Taula de continguts
251 les relacions: Acaia, Acarnània, Acre, Acre (Etòlia), Agènor (fill de Pleuró), Agelau de Naupacte, Agrínion, Agró d'Il·líria, Agreesos, Agri (fill de Portàon), Alexandre d'Etòlia, Alexandre Etoli, Alexandre Isos, Alexandre Polipercont, Aloeu, Altea (mitologia), Amfilòquia, Amfissa, Andrèmon, Annals (Enni), Antípatre, Antiga Grècia, Apel·les (guardià), Aperàntia, Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC), Apis (rei), Apol·lònia d'Etòlia, Apol·lo, Apol·loni Pitaneu, Aqueus, Arat de Sició, Arena (Grècia), Areu I, Argos d'Acaia, Aristodem de Milet, Aromanesos, Arquedam d'Etòlia, Atamans, Aulus Bebi, Èlida, Òxil, Àrtemis, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de les Termòpiles (191 aC), Bríndisi, Brennus (segle III aC), Cal·lípolis, Calcis (desambiguació), Calcis (Etòlia), ... Ampliar l'índex (201 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Veure Etòlia і Acaia
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Veure Etòlia і Acarnània
Acre
* Acre (Etòlia), ciutat a l'antiga Etòlia.
Veure Etòlia і Acre
Acre (Etòlia)
Acre (en llatí Acrae, en grec antic Ἄκραι) era una ciutat d'Etòlia situada en un lloc indeterminat a la via que anava de Metapa a Conope, diu Polibi.
Veure Etòlia і Acre (Etòlia)
Agènor (fill de Pleuró)
Segons la mitologia grega, Agènor (en Ἀγήνωρ) va ser un heroi, rei d'Etòlia, fill de Pleuró i Xantipe, la filla de Doros.
Veure Etòlia і Agènor (fill de Pleuró)
Agelau de Naupacte
Agelau (en Agelaŭs) fou un polític etoli esmentat per primer cop el 221 aC, quan va negociar una aliança entre el cap il·liri Escerdilaides i els etolis.
Veure Etòlia і Agelau de Naupacte
Agrínion
Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.
Veure Etòlia і Agrínion
Agró d'Il·líria
Agró (en grec antic Ἄγρων), fill de Pleurat II, va ser rei d'Il·líria al.
Veure Etòlia і Agró d'Il·líria
Agreesos
Els agreesos (Ἀγραεῖς.||Agraei) eren un poble del nord-oest d'Etòlia a la frontera amb Acarnània, amb el Mont Tíamos com a frontera.
Veure Etòlia і Agreesos
Agri (fill de Portàon)
Agri (en grec antic Ἄγριος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Portàon (Porthaon), rei de Calidó, i d'Èurite, i germà d'Eneu, rei de Calidó (Etòlia) i altres llocs.
Veure Etòlia і Agri (fill de Portàon)
Alexandre d'Etòlia
Alexandre d'Etòlia (en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un polític etoli.
Veure Etòlia і Alexandre d'Etòlia
Alexandre Etoli
Alexandre Etoli (en llatí Alexander Etolus, en grec antic Ἀλέξανδρος ὁ Αἰτωλός) fou un poeta i escriptor grec.
Veure Etòlia і Alexandre Etoli
Alexandre Isos
Alexandre Isos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Ἴσιος o Ἴσος) va ser comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC.
Veure Etòlia і Alexandre Isos
Alexandre Polipercont
Alexandre Polipercont (en Alexander) fou fill de Polipercont, regent del Regne de Macedònia.
Veure Etòlia і Alexandre Polipercont
Aloeu
Aloeu (en grec antic Ἀλωεύς) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de Cànace.
Veure Etòlia і Aloeu
Altea (mitologia)
Altea cremant el tió D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.
Veure Etòlia і Altea (mitologia)
Amfilòquia
Amfilòquia (Amphilochia) fou una regió de l'antiga Grècia situada a l'extrem oriental del golf d'Ambràcia, entre Acarnània, Ambràcia i el territori dels dòlops i els agreesos.
Veure Etòlia і Amfilòquia
Amfissa
Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.
Veure Etòlia і Amfissa
Andrèmon
Andrèmon (Andraemon) va ser, segons la mitologia grega, el marit de Gorge, filla d'Eneu, rei de Calidó, i pare de Toant, un heroi que va comandar quaranta naus dels etolis a la guerra de Troia, i va ser un dels que es va amagar dins del cavall de fusta.
Veure Etòlia і Andrèmon
Annals (Enni)
Els Annals són un poema èpic escrit per Quint Enni de divuit llibres, en els quals es narra tota la història de Roma.
Veure Etòlia і Annals (Enni)
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.
Veure Etòlia і Antípatre
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Etòlia і Antiga Grècia
Apel·les (guardià)
Apel·les (en llatí Apelles, en grec antic Άπελλής) mort a Corint l'any 218 aC, fou un polític macedoni.
Veure Etòlia і Apel·les (guardià)
Aperàntia
Aperàntia (en llatí Aperantia, en grec antic Ἀπεραντία) era el nom d'una ciutat i d'un districte d'Etòlia que probablement formava part del territori dels agrei.
Veure Etòlia і Aperàntia
Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC)
Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Ap.) va ser un magistrat romà del.
Veure Etòlia і Api Claudi Pulcre (cònsol 185 aC)
Apis (rei)
Segons la mitologia grega, Apis (en grec antic Άπις), va ser un rei d'Argos, fill de Foroneu i de la nimfa Telèdice, i net d'Ínac.
Veure Etòlia і Apis (rei)
Apol·lònia d'Etòlia
Apol·lònia (en llatí Apollonia, en grec antic Ἀπολλωνία, "Apollonía") era una ciutat etòlia situada a la frontera, prop de la ciutat de Naupacte.
