Taula de continguts
39 les relacions: Agàsicles, Agíades, Agesilau II, Agis III, Agis IV, Anaxàndrides I, Anaxàndrides II, Anaxidam, Aristó d'Esparta, Arquelau d'Esparta, Arquidam I, Arquidam II, Arquidam III, Arquidam IV, Arquidam V, Carilau d'Esparta, Cleòmbrot I d'Esparta, Cratesiclea, Demarat d'Esparta, Diarquia, Educació espartana, Esparta, Eudàmides I, Eudàmides II, Euridàmides, Euripont, Gerúsia, Guerra contra Nabis, Leotíquides (rei), Llista d'antics grecs, Llista de reis d'Esparta, Pèlops d'Esparta, Pròclida, Quiló d'Esparta, Rei d'Esparta, Soos, Teopomp, Teopomp d'Esparta, Zeuxidam d'Esparta.
Agàsicles
Agàsicles, també Agèsicles o Egèsicles (en grec antic Ἀγασικλῆς (dòric), Ἀγησικλῆς o Ἠγησικλῆς (jònico-àtic); en Agasicles o Agesicles) va ser rei d'Esparta, el 14è de la línia dels euripòntides i contemporani de l'agíade Lleó.
Veure Euripòntida і Agàsicles
Agíades
Els agíades (en grec antic Ἀγιάδαι "Agiadai") foren els membres de la dinastia agíada que va governar Esparta juntament amb els euripòntides.
Veure Euripòntida і Agíades
Agesilau II
Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).
Veure Euripòntida і Agesilau II
Agis III
Agis III fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.
Veure Euripòntida і Agis III
Agis IV
Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.
Veure Euripòntida і Agis IV
Anaxàndrides I
Anaxàndrides I (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) era fill de Teopomp, que va ser el novè rei euripòntida d'Esparta.
Veure Euripòntida і Anaxàndrides I
Anaxàndrides II
Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíada, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.
Veure Euripòntida і Anaxàndrides II
Anaxidam
Anaxidam (en Ἀναξίδαμος; en Anaxidamus) va ser rei d'Esparta de la branca dels euripòntides.
Veure Euripòntida і Anaxidam
Aristó d'Esparta
Aristó (en grec Ἀρίστων Ariston) va ser rei d'Esparta (560 aC-510 aC).
Veure Euripòntida і Aristó d'Esparta
Arquelau d'Esparta
Arquelau d'Esparta (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") va ser el setè rei de la dinastia dels agíades d'Esparta, fill d'Agesilau I i contemporani de Carilau d'Esparta, l'altre rei de la dinastia euripòntida, junt amb el qual va conquerir Egis, a la frontera arcàdia, que segons alguns historiadors va ser conquerida després de revoltar-se, però que probablement era ocupada per primer cop.
Veure Euripòntida і Arquelau d'Esparta
Arquidam I
Arquidam I (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 12è de la línia dels europòntides, fill d'Anaxídamos al que va succeir.
Veure Euripòntida і Arquidam I
Arquidam II
Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides.
Veure Euripòntida і Arquidam II
Arquidam III
Arquidam III (Archidamus) va ser rei d'Esparta el 20è dels europòntides, de l'any 360 aC al 338 aC.
Veure Euripòntida і Arquidam III
Arquidam IV
Arquidam IV (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta, el 23è dels europòntides.
Veure Euripòntida і Arquidam IV
Arquidam V
Arquidam V (Archidamus) fou rei d'Esparta, el 27è dels europòntides durant els anys 228 aC i 227 aC.
Veure Euripòntida і Arquidam V
Carilau d'Esparta
Carilau o Caril·le (en llatí Charilaus o Charillus, en grec antic Χαρίλαος, Χάριλλος "Kharílaos, Khárillos"), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (entre els anys 780 a 750 aC).
Veure Euripòntida і Carilau d'Esparta
Cleòmbrot I d'Esparta
Cleòmbrot I d'Esparta (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser el 23è rei d'Esparta de la línia Agida.
Veure Euripòntida і Cleòmbrot I d'Esparta
Cratesiclea
Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.
Veure Euripòntida і Cratesiclea
Demarat d'Esparta
Demarat (Demaratus) va ser rei euripòntida d'Esparta en una data cap a l'any 510 aC fins aproximadament el 491 aC.
Veure Euripòntida і Demarat d'Esparta
Diarquia
La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.
Veure Euripòntida і Diarquia
Educació espartana
XIX de nois espartans fent exercici mentre unes noies en fan befa. Leducació espartana (grec àtic: ἀγωγή, agogè; grec dòric: ἀγωγά, agogà) fou el programa rigorós d'educació i entrenament imposat a tots els ciutadans d'Esparta de sexe masculí tret dels primogènits de les dinasties regnants dels agíades i els euripòntides.
Veure Euripòntida і Educació espartana
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Euripòntida і Esparta
Eudàmides I
Eudàmides I (en llatí Eudamidas, en grec antic Εὐδαμίδας) va ser rei d'Esparta.
Veure Euripòntida і Eudàmides I
Eudàmides II
Eudàmides II (en llatí Eudamidas en grec antic Εὐδαμίδας) fou rei d'Esparta al final del segle III aC.
Veure Euripòntida і Eudàmides II
Euridàmides
Euridàmides (en llatí Eurydamidas, en grec antic Εὐρυδαμίδας) fou rei d'Esparta (241 aC-228 aC), fill i successor d'Agis IV i de la dinastia dels euripòntides.
Veure Euripòntida і Euridàmides
Euripont
Euripont (Eurypon; de vegades anomenat Eurició, Eurityon) va ser el tercer rei llegendari d'Esparta de la casa dels pròclides, que va donar el seu nom a la dinastia coneguda després com a euripòntida.
Veure Euripòntida і Euripont
Gerúsia
Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες "gerontes"), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris.
Veure Euripòntida і Gerúsia
Guerra contra Nabis
El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.
Veure Euripòntida і Guerra contra Nabis
Leotíquides (rei)
Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.
Veure Euripòntida і Leotíquides (rei)
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Veure Euripòntida і Llista d'antics grecs
Llista de reis d'Esparta
Els reis d'Esparta eren sempre dos, ja que era una diarquia i no una monarquia.
Veure Euripòntida і Llista de reis d'Esparta
Pèlops d'Esparta
Pèlops d'Esparta (Pelops) va ser rei d'Esparta de l'any 210 aC al 206 aC, any en què va morir.
Veure Euripòntida і Pèlops d'Esparta
Pròclida
Pròclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (en grec antic Προκλη̂ς), fill d'Aristodem d'Esparta.
Veure Euripòntida і Pròclida
Quiló d'Esparta
Quiló (Cheilon) fou un príncep espartà de la casa reial dels euripòntides.
Veure Euripòntida і Quiló d'Esparta
Rei d'Esparta
Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia.
Veure Euripòntida і Rei d'Esparta
Soos
En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.
Veure Euripòntida і Soos
Teopomp
* Teopomp d'Esparta, rei d'Esparta el 9è dels europòntides, vers el 720 aC al 675 aC.
Veure Euripòntida і Teopomp
Teopomp d'Esparta
Teopomp (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος), fou rei d'Esparta el 9è dels europòntides.
Veure Euripòntida і Teopomp d'Esparta
Zeuxidam d'Esparta
Zeuxidam o Zeuxidames (en llatí Zeuxidamus o Zeuxidames, en grec antic Ζευξίδαμος) fou rei d'Esparta, el desè de la línia dels europòntides.
Veure Euripòntida і Zeuxidam d'Esparta
També conegut com Euripòntides, Europòntida, Europòntides.