Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Eulàlia de Barcelona

Índex Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Taula de continguts

  1. 108 les relacions: Alaior, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Andreu Aleu i Teixidor, Antoni Claperós, Aplec de Santa Madrona, Arnau Sescomes, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art públic de Barcelona, Àngel (Felip Ros), Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona (Veneçuela), Bartolomé Ordóñez, Batalla de l'11 de setembre, Begues, Capella de Santa Eulàlia (Cardona), Caputxins de Sarrià, Carrer dels Boters, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa Taberner, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Coronela de Barcelona, Dacià, Desert de Sarrià, Dioclecià, Duplicació de personalitat hagiogràfica, Eduard Alentorn, Elisenda de Montcada, Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Escut de l'Hospitalet de Llobregat, Església de Sant Sever, Església de Santa Eulàlia (Múrcia), Església de Santa Eulària (Palma), Església de Santa Maria Reina, Eugeni de Toledo (màrtir), Eulàlia, Eulàlia de Mèrida, Feliu de Girona (diaca), Ferrer Bassa, Ferrer Colom, Festes de Santa Eulàlia, Font de Santa Eulàlia, Font de Santa Eulàlia (Collserola), Fonts de Barcelona, Frodoí, Gegantona Laia, Gegants vells de la Casa de la Caritat, ... Ampliar l'índex (58 més) »

Alaior

Alaior (pron. local) és una ciutat i municipi, tercera població de l'illa de Menorca, és una comunitat artesana i industrial, amb una població de 9.748 habitants (INE 2023) i un terme municipal de 107,20 kilòmetres quadrats.

Veure Eulàlia de Barcelona і Alaior

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Veure Eulàlia de Barcelona і Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Andreu Aleu i Teixidor

Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.

Veure Eulàlia de Barcelona і Andreu Aleu i Teixidor

Antoni Claperós

La clau de volta del templet del brollador del claustre de la catedral de Barcelona Santa Eulàlia, escultura en terracota d'Antoni Claperòs, provinent del timpà de la porta de Santa Eulàlia, avui al museu de la catedral Antoni Claperós fou un escultor català del.

Veure Eulàlia de Barcelona і Antoni Claperós

Aplec de Santa Madrona

LAplec de Santa Madrona és un dels pocs aplecs festius que es conserven a la ciutat de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Aplec de Santa Madrona

Arnau Sescomes

Façana de la Catedral de Tarragona on Sescomes exercí els últims anys de la seva vida. Arnau Sescomes (mas Sescomes, avui Les Comes, Puig-reig, diòcesi d'Urgell, segona meitat del - Tarragona, 1346) fou un polític i eclesiàstic que fou bisbe de Lleida (1327-1334), arquebisbe de Tarragona (1334-1346), ambaixador del rei Jaume II i conseller de Pere III de Catalunya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Arnau Sescomes

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Arquebisbat de Barcelona

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Eulàlia de Barcelona і Arquitectura de Barcelona

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Eulàlia de Barcelona і Arquitectura romànica

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Eulàlia de Barcelona і Art públic de Barcelona

Àngel (Felip Ros)

Àngel és una escultura del mestre argenter Felip Ros creada el 1618 i ubicada a Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Àngel (Felip Ros)

Bandera de Santa Eulàlia

La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.

Veure Eulàlia de Barcelona і Bandera de Santa Eulàlia

Barcelona (Veneçuela)

Barcelona és una ciutat de Veneçuela capital de l'estat d'Anzoátegui.

Veure Eulàlia de Barcelona і Barcelona (Veneçuela)

Bartolomé Ordóñez

Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.

Veure Eulàlia de Barcelona і Bartolomé Ordóñez

Batalla de l'11 de setembre

La batalla de l'Onze de Setembre posà fi al setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Batalla de l'11 de setembre

Begues

Begues és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Eulàlia de Barcelona і Begues

Capella de Santa Eulàlia (Cardona)

La Capella de Santa Eulàlia és una capella d'estil gòtic que es troba dins del municipi de Cardona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Capella de Santa Eulàlia (Cardona)

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Veure Eulàlia de Barcelona і Caputxins de Sarrià

Carrer dels Boters

El Carrer dels Boters és un carrer de Barcelona, el nom del qual fa referència al gremi de boters.