Veure Etòlia і Apol·lònia d'Etòlia
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Etòlia і Apol·lo
Apol·loni Pitaneu
Apol·loni Pitaneu (en llatí Apollonius Pinateus, en grec Άπολλώνιος) va ser un metge grec nascut a Pitane a Etòlia probablement del o potser d'abans.
Veure Etòlia і Apol·loni Pitaneu
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Veure Etòlia і Aqueus
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Veure Etòlia і Arat de Sició
Arena (Grècia)
Arena (en grec antic Ἀρήνη) era una ciutat grega de molta antiguitat situada a Etòlia, a la frontera amb Messènia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Veure Etòlia і Arena (Grècia)
Areu I
Areu I (en Ἄρευς; en Areus) fou rei d'Esparta, successor del seu avi Cleòmenes II, de la línia dels Euristènides a partir de l'any 309 aC, per la mort del seu pare Acròtat.
Veure Etòlia і Areu I
Argos d'Acaia
Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.
Veure Etòlia і Argos d'Acaia
Aristodem de Milet
(en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un general i oficial grec del segle IV aC amic i adulador d'Antígon el borni rei d'Àsia, que l'any 315 aC el va enviar al Peloponès amb 1.000 talents amb ordres de mantenir relacions amistoses amb Polispercó i el seu fill Alexandre Polispercó, per reclutar un cos de mercenaris tan gran com li fos possible i fer la guerra a Cassandre.
Veure Etòlia і Aristodem de Milet
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Veure Etòlia і Aromanesos
Arquedam d'Etòlia
Arquedam d'Etòlia (en Ἀρχέδαμος Arkhedāmos; en Archedamus, per bé que Titus Livi l'anomena Archidamus) fou un comandant militar de les tropes etòlies que va ajudar els romans en la guerra contra Filip V de Macedònia.
Veure Etòlia і Arquedam d'Etòlia
Atamans
Els atamans (en llatí athamanes, en grec antic Ἀθαμάνες, "athamánes") eren un poble hel·lènic que Estrabó anomena bàrbars i els classifica entre els tessalis.
Veure Etòlia і Atamans
Aulus Bebi
Aulus Bebi (Aulus Baebius) va ser un magistrat romà.
Veure Etòlia і Aulus Bebi
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Veure Etòlia і Èlida
Òxil
Segons la mitologia grega, Òxil (en Òxylos) va ser un heroi, fill d'Ares i de Protogenia, per tant net de Calidó i besnet de l'heroi Etol.
Veure Etòlia і Òxil
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Veure Etòlia і Àrtemis
Batalla de Cinoscèfales
La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.
Veure Etòlia і Batalla de Cinoscèfales
Batalla de Dirràquium (48 aC)
La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.
Veure Etòlia і Batalla de Dirràquium (48 aC)
Batalla de les Termòpiles (191 aC)
La Batalla de les Termòpiles va tenir lloc l'abril del 191 aC entre l'exèrcit selèucida d'Antíoc III i l'exèrcit romà comandat per Marc Acili Glabrió.
Veure Etòlia і Batalla de les Termòpiles (191 aC)
Bríndisi
Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.
Veure Etòlia і Bríndisi
Brennus (segle III aC)
Brennus o Brennos (en llatí Brennus) va ser un capitost gal.
Veure Etòlia і Brennus (segle III aC)
Cal·lípolis
* Cal·lípolis (Calàbria), antiga ciutat grega de la Calàbria, avui a la Pulla, coneguda actualment com a Gal·lípoli.
Veure Etòlia і Cal·lípolis
Calcis (desambiguació)
* Calcis (Etòlia), ciutat d'Etòlia.
Veure Etòlia і Calcis (desambiguació)
Calcis (Etòlia)
Calcis (en llatí Chalcis, en grec antic Χαλκίς), també anomenada Calceia (Χάλκεια) per Polibi i Hipocalcis (Ὑποχαλκίς per Estrabó) era una ciutat d'Etòlia situada a la costa, a poca distpancia a l'est de la desembocadura del riu Evenos i als peus d'una muntanya anomenada Hipocalcis.
Veure Etòlia і Calcis (Etòlia)
Cales (general)
Cales o Cal·les (en grec antic Κάλας, Κάλλας) fou un general de Cassandre que el va enviar amb un cos d'exèrcit contra Polispercó a Perrèbia, mentre ell mateix marxava a Macedònia per venjar-se d'Olímpies, l'any 317 aC.
Veure Etòlia і Cales (general)
Calidó
Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.
Veure Etòlia і Calidó
Calidó (fill d'Etol)
Calidó (en grec antic Καλυδών), segons la mitologia grega, va ser un heroi grecfill d'Etol, rei de l'Èlida, i de Prònoe.
Veure Etòlia і Calidó (fill d'Etol)
Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Papir amb el llistat de vencedors Olímpics, segle III, Biblioteca Britànica. Aquest llistat conté els campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupció a Olímpia, Antiga Grècia, tradició que es va mantenir per més de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristià de Roma Teodosi I el Gran.
Veure Etòlia і Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat
Cap Matapan
El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.
Veure Etòlia і Cap Matapan
Carles Tocco
Carles I Tocco (nascut ±1370 - mort el 4 de juliol de 1429) fou comte de Cefalònia i Zacint del 1381 al 1429.
Veure Etòlia і Carles Tocco
Cascada del Parc de la Ciutadella
La Cascada del Parc de la Ciutadella —també coneguda com a Gran Cascada o Cascada Monumental— és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i brolladors d'aigua ubicat al Parc de la Ciutadella, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Etòlia і Cascada del Parc de la Ciutadella
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Etòlia і Cassandre
Cassandre d'Egina
Cassandre d'Egina (Cassander) fou un polític de la Lliga Aquea del.
