qual es fa una reescriptura d'un material escrit per tal de facilitar la seva comprensió i millorar-ne la seva estructura interna.
Veure Factorització і Refacció
Regla de Ruffini
En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r.
Veure Factorització і Regla de Ruffini
Sistema algebraic computacional
Un sistema algebraic computacional o sistema d'àlgebra computacional (SAC) (CAS, de l'anglès computer algebra system) és un programa d'ordinador o calculadora avançada que facilita el càlcul simbòlic.
Veure Factorització і Sistema algebraic computacional
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Veure Factorització і Teoria de nombres algebraics
Trinomi
En l'àlgebra elemental, un trinomi és un polinomi que consta de tres termes o monomis.
Veure Factorització і Trinomi
TuxMath
TuxMath és un joc educatiu per a alumnes de primària, dissenyat per tal de practicar operacions aritmètiques senzilles de sumes, restes, multiplicacions i divisions.
Veure Factorització і TuxMath
També conegut com Descomposició factorial.