Comunicació

1926 les relacions: Aba d'Olba, Abants, Abdera, Abes, Abidos de Mísia, Abis, Acaia, Acaia (província romana), Acarnanis, Acerra, Acestes, Acrísios, Acrocorint, Acteó, Actumer, Ada de Cària, Adamàndios Koraís, Adda, Aden, Adiabene, Adiatorix, Adrastea (Mísia), Afrodísias de Cària, Agamèmnon, Agatirna, Agdistis, Agreesos, Agri (riu), Aigües Sèxties, Alabanda, Alalcomen, Alazani, Alèvades, Alísion, Alízia, Al·lòbroges, Al·ló, Al·lifes, Alba Helvorium, Alba Longa, Albània del Caucas, Albenga, Aldo Manuzio, Alexandre Etoli, Alexandre Filaletes, Alexandre Licnos, Alexandria Última, Alexandria de la Tròada, Alexandria Proftàsia, Almadén, ..., Aloros, Alps Cottis, Alps Marítims (província romana), Amaríntia, Amardis, Amasra, Amasya, Amatunt, Amenemhet III, Ament (nomós), Amfídolos, Amfigenia, Amfitrió, Amidó, Amintes de Galàcia, Amintes III de Macedònia, Amiternum, Ampsivaris, Anacarsis, Anacreont, Anamur, Anaxandre, Anc Marci, Ancira (Frígia), Ancona, Andània, Andizets, Andròstenes de Tasos, Andró de Teos, Andronic de Rodes, Anemoria, Anemurium, Antandros, Antífanes de Berga, Antíloc (fill de Nèstor), Antíoc d'Ascaló, Antíoc de Siracusa, Antípatre de Tir (segle II aC), Antònia Menor, Antònia Trifena, Antemnes, Antenòrides, Antesfòria, Anthas, Antic Egipte, Anticira, Anticlides, Antifelos, Antigonea de Síria, Antioquia ad Cragum, Antioquia de l'Orontes, Antioquia de Pisídia, Antioquia del Meandre, Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam), Antissa, Antonio Blázquez y Delgado Aguilera, Antonio García y Bellido, Aorsis, Apama (reina selèucida), Apamea de Pàrtia, Apel·les de Colofó, Apel·licont de Teos, Apesos, Apol·lòdot I, Apol·lònia d'Assíria, Apol·lònia de Cirenaica, Apol·lònia de Mísia, Apol·lònia de Tràcia, Apol·lònia del Ríndacos, Apol·lònides de Nicea, Apol·lócrates, Apol·lodor d'Artemita, Apol·lodor d'Atenes, Apol·loni Cronos, Apol·loni de Tir, Appuleia de auro tholosano, Aqueus, Aquitans, Aquità, Aractos, Araxes, Arc Àrtabre, Arcadis, Aregó, Arena (Grècia), Aretírea, Arevacs, Arezzo, Argeleta, Argissa, Argos d'Acaia, Argos de Tessàlia, Ariana, Ariarates X, Arisbe, Aristó d'Alexandria, Aristodem de Nisa el Vell, Aristonic d'Alexandria, Arne (Beòcia), Arne (Tessàlia), Arpínum, Arpi, Arquèmac d'Eubea, Arquelau de Capadòcia, Arquelau I de Comana, Arquelau II de Comana, Arqueologia feniciopúnica, Arquitectura aquemènida, Arquitectura de la Provença, Arsinoe (Cilícia), Arsinoe (Egipte), Arsinoe (Xipre), Art màuria, Artemidor, Artemidor d'Efes, Artsakh, Arverns, Asandre del Bòsfor, Asbites, Asclepíades de Mírlia, Asclepi, Asclepièon, Ascoli Piceno, Ascra, Asi (mitologia), Asi de Samos, Asians, Asop, Asopos, Aspasis, Aspendos, Aspledon, Assos, Atamània, Atarneu, Atella, Atenaida (vident), Ateneu de Selèucia, Aterno, Atimbre, Atintània, Atles (mitologia), Atos, Atrek, Augies (Lacònia), Augies (Lòcrida), Augusta Pretòria, Auguste Mariette, Augustonemetum, Ausques, Autrígons, Avern, Aydın, Íbic, Ínsubres, Ítonos, Èfira (Tespròcia), Èfor, Ègion, Època ibèrica al País Valencià, Èritres de Jònia, Ètnia sabèl·lica, Èunom de Locres, Òlbia (Ligúria), Òlenos, Òlenos (Etòlia), Òreos, Òrnees, Òstia, Àccia, Àccium, Àcries, Àntif, Àntium, Àptera, Àrdea, Ària (Pèrsia), Àrquies de Corint, Àrtabres, Àsea, Àsine, Àsine (Messènia), Àstacos (Acarnània), Àstacos de Bitínia, Àtrax, Babilònia (ciutat), Bactrus, Bagadània, Bagras, Baies (Campània), Balars, Balkh, Balutxistan (regió), Baquíada, Baquides, Baraqix, Barthélemy d'Eyck, Basconització tardana, Bascos, Bastarnes, Bastetans, Batalla d'Alèsia, Batalla de Noreia, Bató de Sinope, Batins, Batrun, Bèbrices (Pont), Bètica, Bístons, Beja (municipi de Portugal), Belemina, Belgae, Bendidees, Beocis, Berango, Berdiansk, Berea de Macedònia, Berenice IV, Berenice Troglodytica, Bessa, Bessos, Bió (poeta tràgic), Bió d'Abdera, Bió de Borístenes, Biblioteca d'Alexandria, Bibracte, Bichon maltès, Bisbat d'Augsburg, Bistonis, Bitínia, Bitúrigs, Bitinis, Bizeres, Blanes, Blera, Boees, Boet (poeta), Boet Sidoni, Boibe, Bolu, Bosc sagrat, Botieus, Brahmaputra, Brúcters, Brenta, Brescia, Bretanya, Bretanya (nom), Breucs, Breunes, Brigantaggio, Brigants, Brigis, Brutis, Bubastis, Budoros, Bulis (ciutat), Bupràsion, Bura, Bustantigo, Buxentum, Byllis, Caònia, Cabalis, Cabàlia, Cabíria, Cabells rapats, Cabira, Cadme de Milet, Cadusis, Caere, Calahorra, Calàbria (regió històrica), Calàcia, Cal·lí, Cal·líaros, Cal·lípolis (Sicília), Calcedònia, Calcis, Calcis (Etòlia), Caldea, Cales, Calets, Calidó, Camavis, Camí d'Horus, Camir (fill de Cèrcaf), Cammanene, Camp de Mart, Camp Falern, Camuns, Canal de Suez, Candaces, Canop, Cap de São Vicente, Cap Lèucates, Cap Matapan, Capadòcia, Capadòcia (província romana), Capadoci antic, Capri, Caracal·la (vestit), Cardàmila, Carns, Carpetans, Carta comercial d'Empòrion, Cartea, Carteia, Casluah, Caspiene, Caspis, Cassope, Castabala, Castàlia (font), Castelló de la Plana, Castellciutat, Castellroig, Castelo de Cola, Castor europeu, Castre de Noega, Cataònia, Catàleg dels troians, Caucons, Caudium, Caulònia, Caulònia (antiga ciutat), Caune, Cava de' Tirreni, Cavall de pura raça gallega, Cavars, Cavarus, Càfies, Càl·lies de Mitilene, Càndia, Càntabres, Càons, Càpua, Càstor (escriptor), Càstor de Galàcia, Càstulo, Cíbele, Cízic, Cònvenes, Còricos, Cefaló, Cefísia, Celtes, Celtibèria, Celtibers, Cenabum, Cenina, Cent Illes, Centúripes, Cercetes, Cercle polar antàrtic, Ceretans, Cerinea, Cerint (ciutat), Cesaraugusta, Cessetans, Chiani, Chiusi, Cicreu, Cidònia, Cifos, Cilícia, Cil·lene, Cilicis, Cimbres, Cime, Cimmèricon, Cimmeris, Cineta, Cinos (Grècia), Cinossema, Cios, Ciparíssia, Ciparíssia (Fòcida), Circeis, Cirrèstica, Cirta, Citoros, Clautinatis, Clazòmenes, Clítor (ciutat), Cleantes de Corint, Cleòmac de Magnèsia, Cleònim d'Esparta, Cleòpatra V Selene, Cleòpatra VI, Cleones, Clitarc (historiador), Cnidos, Cnossos, Cocceius Auctus, Col·làtia, Colofó (ciutat), Colones, Colosses, Colossos de Mèmnon, Colotes de Paros, Colquis, Columnes d'Hèrcules, Comana de Capadòcia, Comana del Pont, Comèdia atel·lana, Comerç a l'antiga Roma, Commagena, Comunitat Autònoma del País Basc, Congost de Darial, Conis, Conope, Cons, Constel·lació de la Verge, Contestans, Continent, Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis, Copes, Corèssia, Corbiana, Coribants, Corint, Corisc, Corografia, Coronea, Cos (ciutat), Cos (Grècia), Cosa (Ansedònia), Coscile, Cosenza, Cossais, Cosso, Cotítia, Cotiora, Cotito, Crannon, Crates de Mal·los, Crati, Cratis, Crànios, Creòfil, Crinàgores, Cripta Napolitana, Crissa, Crobizis, Crocees, Crocilea, Cromna, Crotona, Cultura d'Andrónovo, Cultura dels castres, Cutília, Dacis, Dafites, Dafnunt, Dahes, Damas de Tral·les, Damastes (historiador), Daorsis, Darapsa, Dardània (Anatòlia), Dardistan, Darios del Pont, Dascilèon, Dàcia, Dàrdans (Il·líria), Dàton, Dècada del 30 aC, Dèlion, Dénia, Dídima, Díolkos, Díon (Eubea), Dòrida, Dòrion, Dea Dia, Deímac, Deceneu, Deiòtar Filadelf, Deiòtar I, Delfínion, Delos, Demarat de Corint (baquíada), Demetri Cal·latià, Demetri d'Escepsis, Demetri I de Bactriana, Demetri Lacònic, Demos, Dertosa, Desidates, Despotikó, Diacopene, Diafragma de Dicearc de Messana, Diagonal, Diana, Diòdot (escultor àtic), Diòdot I, Diògenes de Tars, Dió d'Alexandria, Diccionari Grec-Català, Dime (ciutat), Dinòcrates de Macedònia, Diodor Cronos, Diodor d'Adramítium, Diodor Zonas, Dionísocles, Dione (titànide), Dionisíades de Tars, Dionisi Àtic, Dioscúrias, Disponti, Districte de Marsyas, Districte de Peshawar, Dobrudja, Docímia, Dodecanès, Dodona, Dolomene, Dones a la societat celta, Dorilau Tàctic, Dríops, Drinametos, Dulíquion, Durance, Durocortorum, Ea-mukin-zeri, Eíones, Eòlida, Ecàlia, Economia de la Hispània romana, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edifici de gran altura, Edremit, Efèsia, Efes, Efialtes de Mèlida, Egàleos (turó), Egíal, Eges (Eòlia), Eges (Eubea), Egesta (filla d'Hípotes), Egipte, Egipte (província romana), Egira, Egnàcia, Egospòtamos, Elatea, Elea (Eòlia), Eleó, Elephas maximus asurus, Eleusa (ciutat), Eleusis (districte), Eleuteros, Eli Gal (prefecte), Elimaida (província), Elimea, Elimiotes, Elis, Elone, Empúries, Eníades, Enòtria, Enea, Enez, Enians, Enna, Enotris, Eolis, Epi (Grècia), Epidaure, Epidaure Limera, Epidelion, Epir (regió històrica), Eqües, Eratòstenes, Erítinos, Eretum, Erix, Esèrnia, Escarfea, Escíatos, Escílax de Carianda, Escítia Menor, Escepsis, Escil·la (ciutat), Escil·lècion, Esciros, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escolos, Escolos (Calcídia), Escordiscs, Escultura etrusca, Esino, Eslaus meridionals, Eslida, Esparta, Espina (ciutat), Esquèria, Esquenos, Estadi (mesura), Estàfil de Nàucratis, Estàtua de Zeus a Olímpia, Esteve de Bizanci, Estimfal, Estions, Estira, Estrabó (desambiguació), Estratònic d'Atenes, Estratonicea, Estratos, Etòlia, Etea (Tessàlia), Eticis, Etna, Etna (ciutat), Etrúria, Etruscs, Eubea, Eubul d'Atarneu, Eucàrpia, Euclides de Mègara, Eucràtides I de Bactriana, Eudor d'Alexandria, Eudox de Cízic, Eufranta, Eugans, Eupàlion, Euromos, Eurotes, Eutidem I, Eutresis, Exèrcit aquemènida, Exèrcit cartaginès, Exèrcit traci, Fagres, Falasarna, Falèron, Faliscs, Famagusta, Fanagòria, Far antic, Far de Chipiona, Fares (Beòcia), Faris, Farnaces I, Farnaces II, Farsàlia, Farusis, Faselis, Fasis (Còlquida), Fatsa, Faustulus, Fílace, Fíntias (Sicília), Fòcida, Fea, Ferònia, Ferònia (deessa), Ferentium, Feres (ciutat), Fidenes, Filadelfia (Lídia), Filemó el Vell, Fileter de Pèrgam, Filip de Theangela, Filodem de Gàdara, Flegies, Fliünt, Focea, Folegandros, Foligno, Foner balear, Forlì, Formentera, Fortalesa de Sagres, Forum Flaminii, Forum Sempronii, Fraata, Francesco Filelfo, Frígia (província romana), Frígia Major, Frísia Oriental, Fregel·les, Fregenae, Frejús, Frentans, Frixa, Frosinone, Frurs, Ftiòtida, Ftiròfags, Gabes (Pèrsia), Gabiene, Gadelonitis, Gaeta, Gai Corneli Gal, Gai Flavi Fímbria (militar), Galàcia, Gandares, Ganimedes (mitologia), Garamants, Gargano, Garsàuria, Gastronomia de Portugal, Gaugamela, Gaza, Gazaka, Gaziura, Gàbals, Gàlates, Gàl·lia, Gòrdion, Geògrafs grecoromans, Gebanites, Gediz, Gela, Geles, Genauns, Gens Pompeia, Geofísica, Geografia cultural, Geografia d'Estrabó, Geografia física, Geometria a l'Antic Egipte, Germanis, Germània (llibre), Germànics, Gesats, Getúlia, Getes, Giaros, Girtó, Gitíon, Gla, Glisant, Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC), Gneu Pompeu Teòfanes, Golf d'Opúncia, Golf de Tàrent, Golf Làtmic, Gonnos, Gortina, Gran Idea, Grecobudisme, Grumentum, Gruta de Cocceio, Guarino de Verona, Guerra de les Gàl·lies, Guerra Lelantina, Guerres dàcies, Gugarq, Guilielmus Xylander, Halèsion, Halesa, Halex, Haliàrtia, Halicirna, Haliees, Halos, Hamàxit, Harma, Hèlice (ciutat), Hèrmies d'Atarneu, Hèrnics, Hèsties, Híria de Beòcia, Híria de Calàbria, Híria de la Pulla, Hísies, Hísies (Beòcia), Hecatompos, Hegèsies de Magnèsia, Hegesíanax, Heleni, Heliòpolis (antic Egipte), Helicó, Helos, Helvècia, Helvecis, Helvis, Hemeroscopèon, Hemus, Heniocs, Heptacometes, Heq-at, Heraclèon de Síria, Heraclèon Tàuric, Heraclea de Cària, Heraclea de Lucània, Heraclea de Pàrtia, Heraclea del Latmos, Heraclea Minoa, Heraclea Traquínia, Heraclides d'Èritres, Herèon de Peracora, Herculà, Hercynia Silva, Herdonea, Herea, Herea (festival), Hermíona, Hermògenes de Priene, Hermocreont (escultor), Herodes el Gran, Hestiaea, Hestieòtida, Hiacíntia, Hiantes, Hiàmpolis, Hibla Menor, Hibrees de Milasa, Hicesi (metge), Hiena tacada, Hieràpolis de Frígia, Hieràpolis de Síria, Hieró de Laodicea, Hierodul, Hile de Beòcia, Himera, Himera del nord, Hipana, Hipòbotes, Hipònax, Hiperbòria, Hiperboris, Hipocamp (mitologia), Hipsícrates d'Amisos, Hirmine, Hispània, Hispània Citerior, Hispellum, Història d'Abkhàzia, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història d'Astúries, Història de Catalunya, Història de Còrsega, Història de Creta, Història de Kàlimnos, Història de La Corunya, Història de la gastronomia a Espanya, Història de la geografia, Història de la geologia, Història de la mineralogia, Història de la navegació, Història de la paleontologia, Història de la sal, Història de la Vall d'Aosta, Història de Lagos (Portugal), Història de les Cíclades, Història de les Illes Balears, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Mònaco, Història de Peníscola, Història de Polònia, Història de Tessalònica, Història de Turquia, Història del budisme a l'India, Història del Iemen, Història del País Basc, Història dels jueus, Història dels kurds, Història oral, Historicitat de la Ilíada, Historiografia, Historiografia clàssica, Historiografia grega, Holmos, Holmos (Frígia), Homanades, Homer, Huelva, Hydruntum, Iacetans, Ialisos, Ialmen, Iapígia, Iapigyum promontorium, Iapods, Iasos (ciutat), Iazigs, Ió de Quios, Ibèria, Ibèric, Ibers, Icària, Iconis, Ictí, Ictimuls, Idantirs (segle VII aC), Ierne, Ikalesken, Ilargi, Il·líria, Ilergets, Ilesi, Ilipa, Illa de les Serps (Mar Negre), Illa de Ponça, Illa Kefken, Illa Saltés, Illes Balears, Illes Equínades, Ilotes, Imola, Imperi Cartaginès, Imperi Mede, Imralı, Indicets, Indoaris, Indus (Cària), Inframón grec, Ingauns, Insula, Intemelis, Interamna Lirinas, Invasió celta dels Balcans, Iolaenses, Iolcos, Irànics, Isaura, Isàdics, Isàuria, Ischia, Isernia, Istris, Itome (Tessàlia), Iturea, Iulia Ioza, Iulis, Jaciment arqueològic de Vani, Jardins penjants de Babilònia, Jònia, Jericó, Joc de la rodanxa, Jordi Gemist Pletó, Juba II, Juliòpolis d'Egipte, Jutlàndia, Ka-heseb, Ka-kem, Kadena, Kambala, Kanai, Karaman (ciutat), Karl Wilhelm Ludwig Müller, Kars, Kaset, Kathiawar, Kathleen Martínez, Kayseri, Kímolos, Kızılırmak, Kempten (Allgäu), Kha, Khabur, Khawar, Khenty-abt, Khorzene, Khuzestan, Kirman, Konya, Korkuteli, L'escola d'Atenes, L'Hospitalet de l'Infant, L'or de Tolosa, La Custodia, Laberint d'Egipte, Labicum, Labranda, Lacetans, Laci (antic), Lade, Ladik (Samsun), Ladik Gölü, Lagària, Lagina, Laietans, Lakmos, Lampònia, Lamus, Laodicea Combusta, Laodicea de mar, Laodicea del Líban, Lapatos, Lapseki, Larimna, Larinum, Larisa (Jònia), Larisa (Tessàlia), Larisa Cremaste, Larisa Fricònida, Lartolaiets, Las, Latakia, Latinus, Laurentum, Lauro, Lavínium, Laviniasene, Lawata, Làurion, Lèleges, Lèpreon, Lèucada, Lèucada (ciutat), Lícia, Lídia, Lígur antic, Límits dels continents, Língons, Lòcrida, Lòcrida Epicnèmida, Lòcrida Opúncia, Lúpies, Leandre de Milet, Leònides (filòsof), Leòstenes d'Atenes, Lebadea, Lebena, Leli, De l'amistat, Lemovices, Leontinos, Leontins, Leponcis, Leteu (Creta), Leto, Leuca, Leucadi, Leucae, Leucó del Bòsfor, Leucopetra, Leucosiris, Leucotees Fanum, Leuctra de Messènia, Leuctres, Libifenicis, Liburns, Licaònia, Licaonis, Licastos, Licates, Licis, Licos de Frígia, Lictos, Licurg, Lidi, Lidis, Lilibèon, Limira, Limiros, Limnes (Quersonès Traci), Lincèstida, Linosa, Lircèon, Liris, Lisimaquea, Lisimaquea d'Etòlia, Lisis (poeta), Litèrnum, Literatura de viatges, Literatura grega antiga, Ljubljanica, Llac d'Okhrida, Llac de Constança, Llac de Nemi, Llac de Vico, Llac Lucrí, Llac Urmia, Llacuna Copaida, Llacuna de Mesolongi, Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians, Lliga Amficciònica, Lliga Beòcia, Llista d'antics grecs, Llista d'exploracions, Llista de celtes històrics de l'edat antiga, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de cràters de la Lluna: R-S, Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor, Lluita, Locres Epizefiris, Locris, Loira, Lorima, Los Bañales, Lotòfags, Luís de Camões, Lucans, Lucània, Lucèria, Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC), Lugdúnum, Lugdúnum dels Cònvenes, Lugis, Luna (Etrúria), Luni (Itàlia), Lusitans, Lusitània, Lusons, Lutècia, Luxor, Ma (deessa), Ma'in, Maarat an-Numan, Macina (Etòlia), Maciste, Macistos, Macrocèfals, Macrons, Maedi, Maenaca, Magarsa, Magna Grècia, Magnèsia del Meandre, Magnòpolis, Magra, Mal·los, Mallorca, Mamers, Mamertium, Mangalia, Mapamundi, Mar Balear, Mar Càspia, Mar d'Azov, Mar de Mirtos, Mar Negra, Mar Roja, Maragha, Maratesi, Marc Juli Coti, Marc Tici el Jove, Marcià d'Heraclea, Marcina, Marcomans, Mareotis, Margana, Mariandins, Marib, Marobod, Marobudum, Marruvium, Marsella, Marsiabes, Masada, Massabatene, Massaua, Massàgetes, Massàlia, Massesils, Mastaura, Matiana, Matrillinatge, Maures, Maysan, Mazeis, Mègara, Mèsia, Mírsinos, Mísia (regió), Mísia Major, Mòmies dels pantans, Medeó, Medeon de Fòcida, Medi de Larisa, Mediolanum Santonum, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Medma, Medul·les, Megalòpolis, Megàstenes, Melània, Mel·lària dels bàstuls, Meldes, Melibea, Melinòfags, Melitea, Memfis, Menandre I, Menesteu (fill de Pèteu), Menip, Meotes, Meridià zero, Mesèmbria, Messa (Grècia), Messènia, Messina, Metana, Metapont, Metaure, Metaurum, Metaurus, Metimna, Metone (Pièria), Metròpolis de l'Hestieòtide, Metròpolis de Lídia, Metrodor d'Escepsis, Mevània, Miño, Miünt, Midaeium, Midea, Mides III, Migdònia de Mesopotàmia, Migdons, Milíada, Miles (Sicília), Milet, Milet de Creta, Mindos, Mira (ciutat), Mirina, Mirsil, Miscel, Misenum, Misi, Misis, Misomacedons, Misratah, Mite dels orígens troians, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Mitologia basca, Mitologia grega, Mitridates de Pèrgam, Mitridates II, Mitridates VI Eupàtor, Mitridation, Moc de Sidó, Modra, Molí fariner, Molícrion, Monestir d'Arkadi, Monforte de Lemos, Mont Cadme, Mopsos (fill d'Àmpix), Morgantina, Morgetes, Morimene, Moscs, Mosinecs, Motor, Muluia, Munda (Bètica), Muntanyes de Nur, Muralla Serviana, Musèon d'Alexandria, Museu, Museu (mitologia), Muskhi, Nabateus, Namnetes, Narbo Martius, Narix, Nasamons, Nauportus, Nàpols, Nàucratis, Nèlia, Nèmea, Nèstor de Laranda, Nícies de Cos (tirà), Neantes, Neàpolis d'Escítia, Neàpolis de Jònia, Neda (riu), Nemeton, Nesea (Hircània), Nestos, Neto, Nicòpolis de l'Epir, Nicòpolis del Pont, Nicea, Nicea (filla d'Antípatre), Nicea de Lòcrida, Niciòbroges, Nicomèdia, Nisa, Nocera Umbra, Noms de la ciutat de Mallorca, Nora (Capadòcia), Norba, Novorossisk, Nucèria Alfaterna, Nucèria d'Úmbria, Numància (Hispània), Nuria Sureda Carrión, Oasis d'Egipte, Obodes II, Obodes III, Ocàlea, Ocelum, Ocriculum, Ofanto, Ofiògenes, Ogígia, Oiaso, Okelis, Olbasa, Olimp (Cilícia), Olimp (Mísia), Olimp (Xipre), Olizó, Oloòsson, Onquestos (Beòcia), Opunt (Lòcrida), Or, Oracle d'Amfiarau, Oracle d'Amon, Oracle d'Olímpia, Oracle de Dodona, Oracle del turó de Ptòon, Orèades, Oròbies, Orcomen (Arcàdia), Orcomen (Beòcia), Orestis, Oretans, Oricum, Origen dels bascos, Origen dels etruscs, Oritània, Orites, Ormènion, Orontes, Orontes IV, Oropos, Ortòsia, Orte (Grècia), Ortona dels frentans, Osca, Oscs, Osismes, Ossonoba, Otanes (noble), País Basc, Paesos, Paestum, Paflagònia, Pafos, Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato, Paixtunistan, Paixtus, Palàkion, Pale (Cefal·lènia), Palerm, Paleros, Palestrina, Pamís, Pamfília, Pamphylius Sinus, Panaro, Panòpolis, Pandatària, Pandòsia (Bruttium), Pandòsia (Epir), Pandya, Paniònia, Panotti, Panticapea, Papa Nicolau V, Parasanga, Pariadres, Parisades I, Parmènides, Parnavaz I d'Ibèria, Paropamisades, Parràsia, Partènion (Tàurida), Partènope (ciutat), Partenis, Parts, Pas de Naurosa, Patraeu, Pàgases, Pàmfils, Pàrion, Pàtrocles de Macedònia, Pèdasa, Píctons, Pírasos, Pítana, Píteas, Pítia, Pòtnies, Peònia (regne), Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Peessa, Peges, Peion, Pelagònia, Pelasgiòtida, Pelasgs, Pelèiades, Pelèndons, Pelòron, Pel·la (Macedònia), Pel·lana, Pel·lene, Pelignes, Pelinna, Peltes, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Peníscola, Pentres, Peonis, Període hel·lenístic, Període iber a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període romà als Països Catalans, Percote, Pere Miquel Carbonell i Soler, Perea Ròdia, Perge, Perses, Pessinunt, Petalidi, Petèlia, Peteó, Petra d'Aràbia, Petrocoris, Peucecis, Peucins, Pharmakos, Pièria de Síria, Picè, Picentins, Pieres, Pilèmenes de Bitínia, Pilene, Pileu, Pilos de Trifília, Pinara, Pindos (Dòrida), Pirateria al Mediterrani antic, Piràmide d'Amenemhet III, Piràmide de Quèops, Pireis, Pirgos (Trifília), Pirustes, Pisa (Èlide), Pisídia, Pitodoris, Pixòdar, Plana Lelantina, Planèsia, Plató, Pleuró, Plutó (mitologia), Plutoni (santuari), Pobles antics d'Itàlia, Polícrit de Mendes, Pol·lèntia, Polemó I, Polibi, Policlet de Larisa, Polirrènia, Politeisme celta, Pomòrie, Pompeia, Pomponi Mela, Populònia, Pordoselene, Porta Viminalis, Ports púnics de Cartago, Portuguès, Portus Itius, Portus Iulius, Potentia (Picè), Praeneste, Prasos, Praxifanes, Pràsies, Prósimna (Berbati), Prúsies I, Prehistòria a Itàlia, Priapos, Priene, Procurator, Promontori d'Hèrcules, Pronnes, Prostitució a l'antiga Grècia, Prostitució sagrada, Protohistòria de la península Ibèrica, Província d'Amasya, Província de Semnan, Prusa, Psils, Ptelèon (Èlida), Ptolemeu de Calcis, Ptolemeu de Mauritània, Ptolemeu de Xipre, Ptolemeu XII Auletes, Puteoli, Qani, Qatif, Quades, Quercus, Queril de Iasos, Quersonès, Quersonès (desambiguació), Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC), Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC), Quios, Quios (ciutat), Rafah, Ramanites, Ramnunt, Ras Musandam, Ravenna, Rayy, Rícion, Rea (mitologia), Rea Sílvia, Recuerdos y bellezas de España, Reggio de Calàbria, Reggio de l'Emília, Regió de Frígia, Regió del Pont, Regnat de Cleòpatra, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Astúries, Regne d'Elimaida, Regne d'Ibèria, Regne de Ferganà, Regne de Kent, Regne del Bòsfor, Regne del Pont, Regne Unit, Reis d'Orient, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió hel·lenística, Relleu de Romania, Rems, República de Moldàvia, Rex nemorensis, Ribera Navarra, Rila, Ripes, Riu Alfeu, Riu de Llastres, Riu Don, Riu Escamandre, Riu Euleu, Riu Jhelum, Riu Lao, Riu Limonlu, Riu Salso, Riu Síbaris, Rizunt, Rode (ciutat), Rodopis, Romanització a Bascònia i Aquitània, Romanització de Menorca, Roxolans, Rubicó, Rugis, Ruta de la seda, Rutens, Saccopodes, Saces, Sagalassos, Sagílion, Sagras, Saguntum, Salamina, Salasses, Salàpia, Sal·lentins, Sal·luvis, Saldae, Salganeos, Salmacis (Cària), Saltiats, Samarcanda, Samòsata, Same, Samnites, Sandrizets, Sangro, Sant Pere, Sap-meh, Sap-res, Sapeus, Saramene, Sarapares, Sargarausene, Sarmàtia, Sarpedon, Sàmicon, Sàmnium, Sàntons, Sàrmates, Sàtir (explorador), Sèmnons, Sèpies (Tessàlia), Sèquans, Sètabis, Síbaris, Sículs, Sírtica, Síscia, Segòbriga, Segesta (Sicília), Segimer, Segni, Segusiaves, Selèucia d'Isàuria, Selèucia de Piera, Selèucia del Zeugma, Sele, Seleuc de Selèucida, Seleuc VII Cibiosactes, Seleucis, Selge, Selinunt, Selinunt (Acaia), Sells (mitologia), Selva de Bohèmia, Semabehdet, Semíramis, Sentinum, Sepinum, Septempeda, Serapeu de Saqqara, Serchio, Sestos, Set meravelles del món antic, Seta, Sext Eli Catus, Sexualitat a l'antiga Roma, Siciònia, Sició, Sidicins, Sidons, Sidra, Siedra, Sifnos, Sigèon, Sigriane, Silè de Calàtia, Silosó, Silvium, Sinnada, Sinni, Sinuessa, Sipont, Siraquens, Sirena (mitologia grega), Siris, Sirtis Major, Sirtis Menor, Sitacene, Sitònia, Sittace, Sogorb, Solomonar, Solos (Cilícia), Solos (Xipre), Sosícrates (historiador), Sozòpol, Suagela, Suèssula, Suïdas, Sucamina, Sucro (població), Sudines, Suessa Pomècia, Sueus, Sulci, Surrèntum, Tabai, Tagliamento, Talestris (amazona), Taletes, Tapsos, Tapurs, Tarbel·les, Tarfe, Tarquínia, Tarquini Prisc, Tars (Turquia), Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina, Taumàcia, Taures, Taurins, Tauroescites, Tavium, Tàlames, Tàlars, Tàmils, Tànagra, Tàpsac, Tègea, Tèmesa, Tèspies, Tíana, Tíndaris, Tíon, Títan, Tòricos, Túmuls de Bin Tepe, Túnel romà, Túrios, Teano (Itàlia), Teànum d'Apúlia, Tebes (Grècia), Tebes de la Ftiòtida, Tec, Telèsia, Teleno, Telescopi òptic, Tellene, Temiscura, Temnos, Tempe, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple d'Eshmun, Temple de Ptah (Menfis), Teodosi de Bitínia, Teofrast, Teories sobre la construcció de les piràmides, Teos, Tergeste, Terina, Termera, Termessos, Terrissa, Tesprotis, Tessalònica, Tessàlia, Tet, Tetidion, Tetrarca, Tetràpolis Dòria, Teucre (fill de Telamó), Teutatès, Teutrània, Thusnelda, Tiatira, Tiberens, Tigranes I d'Armènia, Tigranes II d'Armènia, Tigranocerta, Tillia tepe, Tilos, Timòstenes, Timbrea, Timfea, Timfeus, Timonitis, Timoteo Viti, Timoteu de Sinope, Tinos, Tipanea, Tirambes, Tirannió d'Amisos, Tirint, Tirrens, Tirreu, Tisbe (Beòcia), Titus Taci, Tlepòlem, Tlos, Tmoriq, Tmutarakan, Tocaris, Tomisa, Topònims balears preromans, Tral·les, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trasó, Trausis, Tràcia, Trèvers, Trícala, Tríon, Tròada, Trònion, Trebula Mutusca, Tremiti, Trers, Tresor de Karun, Trezè, Tribal·lis, Tribocs, Trica (ciutat), Tricònion, Tricoris, Tridentins, Trifília, Tripodisc, Troia, Troia (Itàlia), Tronto, Tura (Egipte), Turdetans, Turmogues, Uarakos, Ubis, Umbres, Unicorn, Unitat perifèrica d'Argòlida, Usípetes, Vall de Ferganà, Vardeis, Vareia, Vascons, Vat, Vèlia, Vènets, Vènets (gals), Vènnons, Vítia, Vel·lavis, Venàfrum, Venus (mitologia), Veragres, Vercelli, Vetons, Vi a l'antiga Roma, Via Agripa, Via Àpia, Via Emília, Via Emília Escàuria, Via Llatina, Via Prenestina, Via Salària, Via Valèria, Vibo Valentia, Vidre català, Vindalum, Vindèlics, Vindelícia, Vispis, Voconcis, Volques, Volques arecomicis, Volterra, Volturno, Vulcà, Vultúrnum, Wa-imnty, Xaizar, Xaltix, Xant de Sardes, Xantos (ciutat), Xúquer, Xenarc de Selèucia, Xenòcrates (escriptor militar), Ximene, Yeşilırmak, Zagreb, Zama Regia, Zanj, Zelea, Zenòfanes, Zenó de Laodicea, Zeugitana, Zeus, Zeuxis (metge), Ziges, Ziquis, Zumi, 123 aC, 13, 23, 24, 24 aC, 63 aC, 7 aC. Ampliar l'índex (1876 més) » « Shrink índex

Aba d'Olba

Aba fou la regent de la ciutat i el territori d'Olba (Cilícia) a mitjan segle I dC.

Nou!!: Estrabó і Aba d'Olba · Veure més »

Abants

Els abants (Ἄβαντες) eren un poble pregrec, de vegades considerat grec, establert a Eubea i que va migrar a diverses regions de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Abants · Veure més »

Abdera

Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).

Nou!!: Estrabó і Abdera · Veure més »

Abes

Abes (en llatí Abae, en grec antic Ἄβαι) era una antiga ciutat de la Fòcida prop de la frontera de la Lòcrida Opúncia, suposadament fundada pel llegendari rei d'Argos Abant, fill de Linceu i d'Hipermnestra.

Nou!!: Estrabó і Abes · Veure més »

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Nou!!: Estrabó і Abidos de Mísia · Veure més »

Abis

Els abis (en abii, en Άβίοι), eren una tribu mítica probablement escita que vivia a Scythia Extra Imaum, segons Claudi Ptolemeu, però hi havia també altres opinions.

Nou!!: Estrabó і Abis · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: Estrabó і Acaia · Veure més »

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Nou!!: Estrabó і Acaia (província romana) · Veure més »

Acarnanis

Els acarnanis eren un poble de l'antiga Grècia que vivia a Acarnània.

Nou!!: Estrabó і Acarnanis · Veure més »

Acerra

Acerra és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.

Nou!!: Estrabó і Acerra · Veure més »

Acestes

Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta.

Nou!!: Estrabó і Acestes · Veure més »

Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Nou!!: Estrabó і Acrísios · Veure més »

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Nou!!: Estrabó і Acrocorint · Veure més »

Acteó

1.

Nou!!: Estrabó і Acteó · Veure més »

Actumer

Actumer (en Cattumerus) era un cabdill de la tribu germànica dels cats, ancestre del rei dels queruscs Itàlic (a través de la seva mare).

Nou!!: Estrabó і Actumer · Veure més »

Ada de Cària

Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.

Nou!!: Estrabó і Ada de Cària · Veure més »

Adamàndios Koraís

Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.

Nou!!: Estrabó і Adamàndios Koraís · Veure més »

Adda

Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.

Nou!!: Estrabó і Adda · Veure més »

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Nou!!: Estrabó і Aden · Veure més »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Estrabó і Adiabene · Veure més »

Adiatorix

Adiatorix (en llatí Adiatorix, en grec antic Ἀδιατόριξ) era el fill d'un dels tetrarques de Galàcia.

Nou!!: Estrabó і Adiatorix · Veure més »

Adrastea (Mísia)

L'Adrastea (en Ἀδράστεια) era un districte, una ciutat i una planúria de Mísia, regats pel riu Grànic, a prop de la seva desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Adrastea (Mísia) · Veure més »

Afrodísias de Cària

Temple d'Afrodita a Afrodísias Afrodísias (en Aphrodisias) fou una ciutat de Cària a la frontera amb Frígia, a la vora del riu Orsinos, a uns 10 km al sud d'Antioquia del Meandre.

Nou!!: Estrabó і Afrodísias de Cària · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Estrabó і Agamèmnon · Veure més »

Agatirna

Agatirna (Agathyrna o Agathyrnum Ἀγάθυρνα o Ἀγαθύρνον) va ser una ciutat del nord de Sicília entre Tindaris i Calacte.

Nou!!: Estrabó і Agatirna · Veure més »

Agdistis

Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.

Nou!!: Estrabó і Agdistis · Veure més »

Agreesos

Els agreesos (Ἀγραεῖς.||Agraei) eren un poble del nord-oest d'Etòlia a la frontera amb Acarnània, amb el Mont Tíamos com a frontera.

Nou!!: Estrabó і Agreesos · Veure més »

Agri (riu)

El riu Agri és un riu del sud d'Itàlia, a la Basilicata.

Nou!!: Estrabó і Agri (riu) · Veure més »

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Nou!!: Estrabó і Aigües Sèxties · Veure més »

Alabanda

Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın.

Nou!!: Estrabó і Alabanda · Veure més »

Alalcomen

Alalcomen (en grec antic Ἀλαλκομένιον) era una antiga ciutat de Beòcia situada al peu del mont Tilphossion una mica a l'est de Coronea i prop del llac Copais.

Nou!!: Estrabó і Alalcomen · Veure més »

Alazani

LAlazani (en georgià: ალაზანი, en àzeri: Qanıx) és un riu de Geòrgia i de l'Azerbaidjan que neix al Caucas, a la regió de la Tutxètia.

Nou!!: Estrabó і Alazani · Veure més »

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Nou!!: Estrabó і Alèvades · Veure més »

Alísion

Alísion o Alesièon (Ἀλείσιον (en Homer) o Ἀλεσιαῖον) era una antiga ciutat del districte de la Pisàtida, a l'Èlide.

Nou!!: Estrabó і Alísion · Veure més »

Alízia

Alízia (en grec antic Ἀλυζια) era una ciutat situada a la costa oest d'Acarnània.

Nou!!: Estrabó і Alízia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: Estrabó і Al·lòbroges · Veure més »

Al·ló

Al·ló (Allon o Allo, IPA), dit també Alonis, Alones (en Ἀλωνίς o Ἀλωναὶ, «Alōnís» i «Alōnái», IPA; gentilici Ἀλωνίτης, «Alōnítēs», alonita) o Àl·lon, fou una antiga ciutat romana identificada molt probablement amb la Vila Joiosa (a la Marina Baixa, País Valencià) de la qual es conserven restes sota el centre de la vila.

Nou!!: Estrabó і Al·ló · Veure més »

Al·lifes

Al·lifes (Allifae Ἄλλιφα) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus sota un grup de muntanyes anomenades Monte Matese.

Nou!!: Estrabó і Al·lifes · Veure més »

Alba Helvorium

Alba Helvorium o Alba Augusta Helvorium, documentat també en la forma Alba Helviorum, fou una ciutat fundada pels romans, capital dels helvis.

Nou!!: Estrabó і Alba Helvorium · Veure més »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: Estrabó і Alba Longa · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Estrabó і Albània del Caucas · Veure més »

Albenga

Albenga és un municipi italià a la província de Savona (regió de la Ligúria).

Nou!!: Estrabó і Albenga · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: Estrabó і Aldo Manuzio · Veure més »

Alexandre Etoli

Alexandre Etoli (en llatí Alexander Etolus, en grec antic Ἀλέξανδρος ὁ Αἰτωλός) fou un poeta i escriptor grec.

Nou!!: Estrabó і Alexandre Etoli · Veure més »

Alexandre Filaletes

Alexandre Filaletes (en llatí Alexander Philalethes, en grec antic Ἀλέξανδρος Φιλαλήθης) va ser un antic metge grec anomenat també Alexander Amator Veri (per Octavius Horatianus) i probablement era el mateix que Celi Aurelià anomena Alexander Laodicensis.

Nou!!: Estrabó і Alexandre Filaletes · Veure més »

Alexandre Licnos

Alexandre Licnos (en Alexander Lychnus) va ser un escriptor de l'antiga Grècia nascut a Efes, per la qual cosa també és anomenat Alexandre d'Efes.

Nou!!: Estrabó і Alexandre Licnos · Veure més »

Alexandria Última

Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.

Nou!!: Estrabó і Alexandria Última · Veure més »

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Nou!!: Estrabó і Alexandria de la Tròada · Veure més »

Alexandria Proftàsia

Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Alexandria Proftàsia · Veure més »

Almadén

Almadén és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Estrabó і Almadén · Veure més »

Aloros

Aloros (en Ἄλωρος) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al territori de la Bòtia (Macedònia).

Nou!!: Estrabó і Aloros · Veure més »

Alps Cottis

Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.

Nou!!: Estrabó і Alps Cottis · Veure més »

Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua).

Nou!!: Estrabó і Alps Marítims (província romana) · Veure més »

Amaríntia

Amaríntia o Amarísia (en grec antic Ἀμαρύνθια o Ἀμαρύσια Amarynthia o Amarysia) era un festival dedicat a l'Àrtemis Amarintia o Amarisia celebrat a Amarint una ciutat d'Eubea.

Nou!!: Estrabó і Amaríntia · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Estrabó і Amardis · Veure més »

Amasra

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.

Nou!!: Estrabó і Amasra · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Estrabó і Amasya · Veure més »

Amatunt

Amatunt (Αμαθούς) era una antiga ciutat de la costa sud de Xipre.

Nou!!: Estrabó і Amatunt · Veure més »

Amenemhet III

Amenemhet III Amenemhet III fou el sisè faraó de la dinastia XII d'Egipte.

Nou!!: Estrabó і Amenemhet III · Veure més »

Ament (nomós)

Ament (Occident) fou el nomós III del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Ament (nomós) · Veure més »

Amfídolos

Amfídolos (Amphidoli, Ἀμφίδολοι) va ser una ciutat de la Pisàtida, a l'Èlide, que va donar nom al districte d'Amfidòlia o Amfidòlida (Ἀμφιδολίς o Ἀμφιδολία).

Nou!!: Estrabó і Amfídolos · Veure més »

Amfigenia

Amfigenia (Ἀμφιγένεια) era una ciutat grega situada a Messènia, segons Esteve de Bizanci, o vora Macistos, a Trifília, al nord de l'Èlida, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Amfigenia · Veure més »

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Nou!!: Estrabó і Amfitrió · Veure més »

Amidó

Amidó (en grec antic Ἀμυδών) era una ciutat del Regne de Macedònia a la vora del riu Axios, de la que parla Homer, i diu que era la capital dels peons, una tribu conduïda per Pirecmes a la guerra de Troia, on segons el "Catàleg dels troians" a la Ilíada, van ser aliats del rei Príam.

Nou!!: Estrabó і Amidó · Veure més »

Amintes de Galàcia

Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.

Nou!!: Estrabó і Amintes de Galàcia · Veure més »

Amintes III de Macedònia

Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.

Nou!!: Estrabó і Amintes III de Macedònia · Veure més »

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Nou!!: Estrabó і Amiternum · Veure més »

Ampsivaris

Els ampsivaris (en llatí Ampsiuarii) eren una tribu germànica de la regió del riu Ems.

Nou!!: Estrabó і Ampsivaris · Veure més »

Anacarsis

Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.

Nou!!: Estrabó і Anacarsis · Veure més »

Anacreont

Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.

Nou!!: Estrabó і Anacreont · Veure més »

Anamur

Anamur és un poble a la costa sud mediterrània d'Anatòlia a Turquia, a la província de Mersin, districte d'Anamur, entre Alanya i la ciutat de Mersin.