Veure Etòlia і Cassandre d'Egina
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Veure Etòlia і Catàleg de les naus
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Etòlia і Cató el Censor
Càl·lion
Càl·lion o Cal·lípolis (en llatí Calium o Callipolis, en grec antic Κάλλιον o Καλλίπολις) era una ciutat situada als confins orientals d'Etòlia en una de les altures del Mont Eta al camí de la vall de l'Esperqueu a Etòlia.
Veure Etòlia і Càl·lion
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Veure Etòlia і Cefalònia
Cicne (fill d'Apol·lo)
Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.
Veure Etòlia і Cicne (fill d'Apol·lo)
Cineta
Cineta (en grec antic Κύναιθα; gentilici Κυναιθεύς, català cineteu) era una antiga ciutat grega situada al nord d'Arcàdia.
Veure Etòlia і Cineta
Cirètia
Cirètia (en grec antic Χυρετίαι o Κυρετίαι) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Perrèbia, mencionada amb freqüència durant les guerres macedòniques.
Veure Etòlia і Cirètia
Citínion
Citínion (en grec antic Κυτίνιον 'Kytínion', en llatí Cytinium) era una de les quatre ciutats de la Tetràpolis Dòria.
Veure Etòlia і Citínion
Clítor (ciutat)
Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.
Veure Etòlia і Clítor (ciutat)
Clenees
Clenees (en llatí Chlaeneas, en grec antic Χλαινέας) fou un polític de la Lliga Etòlia i etoli de nació.
Veure Etòlia і Clenees
Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint
El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.
Veure Etòlia і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint
Conope
Conope (en grec antic Κωνώπη) anomenada després Arsinoe (Ἀρσινόη) era una antiga ciutat d'Etòlia a la riba oriental de l'Aqueloos, prop de la moderna Angelokastro (Angelókastro o Anghelokastro) a la prefectura d'Etòlia-Acarnània.
Veure Etòlia і Conope
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Etòlia і Cràter d'Orèstia
Crinó
Crinó (en llatí Crinon, en grec antic Κρίνων "Krínon") fou un militar macedoni, oficial de Filip V de Macedònia.
Veure Etòlia і Crinó
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Veure Etòlia і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
Curets (poble etoli)
En la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren un poble que habitava a Etòlia entorn de la ciutat de Pleuró.
Veure Etòlia і Curets (poble etoli)
Damòcrit de Calidó
Damòcrit de Calidó (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) fou estrateg de la Lliga Etòlia l'any 200 aC, nascut a Calidó, a Etòlia.
Veure Etòlia і Damòcrit de Calidó
Díon (Pièria)
Díon (Dium) fou una ciutat de l'antiga Macedònia de la regió de Pièria.
Veure Etòlia і Díon (Pièria)
Dòrida
La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.
Veure Etòlia і Dòrida
Demònice
Segons la mitologia grega, Demonice (en grec antic Δημονίκη) va ser filla d'Agènor, heroi etoli, i d'Epicasta.
Veure Etòlia і Demònice
Demòstenes (general)
Demòstenes (Demosthenes) fou un general (estrateg) atenès, fill d'Alcístenes.
Veure Etòlia і Demòstenes (general)
Demetri Àngel-Comnè
Demetri I Àngel-Comnè o Demetri Comnè Ducas, fou dèspota d'una part de l'Epir, a la mort del seu germà Joan, mentre que el seu cosí era dèspota de l'altra part d'aquest estat.
Veure Etòlia і Demetri Àngel-Comnè
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Etòlia і Demetri Poliorceta
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Etòlia і Despotat de l'Epir
Dicearc d'Etòlia
Dicearc (en llatí Dicaearchus, en grec antic Δικαίαρχος "Dikaíarchos") fou un ambaixador i pirata etoli que va tenir una part activa a la Guerra de Creta en les lluites d'Etòlia contra els romans.
Veure Etòlia і Dicearc d'Etòlia
Diocles de Rodes
Diocles de Rodes (en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre l'Etòlia (Αἰτωλικά) citada per Plutarc.
Veure Etòlia і Diocles de Rodes
Dipè
Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.
Veure Etòlia і Dipè
Divinitats fluvials (mitologia grega)
En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.
Veure Etòlia і Divinitats fluvials (mitologia grega)
Dodona
Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.
Veure Etòlia і Dodona
Dolops
Els dolops (en llatí dolopes, en grec antic Δόλοπες) eren una tribu epirota.
Veure Etòlia і Dolops
Dones a l'antiga Grècia
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.
Veure Etòlia і Dones a l'antiga Grècia
Dorímac
Dorimac (Dorimachus), fill de Nicòstrat, fou un militar etoli nascut a Tricònion.
Veure Etòlia і Dorímac
Doros
Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió.
Veure Etòlia і Doros
Ecàlia
Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Veure Etòlia і Ecàlia
Egícion
Egícion (en grec antic: Αἱγἱτιον, 'Aigítion', en llatí Aegitium) era una ciutat d'Etòlia, a la frontera amb la Lòcrida, situada entre muntanyes a uns 80 estadis del mar.
Veure Etòlia і Egícion
Eleos
Eleos (Elaeus) era una ciutat d'Etòlia que pertanyia a la ciutat de Calidó.
Veure Etòlia і Eleos
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Veure Etòlia і Elis
Els captius
Esclau de comèdia Captivi o Els captius és una de les obres més celebrades del comediògraf llatí Plaute.
Veure Etòlia і Els captius
Eníades
Eníades (en Oeniadae) era una ciutat d'Acarnània a la riba oest de l'Aqueloos, a uns 15 km de la desembocadura.