Veure Eulàlia de Barcelona і Carrer dels Boters

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Casa de la Ciutat (Barcelona)

Casa Taberner

La casa Taberner és un edifici situat a la cantonada dels carrers de la Boqueria i del Cardenal Casañas de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Eulàlia de Barcelona і Casa Taberner

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Catalunya

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Eulàlia de Barcelona і Catedral de Barcelona

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Eulàlia de Barcelona і Catedral de Girona

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Veure Eulàlia de Barcelona і Coronela de Barcelona

Dacià

Publi Dacià (dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià.

Veure Eulàlia de Barcelona і Dacià

Desert de Sarrià

El Desert de Sarrià era un solar a la part més alta del barri de Sarrià, entre el passeig de Santa Eulàlia (continuació del carrer Major de Sarrià), el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert, per damunt de la Ronda de Dalt, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Veure Eulàlia de Barcelona і Desert de Sarrià

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Eulàlia de Barcelona і Dioclecià

Duplicació de personalitat hagiogràfica

Santa Eulàlia de Barcelona, un dels casos més coneguts de duplicació hagiogràfica. La duplicació o desdoblament d'una personalitat, en l'àmbit de l'hagiografia va ser un procés mitjançant el qual, a partir de la història, els fets i la personalitat d'una persona real, venerada per l'Església com a sant o beat, es creava una altra persona, fictícia, a la qual s'adaptaven llegendes i tradicions locals.

Veure Eulàlia de Barcelona і Duplicació de personalitat hagiogràfica

Eduard Alentorn

Venus de la Ciutadella Eduard Batiste Alentorn (Falset, 4 de desembre de 1855 – Manresa, 7 de setembre de 1920) fou un escultor català del.

Veure Eulàlia de Barcelona і Eduard Alentorn

Elisenda de Montcada

Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.

Veure Eulàlia de Barcelona і Elisenda de Montcada

Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Composició escultural a la portalada del pavelló de la Mercè. Heràldica, filigrana animals i detalls florals combinats L'escultura del recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és un extens conjunt d'obres que té un paper fonamental en el desplegament iconogràfic desitjat per Pau Gil, mecenes de l'hospital, interpretat i dissenyat per Domènech i Montaner.

Veure Eulàlia de Barcelona і Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Escut de l'Hospitalet de Llobregat

L'escut oficial de l'Hospitalet de Llobregat té el següent blasonament: Va ser aprovat el 2 de setembre de 1986 i publicat al DOGC el 3 d'octubre del mateix any amb el número 748.

Veure Eulàlia de Barcelona і Escut de l'Hospitalet de Llobregat

Església de Sant Sever

L'església de Sant Sever es troba al carrer del mateix nom del barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de la Catedral, i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Eulàlia de Barcelona і Església de Sant Sever

Església de Santa Eulàlia (Múrcia)

L'església de Santa Eulàlia de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), és una parròquia tradicional del nucli antic de la capital.

Veure Eulàlia de Barcelona і Església de Santa Eulàlia (Múrcia)

Església de Santa Eulària (Palma)

L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.

Veure Eulàlia de Barcelona і Església de Santa Eulària (Palma)

Església de Santa Maria Reina

LEsglésia de Santa Maria Reina es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Església de Santa Maria Reina

Eugeni de Toledo (màrtir)

Eugeni de Toledo és un sant màrtir llegendari, venerat a l'Església catòlica, especialment a Toledo.

Veure Eulàlia de Barcelona і Eugeni de Toledo (màrtir)

Eulàlia

Eulàlia és un nom propi femení que significa 'la ben parlada' en grec.

Veure Eulàlia de Barcelona і Eulàlia

Eulàlia de Mèrida

Eulàlia de Mèrida, d'acord amb l'hagiografia, fou una noia hispanoromana cristiana, martiritzada a Mèrida, capital de la Lusitània durant la persecució de Dioclecià, al final del.

Veure Eulàlia de Barcelona і Eulàlia de Mèrida

Feliu de Girona (diaca)

Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.

Veure Eulàlia de Barcelona і Feliu de Girona (diaca)

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".

Veure Eulàlia de Barcelona і Ferrer Bassa

Ferrer Colom

Ferrer Colom (? - Lleida, 4 de desembre de 1340) fou governador general del Comtat d'Urgell (1323 - 1333), conseller reial, i bisbe de Lleida (1334 - 1340).