Nou!!: Estrabó і Anamur · Veure més »

Anaxandre

Anaxandre (en llatí Anaxander, en grec antic Ἀνάξανδρος) va ser el dotzè rei de la dinastia agíada d'Esparta, que va governar aproximadament entre els anys 640 aC i 615 aC.

Nou!!: Estrabó і Anaxandre · Veure més »

Anc Marci

Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.

Nou!!: Estrabó і Anc Marci · Veure més »

Ancira (Frígia)

Ancira (en llatí Ancyra, en grec antic Ἄγκυρα) era una ciutat grecoromana a la Frígia Epicteta.

Nou!!: Estrabó і Ancira (Frígia) · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Estrabó і Ancona · Veure més »

Andània

Andània (Ἀνδανία) fou una ciutat de Messènia, a la regió del Peloponnès (Grècia).

Nou!!: Estrabó і Andània · Veure més »

Andizets

El andizets (grec antic: Ἀνδιζήτιοι, andizètioi, llatí: andizetii) eren una de les principals tribus de Pannònia, on ocupaven el territori al sud del riu Drave, segons Estrabó i Plini el Vell, que els anomena andizetes.

Nou!!: Estrabó і Andizets · Veure més »

Andròstenes de Tasos

Andròstenes de Tasos (Androsthenes) fou un almirall grec al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Andròstenes de Tasos · Veure més »

Andró de Teos

Andró de Teos (en Ἄνδρων, en Andron) fou un escriptor grec nascut a Teos autor d'un periple, que probablement és la mateixa persona a qui es refereixen Estrabó i Esteve de Bizanci entre d'altres.

Nou!!: Estrabó і Andró de Teos · Veure més »

Andronic de Rodes

Andronic de Rodes (Andronicus) fou un filòsof peripatètic considerat el desè dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma aproximadament l'any 58 aC.

Nou!!: Estrabó і Andronic de Rodes · Veure més »

Anemoria

Anemoria (Ανεμώρεια, literalment 'exposada als vents') és el nom d'una antiga ciutat grega de la Fòcida, esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Anemoria · Veure més »

Anemurium

Anemurium (en grec antic Ἀνεμούριον) era un antiga ciutat de Cilícia.

Nou!!: Estrabó і Anemurium · Veure més »

Antandros

Antandros (en llatí Antandrus, en grec antic Ἄντανδρος) era una ciutat a la costa de la Tròade, prop del golf d'Adramitium, a la banda nord de la ciutat d'Edremit.

Nou!!: Estrabó і Antandros · Veure més »

Antífanes de Berga

Antífanes de Berga (Antiphanes) fou un escriptor nadiu de Berga (Tràcia) del.

Nou!!: Estrabó і Antífanes de Berga · Veure més »

Antíloc (fill de Nèstor)

Antíloc en una àmfora de ceràmica del 470 aC, museu del Louvre. Antíloc (Ἀντίλοχος) fou un personatge llegendari, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia (o segons lOdissea d'Eurídice), que va participar en la guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Antíloc (fill de Nèstor) · Veure més »

Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.

Nou!!: Estrabó і Antíoc d'Ascaló · Veure més »

Antíoc de Siracusa

Antíoc de Siracusa (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) va ser un historiador sicilià, que Dionís d'Halicarnàs anomena "un historiador molt antic".

Nou!!: Estrabó і Antíoc de Siracusa · Veure més »

Antípatre de Tir (segle II aC)

Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof estoic grec contemporani de Cató el Jove, de qui Plutarc diu que eren amics de joventut.

Nou!!: Estrabó і Antípatre de Tir (segle II aC) · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: Estrabó і Antònia Menor · Veure més »

Antònia Trifena

Antònia Trifena (Ἀντωνία Τρύφαινα) també coneguda amb el nom de Trifena de Tràcia, nascuda l'any 10 aC i morta l'any 55 a Cízic, va ser una reina del Pont i també reina dels tracis Odrisis.

Nou!!: Estrabó і Antònia Trifena · Veure més »

Antemnes

Antemnes (Antemnae Ἀντέμναι) va ser una antiga ciutat del Latium propera a Crostumèria i Caenina.

Nou!!: Estrabó і Antemnes · Veure més »

Antenòrides

Els Antenòrides (Ἀντηνορίδαι Antēnorídai, patronímic d'Antènor) eren els descendents de l'heroi troià Antènor.

Nou!!: Estrabó і Antenòrides · Veure més »

Antesfòria

Antesfòria (en grec antic ἀνθεσφόρια) era un festival de les flors o de la primavera que se celebrava a Sicília en honor de Demèter i Persèfone per commemorar el llegendari retorn de Persèfone amb la seva mare al començament de la primavera.

Nou!!: Estrabó і Antesfòria · Veure més »

Anthas

Anthas（en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.

Nou!!: Estrabó і Anthas · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Estrabó і Antic Egipte · Veure més »

Anticira

Anticira (en grec antic Αντίκυρα) era una antiga ciutat de la Fòcida, al sud del país, situada en una península (que Plini el Vell i Aulus Gel·li anomenen erròniament una illa), en una badia del golf de Corint.

Nou!!: Estrabó і Anticira · Veure més »

Anticlides

Anticlides (en llatí Anticleides, en grec antic), fou un historiador grec nascut a Atenes, segons Ateneu de Naucratis, que va viure a la part final del després de l'època d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Anticlides · Veure més »

Antifelos

El teatre antic d'Antifelos que mira cap a la mar Antifelos (en) fou una ciutat que actuava com a port de Felos a Lícia.

Nou!!: Estrabó і Antifelos · Veure més »

Antigonea de Síria

Antigonea o Antigonia (Ἀντιγόνεια, Antigóneia) fou una ciutat de Síria situada a la riba de l'Orontes, en l'actual província de Hatay (Turquia).

Nou!!: Estrabó і Antigonea de Síria · Veure més »

Antioquia ad Cragum

Antioquia ad Cragum (en grec antic Ἀντιόχεια επὶ Κράγω) o també Antioquia Petita (en llatí Antiochia Parva) era una fortalesa de Cilícia que Estrabó situa vora una roca anomenada Cragos (llatí Cragum) entre el riu Selinunt i el port de Charadrus o Karadran.

Nou!!: Estrabó і Antioquia ad Cragum · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Estrabó і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antioquia de Pisídia

Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.

Nou!!: Estrabó і Antioquia de Pisídia · Veure més »

Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó. Hi va néixer el sofista Diotrefes, que va ser el mestre d'Hibrees de Milasa, el gran retòric. Plini el Vell diu que la ciutat estava envoltada pel riu Orsinus o Mosinus que desaiguava al Meandre. També diu que la ciutat la va fundar Antíoc I Sòter, segurament a través d'un sinecisme, (una unió de poblacions existents), entre dues ciutats que anomena Seminethos i Cranaos. Esteve de Bizanci diu que el seu nom original era Pitòpolis (Pythopolis) i que el nom nou li va donar per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. Segons Titus Livi, el cònsol Gneu Manli Vulsó hi va acampar l'any 189 aC quan anava contra els gàlates.

Nou!!: Estrabó і Antioquia del Meandre · Veure més »

Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam)

Antioquis (Antiochis) va ser filla d'Aqueu.

Nou!!: Estrabó і Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam) · Veure més »

Antissa

Antissa (en llatí Antissa, en grec antic Άντισσα) era una ciutat de l'illa de Lesbos, a la punta oest, propera al cap Sigrios, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Antissa · Veure més »

Antonio Blázquez y Delgado Aguilera

Antonio Blázquez y Delgado-Aguilera (Almadén, província de Ciudad Real, 1859 - Madrid, 14 de febrer de 1950) fou un geògraf, historiador i bibliògraf espanyol.

Nou!!: Estrabó і Antonio Blázquez y Delgado Aguilera · Veure més »

Antonio García y Bellido

Antonio García y Bellido (Villanueva de los Infantes, Ciudad Real, 10 de febrer de 1903-Madrid, 26 de setembre de 1972), fou un arqueòleg espanyol i historiador de l'art, així com membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Estrabó і Antonio García y Bellido · Veure més »

Aorsis

Els aorsis o aorsins (llatí aorsi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bàltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prússia), al sud de l'Agathyrsis, al nord dels pagirites, probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.

Nou!!: Estrabó і Aorsis · Veure més »

Apama (reina selèucida)

Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Estrabó і Apama (reina selèucida) · Veure més »

Apamea de Pàrtia

Apamea de Pàrtia o també Apamea Rhagiana (en grec antic Απάμεια) era una ciutat fundada pels grecs després de les conquestes macedònies de Pàrtia, prop de la ciutat de Rhagae (Rayy).

Nou!!: Estrabó і Apamea de Pàrtia · Veure més »

Apel·les de Colofó

Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.

Nou!!: Estrabó і Apel·les de Colofó · Veure més »

Apel·licont de Teos

Apel·licont de Teos (en Ἀπελλικῶν; Apellicon) fou un filòsof peripatètic grec i un gran col·leccionista de llibres que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Apel·licont de Teos · Veure més »

Apesos

Apesos (en grec antic Άπαισός) era una ciutat a la costa de la Tròade a l'entrada de la Propòntida, entre Làmpsac i Pàrion.

Nou!!: Estrabó і Apesos · Veure més »

Apol·lòdot I

Apol·lòdot I Soter (Απολλόδοτος ὁ Σωτήρ Apol·lòdot el Salvador) fou un rei Indogrec (vers -) que va governar als Paropamisades, Panjab, Sind i almenys part del Gujarat des de Tàxila.

Nou!!: Estrabó і Apol·lòdot I · Veure més »

Apol·lònia d'Assíria

Apol·lònia fou una ciutat capital de districte a Assíria que Estrabó identifica amb Sittacene i diu que era entre Babilònia i Susis, havent estat anomenada després Apolliònatis pels macedonis vers el 300 aC.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònia d'Assíria · Veure més »

Apol·lònia de Cirenaica

Apol·lònia (en grec: Απολλωνία) fou una antiga colònia grega del nord d'Àfrica que, més tard es va anomenar Sozusa (en alguns llibres Susa) o Marsa Susah.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònia de Cirenaica · Veure més »

Apol·lònia de Mísia

Apollonia (Grec) va ser una ciutat antiga de Mísia, Anatòlia, situada en un turó a l'est de Pèrgam, en el camí a Sardes.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònia de Mísia · Veure més »

Apol·lònia de Tràcia

Apol·lònia (Apollōnía) fou una ciutat de Tràcia a la regió de l'Edònida de localització insegura, però situada, en qualsevol cas, a la costa de la Perea Tàsica, enfront de l'illa de Tasos, de la qual sembla haver estat una colònia.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònia de Tràcia · Veure més »

Apol·lònia del Ríndacos

Apol·lònia del Ríndacos (Ἀπολλωνία ἐπὶ Ῥυνδακῷ Apollōnía épì Ryndakō; llatí Apollonia ad Rhyndacum) o, simplement, Apol·lònia fou una antiga ciutat a prop del riu Ríndacos al nord-est d'Anatòlia Estrabó la situava dins de Mísia, la qual cosa causà que algú la identifiqués erròniament com a Uluabat en la riba occidental de Llac Uluabat.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònia del Ríndacos · Veure més »

Apol·lònides de Nicea

Apol·lònides de Nicea (Apollonides) fou un escriptor grec que va viure en temps de l'emperador Tiberi, a qui va dedicar un comentari sobre el σίλλους τε καὶ κιναίδους de Timó de Fliunt, segons Diògenes Laerci.

Nou!!: Estrabó і Apol·lònides de Nicea · Veure més »

Apol·lócrates

Apol·lócrates (en llatí Apollocrates, en grec antic Ἀπολλοκράτης) fou el fill gran de Dionís el Jove.

Nou!!: Estrabó і Apol·lócrates · Veure més »

Apol·lodor d'Artemita

Apol·lodor d'Artemita (en grec Ἀπολλόδωρος, i per distingir-lo d'altres del mateix nom se li afegeix l'adjectiu ètnic Ἀρτεμίτας o Ἀρτεμιτηνός), nascut a Artemita d'Apol·linatis, va ser un escriptor que va deixar un important treball sobre Pàrtia, al qual es refereix Estrabó i també Ateneu de Nàucratis, que menciona el quart llibre d'aquesta obra.

Nou!!: Estrabó і Apol·lodor d'Artemita · Veure més »

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Nou!!: Estrabó і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »

Apol·loni Cronos

Apol·loni Cronos (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un filòsof grec nascut a Iasos, a Cària.

Nou!!: Estrabó і Apol·loni Cronos · Veure més »

Apol·loni de Tir

Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.

Nou!!: Estrabó і Apol·loni de Tir · Veure més »

Appuleia de auro tholosano

Apuleia de auro tholosano va ser una llei romana establerta a proposta d'Apuleu Saturní, tribú de la plebs l'any 652 de la fundació de Roma (102 aC), quan eren cònsols Gai Mari i Luci Valeri Flac.

Nou!!: Estrabó і Appuleia de auro tholosano · Veure més »

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Nou!!: Estrabó і Aqueus · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Estrabó і Aquitans · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Estrabó і Aquità · Veure més »

Aractos

L'Aractos (en Άραχθος) és un riu de Grècia situat a l'Epir.

Nou!!: Estrabó і Aractos · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Estrabó і Araxes · Veure més »

Arc Àrtabre

El golf Àrtabre L'Arc Àrtabre o golf Àrtabre és la denominació comuna amb la qual es coneixen les ries de la Corunya, Betanzos, Ares i Ferrol, l'autoria de la qual correspon al geògraf Ramón Otero Pedrayo.

Nou!!: Estrabó і Arc Àrtabre · Veure més »

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Nou!!: Estrabó і Arcadis · Veure més »

Aregó

(en llatí Aregon, en grec antic) fou un pintor corinti que juntament amb Cleantes va ornamentar el temple d'Àrtemis Alfeiònia a la boca del riu Alfeios a l'Èlida.

Nou!!: Estrabó і Aregó · Veure més »

Arena (Grècia)

Arena (en grec antic Ἀρήνη) era una ciutat grega de molta antiguitat situada a Etòlia, a la frontera amb Messènia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Arena (Grècia) · Veure més »

Aretírea

Aretírea (en Ἀραιθυρέα) fou una població de l'antiga Grècia del territori de Fliàsia, al Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Aretírea · Veure més »

Arevacs

Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.

Nou!!: Estrabó і Arevacs · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Estrabó і Arezzo · Veure més »

Argeleta

Argeleta (en castellà i oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Estrabó і Argeleta · Veure més »

Argissa

Argissa (en grec antic Ἄργισσα) o també Argura Ἄργουρα) era una ciutat de la Pelasgiotis a Tessàlia, vora el riu Peneu i a poca distància de Larisa. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que els seus habitants van anar a la guerra de Troia comandats per Polipetes. Estrabó situa a Argissa a 40 estadis d'Atrax. La distància que la separava de Làrissa era tant petita que l'escoliasta a Apol·loni de Rodes va dir que Argissa i Làrissa eren la mateixa ciutat.

Nou!!: Estrabó і Argissa · Veure més »

Argos d'Acaia

Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.

Nou!!: Estrabó і Argos d'Acaia · Veure més »

Argos de Tessàlia

Argos de Tessàlia o també Argos Pelàsgica (en grec antic Ἄργος Πελασγικόν) que era el nom utilitzat per Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, s'ha considerat que designava una ciutat al territori de Tessàlia, una de les ciutats que governava Aquil·les.

Nou!!: Estrabó і Argos de Tessàlia · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Nou!!: Estrabó і Ariana · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) era rei de Capadòcia, possiblement fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: Estrabó і Ariarates X · Veure més »

Arisbe

Arisbe (en grec antic Ἀρίσβη) era una ciutat de Mísia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis.

Nou!!: Estrabó і Arisbe · Veure més »

Aristó d'Alexandria

Aristó d'Alexandria (en grec Ἀρίστων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof peripatètic contemporani d'Estrabó, al, que va escriure una obra sobre el Nil.

Nou!!: Estrabó і Aristó d'Alexandria · Veure més »

Aristodem de Nisa el Vell

Aristodem (en Aristodemus) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia nascut a Nisa, a Cària.

Nou!!: Estrabó і Aristodem de Nisa el Vell · Veure més »

Aristonic d'Alexandria

Aristonic d'Alexandria (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) va ser un escriptor grec contemporani d'Estrabó molt reconegut com a gramàtic.

Nou!!: Estrabó і Aristonic d'Alexandria · Veure més »

Arne (Beòcia)

Arne (en grec antic Ἄρνη) era una antiga ciutat de Beòcia que menciona Homer, al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Arne (Beòcia) · Veure més »

Arne (Tessàlia)

Arne (en grec antic Ἄρνη) era la ciutat principal dels beocis que vivien a l'antiga Tessàlia.

Nou!!: Estrabó і Arne (Tessàlia) · Veure més »

Arpínum

El fals arc de la muralla d'Arpinum Arpínum (en Arpinum, en Ἄρπινα) va ser una ciutat romana, originàriament dels volscs, situada en un turó sobre la vall del Liris prop de la seva unió amb el Fibrenus, i a unes sis milles romanes al sud de Sora.

Nou!!: Estrabó і Arpínum · Veure més »

Arpi

Arpi (Ἄρποι) va ser una ciutat de la Pulla.

Nou!!: Estrabó і Arpi · Veure més »

Arquèmac d'Eubea

Arquemac (en llatí Archemachus, en grec antic "Arkhémakhos") fou un autor de l'antiga Grècia, conegut per una obra historiogràfica (que no s'ha conservat) sobre el seu país natal, l'illa d'Eubea; segons Estrabó, Ateneu de Nàucratis i Climent d'Alexandria tenia tres volums pel cap baix.

Nou!!: Estrabó і Arquèmac d'Eubea · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Estrabó і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau I de Comana

Arquelau I (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot de Comana.

Nou!!: Estrabó і Arquelau I de Comana · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot del temple de Bel·lona a Comana.

Nou!!: Estrabó і Arquelau II de Comana · Veure més »

Arqueologia feniciopúnica

Larqueologia feniciopúnica és una branca de l'arqueologia que estudia el que es refereix a les arts, als monuments i als objectes de l'antiguitat del poble feniciopúnic, especialment per les seues restes materials.

Nou!!: Estrabó і Arqueologia feniciopúnica · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Estrabó і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Estrabó і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arsinoe (Cilícia)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era una antiga ciutat de la costa de Cilícia entre Anemurium i Celenderis; el lloc es troba prop de la moderna ciutat de Bozyazı, a la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Estrabó і Arsinoe (Cilícia) · Veure més »

Arsinoe (Egipte)

Arsinoe va ser una ciutat al golf de Suez fundada abans del 250 aC.

Nou!!: Estrabó і Arsinoe (Egipte) · Veure més »

Arsinoe (Xipre)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era una antiga ciutat de l'est de l'illa de Xipre construïda damunt d'una ciutat encara més antiga que s'havia anomenat Marion (en grec Μάριον).

Nou!!: Estrabó і Arsinoe (Xipre) · Veure més »

Art màuria

emblema nacional de l'Índia i l'exemple més famós d'art màuria L'art màuria abasta les arts produïdes durant el període de l'Imperi Màuria (segles IV-II aC), que va ser el primer imperi que va governar sobre la major part del subcontinent indi.

Nou!!: Estrabó і Art màuria · Veure més »

Artemidor

* Artemidor Aristòfan, escriptor grec.

Nou!!: Estrabó і Artemidor · Veure més »

Artemidor d'Efes

Artemidor d'Efes (en llatí Artemidorus, en grec antic Αρτεμίδωρος) fou un geògraf grec que va viure a finals del segle II aC i a principis del I aC.

Nou!!: Estrabó і Artemidor d'Efes · Veure més »

Artsakh

Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.

Nou!!: Estrabó і Artsakh · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Estrabó і Arverns · Veure més »

Asandre del Bòsfor

Asandre (en llatí Asander, en grec antic Άσανδρoς) era un home d'alt rang que va arribar a ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Estrabó і Asandre del Bòsfor · Veure més »

Asbites

Els asbites (Asbytae, Asbýtai) foren un poble amazic de l'interior de Cirenaica, al sud de Cirene.

Nou!!: Estrabó і Asbites · Veure més »

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Nou!!: Estrabó і Asclepíades de Mírlia · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Estrabó і Asclepi · Veure més »

Asclepièon

A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.

Nou!!: Estrabó і Asclepièon · Veure més »

Ascoli Piceno

Ascoli Piceno, històricament anomenada Ascoli, és una ciutat de la regió de les Marques, capital de la província d'Ascoli Piceno, amb 47.404 habitants l'any 2020.

Nou!!: Estrabó і Ascoli Piceno · Veure més »

Ascra

Ascra (en grec antic Ἄσκρη) era una ciutat de Beòcia situada a la muntanya d'Helicó vora la ciutat de Tèspies, de la que la separaven 40 estadis de distància, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Ascra · Veure més »

Asi (mitologia)

Asi (en grec antic Ἄσιος), a la mitologia grega, va ser el nom de dos personatges que van lluitar a la Guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Asi (mitologia) · Veure més »

Asi de Samos

Asi (en Ἄσιος) va ser un dels primers poetes de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Asi de Samos · Veure més »

Asians

Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Estrabó і Asians · Veure més »

Asop

Asop (Asōpós, tal vegada format per ἄσις 'llot', 'fang' i l'arrel h₂ep 'aigua') fou un nom de riu a l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Asop · Veure més »

Asopos

Asopos (en grec antic Ἀσωπός) era una antiga ciutat de Lacònia.

Nou!!: Estrabó і Asopos · Veure més »

Aspasis

Els aspasis (en aspasii, en Ἀσπάσιοι) eren membres d'una de les tribus del nord-est de Pèrsia sotmesos per Alexandre el Gran el 327 aC, que vivien a la regió de Gandhara, a la vora del riu avui anomenat Kameh (Lagman i Badjaur) al riu Kunar.

Nou!!: Estrabó і Aspasis · Veure més »

Aspendos

Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Aspendos · Veure més »

Aspledon

Aspledon (en grec antic Ἀσπληδών) era una antiga ciutat de Beòcia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, situada a 20 estadis de distància d'Orcomen.

Nou!!: Estrabó і Aspledon · Veure més »

Assos

Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.

Nou!!: Estrabó і Assos · Veure més »

Atamània

Atamània (en grec antic Ἀθαμανιά) era un districte al sud-est de la regió de l'Epir entre les muntanyes Pindos i el riu Aractos.

Nou!!: Estrabó і Atamània · Veure més »

Atarneu

Atarneu (grec antic: Άταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eòlida, situada a Mísia, a la costa oest d'Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Atarneu · Veure més »

Atella

Atella (Ἀτελλα) va ser una ciutat de Campània situada a la via entre Nàpols i Càpua a uns 15 km (9 milles romanes) de cadascuna, segons Esteve de Bizanci i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Estrabó і Atella · Veure més »

Atenaida (vident)

Atenaida (en Athenais) va ser una endevina grega nascuda a Èritres de Jònia en temps d'Alexandre el Gran, cap al.

Nou!!: Estrabó і Atenaida (vident) · Veure més »

Ateneu de Selèucia

Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.

Nou!!: Estrabó і Ateneu de Selèucia · Veure més »

Aterno

LAterno és un riu a la regió dels Abruços a Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Aterno · Veure més »

Atimbre

Atimbre (en llatí Athymbrus, en grec antic Ἀθυμβρός) fou un espartà llegendari que junt amb els seus germans Atimbrad (Ἀθύμβραδος) i Hidrel (Ἲδρηλος) va fundar tres ciutats a Cària que van rebre cadascuna el nom de cada un d'ells.

Nou!!: Estrabó і Atimbre · Veure més »

Atintània

Atintània (en llatí Antitania, en grec antic Ἀτιντανία) era un districte muntanyós d'Il·líria al nord del país dels molossos i a l'est de Paravea, per on flueix el riu Aóos (Αώος), a la part superior del seu curs.

Nou!!: Estrabó і Atintània · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Estrabó і Atles (mitologia) · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Atos · Veure més »

Atrek

Atrek és un riu de l'Iran i del Turkmenistan.

Nou!!: Estrabó і Atrek · Veure més »

Augies (Lacònia)

Augies (en grec antic Αὐγειαί) era una antiga ciutat grega de Lacònia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Augies (Lacònia) · Veure més »

Augies (Lòcrida)

Augies (en grec antic Αυγείαι) era una antiga ciutat grega a la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Augies (Lòcrida) · Veure més »

Augusta Pretòria

Teatre romà. Augusta Pretòria (Augusta Praetoria Αὐγούστα Πραιτωρία) va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta.

Nou!!: Estrabó і Augusta Pretòria · Veure més »

Auguste Mariette

François Auguste Ferdinand Mariette (Boulogne-sur-Mer, 11 de febrer del 1821 - El Caire, 18 de gener del 1881) fou un egiptòleg francès.

Nou!!: Estrabó і Auguste Mariette · Veure més »

Augustonemetum

Augustonemetum era la ciutat principal del poble gal dels arverns.

Nou!!: Estrabó і Augustonemetum · Veure més »

Ausques

Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.

Nou!!: Estrabó і Ausques · Veure més »

Autrígons

Els autrígons (llatí Autrigones) foren un poble probablement celta o celtitzat i més tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense, que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Àlaba, i una part de Burgos fins a Briviesca.

Nou!!: Estrabó і Autrígons · Veure més »

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Nou!!: Estrabó і Avern · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Estrabó і Aydın · Veure més »

Íbic

Íbic (Ibycus) va ser un poeta grec nascut a Règion que apareix el cinquè dins el cànon de nou poetes lírics confeccionat pels estudiosos d'Alexandria.

Nou!!: Estrabó і Íbic · Veure més »

Ínsubres

Els ínsubres o insubres (llatí: Insubri) van ser un poble celta del grup dels leponcis a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Estrabó і Ínsubres · Veure més »

Ítonos

Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Estrabó і Ítonos · Veure més »

Èfira (Tespròcia)

Mapa amb la ubicació aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epir, en què s'observa la situació d'Èfira, al nord-oest de Casopa i Nicòpolis Èfira (en grec, Εφύρα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Tespròcia.

Nou!!: Estrabó і Èfira (Tespròcia) · Veure més »

Èfor

Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Èfor · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Estrabó і Ègion · Veure més »

Època ibèrica al País Valencià

Dama d'Elx, obra mestra de l'art ibèric L'època ibèrica al País Valencià correspon, aproximadament, al període 5000- de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Època ibèrica al País Valencià · Veure més »

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Nou!!: Estrabó і Èritres de Jònia · Veure més »

Ètnia sabèl·lica

Lètnia sabèl·lica (en llatí:sabelli) era un grup de pobles o tribus que van habitar el centre i el sud de la península Itàlica a l'antiguitat, contemporanis de Roma des dels seus inicis.

Nou!!: Estrabó і Ètnia sabèl·lica · Veure més »

Èunom de Locres

Èunom (Eunomus) fou un músic i tocador de lira de Locres Epizefiris, a la Magna Grècia.

Nou!!: Estrabó і Èunom de Locres · Veure més »

Òlbia (Ligúria)

Olbia - Ὀλβία en grec antic - era una ciutat de Ligúria suposadament entre Forum Julii (Fréjus) i Massàlia (Marsella).

Nou!!: Estrabó і Òlbia (Ligúria) · Veure més »

Òlenos

Òlenos (Ὤλενος, gentilici Ὠλένιος, català oleni) fou una ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Estrabó і Òlenos · Veure més »

Òlenos (Etòlia)

Òlenos (en llatí Olenus, en grec antic Ὤλενος) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.

Nou!!: Estrabó і Òlenos (Etòlia) · Veure més »

Òreos

Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.

Nou!!: Estrabó і Òreos · Veure més »

Òrnees

Òrnees (en Orneae; gentilici Ὀρνεάτης, orneata) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Òrnees · Veure més »

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Nou!!: Estrabó і Òstia · Veure més »

Àccia

Àccia (en llatí Actia, en grec antic τὰ Ἄκτια) era un festival que se celebrava cada quatre anys en honor d'Apol·lo Actius a Nicòpolis a l'Epir, amb lluita, concursos musicals, curses de cavalls i batalles navals.

Nou!!: Estrabó і Àccia · Veure més »

Àccium

Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: Estrabó і Àccium · Veure més »

Àcries

Àcries (en Ἀκριαί) o Acrees (Ἀκραῖαι) era una antiga ciutat de Lacònia.

Nou!!: Estrabó і Àcries · Veure més »

Àntif

Àntif (en grec antic Ἄντιφος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Tèssal rei de Cos, i per tant net d'Hèracles.

Nou!!: Estrabó і Àntif · Veure més »

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Nou!!: Estrabó і Àntium · Veure més »

Àptera

Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.

Nou!!: Estrabó і Àptera · Veure més »

Àrdea

Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.

Nou!!: Estrabó і Àrdea · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Estrabó і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Àrquies de Corint

Àrquias de Corint o Àrquies de Corint (en Archias) fou el fundador de Siracusa l'any 734.

Nou!!: Estrabó і Àrquies de Corint · Veure més »

Àrtabres

Els àrtabres (en llatí Artabri), que segons Estrabó a la seva època s'anomenaven Ἀροτρέβαι ("Arotrébai"), eren un poble del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, al territori actual de Galícia, que vivien a la regió de Fisterra, vora el promontori Nerium o Cap Fisterra i al voltant d'una badia anomenada Artabrorum sinus, on hi havia diverses ciutats portuàries que els mariners anomenaven Ἀρτάβρων λιμένας ("Artábron liménas", ports de l'Artabron).

Nou!!: Estrabó і Àrtabres · Veure més »

Àsea

Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.

Nou!!: Estrabó і Àsea · Veure més »

Àsine

miniatura Àsine (en Ἀσίνη) fou una població costanera de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Àsine · Veure més »

Àsine (Messènia)

Àsine (Ἀσίνη) és el nom d'una antiga ciutat de Messènia.

Nou!!: Estrabó і Àsine (Messènia) · Veure més »

Àstacos (Acarnània)

Àstacos (Astacus) fou una ciutat de la costa occidental d'Acarnània, a la badia homònima situada davant les Illes Equínades.

Nou!!: Estrabó і Àstacos (Acarnània) · Veure més »

Àstacos de Bitínia

Àstacos (Astacus) era una ciutat de Bitínia situada al golf homònim.

Nou!!: Estrabó і Àstacos de Bitínia · Veure més »

Àtrax

Àtrax (Ἄτραξ; també Atràcia, Ἀτράκια) era una ciutat de la Perrèbia, a Tessàlia, que Titus Livi situa per damunt del riu Peneu, a uns 15 km de Larisa.

Nou!!: Estrabó і Àtrax · Veure més »

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Estrabó і Babilònia (ciutat) · Veure més »

Bactrus

Bactrus (en llatí Bactrus, en grec antic Βάκτρος) era un riu de la Bactriana, que tenia situada a la seva riba la ciutat de Bactra.

Nou!!: Estrabó і Bactrus · Veure més »

Bagadània

Bagadània (en llatí Bagadania, en grec antic Βαγαδανία) era una gran plana elevada de la Capadòcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos.

Nou!!: Estrabó і Bagadània · Veure més »

Bagras

Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Bagras · Veure més »

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Estrabó і Baies (Campània) · Veure més »

Balars

Els balars (Balari; Βαλαροί) foren una tribu de Sardenya que poblava l'interior de l'illa, i que és esmentada per Plini el vell i Estrabó com una de les més grans entre els pobles nadius.

Nou!!: Estrabó і Balars · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Estrabó і Balkh · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Estrabó і Balutxistan (regió) · Veure més »

Baquíada

Els Baquíades (en grec antic Βακχιάδαι "Bakkhiadai") eren un clan heràclida que tenia el seus orígens en Baquis, un rei de Corint del 926 aC al 891 aC, que va governar aquesta ciutat fins a l'abolició de la monarquia (cap al 748 aC) i després encara al front d'una oligarquia fins a la seva deposició per Cípsel el 657 aC.

Nou!!: Estrabó і Baquíada · Veure més »

Baquides

Baquides (en llatí Bacchides, en grec antic Βακχίδης) era un eunuc de Mitridates VI Eupator que després de la derrota del seu sobirà, aquest el va enviar a matar a les seves dones i germanes per evitar que caigueren en mans de Lucul·le l'any 71 aC, segons diu Plutarc.

Nou!!: Estrabó і Baquides · Veure més »

Baraqix

Baraqix és una població de la plana de Djawf Ibn Nasir al Iemen, a uns 15 km al sud de Ma'in (Qarnaw).

Nou!!: Estrabó і Baraqix · Veure més »

Barthélemy d'Eyck

Barthélemy d'Eyck o van Eyck (ca. 1420 – 1470) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs que va treballar a França i probablement al ducat de Borgonya com a pintor i il·luminador de manuscrits.

Nou!!: Estrabó і Barthélemy d'Eyck · Veure més »

Basconització tardana

La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana.

Nou!!: Estrabó і Basconització tardana · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Estrabó і Bascos · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Estrabó і Bastarnes · Veure més »

Bastetans

Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.

Nou!!: Estrabó і Bastetans · Veure més »

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Nou!!: Estrabó і Batalla d'Alèsia · Veure més »

Batalla de Noreia

La batalla de Noreia (o batalla de Nòrica) del 112 aC va ser l'enfrontament amb el qual va començar la Guerra Cimbria entre la república Romana i les tribus protogermàniques migratòries, cimbres i teutons.

Nou!!: Estrabó і Batalla de Noreia · Veure més »

Bató de Sinope

Bató de Sinope (en llatí Baton, en grec antic) fou un retòric i historiador grec que va viure poc després d'Àrat de Sició cap a la meitat del segons Plutarc.

Nou!!: Estrabó і Bató de Sinope · Veure més »

Batins

Els batins (en llatí Batini, en grec antic Βατεινοί) eren una tribu germànica que segons Claudi Ptolemeu vivia a les muntanyes dels Sudets.

Nou!!: Estrabó і Batins · Veure més »

Batrun

Nostre Senyora de la Mar Carrer a Batrun Batrun (francès Batroun, també apareix com Bathrun, antigament en grec: Βοτρύς.

Nou!!: Estrabó і Batrun · Veure més »

Bèbrices (Pont)

Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.

Nou!!: Estrabó і Bèbrices (Pont) · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Estrabó і Bètica · Veure més »

Bístons

Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Bístons · Veure més »

Beja (municipi de Portugal)

Beja és un municipi portuguès, capital del districte homònim, situat a la regió de l'Alentejo i a la subregió del Baixo Alentejo.

Nou!!: Estrabó і Beja (municipi de Portugal) · Veure més »

Belemina

Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.

Nou!!: Estrabó і Belemina · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: Estrabó і Belgae · Veure més »

Bendidees

Les Bendidees (en Βενδίδεια) eren unes festes que se celebraven al Pireu en honor de Bendis, una deessa tràcia el culte de la qual es va introduir a l'Àtica en temps de Sòcrates.

Nou!!: Estrabó і Bendidees · Veure més »

Beocis

Els beocis (en llatí boeoti, en grec antic Βοιωτός) eren una tribu dels eolis que habitaven la Beòcia.

Nou!!: Estrabó і Beocis · Veure més »

Berango

Berango és un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe.

Nou!!: Estrabó і Berango · Veure més »

Berdiansk

Berdiansk (Бердя́нськ, Бердя́нск) és una ciutat d'importància regional de l'óblast de Zaporíjia al sud-est d'Ucraïna.

Nou!!: Estrabó і Berdiansk · Veure més »

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.

Nou!!: Estrabó і Berea de Macedònia · Veure més »

Berenice IV

Berenice IV (Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.

Nou!!: Estrabó і Berenice IV · Veure més »

Berenice Troglodytica

Mapa d'Egipte: '''Berenice''' és a la costa de la mar Roja, a la part inferior dreta del mapa Berenice o Berenice Troglodytica (en grec, Berenike), coneguda actualment en àrab com a Bernís, és un antic port marítim d'Egipte situat a la costa oest de la mar Roja.

Nou!!: Estrabó і Berenice Troglodytica · Veure més »

Bessa

Bessa (en grec antic Βήσσα) era el nom de una antiga ciutat grega de la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Bessa · Veure més »

Bessos

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.

Nou!!: Estrabó і Bessos · Veure més »

Bió (poeta tràgic)

Bió (en llatí Bion, en grec antic) fou un poeta tràgic grec.

Nou!!: Estrabó і Bió (poeta tràgic) · Veure més »

Bió d'Abdera

Bió d'Abdera (en llatí Bion, en grec antic) fou un matemàtic i astrònom d'Abdera deixeble de Demòcrit.

Nou!!: Estrabó і Bió d'Abdera · Veure més »

Bió de Borístenes

Bió de Borístenes (Bion Borysthenites) fou un filòsof escita nadiu de Borístenes, a la desembocadura del riu del mateix nom.

Nou!!: Estrabó і Bió de Borístenes · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Estrabó і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Nou!!: Estrabó і Bibracte · Veure més »

Bichon maltès

El bichon maltès és una raça de gos petit, també anomenada mini.

Nou!!: Estrabó і Bichon maltès · Veure més »

Bisbat d'Augsburg

El Bisbat d'Augsburg fou un dels bisbats sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic, que pertanyia al Cercle de Suàbia.

Nou!!: Estrabó і Bisbat d'Augsburg · Veure més »

Bistonis

El Bistonis (en llatí Bistonis, en grec antic Βιστονὶς λίμνη) era un llac de Tràcia al país dels bistons (o bistonis) dels que va prendre el nom, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Bistonis · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Estrabó і Bitínia · Veure més »

Bitúrigs

Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.

Nou!!: Estrabó і Bitúrigs · Veure més »

Bitinis

Els bitinis (en llatí Bitini, en grec antic Βιθυνοί) eren un poble d'origen traci que juntament amb els tinis van emigrar a Bitínia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Bitinis · Veure més »

Bizeres

Els bizeres (en llatí byzeres, en grec antic βύζηρες) eren un poble del Pont.

Nou!!: Estrabó і Bizeres · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Estrabó і Blanes · Veure més »

Blera

Blera és un municipi de la província de Viterbo, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Estrabó і Blera · Veure més »

Boees

Boees (en llatí Boeae, en grec antic Βοιαί) també anomenada Boia (Βοία) era una ciutat de Lacònia situada entre els promontoris de Malea i Onugnathos, a la badia anomenada Boiatikos Kolpos (Boeaticus Sinus).

Nou!!: Estrabó і Boees · Veure més »

Boet (poeta)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega escrit com un elogi a Pílades de Cilícia, el famós pantomim del temps d'August, nascut a Tars.

Nou!!: Estrabó і Boet (poeta) · Veure més »

Boet Sidoni

Boet Sidoni (Boethus Sidonius; Βόηθος) va ser un filòsof peripatètic fenici nadiu de Sidó, deixeble del peripatètic Andrònic de Rodes i culturalment grec.

Nou!!: Estrabó і Boet Sidoni · Veure més »

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Nou!!: Estrabó і Boibe · Veure més »

Bolu

Bolu (en grec: Βιθύνιον/Vithínion, en llatí Bithynium o Claudiopolis) és una ciutat a Turquia, centre administratiu de la província de Bolu.

Nou!!: Estrabó і Bolu · Veure més »

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Nou!!: Estrabó і Bosc sagrat · Veure més »

Botieus

Els botieus (Bottiæi, en Βοττιαῖοι) eren un poble de mític origen cretenc segons Estrabó (encara que probablement eren tracis) que vivia al districte macedoni de Bòtia o Botiea.

Nou!!: Estrabó і Botieus · Veure més »

Brahmaputra

Mapa del riu Brahmaputra. El Brahmaputra anomenat Yarlung Tsangpo al Tibet i Jamuna a Bangladesh, és un dels principals rius de l'Àsia.

Nou!!: Estrabó і Brahmaputra · Veure més »

Brúcters

Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.

Nou!!: Estrabó і Brúcters · Veure més »

Brenta

El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.

Nou!!: Estrabó і Brenta · Veure més »

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Nou!!: Estrabó і Brescia · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Estrabó і Bretanya · Veure més »

Bretanya (nom)

El nom de Bretanya prové del llatí Britannia (que prové del mot Brittannia més antic), a través del francès antic Bretaigne (d'on prové el mot en francès modern Bretagne) i l'anglès mitjà Bretayne, Breteyne.

Nou!!: Estrabó і Bretanya (nom) · Veure més »

Breucs

Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Breucs · Veure més »

Breunes

Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner.

Nou!!: Estrabó і Breunes · Veure més »

Brigantaggio

Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.

Nou!!: Estrabó і Brigantaggio · Veure més »

Brigants

Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.

Nou!!: Estrabó і Brigants · Veure més »

Brigis

Els brigis (en grec antic Βρύγοι) (però els macedonis els anomenaven briges Βρίγες) eren un poble traci proper a Macedònia i al nord de Berea, a tocar amb el mont Bermios.

Nou!!: Estrabó і Brigis · Veure més »

Brutis

Els brutis (en Bruttii) foren un antic poble itàlic que habitava entre el país dels lucans i els estrets de Sicília, és a dir, l'actual Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Brutis · Veure més »

Bubastis

Bubastis (copte bohàiric: Ⲡⲟⲩⲃⲁⲥϯ, Poubasti; o) és el nom clàssic de la ciutat egípcia de Bast o Per Bastet, antiga capital del nomós XVIII del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Bubastis · Veure més »

Budoros

Budoros (en grec antic Βούδορον) era un promontori a l'oest de l'illa de Salamina, a uns 5 km de Nisea, el port de Mègara.

Nou!!: Estrabó і Budoros · Veure més »

Bulis (ciutat)

Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῦλις) era una ciutat a la frontera entre la Fòcida i Beòcia, dalt d'un turó.

Nou!!: Estrabó і Bulis (ciutat) · Veure més »

Bupràsion

Bupràsion (en grec antic Βουπράσιον) era una ciutat situada a l'Èlida, a l'antiga Grècia, la capital dels epeus, que Homer menciona en diverses ocasions.

Nou!!: Estrabó і Bupràsion · Veure més »

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Estrabó і Bura · Veure més »

Bustantigo

Bustantigo, o Bustantigu en asturià, és una parròquia del conceyu asturià d'Allande.

Nou!!: Estrabó і Bustantigo · Veure més »

Buxentum

Buxèntum (en Buxentum), anomenada també pel seu nom grec Pixunt (Pyxûs), era una ciutat de la costa oest de Lucània, situada al golf de Policastro (antigament anomenat golf de Laos).

Nou!!: Estrabó і Buxentum · Veure més »

Byllis

Byllis fou una ciutat grega d'Il·líria propera a Apol·lònia i Amàntia.

Nou!!: Estrabó і Byllis · Veure més »

Caònia

Tribus de l'Epir a l'antiguitat Caònia (en grec antic Χαονία o Χάων) era un país de l'Epir habitat pels caons.

Nou!!: Estrabó і Caònia · Veure més »

Cabalis

Els cabalis (en llatí cabalis, en grec antic Καβαλίς, Καβαλλίς, Καβαλία) eren un poble de l'Àsia Menor que menciona Heròdot juntament amb els misis, els lidis, els lasonis i els higenis.

Nou!!: Estrabó і Cabalis · Veure més »

Cabàlia

Cabàlia (en llatí Cabalia, en grec antic Καβαλία) va ser un districte o territori de l'Àsia Menor poblat pels Cabalis.

Nou!!: Estrabó і Cabàlia · Veure més »

Cabíria

Cabíria (en grec antic καβείρια "Kabeíria") era un festival, que se celebrava a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabirs, unes divinitats dels pelasgs, especialment a Samotràcia, on hi tenien el temple més important, i també a Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut.

Nou!!: Estrabó і Cabíria · Veure més »

Cabells rapats

Jove amb el cap rapat. Rapat és el tipus de tallada de cabells que segueix la forma del crani deixant el pèl molt curt o fins i tot no deixant cap pèl, és a dir arribant fins i tot a afaitar el crani.

Nou!!: Estrabó і Cabells rapats · Veure més »

Cabira

Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.

Nou!!: Estrabó і Cabira · Veure més »

Cadme de Milet

Cadme de Milet (en llatí Cadmos, en grec antic) fill de Pandió, fou amb tota probabilitat el més antic dels historiadors i logògrafs grecs.

Nou!!: Estrabó і Cadme de Milet · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Estrabó і Cadusis · Veure més »

Caere

Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).

Nou!!: Estrabó і Caere · Veure més »

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: Estrabó і Calahorra · Veure més »

Calàbria (regió històrica)

Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.

Nou!!: Estrabó і Calàbria (regió històrica) · Veure més »

Calàcia

Calàcia (Calatia Καλατία) va ser una ciutat del Samni a la vall del Vulturnus.

Nou!!: Estrabó і Calàcia · Veure més »

Cal·lí

Cal·lí (Callinus, en Καλλῖνος) fou un antic poeta elegíac grec originari d'Efes que va viure a final del i VII aC.