Veure Etòlia і Eníades
Eneó
Eneó (en grec antic Οἰνεών) era una ciutat de la Lòcrida Ozòlia a l'est de Naupactos.
Veure Etòlia і Eneó
Enni
Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.
Veure Etòlia і Enni
Eolis
Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.
Veure Etòlia і Eolis
Epeus
En la mitologia grega, els epeus (en Ἐπειοί) eren els pobladors originaris de l'Èlida, en època històrica desplaçats pels eleus.
Veure Etòlia і Epeus
Epicasta
Epicasta (en grec antic Ἐπικάστη), segons la mitologia grega va ser una filla de Calidó, heroi etoli.
Veure Etòlia і Epicasta
Escil·lis
Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics.
Veure Etòlia і Escil·lis
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Veure Etòlia і Esclavitud a l'antiga Grècia
Escopes d'Etòlia
Escopes (Scopas) fou un militar etoli.
Veure Etòlia і Escopes d'Etòlia
Estènel (fill de Capaneu)
Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.
Veure Etòlia і Estènel (fill de Capaneu)
Estil geomètric
Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.
Veure Etòlia і Estil geomètric
Etol
D'acord amb la mitologia grega, Etol (en Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida.
Veure Etòlia і Etol
Eupàlion
Eupàlion (Eupalium) fou una de les ciutats principals de la Lòcrida occidental, situada prop del mar, entre Naupacte i Eantea, segons diu Estrabó.
Veure Etòlia і Eupàlion
Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà)
Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un militar etoli, que va dirigir un dels cossos auxiliars etolis que van servir a l'exèrcit del cònsol romà Luci Quinti Flaminí en la guerra contra el rei Filip V de Macedònia.
Veure Etòlia і Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà)
Euríloc d'Esparta
Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar espartà.
Veure Etòlia і Euríloc d'Esparta
Eurípides d'Etòlia
Eurípides (en llatí Euripides o Euripidas, en grec antic Ευριπίδης Εὐρίπδας) fou un militar etoli.
Veure Etòlia і Eurípides d'Etòlia
Evè
D'acord amb la mitologia grega, Evè o Evenos (en Εὔηνος, Èuēnos) va ser un rei d'Etòlia, fill d'Ares i de Demonice.
Veure Etòlia і Evè
Evè (desambiguació)
Evè o Evenos (Εὔηνος) és un nom propi de l'antiga Grècia que pot fer referència a.
Veure Etòlia і Evè (desambiguació)
Fabula praetexta
La pretexta (en llatí fabula praetexta) és el nom utilitzat en la literatura llatina per la tragèdia d'argument romà, en oposició a la fabula cothurnata, que és la tragèdia d'argument grec, que sovint era una adaptació de les obres dels tràgics grecs com Èsquil, Sòfocles o Eurípides.
Veure Etòlia і Fabula praetexta
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Veure Etòlia і Fòcida
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Veure Etòlia і Felip I de Tàrent
Figàlia
Figàlia (Φιγαλία) fou una antiga ciutat d'Arcàdia al sud-oest del país, pròxima a la frontera amb Messènia, a la riba dreta del Neda.
Veure Etòlia і Figàlia
Fili (mitologia)
Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.
Veure Etòlia і Fili (mitologia)
Filides
Filides (en llatí Phylidas o Philidas, en grec antic Φυλίδας, Φιλίδας) fou un militar etoli.
Veure Etòlia і Filides
Filip (fill d'Antípatre)
Filip (Philippus) fou un general i príncep macedoni, fill d'Antípatre i germà de Cassandre.
Veure Etòlia і Filip (fill d'Antípatre)
Francocràcia
El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia.
Veure Etòlia і Francocràcia
Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)
Gai Calvisi Sabí (en llatí Caius Calvisius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Etòlia і Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC)
Gai Semproni Rútil
Gai Semproni Rútil (Gaius Sempronius Rutilus) va ser un magistrat romà del.
Veure Etòlia і Gai Semproni Rútil
Gai Valeri Leví (cònsol)
Gai Valeri Leví (en Caius Valerius Laevinus) va ser un magistrat romà.
Veure Etòlia і Gai Valeri Leví (cònsol)
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Etòlia і Galàcia
Guerra contra Nabis
El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.
Veure Etòlia і Guerra contra Nabis
Guerra de Creta
La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.
Veure Etòlia і Guerra de Creta
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Etòlia і Guerra de Troia
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Etòlia і Guerra del Peloponnès
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Etòlia і Guerra Romano-Síria
Guerrers de Riace
Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.
Veure Etòlia і Guerrers de Riace
Halicirna
Halicirna (en llatí Halicyrna, en grec antic Ἁλίκυρνα) era una ciutat d'Etòlia descrita per Estrabó, que la situa a 30 estadis per sota de Calidó en direcció al mar.
Veure Etòlia і Halicirna
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Veure Etòlia і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
Hil·los
Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.
Veure Etòlia і Hil·los
Icari (fill d'Èbal)
Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.
Veure Etòlia і Icari (fill d'Èbal)
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Veure Etòlia і Imperi de Nicea
Invasió celta dels Balcans
La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.
Veure Etòlia і Invasió celta dels Balcans
Itòria
Itòria (en grec antic Ἰθωρία, en llatí Ithoria) era una ciutat d'Etòlia, prop del riu Aqueloos, i a poca distància al sud de Conope.
Veure Etòlia і Itòria
Joan Ducas
Joan Ducas (en grec medieval Ιωάννης Δούκας), nascut aproximadament l'any 1126 i mort aproximadament el 1200, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, el fill gran de Constantí Àngel i de Teodora Comnena, la filla d'Aleix I Comnè i d'Irene Ducena, de qui Joan va agafar el nom.
