Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Ambaixada romana (Pirros, 279 aC), Anc Marci, Artag d'Ibèria, Assassinat de Juli Cèsar, Aulus Atili Calatí, Aurelià, Òstia, Balbí, Batalla d'Arretium, Batalla d'Heraclea, Batalla de Barbalissos, Batalla de Châlons (274), Batalla de Crisòpolis, Batalla de Telamon, Batalla del Metaure, Batalla del Trèbia (218 aC), Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Capitó de Lícia, Conquesta romana de Britànnia, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Dalmaci Cèsar, Dinastia constantiniana, Dioclecià, Dura Europos, Edat antiga als Països Catalans, Escató, Eutropi, Fúria Sabínia Tranquil·lina, Felicíssim, Fest (historiador), Flavi, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Juli Constant, Flavi Renat Vegeci, Gai Atili Règul, Gai Cassi Longí (cònsol 124 aC), Gai Duili (cònsol), Gai Mari, Gai Senti Saturní (cònsol any 4), Galeri, Gens Fàbia, Gens Flàvia, Gneu Corneli Escipió Asina, Gneu Senti Saturní (cònsol any 41), Gordià III, Guerres dàcies, ..., Guerres romano-perses, Helvecis, Henry de Huntingdon, Himilcó Famees, Història Augusta, Hostilià, Júlia Domna, Joan Martí Cordero i Oliver, Jovià, Juli Asclepiòdot, Leges regiae, Lelià, Liburna, Licini II, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista d'historiadors romans, Llista de ciutats d'Etrúria, Luci Cluenci, Luci Juli Libó, Magnenci Decenci, Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC), Marc Aureli Car, Marc Aureli Mari, Marc Aureli Probe, Marc Aureli Quintil, Marc Emilià, Marc Tici el Jove, Marc Valeri Messal·la Corví, Mauretània, Mitridates VI Eupàtor, Mont Cavo, Muralla d'Offa, Numa Pompili, Numerià, Ormuz Kuixanxa, Orodes d'Aghuània, Pau el Diaca, Pau Orosi, Peani, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Pesta antonina, Pons Salarius, Quinquegentians, Quirí, Ròmul i Rem, Roma traditoribus non praemiat, Saxons, Sever II, Tarquini Prisc, Tètric I, Temple de Júpiter Capitolí, Tervings, Tetrarquia, Tigranocerta, Tit Manli Imperiós Torquat, Titus Livi, Trebonià Gal, Valerià, Varronià, Veios, Volusià, 287 aC, 369. Ampliar l'índex (64 més) »
Ambaixada romana (Pirros, 279 aC)
El Senat romà va enviar una ambaixada a l'Epir l'any 279 aC.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Ambaixada romana (Pirros, 279 aC) · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Anc Marci · Veure més »
Artag d'Ibèria
Artag en georgià: არტაგ (també Artoces), fou un rei d'Ibèria del Caucas que va governar des del 81 aC al 65 aC (o 78 a l3 aC segons Tumanoff).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Artag d'Ibèria · Veure més »
Assassinat de Juli Cèsar
Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »
Aulus Atili Calatí
Aulus Atili Calatí (en Aulus Atilius Calatinus) va ser un general romà de la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Aulus Atili Calatí · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Aurelià · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Òstia · Veure més »
Balbí
Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Balbí · Veure més »
Batalla d'Arretium
La Batalla d'Arretium va tenir lloc a Arretium l'any 284 aC entre la República Romana i algunes tribus celtes, principalment els sènons i els bois.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla d'Arretium · Veure més »
Batalla d'Heraclea
La Batalla de Heraclea va tenir lloc al 280 aC entre els romans sota el comandament del cònsol Publi Valeri Leví i les forces combinades de grecs de l'Epir, Tàrent, Túrios, Metapont, i Heraclea sota el comandament del rei Pirros de l'Epir.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla d'Heraclea · Veure més »
Batalla de Barbalissos
La Batalla de Barbalissos es va lliurar a Barbalissos l'any 253, entre l'imperi Sassànida i Roma.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla de Barbalissos · Veure més »
Batalla de Châlons (274)
La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla de Châlons (274) · Veure més »
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla de Crisòpolis · Veure més »
Batalla de Telamon
La Batalla de Telamon va ser un enfrontament entre la República Romana i una aliança de gals el 224 aC.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla de Telamon · Veure més »
Batalla del Metaure
La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla del Metaure · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Capitó de Lícia
Capitó de Lícia (en grec Καπίτων, en llatí Capito) va ser un historiador grec que menciona Suides.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Capitó de Lícia · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Constantí I el Gran · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Crisi del segle III · Veure més »
Dalmaci Cèsar
Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Dalmaci Cèsar · Veure més »
Dinastia constantiniana
La dinastia constantiniana pren el seu nom de Constantí I, encara que no va ser el primer d'aquesta dinastia que va regnar.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Dinastia constantiniana · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Dioclecià · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Dura Europos · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Escató
Veti Escató o Veti Cató (en Vettius Scato o Vettius Cato) va ser un general dels aliats italians revoltats a la guerra social (90 aC).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Escató · Veure més »
Eutropi
* Eutropi (pare de Constanci Clor), cavaller romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Eutropi · Veure més »
Fúria Sabínia Tranquil·lina
Fúria Sabínia Tranquil·lina (Furia Sabinia Tranquillina) fou la filla de Misiteu, prefecte del pretori, i esposa de Gordià III.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Fúria Sabínia Tranquil·lina · Veure més »
Felicíssim