Nou!!: Estrabó і Cal·lí · Veure més »

Cal·líaros

Cal·líaros (en grec antic Καλλίαρος) era una antiga ciutat de la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Cal·líaros · Veure més »

Cal·lípolis (Sicília)

Cal·lípolis (Callipolis) era una ciutat de l'est de Sicília, d'origen grec, fundada com a colònia de la veïna ciutat de Naxos, i situada entre aquesta ciutat i Messina, segons els Iambes al Rei Nicomedes i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Cal·lípolis (Sicília) · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Estrabó і Calcedònia · Veure més »

Calcis

Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Estrabó і Calcis · Veure més »

Calcis (Etòlia)

Calcis (en llatí Chalcis, en grec antic Χαλκίς), també anomenada Calceia (Χάλκεια) per Polibi i Hipocalcis (Ὑποχαλκίς per Estrabó) era una ciutat d'Etòlia situada a la costa, a poca distpancia a l'est de la desembocadura del riu Evenos i als peus d'una muntanya anomenada Hipocalcis.

Nou!!: Estrabó і Calcis (Etòlia) · Veure més »

Caldea

Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.

Nou!!: Estrabó і Caldea · Veure més »

Cales

Cales (en Cales, en Κάλης) va ser una important ciutat de Campània al nord de la província a la via entre Teanum i Casilinum, segons Estrabó, que era una branca de la via Àpia.

Nou!!: Estrabó і Cales · Veure més »

Calets

Els calets (llatí: Caleti, grec καλετοι) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que vivia al nord del Sena.

Nou!!: Estrabó і Calets · Veure més »

Calidó

Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.

Nou!!: Estrabó і Calidó · Veure més »

Camavis

Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Camavis · Veure més »

Camí d'Horus

El camí d'Horus unia l'antic Egipte amb Àsia, portava des de Suez a la ciutat de Rafah, a Gaza.

Nou!!: Estrabó і Camí d'Horus · Veure més »

Camir (fill de Cèrcaf)

Camir (en grec antic Κάμειρον) va ser un heroi de la mitologia grega, fill de Cèrcaf i Cidipa la filla d'Òquim, un dels helíades, que va ser rei de l'illa de Rodes.

Nou!!: Estrabó і Camir (fill de Cèrcaf) · Veure més »

Cammanene

Cammanene (en grec antic Καμμανηνή) va ser una de les estratègies o districtes de la província de Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Cammanene · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Estrabó і Camp de Mart · Veure més »

Camp Falern

El Camp Falern (Falernus ager) era un territori del nord de l'antiga Campània que s'estenia dels turons Massis al nord del riu Volturn, i era famós per la seva fertilitat, i per l'excel·lència dels seu vi, el falern, que sobrepassava a tots els altres en reputació, segons els autors antics, i era considerat especialment per Horaci com el millor.

Nou!!: Estrabó і Camp Falern · Veure més »

Camuns

Els camuns o camunnes (latí Camunni) foren un poble alpí que va habitar la vall de l'Ollius (avui Oglio) als Alps Rètics prop del llac Sabinus (llac d'Iseo).

Nou!!: Estrabó і Camuns · Veure més »

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Estrabó і Canal de Suez · Veure més »

Candaces

Candaces o Kandakos (Candaces, meroític: 𐦲𐦷𐦲𐦡 kdke) és el títol d'algunes reines de Núbia o Kus, nom que sembla l'origen de Càndida.

Nou!!: Estrabó і Candaces · Veure més »

Canop

Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.

Nou!!: Estrabó і Canop · Veure més »

Cap de São Vicente

Vista oest del cap de São Vicente. Vista sud del cap de São Vicente. El far del cap de São Vicente. El cap de São Vicente (cap de Sant Vicenç o Vicent) és un accident geogràfic situat a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Cap de São Vicente · Veure més »

Cap Lèucates

El cap Lèucates (Λευκάτας, Lefkatas)Diccionari Grec-Català és un promontori de l'illa de Lèucada, a Grècia, caracteritzat pels seus penya-segats blancs de 50 metres que donen nom a l'illa (del grec λευκός leukós, 'blanc').

Nou!!: Estrabó і Cap Lèucates · Veure més »

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Nou!!: Estrabó і Cap Matapan · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Estrabó і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Nou!!: Estrabó і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Capadoci antic

El capadoci antic és una llengua extingida parlada a la regió històrica de la Capadòcia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Capadoci antic · Veure més »

Capri

Capri és una illa situada a la Mar Tirrena, a la península de Sorrento, al costat sud del Golf de Nàpols a la regió de la Campània d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Capri · Veure més »

Caracal·la (vestit)

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.

Nou!!: Estrabó і Caracal·la (vestit) · Veure més »

Cardàmila

Cardàmila (Καρδαμύλη) era una antiga ciutat de Messènia, un dels set llocs que Agamèmnon va oferir a Aquil·les, segons la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Cardàmila · Veure més »

Carns

Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.

Nou!!: Estrabó і Carns · Veure més »

Carpetans

Els carpetans (llatí Carpetani) varen ser un grup preromà considerat com un dels diversos pobles celtes que habitaven l'oest i el nord de la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Carpetans · Veure més »

Carta comercial d'Empòrion

Mapa de les excavacions emporitanes Carta comercial d'Empòrion La Carta comercial d'Empòrion és una carta comercialDE HOZ (1995: 170).

Nou!!: Estrabó і Carta comercial d'Empòrion · Veure més »

Cartea

Cartea (en Καρθαῖα, Karthaia) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a l'illa de Ceos.

Nou!!: Estrabó і Cartea · Veure més »

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Nou!!: Estrabó і Carteia · Veure més »

Casluah

Els caslúah o casluahïtes van ser un antic poble egipci esmentat a la Bíblia.

Nou!!: Estrabó і Casluah · Veure més »

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Nou!!: Estrabó і Caspiene · Veure més »

Caspis

Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.

Nou!!: Estrabó і Caspis · Veure més »

Cassope

Cassope (en llatí Cassope, en grec antic Κασσώπη) era una ciutat de l'Epir.

Nou!!: Estrabó і Cassope · Veure més »

Castabala

Castabala (en grec antic Καστάβαλα) era una ciutat de la Tianitis (regió de Tíana) a Capadòcia, al nord-est de Calidna.

Nou!!: Estrabó і Castabala · Veure més »

Castàlia (font)

Font Castàlia Font Castàlia Font Castàlia Castàlia (Κασταλία) és una font de Grècia coneguda perquè antigament era el lloc on tots els visitants del famós santuari de Delfos, i especialment els competidors dels Jocs Pítics i els pelegrins que s'hi acostaven per consultar l'oracle, s'aturaven per rentar-se, purificar-se i assedegar la seva set.

Nou!!: Estrabó і Castàlia (font) · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Estrabó і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellciutat

Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.

Nou!!: Estrabó і Castellciutat · Veure més »

Castellroig

Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Nou!!: Estrabó і Castellroig · Veure més »

Castelo de Cola

Castelo de Cola, també conegut com a Castro da Cola o Cidade de Marrachique, es troba a l'Alentejo, a la freguesia, ciutat i municipi d'Ourique, districte de Beja, a Portugal.

Nou!!: Estrabó і Castelo de Cola · Veure més »

Castor europeu

El castor europeu, també anomenat eurasiàtic, (Castor fiber) és un gran rosegador semiaquàtic.

Nou!!: Estrabó і Castor europeu · Veure més »

Castre de Noega

Cap de Torres, península on és la Campa Torres i el seu castre El castre de Noega, conegut també per castre de la Campa Torres per la seua situació, és una fortificació típica preromana d'origen àstur, situat a l'oest de la ciutat de Gijón, al Principat d'Astúries, concretament al promontori de Campa Torres sobre l'actual port del Musel.

Nou!!: Estrabó і Castre de Noega · Veure més »

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Cataònia · Veure més »

Catàleg dels troians

El catàleg dels troians és una secció del llibre II de la Ilíada d'Homer, que enumera contingents que lluitaren a favor de Troia durant el setge a la que fou sotmesa pels guerrers aqueus.

Nou!!: Estrabó і Catàleg dels troians · Veure més »

Caucons

Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.

Nou!!: Estrabó і Caucons · Veure més »

Caudium

Caudium (Καύδιον) va ser una ciutat del Samni en la via que anava de Benevent a Càpua.

Nou!!: Estrabó і Caudium · Veure més »

Caulònia

Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.

Nou!!: Estrabó і Caulònia · Veure més »

Caulònia (antiga ciutat)

Ciutats de la Magna Grècia, amb la ubicació de Caulònia, que pertanyien a la zona de dialecte aqueu Mosaic del drac Temple de Caulònia Ruïna de casa grega Mapa del lloc de Caulònia Caulònia fou una colònia de la Magna Grècia, les restes de la qual es troben prop de Stilo, en la comuna de Monasterace, província de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Caulònia (antiga ciutat) · Veure més »

Caune

Caune (Caunus; gentilici Καύνιος, cauni) fou una antiga ciutat de l'Àsia Menor situada a la costa sud de Cària.

Nou!!: Estrabó і Caune · Veure més »

Cava de' Tirreni

Cava de' Tirreni és un municipi a la Província de Salern (regió de Campània, Itàlia).

Nou!!: Estrabó і Cava de' Tirreni · Veure més »

Cavall de pura raça gallega

Escena de la popular ''Rapa das bestas'', una festa turística i cultural de Galícia celebrada en diverses localitats i on el principal protagonista és el cavall gallec mestís juntament amb l'exhibició d'exemplars de ponis del cavall de pura raça gallega (PRG). Cavall de Pura Raça Gallega (PRG) (en gallec, Cabalo de Pura Raza Galega) és la denominació que rep oficialment un subtipus de raça de cavalls (Equus caballus) de mida petita o ponis, reconeguda com l'única raça equina autòctona de Galícia.

Nou!!: Estrabó і Cavall de pura raça gallega · Veure més »

Cavars

Els cavars o cavares (en llatí Cavari o Cavares, en grec antic Καύαροι o Καούαροι) eren un poble celto-lígur de la Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Estrabó і Cavars · Veure més »

Cavarus

Cavarus (en grec antic Καύαρος) va ser el darrer rei dels gals establerts a Tràcia al territori de Tylis i que per uns anys van estar cobrant tribut a Bizanci.

Nou!!: Estrabó і Cavarus · Veure més »

Càfies

Càfies (Καφύαι, Caphyae) fou una vila d'Arcàdia, a una plana al nord-oest del Llac d'Orcomen.

Nou!!: Estrabó і Càfies · Veure més »

Càl·lies de Mitilene

Càl·lies de Mitilene o Càl·lias de Mitilene（en Callias, en Καλλίας) va ser un gramàtic de Mitilene a Lesbos, que va viure abans d'Estrabó, ja que aquest l'esmenta com un personatge cèlebre de l'illa i diu que va escriure comentaris sobre els poemes de Safo i Alceu.

Nou!!: Estrabó і Càl·lies de Mitilene · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Estrabó і Càndia · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Estrabó і Càntabres · Veure més »

Càons

Els caonis o càons (en Chaoni) eren una tribu de l'Epir que vivia a la zona costanera enfront de l'illa de Corcira.

Nou!!: Estrabó і Càons · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Estrabó і Càpua · Veure més »

Càstor (escriptor)

Càstor (en grec Κάστωρ) era un gramàtic i retòric grec nascut a Rodes, o bé a Massília o potser a Galàcia.

Nou!!: Estrabó і Càstor (escriptor) · Veure més »

Càstor de Galàcia

Càstor (Castor) va ser un net del rei Deiotarus I de Galàcia que va morir a les seves mans.

Nou!!: Estrabó і Càstor de Galàcia · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Estrabó і Càstulo · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Estrabó і Cíbele · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Estrabó і Cízic · Veure més »

Cònvenes

Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.

Nou!!: Estrabó і Cònvenes · Veure més »

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Nou!!: Estrabó і Còricos · Veure més »

Cefaló

Cefaló de Gergis (en Cephalon) és el pseudònim que va emprar l'historiador Hegesíanax per escriure una part de la seva obra historiogràfica.

Nou!!: Estrabó і Cefaló · Veure més »

Cefísia

Cefísia o Cefisia (Kephisía) era un demos pertanyent a l'Àtica en l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Cefísia · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Estrabó і Celtes · Veure més »

Celtibèria

Possible extensió de la Celtibèria Celtibèria fou un districte d'Hispània Citerior a la part central del nord de la península.

Nou!!: Estrabó і Celtibèria · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Celtibers · Veure més »

Cenabum

Cenabum o Genabum (en llatí Cenabum o Genabum, en grec antic Κἡναβον) era una ciutat del poble celta dels carnuts.

Nou!!: Estrabó і Cenabum · Veure més »

Cenina

Cenina (Caenina Καινίνη) va ser una ciutat del Làtium, una de les més antigues del país però de menor importància.

Nou!!: Estrabó і Cenina · Veure més »

Cent Illes

Les Cent Illes (αἰ Ἑκατόννησοι 'les Cent Illes', adaptat Hecatonnesi) era el nom clàssic d'un grup d'illes entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, a la badia d'Adramítium, que es correspon amb l'arxipèlag d'Ayvalık.

Nou!!: Estrabó і Cent Illes · Veure més »

Centúripes

Centúripes (del llatí Centurĭpae) o Centòripa (del grec Κεντόρῐπα) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, situada al sud-oest de l'Etna i a uns 40 km al nord-oest de Catània, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Estrabó і Centúripes · Veure més »

Cercetes

Els cercetes (en llatí: Cercetae, en grec antic Κερκεται o Κερκέτιοι) eren un poble de Sarmàcia, a l'Àsia, al nord-est de l'Euxí o mar Negra, entre el Bòsfor Cimmeri i la frontera de la Còlquida.

Nou!!: Estrabó і Cercetes · Veure més »

Cercle polar antàrtic

El cercle polar antàrtic és un dels cinc paral·lels principals que assenyalen els mapes de la Terra.

Nou!!: Estrabó і Cercle polar antàrtic · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Estrabó і Ceretans · Veure més »

Cerinea

Cerinea (Κερύνεια, Ceryneia; gentilici Κερύνειος, català cerineu) era una ciutat d'Acaia.

Nou!!: Estrabó і Cerinea · Veure més »

Cerint (ciutat)

Cerint (Κήρινθος) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa nord-est de l'illa d'Eubea, a la vora d'un riu anomenat Budoros.

Nou!!: Estrabó і Cerint (ciutat) · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Estrabó і Cesaraugusta · Veure més »

Cessetans

Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.

Nou!!: Estrabó і Cessetans · Veure més »

Chiani

El Chiani és un riu d'Itàlia, a la Toscana, afluent per la dreta del Paglia que és un afluent del Tiber.

Nou!!: Estrabó і Chiani · Veure més »

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Estrabó і Chiusi · Veure més »

Cicreu

Cicreu (en grec antic Κυχρεύς) va ser un heroi, fill de Posidó i de Salamina, filla d'Asop.

Nou!!: Estrabó і Cicreu · Veure més »

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Nou!!: Estrabó і Cidònia · Veure més »

Cifos

Cifos (en grec antic Κύφος), era una ciutat de Perrèbia, a Tessàlia, que va portar 22 naus a la guerra de Troia, dirigides per Guneu, segons diu Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Cifos · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Cilícia · Veure més »

Cil·lene

Cil·lene (Κυλλήνη; etnònim Κυλλήνιος, en català cil·leni) fou el port de la ciutat d'Elis, a la regió de l'Èlida.

Nou!!: Estrabó і Cil·lene · Veure més »

Cilicis

Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó. Segons aquesta tradició eren d'ètnia fenícia. Els cilicis, segons Estrabó, eren d'origen pelàsgic amb influències de la cultura micènica, i es van hel·lenitzar a partir del, i especialment al sota domini selèucida. Es considera que la regió havia estat poblada pels hitites, (els hipaquis que menciona Heròdot) que en aquella part parlaven la llengua luvita. Eren un poble mariner, i durant la invasió de Grècia per Xerxes I de Pèrsia, van proporcionar 100 naus per a l'atac, comandades pel seu rei Siennesis II. Més tard, es van fer famosos per la seva activitat com a pirates, els famosos pirates cilicis, que van començar la seva activitat després del 140 aC i no es va acabar fins després del 67 aC. Ciceró l'any 50 aC els situa només a les zones muntanyoses del país i diu que la resta s'havia hel·lenitzat. Van desaparèixer a la plana però van sobreviure a les muntanyes occidentals unificant-se amb els isauris.

Nou!!: Estrabó і Cilicis · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Estrabó і Cimbres · Veure més »

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Nou!!: Estrabó і Cime · Veure més »

Cimmèricon

Cimmèricon o Cimmèrion (en Κιμμερικόν o Κιμμέριόν) fou una ciutat grega de la Tàurida situada vora el Bòsfor Cimmeri, a la costa del Pont Euxí.

Nou!!: Estrabó і Cimmèricon · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Cimmeris · Veure més »

Cineta

Cineta (en grec antic Κύναιθα; gentilici Κυναιθεύς, català cineteu) era una antiga ciutat grega situada al nord d'Arcàdia.

Nou!!: Estrabó і Cineta · Veure més »

Cinos (Grècia)

Mapa de la zona de Grècia central on se situen algunes de les principals ciutats de l'antiga Lòcrida. Cinos se situava a la costa de la part oriental Cinos (en grec, Κύνος) és un antic assentament amb troballes de l'edat del bronze i primera edat del ferro, que es va descobrir als afores de la ciutat de Livanates, a Grècia central.

Nou!!: Estrabó і Cinos (Grècia) · Veure més »

Cinossema

Mapa de la batalla de Cinossema Cinossema (o Cynossema), (de l'antic grec, «Sepulcre de la gossa»), fou una ciutat del Quersonès Traci, a l'Hel·lespont Deu el seu nom al fet que, segons la llegenda, va ser allà el lloc de la metamorfosi i mort d'Hecuba, després de la Guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Cinossema · Veure més »

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Nou!!: Estrabó і Cios · Veure més »

Ciparíssia

Ciparíssia (Kυπαρισσία) és una vila i antic municipi de Grècia de la unitat perifèrica de Messènia.

Nou!!: Estrabó і Ciparíssia · Veure més »

Ciparíssia (Fòcida)

Ciparíssia era una ciutat de l'antiga Fòcida, propera a Delfos.

Nou!!: Estrabó і Ciparíssia (Fòcida) · Veure més »

Circeis

Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.

Nou!!: Estrabó і Circeis · Veure més »

Cirrèstica

La Cirrèstica (en Cyrrhestica) era un districte de Síria, que va rebre aquest nom durant el domini macedoni.

Nou!!: Estrabó і Cirrèstica · Veure més »

Cirta

Cirta va ser una ciutat de la costa de Numídia.

Nou!!: Estrabó і Cirta · Veure més »

Citoros

Citoros (en grec antic Κύτωρος) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, i la situa entre els territoris governats pel rei Pilemenes que va anar a ajudar a Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Citoros · Veure més »

Clautinatis

Els clautinatis (en llatí Clautinatii, en grec antic Κλαυτινάτιοι "Klautinátoi") eren una tribu dels vindèlics mencionada per Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Clautinatis · Veure més »

Clazòmenes

Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Nou!!: Estrabó і Clazòmenes · Veure més »

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Estrabó і Clítor (ciutat) · Veure més »

Cleantes de Corint

Cleantes de Corint (en llatí Cleanthes, en grec antic "Kleánthes") fou un pintor grec nascut a Corint que Plini el Vell diu que va ser un dels inventors de l'art de la pintura i el mateix diu Atenàgores d'Atenes.

Nou!!: Estrabó і Cleantes de Corint · Veure més »

Cleòmac de Magnèsia

Cleòmac de Magnèsia (en llatí Cleomachus, en grec antic Κλεόμαχος) fou un poeta líric grec que en un primer moment va ser boxejador.

Nou!!: Estrabó і Cleòmac de Magnèsia · Veure més »

Cleònim d'Esparta

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.

Nou!!: Estrabó і Cleònim d'Esparta · Veure més »

Cleòpatra V Selene

Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη; circa 135/130 aC – Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesa làgida, filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III.

Nou!!: Estrabó і Cleòpatra V Selene · Veure més »

Cleòpatra VI

Cleòpatra VI Trifena (Cleopatra Tryphaena, 'la Magnífica') era filla de Ptolemeu XII Auletes i possiblement d'una princesa anomenada Cleòpatra V suposada mare també de Cleòpatra VII.

Nou!!: Estrabó і Cleòpatra VI · Veure més »

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Nou!!: Estrabó і Cleones · Veure més »

Clitarc (historiador)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un historiador grec fill del també historiador Dinó, segons Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Clitarc (historiador) · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Estrabó і Cnidos · Veure més »

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Estrabó і Cnossos · Veure més »

Cocceius Auctus

Lucius Cocceius Auctus va ser un arquitecte romà empleat pel nebot i col·lborador d'Octavi, Marc Vipsani Agripa per dur a terme l'obra de construir túnels subterranis, entre altres la Cripta Napolitana, que connectessin el que ara és Nàpols amb Pozzuoli i també la Grotta di Cocceio, que connectava el llac Avern amb Cumes.

Nou!!: Estrabó і Cocceius Auctus · Veure més »

Col·làtia

Col·làtia (en llatí Collatia, en grec antic Κολλατία) va ser una antiga ciutat del Laci situada a unes 10 milles a l'est de Roma entre Gabii i el riu Annio.

Nou!!: Estrabó і Col·làtia · Veure més »

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Nou!!: Estrabó і Colofó (ciutat) · Veure més »

Colones

Colones (en llatí Colonae, en grec antic Κολωναί) era una ciutat de la Tròade o de Mísia situada a 150 estadis de Troia, i prop de la ciutat de Làmpsac, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Colones · Veure més »

Colosses

s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Nou!!: Estrabó і Colosses · Veure més »

Colossos de Mèmnon

Vista lateral dels colossos Un dels colossos, comparació de mesura Els Colossos de Mèmnon (en àrab al-Kolossat o as-Salamat) són dues grans estàtues de pedra del faraó Amenhotep III, situades a l'oest de Luxor, prop de Madinet Habu (que és al sud-oest) i del Ramesseum (que és el nord-oest), a la zona dels temples de la Necròpolis Tebana.

Nou!!: Estrabó і Colossos de Mèmnon · Veure més »

Colotes de Paros

Colotes de Paros （en llatí Colotes, en grec antic Κολώτης) fou un escultor nascut a l'illa de Paros, que va ajudar a Fídies en l'execució de l'estàtua de Zeus a Olímpia. Va deixar altres obres, principalment en or i vori, a Elis on sembla que va viure desterrat, segons Pausànies. Podria haver viscut cap a l'Olimpíada 84, és a dir als voltants de l'any 444 aC, i tant Estrabó com Plini el Vell el lloen per les seves estàtues de filòsofs.

Nou!!: Estrabó і Colotes de Paros · Veure més »

Colquis

Els colquis (en llatí colchis, en grec antic Κόλχος) eren els habitants de la Còlquida.

Nou!!: Estrabó і Colquis · Veure més »

Columnes d'Hèrcules

Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Estrabó і Columnes d'Hèrcules · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Comana de Capadòcia · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: Estrabó і Comana del Pont · Veure més »

Comèdia atel·lana

La comèdia atel·lana és un dels pocs gèneres literaris romans que no té un antecedent grec estricte.

Nou!!: Estrabó і Comèdia atel·lana · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Estrabó і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Estrabó і Commagena · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Estrabó і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Estrabó і Congost de Darial · Veure més »

Conis

Els conis o cinetes (en llatí Conii, Cunei o Cynetes) eren un poble del sud de Lusitània.

Nou!!: Estrabó і Conis · Veure més »

Conope

Conope (en grec antic Κωνώπη) anomenada després Arsinoe (Ἀρσινόη) era una antiga ciutat d'Etòlia a la riba oriental de l'Aqueloos, prop de la moderna Angelokastro (Angelókastro o Anghelokastro) a la prefectura d'Etòlia-Acarnània.

Nou!!: Estrabó і Conope · Veure més »

Cons

* Per la deïtat romana Cons, vegeu: Cons (mitologia) Els cons o conis (Chones Χῶνες) eren un poble de la banda sud d'Itàlia, que van ocupar part de Lucània i Bruttium, a la vora del golf de Tàrent.

Nou!!: Estrabó і Cons · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Estrabó і Constel·lació de la Verge · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Estrabó і Contestans · Veure més »

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Estrabó і Continent · Veure més »

Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis

La qüestió sobre la raça dels antics egipcis va sorgir ja en els segles  i com a producte dels primers conceptes de raça i està relacionada amb els models de la jerarquia racial que està basada en la craniometria, l'antropometria i la genètica.

Nou!!: Estrabó і Controvèrsia sobre la raça dels antics egipcis · Veure més »

Copes

Copes (en llatí Copae, en grec antic Κῶπαι) era una ciutat de Beòcia, que va formar part de la Lliga Beòcia.

Nou!!: Estrabó і Copes · Veure més »

Corèssia

Corèssia (Κορησσία, Korissia) és una localitat grega de l'illa de Kea, que constitueix el port principal de l'illa.

Nou!!: Estrabó і Corèssia · Veure més »

Corbiana

Corbiana (en llatí Corbiana, en grec antic Κορβιανή, 'Korbiané') era un dels tres districtes en què estava dividida la satrapia selèucida d'Elimaida.

Nou!!: Estrabó і Corbiana · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.

Nou!!: Estrabó і Coribants · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Estrabó і Corint · Veure més »

Corisc

Corisc (Coriscus) va ser un poeta i filòsof grec deixeble de Plató que apareix esmentat sempre conjuntament amb Erast.

Nou!!: Estrabó і Corisc · Veure més »

Corografia

La corografia, o geografia corogràfica, (del grec χvρα, khŏros, 'país' o 'comarca') és la part de la geografia que estudia i descriu un país amb especial èmfasi en la toponímia, els trets físics característics, la història i l'activitat humana.

Nou!!: Estrabó і Corografia · Veure més »

Coronea

Coronea (Κορώνεια) era una ciutat grega de Beòcia que formava part de la Lliga Beòcia i que Estrabó situa en una altura propera a la muntanya d'Helicó.

Nou!!: Estrabó і Coronea · Veure més »

Cos (ciutat)

Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos.

Nou!!: Estrabó і Cos (ciutat) · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Estrabó і Cos (Grècia) · Veure més »

Cosa (Ansedònia)

Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Graviscae.

Nou!!: Estrabó і Cosa (Ansedònia) · Veure més »

Coscile

El Coscile és un riu del sud-oest d'Itàlia, a la regió de Calàbria, afluent del riu Crati.

Nou!!: Estrabó і Coscile · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Nou!!: Estrabó і Cosenza · Veure més »

Cossais

Cossais, cosseis o cosseins (en llatí Cossaei, grec Κοσσαῖοι) eren un poble guerrer que habitaven un districte muntanyós anomenat Cossaia (Κοσσαία) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).

Nou!!: Estrabó і Cossais · Veure més »

Cosso

Cosso (o Cosus) (Cossue o Cosei en datiu) és un déu guerrer present a les cultures antigues del nord-oest de la Península ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Cosso · Veure més »

Cotítia

Cotítia o Cotítes (en grec antic κοτύττια, κόττυτες) era un festival originalment celebrat pels edonis de Tràcia en honor d'una deessa anomenada Cotis o Cotito.

Nou!!: Estrabó і Cotítia · Veure més »

Cotiora

Cotiora (en grec antic Κοτύωρα; etnònim Κοτυωρίτης, en català cotiorita) era una antiga colònia grega a la costa de l'Euxí (mar Negra), entre Sinope i Trebisonda, fundada per Sinope a l'entorn del al país dels tiberens.

Nou!!: Estrabó і Cotiora · Veure més »

Cotito

Cotito o Cotis (en grec antic Κοτυττώ o Κότυς) va ser una deïtat de Tràcia que era venerada especialment pels edonis en un festival anomenat Cotítia que se celebrava a la nit i segons Estrabó tenia similituds amb els festivals dels cabirs i de la divinitat frígia Cíbele, on els participants adoptaven un comportament obscè i orgiàstic.

Nou!!: Estrabó і Cotito · Veure més »

Crannon

Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Crannon · Veure més »

Crates de Mal·los

Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomètor (180 aC - 164 aC) i era contemporani també d'Aristarc de Samotràcia. Rebia el renom de Κοιτικός ('Coiticós'). Va donar suport a l'escola de Pèrgam i al sistema d'anomalia (ἀνωμαλία) contra l'escola d'Alexandria que defensava el sistema d'analogia (ἀναλογία). Segons Varró el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (περὶ τῆς ἀνωμαλίας) amb les seves bases. De Mal·los va anar a Tars i finalment va viure a Pèrgam sota el patronatge d'Èumenes II de Pèrgam (197 aC-159 aC), on va fundar l'escola de gramàtica de Pèrgam i segurament va ser director de la seva biblioteca. Cap a l'any 157 aC el rei Àtal II de Pèrgam el va enviar a Roma com a ambaixador i allà va introduir per primera vegada l'estudi de la gramàtica. Varró diu que aquest fet va ser important i va durar molt de temps. Es va trencar una cama en un accident, cosa que li va donar la possibilitat de fer amb freqüència classes sobre gramàtica, que els seus deures oficials no li haurien permès de fer. Es va dedicar a les conferències gramaticals (ἀκροάσεις). No se'n coneix res més de la seva vida. Crates feia, en el seu sistema gramatical, una important distinció entre la crítica i la gramàtica. La gramàtica era una ciència subordinada a la crítica, i l'ofici del crític, segons Crates, era investigar tot allò que pogués il·luminar la literatura, des de dins o des de fora. El gramàtic només aplicava les regles de la llengua per aclarir el significat de passatges particulars i fixar el text, la prosòdia, l'accentuació, etc., dels escriptors antics. La seva obra principal és sobre els llibres d'Homer, poeta al qual va dedicar molta atenció i per això va rebre també el renom Ὁμηρικός ('Homèric'). Es titulava Διόρθωσις Ἰλιάδος καὶ Ὀδυσσείας ('Diorzosis Iliados kai Odisseias' correcció o millorament de la Ilíada i de la Odissea), en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre la Teogonia d'Hesíode, Eurípides i Aristòfanes, i probablement sobre altres autors antics. També va publicar una obra sobre el dialecte àtic (περὶ Ἀττικῆς διαλέκτου) i d'altres sobre geografia, història natural i agricultura, dels que només n'existeixen alguns fragments. Alguns autors pensen que Plini el Vell i Claudi Elià van utilitzar les seves obres per parlar de les meravelles que hi havia en diferents països. Hi ha un epigrama probablement seu a lAntologia grega. Segons Estrabó, Crates va confeccionar un globus que representava la terra, i diu que va ser el primer que ho va fer. Indicava les parts del món habitades i les deshabitades, els continents coneguts i els possibles continents a les antípodes, les zones tòrrides, i els llocs on va deduir que probablement hi vivien persones.

Nou!!: Estrabó і Crates de Mal·los · Veure més »

Crati

El Crati és un riu del sud d'Itàlia a Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Crati · Veure més »

Cratis

Riu Cratis, prop del llac Stivlos Platja d'Akrata, anomenada Krathio, on desemboca el riu Cratis Cratis (Κράθις) és un riu en la part oriental de l'Acaia, al nord del Peloponès.

Nou!!: Estrabó і Cratis · Veure més »

Crànios

Crànios (Cranii) va ser una ciutat de l'illa de Cefal·lènia situada al fons de la badia d'Argostoli, dalt d'un pujol.

Nou!!: Estrabó і Crànios · Veure més »

Creòfil

Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.

Nou!!: Estrabó і Creòfil · Veure més »

Crinàgores

Crinàgores (en llatí Crinagoras, en grec) va ser un epigramàtic grec autor de 50 epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Estrabó і Crinàgores · Veure més »

Cripta Napolitana

La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.

Nou!!: Estrabó і Cripta Napolitana · Veure més »

Crissa

Crissa o Crisa (Κρίσσα, Κρῖσa) va ser una antiga ciutat de la Fòcida que per molt de temps es pensava que podria ser la mateixa que Cirra (Κίρρα).

Nou!!: Estrabó і Crissa · Veure més »

Crobizis

Els crobizis (en llatí Crobyzi, en grec antic Κρόβυζοι "Króbuzoi") eren un poble de Mèsia prop de la frontera de Tràcia, que mencionen Claudi Ptolemeu, Estrabó Heròdot i també Flavi Arrià al Periple del Pont Euxí.

Nou!!: Estrabó і Crobizis · Veure més »

Crocees

Crocees o Krokeai (en grec antic Κροκέαι) era una petita ciutat de Lacònia situada a la via que anava d'Esparta a Gítion, i coneguda per les seves pedreres de marbre.

Nou!!: Estrabó і Crocees · Veure més »

Crocilea

Crocilea (en grec antic Κροκύλεια) era una illa de la mar Jònica, propera a Ítaca.

Nou!!: Estrabó і Crocilea · Veure més »

Cromna

Cromna (en grec antic Κρῶμνα) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on formava part del territori governat pel rei Pilemenes.

Nou!!: Estrabó і Cromna · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Crotona · Veure més »

Cultura d'Andrónovo

La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica.

Nou!!: Estrabó і Cultura d'Andrónovo · Veure més »

Cultura dels castres

Zona de la cultura dels castres Castre de Troña, a Ponteareas, província de Pontevedra La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a l'edat del ferro i perdurà durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Estrabó і Cultura dels castres · Veure més »

Cutília

Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.

Nou!!: Estrabó і Cutília · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Estrabó і Dacis · Veure més »

Dafites

Dafites o Dafides (Daphitas o Daphidas, Δαφίτας o Δαφίδας) fou un gramàtic i epigramista grec de Termessos que Suides diu que va escriure contra Homer al qual va acusar de falsejar la història.

Nou!!: Estrabó і Dafites · Veure més »

Dafnunt

Dafnunt (en Daphnûs) era una ciutat de l'antiga Grècia situada a la riba de la mar d'Eubea, a la regió de la Fòcida.

Nou!!: Estrabó і Dafnunt · Veure més »

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Estrabó і Dahes · Veure més »

Damas de Tral·les

Damas de Tral·les（en llatí Damasus, en grec antic Δάμασος) va ser un famós orador de la ciutat de Tral·les a Cilícia que menciona Estrabó. Va rebre el renom de Scombrus (Σκομβρος) i segurament és el mateix Damos Scombros que menciona Sèneca, i possiblement també és el mateix que Sèneca anomena Damascetus en un altre lloc, però no se sap res sobre ell.

Nou!!: Estrabó і Damas de Tral·les · Veure més »

Damastes (historiador)

Damastes (en llatí Damastes, en grec antic Δαμάστης), nascut a Sigeon (Sigeum) fou un historiador grec, contemporani d'Heròdot i d'Hel·lànic de Mitilene, amb el se'l menciona sovint conjuntament.

Nou!!: Estrabó і Damastes (historiador) · Veure més »

Daorsis

Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.

Nou!!: Estrabó і Daorsis · Veure més »

Darapsa

Darapsa o Drapsaca o Adraspa, és una ciutat de Bactriana esmentada per alguns autors clàssics entre els quals Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Darapsa · Veure més »

Dardània (Anatòlia)

La Dardània (en Δαρδανία) és el nom d'un territori de la Tròada amb capital a la ciutat de Dàrdan, esmentada particularment en la mitologia i poblada pels dàrdans.

Nou!!: Estrabó і Dardània (Anatòlia) · Veure més »

Dardistan

Dardistan és un terme inventat per Gottlieb William Leitner per designar els territoris del nord-oest de Pakistan, Caixmir i part de l'Afganistan, amb predomini de les llengües dàrdiques i kafirs.

Nou!!: Estrabó і Dardistan · Veure més »

Darios del Pont

Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica.

Nou!!: Estrabó і Darios del Pont · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Nou!!: Estrabó і Dascilèon · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Estrabó і Dàcia · Veure més »

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Nou!!: Estrabó і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »

Dàton

Dàton (o Datos: Δᾶτον / Δάτος; gentilici Δατηνός i Δατήνιος) fou, segons sembla, una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia, de localització desconeguda.

Nou!!: Estrabó і Dàton · Veure més »

Dècada del 30 aC

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і Dècada del 30 aC · Veure més »

Dèlion

Dèlion (en llatí Delium en grec antic Δήλιον, Dêlion) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Estrabó і Dèlion · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Estrabó і Dénia · Veure més »

Dídima

Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.

Nou!!: Estrabó і Dídima · Veure més »

Díolkos

Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.

Nou!!: Estrabó і Díolkos · Veure més »

Díon (Eubea)

Díon (Dium) va ser una antiga ciutat grega de l'illa d'Eubea, que ja apareix esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada, on diu que va ser una de les ciutats que va anar a la guerra de Troia sota el comandament d'Elefènor.

Nou!!: Estrabó і Díon (Eubea) · Veure més »

Dòrida

La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.

Nou!!: Estrabó і Dòrida · Veure més »

Dòrion

Dòrion (en llatí Dorium, en grec antic Δώριον) era una ciutat de Messènia, que Homer va cantar com el lloc on el bard Tàmiris va ser castigat amb la ceguesa perquè es vantà que era millor en el cant que les Muses.

Nou!!: Estrabó і Dòrion · Veure més »

Dea Dia

Dea Dia (en llatí, que significa "deessa de la llum"), en la religió de l'antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu si.

Nou!!: Estrabó і Dea Dia · Veure més »

Deímac

Deímac (Daimachus o Deimachus) fou un historiador i geògraf de l'Imperi Selèucida del originari de Platea.

Nou!!: Estrabó і Deímac · Veure més »

Deceneu

Deceneu (en llatí Decæneus) va ser un gran sacerdot, mag, teòleg i jurista dels dacis que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Deceneu · Veure més »

Deiòtar Filadelf

Deiòtar Filadelf (en Δηιόταρος Φιλάδελφος) fou un fill de Càstor de Galàcia, que era net o gendre de Deiòtar I, i besnet d'aquest darrer.

Nou!!: Estrabó і Deiòtar Filadelf · Veure més »

Deiòtar I

Deiòtar I Filoromà (Δηϊόταρος Φιλορομαῖος) fou un tetrarca i rei de Galàcia.

Nou!!: Estrabó і Deiòtar I · Veure més »

Delfínion

Delfínion (en llatí Delphinium, en grec antic Δελφίνιον) era una ciutat de l'Àtica o segons alguns autors de Beòcia, que feia de port a la ciutat d'Oropos (llatí Oropus).

Nou!!: Estrabó і Delfínion · Veure més »

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Nou!!: Estrabó і Delos · Veure més »

Demarat de Corint (baquíada)

Demarat de Corint (en grec Δημάρατος, en llatí Demaratus) va ser un mercader i noble de Corint, i membre de la dinastia dels Baquíades.

Nou!!: Estrabó і Demarat de Corint (baquíada) · Veure més »

Demetri Cal·latià

Demetri Cal·latià (en llatí Demetrius Callatianus, en grec antic Δημήτριος Καλλατιανός) fou un grec l'autor d'una obra sobre geografia d'Europa i Àsia (περὶ Εὐρώπης καὶ Ἀσίας) en 20 llibres, citat sovint pels autors antics, segons Diògenes Laerci, Esteve de Bizanci i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Demetri Cal·latià · Veure més »

Demetri d'Escepsis

Demetri d'Escepsis (en llatí Demetrius Scepsis, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor i gramàtic grec del temps d'Aristarc de Samos i Crates, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Demetri d'Escepsis · Veure més »

Demetri I de Bactriana

Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antíoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem, que manave 10.000 homes fou derrotat a la batalla del Arius, i es va haver de retirar; va resistir durant tres anys el setge de Bactra i es diu que va enviar el seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei sirià, i diu que mercès a la seva gestió i a la bona impressió que li va causar, el pare fou confirmat en la sobirania a canvi de reconèixer a Antíoc, i al mateix príncep (neaniskos νεανίσκος.

Nou!!: Estrabó і Demetri I de Bactriana · Veure més »

Demetri Lacònic

Demetri Lacònic (Demetrius) va ser un filòsof epicuri deixeble de Protarc, un filòsof del.

Nou!!: Estrabó і Demetri Lacònic · Veure més »

Demos

Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.

Nou!!: Estrabó і Demos · Veure més »

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Nou!!: Estrabó і Dertosa · Veure més »

Desidates

Els desidiates o desidates (en llatí daesidiatae o desidatae, en grec antic Δαισιδιᾶται) eren una de les moltes tribus que vivien a Pannònia, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Desidates · Veure més »

Despotikó

Despotikó (en Δεσποτικό), a l'antiguitat anomenada Prepesint (Prepesinthus), és una petita illa deshabitada de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Estrabó і Despotikó · Veure més »

Diacopene

Diacopene (en grec antic Διακοπηνή, 'Diakopené') era un districte del Pont al nord de l'Àsia Menor, que Estrabó situa en una plana anomenada Xiliocomon, al costat de la Pimolisene i al nord d'Amàsia.

Nou!!: Estrabó і Diacopene · Veure més »

Diafragma de Dicearc de Messana

Mapa de l'Imperi Romà amb els paral·lels 35°N i 40° N indicats. XIX (segons Bunbury) del mapa de Eratòstenes del món conegut a la seva època. Està indicat el paral·lel de Rodes (diafragma) i el meridià de Rodes. El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres.

Nou!!: Estrabó і Diafragma de Dicearc de Messana · Veure més »

Diagonal

Diagonals d'un cub de costats de longitud unitària. AC' (pintat en blau) és una diagonal espacial de longitud \sqrt 3, mentre que AC (pintat en vermell) és una diagonal de cara de longitud \sqrt 2. Una diagonal és una línia que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre.

Nou!!: Estrabó і Diagonal · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Estrabó і Diana · Veure més »

Diòdot (escultor àtic)

Diòdot (Diodotus) fou un escultor àtic.

Nou!!: Estrabó і Diòdot (escultor àtic) · Veure més »

Diòdot I

Diòdot I o Diòdot Sòter (Diodotus Soter o Diodotos I Soter Διόδοτος Α' ὁ Σωτήρ) (vers 285 aC – 239 aC) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana.

Nou!!: Estrabó і Diòdot I · Veure més »

Diògenes de Tars

Diògenes de Tars (Diogenes) va ser un filòsof epicuri grec de qui parla Estrabó, que diu que era una persona intel·ligent quan escrivia tragèdies sense gaire preparació, amb improvisació.

Nou!!: Estrabó і Diògenes de Tars · Veure més »

Dió d'Alexandria

Dió d'Alexandria (Dion) fou un filòsof i acadèmic grec del nascut a Alexandria.

Nou!!: Estrabó і Dió d'Alexandria · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Estrabó і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Estrabó і Dime (ciutat) · Veure més »

Dinòcrates de Macedònia

Dinòcrates de Macedònia (en llatí Deinocrates, en grec antic Δεινοκράτης) fou un arquitecte macedoni del temps d'Alexandre el Gran conegut per reconstruir el temple d'Àrtemis a Efes després que Heròstrat d'Efes l'hagués cremat l'any 356 aC.

Nou!!: Estrabó і Dinòcrates de Macedònia · Veure més »

Diodor Cronos

Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".

Nou!!: Estrabó і Diodor Cronos · Veure més »

Diodor d'Adramítium

Diodor d'Adramítium (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un retòric, acadèmic i filòsof nascut a Adramítion, (Adramítium).

Nou!!: Estrabó і Diodor d'Adramítium · Veure més »

Diodor Zonas

Diodor Zonas (en llatí Diodorus Zonas, en grec Διόδωρος Ζωνᾶς), també conegut com a Diodor el vell, va ser un retòric i epigramàtic grec nascut a Sardes.

Nou!!: Estrabó і Diodor Zonas · Veure més »

Dionísocles

Dionísocles (en Dionysocles) va ser un orador de l'antiga Grècia natural de Tral·les, que és conegut gràcies a una menció d'Estrabó, qui el considera entre els retòrics més distingits d'aquella ciutat.

Nou!!: Estrabó і Dionísocles · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Estrabó і Dione (titànide) · Veure més »

Dionisíades de Tars

Dionisíades de Tars (en Dionysiades) fou un poeta tràgic grec nascut a Tars, que segons Estrabó era el millor dels poetes de la plèiade tràgica dels gramàtics alexandrins.

Nou!!: Estrabó і Dionisíades de Tars · Veure més »

Dionisi Àtic

Dionisi Àtic (en Dyonisius Atticus) va ser un mestre de retòrica natural de Pèrgam que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Dionisi Àtic · Veure més »

Dioscúrias

Dioscúrias o Dioscuríada (en Dioscurias) era una colònia grega de Milet situada a la costa oriental de l'Euxí, a la desembocadura del riu Antemos, i al nord de Còlquida, segons que diuen Flavi Arrià i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Dioscúrias · Veure més »

Disponti

Disponti (Δυσπόντιον) era una antiga ciutat del territori de la Pisàtida, a l'antiga Èlide.

Nou!!: Estrabó і Disponti · Veure més »

Districte de Marsyas

Marsyas fou el nom d'un districte de Celesíria esmentat per Estrabó, que era al costat d'Iturea, i que tenia per capital a Chalcis (Calcis), i diu que Iturea i Marsyas eren governades per Ptolemeu fill de Mennaeus.