Veure Etòlia і Joan Ducas
Joan I Àngel-Comnè
Joan I Àngel-Comnè o Joan Comnè Ducas, fou governant del Despotat de l'Epir, que en aquell temps era un estat vassall de Bulgària.
Veure Etòlia і Joan I Àngel-Comnè
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Veure Etòlia і Joan III Ducas Vatatzes
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Veure Etòlia і Joan VI Cantacuzè
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Etòlia і Johan Ferrández d'Heredia
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Veure Etòlia і Karli-Ili
Làmia (ciutat)
Làmia (Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu.
Veure Etòlia і Làmia (ciutat)
Lòcrida Ozòlia
Lòcrida Ozòlia (Ὀζολία Λοκρίς) era la part occidental de la Lòcrida habitada pels locris ozolis (Ὀζόλαι), a tocar del golf de Corint, amb la Dòrida i Etòlia al nord, la Fòcida a l'est i Etòlia a l'oest.
Veure Etòlia і Lòcrida Ozòlia
Leòstenes d'Atenes
Leòstenes (Leosthenes) fou un comandant atenès que va dirigir les forces combinades gregues a la guerra de Làmia.
Veure Etòlia і Leòstenes d'Atenes
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Veure Etòlia і Leda
Lefkandi
Ubicació de Lefkandi Lefkandi és un jaciment arqueològic situat a la desembocadura del riu Lelas, a l'illa d'Eubea, a Grècia.
Veure Etòlia і Lefkandi
Leontòfon
Leontòfon (en grec antic Λεοντοφόνος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Odisseu.
Veure Etòlia і Leontòfon
Licopeu
Segons la mitologia grega, Licopeu fou un heroi calidoni, fill d'Agri, i germà de Tersites, Onquest, Pròtou, Celèutor i Melanip.
Veure Etòlia і Licopeu
Licurg (rei d'Esparta)
Licurg (Lycurgus) fou un espartà que tot i no ser de sang reial fou elegit rei d'Esparta vers el 220 aC junt amb Agesípolis III, a la mort de Cleòmenes III, sembla que després de subornar als èfors.
Veure Etòlia і Licurg (rei d'Esparta)
Lisimaquea d'Etòlia
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat d'Etòlia situada a la riba sud del llac Híria, posteriorment anomenat Llac de Lisimaquea, entre el riu Aqueloos i el Llac Tricònida.
Veure Etòlia і Lisimaquea d'Etòlia
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Veure Etòlia і Lliga Etòlia
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Veure Etòlia і Llista d'antigues ciutats gregues
Locris
Els locris (Locrenses) eren un antic poble de Grècia suposadament descendents dels lèleges, com creu Aristòtil.
Veure Etòlia і Locris
Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
Luci Valeri Flac (en Lucius Valerius P. F. L. N. Flaccus) va ser un magistrat romà dels segles i II aC.
Veure Etòlia і Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
Lusos
Lusos (Λουσοί) era una antiga ciutat del nord d'Arcàdia, originàriament independent i que més tard va caure sota el domini de Clítor.
Veure Etòlia і Lusos
Macari d'Esparta
Macari d'Esparta (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) fou un militar espartà que va viure al.
Veure Etòlia і Macari d'Esparta
Macates d'Etòlia
Macates (Machatas) fou un polític etoli, que va ser enviat com ambaixador a Esparta al començament de la guerra social l'any 220 aC per demanar als espartans d'unir-se a la Lliga Etòlia contra Filip V de Macedònia i la Lliga Aquea.
Veure Etòlia і Macates d'Etòlia
Macina (Etòlia)
Macina o Macínia (Segons Plutarc o Μακυνία||Macyna o Macynia) era una ciutat d'Etòlia a la costa, al peu del mont Tafiassos.
Veure Etòlia і Macina (Etòlia)
Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)
Mani Acili Glabrió (en Manius Acilius C. F. L. N. Glabrio) va ser un magistrat romà.
Veure Etòlia і Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC)
Manuel I Àngel-Comnè
Manuel Àngel-Comnè Ducas, també conegut com a Manuel Ducas, fou el tercer governant del Despotat de l'Epir, del 1230 al 1237, que va assumir el poder durant la captivitat a Bulgària del seu germà el basileu Teodor I. Quan el 1237 va tornar el seu germà es va haver d'exiliar a l'Imperi de Nicea on va trobar el suport per tornar el 1239 a recuperar el tron.
Veure Etòlia і Manuel I Àngel-Comnè
Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)
Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.
Veure Etòlia і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)
Marc Valeri Leví
Marc Valeri Leví (en llatí Marcus Valerius Laevinus) va ser un magistrat romà.
Veure Etòlia і Marc Valeri Leví
Marpessa
Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares.
Veure Etòlia і Marpessa
Mèrope (filla de Cípsel)
Segons la mitologia grega, Mèrope (en grec antic Μερόπη), era la filla de Cípsel, rei d'Arcàdia.
Veure Etòlia і Mèrope (filla de Cípsel)
Megalees
Megalees (en llatí Megaleas, en grec antic Μεγαλέας) fou secretari en cap del rei Antígon III Dosó de Macedònia, el qual després va imposar en el mateix càrrec al seu successor Filip V de Macedònia l'any 220 aC.
Veure Etòlia і Megalees
Melèagre
XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.
Veure Etòlia і Melèagre
Menedeu
Menedeu o Menèdat (en llatí Menedaeus o Menedatus, en grec antic Μενεδαῖος, Μενέδατος) fou un militar espartà, un dels tres comandants de la força espartana enviada en ajut d'Etòlia per sotmetre Naupacte l'any 426 aC.