Felicíssim (en llatí) fou un funcionari civil que va treballar per l'emperador romà Aurelià i estava encarregat de la direcció de la casa de la moneda de Roma.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Felicíssim · Veure més »
Fest (historiador)
Fest (Festus) fou un polític i historiador romà del que va florir en temps de l'emperador Valent.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Fest (historiador) · Veure més »
Flavi
* Flavi (lucà), polític lucà del temps de la segona guerra púnica.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Flavi · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Flavi Dalmaci · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Flavi Renat Vegeci · Veure més »
Gai Atili Règul
Gai Atili Règul (en Caius Atilius M. F. M. N. Regulus) va ser un magistrat romà, probablement fill de Marc Atili Règul, cònsol dues vegades.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gai Atili Règul · Veure més »
Gai Cassi Longí (cònsol 124 aC)
Gai Cassi Longí (Caius Cassius C. F. C. N. Longinus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gai Cassi Longí (cònsol 124 aC) · Veure més »
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gai Duili (cònsol) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gai Mari · Veure més »
Gai Senti Saturní (cònsol any 4)
Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà fill de Gai Senti Saturní, cònsol l'any 19 aC.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gai Senti Saturní (cònsol any 4) · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Galeri · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gens Fàbia · Veure més »
Gens Flàvia
La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gens Flàvia · Veure més »
Gneu Corneli Escipió Asina
Gneu Corneli Escipió Asina (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Asina) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gneu Corneli Escipió Asina · Veure més »
Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)
Gneu Senti Saturní (en llatí Cnaeus Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gneu Senti Saturní (cònsol any 41) · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Gordià III · Veure més »
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Guerres dàcies · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Guerres romano-perses · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Helvecis · Veure més »
Henry de Huntingdon
Henry de Huntingdon (en llatí:; c. 1088 – c. 1157), fou un historiador anglès del, famós per la seva, escrita en llatí, considerada la font documental més important sorgida de la ploma d'un clergue secular.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Henry de Huntingdon · Veure més »
Himilcó Famees
Himilcó Famees (en llatí Himilco Phameas o Phamaeas, en grec antic Ἱμίλκων Φαμαίας o Φαμέας) va ser un general cartaginès que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Himilcó Famees · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Història Augusta · Veure més »
Hostilià
Hostilià (Gaius Valens Hostilianus Messius Quintus Augustus) (235? - 251) va ser emperador romà a la mort del seu pare Deci i del seu germà Herenni Etrusc.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Hostilià · Veure més »
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Júlia Domna · Veure més »
Joan Martí Cordero i Oliver
Joan Martí Cordero i Oliver, en castellà Juan Martín Cordero, (València, 11 de novembre de 1531 – Moixent, ca. 1600) fou un traductor i teòleg valencià.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Joan Martí Cordero i Oliver · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Jovià · Veure més »
Juli Asclepiòdot
Juli Asclepiòdot (en llatí Iulius Asclepiodotus) va ser un magistrat i militar romà del.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Juli Asclepiòdot · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Leges regiae · Veure més »
Lelià
Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Lelià · Veure més »
Liburna
Birrems romans, probablement liburnes, de l'estol del Danubi en les guerres de Trajà contra els dacis. La Liburna o Liburnica és una embarcació que té el seu origen a la Libúrnia, província de Dalmàcia i que s'emprava en la pirateria.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Liburna · Veure més »
Licini II
Licini II (en llatí Flavius Valerius Licinianus Licinius) va ser fill de l'emperador Licini I i de Constància o Constantina (germana de Constantí I el Gran).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Licini II · Veure més »
Llista d'autors antics en llatí de tradició directa
Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa · Veure més »
Llista d'historiadors romans
A continuació es presenta una llista dels historiadors romans més destacats de l'època clàssica.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Llista d'historiadors romans · Veure més »
Llista de ciutats d'Etrúria
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »
Luci Cluenci
Luci Cluenci (en llatí Lucius Cluentius, al que Eutropi anomena Aule Cluenci, (Aulus Cluentius) era un general dels italians durant la guerra social. Va derrotar a Sul·la a la rodalia de Pompeis, però després el mateix Sul·la el va derrotar, l'any 89 aC i va perdre trenta mil homes en la fugida cap a Nola i vint mil més van morir davant els murs d'aquesta ciutat quan els habitants només van voler obrir una porta per por que Sul·la entrés per alguna si se'n obrien més. El mateix general Cluenci va morir en la lluita davant de Nola.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Luci Cluenci · Veure més »
Luci Juli Libó
Senatus Populusque Romanus Luci Juli Libó (en llatí Lucius Julius Libo) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Luci Juli Libó · Veure més »
Magnenci Decenci
Magnenci Decenci (en llatí Magnentius Decentius, que de fet apareix a les monedes com Magn. Decentius i podria ser també per Magne Decenti) va ser un militar romà nomenat cèsar l'any 351 per l'emperador Magnenci, després de la mort de Constant l'any 350.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Magnenci Decenci · Veure més »
Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC) · Veure més »
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Aureli Car · Veure més »
Marc Aureli Mari
Moneda de Marc Aureli Mari Marc Aureli Mari (Marcus Aurelius Marius), emperador l'any 268 de l'Imperi de les Gàl·liesA.H.M.Jones, J.R. Martindale, pàg.562 i un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Aureli Mari · Veure més »
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Aureli Probe · Veure més »
Marc Aureli Quintil
Marc Aureli Quintil (en llatí) fou emperador romà, germà de l'emperador Marc Aureli Claudi el Gòtic.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Aureli Quintil · Veure més »
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Emilià · Veure més »
Marc Tici el Jove
Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Tici el Jove · Veure més »
Marc Valeri Messal·la Corví
Marc Valeri Messal·la Corví (en Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Corvinus) va ser un magistrat, escriptor i orador romà que a l'època de la transició de la República i a l'imperi d'August.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Marc Valeri Messal·la Corví · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Mauretània · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Mont Cavo
El Mont Cavo, antigament Mont Albà, és la segona muntanya per alçada del Massís Albà, que pertany a una àrea geogràfica anomenada zona volcànica del Laci, per estar dominada per volcans que va deixar d'estar actius fa 10.000 anys.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Mont Cavo · Veure més »
Muralla d'Offa
Dibuix esquemàtic de secció vertical. El mur d'Offa (en anglès:, en gal·lès) és una antiga construcció defensiva de l'illa de la Gran Bretanya que forma una línia d'uns 240 km consistent en un fossat seguit d'un mur de terra en el costat oriental.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Muralla d'Offa · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Numa Pompili · Veure més »
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Numerià · Veure més »
Ormuz Kuixanxa
Ormuz Kuixanxa (Hormozd Kušānšāh) fou un príncep sassànida que va governar la regió anomenada Kušān, al nord-est de l'imperi, que havia estat la terra dels kuixans.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Ormuz Kuixanxa · Veure més »
Orodes d'Aghuània
Orodes d'Aghuània, (en grec antic Ὀρώδης) va ser un rei dels aghuans o albanesos del Caucas.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Orodes d'Aghuània · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Pau el Diaca · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Eutropi (historiador) і Pau Orosi · Veure més »
Peani
Peani (en llatí Paeanius, en grec) va ser l'autor d'una traducció al grec del llibre Breviarium ab Urbe condita escrit per Eutropi.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Peani · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Període romà a Catalunya · Veure més »
Període romà al País Valencià
El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Període romà al País Valencià · Veure més »
Pesta antonina
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Pesta antonina · Veure més »
Pons Salarius
El pont Salario —en llatí — és un pont italià travessat per la via Salària, que creua el riu Aniene (antigament Anio) a uns 4 km de Roma.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Pons Salarius · Veure més »
Quinquegentians
Els Quinquegentians o Quinquegentanei o Quinquiegentiani (Nacions Quinquegentians: Aureli Víctor 39,22; Quinquegentiani, Eutropi, Breviarium ab urbe condita, 9,22) eren una població amaziga del nord d'Àfrica (una federació, ens sembla entendre pel nom, quinque-gent, és a dir, "cinc tribus") que es van revoltar contra l'Imperi Romà a l'època de Dioclecià.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Quinquegentians · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Quirí · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Ròmul i Rem · Veure més »
Roma traditoribus non praemiat
Roma traditoribus non praemiat és una frase en llatí utilitzada a l'Antiga Roma, que literalment significa 'Roma no paga traïdors'.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Roma traditoribus non praemiat · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Saxons · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Sever II · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tarquini Prisc · Veure més »
Tètric I
Gai Pius Esuvi Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), conegut com a Tètric I, va ser un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tètric I · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tervings · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tetrarquia · Veure més »
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tigranocerta · Veure més »
Tit Manli Imperiós Torquat
Tit Manli Imperiós Torquat (en Titus Manlius L. F. A. N. Imperiosus Torquatus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Tit Manli Imperiós Torquat · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Titus Livi · Veure més »
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Trebonià Gal · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Valerià · Veure més »
Varronià
Varronià (en Varronianus) va ser un príncep imperial romà.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Varronià · Veure més »
Veios
Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Veios · Veure més »
Volusià
Volusià (en llatí) fou un emperador romà, fill de Trebonià Gal.
Nou!!: Eutropi (historiador) і Volusià · Veure més »
287 aC
Sense descripció.
Nou!!: Eutropi (historiador) і 287 aC · Veure més »
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Eutropi (historiador) і 369 · Veure més »