Nou!!: Estrabó і Districte de Marsyas · Veure més »

Districte de Peshawar

El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).

Nou!!: Estrabó і Districte de Peshawar · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Estrabó і Dobrudja · Veure més »

Docímia

Docímia (llatí Docimium, Docimia o Docimeium; grec Δοκίμια i Δοκίμειον)) va ser una ciutat de la Frígia Major, al nord-est de Sinnada, on hi havia unes famoses pedreres del marbre conegut per marbre de Sinnada o marbre docimític (docimites lapis), de color clar amb aigües porpra. La seva ubicació exacta ha estat discutida fins a èpoques recents, però sembla haver-hi acord que s'ubicaria a la moderna vila d'İscehisar, província d'Afyonkarahisar. Estrabó situa Docímia en algun lloc de Sinnada. Diu que la plana de Sinnada té uns 60 estadis de longitud, i més enllà hi ha Docímia. Li van explicar que hi havia una pedrera de marbre, d'on al principi s'extreien només petites peces. Però amb els treballs dels romans es van treure grans columnes d'una sola peça, que, a pesar del seu gran pes i grandària es portaven a Roma en vaixells. Estrabó diu també que eren d'una bellesa meravellosa, i que els colors vermells que feien estries en el marbre blanc s'atribuïen a les gotes de sang del déu moribund Atis.

Nou!!: Estrabó і Docímia · Veure més »

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Nou!!: Estrabó і Dodecanès · Veure més »

Dodona

Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Dodona · Veure més »

Dolomene

Dolomene (en grec antic: Δολομηνή, 'Dolomené') era un districte del període selèucida i romà, a la regió d'Assíria, a la zona de la capital Nínive.

Nou!!: Estrabó і Dolomene · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Estrabó і Dones a la societat celta · Veure més »

Dorilau Tàctic

Dorilau Tàctic (Dorylaus Δορύλαος) fou un general de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Estrabó і Dorilau Tàctic · Veure més »

Dríops

Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Dríops · Veure més »

Drinametos

Drinametos (en grec antic Δρυναίμετος, en llatí Drynaemetum) era una ciutat de Galàcia.

Nou!!: Estrabó і Drinametos · Veure més »

Dulíquion

Dulíquion (Δουλίχιον) era una illa o de la ciutat d'una illa esmentada diverses vegades a la Ilíada i l'Odissea.

Nou!!: Estrabó і Dulíquion · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Estrabó і Durance · Veure més »

Durocortorum

Durocortorum era una ciutat de l'antiga Gàl·lia Belga esmentada per Juli Cèsar com capital dels rems (remi), el primer poble belga al nord del Marne.

Nou!!: Estrabó і Durocortorum · Veure més »

Ea-mukin-zeri

Ea-mukin-zeri va ser el segon rei de la II Dinastia del País de la Mar, que va regnar també a Babilònia.

Nou!!: Estrabó і Ea-mukin-zeri · Veure més »

Eíones

Eíones o Eíon (en Segons Homer. o Ἠιών) fou una població l'antiga Grècia situada a la Península Argòlica, al Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Eíones · Veure més »

Eòlida

LEòlida o Eòlia (Αἰολίς, Aiolís; etnònim Αἰολικός i Αἰόλιος, en català eòlic i eoli) és una regió situada a la costa oest de l'anomenada Grècia asiàtica, que també comprenia diverses illes i els seus estrets, i limitava al nord amb el litoral del mar Negre, constituït per enllaços muntanyencs continus, i al sud amb l'estuari del riu Hermos.

Nou!!: Estrabó і Eòlida · Veure més »

Ecàlia

Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Ecàlia · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Estrabó і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Estrabó і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Estrabó і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edifici de gran altura

New Brunswick, Nova Jersey, EUA Un ''edifici de'' gran alçada a Majakka a Kalasatama, Hèlsinki Un edifici de gran alçada és un edifici alt, a diferència d'un edifici de poca alçada i es defineix de manera diferent en termes d'alçada segons la jurisdicció.

Nou!!: Estrabó і Edifici de gran altura · Veure més »

Edremit

Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.

Nou!!: Estrabó і Edremit · Veure més »

Efèsia

Efèsia (ἐφέσια) era un festival, un gran panegiris (πανηγυρις, que significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, una fira, un espectacle, uns jocs o un sacrifici») que se celebrava a Efes, capital dels jonis d'Àsia.

Nou!!: Estrabó і Efèsia · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Estrabó і Efes · Veure més »

Efialtes de Mèlida

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un pastor de Mèlida (Tessàlia, al sud-est de les Termòpiles), que va trair la seva pàtria amb l'esperança de rebre una recompensa dels perses.

Nou!!: Estrabó і Efialtes de Mèlida · Veure més »

Egàleos (turó)

Egàleos (en Aegaleos, en Αἰγάλεως) era un turó situat a la serralada de muntanyes de l'Àtica entre les planes d'Atenes i Eleusis.

Nou!!: Estrabó і Egàleos (turó) · Veure més »

Egíal

Egíal (en grec antic Αιγιαλός, que significa 'litoral', 'vora de la mar') era una ciutat grega que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Egíal · Veure més »

Eges (Eòlia)

Eges (en Aegae, en Αἰγαί, 'Aigái') va ser una antiga polis grega situada a l'Eòlida, a Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Eges (Eòlia) · Veure més »

Eges (Eubea)

Eges (en Aegae, en Αἰγαί) era una antiga ciutat d'Eubea, situada a la seva costa occidental.

Nou!!: Estrabó і Eges (Eubea) · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Estrabó і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Estrabó і Egipte · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Estrabó і Egipte (província romana) · Veure més »

Egira

Egira (Αἴγειρα, Aegira) va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.

Nou!!: Estrabó і Egira · Veure més »

Egnàcia

Egnàcia (Egnatia o Gnatia Ἐγνατία o Ἰγνατία) va ser una ciutat de la Pulla, entre Bari (Barium) i Bríndisi (Brundisium).

Nou!!: Estrabó і Egnàcia · Veure més »

Egospòtamos

Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.

Nou!!: Estrabó і Egospòtamos · Veure més »

Elatea

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Nou!!: Estrabó і Elatea · Veure més »

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Nou!!: Estrabó і Elea (Eòlia) · Veure més »

Eleó

Eleón (en grec, Ελεών) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, del que en formaven part els guerrers d'Eleó.

Nou!!: Estrabó і Eleó · Veure més »

Elephas maximus asurus

Lelefant sirià (Elephas maximus asurus) és una subespècie extinta d'elefant asiàtic (Elephas maximus), de la qual constituïa la població més occidental, abans d'extingir-se durant l'antiguitat.

Nou!!: Estrabó і Elephas maximus asurus · Veure més »

Eleusa (ciutat)

Eleusa (en grec antic Ἐλεοῦσσα) era una ciutat de la costa de la Cilícia Tràquea, situada en una illa que portava el mateix nom molt propera a la costa.

Nou!!: Estrabó і Eleusa (ciutat) · Veure més »

Eleusis (districte)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era un demos o districte d'Àtica situada a uns 20 km d'Atenes, a la frontera entre l'Àtica i Mègara.

Nou!!: Estrabó і Eleusis (districte) · Veure més »

Eleuteros

Eleuteros (Ἐλεύθερος) era el nom d'un riu de Síria al país d'Hamath segons l'autor del Llibre dels Macabeus.

Nou!!: Estrabó і Eleuteros · Veure més »

Eli Gal (prefecte)

Eli Gal (en Caius Aelius Gallus) va ser un magistrat romà amic d'Estrabó el geògraf, i se l'ha identificat amb l'Eli Gal que cita amb freqüència Galè, perquè els seus remeis s'haurien utilitzat amb èxit durant la seva expedició aràbiga.

Nou!!: Estrabó і Eli Gal (prefecte) · Veure més »

Elimaida (província)

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.

Nou!!: Estrabó і Elimaida (província) · Veure més »

Elimea

Elimea (o Elimeia segons Estrabó o Elimiotis segons Flavi Arrià) (en grec antic Ελίμεια) fou un districte del sud-oest de Macedònia limitat per Eòrdia i Piera o Pieira i arribava per l'oest fins al Pindos.

Nou!!: Estrabó і Elimea · Veure més »

Elimiotes

Els elimiotes (Ἐλιμιῶται) foren una de les tribus dels epirotes, que vivia al país anomenat Elimea, i que van quedar sotmesos al Regne de Macedònia al, segons diuen Claudi Ptolemeu i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Elimiotes · Veure més »

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Nou!!: Estrabó і Elis · Veure més »

Elone

Elone (en grec antic Ἠλώνη) era una ciutat de Perrèbia a l'antiga Tessàlia mencionada per Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, juntament amb Orte i Oloòsson.

Nou!!: Estrabó і Elone · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Estrabó і Empúries · Veure més »

Eníades

Eníades (en Oeniadae) era una ciutat d'Acarnània a la riba oest de l'Aqueloos, a uns 15 km de la desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Eníades · Veure més »

Enòtria

Enòtria (Oenotria) va ser el nom que donaren grecs en època molt primerenca a tota la regió del sud d'Itàlia, de situació indefinida més o menys per l'àrea del Bruti i part de Lucània, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Enòtria · Veure més »

Enea

Enea (Αἴνεια) era una ciutat de la Calcídia, a Macedònia, a l'altra banda de Pidna i a uns 30 km de Tessalònica, segons que diu Titus Livi.

Nou!!: Estrabó і Enea · Veure més »

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Nou!!: Estrabó і Enez · Veure més »

Enians

Els enians (en grec antic Αινιἂνες) eren un poble de Tessàlia.

Nou!!: Estrabó і Enians · Veure més »

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Nou!!: Estrabó і Enna · Veure més »

Enotris

Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.

Nou!!: Estrabó і Enotris · Veure més »

Eolis

Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.

Nou!!: Estrabó і Eolis · Veure més »

Epi (Grècia)

Epi (en grec antic Αἶπυ, Áipy) o Èpion (en grec antic Ἔπιον, Épion) era una ciutat de l'Èlida que ja anomena Homer al "Catàleg de les naus" com un dels territoris governats per Nèstor.

Nou!!: Estrabó і Epi (Grècia) · Veure més »

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Epidaure · Veure més »

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Nou!!: Estrabó і Epidaure Limera · Veure més »

Epidelion

Epidelion (en grec antic Ἐπιδήλιον), que Estrabó anomena només Delion (Δήλιον), era un petit lloc a la costa oriental de Lacònia, segurament una població, situada als territoris de Boees a 100 estadis del cap de Malea i a 200 d'Epidaure Limera.

Nou!!: Estrabó і Epidelion · Veure més »

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Nou!!: Estrabó і Epir (regió històrica) · Veure més »

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Nou!!: Estrabó і Eqües · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Estrabó і Eratòstenes · Veure més »

Erítinos

Erítinos (en grec antic Ἐρυθῖνοι) era una ciutat a la costa de Paflagònia que Homer menciona al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, li dona l'epítet d'elevada i diu que era una de les ciutats aliades de Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Erítinos · Veure més »

Eretum

Eretum (Eretum Ἠρητόν) va ser una ciutat dels sabins situada a la via Salària, quan s'unia amb la via Nomentana, prop del Tíber i a menys de 30 km de Roma.

Nou!!: Estrabó і Eretum · Veure més »

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Nou!!: Estrabó і Erix · Veure més »

Esèrnia

Esèrnia (Aesernia Αἰσερνία) va ser una ciutat del Samni, dins el territori de la tribu dels Pentri, a la vall del Vulturnus, vora un petit rierol que desemboca en aquell riu i a uns 20 km de Venafrum.

Nou!!: Estrabó і Esèrnia · Veure més »

Escarfea

Escarfea o Escarfa (Σκάρφεια o Σκάρφη) era una ciutat dels locris epicnemidis esmentada ja per Homer al Catàleg de les naus.

Nou!!: Estrabó і Escarfea · Veure més »

Escíatos

Port d'Escíatos Escíatos (Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades.

Nou!!: Estrabó і Escíatos · Veure més »

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Nou!!: Estrabó і Escílax de Carianda · Veure més »

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Estrabó і Escítia Menor · Veure més »

Escepsis

Escepsis (en Scepsis) era una ciutat del sud-est de Mísia a la vora del riu Esep, i a 150 estadis al sud-est d'Alexandria de la Tròada.

Nou!!: Estrabó і Escepsis · Veure més »

Escil·la (ciutat)

Escil·la (en llatí Scyllaeum, en grec antic Σκύλλαιον), moderna Scilla, va ser una ciutat o fortalesa i també un cap a la costa oest del Bruttium a uns 22 km al nord de Rhegium, just a l'entrada de l'estret de Sicília.

Nou!!: Estrabó і Escil·la (ciutat) · Veure més »

Escil·lècion

Escil·lècion (Scylletium), Escilaceu o Escilacèum (Scy(l)lacēum) o Escolàcium (Scolacium), va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim.

Nou!!: Estrabó і Escil·lècion · Veure més »

Esciros

Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.

Nou!!: Estrabó і Esciros · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Estrabó і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escolos

Escolos (en grec, Σκώλος) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Estrabó і Escolos · Veure més »

Escolos (Calcídia)

Mapa de l'Antiga Macedònia amb la possible ubicació de Skolos, en la part central de la Península Calcídica. Escolos (en llatí Scolus, en grec antic Σῶκλος) era una ciutat de la península Calcídica prop d'Olint.

Nou!!: Estrabó і Escolos (Calcídia) · Veure més »

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Nou!!: Estrabó і Escordiscs · Veure més »

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Nou!!: Estrabó і Escultura etrusca · Veure més »

Esino

LEsino és un riu d'Itàlia a Les Marques.

Nou!!: Estrabó і Esino · Veure més »

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Estrabó і Eslaus meridionals · Veure més »

Eslida

Eslida és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Estrabó і Eslida · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Estrabó і Esparta · Veure més »

Espina (ciutat)

Espina (en llatí: Spina, en grec antic: Σπίνα) va ser una antiga ciutat d'Itàlia propera a la desembocadura del Padus dins dels límits de la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Estrabó і Espina (ciutat) · Veure més »

Esquèria

Esqueria és un lloc esmentat a l'Odissea.

Nou!!: Estrabó і Esquèria · Veure més »

Esquenos

Esquenos (en grec, Σχοίνος) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Estrabó і Esquenos · Veure més »

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Estadi (mesura) · Veure més »

Estàfil de Nàucratis

Estàfil (en Staphylus) fou un escriptor de l'antiga Grècia nadiu de Nàucratis, a Egipte.

Nou!!: Estrabó і Estàfil de Nàucratis · Veure més »

Estàtua de Zeus a Olímpia

L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.

Nou!!: Estrabó і Estàtua de Zeus a Olímpia · Veure més »

Esteve de Bizanci

Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.

Nou!!: Estrabó і Esteve de Bizanci · Veure més »

Estimfal

Estimfal o Estimfel (Στύμφαλος, jònico-àtic Στύμφηλος; en Stymphālus; gentilici Στυμφάλιος, en llatí Stymphālius o Stymphalicus, en català estimfali) era el nom d'una ciutat, un districte, un riu, un llac, i una muntanya al nord-est d'Arcàdia.

Nou!!: Estrabó і Estimfal · Veure més »

Estions

Els estions (en llatí estiones) eren una tribu dels vindèlics que vivien a la vora del riu Iller a Vindelícia.

Nou!!: Estrabó і Estions · Veure més »

Estira

Estira (Styra) era una ciutat d'Eubea situada a la costa oest, al nord de Carist i enfront del cap de Cinosura, a l'Àtica.

Nou!!: Estrabó і Estira · Veure més »

Estrabó (desambiguació)

* Estrabó, escriptor i geògraf grec.

Nou!!: Estrabó і Estrabó (desambiguació) · Veure més »

Estratònic d'Atenes

Estratònic d'Atenes (en llatí Stratonicus en grec antic Στρατόνικος) fou un músic atenenc que va viure al temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Estratònic d'Atenes · Veure més »

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Nou!!: Estrabó і Estratonicea · Veure més »

Estratos

Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.

Nou!!: Estrabó і Estratos · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Etòlia · Veure més »

Etea (Tessàlia)

Etea (Oetaea) era un districte muntanyós de l'antiga Tessàlia, situat al voltant del Mont Eta, a la vall alta de l'Esperqueu i a l'est de Dolòpia.

Nou!!: Estrabó і Etea (Tessàlia) · Veure més »

Eticis

Els eticis o ètics (en Aethices) eren un poble epirota que vivia dels pillatges i robatoris.

Nou!!: Estrabó і Eticis · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Estrabó і Etna · Veure més »

Etna (ciutat)

- Zeus Etna (Aetna) era una ciutat de Sicília al peu de la muntanya del mateix nom.

Nou!!: Estrabó і Etna (ciutat) · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Estrabó і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Estrabó і Etruscs · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Estrabó і Eubea · Veure més »

Eubul d'Atarneu

Eubul (Εὔβουλος), probablement nascut a Bitínia al, va ser un banquer grec.

Nou!!: Estrabó і Eubul d'Atarneu · Veure més »

Eucàrpia

Eucàrpia (en llatí Eucarpia, en grec antic Εὐκαρπία) era una antiga ciutat de Frígia situada no gaire lluny de les fonts del riu Meandre.

Nou!!: Estrabó і Eucàrpia · Veure més »

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Nou!!: Estrabó і Euclides de Mègara · Veure més »

Eucràtides I de Bactriana

Eucràtides I de Bactriana (Eucratides, Εὐκρατίδης, persa: اروکرت) fou rei de Bactriana vers el 170 aC fins al 145 aC.

Nou!!: Estrabó і Eucràtides I de Bactriana · Veure més »

Eudor d'Alexandria

Eudor d'Alexandria (en grec antic Εὔδωρος ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof grec del.

Nou!!: Estrabó і Eudor d'Alexandria · Veure més »

Eudox de Cízic

Eudox de Cízic (Eudoxus) fou un geògraf grec que va anar de Cízic a Egipte i Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó, que va regnar diverses vegades entre el 170 aC i el 116 aC, li va demanar que cerqués una bona ruta per anar a l'Índia.

Nou!!: Estrabó і Eudox de Cízic · Veure més »

Eufranta

Eufranta (Εὐφράντας πύρλος, Euphranta Turris) fou una fortalesa i potser també una petita ciutat prop del final del Gran Sirtis que segons Estrabó constituïa la frontera entre Cartago i els Ptolemeus (i abans els diferents poders egipcis).

Nou!!: Estrabó і Eufranta · Veure més »

Eugans

Els eugans (en llatí Euganei) eren un antic poble del nord d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Eugans · Veure més »

Eupàlion

Eupàlion (Eupalium) fou una de les ciutats principals de la Lòcrida occidental, situada prop del mar, entre Naupacte i Eantea, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Eupàlion · Veure més »

Euromos

Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas Restes del temple de Zeus d'Euromos Inscripció al temple de Zeus d'Euromos Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).

Nou!!: Estrabó і Euromos · Veure més »

Eurotes

El riu Eurotes o Eurotas (en Ευρώτας) és el principal riu de Lacònia, a la regió del Peloponès (Grècia).

Nou!!: Estrabó і Eurotes · Veure més »

Eutidem I

Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.

Nou!!: Estrabó і Eutidem I · Veure més »

Eutresis

Eutresis (en grec, Εὔτρησις; en lineal B, e-u-te-re-u) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.

Nou!!: Estrabó і Eutresis · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Estrabó і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Exèrcit cartaginès

Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.

Nou!!: Estrabó і Exèrcit cartaginès · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Estrabó і Exèrcit traci · Veure més »

Fagres

Fagres (en; gentilici Φαγρῄσιος, en català fagresis) fou una antiga polis situada a Tràcia, entre els rius Estrímon i Nestos,Heròdot, Història, VII.

Nou!!: Estrabó і Fagres · Veure més »

Falasarna

Falasarna o Phalasarna (en grec antic Φαλάσαρνα) va ser una ciutat de Creta al nord-oest de l'illa, una mica al sud del cap Coricos (actualment, al municipi de Kíssamos).

Nou!!: Estrabó і Falasarna · Veure més »

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Nou!!: Estrabó і Falèron · Veure més »

Faliscs

Els faliscs eren els habitants de Falerii.

Nou!!: Estrabó і Faliscs · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: Estrabó і Famagusta · Veure més »

Fanagòria

Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.

Nou!!: Estrabó і Fanagòria · Veure més »

Far antic

Els fars antics són les primeres senyalitzacions de foc marítimes que van aparéixer amb el desenvolupament de la marina.

Nou!!: Estrabó і Far antic · Veure més »

Far de Chipiona

El far de Chipiona és un far de recalada que està situat en la Punta del Perro de Chipiona, província de Cadis, Andalusia.

Nou!!: Estrabó і Far de Chipiona · Veure més »

Fares (Beòcia)

Fares (en grec antic Φαραί) era una antiga ciutat de Beòcia, a Grècia.

Nou!!: Estrabó і Fares (Beòcia) · Veure més »

Faris

Faris o Fares (en llatí Pharae, en grec antic Φαραί o Φηρή o Φηραί o Φεραί) és el nom clàssic d'una ciutat de la regió de Lacònia al Peloponès que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Faris · Veure més »

Farnaces I

Tetradrachm of Pharnaces I of Pontus Farnaces I (Pharnaces) va ser rei del Pont.

Nou!!: Estrabó і Farnaces I · Veure més »

Farnaces II

Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (Pharnaces) va ser rei del Pont i del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Estrabó і Farnaces II · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.

Nou!!: Estrabó і Farsàlia · Veure més »

Farusis

Els farusis (Pharusii, Φαρούσιοι) foren un poble amazic de l'antiguitat esmentat per diversos autors i que habitava la zona central de l'actual Marroc, per bé que llur localització exacta és insegura.

Nou!!: Estrabó і Farusis · Veure més »

Faselis

Faselis (en Phaselis, Φάσηλις; etnònim Φασηλίτης, català faselita) era una ciutat marítima de Lícia, al golf de Pamfília.

Nou!!: Estrabó і Faselis · Veure més »

Fasis (Còlquida)

Fasis (en Phasis; en georgià ფაზისი, Pazisi) era la ciutat més oriental de la costa de l'Euxí, a prop de la desembocadura del riu Fasis.

Nou!!: Estrabó і Fasis (Còlquida) · Veure més »

Fatsa

Fatsa és una vila i un districte de la província d'Ordu, a la Regió de la Mar Negra de Turquia.

Nou!!: Estrabó і Fatsa · Veure més »

Faustulus

Faustulus representat al Mosaic de Font de Mussa, conservat al Museu de Prehistòria de València. Faustulus portant un dels bessons a la seva dona, pintura de Pietro da Cortona. Rubens,(Museus Capitolins) Faustulus és un dels personatges de la mitologia romana.

Nou!!: Estrabó і Faustulus · Veure més »

Fílace

Fílace era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Estrabó і Fílace · Veure més »

Fíntias (Sicília)

Fíntias (Phintias Φιντίας) va ser una ciutat de la costa sud de Sicília situada a la desembocadura del riu Himera a mig camí entre Acragant i Gela.

Nou!!: Estrabó і Fíntias (Sicília) · Veure més »

Fòcida

La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.

Nou!!: Estrabó і Fòcida · Veure més »

Fea

Teseu lluitant contra Fea Segons la mitologia grega, Fea (en grec antic Φαῖα Faia) va ser una truja enorme, filla de Tifó i d'Equidna, que devastava els camps de Crommió i aterria les poblacions del voltant.

Nou!!: Estrabó і Fea · Veure més »

Ferònia

Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa.

Nou!!: Estrabó і Ferònia · Veure més »

Ferònia (deessa)

Cap de Ferònia Ferònia va ser una deessa etrusca, o potser sabina, que tenia cura dels boscos i de les fonts.

Nou!!: Estrabó і Ferònia (deessa) · Veure més »

Ferentium

Ferentium o Ferentinum (en grec antic Φερεντῖνον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada al nord de les muntanyes Cimínies, a uns 8 km del Tíber i a la mateixa distància de l'actual Viterbo.

Nou!!: Estrabó і Ferentium · Veure més »

Feres (ciutat)

Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.

Nou!!: Estrabó і Feres (ciutat) · Veure més »

Fidenes

Fidenes (Fidenae Φιδήνη) va ser una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km (40 estadis) de Roma.

Nou!!: Estrabó і Fidenes · Veure més »

Filadelfia (Lídia)

Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Filadelfia (Lídia) · Veure més »

Filemó el Vell

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) (circa 360 aC - circa 262 aC) fou un poeta còmic atenenc, el primer en ordre d'antiguitat i el segon en celebritat de tots els poetes còmics de la nova comèdia.

Nou!!: Estrabó і Filemó el Vell · Veure més »

Fileter de Pèrgam

Fileter (Philetaerus) fou el fundador del regne de Pèrgam i de la dinastia que després va portar el nom d'Atàlida.

Nou!!: Estrabó і Fileter de Pèrgam · Veure més »

Filip de Theangela

Filip de Theangela (en llatí Philippus, en grec Φίλιππος ό Θεαγγελεύς) va ser un escriptor i historiador grec mencionat per Ateneu de Naucratis i Estrabó, que va escriure una Història de Cària titulada segons Ateneu i d'acord amb el segon.

Nou!!: Estrabó і Filip de Theangela · Veure més »

Filodem de Gàdara

Filodem (en Philodemus, en Φιλόδημος) va ser un filòsof epicuri i poeta epigramàtic grec nadiu de Gàdara, a Palestina, que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Filodem de Gàdara · Veure més »

Flegies

Els flegies (en grec antic Φλεγύαι)) eren un poble provinent de Tràcia o de Tessàlia que menciona Estrabó. Van viure a Tessàlia, Fòcida i Beòcia. Homer els menciona com un dels pobles que va prendre part a la guerra de Troia. També diu que van voler envair Tebes, i que per això Amfíon va envoltar la ciutat de muralles. A Beòcia una ciutat portava el nom de Flegia, segons Pausànies i diu que va ser fundada per Flègies, on va reunir els millors soldats de Grècia. Els flegies, amb el temps es van separar dels seus veïns i van començar a saquejar-los, fins que finalment van marxar contra el Temple d'Apol·lo a Delfos. Els argiu van córrer a defensar-lo però Flègies va incendiar el temple. Apol·lo va apagar el foc i Flègies va ser castigat a restar eternament a l'Hades.

Nou!!: Estrabó і Flegies · Veure més »

Fliünt

Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).

Nou!!: Estrabó і Fliünt · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Focea · Veure més »

Folegandros

Folegandros (Φολέγανδρος, Folègandros) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Melos i Sícinos.

Nou!!: Estrabó і Folegandros · Veure més »

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Nou!!: Estrabó і Foligno · Veure més »

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.

Nou!!: Estrabó і Foner balear · Veure més »

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Nou!!: Estrabó і Forlì · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Estrabó і Formentera · Veure més »

Fortalesa de Sagres

La fortalesa de Sagres també coneguda com a Castell de Sagres o Fort de Sagres és al sud-oest de l'Algarve (Portugal), ocupant una posició dominant corona la Ponta de Sagres.

Nou!!: Estrabó і Fortalesa de Sagres · Veure més »

Forum Flaminii

Forum Flaminii Φόρον Φλαμίνιον o Ιφόρος Φλαμινίου) va ser una ciutat d'Úmbria, a la via Flamínia, quan comença a entrar als Apenins, a uns 5 km de Fulginium i uns 20 km de Nuceria. La va fundar el censor Gai Flamini quan construïa la via que porta el seu nom, cap a l'any 220 aC, però no se'n coneixen esdeveniments històrics. Estrabó parla de la seva situació vora la via Flamínia, que feien del Forum Flaminii un lloc important per la gran circulació que hi havia. Plini el Vell i algunes inscripcions demostren que va ser un municipi romà. El 256 els emperadors Trebonià Gal i Volusià van ser derrotats i morts pel pretendent Emilià en aquesta ciutat. Des del era la seu d'un bisbe, que va existir fins al quan la ciutat va ser destruïda pels longobards i els seus habitants es van establir a Fulginium. En parlen lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger. Les seves ruïnes corresponen a un lloc a 3 km de l'actual San Giovanni pro Fiamma (o San Giovanni in Forifiamma).

Nou!!: Estrabó і Forum Flaminii · Veure més »

Forum Sempronii

Forum Sempronii (Φόρον Σεμπρώνιον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria situada a la via Flamínia, a la vall del Metaure (Metaurus) a uns 25 km de Fano (Fanum Fortunae) a la costa Adriàtica, segons Estrabó i lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Estrabó і Forum Sempronii · Veure més »

Fraata

Fraata (Phraata) fou una ciutat de Mèdia que fou residència d'hivern dels reis de Pàrtia.

Nou!!: Estrabó і Fraata · Veure més »

Francesco Filelfo

Francesco Filelfo (Tolentino, Itàlia, 25 de juliol de 1398 – Florència, 31 de juliol de 1481) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Estrabó і Francesco Filelfo · Veure més »

Frígia (província romana)

Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.

Nou!!: Estrabó і Frígia (província romana) · Veure més »

Frígia Major

Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.

Nou!!: Estrabó і Frígia Major · Veure més »

Frísia Oriental

Frísia oriental (en alemany Ostfriesland, frisó Oostfreesland) és un antic comtat de la Frísia històrica i que avui està inclosa administrativament a Alemanya, tot formant part de l'estat de Baixa Saxònia.

Nou!!: Estrabó і Frísia Oriental · Veure més »

Fregel·les

Fregel·les (Fregellae Φρεγέλλαι) va ser una ciutat del Latium, però pròpiament era una ciutat dels volscs inclosa administrativament al Laci.

Nou!!: Estrabó і Fregel·les · Veure més »

Fregenae

Fregenae (en grec antic Φρεγήνα) va ser una ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber.

Nou!!: Estrabó і Fregenae · Veure més »

Frejús

Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença.

Nou!!: Estrabó і Frejús · Veure més »

Frentans

El territori dels frentans, just al nord del Samni. Els frentans o frentanis (en llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia que ocupava la costa oriental de la península Itàlica des dels Apenins fins a la mar Adriàtica i des de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins.

Nou!!: Estrabó і Frentans · Veure més »

Frixa

Frixa (Φρίξα) era una antiga ciutat de Trifília, districte de l'Èlida, situada a la riba esquerra del riu Alfeu, a 30 estadis d'Olímpia, segons que diuen Estrabó i Esteve de Bizanci.

Nou!!: Estrabó і Frixa · Veure més »

Frosinone

Frosinone és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Frosinone, a la regió del Laci, a la Vall Llatina.

Nou!!: Estrabó і Frosinone · Veure més »

Frurs

Els frurs (en llatí: Phruri) segons els anomena Plini el Vell, o els frinis (en grec antic Φρύνοι) segons Estrabó, eren un poble de l'Àsia central que vivia probablement a l'est de la Conca del Tarim, en un territori proper al dels seres i els tocaris.

Nou!!: Estrabó і Frurs · Veure més »

Ftiòtida

La Ftiòtida (Φθιῶτις), dita també Acaia Ftiòtida (Ἀχαΐα Φθιῶτις 'l'Acaia de la Ftiòtida'), era un districte del sud-est de Tessàlia, habitat pels aqueus ftiòtides, nom amb què s'acostumava a anomenar els membres de la lliga Amfictiònica.

Nou!!: Estrabó і Ftiòtida · Veure més »

Ftiròfags

Els ftiròfags (en llatí Phthirophagi, en grec antic Φθειροφάγοι, literalment 'menjadors de polls') van ser un poble escita, anomenat així perquè eren i anaven molt bruts, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Ftiròfags · Veure més »

Gabes (Pèrsia)

Gabes (grec antic: Γάβαι, Gabe; llatí: Gabae) fou un dels palaus reials de Pèrsia, situat segons Estrabó a l'interior de Persis, prop de Pasàrgada.

Nou!!: Estrabó і Gabes (Pèrsia) · Veure més »

Gabiene

Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.

Nou!!: Estrabó і Gabiene · Veure més »

Gadelonitis

Gadelonitis fou una regió d'Àsia Menor al Pont, situada segons Estrabó més enllà de la desembocadura del riu Halis.

Nou!!: Estrabó і Gadelonitis · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Estrabó і Gaeta · Veure més »

Gai Corneli Gal

Gai Corneli Gal (Gaius Cornelius Gallus) va ser un general, poeta i orador romà, del.

Nou!!: Estrabó і Gai Corneli Gal · Veure més »

Gai Flavi Fímbria (militar)

Gai Flavi Fímbria - Caius Flavius Fimbria - (segle II aC) va ser un militar romà, probablement fill de Gai Flavi Fímbria, que va ser cònsol l'any 105 aC.

Nou!!: Estrabó і Gai Flavi Fímbria (militar) · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Estrabó і Galàcia · Veure més »

Gandares

Els gandares (en llatí gandarai) fou un poble ari que ocupava una regió equivalent a la part sud-occidental de l'Afganistan.

Nou!!: Estrabó і Gandares · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Estrabó і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Garamants

Els garamants a l'any 600 Els garamants (Garamantes, Γαραμάντες; probablement de l'amazic, ‘ciutats’) foren un antic poble sedentari del desert de llengua amaziga, que vivia a l'est dels gètuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.

Nou!!: Estrabó і Garamants · Veure més »

Gargano

El Gargano és un promontori de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de «l'esperó d'Itàlia».

Nou!!: Estrabó і Gargano · Veure més »

Garsàuria

Garsàuria, (en llatí Garsauria, en grec antic Γαρσάουρια) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia que va prendre el nom de la seva capital, la petita ciutat de Garsaura (en grec Γαρσάουρα), segons Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Garsàuria · Veure més »

Gastronomia de Portugal

La gastronomia de Portugal és la gastronomia tradicional a Portugal.

Nou!!: Estrabó і Gastronomia de Portugal · Veure més »

Gaugamela

Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).

Nou!!: Estrabó і Gaugamela · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Estrabó і Gaza · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Estrabó і Gazaka · Veure més »

Gaziura

Gaziura (en llatí Gaziura, en grec antic Γαζίουρα) era una ciutat del Pont, a la riba de l'Iris, prop del lloc on el riu gira cap al nord.

Nou!!: Estrabó і Gaziura · Veure més »

Gàbals

Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.

Nou!!: Estrabó і Gàbals · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Gàlates · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Estrabó і Gàl·lia · Veure més »

Gòrdion

Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.

Nou!!: Estrabó і Gòrdion · Veure més »

Geògrafs grecoromans

Reconstrucció del mapa d'Hecateu XIX del mapa d'Eratòstenes Reposició del mapa de Pomponi Mela XV. Mapa del món de Cosmas Indicopleustes.

Nou!!: Estrabó і Geògrafs grecoromans · Veure més »

Gebanites

Els gebanites són un poble de la costa de la mar Roja esmentat per Plini el Vell (probablement el mateix poble que és esmentat per Estrabó com gabaioi) que han estat identificats amb una de les tribus (la principal) dels mineus.

Nou!!: Estrabó і Gebanites · Veure més »

Gediz

El riu Gediz (Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre.

Nou!!: Estrabó і Gediz · Veure més »

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Nou!!: Estrabó і Gela · Veure més »

Geles

Els geles (en llatí gelae, en grec Γῆλαι o Γέλαι) eren un poble que vivia la vora de la mar Càspia, al districte avui anomenat Gilan un territori que segurament va prendre el nom d'aquest poble.

Nou!!: Estrabó і Geles · Veure més »

Genauns

Els genauns (en llatí Genauni, en grec antic Γεναῦνοι "Genaunoi") eren un poble ferotge i guerrer de Rècia sotmès per Tiberi i Drus durant el regnat d'August.

Nou!!: Estrabó і Genauns · Veure més »

Gens Pompeia

La gens Pompeia o Pompea(en llatí gens Pompeia) va ser una gens romana d'origen plebeu, que no es menciona fins al.

Nou!!: Estrabó і Gens Pompeia · Veure més »

Geofísica

ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.

Nou!!: Estrabó і Geofísica · Veure més »

Geografia cultural

La Geografia cultural és una branca de la Geografia humana i podria definir-se, suscitament, com l'estudi de la part geogràfica de la cultura humana.

Nou!!: Estrabó і Geografia cultural · Veure més »

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Nou!!: Estrabó і Geografia d'Estrabó · Veure més »

Geografia física

La geografia física és la branca de la geografia que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.

Nou!!: Estrabó і Geografia física · Veure més »

Geometria a l'Antic Egipte

La Geometria a l'Antic Egipte estava molt desenvolupada, com van admetre Heròdot, Estrabó i Diodor, comentant que els egipcis havien inventat la geometria i l'havien ensenyat als grecs.

Nou!!: Estrabó і Geometria a l'Antic Egipte · Veure més »

Germanis

Germanis (en llatí Germanii, en grec Γερμάνιοι 'Germanioi') van ser una de les tres tribus d'agricultors dels perses segons diu Heròdot.

Nou!!: Estrabó і Germanis · Veure més »

Germània (llibre)

Germània (De Origine et situ Germanorum) és un treball etnogràfic escrit per Tàcit cap a l'any 98, aproximadament.

Nou!!: Estrabó і Germània (llibre) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Estrabó і Germànics · Veure més »

Gesats

Els gesats (Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Estrabó і Gesats · Veure més »

Getúlia

Getúlia (de vegades escrit) era el país dels gètuls.

Nou!!: Estrabó і Getúlia · Veure més »

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Nou!!: Estrabó і Getes · Veure més »

Giaros

Giaros (Γυάρος, Iaros; en Giura) o Gíaros (en Γύαρος, Gýaros) és una illa grega deshabitada que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Estrabó і Giaros · Veure més »

Girtó

Girtó (en Gyrton) o Girtona (en Gyrtona) fou una ciutat de la Perrèbia, a Tessàlia, situada en una vall fèrtil entre els rius Titaresi i Peneu.

Nou!!: Estrabó і Girtó · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: Estrabó і Gitíon · Veure més »

Gla

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).

Nou!!: Estrabó і Gla · Veure més »

Glisant

Glisant fou una antiga ciutat de Beòcia esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres;...

Nou!!: Estrabó і Glisant · Veure més »

Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius Carbo) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Estrabó і Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Teòfanes

Gneu Pompeu Teòfanes (en llatí Cnaeus Pompeius Theophanes) va ser un historiador i polític grec, un dels amics més íntims de Gneu Pompeu Magne, nadiu de Mitilene a Lesbos.

Nou!!: Estrabó і Gneu Pompeu Teòfanes · Veure més »

Golf d'Opúncia

El golf d'Opúncia o golf d'Opunt (en llatí Opuntius Sinus, en grec antic Ὀπούντιος κόλπος) era una gran badia a la costa oriental de la Lòcrida Opúncia on era situada la ciutat d'Opunt, la principal ciutat dels locris opuntis.

Nou!!: Estrabó і Golf d'Opúncia · Veure més »

Golf de Tàrent

El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Golf de Tàrent · Veure més »

Golf Làtmic

El golf Làtmic i l'evolució del seu rebliment pels sediments del riu Meandre a l'antiguitat Golf Làtmic (en llatí Latmicus Sinus, en grec antic Λατμικὸς κόλπος), era una badia a la costa occidental de Cària, que derivava el seu nom de la muntanya de Latmos, que s'aixeca a la capçalera del golf.

Nou!!: Estrabó і Golf Làtmic · Veure més »

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Nou!!: Estrabó і Gonnos · Veure més »

Gortina

Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sud de la capital, Càndia.

Nou!!: Estrabó і Gortina · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Estrabó і Gran Idea · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Estrabó і Grecobudisme · Veure més »

Grumentum

Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.

Nou!!: Estrabó і Grumentum · Veure més »

Gruta de Cocceio

La Gruta de Cocceio (també coneguda com a Gruta de la Pau) és un túnel romà que comunicava la ciutat de Cumes (Itàlia) amb el llac de l'Avern.

Nou!!: Estrabó і Gruta de Cocceio · Veure més »

Guarino de Verona

'''Guarino de Verona''', presentant la traducció de la ''Geografia'' d'Estrabó Guarino de Verona o Veronese (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.

Nou!!: Estrabó і Guarino de Verona · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Estrabó і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra Lelantina

La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.

Nou!!: Estrabó і Guerra Lelantina · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: Estrabó і Guerres dàcies · Veure més »

Gugarq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).

Nou!!: Estrabó і Gugarq · Veure més »

Guilielmus Xylander

Guilielmus Xylander (traducció al llatí del seu nom, Wilhelm Holtzman, literalment «Guillem l'home de fusta») (26 de desembre de 1532 - 10 de febrer de 1576) fou un filòleg clàssic alemany. Nascut a Augsburg, va estudiar a Tubinga, i el 1558, en un moment en què passava dificultats econòmiques (degudes, segons alguns, als seus hàbits immoderats) fou escollit per succeir Micyllus en el departament de Grec de la Universitat de Heidelberg. El 1562 va canviar la seva plaça per una càtedra de lògica (publicus organi Aristotelii interpres).

Nou!!: Estrabó і Guilielmus Xylander · Veure més »

Halèsion

Halèsion (en grec antic Ἁλήσιον πεδίον "la plana salada") era una comarca del sud-oest de la Troade, al sud del riu Satinoeis, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Halèsion · Veure més »

Halesa

Halesa o Alesa (Alaesa o Halesa Ἄλαισα) va ser una ciutat de la costa nord de Sicília, entre Cefalodium i Calacta, habitada pels sículs que abans poblaven Herbita i que l'any 403 aC després d'haver signat la pau amb Dionís de Siracusa, dirigits pel cap principal d'aquella ciutat, Arcònides, els seus habitants van decidir abandonar la ciutat i fundar-ne una de nova que es va dir Halesa, on es van establir la gent de l'antiga ciutat i també els mercenaris que havien lluitat al seu costat i altra gent que no volia saber res de Dionís.

Nou!!: Estrabó і Halesa · Veure més »

Halex

Halex (en llatí Halex o Alex, en grec antic Ἅληξ) és el nom d'un rierol que segons Estrabó marcava el límit entre els territoris de Locri i Rhegium.

Nou!!: Estrabó і Halex · Veure més »

Haliàrtia

Haliàrtia (en grec antic Ἁλιαρτία) era el territori de la ciutat d'Haliartos, situat a una fèrtil plana regada per nombrosos rierols que desaiguaven al llac Copais, conegut de vegades com maresma Haliartana, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Haliàrtia · Veure més »

Halicirna

Halicirna (en llatí Halicyrna, en grec antic Ἁλίκυρνα) era una ciutat d'Etòlia descrita per Estrabó, que la situa a 30 estadis per sota de Calidó en direcció al mar.

Nou!!: Estrabó і Halicirna · Veure més »

Haliees

Haliees (en Ἁλιεῖς; gentilici Ἁλικός, hàlic) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Península Argòlica, a la costa oriental del golf Argòlic.

Nou!!: Estrabó і Haliees · Veure més »

Halos

Halos o Alos (en llatí Halus o Alus, en grec antic Ἅλος o Ἄλος) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que menciona Homer al "Catàleg de les naus", a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Halos · Veure més »

Hamàxit

Hamàxit (Hamaxĭtus) era una ciutat de Mísia, a la costa sud-oest de la Tròade, a 50 estadis al sud de Larisa i prop de la plana d'Halèsion.

Nou!!: Estrabó і Hamàxit · Veure més »

Harma

Harma (en grec, Άρμα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, del que en formaven part els guerrers de Harma.

Nou!!: Estrabó і Harma · Veure més »

Hèlice (ciutat)

Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.

Nou!!: Estrabó і Hèlice (ciutat) · Veure més »

Hèrmies d'Atarneu

Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.

Nou!!: Estrabó і Hèrmies d'Atarneu · Veure més »

Hèrnics

Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.

Nou!!: Estrabó і Hèrnics · Veure més »

Hèsties

Hèsties (en llatí Hestiaea, en grec antic) fou una intel·ligent dama alexandrina que es va dedicar a la literatura.

Nou!!: Estrabó і Hèsties · Veure més »

Híria de Beòcia

Híria (Jònic: Ὑρίη Huriē, Koiné: Ὑρία Huria) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, en el que Híria i la rocosa Àulida, on la flota es va aplegar, apareixen en primer lloc de la llista.

Nou!!: Estrabó і Híria de Beòcia · Veure més »

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria (Hyria Ὑρία o Ὑρίη)va ser una antiga ciutat de Calàbria (avui Pulla) a l'interior del país, a la via Àpia, a mig camí entre Brundusium i Tarentum, segons la Taula de Peutinger.

Nou!!: Estrabó і Híria de Calàbria · Veure més »

Híria de la Pulla

Probablement Híria estigui sota les aigües del llac de Varano, visible en aquesta imatge. Híria de la Pulla (en grec antic Ύρια; en llatí Hyria o Uria) fou una ciutat de la Pulla, a la costa de la mar Adriàtica, al nord del cap de Gargano, a la badia anomenada Urias Sinus.