Veure Etòlia і Menedeu
Menip (ambaixador selèucida)
Menip (en Menippus, en Μένιππος) fou un ambaixador selèucida.
Veure Etòlia і Menip (ambaixador selèucida)
Menip (militar)
Menip (en Menippus, en Μένιππος) fou un oficial de Filip V de Macedònia.
Veure Etòlia і Menip (militar)
Mestre d'Olímpia
Temple de Zeus d'Olímpia Ruïnes del Temple de Zeus Escena de la batalla entre els làpites i els centaures El mestre d'Olímpia fou un escultor desconegut que creà la decoració externa del Temple de Zeus d'Olímpia.
Veure Etòlia і Mestre d'Olímpia
Metapa
Metapa (en llatí Metapa, en grec antic Μέταπα) era una ciutat d'Etòlia situada a la riba nord del llac Triconis, a l'entrada d'un pas estret i a 60 estadis de la ciutat de Terme.
Veure Etòlia і Metapa
Metròpolis d'Acarnània
Metròpolis d'Acarnània (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de l'interior d'Acarnània al sud d'Estratos en la via cap a Conope, a Etòlia.
Veure Etòlia і Metròpolis d'Acarnània
Molícrion
Molícrion o Molicrea (en grec antic Μολύκρειον, Μολύκρεια) era una ciutat d'Etòlia situada prop de la costa i a poca distància del cap Antirrhium (Ῥίον τὸ Μολυκρικόν), segons Tucídides.
Veure Etòlia і Molícrion
Musa Çelebi
Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.
Veure Etòlia і Musa Çelebi
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure Etòlia і Naupacte
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.
Veure Etòlia і Nicandre de Claros
Nicòpolis
* Nicòpolis de l'Epir, antiga ciutat de l'Epir al golf d'Ambràcia, a Acarnània, a 3 km de Prevesa.
Veure Etòlia і Nicòpolis
Nicòpolis (tema)
El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.
Veure Etòlia і Nicòpolis (tema)
Nicocles de Sició
Nicocles de Sició (en llatí Nicocles, en grec antic Νικοκλῆς) fou tirà de la polis grega de Sició.
Veure Etòlia і Nicocles de Sició
Nicolau d'Etòlia
Nicolau d'Etòlia (en llatí Nicolaus, en grec antic Νικόλαος "Nikólaos") fou un general etoli al servei de Ptolemeu IV Filopàtor, rei d'Egipte.
Veure Etòlia і Nicolau d'Etòlia
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Veure Etòlia і Nu (art)
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Etòlia і Odisseu
Olimpiodor d'Atenes
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un general i home d'estat atenenc.
Veure Etòlia і Olimpiodor d'Atenes
Oracle de Dodona
Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.
Veure Etòlia і Oracle de Dodona
Orcomen (Arcàdia)
Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.
Veure Etòlia і Orcomen (Arcàdia)
Panètol
Panètol (en llatí Panaetolus, en grec antic Παναίτωλος "Panaítolos") fou un militar d'origen etoli al servei del rei Ptolemeu IV Filopàtor d'Egipte, que es va unir al també etoli, Teodot, per entregar Celesíria al rei Antíoc III el Gran.
Veure Etòlia і Panètol
Pandosia
Epir Pandosia o Pando (en grec antic Πανδοσία) va ser una antiga ciutat grega, a l'Epir.
Veure Etòlia і Pandosia
Pantaleó d'Etòlia
Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou un cap polític etoli, autor principal del tractat d'aliança formalitzat entre la Lliga Etòlia i la Lliga Aquea, aquesta darrera dirigida per Àrat de Sició, l'any 239 aC segons diu Plutarc.
Veure Etòlia і Pantaleó d'Etòlia
Pantaleó de Thermus
Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou un polític etoli, probablement net de Pantaleó d'Etòlia i fill d'Arquedam d'Etòlia que va viure al segle II aC.
Veure Etòlia і Pantaleó de Thermus
Pantauc d'Aloros
Pantauc (Pantaucus), fill de Nicolau, fou un militar macedoni nadiu d'Aloros.
Veure Etòlia і Pantauc d'Aloros
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Etòlia і Patres
Pàmfia
Pàmfia en llatí Pamphia, en grec antic Παμφία) era una ciutat d'Etòlia. Estava situada a la via que unia Metapa i Terme, a uns 30 estadis de cadascuna. L'any 218 aC Filip V de Macedònia la va incendiar, quan, segons Polibi, va organitzar la primera invasió a Etòlia i va anar a conquerir Terme.
Veure Etòlia і Pàmfia
Pírous
Pírous (en grec antic Πείροος "Peiroos") va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels tracis que a la Guerra de Troia es va aliar amb el rei Príam.
Veure Etòlia і Pírous
Pírries
Pírries (Pyrrhyas) fou un militar etoli.
Veure Etòlia і Pírries
Peanion
Peanion (en llatí Paeanium, en grec antic Παιάνιον) era una ciutat d'Etòlia propera al riu Aqueloos, una mica al sud d'Itòria i al nord d'Eníades, que es trobava a l'altra banda del riu.
Veure Etòlia і Peanion
Perimele (filla d'Hipodamant)
Segons la mitologia grega, Perimele (en Περιμήλη) va ser una filla d'Hipodamant, cabdill etoli.
Veure Etòlia і Perimele (filla d'Hipodamant)
Petreu
Petreu (en llatí Petraeus, en grec antic Πετραι̂ος) fou un militar macedoni amic de Filip V de Macedònia.
Veure Etòlia і Petreu
Pilene
Pilene (en grec antic Πυλήνη) era una ciutat d'Etòlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Veure Etòlia і Pilene
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Etòlia і Pirros
Pleurat III
Pleurat III (en llatí Pleuratus, en grec antic Πλεύρατος) fou un rei il·liri, fill i successor d'Escerdílides, que va governar des d'aproximadament el 205 aC fins al 180 aC.