Veure Eulàlia de Barcelona і Ferrer Colom

Festes de Santa Eulàlia

la catedral Col·locació del Penó Festes de Santa Eulàlia Foto del seguici de Santa Eulàlia Gegantona Laia desfilant Aspes de Santa Eulàlia La Ballada de Sardanes Les festes de Santa Eulàlia, també conegudes per la Laia o festa d'hivern de Barcelona, se celebren cada any pels volts del 12 de febrer a places i carrers de tota la ciutat.

Veure Eulàlia de Barcelona і Festes de Santa Eulàlia

Font de Santa Eulàlia

La Font de Santa Eulàlia és un monument escultòric situat a la Plaça del Pedró de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Eulàlia de Barcelona і Font de Santa Eulàlia

Font de Santa Eulàlia (Collserola)

La font de Santa Eulàlia és una font de mina situada al torrent sud-oest del turó Blau de la serra de Collserola, al barri de Canyelles de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Font de Santa Eulàlia (Collserola)

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Veure Eulàlia de Barcelona і Fonts de Barcelona

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Veure Eulàlia de Barcelona і Frodoí

Gegantona Laia

La gegantona Laia és una figura d'imatgeria festiva de propietat municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Gegantona Laia

Gegants vells de la Casa de la Caritat

En Rodanxó i la Rodanxona són els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, una parella de gegants barcelonina construïda vers el 1859.

Veure Eulàlia de Barcelona і Gegants vells de la Casa de la Caritat

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Guerra dels catalans

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Eulàlia de Barcelona і Història de Barcelona

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Eulàlia de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Historicitat

El terme historicitat s'empra en filosofia de la història per designar la característica de tot allò que és històric.

Veure Eulàlia de Barcelona і Historicitat

Ignasi Plana i Fontana

Ignasi Plana i Fontana (1740/50-1811) fou un notari i escriptor, molt afeccionat al teatre va organitzar l'activitat teatral privada de cases principals de Barcelona, com la del Baró de Maldà i Maldanell o la seva pròpia, col·laborà amb el Teatre de la Santa Creu (actualment el Teatre Principal) i dirigí molts esdeveniments culturals relacionats amb la disciplina dramàtica.

Veure Eulàlia de Barcelona і Ignasi Plana i Fontana

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Veure Eulàlia de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Veure Eulàlia de Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat

Laia (nom)

Laia o Olalla o Olaia és un hipocorístic o abreviació familiar del prenom femení català Eulàlia, que actualment ha esdevingut un prenom.

Veure Eulàlia de Barcelona і Laia (nom)

Les Roquetes del Garraf

Les Roquetes del Garraf és una entitat singular de població situada al sud-oest del municipi de Sant Pere de Ribes (el Garraf).

Veure Eulàlia de Barcelona і Les Roquetes del Garraf

Llàtzer Tramulles el Jove

Llàtzer Tramulles el Jove o Llàtzer Tramulles II (també escrit Tremulles) va ser un escultor català d'estil barroc, fill de Llàtzer Tramulles el Vell.

Veure Eulàlia de Barcelona і Llàtzer Tramulles el Jove

Llegenda de Santa Eulàlia

Barcelona. Ajuntament. Casa de la Ciutat. Galeria gòtica. Vitrall de Rigalt. Al centre, santa Eulàlia, co-patrona de la ciutat. Als costats, les patrones del barri de la Ribera, santa Madrona, a l'esquerra, i Santa Maria de Cervelló, a la dreta. La llegenda de Santa Eulàlia està formada per un conjunt de relats que amb algunes variants expliquen la vida d'una noia cristiana nascuda al segle III a Sarrià o Barcelona, que fou solidària amb els pobres, i que amb tretze anys fou engarjolada i durament castigada per haver demanat al cònsol Dacià que l'emperador Dioclecià deixés de perseguir els cristians.

Veure Eulàlia de Barcelona і Llegenda de Santa Eulàlia

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Veure Eulàlia de Barcelona і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

El que segueix és la llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, ordenades per ordre alfabètic.

Veure Eulàlia de Barcelona і Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona

Lluís Dalmau

va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Veure Eulàlia de Barcelona і Lluís Dalmau

Llum BCN

Llum BCN, Festival Internacional d’Arts Lumíniques és un festival celebrat anualment a la ciutat de Barcelona des de l'any 2012, amb motiu de la Festa Major d'hivern de la ciutat, en honor de la seva copatrona Santa Eulàlia.