Nou!!: Estrabó і Híria de la Pulla · Veure més »

Hísies

Hísies (Hysiae) fou una població de l'antiga Grècia situada a l'Argòlida, entre Argos i Tègea, al peu del mont Partènion, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Hísies · Veure més »

Hísies (Beòcia)

Hísies (en grec antic Ὑσιαί), o també Hísia (Ὑσία) era una antiga ciutat de Beòcia a la banda nord i al peu del mont Citeró.

Nou!!: Estrabó і Hísies (Beòcia) · Veure més »

Hecatompos

Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.

Nou!!: Estrabó і Hecatompos · Veure més »

Hegèsies de Magnèsia

Hegèsies (en Hegesias) fou un retòric i historiador grec nascut a Magnèsia.

Nou!!: Estrabó і Hegèsies de Magnèsia · Veure més »

Hegesíanax

Hegesíanax (Ἡγησιάναξ), fill de Diògenes, fou un polític i escriptor de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Hegesíanax · Veure més »

Heleni

Els heleni, helens o helenis foren una tribu galaica, d'origen gal o celta, que es creu situada a la zona de l'actual Galícia, a la Península Ibèrica, documentada per l'historiador romà Plini el Vell, del segle I, als qui va denominar heleni, en llatí, i que haurien donat nom a una ciutat anomenada Helenos.

Nou!!: Estrabó і Heleni · Veure més »

Heliòpolis (antic Egipte)

Heliòpolis fou una ciutat important de l'antic Egipte, capital del nomós 13 del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Heliòpolis (antic Egipte) · Veure més »

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Nou!!: Estrabó і Helicó · Veure més »

Helos

Helos (en grec antic Ἕλος) era una ciutat de Lacònia situada a l'est de la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part més fèrtil de Lacònia.

Nou!!: Estrabó і Helos · Veure més »

Helvècia

Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).

Nou!!: Estrabó і Helvècia · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Estrabó і Helvecis · Veure més »

Helvis

Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.

Nou!!: Estrabó і Helvis · Veure més »

Hemeroscopèon

Hemeroscopèon (Ἡμεροσκοπεῖον, literalment 'lloc de guàrdia') és un assentament grec citat per Estrabó i identificat amb la ciutat romana de Diànium.

Nou!!: Estrabó і Hemeroscopèon · Veure més »

Hemus

Hemus (Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans.

Nou!!: Estrabó і Hemus · Veure més »

Heniocs

Els Heniocs al mapa del viatge dels Argonautes d'Abraham Ortelius. 1624 Els heniocs o henioques (en llatí Heniochi, en grec antic Ἡνίοχοι) eren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont del que ja parla Hel·lànic de Mitilene.

Nou!!: Estrabó і Heniocs · Veure més »

Heptacometes

Els heptacometes (en llatí: heptacometae, en grec antic Ἐπτακομῆται) eren una tribu bàrbara dels mosinecs, a la costa oriental del Pont, que habitaven la regió de Mont Scoedises.

Nou!!: Estrabó і Heptacometes · Veure més »

Heq-at

Heq-at (ceptre sencer o ceptre de la prosperitat, també traduït com a Rei fort) o Aty, fou el nom del nomós XIII del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Heq-at · Veure més »

Heraclèon de Síria

Heraclèon (Ἡράκλειον, Heracleium) era una petita ciutat del districte de la Cirrèstica, a Síria, entre el mont Amanos i l'Eufrates.

Nou!!: Estrabó і Heraclèon de Síria · Veure més »

Heraclèon Tàuric

Heraclèon Tàuric (Heracleium Tauricum, literalment 'el temple d'Hèrcules Tàuric') fou una petita població grega de la costa nord del Quersonès Tàuric coneguda solament per una referència d'Estrabó i una altra de Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Heraclèon Tàuric · Veure més »

Heraclea de Cària

Heraclea de Cària (en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i situa a Cària, en una localització desconeguda.

Nou!!: Estrabó і Heraclea de Cària · Veure més »

Heraclea de Lucània

Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.

Nou!!: Estrabó і Heraclea de Lucània · Veure més »

Heraclea de Pàrtia

Heraclea de Pàrtia (en llatí Heracleia Parthiae, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i la situa, juntament amb Apamea, en la direcció de Rhagae.

Nou!!: Estrabó і Heraclea de Pàrtia · Veure més »

Heraclea del Latmos

Heraclea del Latmos (Ἡράκλεια πρὸς Λάτμῳ) era una ciutat en els límits entre Cària i Jònia, situada al peu de la part occidental del Latmos, i al golf Làtmic.

Nou!!: Estrabó і Heraclea del Latmos · Veure més »

Heraclea Minoa

Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.

Nou!!: Estrabó і Heraclea Minoa · Veure més »

Heraclea Traquínia

Heraclea Traquínia (Ἡράκλεια ἡ ἐν Τραχῖνι) era una antiga ciutat grega a la regió de Traquínia, al sud del riu Esperqueu, que era habitada dels melieus.

Nou!!: Estrabó і Heraclea Traquínia · Veure més »

Heraclides d'Èritres

Heraclides d'Èritres (Heracleides) va ser un metge grec nascut a Èritres de Jònia.

Nou!!: Estrabó і Heraclides d'Èritres · Veure més »

Herèon de Peracora

L'herèon de Peracora (en Ηραίο Περαχώρας) era un santuari dedicat a la dea Hera situat en un petit cap de l'extrem de la península de Peracora, al golf de Corint.

Nou!!: Estrabó і Herèon de Peracora · Veure més »

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Nou!!: Estrabó і Herculà · Veure més »

Hercynia Silva

Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.

Nou!!: Estrabó і Hercynia Silva · Veure més »

Herdonea

Herdonea (Ἐρδωνία) va ser una ciutat de l'interior de la Pulla, a una branca de la via Àpia que portava des Canusium a Beneventum.

Nou!!: Estrabó і Herdonea · Veure més »

Herea

Herea (Ἡραία; en Heraea) fou una ciutat d'Arcàdia, la més important del curs del riu Alfeu.

Nou!!: Estrabó і Herea · Veure més »

Herea (festival)

Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.

Nou!!: Estrabó і Herea (festival) · Veure més »

Hermíona

Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.

Nou!!: Estrabó і Hermíona · Veure més »

Hermògenes de Priene

Hermògenes (Hermogenes) fou un arquitecte de l'antiga Grècia que visqué entre els segles  i aC.

Nou!!: Estrabó і Hermògenes de Priene · Veure més »

Hermocreont (escultor)

Hermocreont (Hermocreon) fou un arquitecte i escultor grec que va ser el constructor del colossal altar a Pàrion, a la Propòntida.

Nou!!: Estrabó і Hermocreont (escultor) · Veure més »

Herodes el Gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Estrabó і Herodes el Gran · Veure més »

Hestiaea

Hestiaea, també coneguda com a Hestiaea d'Alexandria, va ser una erudita que va escriure un tractat sobre la Ilíada d'Homer que va discutir la qüestió de si la Guerra de Troia es va produir a prop de la ciutat, llavors anomenada Ilí, i que va ser citada per Demetri d'Escepsis.

Nou!!: Estrabó і Hestiaea · Veure més »

Hestieòtida

L'Hestieòtida o Histieòtida (Ἑστιαιῶτις, Ἱστιαιῶτις) era una contrada de Tessàlia, situada a la seva part nord-occidental.

Nou!!: Estrabó і Hestieòtida · Veure més »

Hiacíntia

Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans.

Nou!!: Estrabó і Hiacíntia · Veure més »

Hiantes

En la mitologia grega, els hiantes o hiants (en Ὕαντες) foren els primers pobladors de Beòcia, que en van ser expel·lits pels cadmeus.

Nou!!: Estrabó і Hiantes · Veure més »

Hiàmpolis

Hiàmpolis (Hyampolis) era una antiga ciutat de la Fòcida que Homer esmenta al Catàleg de les naus de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Hiàmpolis · Veure més »

Hibla Menor

Hibla Menor o Megara Hibla (en grec antic Ὕβλα ἡ μικρὰ segons Esteve de Bizanci o Ὕβλα ἡ Γερεάτις segons Pausànias) era una antiga ciutat de Sicília que estava estretament relacionada amb la colònia que Mègara havia establert a l'illa, Mègara Hiblea, i potser era era la mateixa.

Nou!!: Estrabó і Hibla Menor · Veure més »

Hibrees de Milasa

Hibrees de Milasa (en llatí Hybreas, en grec) va ser un gran orador nadiu de Milasa a Cària.

Nou!!: Estrabó і Hibrees de Milasa · Veure més »

Hicesi (metge)

Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), va ser un metge grec que va viure probablement al final del.

Nou!!: Estrabó і Hicesi (metge) · Veure més »

Hiena tacada

La hiena tacada (Crocuta crocuta) és una espècie de mamífer carnívor de la familia de les hienes (Hyaenidae), de la qual és l'espècie viva més forta i grossa.

Nou!!: Estrabó і Hiena tacada · Veure més »

Hieràpolis de Frígia

Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).

Nou!!: Estrabó і Hieràpolis de Frígia · Veure més »

Hieràpolis de Síria

Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.

Nou!!: Estrabó і Hieràpolis de Síria · Veure més »

Hieró de Laodicea

Hieró de Laodicea (en llatí Hieron, en grec antic Ἱέρων) fou un ric ciutadà de Laodicea de Frígia, distingit per la seva riquesa, que va fer importants donatius a la seva ciutat natal amb els quals es van construir nombroses edificacions.

Nou!!: Estrabó і Hieró de Laodicea · Veure més »

Hierodul

Els hieroduls (en hieroduli, 'esclaus del temple') eren homes i dones dedicats com a esclaus al culte dels déus.

Nou!!: Estrabó і Hierodul · Veure més »

Hile de Beòcia

Hile (grec Υλε o Υλαι, llatí Hyle o Hylae) fou una ciutat de Beòcia.

Nou!!: Estrabó і Hile de Beòcia · Veure més »

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Nou!!: Estrabó і Himera · Veure més »

Himera del nord

El riu Himera del nord (en grec antic Ἱμέρας 'Himéras') és un petit riu que neix al centre de l'illa de Sicília i desaigua a la mar Tirrena prop de la ciutat d'Himera.

Nou!!: Estrabó і Himera del nord · Veure més »

Hipana

Hipana (grec: Ὕπανα, "Hípana") o Hipania (grec: Ὑπάνεια, "Hipáneia") era una ciutat a l'interior de Trifília, a l'Èlide, que es va rendir a Filip V de Macedònia durant la guerra social.

Nou!!: Estrabó і Hipana · Veure més »

Hipòbotes

Els hipòbotes (ἱπποβόται, literalment 'criadors de cavalls') eren la classe social dominant de l'antiga polis de Calcis, a l'illa d'Eubea, que conformaven la noblesa local de la ciutat.

Nou!!: Estrabó і Hipòbotes · Veure més »

Hipònax

Hipònax o Hiponacte (Hipponax, en Ἰππῶναξ) fou un poeta iàmbic grec del natural d'Efes.

Nou!!: Estrabó і Hipònax · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Estrabó і Hiperbòria · Veure més »

Hiperboris

Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.

Nou!!: Estrabó і Hiperboris · Veure més »

Hipocamp (mitologia)

Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.

Nou!!: Estrabó і Hipocamp (mitologia) · Veure més »

Hipsícrates d'Amisos

Hipsícrates d'Amisos (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un historiador grec nadiu d'Amisos al Pont.

Nou!!: Estrabó і Hipsícrates d'Amisos · Veure més »

Hirmine

Hirmine (en grec antic Ὑρμίνη) era una ciutat de l'Èlida situada vora la costa, de la que Homer diu que era una de les ciutats dels epeus.

Nou!!: Estrabó і Hirmine · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Estrabó і Hispània Citerior · Veure més »

Hispellum

Hispellum (en llatí Hispellum, en grec antic Εἰσπέλλον o Ἴσπελλον va ser una ciutat de l'Úmbria al peu dels Apenins, a la banda esquerra de la via Flamínia i a uns 6 km de Foligno (Fulginium). Diversos autors diuen que era una de les ciutats més importants d'aquesta part d'Úmbria. Plini el Vell diu que era una colònia romana i apareix a diverses inscripcions amb el títol de Colonia Julia Hispelli i de Colonia Urbana Flavia, i es creu que va rebre dues colònies, una sota August i una altra sota Vespasià. August la va afavorir i li va concedir la cova i temple de Clitumnus, que era a quasi 20 km de distància i estava separada de la ciutat pels territoris de les ciutats de Mevania (Bevagna) i Fulginium (Foligno). El Liber Coloniarum diu que amb Adrià hi va establir una nova remesa de colons. Queden importants restes romanes, entre elles l'amfiteatre, la porta Veneris, un arc triomfal (al carrer anomenat via dell'Arco) i les muralles. La casa i la tomba del poeta Sext Aureli Properci, que s'ensenya als visitants, és dubtós que li corresponguin, encara que diversos autors diuen que va ser la seva ciutat de naixement. Va ser la seu d'un bisbe fins al quan els llombards van destruir la ciutat, i la seu traslladada a Foligno. Correspon a la moderna Spello.

Nou!!: Estrabó і Hispellum · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: Estrabó і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Estrabó і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Estrabó і Història d'Artsakh · Veure més »

Història d'Astúries

Astúries La història d'Astúries és rica i molt antiga, és el territori dels antics àsturs.

Nou!!: Estrabó і Història d'Astúries · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Estrabó і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: Estrabó і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Estrabó і Història de Creta · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: Estrabó і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de La Corunya

La història de La Corunya comença amb l'evidència d'assentaments preromans com el del castre d'Elviña.

Nou!!: Estrabó і Història de La Corunya · Veure més »

Història de la gastronomia a Espanya

La cuina espanyola neix de les classes populars, és històrica, tradicional i s'enriqueix amb els diversos mitjans regionals de cuinar. La cuina espanyola té arrels populars. La història de la gastronomia a Espanya no va començar a recollir-se per escrit fins pràcticament mitjans del.

Nou!!: Estrabó і Història de la gastronomia a Espanya · Veure més »

Història de la geografia

La història de la geografia cobreix l'evolució de la geografia i el pensament sobre la seva funció i mètodes al llarg del temps.

Nou!!: Estrabó і Història de la geografia · Veure més »

Història de la geologia

William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.

Nou!!: Estrabó і Història de la geologia · Veure més »

Història de la mineralogia

La mineralogia, abans de ser una disciplina científica, es pot descriure a priori com una multitud de coneixements culturals, de vegades molt avançats i sorprenents, sobre el món miner i sobre els materials que componen la Terra.

Nou!!: Estrabó і Història de la mineralogia · Veure més »

Història de la navegació

Mapa del món elaborat l'any 1689 per Gerard van Schagen. La història de la navegació, o la història de la navegació, és l'art de dirigir vaixells a mar obert mitjançant l'establiment de la seva posició i rumb mitjançant la pràctica tradicional, la geometria, l'astronomia o instruments especials.

Nou!!: Estrabó і Història de la navegació · Veure més »

Història de la paleontologia

XIX van ocórrer canvis ràpids i dramàtics en el pensament sobre la història de la vida a la Terra La història de la paleontologia recorre la història dels esforços per entendre la història de la vida a la Terra per l'estudi del registre fòssil deixat per organismes vius.

Nou!!: Estrabó і Història de la paleontologia · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Estrabó і Història de la sal · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: Estrabó і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de Lagos (Portugal)

Vista aèria de Lagos Lagos és una ciutat del Districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Estrabó і Història de Lagos (Portugal) · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Estrabó і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Estrabó і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Estrabó і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Estrabó і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Mònaco

Mònaco és actualment un principat independent.

Nou!!: Estrabó і Història de Mònaco · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Estrabó і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Nou!!: Estrabó і Història de Polònia · Veure més »

Història de Tessalònica

La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Història de Tessalònica · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Estrabó і Història de Turquia · Veure més »

Història del budisme a l'India

Gran Stupa de Sanchi, situada a Sanchi, Madhya Pradesh, és un santuari budista a l'Índia. consulta.

Nou!!: Estrabó і Història del budisme a l'India · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Estrabó і Història del Iemen · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Estrabó і Història del País Basc · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Estrabó і Història dels jueus · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Estrabó і Història dels kurds · Veure més »

Història oral

El testimoni oral és l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals.

Nou!!: Estrabó і Història oral · Veure més »

Historicitat de la Ilíada

Mapa de la Tròade (Troas). Mapa de Grècia segons es descriu a la Ilíada d'Homer. L'extensió de la base històrica de la Ilíada és objecte de constant debat, i descobriments recents han alimentat més discussió en diverses disciplines.

Nou!!: Estrabó і Historicitat de la Ilíada · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Estrabó і Historiografia · Veure més »

Historiografia clàssica

La historiografia clàssica és la disciplina que estudia la producció historiogràfica de les cultures clàssiques (Grècia i Roma).

Nou!!: Estrabó і Historiografia clàssica · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Estrabó і Historiografia grega · Veure més »

Holmos

Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de la costa de Cilícia a la Cilícia Tràquea, al sud-oest de Selèucia d'Isàuria.

Nou!!: Estrabó і Holmos · Veure més »

Holmos (Frígia)

Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de Frígia a la via entre Apamea i Iconi a l'entrada del pas del Taure.

Nou!!: Estrabó і Holmos (Frígia) · Veure més »

Homanades

Els homanades foren un poble de Psídia a la frontera amb Isàuria, que es diu que posseïen 44 fortaleses, i la ciutat d'Homana.

Nou!!: Estrabó і Homanades · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Estrabó і Homer · Veure més »

Huelva

Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.

Nou!!: Estrabó і Huelva · Veure més »

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Estrabó і Hydruntum · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Estrabó і Iacetans · Veure més »

Ialisos

Ialisos (en Ialȳsus) era una de les tres ciutats de l'illa de Rodes i una de les sis de l'hexàpolis dòrica.

Nou!!: Estrabó і Ialisos · Veure més »

Ialmen

Segons la mitologia grega, Ialmen (en grec antic Ἰάλμενος, Iálmenos), fou un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.

Nou!!: Estrabó і Ialmen · Veure més »

Iapígia

Iapígia (en llatí Iapigia, en grec antic Ἰαπυγία) va ser el nom que els grecs van donar al sud-est d'Itàlia a la vora de la mar Adriàtica.

Nou!!: Estrabó і Iapígia · Veure més »

Iapigyum promontorium

Vista del cap des del Santuari de Santa Maria de Finibus Terrae Iapigyum promontorium (en grec antic Ἄκρα Ἰαπυγία 'Akra Iapygia') és el nom romà del modern cap de Santa Maria de Leuca, que forma la punta sud-est d'Itàlia i separa el golf de Tàrent de la mar Adriàtica.

Nou!!: Estrabó і Iapigyum promontorium · Veure més »

Iapods

Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Nou!!: Estrabó і Iapods · Veure més »

Iasos (ciutat)

Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Nou!!: Estrabó і Iasos (ciutat) · Veure més »

Iazigs

miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Iazigs · Veure més »

Ió de Quios

Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.

Nou!!: Estrabó і Ió de Quios · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Estrabó і Ibèria · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Estrabó і Ibèric · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Estrabó і Ibers · Veure més »

Icària

Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.

Nou!!: Estrabó і Icària · Veure més »

Iconis

Els iconis (llatí: Iconii) foren un poble celta alpí.

Nou!!: Estrabó і Iconis · Veure més »

Ictí

Ictí (Iktinos) fou un arquitecte grec contemporani de Pèricles.

Nou!!: Estrabó і Ictí · Veure més »

Ictimuls

Els ictimuls o victimuls (en llatí Ictimuli o Victimuli) van ser un poble celta de la Gàl·lia Cisalpina al peu dels Alps, al territori de Vercellae.

Nou!!: Estrabó і Ictimuls · Veure més »

Idantirs (segle VII aC)

Idantirs (Idanthyrsus) fou un rei escita.

Nou!!: Estrabó і Idantirs (segle VII aC) · Veure més »

Ierne

Ierne o Ierna (en grec Ἰέρνη) és el nom antic d'Irlanda, anterior a Hibèrnia.

Nou!!: Estrabó і Ierne · Veure més »

Ikalesken

Ikalesken, Ikalensken o Ikales és un topònim ibèric que només apareix en llegendes monetals en escriptura ibèrica meridional.

Nou!!: Estrabó і Ikalesken · Veure més »

Ilargi

Ilargi o Ilazki (lluna en basc) és la germana d'Eguzki i la filla d'Amalur, adorada com a Ilargi amandre (Àvia lluna).

Nou!!: Estrabó і Ilargi · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Estrabó і Il·líria · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Estrabó і Ilergets · Veure més »

Ilesi

Ilesi (en grec, Ειλέσιον) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Estrabó і Ilesi · Veure més »

Ilipa

Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.

Nou!!: Estrabó і Ilipa · Veure més »

Illa de les Serps (Mar Negre)

Fidonixi al mapa de MercatorL'Illa de les Serps (en, en i en grec: Φιδονήσι Fidonísi), és una illa ucraïnesa que es troba a la Mar Negra, prop del Delta del Danubi.

Nou!!: Estrabó і Illa de les Serps (Mar Negre) · Veure més »

Illa de Ponça

L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.

Nou!!: Estrabó і Illa de Ponça · Veure més »

Illa Kefken

Lilla Kefken (turc: Kefken Adası) és una illa situada davant de la costa del mar Negre de Turquia, a poca distància del poble costaner de Cebeci, al districte de Kandıra i la província de Kocaeli.

Nou!!: Estrabó і Illa Kefken · Veure més »

Illa Saltés

Lilla Saltés (Isla Saltés en castellà) és una petita illa fluvial localitzada en la ria de Huelva, en els voltants de les localitats andaluses de Huelva i Punta Umbria. En l'actualitat pertany al Parc Natural de les Marismas del Odiel.

Nou!!: Estrabó і Illa Saltés · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Estrabó і Illes Balears · Veure més »

Illes Equínades

Les illes Equínades (en grec antic αἱ Ἐχινάδες νῆσοι segons Heròdot, Tucídides i Estrabó) o illes Equines (αἱ Ἐχῖναι νῆσοι, segons Homer) són un grup de nombroses illes, un arxipèlag, a la costa d'Acarnània a la mar Jònica.

Nou!!: Estrabó і Illes Equínades · Veure més »

Ilotes

Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.

Nou!!: Estrabó і Ilotes · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Nou!!: Estrabó і Imola · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Estrabó і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Estrabó і Imperi Mede · Veure més »

Imralı

İmralı és una illa-presó turca al sud del mar de Màrmara, a l'oest de la península d'Armutlu-Bozburun, dins de la província de Bursa.

Nou!!: Estrabó і Imralı · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Estrabó і Indicets · Veure més »

Indoaris

Els pobles indoaris o índics són un grup etnolingüístic que es refereix a una col·lecció molt ampla de pobles als que els uneix que són parlants natius de la branca indoària de la família de les llengües indoiranianes, que al seu cop és un membre de la família més gran de llengües indoeuropees.

Nou!!: Estrabó і Indoaris · Veure més »

Indus (Cària)

LIndus fou un riu de Cària prop de la ciutat de Cibira (Cybira).

Nou!!: Estrabó і Indus (Cària) · Veure més »

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Nou!!: Estrabó і Inframón grec · Veure més »

Ingauns

Els ingauns (en llatí ingauni, en grec antic Ἰγγαυνοι) eren una tribu lígur que vivia a la zona de costa dels Alps marítims i a les muntanyes properes, a l'oest del golf de Gènova.

Nou!!: Estrabó і Ingauns · Veure més »

Insula

Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.

Nou!!: Estrabó і Insula · Veure més »

Intemelis

Els intemelis (en llatí intemelii, en grec antic Ἰντεμέλιοι) eren un poble marítim de Ligúria a l'oest dels ingauns, al peu dels Alps marítims.

Nou!!: Estrabó і Intemelis · Veure més »

Interamna Lirinas

Interamna Lirinas (en grec antic Ἰντέραμνα) va ser una colònia romana a la riba nord del riu Liris, a la vora de la desembocadura d'un petit riu que passava per Aquinum i a uns 10 km d'aquesta ciutat i 11 de Casinum.

Nou!!: Estrabó і Interamna Lirinas · Veure més »

Invasió celta dels Balcans

La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.

Nou!!: Estrabó і Invasió celta dels Balcans · Veure més »

Iolaenses

Els iolaenses o també iolais (en llatí iolaenses o iolais, en grec antic Ἰόλαοι Ἰολάειοι o Ἰολαεῖς) eren un poble antic de Sardenya que semblen haver estat una de les nacions natives de l'illa.

Nou!!: Estrabó і Iolaenses · Veure més »

Iolcos

Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.

Nou!!: Estrabó і Iolcos · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Estrabó і Irànics · Veure més »

Isaura

Isaura (en llatí Isaura, en grec antic Ἴσαυρα) era una ciutat de l'Àsia Menor, capital d'Isàuria i situada al sud-oest del país.

Nou!!: Estrabó і Isaura · Veure més »

Isàdics

Els isàdics (llatí: isadici) són un poble esmentat per Estrabó (XI p. 506) que l'associa als troglodites del Caucas i a altres tribus d'aquesta regió.

Nou!!: Estrabó і Isàdics · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Estrabó і Isàuria · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Estrabó і Ischia · Veure més »

Isernia

Isernia és un municipi italià, situat a la regió de Molise i a la província d'Isernia.

Nou!!: Estrabó і Isernia · Veure més »

Istris

Els istres (Istri) eren un poble que vivia a la regió d'Ístria.

Nou!!: Estrabó і Istris · Veure més »

Itome (Tessàlia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide.

Nou!!: Estrabó і Itome (Tessàlia) · Veure més »

Iturea

'''Iturea''', Traconítida, Batanea, Gaulanítida, i Auranítida al segle I Iturea és el nom grec d'una regió de Palestina anomenada a la Bíblia Jetur, del nom d'un fill d'Ismael.

Nou!!: Estrabó і Iturea · Veure més »

Iulia Ioza

Iulia Ioza fou una ciutat de la costa de la Bètica, entre Gades i Belon, colonitzada per una població barrejada de romans i d'habitants de la ciutat de Zelis, prop de Tingis.

Nou!!: Estrabó і Iulia Ioza · Veure més »

Iulis

Iulis (Ιουλίδα, Iulida) és una localitat de Grècia, capital de l'illa de Kea.

Nou!!: Estrabó і Iulis · Veure més »

Jaciment arqueològic de Vani

El jaciment arqueològic de Vani (en georgià, ვანის ნაქალაქარი, literalment, 'l'antiga ciutat en ruïnes de Vani') és un jaciment arqueològic de diverses capes a l'oest de Geòrgia, situat en un pujol a la ciutat de Vani, a la regió d'Imerètia.

Nou!!: Estrabó і Jaciment arqueològic de Vani · Veure més »

Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega (lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa. Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al, i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu. 422x422px Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.Finkel (1988) p. 41. No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia. S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental. En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC. Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.

Nou!!: Estrabó і Jardins penjants de Babilònia · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Estrabó і Jònia · Veure més »

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Nou!!: Estrabó і Jericó · Veure més »

Joc de la rodanxa

Nena amb cèrcol. (“Fillette au cerceau”, Auguste Renoir) Nen de Barcelona amb cèrcol. Cap al 1900. Ganimedes amb un cèrcol. Ceràmica pintada. El joc de la rodanxa és un joc infantil, amb característiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un cèrcol per terra.

Nou!!: Estrabó і Joc de la rodanxa · Veure més »

Jordi Gemist Pletó

Jordi Gemist Pletó, (en llatí Georgius Gemistus, en grec antic Γεώργιος ὁ Γεμιστός), o també Jordi Pletó (Georgius Pletho, ὁ Πλήθων) va ser un escriptor romà d'Orient que va viure durant una part del i a la primera meitat del.

Nou!!: Estrabó і Jordi Gemist Pletó · Veure més »

Juba II

Juba II va ser rei Numídia i de Mauritània.

Nou!!: Estrabó і Juba II · Veure més »

Juliòpolis d'Egipte

Juliòpolis d'Egipte (Iuliopolis Aegypti) fou una ciutat del Baix Egipte que apareix a partir del i que probablement fou fundada per Juli Cèsar o poc després.

Nou!!: Estrabó і Juliòpolis d'Egipte · Veure més »

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Estrabó і Jutlàndia · Veure més »

Ka-heseb

Ka-heseb (la conta del bou) fou el nomós XI del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Ka-heseb · Veure més »

Ka-kem

Ka-kem o Kem-wer (El brau negre) fou el nom del nomós X del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Ka-kem · Veure més »

Kadena

Kadena (en llatí Cadena, en grec antic Κάδηνα) era una ciutat de Capadòcia esmentada per Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Kadena · Veure més »

Kambala

Kambala (Cambala, grec: Κάμβαλα) fou un districte de Hyspiratis al que Alexandre el Gran va enviar a Menon amb soldats en busca d'or, però el destacament fou aniquilat.

Nou!!: Estrabó і Kambala · Veure més »

Kanai

Kanai o Cane (en llatí Canae, en grec antic Κάναι) era una petita ciutat d'Eòlia fundada pels locris de Cinos segons diu Estrabó, a la part oposada al sud de l'illa de Lesbos, al districte anomenat Kanaios (Canaea) que s'estenia fins a les illes Arginuses al nord.

Nou!!: Estrabó і Kanai · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: Estrabó і Karaman (ciutat) · Veure més »

Karl Wilhelm Ludwig Müller

Karl Wilhelm Ludwig Müller (El 13 de febrer de 1813 a Clausthal (1894 a Göttingen) és més conegut per les seves edicions Didot encara útils d'autors grecs fragmentaris, especialment la monumental Fragmenta Historicorum Graecorum de cinc volums (1841-1870), que encara no és substituïda del tot per la sèrie Die Fragmente der griechischen Historiker iniciada per Felix Jacoby.

Nou!!: Estrabó і Karl Wilhelm Ludwig Müller · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Estrabó і Kars · Veure més »

Kaset

Kaset o Ka-khas (Brau de la muntanya) fou el nom del nomós VI del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Kaset · Veure més »

Kathiawar

Kathiawar (o Saurashtra) és una península situada al nord-oest de l'Índia, a l'estat de Gujarat.

Nou!!: Estrabó і Kathiawar · Veure més »

Kathleen Martínez

Kathleen Teresa Martínez Berry (Santo Domingo, 1966) és una advocada, arqueòloga i diplomàtica de la República Dominicana, més coneguda pel seu treball des del 2005 en la recerca de la tomba de Cleòpatra al temple Taposiris Magna a Egipte.

Nou!!: Estrabó і Kathleen Martínez · Veure més »

Kayseri

Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).

Nou!!: Estrabó і Kayseri · Veure més »

Kímolos

Kímolos o Cimolos (Κίμωλος; antigament també Argentiera o Argentària, Αρζαντιέρα, Arzandiera) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Estrabó і Kímolos · Veure més »

Kızılırmak

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.

Nou!!: Estrabó і Kızılırmak · Veure més »

Kempten (Allgäu)

Basílica de St. Lorenz Kempten im Allgäu és la ciutat més gran d'Allgäu, una regió al sud-oest de Baviera, Alemanya.

Nou!!: Estrabó і Kempten (Allgäu) · Veure més »

Kha

Kha o Hat-mhyt (el dofí) fou el nomós XVI del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Kha · Veure més »

Khabur

El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.

Nou!!: Estrabó і Khabur · Veure més »

Khawar

Khawar o Khuwar, fou una ciutat de la regió del Kumis, moderna província de Semnan.

Nou!!: Estrabó і Khawar · Veure més »

Khenty-abt

Khenty-abt (el més oriental) fou el nom del nomós XIV del Baix Egipte, anomenat en grec Sethroe (llatí Sethrois).

Nou!!: Estrabó і Khenty-abt · Veure més »

Khorzene

Khorzene o Khorzanene (armeni: Khordzeanq, grec antic: Χορσάνη, Khorsane) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.

Nou!!: Estrabó і Khorzene · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Estrabó і Khuzestan · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Estrabó і Kirman · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Konya · Veure més »

Korkuteli

Korkuteli és un districte de la Província d'Antalya a la regió mediterrània de Turquia, 56 km al nord-oest de la ciutat d'Antalya.

Nou!!: Estrabó і Korkuteli · Veure més »

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Nou!!: Estrabó і L'escola d'Atenes · Veure més »

L'Hospitalet de l'Infant

L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Estrabó і L'Hospitalet de l'Infant · Veure més »

L'or de Tolosa

volques tectòsages, en la qual es basa la crònica de L'or de Tolosa. L'Or de Tolosa (Aurum Tolosanum) és la denominació que s'utilitza per referir-se a un tresor que va capturar l'antic procònsol romà Quint Servili Cepió de l'antiga ciutat de Tolosa (actual Tolosa de Llenguadoc, Occitània), sota control de la tribu gal·la dels volques tectòsages, una facció dels quals, els Tolosates, havia fundat la ciutat.

Nou!!: Estrabó і L'or de Tolosa · Veure més »

La Custodia

La Custòdia és un jaciment protohistòric situat en el paratge homònim al terme municipal de Viana, a Navarra, a 1,5 km d'aquesta ciutat.

Nou!!: Estrabó і La Custodia · Veure més »

Laberint d'Egipte

El laberint fou una construcció complexa feta pels egipcis a Birkat Qarun, prop de Cocodrilòpolis.

Nou!!: Estrabó і Laberint d'Egipte · Veure més »

Labicum

Labicum (en Labicum o Lavicum en Λαβικός) va ser una ciutat del Latium al peu de les estivacions nord-orientals del Mont Albà, a uns 20 km de Roma.

Nou!!: Estrabó і Labicum · Veure més »

Labranda

Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".

Nou!!: Estrabó і Labranda · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Estrabó і Lacetans · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Estrabó і Laci (antic) · Veure més »

Lade

Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.

Nou!!: Estrabó і Lade · Veure més »

Ladik (Samsun)

Ladik és una ciutat de Turquia, i districte de la província de Samsun.

Nou!!: Estrabó і Ladik (Samsun) · Veure més »

Ladik Gölü

El llac. El llac Ladik (en turc: Ladik Gölü; en grec: Στιφάνη Λίμνη, romanització del grec: Stifáni Limni) és un llac a la província de Samsun, situat a la Turquia asiàtica.

Nou!!: Estrabó і Ladik Gölü · Veure més »

Lagària

Lagària (en llatí Lagaria, en grec antic Λαγαρία) va ser una petita ciutat de guarnició a Lucània situada entre Túrios i el riu Síbaris, fundada segons la llegenda per una colònia de Focea dirigida per Epeu, el constructor del cavall de fusta a la Guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Lagària · Veure més »

Lagina

Lagina (en llatí Lagina, en grec antic τὰ Λάγινα) era una ciutat del territori d'Estratonicea, a Cària, que tenia un magnífic temple d'Hècate on es feia un gran festival anyal, segons explica Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Lagina · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Estrabó і Laietans · Veure més »

Lakmos

El Lacmos (en grec: Λάκμος, 'Lakmos' en Λάκμων), conegut igualment amb el nom de Peristeri (grec: Περιστέρι), és una muntanya de 2.295 msnm situada sud de les muntanyes de Pindos.

Nou!!: Estrabó і Lakmos · Veure més »

Lampònia

Lampònia (en Λαμπωνία, segons Estrabó), Lamponea (en Λαμπώνεια, segons Hecateu ap. Esteve de Bizanci) o Lampònion (en Λαμπώνιον, segons Hel·lànic ap. Esteve de Bizanci i Heròdot) va ser una ciutat grega de l'Eòlia situada al sud-oest de la Tròada.

Nou!!: Estrabó і Lampònia · Veure més »

Lamus

Lamus (en grec antic Λάμος) era una ciutat de Cilícia, situada a la desembocadura del riu Lamus.

Nou!!: Estrabó і Lamus · Veure més »

Laodicea Combusta

Laodicea Combusta (Λαοδίκεια κατακεκαυμένη o κεκανμένη Laodicea Katakékaumène) fou una ciutat selèucida a l'Àsia Menor al nord-oest dIconi a la via que portava cap a Melitene, en un territori a cavall entre Licaònia i Psídia (Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat de Galàcia).

Nou!!: Estrabó і Laodicea Combusta · Veure més »

Laodicea de mar

Laodicea de mar (en llatí Laodiceia ad mare) fou una ciutat de Síria al sud d'Heraclea de Síria, descrita per Estrabó, que diu que tenia un bon port (el port era a una hora de camí de la ciutat) i estava molt ben construïda i rodejada d'un país ric especialment en vins.

Nou!!: Estrabó і Laodicea de mar · Veure més »

Laodicea del Líban

Laodicea del Líban (en llatí Laodiceia ad Libanum, en grec antic Λαοδίκεια ἡ πρὸς Λιβάνῳ) era una ciutat de Síria que esmenta Estrabó a la vora de l'Orontes, prop del seu naixement, a l'inici del Districte de Marsyas.

Nou!!: Estrabó і Laodicea del Líban · Veure més »

Lapatos

Lapatos (en llatí Lapathus o Lapethus, en grec Λάπαθος) fou una ciutat del nord de Xipre, enfront de la costa de Cilícia (de la ciutat de Nagidos) i a la vora del riu del mateix nom.

Nou!!: Estrabó і Lapatos · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Estrabó і Lapseki · Veure més »

Larimna

Larimna (en llatí Larymna, en grec antic Λάρυμνα) era el nom de dues ciutats de Beòcia vora el riu Cefís, Larimna Superior i Larimna Inferior, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Larimna · Veure més »

Larinum

Larinum (Λαρινον) era una ciutat important situada al nord de la Pulla, a uns 25 km de la costa una mica al sud del riu Tifernus.

Nou!!: Estrabó і Larinum · Veure més »

Larisa (Jònia)

Larisa (Λάρισα) era una ciutat de la Jònia, al territori d'Efes, a la riba nord del riu Caïstre, que travessava el seu territori fent-lo fèrtil.

Nou!!: Estrabó і Larisa (Jònia) · Veure més »

Larisa (Tessàlia)

Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.

Nou!!: Estrabó і Larisa (Tessàlia) · Veure més »

Larisa Cremaste

Larisa Cremaste (ἡ Κρεμαστὴ Λάρισα) era una ciutat de Tessàlia del districte de la Ftiòtida, a una distància de 20 estadis del golf Malíac, a un turó pròxim al mont Otris.

Nou!!: Estrabó і Larisa Cremaste · Veure més »

Larisa Fricònida

Larisa Fricònida (ἡ Φρικωνὶς Λάρισα) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, que originàriament pertangué als pelasgs.

Nou!!: Estrabó і Larisa Fricònida · Veure més »

Lartolaiets

Els lartolaiets o lartolaietes (en grec, Λαρτολαιηταί) foren un poble ibèric de la part nord-oriental de la Tarraconensis.

Nou!!: Estrabó і Lartolaiets · Veure més »

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Nou!!: Estrabó і Las · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Estrabó і Latakia · Veure més »

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Latinus · Veure més »

Laurentum

Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.

Nou!!: Estrabó і Laurentum · Veure més »

Lauro

Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.

Nou!!: Estrabó і Lauro · Veure més »

Lavínium

Lavínium (en Λαουΐνιον o Λαβίνιον) va ser una antiga ciutat del Latium a uns 5 km de la costa entre Laurentum i Ardea i a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Estrabó і Lavínium · Veure més »

Laviniasene

Laviniasene o Lavinianesine (en grec antic Λαουιανσηνή segons Estrabó, o Λαουινιανή segons Claudi Ptolemeu) era un dels quatre districtes o estratègies en què estava dividida la Capadòcia sota domini romà.

Nou!!: Estrabó і Laviniasene · Veure més »

Lawata

Lawata o Luwata (anomenats antigament Lagaudes en francès i llatí fins al segle XVIII) són una important divisió dels amazics, assignats al grup zenata o zeneta, derivat dels garamants.

Nou!!: Estrabó і Lawata · Veure més »

Làurion

Làurion (en grec antic Λαὐρειον i també Λαύριον, en llatí Laurium) eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'Àtica, al sud de la regió, una mica al nord del cap Súnion, que tenien mines de plata.

Nou!!: Estrabó і Làurion · Veure més »

Lèleges

Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.

Nou!!: Estrabó і Lèleges · Veure més »

Lèpreon

Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Lèpreon · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: Estrabó і Lèucada · Veure més »

Lèucada (ciutat)

Una dels carrers típics de Lèucada Lèucada (Lefkáda) és la capital de l'illa de Lèucada, una de les Illes Jòniques.

Nou!!: Estrabó і Lèucada (ciutat) · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Estrabó і Lícia · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Estrabó і Lídia · Veure més »

Lígur antic

L'idioma lígur és el terme que s'aplica a les llengua o llengües parlades pels antics lígurs en el sud de França i part occidental del nord d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Lígur antic · Veure més »

Límits dels continents

Els límits dels continents de la Terra són en general una qüestió de convenció geogràfica per marcar les fronteres entre els continents que estan units per terra formant part d'una mateixa entitat o supercontinent.

Nou!!: Estrabó і Límits dels continents · Veure més »

Língons

Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Estrabó і Língons · Veure més »

Lòcrida

La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Estrabó і Lòcrida · Veure més »

Lòcrida Epicnèmida

La Lòcrida Epicnèmida era un districte de l'antiga Grècia que formava part de la Lòcrida Oriental, i era situada entre el pas de les Termòpiles i el port de Dafnunt.

Nou!!: Estrabó і Lòcrida Epicnèmida · Veure més »

Lòcrida Opúncia

La Lòcrida Opúncia (Λοκρίς Ὀπούντια) era un districte de l'antiga Grècia que feia part de la Lòcrida Oriental i s'estenia en una franja estreta del pas de les Termòpiles fins al riu Cefís, amb capital a Opunt, d'on provenia el nom.

Nou!!: Estrabó і Lòcrida Opúncia · Veure més »

Lúpies

Lúpies (Lupiae Λουπίαι) és una antiga ciutat dels sal·lentins a la Calàbria romana (Pulla) entre Brundusium i Hydruntum a uns 35 km (25.000 passes diu lItinerari d'Antoní) de cadascuna.

Nou!!: Estrabó і Lúpies · Veure més »

Leandre de Milet

Leandre de Milet (en llatí Leander o Leandrius, en grec antic) fou un historiador grec.

Nou!!: Estrabó і Leandre de Milet · Veure més »

Leònides (filòsof)

Leònides, en llatí Leonidas, en grec antic, fou un antic filòsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del.

Nou!!: Estrabó і Leònides (filòsof) · Veure més »

Leòstenes d'Atenes

Leòstenes (Leosthenes) fou un comandant atenès que va dirigir les forces combinades gregues a la guerra de Làmia.

Nou!!: Estrabó і Leòstenes d'Atenes · Veure més »

Lebadea

Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.

Nou!!: Estrabó і Lebadea · Veure més »

Lebena

Lebena o Leben (en grec antic Λέβηνα, Λέβην) era el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Creta.

Nou!!: Estrabó і Lebena · Veure més »

Leli, De l'amistat

Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.

Nou!!: Estrabó і Leli, De l'amistat · Veure més »

Lemovices

Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.

Nou!!: Estrabó і Lemovices · Veure més »

Leontinos

Ciutats de la Magna Grècia amb la ubicació de Leontinos, a la costa oriental de Sicília Leontinos (Λεοντῖνοι), l'actual Lentini, fou una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a 12 km de la costa, prop del llac de Lentini.

Nou!!: Estrabó і Leontinos · Veure més »

Leontins

Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.

Nou!!: Estrabó і Leontins · Veure més »

Leponcis

Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.

Nou!!: Estrabó і Leponcis · Veure més »

Leteu (Creta)

Leteu (en grec antic Ληθαῖος) és l'antic nom d'un riu important de Creta, que corria per la plana de Gortina.

Nou!!: Estrabó і Leteu (Creta) · Veure més »

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Nou!!: Estrabó і Leto · Veure més »

Leuca

Leuca (Λευκά) va ser una ciutat de l'antiga Calàbria (moderna Pulla) prop del Cap Iapigi, situada en una petita badia a la part occidental.

Nou!!: Estrabó і Leuca · Veure més »

Leucadi

Leucadi (en grec antic Λευκάδιος) va ser, segons una tradició transmesa per Estrabó, un fill d'Icari i germà d'Alizeu i de Penèlope, casada amb Odisseu.

Nou!!: Estrabó і Leucadi · Veure més »

Leucae

Leucae o Leuce (en grec antic Λεῦκαι, Λεύκη) era una petita ciutat de Jònia prop de Focea que estava situada, segons Plini el vell, "in promontorio quod insula fuit", (en un turó que havia estat una illa).

Nou!!: Estrabó і Leucae · Veure més »

Leucó del Bòsfor

Leucó del Bòsfor (en llatí Leucon, en grec antic) fou un poderós rei del Regne del Bòsfor o Bòsfor Cimmeri que va governar durant quaranta anys, del 393 aC al 353 aC.

Nou!!: Estrabó і Leucó del Bòsfor · Veure més »

Leucopetra

Leucopetra (en grec antic Λευκοπέτρα) era un promontori del Bruttium, que forma la punta sud-oest d'Itàlia, que mirava cap a Sicília i es considerava generalment com la part final de la serra dels Apenins.