Veure Etòlia і Pleurat III
Pleuró
Pleuró (en Pleuron) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a Etòlia, que ja és esmentada per Homer al Catàleg de les naus.
Veure Etòlia і Pleuró
Pleuró (mitologia)
Segons la mitologia grega, Pleuró (en grec antic Πλευρών), va ser un fill d'Etol, rei d'Etòlia, i de Prònoe, i germà de Calidó.
Veure Etòlia і Pleuró (mitologia)
Pleuron
Pleuron (Πλευρών) és el nom de dues ciutats d'Etòlia, Pleuron Vella i Pleuron Nova, el territori de les quals fou anomenat Pleurònia.
Veure Etòlia і Pleuron
Polemarca
Polemarca (en grec antic πολέμαρχος) era un magistrat de l'antiga Grècia.
Veure Etòlia і Polemarca
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Etòlia і Polibi
Polifides
Segons la mitologia grega, Polifides (en grec antic Πολυφείδης), va ser un endeví, fill de Manci, i per tant, descendent de Melamp.
Veure Etòlia і Polifides
Polifontes
Polifontes (en grec antic Πολυφόντης), va ser, segons la mitologia grega, un heràclida que arribà a ser rei de Messènia.
Veure Etòlia і Polifontes
Polipercont
Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.
Veure Etòlia і Polipercont
Pròsquion
Pròsquion (en llatí Proschium, en grec antic Πρόσνιον) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.
Veure Etòlia і Pròsquion
Quint Eli Petus (cònsol)
Quint Eli Petus (en Quintus Aelius P. f. Q. n. Paetus) va ser un magistrat romà que feia part de la gens Èlia i era de la família dels Petus.
Veure Etòlia і Quint Eli Petus (cònsol)
Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)
Quint Marci Filip (en Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.
Veure Etòlia і Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Veure Etòlia і Regne de Capadòcia
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Etòlia і Regne de Macedònia
Riu Aqueloos
El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.
Veure Etòlia і Riu Aqueloos
Riu Esperqueu
L'Esperqueu (en Σπερχειός, Sperkhiós) és un riu de Grècia situat a la unitat perifèrica de la Ftiòtida, que neix a les muntanyes de Timfrestos i desaigua al golf Malíac, passada la ciutat de Làmia.
Veure Etòlia і Riu Esperqueu
Sòl·lion
Sòl·lion (en llatí Sollium, en grec antic Σόλλιον) era una ciutat de la costa d'Acarnània segurament prop de Paleros entre Leucas i Alízia.
Veure Etòlia і Sòl·lion
Segona Guerra Macedònica
La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.
Veure Etòlia і Segona Guerra Macedònica
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Etòlia і Segona Guerra Púnica
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Veure Etòlia і Senglar de Calidó
Tèmesa
Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.
Veure Etòlia і Tèmesa
Tèstia
Tèstia (en llatí Thesteia o Thestia, en grec antic Θεστεῖα Θεστῖα) era una ciutat d'Etòlia.
Veure Etòlia і Tèstia
Teatre grec de Dodona
Dodona Ubicació del teatre dins del conjunt d'edificis de l'oracle de Dodona El teatre grec de Dodona és un teatre clàssic construït en l'antiga Grècia durant el regnat de Pirros, en grec Πύρρος της Ηπείρου(318 ae-272 ae), ros o pèl-roig, sobrenomenat αετός (àguila) pels seus soldats.
Veure Etòlia і Teatre grec de Dodona
Tebes de la Ftiòtida
Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.
Veure Etòlia і Tebes de la Ftiòtida
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Etòlia і Tema (circumscripció administrativa)
Temple d'Apol·lo (Thermo)
El temple d'Apol·lo de Thermo era un temple grec arcaic construït al s. VII aC en el santuari de la ciutat de Termos, a la regió d'Etòlia, que substituí al mègaron preexistent, conegut com a mègaron B, que s'amplià amb un peristil de columnes de fusta, sostingudes per bases de pedra.
Veure Etòlia і Temple d'Apol·lo (Thermo)
Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.
Veure Etòlia і Teodor I Àngel-Comnè Ducas
Teos
Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.
Veure Etòlia і Teos
Terme
* Lingüística.
Veure Etòlia і Terme
Terme (Grècia)
Terme (en Θέρμη) era una ciutat d'Etòlia, la capital del país i el lloc on es feien les reunions de la Lliga Etòlia.
Veure Etòlia і Terme (Grècia)
Termos (Grècia)
Termos o Termón (Thermos, Θέρμο) és un municipi i una petita població d'Etòlia, a Grècia.
Veure Etòlia і Termos (Grècia)
Tersites
Aquil·les colpeja Tersites. Museu Arqueològic d'Antalya. S. II dC Segons la mitologia grega, Tersites (en grec antic Θερσίτης), va ser un guerrer etoli, fill d'Agri i net de Portàon i d'Èurite.
Veure Etòlia і Tersites
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Etòlia і Tessàlia
Testi
Segons la mitologia grega, Testi (en Thestĭus) va ser un rei de Pleuró, a Etòlia, i era fill d'Agènor i Epicasta, o bé d'Ares i de Demonice.
Veure Etòlia і Testi
Therme
Geografia.
Veure Etòlia і Therme
Timfeus
Els timfeus (en Tymphaei) eren un poble epirota, segons Estrabó, que vivia al districte de Timfea, a l'Epir.
Veure Etòlia і Timfeus
Timurtaşoğulları
Els timurtaşoğulları foren una dinastia de guerrers turcs al servei de l'Imperi Otomà.
