Taula de continguts
22 les relacions: Basílica d'Atocha, Batalla de Honnecourt, Bernat de Merode, Camí dels espanyols, Casal d'Àustria, Diego Velázquez de Cuéllar, Estats Generals dels Països Baixos, Fúria espanyola, Fúria espanyola (Anvers), Fúria espanyola (Maastricht), Fúria espanyola (Mechelen), Filip van Montmorency-Nivelle, Fugida de les Oques Salvatges, Julián Romero i el seu sant patró, Llarga Guerra Turca, Luis Abarca de Bolea y Castro, Milacre d'Empel, Papenkreek, Philippe-Christine de Lalaing, Revolta dels Països Baixos, Setge de Breda (1625), Unió d'Arràs.
Basílica d'Atocha
La Basílica d'Atocha és un temple catòlic al Districte de Retiro de la vila de Madrid.
Veure Exèrcit de Flandes і Basílica d'Atocha
Batalla de Honnecourt
La batalla de Honnecourt va tenir lloc el 26 de maig de 1642, durant la Guerra Francoespanyola (1635-1659) de 1635 a 1659.
Veure Exèrcit de Flandes і Batalla de Honnecourt
Bernat de Merode
Bernat de Merode és un noble liegès.
Veure Exèrcit de Flandes і Bernat de Merode
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Veure Exèrcit de Flandes і Camí dels espanyols
Casal d'Àustria
Retrat de Felip II d'Espanya, obra de Sofonisba Anguissola. El Casal d'Àustria és el nom amb què es coneix la dinastia dels Habsburg, regnant a la Monarquia Hispànica en els segles i; des de la Concòrdia de Villafáfila (27 de juny de 1506), en què Felip el Bell és reconegut com a rei consort de la Corona de Castella, i queda per al seu sogre, Ferran el Catòlic, la Corona d'Aragó; fins a la mort, sense hereus, de Carles II l'Embruixat (1 de novembre de 1700), que va provocar la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Exèrcit de Flandes і Casal d'Àustria
Diego Velázquez de Cuéllar
Casa de Diego Velázquez a Santiago de Cuba Diego Velazquez de Cuéllar (Cuéllar, 1465 - Santiago de Cuba, 1524) fou un conquistador espanyol, governador de Cuba des de 1511 fins a la seva mort el 1524.
Veure Exèrcit de Flandes і Diego Velázquez de Cuéllar
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Veure Exèrcit de Flandes і Estats Generals dels Països Baixos
Fúria espanyola
Diverses matances dels Terços de Flandes espanyols després de la fallida del deute sobirà de l'Imperi Espanyol durant la Revolta dels Països Baixos.
Veure Exèrcit de Flandes і Fúria espanyola
Fúria espanyola (Anvers)
La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat d'Anvers per tropes espanyoles amotinades que va començar el 4 de novembre del 1576, durant la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Exèrcit de Flandes і Fúria espanyola (Anvers)
Fúria espanyola (Maastricht)
La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Maastricht per tropes espanyoles amotinades el 20 d'octubre del 1576 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Exèrcit de Flandes і Fúria espanyola (Maastricht)
Fúria espanyola (Mechelen)
La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Mechelen per tropes espanyoles el 2 al 5 d'octubre del 1572 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Exèrcit de Flandes і Fúria espanyola (Mechelen)
Filip van Montmorency-Nivelle
Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.
Veure Exèrcit de Flandes і Filip van Montmorency-Nivelle
Fugida de les Oques Salvatges
castell de Portumna. Museu patrimonial de les Oques Salvatges. La Fugida de les Oques Salvatges fa referència a la partida dels exèrcits jacobites irlandesos dirigits per Patrick Sarsfield amb direcció a França, segons els termes del Tractat de Limerick de 3 d'octubre de 1691 que va posar fi a la Guerra Guillemita d'Irlanda.
Veure Exèrcit de Flandes і Fugida de les Oques Salvatges
Julián Romero i el seu sant patró
Julián Romeo i el seu sant patró és un llenç atribuït a El Greco.
Veure Exèrcit de Flandes і Julián Romero i el seu sant patró
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Veure Exèrcit de Flandes і Llarga Guerra Turca
Luis Abarca de Bolea y Castro
Luis Abarca de Bolea y Castro-Fernández de Híjar (Madrid, 2 de setembre de 1617-15 d'octubre de 1653) II marquès de Torres, fou un noble, militar i escriptor castellà.
Veure Exèrcit de Flandes і Luis Abarca de Bolea y Castro
Milacre d'Empel
El Milacle o Batalla d'Empel va ocórrer els dies 7 i 8 de desembre de 1585 durant la Guerra dels Vuitanta Anys, en la qual un terç de l'exèrcit espanyol, comandat pel mestre de camp Francisco Arias de Bobadilla, es va enfrontar i va derrotar en condicions molt adverses una flota de deu navilis dels rebels dels Estats Generals dels Països Baixos, sota comandament de l'almirall Hohenlohe-Neuenstein.
Veure Exèrcit de Flandes і Milacre d'Empel
Papenkreek
El Papenkreek és un curs d'aigua fronterer que desguassa el Meulekreek i el pòlder Papenpolder entre Middelburg i Eede (Sluis), entre les fites número 352 i 354 de la frontera belgo-neerlandesa, pactada el 1843.
Veure Exèrcit de Flandes і Papenkreek
Philippe-Christine de Lalaing
Philippe-Christine de Lalaing (1545, probablement à Condé-1582, Anvers), o Marie-Christine de Lalaing, era la filla del comte Carles II de Lalaing i Marie de Montmorency-Nivelle.
Veure Exèrcit de Flandes і Philippe-Christine de Lalaing
Revolta dels Països Baixos
La revolta dels Països Baixos (1566 o 1568–1648)Aquest article considera que l'any d'inici va ser el 1568, ja que aquest fou l'any en què es van produir els primers combats entre els exèrcits.
Veure Exèrcit de Flandes і Revolta dels Països Baixos
Setge de Breda (1625)
El setge de Breda de 1625 va tenir lloc durant el transcurs de la Guerra europea dels Trenta Anys i de la Guerra dels Vuitanta Anys a Flandes, que enfrontava els terços espanyols de l'exèrcit de Flandes amb les forces de les Províncies Unides dels Països Baixos; la ciutat fortalesa de Breda, sota el govern de Justí de Nassau, va ser assetjada i finalment conquistada pels exèrcits espanyols sota el comandament d'Ambrosio Spínola l'any 1625.
Veure Exèrcit de Flandes і Setge de Breda (1625)
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Veure Exèrcit de Flandes і Unió d'Arràs
També conegut com Terços de Flandes.