Nou!!: Estrabó і Leucopetra · Veure més »

Leucosiris

Els leucosiris eren els habitants considerats siris pels grecs, que habitaven el nord de la Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Leucosiris · Veure més »

Leucotees Fanum

Leucotees Fanum (en llatí Leucothees Fanum, en grec antic Λευκοθέας ἱερόν) era un temple i un oracle al territori dels Moscs a la Còlquida, dedicat a Leucòtea, una deessa marina.

Nou!!: Estrabó і Leucotees Fanum · Veure més »

Leuctra de Messènia

Leuctra o Lèuctron (Λεῦκτρα o Λεῦκτρον, Leuctrum) era una ciutat de Lacònia a la part oriental del golf de Messènia, situada a 20 estadis al nord de Pefnos i al sud de Cardàmila.

Nou!!: Estrabó і Leuctra de Messènia · Veure més »

Leuctres

Leuctres o Leuctra (Leuctra, Λεῦκτρα) fou una ciutat de Beòcia a la via entre Tèspies i Platea, en territori de Tèspies.

Nou!!: Estrabó і Leuctres · Veure més »

Libifenicis

Els libifenicis (Libyphoenices, Λιβυφοίνικες) eren una població del nord d'Àfrica sorgida de la barreja entre els púnics i els libis (nom antic dels amazics).

Nou!!: Estrabó і Libifenicis · Veure més »

Liburns

Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.

Nou!!: Estrabó і Liburns · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Licaònia · Veure més »

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Nou!!: Estrabó і Licaonis · Veure més »

Licastos

Licastos (en llatí Lycastus, en grec antic Λύκαστος) era una ciutat de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Licastos · Veure més »

Licates

Els licates (en llatí Licatii o Licattii, en grec antic Λικάτιοι o Λικάττιοι) eren una tribu dels vindèlics a Vindelícia que vivia vora el riu Licias o Licus del que deriven el seu nom.

Nou!!: Estrabó і Licates · Veure més »

Licis

Licis és el nom de diversos pobles que habitaven a Lícia, a Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Licis · Veure més »

Licos de Frígia

El Licos (Lycus; actualment, en turc: Çürüksu Çayı, és a dir, 'el riu de l'aigua podrida') és un riu de Turquia afluent del riu Meandre.

Nou!!: Estrabó і Licos de Frígia · Veure més »

Lictos

Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Estrabó і Lictos · Veure més »

Licurg

Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.

Nou!!: Estrabó і Licurg · Veure més »

Lidi

El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..

Nou!!: Estrabó і Lidi · Veure més »

Lidis

Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.

Nou!!: Estrabó і Lidis · Veure més »

Lilibèon

Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Nou!!: Estrabó і Lilibèon · Veure més »

Limira

Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Limira · Veure més »

Limiros

Limiros (en llatí Limyrus, en grec antic Λίμυρος) és un riu de la costa sud de Lícia que rebia com a tributari a lAricandos (modern Fineka), i era navegable fins a la ciutat de Limira.

Nou!!: Estrabó і Limiros · Veure més »

Limnes (Quersonès Traci)

Limnes (en Limnae) era una ciutat grega del Quersonès Traci de què es tenen notícies del ençà.

Nou!!: Estrabó і Limnes (Quersonès Traci) · Veure més »

Lincèstida

Mapa de la Lincèstida La Lincèstida (Λυγκηστίς, Lyncestis) era el país dels lincestes, un poble de l'antiga Macedònia.

Nou!!: Estrabó і Lincèstida · Veure més »

Linosa

Linosa és una illa d'Itàlia pertanyent a l'arxipèlag de les iilles Pelàgiques, a Sicília.

Nou!!: Estrabó і Linosa · Veure més »

Lircèon

Lircea o Lircèon (en Pausànias. o Λυρκεῖον; en Lyrceia o Lyrceium) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a 60 estadis al nord-oest d'Argos i a 60 estadis d'Òrnees.

Nou!!: Estrabó і Lircèon · Veure més »

Liris

Liris és un afluent del riu Garigliano, que naix als monts Simbruni dins la serralada dels Apenins prop del Lacus Fucinus.

Nou!!: Estrabó і Liris · Veure més »

Lisimaquea

Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.

Nou!!: Estrabó і Lisimaquea · Veure més »

Lisimaquea d'Etòlia

Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat d'Etòlia situada a la riba sud del llac Híria, posteriorment anomenat Llac de Lisimaquea, entre el riu Aqueloos i el Llac Tricònida.

Nou!!: Estrabó і Lisimaquea d'Etòlia · Veure més »

Lisis (poeta)

Lisis (en llatí Lysis, en grec antic) fou un poeta grec.

Nou!!: Estrabó і Lisis (poeta) · Veure més »

Litèrnum

Litèrnum (en Liternum, en Λίτερνον o Λείτερνον), moderna Tor di Patria, va ser una ciutat a la costa de Campània entre Cumes i la desembocadura del Volturnus, i a la boca del riu Liternum (Clanius o Lagno) on el riu formava una zona de llacunes coneguda com a Literna Palus, segons diuen Estrabó i Sili Itàlic, avui Lago di Patria.

Nou!!: Estrabó і Litèrnum · Veure més »

Literatura de viatges

Primera edició ''dels viatges de Gulliver'' de Jonathan Swift (1726) La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari.

Nou!!: Estrabó і Literatura de viatges · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Estrabó і Literatura grega antiga · Veure més »

Ljubljanica

El Ljubljanica és un riu d'Eslovènia al centre d'Europa.

Nou!!: Estrabó і Ljubljanica · Veure més »

Llac d'Okhrida

El llac d'Ohrid o llac d'Okhrida (Охридско Езеро; Liqeni i Ohrit; Λυχνῖτις λίμνη) és un llac situat a la frontera entre el sud-oest de Macedònia del Nord i l'est d'Albània.

Nou!!: Estrabó і Llac d'Okhrida · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Estrabó і Llac de Constança · Veure més »

Llac de Nemi

El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.

Nou!!: Estrabó і Llac de Nemi · Veure més »

Llac de Vico

El Llac de Vico (en italià, Lago di Vico, en llatí Lacus Ciminus o Lacus Ciminius) és un llac d'origen volcànic al nord de la regió del Laci, a la Itàlia central.

Nou!!: Estrabó і Llac de Vico · Veure més »

Llac Lucrí

El Llac Lucrí (en llatí Lucrinus Lacus), actualment conegut en italià com a Lago Lucrino, era un llac d'aigua salada proper a Baiae a la costa de Campània.

Nou!!: Estrabó і Llac Lucrí · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Estrabó і Llac Urmia · Veure més »

Llacuna Copaida

s. La llacuna Copaida (Κωπαΐς, Kōpaís; en grec modern: Κωπαΐδα, Kopáida), de vegades anomenat també llacuna Cefísia, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superfície d'uns 328 km² situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Llacuna Copaida · Veure més »

Llacuna de Mesolongi

palafítica tradicional a la llacuna de Mesolongi (Grècia Occidental) La llacuna de Mesolongi (grec modern: Λιμνοθάλασσα Μεσολογγίου, Limnothàlassa Mesolongiü) és una llacuna soma situada al sud d'Etòlia-Acarnània (Grècia).

Nou!!: Estrabó і Llacuna de Mesolongi · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians

La llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians troba la seva font als escrits de diversos autors de l'Antiguitat.

Nou!!: Estrabó і Llegenda de l'origen troià dels vènets i dels venecians · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Estrabó і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga Beòcia

La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.

Nou!!: Estrabó і Lliga Beòcia · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Estrabó і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista d'exploracions

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

Nou!!: Estrabó і Llista d'exploracions · Veure més »

Llista de celtes històrics de l'edat antiga

Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga.

Nou!!: Estrabó і Llista de celtes històrics de l'edat antiga · Veure més »

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Nou!!: Estrabó і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »

Llista de cràters de la Lluna: R-S

Llista de cràters de la Lluna (R-S) amb noms aprovats a la ''Gazetteer of Planetary Nomenclature'' mantinguda per la Unió Astronòmica Internacional, on s'inclou el diàmetre del cràter i l'epònim amb el qual es nomena el cràter.

Nou!!: Estrabó і Llista de cràters de la Lluna: R-S · Veure més »

Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor

A continuació es mostra una llista de persones que es van donar els seus noms a cràters de la Lluna. La llista de noms aprovats al Gazetteer of Planetary Nomenclature mantingut per la Unió Astronòmica Internacional inclou la persona a qui es fa referència al cràter.

Nou!!: Estrabó і Llista de persones amb cràters de la Lluna anomenats en el seu honor · Veure més »

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Nou!!: Estrabó і Lluita · Veure més »

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Nou!!: Estrabó і Locres Epizefiris · Veure més »

Locris

Els locris (Locrenses) eren un antic poble de Grècia suposadament descendents dels lèleges, com creu Aristòtil.

Nou!!: Estrabó і Locris · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Estrabó і Loira · Veure més »

Lorima

Lorima (en llatí Loryma, en grec antic Λόρυμα) era una plaça fortificada de Cària, amb un port, propera al cap de Cinossema, a l'oest del Quersonès rodi, a unes 20 milles romanes (30 km) de l'illa de Rodes, segons diuen Esteve de Bizanci, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Lorima · Veure més »

Los Bañales

Los Bañales és un jaciment arqueològic romà situat en el terme municipal d'Uncastillo, al nord-oest de la província de Saragossa (Espanya), tot just a 15 quilòmetres de la pròpia Uncastillo i a tan sols 95 quilòmetres de Saragossa.

Nou!!: Estrabó і Los Bañales · Veure més »

Lotòfags

Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Nou!!: Estrabó і Lotòfags · Veure més »

Luís de Camões

Luís Vaz de Camões (Lisboa, desembre de 1524 - Ib., 10 de juny de 1580) va ser un escriptor i poeta portuguès, habitualment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa.

Nou!!: Estrabó і Luís de Camões · Veure més »

Lucans

Els lucans van ser un poble d'ètnia sabèl·lica, que va viure al sud d'Itàlia al segle V aC i després es van expandir cap a la Pulla i Bruttium.

Nou!!: Estrabó і Lucans · Veure més »

Lucània

Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.

Nou!!: Estrabó і Lucània · Veure més »

Lucèria

Lucèria (Luceria) va ser una antiga ciutat de la Pulla a l'interior, a uns 18 km d'Arpi i 15 de Aecae (Troia).

Nou!!: Estrabó і Lucèria · Veure més »

Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del que va ser cònsol de la República Romana l'any 86 aC.

Nou!!: Estrabó і Luci Valeri Flac (cònsol 86 aC) · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Estrabó і Lugdúnum · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: Estrabó і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Lugis

Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.

Nou!!: Estrabó і Lugis · Veure més »

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Nou!!: Estrabó і Luna (Etrúria) · Veure més »

Luni (Itàlia)

Luni Luni és una població abandonada i és el nom d'una frazione de la comune (municipi) d'Ortonovo a la província de La Spezia, situada a la part més oriental de la regió de Ligúria d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Luni (Itàlia) · Veure més »

Lusitans

Els lusitans (llatí: Lusitani, grec Λυσιτανοί o Λουσιτανοί) foren un poble de l'oest de la península Ibèrica i després el gentilici per extensió dels habitants de la província romana de Lusitània.

Nou!!: Estrabó і Lusitans · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Estrabó і Lusitània · Veure més »

Lusons

Els lusons (en llatí Lusones, en grec antic Λούσωνες) formaven la més petita de les tribus en les que eren dividits els celtibers.

Nou!!: Estrabó і Lusons · Veure més »

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Nou!!: Estrabó і Lutècia · Veure més »

Luxor

Luxor és una ciutat d'Egipte enclavada a la governació de Qena, governada amb estatut autònom especial, situada a l'est del Nil, amb més de 415.000 habitants.

Nou!!: Estrabó і Luxor · Veure més »

Ma (deessa)

Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Ma (deessa) · Veure més »

Ma'in

Ma'in fou un regne del Iemen, els habitants del qual són esmentats generalment com a mineus (del grec minaioi, nom que els va donar Erastòtenes al el qual els esmenta junt amb els himiarites, els sabeus i els qatabans).

Nou!!: Estrabó і Ma'in · Veure més »

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Nou!!: Estrabó і Maarat an-Numan · Veure més »

Macina (Etòlia)

Macina o Macínia (Segons Plutarc o Μακυνία||Macyna o Macynia) era una ciutat d'Etòlia a la costa, al peu del mont Tafiassos.

Nou!!: Estrabó і Macina (Etòlia) · Veure més »

Maciste

Maciste (Macistus) és un dels personatges de ficció recurrents més antics del cinema, creats per Gabriele d'Annunzio i Giovanni Pastrone.

Nou!!: Estrabó і Maciste · Veure més »

Macistos

Macistos (Μάκιστος o Μάκιστον, en Macistus o Macistum; gentilici Μακίστιος, en català macisti) era una ciutat del nord de Trifília, a l'Èlida.

Nou!!: Estrabó і Macistos · Veure més »

Macrocèfals

Macrocèfals (Macrocephali, Μακροκέφαλοι) que vol dir "Caps llargs" és el nom que es va donar a un poble del Caucas, que es donaven el nom de siginons (siginini) perquè tenien el costum d'estirar els seus caps tot el possible, per la qual cosa autors com Estrabó, Plini el Vell o Pomponi Mela els anomenen macrocèfals.

Nou!!: Estrabó і Macrocèfals · Veure més »

Macrons

Els macrons (en llatí macrones, en grec antic Μάκρωνες), eren una poderosa tribu de la part oriental del Pont a les muntanyes Moschoci.

Nou!!: Estrabó і Macrons · Veure més »

Maedi

Els maedi (en grec antic Μαιδοί o Μαῖδοι) eren un poble poderós de l'oest de Tràcia, que vivia prop de les fonts de l'Axius (Vardar) i del Margus (Morava), i al sud de les estivacions del Scomius.

Nou!!: Estrabó і Maedi · Veure més »

Maenaca

Mènaca (Maenaca) és el nom d'una ciutat grega de la costa sud d'Hispània, a la Bètica, conegut per les referències d'Estrabó i els Iambes al Rei Nicomedes, que la consideren una colònia de Focea.

Nou!!: Estrabó і Maenaca · Veure més »

Magarsa

miniatura Magarsa o Magarsus o Megarsus (en grec antic Μάγαρσα, Μάγαρσος, Μέγαρσος) era una ciutat situada a l'est de Cilícia sobre un turó proper a la desembocadura del riu Piramos (Pyramus), segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Magarsa · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Estrabó і Magna Grècia · Veure més »

Magnèsia del Meandre

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.

Nou!!: Estrabó і Magnèsia del Meandre · Veure més »

Magnòpolis

Magnòpolis (en llatí Magnopolis, en grec antic Μαγνόπολις) era una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.

Nou!!: Estrabó і Magnòpolis · Veure més »

Magra

El Magra és un riu del nord d'Itàlia, de 62 km de longitud, que discorre pels municipis de Pontremoli, Filattiera, Villafranca in Lunigiana i Aulla a la província de Massa-Carrara (Toscana); i per Sant Stefano di Magra, Vezzano Ligure, Arcola, Sarzana i Ameglia, a la província de La Spezia (Ligúria), a la mar Tirrena.

Nou!!: Estrabó і Magra · Veure més »

Mal·los

Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Mal·los · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Estrabó і Mallorca · Veure més »

Mamers

Mamers (en llatí Māmers i també Māmertos) va ser el nom osc del déu Mart.

Nou!!: Estrabó і Mamers · Veure més »

Mamertium

Mamertium (en grec antic Μαμέρτιον) era una ciutat de l'interior de la península de Bruttium.

Nou!!: Estrabó і Mamertium · Veure més »

Mangalia

Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.

Nou!!: Estrabó і Mangalia · Veure més »

Mapamundi

''Mapamundi de Hereford'', 1300 (aprox.) Un mapamundi o planisferi és una representació cartogràfica (mapa) de tota la superfície de la Terra.

Nou!!: Estrabó і Mapamundi · Veure més »

Mar Balear

La mar Balear és una àrea de la mar Mediterrània Occidental situada al voltant de les illes Balears.

Nou!!: Estrabó і Mar Balear · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Estrabó і Mar Càspia · Veure més »

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Nou!!: Estrabó і Mar d'Azov · Veure més »

Mar de Mirtos

La mar de Mirtos (en grec Μυρτώο Πέλαγος, Mirtoo Pélagos) és la part de la mar Egea que banya la costa sud de la península de l'Àtica i la part oriental del Peloponès, amb les regions de Coríntia, Argòlida, Arcàdia i Lacònia.

Nou!!: Estrabó і Mar de Mirtos · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Estrabó і Mar Negra · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: Estrabó і Mar Roja · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Estrabó і Maragha · Veure més »

Maratesi

Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.

Nou!!: Estrabó і Maratesi · Veure més »

Marc Juli Coti

Marc Juli Coti (Marcus Julius Cottius), conegut simplement com a Coti, era fill de Donnus i rei de diverses tribus celto-lígurs dels Alps.

Nou!!: Estrabó і Marc Juli Coti · Veure més »

Marc Tici el Jove

Marc Tici o Marc Titi (en llatí Marcus Titius) va ser un polític romà, cònsol sufecte l'any 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República Romana.

Nou!!: Estrabó і Marc Tici el Jove · Veure més »

Marcià d'Heraclea

Marcià d'Heraclea (en llatí Marcianus Heracleensis, en grec antic Μαρκιανός Ἡρακλεώτης) fou un geògraf grec que va viure després de Claudi Ptolemeu, a qui cita sovint, i abans d'Esteve de Bizanci, que es refereix a ell, però de dates exactes desconegudes encara que probablement al començament del.

Nou!!: Estrabó і Marcià d'Heraclea · Veure més »

Marcina

Marcina (en Μαρκῖνα) va ser una ciutat de Campània al districte dels picentins, a la part nord del golf de Posidònia, entre es illes de les Sirenes (Sirenusae Insulae) i la desembocadura del riu Silarus.

Nou!!: Estrabó і Marcina · Veure més »

Marcomans

Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: Estrabó і Marcomans · Veure més »

Mareotis

Mareotis o Mareia (en grec antic Μαρεῶτις o Μαρεία λίμνη) era un llac situat a la part nord del delta del Nil, modern Birket-el-Mariut, paral·lel a la mar Mediterrània de la que estava separada per una estreta llengua de terra arenosa.

Nou!!: Estrabó і Mareotis · Veure més »

Margana

Margana o Margales (presenta força variants: Μάργανα, Μαργανεῖς, Μαργάλαι i Μάργαια) era una ciutat de la Pisàtida, a l'Èlida, al districte d'Amfidòlia.

Nou!!: Estrabó і Margana · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Nou!!: Estrabó і Mariandins · Veure més »

Marib

Antiga Marib Marib —en àrab مأرب, Maʾrib—, l'antiga Mariaba —en grec Μαρίαβα—, és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.

Nou!!: Estrabó і Marib · Veure més »

Marobod

Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.

Nou!!: Estrabó і Marobod · Veure més »

Marobudum

Marobudum (Marobudum) va ser una ciutat dels marcomans a Bohèmia, que sens dubte era la residència reial de l rei Marobod segons diu Tàcit.

Nou!!: Estrabó і Marobudum · Veure més »

Marruvium

Marruvium o Marrubium (Μαρούϊον) va ser la capital dels marsis, a la riba del Lacus Fucinus i a uns 20 km d'Alba Fucensis.

Nou!!: Estrabó і Marruvium · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Estrabó і Marsella · Veure més »

Marsiabes

Marsiabes (en llatí Marsyabae, en grec antic Μαρσυαβαί) va ser una ciutat dels ramanites (rhamanitae) de l'Aràbia Feliç, un lloc mencionat per Estrabó com el punt més llunyà al qual va arribar l'expedició del prefecte Eli Gal (Aelius Gallus) que la va assetjar, però es va haver de retirar al cap de sis dies per manca d'aigua.

Nou!!: Estrabó і Marsiabes · Veure més »

Masada

Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.

Nou!!: Estrabó і Masada · Veure més »

Massabatene

Massabatene; Μεσσαβατική) fou un districte de Pèrsia, al centre de Susiana, entre les muntanyes Cambalidus (una branca del sud de les muntanyes dels Zagros) fins al país dels cosseis. Estrabó esmenta la ciutat de Massabatice com una eparquia de Elimais. Ptolemeu esmenta els seus habitants com messabates (messabatae) als habitants de Paretacene (Paraetacene) un districte de Persis a la vora de Mèdia. Categoria:Imperi Aquemènida.

Nou!!: Estrabó і Massabatene · Veure més »

Massaua

Massawa al segle XIX Exemple d'arquitectura otomana a la vella Massawa Massawa, antigament Mitsiwa i Batsiʿ (gueez eritreu reformat:, abans) o Badi és un port de la costa de la mar Roja, a Eritrea.

Nou!!: Estrabó і Massaua · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Estrabó і Massàgetes · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Estrabó і Massàlia · Veure més »

Massesils

Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.

Nou!!: Estrabó і Massesils · Veure més »

Mastaura

Mastaura (en llatí Mastaura, en grec antic Μάσταυρα) era una ciutat de Cària, al peu del puig Messogis, a la vora del riu Crisaoras, entre Tralles i Tripolis, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Mastaura · Veure més »

Matiana

Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.

Nou!!: Estrabó і Matiana · Veure més »

Matrillinatge

Matrillinatge és un sistema de llinatge en el qual l'adscripció de l'individu es realitza per via materna, per la qual cosa els ancestres familiars principals són parents de la mare.

Nou!!: Estrabó і Matrillinatge · Veure més »

Maures

Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.

Nou!!: Estrabó і Maures · Veure més »

Maysan

Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).

Nou!!: Estrabó і Maysan · Veure més »

Mazeis

Els mazeis (en llatí: Mazaei, en grec antic Μαζαῖοι, "Mazaioi") eren una tribu de Pannònia, que ocupaven la part sud del territori, a la frontera amb Dalmàcia, i per això Dió Cassi els anomena dàlmates.

Nou!!: Estrabó і Mazeis · Veure més »

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Nou!!: Estrabó і Mègara · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Nou!!: Estrabó і Mèsia · Veure més »

Mírsinos

Mírsinos (en grec antic Μύρσινος) era una ciutat de l'Èlida que menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, com una de les ciutats dels epeus.

Nou!!: Estrabó і Mírsinos · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Estrabó і Mísia (regió) · Veure més »

Mísia Major

Mísia Major (en llatí Mysia Major, en grec antic Μυσία η μεγάλη) era un dels districtes que formaven la regió de Mísia, que formava la part sud a l'interior del país, i una part de la costa entre Troade i Aeolis (Eòlia) fins a la badia d'Adramitium.

Nou!!: Estrabó і Mísia Major · Veure més »

Mòmies dels pantans

- Les mòmies dels pantans, també conegudes com a cossos dels pantans o mòmies de les torberes, són cadàvers humans momificats naturalment en la torba de les torberes, i datats entre el 8000 aC i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Estrabó і Mòmies dels pantans · Veure més »

Medeó

Medeó (Μεδεών) fou una antiga ciutat de Beòcia que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea, els de Medeó...». ''Ilíada'', II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Estrabó і Medeó · Veure més »

Medeon de Fòcida

Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de Fòcida al golf de Crissa, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Medeon de Fòcida · Veure més »

Medi de Larisa

Medi (Medius), fill de Oxítemis, fou un militar tessali nadiu de Larisa i amic d'Alexandre el Gran, a qui acompanyava a l'expedició a l'Indus comandant una trirrem; però, a part d'aquesta menció, no se sap res més de les seves actuacions militars.

Nou!!: Estrabó і Medi de Larisa · Veure més »

Mediolanum Santonum

Amfiteatre Mediolanum Santonum era la ciutat principal dels sàntons (santones o santoni), actualment Saintes.

Nou!!: Estrabó і Mediolanum Santonum · Veure més »

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Nou!!: Estrabó і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Veure més »

Medma

Medma o Mesma (en grec antic Μέδμη o Μέδμα o Μέσμα) era una ciutat grega del sud d'Itàlia o Magna Grècia, a la península de Bruttium, entre Hipponion i la desembocadura del Metaure.

Nou!!: Estrabó і Medma · Veure més »

Medul·les

Els medul·les (en llatí Medulli, en grec antic Μεδούαλλοι) van ser un poble gal alpí esmentat a una inscripció a un arc a Susa (Torí) i al Trofeu dels Alps.

Nou!!: Estrabó і Medul·les · Veure més »

Megalòpolis

Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.

Nou!!: Estrabó і Megalòpolis · Veure més »

Megàstenes

Megàstenes (Μεγασθένης, Megasthénes) fou un escriptor grec que va viure entre el 350 i el 290 a C. Va viatjar a l'Índia com a ambaixador de Seleuc I Nicàtor i la descripció que en va fer d'aquell país, titulada Índiques, va servir de referència als escriptors posteriors.

Nou!!: Estrabó і Megàstenes · Veure més »

Melània

Melània (en llatí Melania, en grec antic Μελανία) era una ciutat de la costa de Cilícia una mica a l'oest de Celenderis segons diu Estrabó, potser al lloc de la moderna Kizliman.

Nou!!: Estrabó і Melània · Veure més »

Mel·lària dels bàstuls

Mel·lària (en Mellaria, en Μελλαρία) va ser una ciutat dels bàstuls a Hispània, província de Bètica, entre Calpe i Belon, segons lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Estrabó і Mel·lària dels bàstuls · Veure més »

Meldes

Els meldes (en llatí Meldi, en grec antic Μέλδαι) eren un poble de la Gàl·lia Cèltica o Lugdunense, que tenia per capital Iatinum.

Nou!!: Estrabó і Meldes · Veure més »

Melibea

Melibea (en llatí Meliboea, en grec antic Μελίβοια) era una ciutat de Tessàlia al districte de Magnèsia, que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada i diu que era un dels llocs governats per Filoctetes.

Nou!!: Estrabó і Melibea · Veure més »

Melinòfags

Els melinòfags (en llatí Melinophagi, en grec antic Μελινοφάγοι) eren un poble de Tràcia a la costa de l'Euxí, prop de Salmidesos, del que parla Xenofont.

Nou!!: Estrabó і Melinòfags · Veure més »

Melitea

Melitea (en llatí Melitaea o Meliteia, en grec antic Μελιταία o Μελίτεια) era una antiga ciutat del districte de Ftiotis a Tessàlia, situada a 10 estadis de distància de la ciutat d'Hel·las i propera al riu Enipeu, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Melitea · Veure més »

Memfis

Memfis (مَنْف; ⲙⲉⲙϥⲓ; Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.

Nou!!: Estrabó і Memfis · Veure més »

Menandre I

Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.

Nou!!: Estrabó і Menandre I · Veure més »

Menesteu (fill de Pèteu)

Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.

Nou!!: Estrabó і Menesteu (fill de Pèteu) · Veure més »

Menip

Menip (Menippus) va ser un filòsof cínic originari de la ciutat de Gàdara, a Celesíria, que va viure el.

Nou!!: Estrabó і Menip · Veure més »

Meotes

Meotes (en grec antic Μαιῶται) era el nom genèric donat pels autors clàssics al poble que vivia a la regió de la mar d'Azov, que en època clàssica es deia Palus Maeotis.

Nou!!: Estrabó і Meotes · Veure més »

Meridià zero

Un meridià zero (o meridià origen) és un meridià que, en cartografia, serveix de referència de longitud, és a dir representa els 0° de longitud, en l'escala de longituds d'un cos celeste.

Nou!!: Estrabó і Meridià zero · Veure més »

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Nou!!: Estrabó і Mesèmbria · Veure més »

Messa (Grècia)

Messa (en grec antic Μέσση) era una de les nou ciutats de Lacònia que enumera Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i li dona l'epítet de πολυτρήρων ("politréron", abundant en coloms).

Nou!!: Estrabó і Messa (Grècia) · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.

Nou!!: Estrabó і Messènia · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Estrabó і Messina · Veure més »

Metana

Metana (en Μέθανα, Méthana) és una península del Peloponès (Grècia) situada al golf Sarònic, entre Egina i Trezè.

Nou!!: Estrabó і Metana · Veure més »

Metapont

Temple. Metapont (Metapontum de manera més generalitzada, o de vegades Metapontium) era una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent.

Nou!!: Estrabó і Metapont · Veure més »

Metaure

El Metaure (Metaurus) és un riu d'Itàlia a la regió de les Marques.

Nou!!: Estrabó і Metaure · Veure més »

Metaurum

Metaurum (en grec antic Μέταυρος) era una ciutat de la costa oest del Bruttium a la desembocadura del riu Metaurus.

Nou!!: Estrabó і Metaurum · Veure més »

Metaurus

Metaurus (en llatí Metaurus, en grec antic Μέταυρος) era un riu de Bruttium que desaiguava a la mar Tirrena i corria entre Medma i el promontori d'Escil·les.

Nou!!: Estrabó і Metaurus · Veure més »

Metimna

Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.

Nou!!: Estrabó і Metimna · Veure més »

Metone (Pièria)

Metone (en grec antic Μεθώνη) era una ciutat de la regió de Pièria de Tràcia a Macedònia, al golf Termaic, esmentada al Periple d'Escílax de Carianda.

Nou!!: Estrabó і Metone (Pièria) · Veure més »

Metròpolis de l'Hestieòtide

Metròpolis de l'Hestieòtide (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia, al districte d'Hestieòtide.

Nou!!: Estrabó і Metròpolis de l'Hestieòtide · Veure més »

Metròpolis de Lídia

Metròpolis de Lídia (en grec antic Μητρόπολις, també coneguda com a Metròpolis de Jònia) era una ciutat de Lídia, situada a la plana del riu Caïstre, prop de l'actual Torbalı, al camí entre Esmirna i Efes, a una distància de 120 estadis d'Efes i 180 d'Esmirna i segons Estrabó i Plini el Vell, les terres de vora la ciutat produïen un vi molt apreciat.

Nou!!: Estrabó і Metròpolis de Lídia · Veure més »

Metrodor d'Escepsis

Metrodor d'Escepsis (Metrodorus) fou un filòsof i polític natural d'Escepsis, contemporani i amic de Demetri d'Escepsis.

Nou!!: Estrabó і Metrodor d'Escepsis · Veure més »

Mevània

Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.

Nou!!: Estrabó і Mevània · Veure més »

Miño

El Miño (o Minho en portuguès) és un riu del nord-oest de la península Ibèrica que circula per l'interior de Galícia i en els seus darrers quilòmetres fa de frontera entre Espanya i Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Estrabó і Miño · Veure més »

Miünt

Miünt (Myus) fou una ciutat de Jònia situada al sud del riu Meandre, a una distància de 30 estadis de la seva desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Miünt · Veure més »

Midaeium

Midaeium o Midaium (en grec antic Μιδάειον) era una ciutat del nord-est de Frígia a la vora del riu Batis, al camí entre Dorilèon i Pessinus.

Nou!!: Estrabó і Midaeium · Veure més »

Midea

Midea o Mídea (en Μίδεια o Μιδέα) fou una població de l'antiga Grècia situada a l'Argòlida.

Nou!!: Estrabó і Midea · Veure més »

Mides III

Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.

Nou!!: Estrabó і Mides III · Veure més »

Migdònia de Mesopotàmia

Migdònia de Mesopotàmia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte de la part nord-est de Mesopotàmia, a la regió després anomenada Sindjar, que s'estenia per la vora de Zeugma, al sud-est de la Commagena i a l'oest de l'Adiabene.

Nou!!: Estrabó і Migdònia de Mesopotàmia · Veure més »

Migdons

Els migdons (en llatí Mygdones, en grec antic Μύγδονες) eren un poble de Bitínia, a la vora del riu Odrisses a la costa de la Propòntida, estenent-se cap a Mísia a la regió del llac Dascilitis.

Nou!!: Estrabó і Migdons · Veure més »

Milíada

Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.

Nou!!: Estrabó і Milíada · Veure més »

Miles (Sicília)

Mapa d'algunes ciutats de l'antiga Sicíia. Miles era situada al nord-est de l'illa. Miles (en llatí Mylae, en grec antic Μυλαί) moderna Milazzo, va ser una ciutat de la costa nord de Sicília a uns 50 km del cap Pelorus i a uns 30 de Tindaris.

Nou!!: Estrabó і Miles (Sicília) · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Estrabó і Milet · Veure més »

Milet de Creta

Milet (en grec antic Μίλητος) era una ciutat de l'illa de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Milet de Creta · Veure més »

Mindos

Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.

Nou!!: Estrabó і Mindos · Veure més »

Mira (ciutat)

rupestres de Mira Mira (en grec antic: τά Μύρα, en plural) és una antiga ciutat de Lícia, situada a 1,5 km al nord de l'actual ciutat de Demre, a la província d'Antalya (Turquia).

Nou!!: Estrabó і Mira (ciutat) · Veure més »

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Nou!!: Estrabó і Mirina · Veure més »

Mirsil

Mirsil (Myrsilus) fou un historiador grec nadiu de Lesbos d'època desconeguda.

Nou!!: Estrabó і Mirsil · Veure més »

Miscel

Miscel (en llatí Myscellus, en grec antic Μύσκελλος o Μύσκελος) fou un colonitzador grec natural de Ripes (una de les dotze divisions de l'Acaia), del que Ovidi diu que era un heràclida i fill d'un argiu de nom Alemon.

Nou!!: Estrabó і Miscel · Veure més »

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Misenum · Veure més »

Misi

El misi és una de les llengües indoeuropees, parlada a l'antiga Mísia a la costa sud del mar de Màrmara, a l'actual Turquia.

Nou!!: Estrabó і Misi · Veure més »

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Misis · Veure més »

Misomacedons

Misomacedons (Mysomacedones, Μυσομακέδονες) era una ciutat hel·lenística a Anatòlia.

Nou!!: Estrabó і Misomacedons · Veure més »

Misratah

Misratah, també anomenada Misrata o Misurata (en el dialecte libi local, Məṣrāta), és una ciutat i xabiyya (màxim nivell de divisió administrativa) al nord-oest de Líbia, a 210 km a l'est de Trípoli, a la costa mediterrània prop del cap de Misratah.

Nou!!: Estrabó і Misratah · Veure més »

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Nou!!: Estrabó і Mite dels orígens troians · Veure més »

Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.

Nou!!: Estrabó і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics · Veure més »

Mitologia basca

Arbre genealògic de la mitologia basca La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians dels bascos.

Nou!!: Estrabó і Mitologia basca · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Estrabó і Mitologia grega · Veure més »

Mitridates de Pèrgam

Mitridates de Pèrgam (Μιθριδάτης) va ser rei del Bòsfor al.

Nou!!: Estrabó і Mitridates de Pèrgam · Veure més »

Mitridates II

Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.

Nou!!: Estrabó і Mitridates II · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Estrabó і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Mitridation

Mitridation (en grec antic Μιθριδάτιον) era una fortalesa dels trocmes, una tribu celta, situada a la frontera entre Galàcia i el Pont.

Nou!!: Estrabó і Mitridation · Veure més »

Moc de Sidó

Mocos o Moc (Mochus) fou un escriptor fenici nadiu de Sidó, d'existència semillegendària i autor d'una obra sobre la història de Fenícia, treball que fou esmentat per Ateneu, que l'anomena Mosc (Μοσχός), mentre que la Suïda l'anomene Ocos (Ὠχός).

Nou!!: Estrabó і Moc de Sidó · Veure més »

Modra

Modra (en llatí Modra, en grec antic Μόδρα) era una petita ciutat que segons Estrabó estava situada a la Frígia Epicteta a les fonts del riu Gallus a la frontera amb Bitínia.

Nou!!: Estrabó і Modra · Veure més »

Molí fariner

Molí fariner Allied Mills a la riba del Canal de Manchester Molí fariner, molí farinera, molí de farina o molí de cereals, es pot referir tant a l'edifici on el gra és molt com al mecanisme de la molta.

Nou!!: Estrabó і Molí fariner · Veure més »

Molícrion

Molícrion o Molicrea (en grec antic Μολύκρειον, Μολύκρεια) era una ciutat d'Etòlia situada prop de la costa i a poca distància del cap Antirrhium (Ῥίον τὸ Μολυκρικόν), segons Tucídides.

Nou!!: Estrabó і Molícrion · Veure més »

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Estrabó і Monestir d'Arkadi · Veure més »

Monforte de Lemos

Monforte de Lemos és un municipi situat al sud de la província de Lugo, a Galícia.

Nou!!: Estrabó і Monforte de Lemos · Veure més »

Mont Cadme

El Mont Cadme (Κάδμος), anomenada actualment Babadağ en turc, és una muntanya de Turquia, a la província de Denizli, a tocar de la província d'Aydın.

Nou!!: Estrabó і Mont Cadme · Veure més »

Mopsos (fill d'Àmpix)

Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris i net de Pèlias.

Nou!!: Estrabó і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »

Morgantina

Morgantina (Morgantia, Murgantia o Morgantium) va ser una ciutat de Sicília a l'interior de l'illa al sud-oest de Catana.

Nou!!: Estrabó і Morgantina · Veure més »

Morgetes

Morgetes (en grec antic Μόργητες) eren un antic poble del sud d'Itàlia, que ja no existia en temps històrics però del que parlen diversos escriptors antics, que deien que van ser els primers habitants d'aquella part de la península Itàlica, i els posen en relació amb els enotris, els itàlics i els sículs.

Nou!!: Estrabó і Morgetes · Veure més »

Morimene

Morimene (en grec antic Μοριμενή) va ser un districte del nord-oest de Capadòcia, als dos costats del riu Halis, que segons Estrabó i Plini el Vell era considerat només terra de pastura, on no hi havia arbres fruiters i abundava en ases salvatges.

Nou!!: Estrabó і Morimene · Veure més »

Moscs

Els moscs (en llatí moschi, en grec antic Μόσχοι) eren un poble de Còlquida veïns dels tiberens, mosinecs, macrons i mardes (o amardis), que van formar part de la satrapia XIX de l'Imperi Persa, que s'estenia per la banda sud-est del Pont Euxí fins a les muntanyes armènies.

Nou!!: Estrabó і Moscs · Veure més »

Mosinecs

Els mosinecs (en llatí mosynoeci, mossynoeci, mosyni o mossyni, en grec antic Μοσύνοικοι, Μοσσύνοικοι, μοσσυνοί, Μοσσυνοί), també anomenats moxinecs, eren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida, sotmesos per Artaxes I d'Armènia cap a la meitat del.

Nou!!: Estrabó і Mosinecs · Veure més »

Motor

Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de transformar energia en treball.

Nou!!: Estrabó і Motor · Veure més »

Muluia

El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.

Nou!!: Estrabó і Muluia · Veure més »

Munda (Bètica)

Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.

Nou!!: Estrabó і Munda (Bètica) · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Estrabó і Muntanyes de Nur · Veure més »

Muralla Serviana

Els límits de la muralla Serviana, i la ciutat de Roma a dins, en rosa fosc La muralla Serviana (en llatí Murus Servii Tullii, 'muralla de Servi Tul·li') era una barrera defensiva construïda al voltant de la ciutat de Roma al començament del.

Nou!!: Estrabó і Muralla Serviana · Veure més »

Musèon d'Alexandria

Pla d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Musèon El Musèon o Museu d'Alexandria (en, 'temple de les Muses', el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria) fou una institució fundada per Ptolemeu I Soter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Joan Tzetzes, malgrat que no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació del Musèon: situada al districte reial d'Alexandria, a l'Egipte ptolemaic.

Nou!!: Estrabó і Musèon d'Alexandria · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Estrabó і Museu · Veure més »

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Nou!!: Estrabó і Museu (mitologia) · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.

Nou!!: Estrabó і Muskhi · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Estrabó і Nabateus · Veure més »

Namnetes

Els namnetes (llatí Namnetes o Nanetes) eren un poble gal que vivia al nord del Liger (Loira) fins a la mar; el riu els separava dels píctons o pictaus (pictones o pictavi).

Nou!!: Estrabó і Namnetes · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Estrabó і Narbo Martius · Veure més »

Narix

Nàrix (en llatí Narycus o Naryx o Narycium; en grec antic Νάρυκος o Νάρυξ) era una ciutat de la Lòcrida Opúncia que tenia la fama de ser el lloc de naixement d'Àiax el Petit, fill d'Oileu, rei de la Lòcrida, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Narix · Veure més »

Nasamons

Els Nasamons (Nasamones) van ser un poble amazic del nord d'Àfrica que apareix a les fonts al llarg de tota l'antiguitat clàssica com a habitants de les terres de l'interior de la Cirenaica i dels Sirtes, com també a l'entorn d'Augila.

Nou!!: Estrabó і Nasamons · Veure més »

Nauportus

Nauportus (Ναύπορτον) va ser una antiga ciutat romana a la Pannònia Superior, situada a la via que anava d'Aquileia a Emona.

Nou!!: Estrabó і Nauportus · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Estrabó і Nàpols · Veure més »

Nàucratis

Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.

Nou!!: Estrabó і Nàucratis · Veure més »

Nèlia

Nèlia (en grec antic Νηλία) era una ciutat de Magnèsia, a Tessàlia que estava situada entre Demètries i Iolkos.

Nou!!: Estrabó і Nèlia · Veure més »

Nèmea

Nèmea o Nemea(en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.

Nou!!: Estrabó і Nèmea · Veure més »

Nèstor de Laranda

Nèstor de Laranda (en Nestor) fou un poeta èpic grec suposadament nascut a Laranda a Lícia, segons la Suïda, mentre que Estrabó diu Laranda de Licaònia.

Nou!!: Estrabó і Nèstor de Laranda · Veure més »

Nícies de Cos (tirà)

Nícies de Cos (Nicias) fou un polític nadiu de l'illa de Cos, que en algun moment del es va apoderar per un curt temps de la tirania sobre l'illa.

Nou!!: Estrabó і Nícies de Cos (tirà) · Veure més »

Neantes

Neantes (en llatí Neantes, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Cízic, a la Propòntida, que vivia a la meitat del.

Nou!!: Estrabó і Neantes · Veure més »

Neàpolis d'Escítia

Neàpolis (en Νεάπολις) fou una antiga fortalesa del Quersonès Tàuric i capital del regne d'Escítia Menor, que fou un regne dels escites establert a la Tàurida (Crimea).

Nou!!: Estrabó і Neàpolis d'Escítia · Veure més »

Neàpolis de Jònia

Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Jònia al sud d'Efes, en el camí entre Anaea i Maratesi.

Nou!!: Estrabó і Neàpolis de Jònia · Veure més »

Neda (riu)

Neda (en grec antic Νέδα) era un riu del Peloponès.

Nou!!: Estrabó і Neda (riu) · Veure més »

Nemeton

Il·lustració del 1815 que representa un druida al seu nemeton Un nemèton era un espai sagrat de l'antiga religió cèltica, el druïdisme.

Nou!!: Estrabó і Nemeton · Veure més »

Nesea (Hircània)

Nesea (grec Nessea o Nissea) fou un districte esmentat per Estrabó en un lloc, com un territori regat per l'Ocus que era part d'Hircània; i en un altre, com a territori separat entre Hircània, Ariana i Pàrtia, equivalent al Gran Khorasan.

Nou!!: Estrabó і Nesea (Hircània) · Veure més »

Nestos

El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.

Nou!!: Estrabó і Nestos · Veure més »

Neto

El Neto és un riu d'Itàlia a la Calàbria, el segon més important de la regió.

Nou!!: Estrabó і Neto · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: Estrabó і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nicòpolis del Pont

Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.

Nou!!: Estrabó і Nicòpolis del Pont · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Estrabó і Nicea · Veure més »

Nicea (filla d'Antípatre)

Nicea (Nicaea) fou filla d'Antípatre.

Nou!!: Estrabó і Nicea (filla d'Antípatre) · Veure més »

Nicea de Lòcrida

Nicea (en grec antic Νίκαια) era una fortalesa de la Lòcrida Epicnèmida, propera a la costa i al pas de les Termòpiles.

Nou!!: Estrabó і Nicea de Lòcrida · Veure més »

Niciòbroges

Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).

Nou!!: Estrabó і Niciòbroges · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Estrabó і Nicomèdia · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Estrabó і Nisa · Veure més »

Nocera Umbra

Nocera Umbra és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 15 km al nord de Foligno, a una altitud de 520 msnm.

Nou!!: Estrabó і Nocera Umbra · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Estrabó і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Nora (Capadòcia)

Nora (en grec antic τὰ Νῶρα) era una fortalesa inexpugnable situada a Capadòcia, a la regió de Tianitis, prop de Castabala.

Nou!!: Estrabó і Nora (Capadòcia) · Veure més »

Norba

Norba (Norba Νῶρβα) va ser una ciutat dels llatins, situada al sud de Cora, a mig camí entre Cora i Sètia.

Nou!!: Estrabó і Norba · Veure més »

Novorossisk

Novorossisk (en rus: Новороссийск; en adigué: Цӏэмэз') és una ciutat del sud de Rússia al territori de Krasnodar.