Veure Eulàlia de Barcelona і Llum BCN

Madrona de Tessalònica

Madrona (Salònica, Grècia, final del - ca. 300) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, essent martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Veure Eulàlia de Barcelona і Madrona de Tessalònica

Mare de Déu dels Consellers

Mare de Déu dels Consellers és una taula pintada a l'oli per l'artista Lluís Dalmau el 1445 i que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Mare de Déu dels Consellers

Maria de Cervelló

Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1 de desembre de 1230 - 19 de setembre de 1290).

Veure Eulàlia de Barcelona і Maria de Cervelló

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Veure Eulàlia de Barcelona і Maximià

Mercè Anzizu i Vila

Mercè Anzizu Vila (Barcelona, 18 de maig de 1868 - Barcelona, 5 de març de 1916) fou una religiosa, escriptora i historiadora també coneguda com a Sor Eulàlia –o Eulària– Anzizu.

Veure Eulàlia de Barcelona і Mercè Anzizu i Vila

Miquel de Ricomà

Miquel de Ricomà va ser un eclesiàstic català, bisbe de Vic (1345-1346) i de Barcelona (1345-1361).

Veure Eulàlia de Barcelona і Miquel de Ricomà

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Veure Eulàlia de Barcelona і Mitologia catalana

Monument a Rafael Casanova

El Monument a Rafael Casanova és una escultura que rememora l'últim conseller en cap de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Monument a Rafael Casanova

Museu Diocesà de Barcelona

El Museu Diocesà de Barcelona és al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Museu Diocesà de Barcelona

Passeig de Fabra i Puig

El Passeig de Fabra i Puig és un carrer de Barcelona, antigament Rambla de Santa Eulàlia, que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

Veure Eulàlia de Barcelona і Passeig de Fabra i Puig

Pere Costa i Cases

Pere Costa i Cases (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 13 de febrer de 1761) fou un escultor i arquitecte català, fill de l'escultor Pau Costa, del que la tradició artística familiar no arrancava de lluny, el mèrit personal els portà al punt àlgid artístic.

Veure Eulàlia de Barcelona і Pere Costa i Cases

Pere Serra i Postius

Pere Serra i Postius (Barcelona, 8 de maig de 1671 - 26 de març de 1748) fou un incansable recopilador d'històries, anècdotes i llegendes.

Veure Eulàlia de Barcelona і Pere Serra i Postius

Pia Almoina de Barcelona

La casa de la Pia Almoina és un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional, a la Ciutat Vella de Barcelona que allotja el Museu Diocesà de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Pia Almoina de Barcelona

Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Les pintures murals de la cel·la (o capella) de Sant Miquel –o cel·la de Francesca Saportella– és un conjunt pictòric del Monestir de Pedralbes de Barcelona realitzat amb una tècnica mixta de pintura al fresc i pintura a l'oli l'any 1346.

Veure Eulàlia de Barcelona і Pintures de la cel·la de Sant Miquel

Plaça del Pedró

La Plaça del Pedró és una plaça del Raval de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Plaça del Pedró

Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica

Plany en la mort d'Enric Ribera.

Veure Eulàlia de Barcelona і Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica

Portada/article juny 15

Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.

Veure Eulàlia de Barcelona і Portada/article juny 15

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Veure Eulàlia de Barcelona і Procés de romanització

Província eclesiàstica de Barcelona

La província eclesiàstica de Barcelona va ser erigida el 15 de juny del 2004 pel papa Joan Pau II amb la butlla Ad totius dominici.

Veure Eulàlia de Barcelona і Província eclesiàstica de Barcelona

Quirze (bisbe de Barcelona)

Quirze fou bisbe de Barcelona al segle VII.

Veure Eulàlia de Barcelona і Quirze (bisbe de Barcelona)

Regiment de Santa Eulàlia

El regiment de Santa Eulàlia fou una unitat militar de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Eulàlia de Barcelona і Regiment de Santa Eulàlia

Restauració de la Catedral de Mallorca

Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.

Veure Eulàlia de Barcelona і Restauració de la Catedral de Mallorca

Retaule del Sant Esperit

El Retaule del Sant Esperit és una obra del pintor gòtic català Pere Serra ubicada a la Seu de Manresa i realitzada vers 1394.

