Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Ariet, Batalla de Cissa, Batalla de Panormus, Batalla del Cap Ecnomus, Batalla del Crimís, Bocchetta di Altare, Cartago, Edat antiga als Països Catalans, Empúries, Exèrcit romà, Falàrica, Foner balear, Gai Furi Pàcil (cònsol 251 aC), Gastrafetes, Gètuls, Guerres Púniques, Història de Cartago, Història de Líbia, Història de les Illes Balears, Legió Sagrada de Cartago, Leontinos, Loxodonta africana pharaoensis, Marina cartaginesa, Númides, Península Ibèrica cartaginesa, Període romà als Països Catalans, Pla de Santa Bàrbara, Ports púnics de Cartago, Segona Guerra Púnica, Servi Fulvi Petí Nobílior, Setge d'Aspis, Setge de Lilibèon, Setge de Sagunt, Vall dels Temples, 204 aC, 218 aC, 240 aC, 406 aC.
Ariet
Ús d'un ariet. Il·lustració de 1845 de Knight, Charles. ''Old England: A Pictorial Museum''. Un ariet (del llatí, arĭete, amb el mateix significat) és un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificació.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Ariet · Veure més »
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Batalla de Cissa · Veure més »
Batalla de Panormus
La batalla de Palerm va enfrontar a l'exèrcit consular romà dirigit per Luci Cecili Metel i als cartaginesos dirigits per Àsdrubal l'any 251 aC en la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Batalla de Panormus · Veure més »
Batalla del Cap Ecnomus
La batalla del Cap Ecnomus es va lliurar l'any 256 aC entre les armades romana i cartaginesa davant el Cap Ecnomus (actual anomenat Poggio di Sant'Angelo, Sicília) durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Batalla del Cap Ecnomus · Veure més »
Batalla del Crimís
La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Batalla del Crimís · Veure més »
Bocchetta di Altare
Carretera del Coll de Cadibona La Bocchetta di Altare (459 msnm), coneguda també com a Bocchetta di Cadibona o Colle de Cadibona), és una rellevant collada situada al municipi d'Altare a la província de Savona. S'accepta clàssicament i convencional com el límit que separa els Alps dels Apenins, específicament els Alps Ligurs dels Apenins Ligurs. Va ser objecte de polèmica entre els geògrafs del segle XIX: per exemple, l'advocat Pietro Canepa, amb el seu opuscle, volia demostrar que el límit raonable per als Alps és la Punta Marguareis i pels Apenins el Mont Saccarello. Malgrat això, i amb un punt de vista geològic, la Guida Rossa del Touring Club Italiano indica el Passo dei Giovi, situat immediatament a l'oest de la falla anomenada Línia di Sestri-Voltaggio, que representa el punt de transició geo-morfològic entre els dos sistemes muntanyosos. El SOIUSA accepta la primera hipòtesi. Al coll s'hi arriba recorrent la carretera estatal 29 del Colle di Cadibona. A prop del port transiten també la Autostrada A6 Torí-Savona i la via fèrria Savona-San Giuseppe di Cairo. El port és el punt final de l'Alta Via dei Monti Liguri. El punt més baix de la divisòria d'aigües ligur-padana és en realitat el Colle de Santa Libera (441 msnm), situat a 1,7 km de distància en direcció nord. Tot i així el port de Cadibona és des de sempre el preferit com el punt de pas perquè s'arriba més fàcilment des de Vado Ligure.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Bocchetta di Altare · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Cartago · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Empúries · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Exèrcit romà · Veure més »
Falàrica
La falàrica era una arma llancívola antiga, com una javelina, de fusta de teix, que en algunes ocasions s'utilitzava com una arma incendiària, envoltant la punta amb estopa impregnada amb pega grega o quitrà encès.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Falàrica · Veure més »
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Foner balear · Veure més »
Gai Furi Pàcil (cònsol 251 aC)
Gai Furi Pàcil (en Gaius Furius Pacilus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Gai Furi Pàcil (cònsol 251 aC) · Veure més »
Gastrafetes
setge de Mòtia. El gastrafetes (en grec antic γαστραφέτης, literalment 'ventre arquejat') era una arma de no torsió, una ballesta portàtil, usada pels antics grecs.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Gastrafetes · Veure més »
Gètuls
Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Gètuls · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Guerres Púniques · Veure més »
Història de Cartago
Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Història de Cartago · Veure més »
Història de Líbia
Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Història de Líbia · Veure més »
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Història de les Illes Balears · Veure més »
Legió Sagrada de Cartago
data.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Legió Sagrada de Cartago · Veure més »
Leontinos
Ciutats de la Magna Grècia amb la ubicació de Leontinos, a la costa oriental de Sicília Leontinos (Λεοντῖνοι), l'actual Lentini, fou una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a 12 km de la costa, prop del llac de Lentini.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Leontinos · Veure més »
Loxodonta africana pharaoensis
Lelefant cartaginès (Loxodonta africana pharaoensis), també anomenat elefant nord-africà, elefant del bosc nord-africà o elefant de l'Atles és una possible subespècie de l'elefant africà (Loxodonta africana), que va existir al nord d'Àfrica fins a la seva extinció en temps dels antics romans.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Loxodonta africana pharaoensis · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Marina cartaginesa · Veure més »
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Númides · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Període romà als Països Catalans
Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Període romà als Països Catalans · Veure més »
Pla de Santa Bàrbara
El Pla de Santa Bàrbara és un turó en plena vila de Montblanc (la Conca de Barberà), de fet un petit altiplà que s'eleva una vintena de metres del terreny circumdant.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Pla de Santa Bàrbara · Veure més »
Ports púnics de Cartago
Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Ports púnics de Cartago · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Servi Fulvi Petí Nobílior
Servi Fulvi Petí Nobílior (Servius Fulvius M. f. M. n. Paetinus Nobilior) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Servi Fulvi Petí Nobílior · Veure més »
Setge d'Aspis
El setge d'Aspis va ser un esdeveniment ocorregut l'any 256 aC, durant la Primera Guerra Púnica, entre l'exèrcit romà dirigit pels cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong i l'exèrcit cartaginès que guarnia la ciutat d'Aspis (l'actual Kélibia).
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Setge d'Aspis · Veure més »
Setge de Lilibèon
El setge de Lilibèon (250 aC) va ser una batalla de la Primera Guerra Púnica que va enfrontar a un exèrcit consular romà dirigit per Gai Atili Règul Serrà i Luci Manli Vulsó Llong contra un exèrcit cartaginès sota el comandament del general Himilcó.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Setge de Lilibèon · Veure més »
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Setge de Sagunt · Veure més »
Vall dels Temples
La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і Vall dels Temples · Veure més »
204 aC
El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і 204 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і 218 aC · Veure més »
240 aC
Sense descripció.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і 240 aC · Veure més »
406 aC
El 406 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Exèrcit cartaginès і 406 aC · Veure més »