Nou!!: Estrabó і Novorossisk · Veure més »

Nucèria Alfaterna

Situació de Nucèria Alfaterna en un mapa antic (''Taula de Peutinger'') Nucèria Alfaterna o Nucèria de Campània fou una ciutat de Campània a uns 25 km al sud-est de Nola, a la vora el riu Sarnus i a 15 km de la seva desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Nucèria Alfaterna · Veure més »

Nucèria d'Úmbria

Nucèria (Nuceria) va ser una ciutat d'Úmbria a la via Flamínia entre Forum Flaminii (a 18 km) i el pas dels Apenins.

Nou!!: Estrabó і Nucèria d'Úmbria · Veure més »

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Nou!!: Estrabó і Numància (Hispània) · Veure més »

Nuria Sureda Carrión

Nuria Sureda Carrión (Palma, 13 de gener de 1926 - ?, 4 de juliol de 1998) va ser una historiadora mallorquina, especialitzada en Tartessos a través de les fonts greco-llatines i epigràfiques.

Nou!!: Estrabó і Nuria Sureda Carrión · Veure més »

Oasis d'Egipte

Els oasis d'Egipte són cèlebres des de l'antiguitat, i van ser administrats amb la mateixa atenció que les altres regions durant l'època de l'antic Egipte.

Nou!!: Estrabó і Oasis d'Egipte · Veure més »

Obodes II

Obodes II (o) va ser un rei àrab dels nabateus a l'Aràbia Pètria.

Nou!!: Estrabó і Obodes II · Veure més »

Obodes III

Obodes III o Obedes III (o) fou un rei dels nabateus, successor de Màlic II vers el 28 aC.

Nou!!: Estrabó і Obodes III · Veure més »

Ocàlea

Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea,...». ''Ilíada'', II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Estrabó і Ocàlea · Veure més »

Ocelum

Ocelum (en grec antic Ὤκελον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, que menciona Juli Cèsar i diu que era l'última ciutat d'aquesta província ("citerioris provinciae extremum"), i allà va haver de lluitar amb tribus gal·les independents, els els ceutrons, graiòcels i caturiges que ocupaven els passos dels Alps.

Nou!!: Estrabó і Ocelum · Veure més »

Ocriculum

Ocriculum (Ὄκρικλοι o també Ὀκρίκολον) va ser una ciutat de l'Úmbria a la via Flamínia, prop de la riba esquerra del Tíber, al costat de l'actual Otricoli i a uns 40 km de Roma.

Nou!!: Estrabó і Ocriculum · Veure més »

Ofanto

LOfanto és un riu del sud d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Ofanto · Veure més »

Ofiògenes

Els ofiògenes (Ὀφιογενεῖς) van ser una família grega originària de Pàrion, a Mísia, per bé que Plini els situa a l'illa de Xipre.

Nou!!: Estrabó і Ofiògenes · Veure més »

Ogígia

Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Estrabó і Ogígia · Veure més »

Oiaso

Oiaso (en Oeaso, en Οἰασών) va ser una antiga ciutat dels vascons, que és l'actual Oiartzun.

Nou!!: Estrabó і Oiaso · Veure més »

Okelis

Okelis fou un port de la costa de la mar Roja, proper a l'estret de Bab al-Mandeb, que es creu que correspon al modern Shaykh Said prop del Khawr Ghurayra.

Nou!!: Estrabó і Okelis · Veure més »

Olbasa

Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.

Nou!!: Estrabó і Olbasa · Veure més »

Olimp (Cilícia)

Olimp fou una muntanya de Cilícia esmentada per Estrabó (XIV, pàg. 671) de situació incerta (fins i tot podria correspondre a la mateixa muntanya Olimp de Lícia).

Nou!!: Estrabó і Olimp (Cilícia) · Veure més »

Olimp (Mísia)

Olimp (en grec antic Ὄλυμπος) era el nom d'unes muntanyes de Mísia que s'estenien fins al riu Sangari i separaven Frígia de Bitínia.

Nou!!: Estrabó і Olimp (Mísia) · Veure més »

Olimp (Xipre)

LOlimp (en grec Όλυμπος, Ólimpos) és el pic culminant de la serralada del Tróodos, a Xipre.

Nou!!: Estrabó і Olimp (Xipre) · Veure més »

Olizó

Olizó (en grec antic Ὀλιζών) era una antiga ciutat i polis de Magnèsia, a Tessàlia.

Nou!!: Estrabó і Olizó · Veure més »

Oloòsson

Oloòsson (en grec antic Ὀλοοσσών) era una ciutat de Perrèbia, a Tessàlia, que menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Oloòsson · Veure més »

Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». ''Ilíada'', II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg.

Nou!!: Estrabó і Onquestos (Beòcia) · Veure més »

Opunt (Lòcrida)

Opunt (Opoûs; en la forma no contreta, Ὀπόεις, Opóeis) era una ciutat de la Lòcrida Opúncia, capital dels locris opuntis.

Nou!!: Estrabó і Opunt (Lòcrida) · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Estrabó і Or · Veure més »

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Nou!!: Estrabó і Oracle d'Amfiarau · Veure més »

Oracle d'Amon

Loracle d'Ammon a l'oasi de Siwa a Líbia, al nord-oest d'Egipte, fou un oracle del déu Ammó (grec Zeus-Amon) fundat per gent procedent de Tebes (Egipte).

Nou!!: Estrabó і Oracle d'Amon · Veure més »

Oracle d'Olímpia

Loracle d'Olímpia era un oracle dedicat a Zeus, el més important dels déus Olímpics, a la ciutat d'Olímpia a l'Èlide.

Nou!!: Estrabó і Oracle d'Olímpia · Veure més »

Oracle de Dodona

Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.

Nou!!: Estrabó і Oracle de Dodona · Veure més »

Oracle del turó de Ptòon

L'oracle del turó de Ptòon era un oracle situat a la vora de la ciutat d'Acrefias, en territori de Tebes.

Nou!!: Estrabó і Oracle del turó de Ptòon · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Estrabó і Orèades · Veure més »

Oròbies

Oròbies (en Orobiae, en Ὀρόβιαι) era una ciutat de la costa occidental d'Eubea, situada prop d'Eges, davant per davant de la Lòcrida Opúncia.

Nou!!: Estrabó і Oròbies · Veure més »

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Nou!!: Estrabó і Orcomen (Arcàdia) · Veure més »

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Estrabó і Orcomen (Beòcia) · Veure més »

Orestis

El Pindos Orestis o Orèstias (en llatí Orestis, en grec antic Ὀρεστίς o Ὀρεστίας) era el nom d'un districte de Macedònia habitat pels orestes.

Nou!!: Estrabó і Orestis · Veure més »

Oretans

Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).

Nou!!: Estrabó і Oretans · Veure més »

Oricum

Òricum o Òricos (Oricum) era una ciutat i un port d'Il·líria, no lluny d'Apol·lònia, situada a la desembocadura del riu Aous.

Nou!!: Estrabó і Oricum · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Estrabó і Origen dels bascos · Veure més »

Origen dels etruscs

Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.

Nou!!: Estrabó і Origen dels etruscs · Veure més »

Oritània

Oritània, el país dels oritans (oritani) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia de Gedròsia.

Nou!!: Estrabó і Oritània · Veure més »

Orites

Orites (grec oreitai, llatí Oritae) foren un poble de la costa de Gedròsia que va trobar Alexandre el Gran al seu retorn des de l'Índia cap a Pèrsia el 326 aC.

Nou!!: Estrabó і Orites · Veure més »

Ormènion

Ormènion (en llatí Ormenium, en grec antic Ὀρμένιον) era una ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, juntament amb la Font Hiperea i Astèrion, i diu que pertanyien a Eurípil.

Nou!!: Estrabó і Ormènion · Veure més »

Orontes

El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.

Nou!!: Estrabó і Orontes · Veure més »

Orontes IV

Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.

Nou!!: Estrabó і Orontes IV · Veure més »

Oropos

Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία).

Nou!!: Estrabó і Oropos · Veure més »

Ortòsia

Ortòsia (en llatí Orthosia, en grec antic Ὀρθωσία) era una ciutat de Síria a l'antic territori de Fenícia, que esmenten Estrabó i Claudi Ptolemeu, propera al riu Eleutheros, entre Simira i Trípoli.

Nou!!: Estrabó і Ortòsia · Veure més »

Orte (Grècia)

Orte (en grec antic Ὄρθη) era una antiga ciutat de Perrèbia a Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on formava part dels territoris governats per Polipetes.

Nou!!: Estrabó і Orte (Grècia) · Veure més »

Ortona dels frentans

Ortona va ser una ciutat important dels frentans a la costa de la mar Adriàtica a mig camí entre les desembocadures del Aternus (Pescara) i Sagrus (Sangro).

Nou!!: Estrabó і Ortona dels frentans · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Estrabó і Osca · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Estrabó і Oscs · Veure més »

Osismes

Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.

Nou!!: Estrabó і Osismes · Veure més »

Ossonoba

Ossonoba (en Ossonoba, en Ὀσσόνοβα) era una antiga ciutat dels turdetans situada al sud-oest de la Península Ibèrica, a la Lusitània, al mateix lloc on posteriorment es va construir la ciutat de Faro, a la regió de l'Algarve, Portugal, entre els rius Tajo i Anas (actual Guadiana), a la via que anava dEsuris (prop de l'actual Ayamonte) fins a Ebora (actual Évora) i a Pax Julia (actual Beja), segons diu lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Estrabó і Ossonoba · Veure més »

Otanes (noble)

Otanes (en llatí Otanes, en grec antic ̓Οτάνης) fill de Farnaspes, fou un noble persa molt ric.

Nou!!: Estrabó і Otanes (noble) · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Estrabó і País Basc · Veure més »

Paesos

Paesos (llatí Paesus, grec Παισός) fou una antiga ciutat de la costa de la Troade, a l'entrada de la Propòntida, entre Làmpsac i Pàrion.

Nou!!: Estrabó і Paesos · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Estrabó і Paestum · Veure més »

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Nou!!: Estrabó і Paflagònia · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Estrabó і Pafos · Veure més »

Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato

El paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato és el nom oficial d'un lloc triat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: Estrabó і Paisatge vitícola del Piemont: Langhe-Roero i Monferrato · Veure més »

Paixtunistan

Paixtunistan (farsi: پشتونستان) o Pakhtunistan (farsi: پختونستان), és el nom que els nacionalistes paixtuns donen al seu territori ètnic dins Pakistan.

Nou!!: Estrabó і Paixtunistan · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Estrabó і Paixtus · Veure més »

Palàkion

Palàkion (Palacium) segons Estrabó, va ser una fortalesa escita a les estepes de Crimea.

Nou!!: Estrabó і Palàkion · Veure més »

Pale (Cefal·lènia)

Pale (Pale) fou una ciutat de Cefal·lènia, situada a la península occidental de l'illa.

Nou!!: Estrabó і Pale (Cefal·lènia) · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Estrabó і Palerm · Veure més »

Paleros

Paleros (en grec antic Πάλαιρος) era una ciutat situada a la costa occidental d'Acarnània a la mar Jònica.

Nou!!: Estrabó і Paleros · Veure més »

Palestrina

Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).

Nou!!: Estrabó і Palestrina · Veure més »

Pamís

El Pamís (en Πάμισoς) és el riu més important de Messènia, al sud del Peloponès, que té les fonts a la vessant occidental del Taíget i desamboca al Golf de Messènia vora la vila de Messini.

Nou!!: Estrabó і Pamís · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Estrabó і Pamfília · Veure més »

Pamphylius Sinus

Pamphylius Sinus, o també Pamphylium Mare (en grec antic Παμφύλιος κόλπος o Παμφύλιον πέλαγος) era i és una gran badia de la costa sud-oest d'Anatòlia que adopta la forma corbada de les costes de Lícia, Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Estrabó і Pamphylius Sinus · Veure més »

Panaro

El Panaro és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.

Nou!!: Estrabó і Panaro · Veure més »

Panòpolis

Panòpolis fou el nom grec de la ciutat egípcia de Khen-Min o Khent-Min, que també va portar el nom d'Apu o Ipu; els coptes la van anomenar Khmin o Shmin i els grecs la van anomenar inicialment Khemmis fins que, sota els ptolemaics, fou convertida en Panòpolis.

Nou!!: Estrabó і Panòpolis · Veure més »

Pandatària

Pandatària (en Pandataria en Πανδαταρία), actualment Ventotene, és una petita illa de la mar Tirrena al golf de Gaeta situada davant de la desembocadura del Vulturnus, tal com diuen Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Pandatària · Veure més »

Pandòsia (Bruttium)

Pandòsia (Πανδοσία) era una ciutat del Bruti propera a la frontera amb Lucània.

Nou!!: Estrabó і Pandòsia (Bruttium) · Veure més »

Pandòsia (Epir)

Pandòsia (en llatí Pandosia, en grec antic Πανδοσία) era una antiga colònia d'Elis i ciutat dels cassopeis al districte dels Tesprotis, a l'Epir a la vora del riu Aqueront (Acheron).

Nou!!: Estrabó і Pandòsia (Epir) · Veure més »

Pandya

Mapa del regne Pandya sota Jatavarman Sundara Pandya (1251 - 1283) Escultura Pandya Inscripció Pandya a Koneswaram La dinastia Pandya o Imperi Pandya o Regne dels pandyes (tàmil பாண்டியர்) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.

Nou!!: Estrabó і Pandya · Veure més »

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Paniònia · Veure més »

Panotti

Els panotti (també coneguts amb el nom de phanesii, panotii i panotioi) (del grec: πᾶν, pan (tot) + οὖς, oûs (orella), «tot orelles») eren una raça mítica descrita com gent amb grans orelles que cobrien tot el seu cos.

Nou!!: Estrabó і Panotti · Veure més »

Panticapea

Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.

Nou!!: Estrabó і Panticapea · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Estrabó і Papa Nicolau V · Veure més »

Parasanga

Parasanga (en grec παρασάγγης) fou una mesura persa de longitud esmentada sovint pels escriptors grecs.

Nou!!: Estrabó і Parasanga · Veure més »

Pariadres

Pariadres (en llatí Paryadres, en grec antic Παρυάδρης) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Pariadres · Veure més »

Parisades I

Parisades o Perisades (en llatí Paerisades, en grec antic Παιρισάδης) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Estrabó і Parisades I · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Parmènides · Veure més »

Parnavaz I d'Ibèria

Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.

Nou!!: Estrabó і Parnavaz I d'Ibèria · Veure més »

Paropamisades

Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).

Nou!!: Estrabó і Paropamisades · Veure més »

Parràsia

Parràsia (Παρρασία, etnònim Παρράσιος) era una contrada situada al sud de l'antiga Arcàdia que ocupava la part esquerra de la plana del riu Alfeu.

Nou!!: Estrabó і Parràsia · Veure més »

Partènion (Tàurida)

Partènion (en Parthènion) era una població grega del Quersonès Tàuric, situada entre Panticapea i Heraclèon Tàuric, i esmentada solament per Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Partènion (Tàurida) · Veure més »

Partènope (ciutat)

Ciutats gregues a la Campània, amb la ubicació de Partènope. Partènope (en grec, Παρθενόπη) és el nom de la primera fundació de la ciutat italiana de Nàpols.

Nou!!: Estrabó і Partènope (ciutat) · Veure més »

Partenis

Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de la Pulla, a Itàlia. Es tracta, doncs, dels joves nascuts fora de matrimoni durant la primera guerra messènica i que donen nom a la revolta dels partenis (708-706 aC), segons la tradició recollida per Estrabó i altres antics historiadors grecs. Diodor de Sicília diu que també s'anomenaven epeunactes. Estrabó cita Antíoc de Siracusa que hauria escrit: «Antíoc diu que durant la guerra messènica els espartiates que no van participar en la guerra van ser declarats esclaus que es deien ilotes. Els nens nascuts durant l'expedició es deien partenis i no tenien cap dret civil. Els no toleraven aquesta discriminació. Com eren molts van complotar contra els ciutadans lliures.» El complot va ser descobert, van perdonats i després d'un oracle van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta, on els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans, les van donar la benvinguda. Segons una altra tradició reportat per Dionís d'Halicarnàs els espartans haurien jurar de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria. Com que la guerra es prolongava, això causava problemes demogràfiques i els guerrers haurien enviat cap a casa tots els joves, que encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves. Una tercera versió vol que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus.

Nou!!: Estrabó і Partenis · Veure més »

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Estrabó і Parts · Veure més »

Pas de Naurosa

Obelisc de Riquet El Pas de Naurosa (en francès: Seuil de Naurosa, també anomenat en occità Pas de Lauragués (en francès: seuil du Lauragais) és un coll de 189 m situat al sud-oest de França, a la frontera dels departaments de l'Alta Garona i de l'Aude, en una línia de separació de la divisòria d'aigües entre els mars Atlàntic i Mediterrani. Constitueix el punt més elevat del Canal del Migdia que permet unir els dos mars i alhora també separa el Massís Central dels Pirineus. Els municipis més propers són Avignonet-Lauragais i Labastide-d'Anjou.

Nou!!: Estrabó і Pas de Naurosa · Veure més »

Patraeu

Patraeu (en Πατραεύς, segons Estrabó), Pàtrasis (en Πάτρασυς, segons Hecateu de Milet ''ap.'' Esteve de Bizanci) o Patunt (en Πάτους, segons el Periple de Pseudo-Escílax) fou una colònia grega del Bòsfor Cimmeri relacionada amb les colònies milèsies de la zona, situada al nord de l'actual ciutat de Taman, a l'altra banda de la badia (Territori de Krasnodar).

Nou!!: Estrabó і Patraeu · Veure més »

Pàgases

Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).

Nou!!: Estrabó і Pàgases · Veure més »

Pàmfils

Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.

Nou!!: Estrabó і Pàmfils · Veure més »

Pàrion

Pàrion (Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.

Nou!!: Estrabó і Pàrion · Veure més »

Pàtrocles de Macedònia

Pàtrocles (en Πατροκλῆς; en Patrocles) fou un general macedoni al servei de Seleuc I Nicàtor.

Nou!!: Estrabó і Pàtrocles de Macedònia · Veure més »

Pèdasa

Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.

Nou!!: Estrabó і Pèdasa · Veure més »

Píctons

Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.

Nou!!: Estrabó і Píctons · Veure més »

Pírasos

Pírasos (en grec antic Πύρασος) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Estrabó і Pírasos · Veure més »

Pítana

Pítana (en Πιτάνη, Pitánē) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada la costa d'Àsia Menor, a la regió d'Eòlia.

Nou!!: Estrabó і Pítana · Veure més »

Píteas

va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia grega de Massàlia.

Nou!!: Estrabó і Píteas · Veure més »

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Estrabó і Pítia · Veure més »

Pòtnies

Pòtnies (en grec antic Πότνιαι) va ser una ciutat de Beòcia situada a la via que anava de Tebes a Platea.

Nou!!: Estrabó і Pòtnies · Veure més »

Peònia (regne)

Peònia (en Paeonia) era un regne del nord i nord-est de Macedònia habitat pels peonis.

Nou!!: Estrabó і Peònia (regne) · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Estrabó і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Estrabó і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Peessa

Peessa (Poiêssa) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a l'illa de Ceos.

Nou!!: Estrabó і Peessa · Veure més »

Peges

Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.

Nou!!: Estrabó і Peges · Veure més »

Peion

Peion (en llatí Peium, en grec antic Πήιον, Péion) era una fortalesa del gals tolistobogis a Galàcia, que el rei Deiotarus I feia servir com a lloc de dipòsit del tresor reial.

Nou!!: Estrabó і Peion · Veure més »

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Nou!!: Estrabó і Pelagònia · Veure més »

Pelasgiòtida

La Pelasgiòtida (Πελασγιῶτις) era un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes o pelasgs, que s'estenia per la vall del riu Tempe, al nord de la ciutat de Feres.

Nou!!: Estrabó і Pelasgiòtida · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Estrabó і Pelasgs · Veure més »

Pelèiades

Les Pelèiades (en grec αἱ πελειάδες les colomes) eren les profetesses de l'Oracle de Dodona a l'Èpir, i sacerdotesses de Dione, filla de Nereu i companya de Zeus.

Nou!!: Estrabó і Pelèiades · Veure més »

Pelèndons

Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.

Nou!!: Estrabó і Pelèndons · Veure més »

Pelòron

El cap de Pelòron (Pelorus, Peloris o Pelorias) era un famós cap de Sicília, que formava l'extrem nord-est de l'illa, i un dels tres que donaven a l'illa el nom de Trinàcria ('de tres angles'), segons diuen Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Pelòron · Veure més »

Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Nou!!: Estrabó і Pel·la (Macedònia) · Veure més »

Pel·lana

Pel·lana (en grec dòric, Πέλλανα, Pél·lana, segons Pausànies; en grec jònic, Πελλήνη, Pel·lene, segons Estrabó i Xenofont) era una ciutat de Lacònia situada vora el riu Eurotes, a la via que anava d'Esparta a Arcàdia.

Nou!!: Estrabó і Pel·lana · Veure més »

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Estrabó і Pel·lene · Veure més »

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Nou!!: Estrabó і Pelignes · Veure més »

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i també Pelinnaeum, en grec antic Πέλιννα o Πελινναῖον) era una ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide una mica per sobre de la riba esquerra del riu Peneios, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Pelinna · Veure més »

Peltes

Peltes (en llatí Peltae, en grec antic Πέλται 'Péltai') era una ciutat important de Frígia, a la vora del riu Meandre, que segons Xenofont estava situada a una distància de 10 parasangues de Celenos o Apamea de Frígia.

Nou!!: Estrabó і Peltes · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Estrabó і Península Ibèrica · Veure més »

Península Ibèrica cartaginesa

Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.

Nou!!: Estrabó і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Estrabó і Peníscola · Veure més »

Pentres

Els pentres (en Pentri; en Πέντροι) foren una tribu itàlica dels samnites, aparentment una de les principals subdivisions de la nació.

Nou!!: Estrabó і Pentres · Veure més »

Peonis

Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.

Nou!!: Estrabó і Peonis · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Estrabó і Període hel·lenístic · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Estrabó і Període iber a Catalunya · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Estrabó і Període romà al País Valencià · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Estrabó і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Percote

Percote (en grec antic Περκώτη) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al nord-est de Troia, no llunyana d'Abidos, ni de Làmpsac, probablement a la desembocadura del riu Percotes.

Nou!!: Estrabó і Percote · Veure més »

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Nou!!: Estrabó і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »

Perea Ròdia

Perea Ròdia (en llatí Peræa Rhodiorum,, en grec antic Περαία τῶν Ῥοδιῶν) era el nom donat a les possessions ròdies a Cària, formades per la costa sud de Cària enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lícia, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Perea Ròdia · Veure més »

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Nou!!: Estrabó і Perge · Veure més »

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Estrabó і Perses · Veure més »

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Nou!!: Estrabó і Pessinunt · Veure més »

Petalidi

Petalidi (Πεταλίδι) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Messini.

Nou!!: Estrabó і Petalidi · Veure més »

Petèlia

Petèlia o Petília (Petelia o Petilia Πετηλία) va ser una antiga ciutat del Bruttium a uns 20 km al nord de Crotona i uns 5 km de la costa.

Nou!!: Estrabó і Petèlia · Veure més »

Peteó

Peteó (grec Πετεών) fou una ciutat de Beòcia.

Nou!!: Estrabó і Peteó · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Estrabó і Petra d'Aràbia · Veure més »

Petrocoris

Els petrocoris (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània.

Nou!!: Estrabó і Petrocoris · Veure més »

Peucecis

Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Peucecis · Veure més »

Peucins

Els peucins (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.

Nou!!: Estrabó і Peucins · Veure més »

Pharmakos

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.

Nou!!: Estrabó і Pharmakos · Veure més »

Pièria de Síria

Pièria (en llatí Pieria, en grec antic Πιερία) era un districte de Síria.

Nou!!: Estrabó і Pièria de Síria · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Estrabó і Picè · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: Estrabó і Picentins · Veure més »

Pieres

Els pieris (Πίερες) foren un poble de Tràcia que vivia en una franja plana i estreta entre les desembocadures dels rius Peneu i Haliacmó, al peu dels vessants boscosos de l'Olimp, segons Tucídides i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Pieres · Veure més »

Pilèmenes de Bitínia

Pilèmenes (Pylaemenes) va ser fill de Nicomedes II de Bitínia, el qual el va col·locar al tron de Paflagònia circa l'any 110 aC i li va fer prendre el nom de Pilèmenes perquè semblés que pertanyia a la línia legítima dels reis de Paflagònia, segons que diu l'historiador Justí.

Nou!!: Estrabó і Pilèmenes de Bitínia · Veure més »

Pilene

Pilene (en grec antic Πυλήνη) era una ciutat d'Etòlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Pilene · Veure més »

Pileu

Pileu (en grec antic Πύλαιος) era, segons la mitologia grega, fill de Letos, un descendent de Pelasg, del que deriva l'epònim "pelasgs".

Nou!!: Estrabó і Pileu · Veure més »

Pilos de Trifília

Pilos (Πύλος) fou una antiga ciutat de Trifília, a l'Èlida, vora el riu Alfeu.

Nou!!: Estrabó і Pilos de Trifília · Veure més »

Pinara

Pinara (Πίναπα) va ser una ciutat de Lícia al peu de les muntanyes Cragus i no lluny de la riba oest del Xanthos, on es venerava l'heroi lici Pàndar, un personatge de la Ilíada d'Homer que va participar en la guerra de Troia i un famós arquer, cap d'un contingent que els licis de la Tròade van enviar per socórrer a Príam.

Nou!!: Estrabó і Pinara · Veure més »

Pindos (Dòrida)

Pindos (Pindus) era una de les ciutats de la Tetràpolis Dòria, a la vora del riu del mateix nom que desaiguava al riu Cefís, prop de Lilea.

Nou!!: Estrabó і Pindos (Dòrida) · Veure més »

Pirateria al Mediterrani antic

calze del 530 aC trobat a la ciutat etrusca de Vulci. La pirateria al Mediterrani antic és la primera mostra de pirateria marítima, atacs d'embarcacions per part de grups navals armats.

Nou!!: Estrabó і Pirateria al Mediterrani antic · Veure més »

Piràmide d'Amenemhet III

La piràmide d'Amenemhet III o piràmide de Hawara és una piràmide a Hawara, prop d'el Faium, a Egipte.

Nou!!: Estrabó і Piràmide d'Amenemhet III · Veure més »

Piràmide de Quèops

La piràmide de Quèops, també coneguda com la Gran Piràmide, o la piràmide de Khufu, és la més gran de les tres Piràmides de Gizeh.

Nou!!: Estrabó і Piràmide de Quèops · Veure més »

Pireis

Els pireis (en llatí pyraei) eren un poble d'Il·líria que mencionen Plini el Vell i Pomponi Mela.

Nou!!: Estrabó і Pireis · Veure més »

Pirgos (Trifília)

Pirgos (Πύργος o Πύργοι) era una antiga ciutat de Trifília, a l'Èlida.

Nou!!: Estrabó і Pirgos (Trifília) · Veure més »

Pirustes

Els pirustes (en llatí pirustae, en grec antic Πιροῦσται) eren un poble il·liri que quan va esclatar la guerra entre Roma i el rei Genci aliat amb Perseu de Macedònia, van ajudar al romans i van ser declarats immunes (lliures de taxes), segons diu Titus Livi.

Nou!!: Estrabó і Pirustes · Veure més »

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Nou!!: Estrabó і Pisa (Èlide) · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Estrabó і Pisídia · Veure més »

Pitodoris

Pitodoris (en llatí Pythodoris, en grec antic Πυθοδωρίς) fou reina del Pont.

Nou!!: Estrabó і Pitodoris · Veure més »

Pixòdar

Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.

Nou!!: Estrabó і Pixòdar · Veure més »

Plana Lelantina

La Plana Lelantina (Lelantus Campus) és una plana de l'illa d'Eubea, a Grècia, situada entre les antigues ciutats de Calcis i Erètria.

Nou!!: Estrabó і Plana Lelantina · Veure més »

Planèsia

Planèsia és el nom d'una illa ibèrica citada per Estrabó en la seua Geografia.

Nou!!: Estrabó і Planèsia · Veure més »

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Plató · Veure més »

Pleuró

Pleuró (en Pleuron) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a Etòlia, que ja és esmentada per Homer al Catàleg de les naus.

Nou!!: Estrabó і Pleuró · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Estrabó і Plutó (mitologia) · Veure més »

Plutoni (santuari)

Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.

Nou!!: Estrabó і Plutoni (santuari) · Veure més »

Pobles antics d'Itàlia

Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.

Nou!!: Estrabó і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »

Polícrit de Mendes

Polícrit de Mendes (en llatí Polycritus, en grec antic Πολύκριτος) fou un historiador grec nadiu de Mendae a Sicília que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Polícrit de Mendes · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: Estrabó і Pol·lèntia · Veure més »

Polemó I

Polemó I (en llatí Polemon, en grec antic Πολέμων) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: Estrabó і Polemó I · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Estrabó і Polibi · Veure més »

Policlet de Larisa

Policlet de Larisa (Polycleitus) fou un historiador grec i un dels nombrosos historiadors d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Policlet de Larisa · Veure més »

Polirrènia

Polirrènia (en llatí Polyrrhenia, en grec Πολυρρηνία) era una ciutat del nord-oest de Creta.

Nou!!: Estrabó і Polirrènia · Veure més »

Politeisme celta

Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.

Nou!!: Estrabó і Politeisme celta · Veure més »

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Nou!!: Estrabó і Pomòrie · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Estrabó і Pompeia · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Nou!!: Estrabó і Pomponi Mela · Veure més »

Populònia

Populònia (en llatí Populonia o Populonium, en grec antic Ποπλώνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.

Nou!!: Estrabó і Populònia · Veure més »

Pordoselene

Pordoselene (en grec antic Πορδοσελήνη) era la principal de les Cent Illes, un grup de petites illes entre Lesbos i la costa continental asiàtica.

Nou!!: Estrabó і Pordoselene · Veure més »

Porta Viminalis

La Porta Viminalis era una porta d'entrada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma, al centre del tram més exposat, entre la Porta Col·lina i la Porta Esquilina.

Nou!!: Estrabó і Porta Viminalis · Veure més »

Ports púnics de Cartago

Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.

Nou!!: Estrabó і Ports púnics de Cartago · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Estrabó і Portuguès · Veure més »

Portus Itius

Portus Itius o Itius Portus va ser el lloc des del que Juli Cèsar va sortir en la seva segona expedició a Britània l'any 54 aC.

Nou!!: Estrabó і Portus Itius · Veure més »

Portus Iulius

Portus Iulius rep el nom del nom complet de l'emperador August, que abans del 27 ae es deia Gai Juli Cèsar Octavià en virtut de la seua adopció pel seu oncle Juli Cèsar.

Nou!!: Estrabó і Portus Iulius · Veure més »

Potentia (Picè)

Potentia (Ποτεντία) va ser una ciutat del Picenum a la costa de la mar Adriàtica a la boca del riu Potentia (Potenza) a uns 25 km al sud d'Ancona.

Nou!!: Estrabó і Potentia (Picè) · Veure més »

Praeneste

Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.

Nou!!: Estrabó і Praeneste · Veure més »

Prasos

Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.

Nou!!: Estrabó і Prasos · Veure més »

Praxifanes

Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Praxifanes · Veure més »

Pràsies

Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.

Nou!!: Estrabó і Pràsies · Veure més »

Prósimna (Berbati)

Prósimna (en grec, Πρόσυμνα) és el nom d'un poble de Grecia que pertany al municipi d'Argos-Micenes, en la unitat perifèrica d'Argòlida.

Nou!!: Estrabó і Prósimna (Berbati) · Veure més »

Prúsies I

Prúsies I (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia del 228 aC al 180 aC conegut com a Χωλός ('el Coix').

Nou!!: Estrabó і Prúsies I · Veure més »

Prehistòria a Itàlia

Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Estrabó і Prehistòria a Itàlia · Veure més »

Priapos

Priapos (en llatí Priapus, en grec antic Πρίαπος) era una ciutat d'Eòlia, a Mísia, a la part de la Propòntida, prop de la muntanya Pytius.

Nou!!: Estrabó і Priapos · Veure més »

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Nou!!: Estrabó і Priene · Veure més »

Procurator

Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.

Nou!!: Estrabó і Procurator · Veure més »

Promontori d'Hèrcules

Promontori d'Hèrcules (en llatí Herculis promontorium, en grec antic τὸ Ἡράκλειον) va ser un promontori del Bruttium que Estrabó diu que era l'extrem sud de la regió i per tant de la península d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Promontori d'Hèrcules · Veure més »

Pronnes

Pronnes (Pronni) fou una de les quatre antigues ciutats de Cefal·lènia.

Nou!!: Estrabó і Pronnes · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Estrabó і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Prostitució sagrada

XIII La prostitució sagrada, la prostitució del temple, la prostitució del culte, i la prostitució religiosa són termes generals per a un ritual sexual que consisteix en relacions sexuals o altres activitats sexuals realitzades en el context del culte religiós, potser com una forma de ritual de la fertilitat o d'hierogàmia (matrimoni diví).

Nou!!: Estrabó і Prostitució sagrada · Veure més »

Protohistòria de la península Ibèrica

300 aehttp://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Pobles de la península Ibèrica Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.

Nou!!: Estrabó і Protohistòria de la península Ibèrica · Veure més »

Província d'Amasya

Amasya és una província de Turquia, situada al Riu Yeşilırmak, Regió de la Mar Negra, nord del país.

Nou!!: Estrabó і Província d'Amasya · Veure més »

Província de Semnan

Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Estrabó і Província de Semnan · Veure més »

Prusa

Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.

Nou!!: Estrabó і Prusa · Veure més »

Psils

Els psils (Pysilli, Ψύλλοι) foren un poble libi de la costa del Gran Sirtis, eren veïns dels nasamons i habitaven entre l'Awlad Sliman i l'Awlad Naim.

Nou!!: Estrabó і Psils · Veure més »

Ptelèon (Èlida)

Ptelèon (en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida que pertanyia als dominis de Nèstor, i que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Ptelèon (Èlida) · Veure més »

Ptolemeu de Calcis

Ptolemeu de Calcis (en grec antic Πτολεμαῖος) fou fill de Mennaeus i tetrarca d'Iturea o Calcis (a les monedes porta el títol de tetrarca de Calcis) aproximadament de l'any 85 aC al 40 aC.

Nou!!: Estrabó і Ptolemeu de Calcis · Veure més »

Ptolemeu de Mauritània

Ptolemeu de Mauritània fou rei de Mauritània des de l'any 20 al 40.

Nou!!: Estrabó і Ptolemeu de Mauritània · Veure més »

Ptolemeu de Xipre

Ptolemeu de Xipre (en grec antic Πτολεμαῖος) anomenat Νόθος ("Nothos") que vol dir bastard (mort l'any 58 aC) fou rei de Xipre del 80 aC al 58 aC.

Nou!!: Estrabó і Ptolemeu de Xipre · Veure més »

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Nou!!: Estrabó і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Estrabó і Puteoli · Veure més »

Qani

Qani o Qana (Cana o Cane en llatí, Kane en grec) fou un antic port de l'Aràbia del sud proper a la moderna ciutat de Bir Ali.

Nou!!: Estrabó і Qani · Veure més »

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Nou!!: Estrabó і Qatif · Veure més »

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Nou!!: Estrabó і Quades · Veure més »

Quercus

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies.

Nou!!: Estrabó і Quercus · Veure més »

Queril de Iasos

Queril de Iasos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec procedent de Iasos que va viatjar a l'Àsia amb Alexandre el Gran.

Nou!!: Estrabó і Queril de Iasos · Veure més »

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Nou!!: Estrabó і Quersonès · Veure més »

Quersonès (desambiguació)

Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.

Nou!!: Estrabó і Quersonès (desambiguació) · Veure més »

Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Catulus) va ser cònsol romà l'any junt amb Mari.

Nou!!: Estrabó і Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC) · Veure més »

Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)

Quint Servili Cepió el vell (en llatí Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Estrabó і Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC) · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Estrabó і Quios · Veure més »

Quios (ciutat)

Quios és la ciutat principal de l'illa grega de Quios, a la mar Egea oriental.

Nou!!: Estrabó і Quios (ciutat) · Veure més »

Rafah

Rafah, també coneguda com a Rafiah, és una ciutat Palestina al sud de la Franja de Gaza.

Nou!!: Estrabó і Rafah · Veure més »

Ramanites

Ramanites (segons Estrabó) o Rabanites (segons Claudi Ptolemeu) van ser un poble de l'Aràbia Feliç.

Nou!!: Estrabó і Ramanites · Veure més »

Ramnunt

Ramnunt (Rhamnus), va ser una ciutat de l'antiga Grècia, situada a la regió de l'Àtica.

Nou!!: Estrabó і Ramnunt · Veure més »

Ras Musandam

La península de Musandam és una península situada a l'extrem nord-est de la península Aràbiga, a la península d'Oman formant el promontori que finalitza la serralada del Hàjar.

Nou!!: Estrabó і Ras Musandam · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Estrabó і Ravenna · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Estrabó і Rayy · Veure més »

Rícion

Rícion (en grec antic Ῥύτιον) era una ciutat de l'illa de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, juntament amb Festos, a les que anomena ciutats ben poblades.

Nou!!: Estrabó і Rícion · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Estrabó і Rea (mitologia) · Veure més »

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Nou!!: Estrabó і Rea Sílvia · Veure més »

Recuerdos y bellezas de España

Recuerdos y bellezas de España és un conjunt d'obres literàries, d'un total de deu volums editats entre 1839 i 1865, que exemplifiquen el romanticisme arqueològic i medieval que s'origina amb especial força a la Catalunya del segon quart del.

Nou!!: Estrabó і Recuerdos y bellezas de España · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Reggio de Calàbria · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Estrabó і Reggio de l'Emília · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Estrabó і Regió de Frígia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Estrabó і Regió del Pont · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Estrabó і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Estrabó і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Estrabó і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne d'Elimaida

El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.

Nou!!: Estrabó і Regne d'Elimaida · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Estrabó і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne de Ferganà

El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.

Nou!!: Estrabó і Regne de Ferganà · Veure més »

Regne de Kent

El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.

Nou!!: Estrabó і Regne de Kent · Veure més »

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.

Nou!!: Estrabó і Regne del Bòsfor · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Estrabó і Regne del Pont · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Estrabó і Regne Unit · Veure més »

Reis d'Orient

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.

Nou!!: Estrabó і Reis d'Orient · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: Estrabó і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Estrabó і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).

Nou!!: Estrabó і Religió hel·lenística · Veure més »

Relleu de Romania

Mapa en relleu de Romania El relleu de Romania es caracteritza per una gran diversitat i complexitat.

Nou!!: Estrabó і Relleu de Romania · Veure més »

Rems

Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).

Nou!!: Estrabó і Rems · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Estrabó і República de Moldàvia · Veure més »

Rex nemorensis

Ruines del temple de Diana, a la vora del llac Nemi, dibuix del 1831 El rex nemorensis, era el títol que tenia el sacerdot encarregat del culte a Diana a Arícia, la deessa de la mitologia romana.

Nou!!: Estrabó і Rex nemorensis · Veure més »

Ribera Navarra

La Ribera Navarra, la Ribera de Navarra o simplement La Ribera és una comarca del sud la Comunitat Foral de Navarra, enclavada a la Vall de l'Ebre i caracteritzada geogràficament per trobar-se al marge del riu Ebre, i socioculturalment per trets distintius comuns a les comunitats autònomes de la vall mitjana de l'Ebre (La Rioja i Aragó).

Nou!!: Estrabó і Ribera Navarra · Veure més »

Rila

Vista de Rila a Kostenec Els Set Llacs de Rila Marica Ruta que porta al monestir de Rila Rila (en búlgar: Рила) és un massís muntanyenc del sud de Bulgària que constitueix una part del conjunt Rila-Rhodopes.

Nou!!: Estrabó і Rila · Veure més »

Ripes

Ripes (Ῥύπες o Ῥύπαι, en Rhypes; gentilici Ῥυπικός, català rípic) era una ciutat d'Acaia, a 30 estadis a l'oest d'Ègion.

Nou!!: Estrabó і Ripes · Veure més »

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Nou!!: Estrabó і Riu Alfeu · Veure més »

Riu de Llastres

El riu de Llastres és un curs d'aigua del Baix Camp que neix al coll de Fatxes i que forma part de la unitat hidrològica de les rieres de Llaberia-Vandellòs.

Nou!!: Estrabó і Riu de Llastres · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Estrabó і Riu Don · Veure més »

Riu Escamandre

El riu Escamandre (Σκάμανδρος, en turc Karamenderes o Menderees Çay) és un riu de Turquia de la zona de Tròada, de 75 km de llarg, que neix al vessant nord del Mont Ida, al nord del golf d'Edremit.

Nou!!: Estrabó і Riu Escamandre · Veure més »

Riu Euleu

Euleu era l'antic nom d'un riu de la Susiana, que naixia a les muntanyes orientals, al districte de Dinarún, passava per la moderna Shushter i desaiguava al Tigris per un canal artificial anomenat Haffar.

Nou!!: Estrabó і Riu Euleu · Veure més »

Riu Jhelum

El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).

Nou!!: Estrabó і Riu Jhelum · Veure més »

Riu Lao

El Lao (en llatí Laus o Laos i abans Lainus, en grec antic Λᾶος) és un riu d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Riu Lao · Veure més »

Riu Limonlu

El Limonlu Suyu o Limonlu Çayı (llatí Lamus, grec Lamos) és un riu de Cilícia actualment a la província de Mersin a Turquia.

Nou!!: Estrabó і Riu Limonlu · Veure més »

Riu Salso

Localització El riu Salso (en sicilià: Salsu), també conegut com lImera Meridionale (en grec: Ἱμέρας, en llatí Himera), és un riu de la Sicília central i sud-oest.

Nou!!: Estrabó і Riu Salso · Veure més »

Riu Síbaris

El riu Síbaris (en llatí Sybaris, en grec antic Σύθαρις), modern Coscile, era un riu de la Magna Grècia proper a la ciutat de Síbaris que va agafar el nom d'aquest riu.

Nou!!: Estrabó і Riu Síbaris · Veure més »

Rizunt

Rizunt (en grec antic Ριζούς) era una antiga ciutat de Magnèsia, a Tessàlia que Demetri Poliorcetes va despoblar enviant a tots els seus habitant a la nova ciutat de Demètries que ell havia fundat l'any 294 aC, segons diuen Estrabó, Esteve de Bizanci i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Rizunt · Veure més »

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Estrabó і Rode (ciutat) · Veure més »

Rodopis

Rodopis (en llatí Rhodopis, en grec antic Ῥοδῶπις) fou una cortesana (hetaira) grega d'origen traci.

Nou!!: Estrabó і Rodopis · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Estrabó і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Romanització de Menorca

Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la gradual aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.

Nou!!: Estrabó і Romanització de Menorca · Veure més »

Roxolans

Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.

Nou!!: Estrabó і Roxolans · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Rubicó · Veure més »

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.

Nou!!: Estrabó і Rugis · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Estrabó і Ruta de la seda · Veure més »

Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Rutens · Veure més »

Saccopodes

Els saccopodes (en grec antic Σακκοπόδες) eren un poble que segons Estrabó vivia a l'Adiabene, a la regió anomenada Assíria.

Nou!!: Estrabó і Saccopodes · Veure més »

Saces

Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Estrabó і Saces · Veure més »

Sagalassos

L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.

Nou!!: Estrabó і Sagalassos · Veure més »

Sagílion

Sagílion (en llatí Sagylium, en grec antic Σαγύλιον) era una fortalesa situada dalt d'una roca escarpada a l'interior del Pont.

Nou!!: Estrabó і Sagílion · Veure més »

Sagras

Sagras (en llatí Sagras, en grec antic Σάγρας) era un riu del Bruttium que desaiguava al golf de Locres (Locrensis sinus) sota Caulònia.

Nou!!: Estrabó і Sagras · Veure més »

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Nou!!: Estrabó і Saguntum · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Estrabó і Salamina · Veure més »

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Nou!!: Estrabó і Salasses · Veure més »

Salàpia

Salàpia (Salapia Σαλαπία) moderna Salpi, va ser una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna d'aigua salada coneguda per Salapina Palus (modern Lago di Salpi).

Nou!!: Estrabó і Salàpia · Veure més »

Sal·lentins

Els salentins o sal·lentins (en llatí salentini o sallentini, en grec antic Σαλεντῖνοι) eren un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria.

Nou!!: Estrabó і Sal·lentins · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.

Nou!!: Estrabó і Sal·luvis · Veure més »

Saldae

Saldes va ser una ciutat de la costa de la Mauritània Cesariense, amb un bon port molt espaiós, que segons Estrabó marcava en temps antics el límit oriental de les possessions del rei Juba I i el territori romà.