Veure Eulàlia de Barcelona і Retaule del Sant Esperit

Retaule Major de la catedral de Toledo

El Retaule Major de la catedral de Toledo va ser realitzat entre el 1497 i el 1504 i és d'estil gòtic florit o tardà, precursor del nou Renaixement.

Veure Eulàlia de Barcelona і Retaule Major de la catedral de Toledo

Riudecols

Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.

Veure Eulàlia de Barcelona і Riudecols

Sant Miquel de Llotes (església)

Sant Miquel de Llotes és l'església parroquial romànica, del poble i de la comuna homònima, de la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Veure Eulàlia de Barcelona і Sant Miquel de Llotes (església)

Sant Narcís

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sant Narcís

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sant patró

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes, o Ribes, és un municipi de la comarca del Garraf.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sant Pere de Ribes

Santa Eulàlia

* Hagiografies.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia

Santa Eulàlia (pailebot 1919)

El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia (pailebot 1919)

Santa Eulàlia (Waterhouse)

Santa Eulàlia és una pintura a l'oli sobre tela d'estil prerafaelita creada el 1885 per l'artista anglès John William Waterhouse i actualment exposada a la Tate Britain.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia (Waterhouse)

Santa Eulàlia d'Estoll

Santa Eulàlia d'Estoll és una església del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia d'Estoll

Santa Eulàlia d'Hortsavinyà

Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà és l'església parroquial del poble d'Hortsavinyà, del municipi de Tordera (Maresme).

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia d'Hortsavinyà

Santa Eulàlia de Cruïlles

Santa Eulàlia de Cruïlles és una església del situada a la vila de Cruïlles, al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia de Cruïlles

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un santuari del, actualment pertanyent al barri del Turó de la Peira, districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, a tocar del límit amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia del Camp

Santa Eulàlia del Camp fou un convent, desaparegut, a prop del Portal Nou de Barcelona a l'actual Passeig de Lluís Companys.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Eulàlia del Camp

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Eulàlia de Barcelona і Santa Maria del Mar

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sarrià (Barcelona)

Sepulcre de santa Eulàlia

El Sepulcre de santa Eulàlia és un monument funerari del que es troba a la cripta de santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sepulcre de santa Eulàlia

Sistema monetari carolingi

Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.

Veure Eulàlia de Barcelona і Sistema monetari carolingi

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Eulàlia de Barcelona і 12 de febrer

1339

;Països Catalans.

Veure Eulàlia de Barcelona і 1339

També conegut com Santa Eulàlia de Barcelona, Santaeulaliano.

, Guerra dels catalans, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Historicitat, Ignasi Plana i Fontana, Josep Maria Subirachs i Sitjar, L'Hospitalet de Llobregat, Laia (nom), Les Roquetes del Garraf, Llàtzer Tramulles el Jove, Llegenda de Santa Eulàlia, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de personalitats enterrades a la catedral de Barcelona, Lluís Dalmau, Llum BCN, Madrona de Tessalònica, Mare de Déu dels Consellers, Maria de Cervelló, Maximià, Mercè Anzizu i Vila, Miquel de Ricomà, Mitologia catalana, Monument a Rafael Casanova, Museu Diocesà de Barcelona, Passeig de Fabra i Puig, Pere Costa i Cases, Pere Serra i Postius, Pia Almoina de Barcelona, Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Plaça del Pedró, Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica, Portada/article juny 15, Procés de romanització, Província eclesiàstica de Barcelona, Quirze (bisbe de Barcelona), Regiment de Santa Eulàlia, Restauració de la Catedral de Mallorca, Retaule del Sant Esperit, Retaule Major de la catedral de Toledo, Riudecols, Sant Miquel de Llotes (església), Sant Narcís, Sant patró, Sant Pere de Ribes, Santa Eulàlia, Santa Eulàlia (pailebot 1919), Santa Eulàlia (Waterhouse), Santa Eulàlia d'Estoll, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Santa Eulàlia de Cruïlles, Santa Eulàlia de Vilapicina, Santa Eulàlia del Camp, Santa Maria del Mar, Sarrià (Barcelona), Sepulcre de santa Eulàlia, Sistema monetari carolingi, 12 de febrer, 1339.