Veure Etòlia і Timurtaşoğulları
Tindàreu
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.
Veure Etòlia і Tindàreu
Toant (fill d'Andrèmon)
Segons la mitologia grega, Toant (en grec antic Θόας, Thoas) fou un heroi, fill d'Andrèmon i de Gorge.
Veure Etòlia і Toant (fill d'Andrèmon)
Toxeu
Segons la mitologia grega, Toxeu (en grec antic Τοξεύς, "l'arquer"), va ser un heroi, fill de Testi, un heroi etoli.
Veure Etòlia і Toxeu
Tricònion
Tricònion (en llatí Trichonium, en grec antic Τριχώνιον) era una ciutat d'Etòlia que va donar nom al llac Triconis.
Veure Etòlia і Tricònion
Tritea
Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.
Veure Etòlia і Tritea
Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
La unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània (en grec: Νομός Αιτωλοακαρνανίας) és una unitat perifèrica de Grècia situada a la part més occidental del país.
Veure Etòlia і Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània
Xiston
Xiston grec antic Ξυστόν ("llança", "javelina") era un tipus de llança de l'antiga Grècia formada per un llarg bastó de fusta i dos extrems amb punta metàl·lica.
Veure Etòlia і Xiston
(157) Deianira
Dejanira és l'asteroide núm.
Veure Etòlia і (157) Deianira
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Etòlia і 218 aC
426 aC
El 426 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Etòlia і 426 aC
També conegut com Etolis.
, Cales (general), Calidó, Calidó (fill d'Etol), Campions dels Jocs Olímpics de l'antiguitat, Cap Matapan, Carles Tocco, Cascada del Parc de la Ciutadella, Cassandre, Cassandre d'Egina, Catàleg de les naus, Cató el Censor, Càl·lion, Cefalònia, Cicne (fill d'Apol·lo), Cineta, Cirètia, Citínion, Clítor (ciutat), Clenees, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Conope, Cràter d'Orèstia, Crinó, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Curets (poble etoli), Damòcrit de Calidó, Díon (Pièria), Dòrida, Demònice, Demòstenes (general), Demetri Àngel-Comnè, Demetri Poliorceta, Despotat de l'Epir, Dicearc d'Etòlia, Diocles de Rodes, Dipè, Divinitats fluvials (mitologia grega), Dodona, Dolops, Dones a l'antiga Grècia, Dorímac, Doros, Ecàlia, Egícion, Eleos, Elis, Els captius, Eníades, Eneó, Enni, Eolis, Epeus, Epicasta, Escil·lis, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escopes d'Etòlia, Estènel (fill de Capaneu), Estil geomètric, Etol, Eupàlion, Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà), Euríloc d'Esparta, Eurípides d'Etòlia, Evè, Evè (desambiguació), Fabula praetexta, Fòcida, Felip I de Tàrent, Figàlia, Fili (mitologia), Filides, Filip (fill d'Antípatre), Francocràcia, Gai Calvisi Sabí (cònsol 39 aC), Gai Semproni Rútil, Gai Valeri Leví (cònsol), Galàcia, Guerra contra Nabis, Guerra de Creta, Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Guerra Romano-Síria, Guerrers de Riace, Halicirna, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Hil·los, Icari (fill d'Èbal), Imperi de Nicea, Invasió celta dels Balcans, Itòria, Joan Ducas, Joan I Àngel-Comnè, Joan III Ducas Vatatzes, Joan VI Cantacuzè, Johan Ferrández d'Heredia, Karli-Ili, Làmia (ciutat), Lòcrida Ozòlia, Leòstenes d'Atenes, Leda, Lefkandi, Leontòfon, Licopeu, Licurg (rei d'Esparta), Lisimaquea d'Etòlia, Lliga Etòlia, Llista d'antigues ciutats gregues, Locris, Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC), Lusos, Macari d'Esparta, Macates d'Etòlia, Macina (Etòlia), Mani Acili Glabrió (cònsol 191 aC), Manuel I Àngel-Comnè, Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Marc Valeri Leví, Marpessa, Mèrope (filla de Cípsel), Megalees, Melèagre, Menedeu, Menip (ambaixador selèucida), Menip (militar), Mestre d'Olímpia, Metapa, Metròpolis d'Acarnània, Molícrion, Musa Çelebi, Naupacte, Nicandre de Claros, Nicòpolis, Nicòpolis (tema), Nicocles de Sició, Nicolau d'Etòlia, Nu (art), Odisseu, Olimpiodor d'Atenes, Oracle de Dodona, Orcomen (Arcàdia), Panètol, Pandosia, Pantaleó d'Etòlia, Pantaleó de Thermus, Pantauc d'Aloros, Patres, Pàmfia, Pírous, Pírries, Peanion, Perimele (filla d'Hipodamant), Petreu, Pilene, Pirros, Pleurat III, Pleuró, Pleuró (mitologia), Pleuron, Polemarca, Polibi, Polifides, Polifontes, Polipercont, Pròsquion, Quint Eli Petus (cònsol), Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC), Regne de Capadòcia, Regne de Macedònia, Riu Aqueloos, Riu Esperqueu, Sòl·lion, Segona Guerra Macedònica, Segona Guerra Púnica, Senglar de Calidó, Tèmesa, Tèstia, Teatre grec de Dodona, Tebes de la Ftiòtida, Tema (circumscripció administrativa), Temple d'Apol·lo (Thermo), Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Teos, Terme, Terme (Grècia), Termos (Grècia), Tersites, Tessàlia, Testi, Therme, Timfeus, Timurtaşoğulları, Tindàreu, Toant (fill d'Andrèmon), Toxeu, Tricònion, Tritea, Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, Xiston, (157) Deianira, 218 aC, 426 aC.