Nou!!: Estrabó і Saldae · Veure més »

Salganeos

Salganeos (en grec antic Σαλγανεύς) era una antiga ciutat a la costa oriental de Beòcia entre Calcis i Anthedon.

Nou!!: Estrabó і Salganeos · Veure més »

Salmacis (Cària)

Salmacis va ser una antiga ciutat grega de Cària que, almenys en un període de l'època clàssica, va tenir una certa autonomia política; després, però, esdevingué un districte d'Halicarnàs.

Nou!!: Estrabó і Salmacis (Cària) · Veure més »

Saltiats

Els saltiats (en llatí Saltiates, en grec antic Σαλτιῆται, "Saltietai") eren un poble d'Hispània esmentat per Estrabó que diu que eren famosos per la manera com treballaven la llana.

Nou!!: Estrabó і Saltiats · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Estrabó і Samarcanda · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Estrabó і Samòsata · Veure més »

Same

Same (o també Samos; Σάμη o Σάμος) era la ciutat més antiga de Cefal·lènia.

Nou!!: Estrabó і Same · Veure més »

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Estrabó і Samnites · Veure més »

Sandrizets

Els sandrizets o sandrizetes (en llatí sandrizetes) eren una tribu il·lírica de Pannònia a la riba del Dravus, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Sandrizets · Veure més »

Sangro

El Sangro és un riu del centre d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Sangro · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Estrabó і Sant Pere · Veure més »

Sap-meh

Sap-meh (L'escut del nord) fou el nom del nomós V del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Sap-meh · Veure més »

Sap-res

Sap-res o Sap-qema (L'escut del sud) fou el nom del nomós IV del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Sap-res · Veure més »

Sapeus

Els sapeus (Sapaei) foren un poble traci que ocupava la part sud del Pangèon.

Nou!!: Estrabó і Sapeus · Veure més »

Saramene

Saramene (Σαραμήνη) fou un districte del Pont, situat a la regió de la badia d'Amisos.

Nou!!: Estrabó і Saramene · Veure més »

Sarapares

Sarapares (saraparae, Σαραπάραι) fou un poble d'origen traci que vivia a Armènia prop dels gurans i el medes.

Nou!!: Estrabó і Sarapares · Veure més »

Sargarausene

Sargarausene (en grec antic Σαργαραυσηνή) va ser un districte de la província romana de la Capadòcia.

Nou!!: Estrabó і Sargarausene · Veure més »

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Estrabó і Sarmàtia · Veure més »

Sarpedon

Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos.

Nou!!: Estrabó і Sarpedon · Veure més »

Sàmicon

Sàmicon (Σαμικόν, en Samicum) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, situada prop de la costa entre la desembocadura del riu Alfeu i la del Neda.

Nou!!: Estrabó і Sàmicon · Veure més »

Sàmnium

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. El Sàmnium (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) va ser una regió de la península Itàlica.

Nou!!: Estrabó і Sàmnium · Veure més »

Sàntons

Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.

Nou!!: Estrabó і Sàntons · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Estrabó і Sàrmates · Veure més »

Sàtir (explorador)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un oficial egipci.

Nou!!: Estrabó і Sàtir (explorador) · Veure més »

Sèmnons

Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Nou!!: Estrabó і Sèmnons · Veure més »

Sèpies (Tessàlia)

Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.

Nou!!: Estrabó і Sèpies (Tessàlia) · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.

Nou!!: Estrabó і Sèquans · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: Estrabó і Sètabis · Veure més »

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Síbaris · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Estrabó і Sículs · Veure més »

Sírtica

Sírtica va ser una regió de la costa nord d'Àfrica situada entre els golfs de Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg.

Nou!!: Estrabó і Sírtica · Veure més »

Síscia

Síscia, Segesta o Segèstica (Siscia, Segesta o Segestica, Σισκία, Σεγέστα, Σεγεστική) fou una ciutat important de l'Alta Pannònia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construït per Tiberi.

Nou!!: Estrabó і Síscia · Veure més »

Segòbriga

El parc arqueològic de Segòbriga és un important jaciment arqueològic romà al voltant del turó de Cabeza Griego a la localitat de Saelices (Província de Conca, Espanya).

Nou!!: Estrabó і Segòbriga · Veure més »

Segesta (Sicília)

El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.

Nou!!: Estrabó і Segesta (Sicília) · Veure més »

Segimer

Segimer o Sigimer, nom que vol dir "el conqueridor", (en llatí Segimerus) era un cap dels queruscs, germà de Segestes.

Nou!!: Estrabó і Segimer · Veure més »

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Estrabó і Segni · Veure més »

Segusiaves

Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.

Nou!!: Estrabó і Segusiaves · Veure més »

Selèucia d'Isàuria

Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Selèucia d'Isàuria · Veure més »

Selèucia de Piera

Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.

Nou!!: Estrabó і Selèucia de Piera · Veure més »

Selèucia del Zeugma

Selèucia del Zeugma (Σελεύκεια ἐπὶ τοῦ Ζεύγματος, transliterat Seleukéia epí tu Zéugmatos) fou una ciutat hel·lenística i una ciutat fortificada en l'actual Turquia, a l'esquerra, o al sud, de la riba de l'Eufrates, no lluny de l'antiga Samòsata.

Nou!!: Estrabó і Selèucia del Zeugma · Veure més »

Sele

El Sele és un riu d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Sele · Veure més »

Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Nou!!: Estrabó і Seleuc de Selèucida · Veure més »

Seleuc VII Cibiosactes

Seleuc VII Cibiosactes (en llatí Seleucus Cibiosactes, en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) ('pescador carnisser') o també Seleuc Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.

Nou!!: Estrabó і Seleuc VII Cibiosactes · Veure més »

Seleucis

Seleucis (en llatí Seleucis, en grec antic Σελευκίς) era un districte de Síria que menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Seleucis · Veure més »

Selge

Selge (Σέλγη) fou una ciutat de Psídia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon.

Nou!!: Estrabó і Selge · Veure més »

Selinunt

Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).

Nou!!: Estrabó і Selinunt · Veure més »

Selinunt (Acaia)

El riu Selinunt (Σελινούντας) és un riu de Grècia situat a Acaia, que neix a les muntanyes de l'Erimant, prop del poble de Kato Vlasia, a la vora de Kalàvrita.

Nou!!: Estrabó і Selinunt (Acaia) · Veure més »

Sells (mitologia)

Els Sells (en grec antic Σελλοί Selloi) eren els profetes i endevins de l'Oracle de Dodona, a l'Epir.

Nou!!: Estrabó і Sells (mitologia) · Veure més »

Selva de Bohèmia

roßer Arber (Velký Javor) Čertovo jezero (Llac del Dimoni) Esquí a Šumava Castell de Kašperk La Selva o Bosc de Bohèmia (en idioma txec: Šumava i en alemany: Böhmerwald) és una serralada de baixes muntanyes d'Europa Central.

Nou!!: Estrabó і Selva de Bohèmia · Veure més »

Semabehdet

Semabehdet o Sma-behudet (el tron) fou el nom del nomós XVII del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Semabehdet · Veure més »

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Nou!!: Estrabó і Semíramis · Veure més »

Sentinum

Sentinum (en llatí Sentinum, en grec antic Σεντῖνον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria a la vessant est dels Apenins, prop del naixement de lAesis (Esino).

Nou!!: Estrabó і Sentinum · Veure més »

Sepinum

Sepinum o també Saepinum (Sepinum o Saepinum Σαίπινον) va ser una ciutat del Samni al país dels pentris, prop del naixement del Tamarus (Tamaro).

Nou!!: Estrabó і Sepinum · Veure més »

Septempeda

Septempeda, (Σεπτέμπεδα segons Estrabó i Claudi Ptolemeu) va ser una ciutat de Picenum, moderna San Severino Marche a uns 50 km al sud-oest d'Ancona, i a la part alta de la vall del riu Potenza.

Nou!!: Estrabó і Septempeda · Veure més »

Serapeu de Saqqara

esfinxs. Actualment es troben al Museu del Louvre El serapeu de Saqqara o serapeu de Memphis és la necròpoli subterrània, situada al nord de Saqqara, a prop de Memphis, on es van enterrar els sagrats bous Apis.

Nou!!: Estrabó і Serapeu de Saqqara · Veure més »

Serchio

El Serchio és un riu de la Toscana a Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Serchio · Veure més »

Sestos

Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.

Nou!!: Estrabó і Sestos · Veure més »

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Estrabó і Set meravelles del món antic · Veure més »

Seta

Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Estrabó і Seta · Veure més »

Sext Eli Catus

Sext Eli Catus (en Sextus Aelius Catus) va ser un magistrat romà de començaments del segle I. Era probablement fill del jurista Quint Eli Tuberó, que va ser cònsol l'any 11 aC.

Nou!!: Estrabó і Sext Eli Catus · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Estrabó і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Siciònia

La Siciònia (Σικυώνιον) era el territori de l'antiga ciutat de Sició, situada al golf de Corint.

Nou!!: Estrabó і Siciònia · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Estrabó і Sició · Veure més »

Sidicins

Els sidicins (en Sidicini; en Σιδικῖνοι) foren un poble itàlic que habitava la regió entre el Laci i la Campània, entre els volscs, els samnites i els auruncs.

Nou!!: Estrabó і Sidicins · Veure més »

Sidons

Els sidons (en llatí sidones, en grec antic Σίδωνες) eren un poble de la part oriental de Germània a la regió del naixement del Vístula, esmentat per Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Sidons · Veure més »

Sidra

La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada amb el suc fermentat de la poma.

Nou!!: Estrabó і Sidra · Veure més »

Siedra

Siedra (en grec antic Σύεδρα) era una ciutat de la costa occidental de Cilícia entre Coracesi i Selinos, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Siedra · Veure més »

Sifnos

Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.

Nou!!: Estrabó і Sifnos · Veure més »

Sigèon

Sigèon o Sigeupàgina 9.

Nou!!: Estrabó і Sigèon · Veure més »

Sigriane

Sigriane (grec antic: Σιγριανή, Sigrianè) fou un districte de Mèdia Atropatene, esmentat per Estrabó, proper a les anomenades Portes Càspies.

Nou!!: Estrabó і Sigriane · Veure més »

Silè de Calàtia

Silè (en llatí Silenus o Seilenus, en grec antic) va ser un historiador grec nadiu de Calàtia.

Nou!!: Estrabó і Silè de Calàtia · Veure més »

Silosó

Silosó (en llatí Syloson, en grec antic Συλοσῶν), fill d'Eaces, fou germà de Polícrates, tirà de Samos.

Nou!!: Estrabó і Silosó · Veure més »

Silvium

Restes de la ciutat romana. Silvium (en Σιλούϊον)va ser una ciutat de la Pulla a l'interior del país a uns 30 km de Venúsia, en un ramal de la via Àpia en direcció a Tàrent, segons diuen els Itineraris.

Nou!!: Estrabó і Silvium · Veure més »

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Nou!!: Estrabó і Sinnada · Veure més »

Sinni

El Sinni (en llatí Siris o Sinnis, en grec antic Σῖρις o Σίνις) és un riu del sud d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Sinni · Veure més »

Sinuessa

Sinuessa (Σινούεσσα o Σινόεσσα) era una ciutat del Latium a la vora de la mar Tirrena, a uns 10 km de la desembocadura del riu Volturnus.

Nou!!: Estrabó і Sinuessa · Veure més »

Sipont

Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.

Nou!!: Estrabó і Sipont · Veure més »

Siraquens

Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.

Nou!!: Estrabó і Siraquens · Veure més »

Sirena (mitologia grega)

Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.

Nou!!: Estrabó і Sirena (mitologia grega) · Veure més »

Siris

Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.

Nou!!: Estrabó і Siris · Veure més »

Sirtis Major

Sirtis Major va ser el nom donat pels romans al principal golf de la costa de la moderna Líbia, l'actual Golf de Sirte.

Nou!!: Estrabó і Sirtis Major · Veure més »

Sirtis Menor

Sirtis Menor va ser el nom donat pels romans a l'actual golf de Gabès, el més petit dels dos golfs de la costa de la moderna Líbia.

Nou!!: Estrabó і Sirtis Menor · Veure més »

Sitacene

La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Estrabó і Sitacene · Veure més »

Sitònia

Sitònia o Sithònia (en llatí Sithonia, en grec antic Σιθωνίη) era el nom de la península central de les tres penínsules (Atos, Sitònia i Pal·lene) que surten de la península Calcídica i s'endinsen a la mar Egea.

Nou!!: Estrabó і Sitònia · Veure més »

Sittace

Sittace (accadi Sattagū), fou una antiga ciutat de Pèrsia, capital de la satrapia menor de Sittacene, dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Estrabó і Sittace · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Estrabó і Sogorb · Veure més »

Solomonar

El Solomonar o Șolomonar és un mag que, segons el folklore romanès, podia muntar un drac (zmeu o un balaur) i controlar el temps, provocant pluges, trons o tempesta de pedregada.

Nou!!: Estrabó і Solomonar · Veure més »

Solos (Cilícia)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.

Nou!!: Estrabó і Solos (Cilícia) · Veure més »

Solos (Xipre)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un petit riu, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Solos (Xipre) · Veure més »

Sosícrates (historiador)

Sosícrates (en llatí Sosicrates, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Rodes que cita Diògenes Laerci com a referència per la informació de què Aristip de Cirene no havia escrit res.

Nou!!: Estrabó і Sosícrates (historiador) · Veure més »

Sozòpol

Sozòpol (búlgar: Созопол, grec: Σωζόπολη, turc: Süzebolu) és una antiga i petita ciutat localitzada a 30 km al sud de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Estrabó і Sozòpol · Veure més »

Suagela

Suagela (en llatí Suagela, en grec antic Σουάγελα) és una ciutat de Cària en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris.

Nou!!: Estrabó і Suagela · Veure més »

Suèssula

Suèssula (en Suessula, en Σουέσσουλα) va ser una ciutat de Campània, a l'interior del país propera a la frontera del Samnium, entre Càpua i Nola i a uns 6 km dAcerra.

Nou!!: Estrabó і Suèssula · Veure més »

Suïdas

Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.

Nou!!: Estrabó і Suïdas · Veure més »

Sucamina

Sucamina fou una ciutat de Palestina que Estrabó situa entre Acre i Caesareia Palaestinae.

Nou!!: Estrabó і Sucamina · Veure més »

Sucro (població)

Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.

Nou!!: Estrabó і Sucro (població) · Veure més »

Sudines

Sudines o també Soudines (en grec antic Σουδινες) va ser un astròleg i endeví que va viure cap al.

Nou!!: Estrabó і Sudines · Veure més »

Suessa Pomècia

Suessa Pomècia (Suessa Pometia Σούεσσα Πωμεντιάνη) va ser una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps històrics i no se'n coneix la situació, només que limitava amb el Pomptinus ager o Pomptinae Paludes Virgili diu que va ser una colònia d'Alba Longa, i la devia considerar una ciutat llatina, i Diodor de Sicília la relaciona també a la llista de colònies d'aquesta ciutat.

Nou!!: Estrabó і Suessa Pomècia · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Estrabó і Sueus · Veure més »

Sulci

Sulci (Σολκοί) fou una de les principals ciutats de Sardenya a la costa sud-oest, a una illa anomenada actualment Santu Antiogu (it. Sant'Antioco), unida a l'illa principal per un istme, al sud del qual hi ha una gran badia coneguda per golf de Palmas, antigament Sulcitanus Portus.

Nou!!: Estrabó і Sulci · Veure més »

Surrèntum

Surrèntum (en Surrentum, en Συρρεντόν o Σούρεντον), moderna Sorrento, va ser una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium ('Promontori de Minerva'), que forma el límit sud de la badia.

Nou!!: Estrabó і Surrèntum · Veure més »

Tabai

Tabai (en llatí Tabae, en grec antic Τάβαι) era una ciutat de Cària prop dels límits de Frígia, segons Estrabó, encara que en un altre passatge l'inclou a la regió de Frígia.

Nou!!: Estrabó і Tabai · Veure més »

Tagliamento

El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.

Nou!!: Estrabó і Tagliamento · Veure més »

Talestris (amazona)

Talestris, (en grec, Θάληστρις, Thalestris), fl. 334 aC, va ser una reina de les Amazones.

Nou!!: Estrabó і Talestris (amazona) · Veure més »

Taletes

Tales de Creta o Taletes (en grec antic) fou un cèlebre músic, taumaturg i poeta líric grec.

Nou!!: Estrabó і Taletes · Veure més »

Tapsos

Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Estrabó і Tapsos · Veure més »

Tapurs

Els tapurs o tapuris (en llatí tapuri o tapurii, en grec Τάπουροι o Τάπυροι) van ser un poble que habitava en una zona extensa i van desplaçar-se al llarg dels anys des d'Armènia fins al riu Oxus, a l'Àsia central.

Nou!!: Estrabó і Tapurs · Veure més »

Tarbel·les

Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.

Nou!!: Estrabó і Tarbel·les · Veure més »

Tarfe

Tarfe (en grec antic Τάρφη) era el nom de una antiga ciutat grega de la Lòcrida Epicnèmida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Estrabó і Tarfe · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Estrabó і Tarquínia · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Estrabó і Tarquini Prisc · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Estrabó і Tars (Turquia) · Veure més »

Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina

Dibuix d'una dona bosniana tatuada. El tatuatge cristià a Bòsnia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els catòlics romans durant el domini otomà sobre Bòsnia i Hercegovina (1463–1878) i fins al.

Nou!!: Estrabó і Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Taumàcia

Taumàcia (en grec antic Θαυμακία) era una antiga ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, una de les quatre ciutats governades per Filoctetes, que va aportar naus i homes a lluitar a la guerra de Troia.

Nou!!: Estrabó і Taumàcia · Veure més »

Taures

Els taures (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra.

Nou!!: Estrabó і Taures · Veure més »

Taurins

Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior.

Nou!!: Estrabó і Taurins · Veure més »

Tauroescites

Els tauroescites (en llatí tauroscythae, en grec antic Ταυροσκύθαι) eren un poble de la Sarmàcia europea als que Plini el Vell anomena Tauri scythae, i diu que eren una barreja dels tauri i els escites.

Nou!!: Estrabó і Tauroescites · Veure més »

Tavium

Tavium o Tavia (Grec antic: Τάουιον, transliterat Taouion; Llatí: Taouion/Tavion o Tavium), fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital de la tetrarquia galata dels trocmis, situada a l'est del riu Halis.

Nou!!: Estrabó і Tavium · Veure més »

Tàlames

Talames (en grec antic Θαλάμη) va ser una ciutat de Lacònia que en diversos períodes històrics va pertànyer a Messènia.

Nou!!: Estrabó і Tàlames · Veure més »

Tàlars

Els tàlars (en Talares) eren una tribu emparentada amb els molossos de l'Epir.

Nou!!: Estrabó і Tàlars · Veure més »

Tàmils

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.

Nou!!: Estrabó і Tàmils · Veure més »

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Nou!!: Estrabó і Tànagra · Veure més »

Tàpsac

Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.

Nou!!: Estrabó і Tàpsac · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Tègea · Veure més »

Tèmesa

Tèmesa o Tempsa (Τεμέση o Τέμψα) era una antiga ciutat de la costa oest del Bruti, a Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Tèmesa · Veure més »

Tèspies

Tèspies o Tèspia (llatí: Thespiae) fou una ciutat de Beòcia al peu de la muntanya Helicó, mirant al sud i al golf de Crissa, on tenia el seu port, anomenat Creusis.

Nou!!: Estrabó і Tèspies · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Estrabó і Tíana · Veure més »

Tíndaris

Tíndaris (en llatí Tyndaris, en grec antic Τυνδαρίς o Τυνδάριον) era una ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles i Agatirna situada en un turó elevat que dominava una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià.

Nou!!: Estrabó і Tíndaris · Veure més »

Tíon

Tíon (en Tius o Tium, Τίος o Τίον) era una ciutat de la costa de Bitínia propera a Paflagònia.

Nou!!: Estrabó і Tíon · Veure més »

Títan

Títan (en grec antic Τίτανος o Τίτανος Όρος) era una muntanya i un lloc a Tessàlia del que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, que el situa vora la ciutat d'Astèrion.

Nou!!: Estrabó і Títan · Veure més »

Tòricos

Tòricos (Θορικός) era una ciutat de l'Àtica a la costa sud-est, i a uns 7 o 8 km al nord del cap Súnion.

Nou!!: Estrabó і Tòricos · Veure més »

Túmuls de Bin Tepe

Els túmuls de Bin Tepe (topònim que significa 'mil túmuls') són el lloc on van ser enterrats els reis de Lídia.

Nou!!: Estrabó і Túmuls de Bin Tepe · Veure més »

Túnel romà

calçada romana i ''túnel de Donnaz'', a Pont-Saint-Martin (Vall d'Aosta) Alguns túnels romans han aconseguit arribar sense moltes modificacions fins als nostres dies, convertits en veritables obres d'art i d'enginyeria, encara que són molt més discrets que els ponts, la seva construcció era molt més complicada per a la limitada tecnologia romana.

Nou!!: Estrabó і Túnel romà · Veure més »

Túrios

Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.

Nou!!: Estrabó і Túrios · Veure més »

Teano (Itàlia)

Teano (en llatí: Teanum Sidicinum) és un municipi italià de la província de Caserta, a la regió de la Campània.

Nou!!: Estrabó і Teano (Itàlia) · Veure més »

Teànum d'Apúlia

Teànum d'Apúlia (en Teanum Apulum, en Τέανον Ἄπουλον) va ser una ciutat d'Apúlia a la riba del Frento a 20 km de la desembocadura.

Nou!!: Estrabó і Teànum d'Apúlia · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Estrabó і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tebes de la Ftiòtida

Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.

Nou!!: Estrabó і Tebes de la Ftiòtida · Veure més »

Tec

Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.

Nou!!: Estrabó і Tec · Veure més »

Telèsia

Telèsia (Telesia Τελεσία) va ser una ciutat important del Samni a la vall del Calor prop de la confluència amb el Volturnus.

Nou!!: Estrabó і Telèsia · Veure més »

Teleno

El Teleno (Telenu, en dialecte cabreirés) és el pic de més altitud dels Montes de León (Espanya) amb una altitud de 2.188 msnm.

Nou!!: Estrabó і Teleno · Veure més »

Telescopi òptic

Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1.

Nou!!: Estrabó і Telescopi òptic · Veure més »

Tellene

Tellene (en llatí Tellenae, en grec antic Τελλήνη o Τελλῆναι) va ser una ciutat del Latium, de fundació molt antiga.

Nou!!: Estrabó і Tellene · Veure més »

Temiscura

Monument a les Amazones en Samsun. Temiscura (també Temiscira, Temiskira, grec Θεμίσκυρα, Themiskyra) fou una plana del nord del Pont, prop de la boca dels rius Iris i Thermodon.

Nou!!: Estrabó і Temiscura · Veure més »

Temnos

Temnos, (en grec antic Τῆμνος, en grec eòlic Τᾶμνος) era una ciutat de l'Eòlida a l'Àsia menor, no gaire lluny del riu Hermos.

Nou!!: Estrabó і Temnos · Veure més »

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Nou!!: Estrabó і Tempe · Veure més »

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Nou!!: Estrabó і Temple d'Àrtemis a Efes · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Estrabó і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple de Ptah (Menfis)

El temple de Ptah de Memphis és el principal temple egipci dedicat a l'adoració de Ptah.

Nou!!: Estrabó і Temple de Ptah (Menfis) · Veure més »

Teodosi de Bitínia

Teodosi de Bitínia (Theodosius) va ser un matemàtic i astrònom grec nascut a Bitínia (a l'actual Turquia) al o potser al, cèlebre per ser l'autor de Les Esfèriques, un recull de tots els coneixements coneguts en aquell temps sobre la geometria de les esferes.

Nou!!: Estrabó і Teodosi de Bitínia · Veure més »

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Teofrast · Veure més »

Teories sobre la construcció de les piràmides

Hi ha hagut moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció de les piràmides egípcies.

Nou!!: Estrabó і Teories sobre la construcció de les piràmides · Veure més »

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Nou!!: Estrabó і Teos · Veure més »

Tergeste

Tergeste (Τέργεστε o Τέργεστον) va ser una ciutat que va pertànyer bé a la província del Venetia o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui Golf de Trieste), allà on ara hi ha la ciutat de Trieste.

Nou!!: Estrabó і Tergeste · Veure més »

Terina

Terina (Τερίνα, però també Τέρεινα) era una ciutat a l'oest de la costa de la península del Bruti, situada al golf de Santa Eufèmia, a la riba d'un riu no identificat anomenat Ocinarus.

Nou!!: Estrabó і Terina · Veure més »

Termera

Termera (en llatí Termera, en grec antic Τέρμερα o Τερμερον) era una ciutat de la costa de Cària, a la banda sud de la península d'Halicarnàs, prop del Cap Termerium, segons Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Termera · Veure més »

Termessos

Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.

Nou!!: Estrabó і Termessos · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Estrabó і Terrissa · Veure més »

Tesprotis

Tribus de l'Epir en l'antiguitat Els tesprotis (en llatí thesproti o thesprotii grec Θεσπρωτοί) eren una tribu de l'Epir que habitava la part central de la costa de l'Epir i cap a l'interior fins al riu Aractos, deixant al sud als cassopis.

Nou!!: Estrabó і Tesprotis · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Estrabó і Tessalònica · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Estrabó і Tessàlia · Veure més »

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Nou!!: Estrabó і Tet · Veure més »

Tetidion

Tetidion (en grec antic Θετίδιον o Θεστίδειον), era una ciutat de Tessaliotis, a Tessàlia, prop de Farsàlia on va acampar Luci Quinti Flaminí en la seva segona marxa des de Feres cap a Escotussa abans de la Batalla de Cinoscèfales.

Nou!!: Estrabó і Tetidion · Veure més »

Tetrarca

Tetrarca (en llatí Tetrarcha, plural Tetrarches, en grec antic τετράρχης) era una paraula que originalment designava a un governant d'una quarta part d'un país, per exemple a Tessàlia dividida en quatre tetrarquies, restaurades per Filip II de Macedònia, segons Valeri Harpocratió i Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Tetrarca · Veure més »

Tetràpolis Dòria

La Tetràpolis Dòria era el nom del conjunt de quatre ciutats de la Dòrida enclavades a la Fòcida, a la vall del riu Pindos, a l'est del país dels eteus.

Nou!!: Estrabó і Tetràpolis Dòria · Veure més »

Teucre (fill de Telamó)

En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.

Nou!!: Estrabó і Teucre (fill de Telamó) · Veure més »

Teutatès

Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).

Nou!!: Estrabó і Teutatès · Veure més »

Teutrània

Teutrània (en grec antic Τευθρανία) era la part occidental de Mísia, a la regió del riu Caicos.

Nou!!: Estrabó і Teutrània · Veure més »

Thusnelda

Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.

Nou!!: Estrabó і Thusnelda · Veure més »

Tiatira

Tiatira, avui Akhisar (en llatí Thyateira, en grec antic Θυάτειρα) va ser una ciutat del nord de Lídia a la riba del Licos, a la via cap a Sardes, Turquia, (al sud) i Germa (al nord).

Nou!!: Estrabó і Tiatira · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Estrabó і Tiberens · Veure més »

Tigranes I d'Armènia

Tigranes I (en armeni Տիգրան Ա en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins potser el 123 aC.

Nou!!: Estrabó і Tigranes I d'Armènia · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Estrabó і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Estrabó і Tigranocerta · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Estrabó і Tillia tepe · Veure més »

Tilos

Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.

Nou!!: Estrabó і Tilos · Veure més »

Timòstenes

Timòstenes, en llatí Timosthenes, en grec antic, fou un almirall grec nascut a l'illa de Rodes.

Nou!!: Estrabó і Timòstenes · Veure més »

Timbrea

Timbrea Θύμβρα o Θύμβρη transcrit Thymbra o Thymbre) era una ciutat de la Troade, prop d'Ilium, segons diuen Homer, Esteve de Bizanci i Plini el Vell. Estrabó diu que es trobava en una plana creuada pel riu Timbreu (llatí Thymbrium). La vall del Timbreu tenia com a punt principal el turó Callicolone, que segons William Smith, encara conservaven al seu temps els noms antics amb els que els menciona Homer. La ciutat va desaparèixer probablement abans del però el nom va romandre en un temple dedicat a Apol·lo, anomenat temple d'Apol·lo Thymbraios.

Nou!!: Estrabó і Timbrea · Veure més »

Timfea

Tribus antigues de l'Epir Timfea (en llatí: Tymphaea o Stymphaea, en grec antic Τυμφαία) era un districte a l'antiga Grècia situat a l'Epir, poblat pel poble epirota dels timfeis.

Nou!!: Estrabó і Timfea · Veure més »

Timfeus

Els timfeus (en Tymphaei) eren un poble epirota, segons Estrabó, que vivia al districte de Timfea, a l'Epir.

Nou!!: Estrabó і Timfeus · Veure més »

Timonitis

Timonitis (en llatí Timonitis, en grec antic Τιμωνῖτις) va ser un districte de l'interior de Paflagònia, proper a les fronteres de Bitínia, segons diu Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Timonitis · Veure més »

Timoteo Viti

Timoteo Viti, també conegut com a Timoteo della Viti o Timoteo da Urbino (Urbino, 1469 - Urbino, 1523), va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Estrabó і Timoteo Viti · Veure més »

Timoteu de Sinope

Timoteu (Timotheus) va ser un filòsof grec nadiu de Sinope.

Nou!!: Estrabó і Timoteu de Sinope · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Estrabó і Tinos · Veure més »

Tipanea

Tipanea (Τυπάνεια, Τυπανέαι o Τυμπανέαι) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida, esmentada per Estrabó juntament amb Hipana.

Nou!!: Estrabó і Tipanea · Veure més »

Tirambes

Els tirambes (en llatí: Tyrambae, en grec: Τυράμβαι, Tirambe) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica, que tenien per ciutat principal l'anomenada Tirambe (Τυράμβη), prop del riu Rhombites minor.

Nou!!: Estrabó і Tirambes · Veure més »

Tirannió d'Amisos

Tirannió d'Amisos, en llatí Tyrannion, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Amisos a la regió del Pont i fill d'Epicràtides.

Nou!!: Estrabó і Tirannió d'Amisos · Veure més »

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Nou!!: Estrabó і Tirint · Veure més »

Tirrens

Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.

Nou!!: Estrabó і Tirrens · Veure més »

Tirreu

Tirreu (llatí: Thyrium; grec antic: Θύριον, Θύρεον, Θούριον o Θύρρειον), era una ciutat d'Acarnània de situació desconeguda.

Nou!!: Estrabó і Tirreu · Veure més »

Tisbe (Beòcia)

Tisbe, o Tisbes (en grec antic Θίσβη) era una ciutat de Beòcia, descrita per Estrabó, situada a poca distància de la costa a la part sud del mont Helicó, limitant amb els territoris de Tèspies i Coronea.

Nou!!: Estrabó і Tisbe (Beòcia) · Veure més »

Titus Taci

''La intervenció de les sabines'', de Jacques-Louis David, mostra '''Titus Taci''' a l'esquerra. Titus Taci, segons la llegenda, fou rei de Roma per cinc anys juntament amb el rei Ròmul.

Nou!!: Estrabó і Titus Taci · Veure més »

Tlepòlem

Segons la mitologia grega, Tlepòlem (Τληπόλεμος, 'qui resisteix la guerra') va ser un heroi grec fill d'Hèracles i d'Astíoque (o d'Astidamia), i rei de Rodes.

Nou!!: Estrabó і Tlepòlem · Veure més »

Tlos

Tlos (en grec antic Τλώς o Τλῶς) era una ciutat de Lícia.

Nou!!: Estrabó і Tlos · Veure més »

Tmoriq

Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Estrabó і Tmoriq · Veure més »

Tmutarakan

Antic ''phiale'' grec trobat a Tmutarakan Tmutarakan (Тмутаракань, Tmutarakan; Тмуторокань, Tmotarakan) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada a la península de Taman, en l'actual territori de Krasnodar, que controlava l'estret de Kertx entre la mar Negra i el mar d'Azov.

Nou!!: Estrabó і Tmutarakan · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Estrabó і Tocaris · Veure més »

Tomisa

Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Estrabó і Tomisa · Veure més »

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Nou!!: Estrabó і Topònims balears preromans · Veure més »

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Nou!!: Estrabó і Tral·les · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Estrabó і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Trasó

Trasó (en llatí Thrason, en grec antic Θράσον) fou un escultor grec.

Nou!!: Estrabó і Trasó · Veure més »

Trausis

Els trausis (en llatí trausi, en grec antic Τραύσοι) eren un poble de Tràcia.

Nou!!: Estrabó і Trausis · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Estrabó і Tràcia · Veure més »

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Estrabó і Trèvers · Veure més »

Trícala

Trícala (en Τρίκαλα, transcrit Tríkala; Tirhala; Τρίκκα) és una ciutat de Grècia situada al nord-oest de Tessàlia.

Nou!!: Estrabó і Trícala · Veure més »

Tríon

Tríon (Θρύον) o Trioessa (Θρυόεσσα) era una antiga ciutat de Trifília, a l'Èlida, que Homer esmenta al Catàleg de les naus, on diu que la ciutat era un dels dominis de Nèstor.

Nou!!: Estrabó і Tríon · Veure més »

Tròada

'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.

Nou!!: Estrabó і Tròada · Veure més »

Trònion

Trònion (Thronium) era la capital de la Lòcrida Epicnèmida, situada a 20 estadis de la costa i a 30 estadis d'Escarfea, a la riba del riu Boagrios.

Nou!!: Estrabó і Trònion · Veure més »

Trebula Mutusca

Trebula Mutusca, segons Plini el Vell, o simplement Mutusca, com l'anomena Virgili va ser una ciutat de Sabínia a uns 3 km a la dreta de la Via Salària, a un lloc situat avui entre Ostèria Nuova i Poggio San Lorenzo, on es troben encara algunes restes (el teatre, les termes, paviments, inscripcions...). El Liber Coloniarum l'esmenta com a municipi.

Nou!!: Estrabó і Trebula Mutusca · Veure més »

Tremiti

Illes Tremiti (o també Diomedea) és un petit arxipèlag italià (format per tres illes) de la mar Adriàtica, i també municipi dins la província de Foggia, regió de la Pulla.

Nou!!: Estrabó і Tremiti · Veure més »

Trers

Els trers (Treres) foren un poble traci que Estrabó esmenta diverses vegades com a tribu pertanyent o emparentada amb els cimmeris.

Nou!!: Estrabó і Trers · Veure més »

Tresor de Karun

Gerra del tresor lidi trobat prop d'Oşak El tresor de Karun, tresor lidi o tresor de Cressus són els noms pels quals es coneix una col·lecció de 363 objectes, bona part d'ells d'or i argent, procedents de Lídia, datats del s. VII ae, que foren il·legalment excavats el 1965 al túmul funerari de l'edat del ferro de Toptepe, al costat del riu Gediz, a la província d'Oşak, a l'oest de Turquia.

Nou!!: Estrabó і Tresor de Karun · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Estrabó і Trezè · Veure més »

Tribal·lis

Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.

Nou!!: Estrabó і Tribal·lis · Veure més »

Tribocs

Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.

Nou!!: Estrabó і Tribocs · Veure més »

Trica (ciutat)

Trica (en grec antic Τρίκκη o Τρίκκα) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide, a la riba esquerra del riu Peneu i a la vora d'un petit riu de nom Leteu, segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Trica (ciutat) · Veure més »

Tricònion

Tricònion (en llatí Trichonium, en grec antic Τριχώνιον) era una ciutat d'Etòlia que va donar nom al llac Triconis.

Nou!!: Estrabó і Tricònion · Veure més »

Tricoris

Els tricoris (en llatí: Tricorii, en grec antic Τρικόριοι) van ser un poble celto-lígur que van viure entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Estrabó і Tricoris · Veure més »

Tridentins

Els tridentins (en llatí: Tridentini, en grec antic Τριδεντῖνοι) van ser un poble dels Alps que ocupaven la part sud de Rètia, al nord del llac Benacus i a la vora del riu Athesis, segons diuen Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Tridentins · Veure més »

Trifília

Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Nou!!: Estrabó і Trifília · Veure més »

Tripodisc

Tripodisc (en llatí Tripodiscus, en grec antic Τριποδίσκος) era una ciutat del territori de Mègara, i es diu que era un dels cinc districtes en què inicialment es va dividir el territori de Megaris, segons Plutarc.

Nou!!: Estrabó і Tripodisc · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Troia · Veure més »

Troia (Itàlia)

Troia (de vegades escrit Troja) és un municipi italià de la província de Foggia a la regió de la Pulla.

Nou!!: Estrabó і Troia (Itàlia) · Veure més »

Tronto

El Tronto és un riu d'Itàlia a les Marques, Abruços i Laci.

Nou!!: Estrabó і Tronto · Veure més »

Tura (Egipte)

Tura. Pedrera Pedra de Tura a la piràmide de Kheops Tura fou un lloc de l'antic Egipte a mig camí entre el modern Caire i Helwan.

Nou!!: Estrabó і Tura (Egipte) · Veure més »

Turdetans

Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.

Nou!!: Estrabó і Turdetans · Veure més »

Turmogues

Els turmogues (llatí: Turmogi o Turmodigi, grec Μούρβογοι) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels càntabres.

Nou!!: Estrabó і Turmogues · Veure més »

Uarakos

Uarakos o Uaracos (60x60px) és la transcripció fonètica literal dels signes d'escriptura ibèrica que apareixen al revers d'unes monedes de bronze trobades al jaciment arqueològic de La Custodia de Viana, Navarra.

Nou!!: Estrabó і Uarakos · Veure més »

Ubis

Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Estrabó і Ubis · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Estrabó і Umbres · Veure més »

Unicorn

L'unicorn, també anomenat alicorn, és un ésser mitològic amb el cos de cavall i una llarga banya recta al mig del front.

Nou!!: Estrabó і Unicorn · Veure més »

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.

Nou!!: Estrabó і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »

Usípetes

Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.

Nou!!: Estrabó і Usípetes · Veure més »

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Estrabó і Vall de Ferganà · Veure més »

Vardeis

Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.

Nou!!: Estrabó і Vardeis · Veure més »

Vareia

Vareia (Varia Οὐάρεια) va ser una ciutat dels berons, a la província romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, allà on aquest riu començava a ser navegable, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Estrabó і Vareia · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Estrabó і Vascons · Veure més »

Vat

Un vat era una de les tres classes d'homes que, segons l'historiador grec Estrabó, gaudien entre tots els pobles gals d'especial respecte i veneració.

Nou!!: Estrabó і Vat · Veure més »

Vèlia

Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.

Nou!!: Estrabó і Vèlia · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Estrabó і Vènets · Veure més »

Vènets (gals)

Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.

Nou!!: Estrabó і Vènets (gals) · Veure més »

Vènnons

Els vènnons (en llatí Vennones) eren un poble de Rècia segons Claudi Ptolemeu i de Vindelícia segons Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Vènnons · Veure més »

Vítia

Vítia (en grec antic Οὐιτία) va ser un petit districte de la Mèdia Atropatene esmentat per Estrabó, que el situa a la part nord del país, proper als territoris dels dibrices i dels amardis.

Nou!!: Estrabó і Vítia · Veure més »

Vel·lavis

Els vel·lavis o velauns (en llatí vellavi o vellavii o velauni) eren un poble gal.

Nou!!: Estrabó і Vel·lavis · Veure més »

Venàfrum

Venàfrum (en Venafrum, en Οὐέναφρον) va ser una ciutat de Campània situada a la vall del Volturnus, dalt d'un turó a la part dreta d'aquest riu, segons Estrabó, i a la via Llatina, a uns 30 km de Casinum i de Teanum, segons lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Estrabó і Venàfrum · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Estrabó і Venus (mitologia) · Veure més »

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Nou!!: Estrabó і Veragres · Veure més »

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Nou!!: Estrabó і Vercelli · Veure més »

Vetons

Altar d'Ulaca Els vetons (en llatí Vettones) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini.

Nou!!: Estrabó і Vetons · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Estrabó і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Via Agripa

La via Agripa (en llatí via Agrippa) és un conjunt de vies romanes de la Gàl·lia que va construir Marc Vipsani Agripa, a qui August havia confiat la reorganització d'aquell país.

Nou!!: Estrabó і Via Agripa · Veure més »

Via Àpia

Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.

Nou!!: Estrabó і Via Àpia · Veure més »

Via Emília

Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.

Nou!!: Estrabó і Via Emília · Veure més »

Via Emília Escàuria

Luca'' fet construir per Juli Cèsar el 56 aC Via Emília Escàuria (en llatí Via Aemilia Scauri) és el nom donat a la via construïda per Marc Emili Escaure, que va assecar les maresmes al sud del Po i va construir la via des de Luna fins a Vada Sabatia, passant per Placentia, on enllaçava amb la via Emília i seguint cap a Dertona, cruïlla de camins per on passaven les vies Postúmia, Fúlvia i Mala, segons explica Estrabó.

Nou!!: Estrabó і Via Emília Escàuria · Veure més »

Via Llatina

Via Llatina (en llatí Via Latina, en grec antic ἡ Λατινὴ ὁδός) era una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma.

Nou!!: Estrabó і Via Llatina · Veure més »

Via Prenestina

Via Prenestina (en llatí Via Praenestina, en grec antic ἡ Πραινεστινή ὁδός) va ser el nom donat a la via romana construïda entre Roma i Praeneste, passant per Gabis, que tot seguit s'unia a la via Llatina a l'estació de Sub Anagnia.

Nou!!: Estrabó і Via Prenestina · Veure més »

Via Salària

La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.

Nou!!: Estrabó і Via Salària · Veure més »

Via Valèria

Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.

Nou!!: Estrabó і Via Valèria · Veure més »

Vibo Valentia

Vibo Valentia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Vibo Valentia.

Nou!!: Estrabó і Vibo Valentia · Veure més »

Vidre català

c. 1550-1600), Museu del Disseny de Barcelona El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles.

Nou!!: Estrabó і Vidre català · Veure més »

Vindalum

Vindalum o Vindalium (en grec antic Οὐίνδαλον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Narbonesa on Gneu Domici Ahenobarb va derrotar els al·lòbroges el 121 aC.

Nou!!: Estrabó і Vindalum · Veure més »

Vindèlics

Els vindèlics (en llatí Vindelici, en grec antic Οὐινδολικοὶ) van ser un grup de tribus emparentades amb els rètics, d'origen celta.

Nou!!: Estrabó і Vindèlics · Veure més »

Vindelícia

Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.

Nou!!: Estrabó і Vindelícia · Veure més »

Vispis

Els vispis (en llatí Vispi, en grec antic Οὐισποί) eren un poble del sud-oest de Germània, que només menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Estrabó і Vispis · Veure més »

Voconcis

Els voconcis (llatí Vocontii) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonesa, entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Estrabó і Voconcis · Veure més »

Volques

Els volques (en llatí: Volcae) van ser una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que després de ser expulsats pels pobles balcànics al va poblar la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Estrabó і Volques · Veure més »

Volques arecomicis

Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.

Nou!!: Estrabó і Volques arecomicis · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Estrabó і Volterra · Veure més »

Volturno

Volturno (antic Vulturnus) és un riu de la Campània que neix als Apenins i corre uns 60 km cap al sud-est, fins que troba al Calore Irpino (antic Calor) i llavors gira a l'oest-sud-oest, passa per Càpua i desaigua a la mar Tirrena a Castel Volturno (antiga Volturnum) on es pot veure encara un antic pont romà.

Nou!!: Estrabó і Volturno · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Estrabó і Vulcà · Veure més »

Vultúrnum

Vultúrnum o Volturnum (en Vulturnum, en Οὐουλτοῦρνον) va ser una ciutat de Campània situada a la costa, tocant a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud.

Nou!!: Estrabó і Vultúrnum · Veure més »

Wa-imnty

Wa-imnty (arpó de l'oest) fou el nomós VII del Baix Egipte.

Nou!!: Estrabó і Wa-imnty · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.

Nou!!: Estrabó і Xaizar · Veure més »

Xaltix

Xaltix, Shaltish, en castellà Saltés és una antiga localitat de l'Àndalus enfront de Huelva, a l'illa Saltés a les maresmes de la desembocadura dels rius Tinto i Odiel.

Nou!!: Estrabó і Xaltix · Veure més »

Xant de Sardes

Xant de Sardes o també Xant de Lídia (en llatí Xanthus, en grec antic) fou un historiador o més aviat un logògraf, nascut probablement a Sardes, a Lídia, anterior a Heròdot, que es diu que el va tenir com a referència, segons explica Èfor de Cumes.

Nou!!: Estrabó і Xant de Sardes · Veure més »

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Nou!!: Estrabó і Xantos (ciutat) · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Estrabó і Xúquer · Veure més »

Xenarc de Selèucia

Xenarc (Xenarchus - Ξέναρχος); 1r segle aC) de Selèucia en Cilícia, va ser un filòsof peripatètic i un gramàtic. Va viure en temps d'Estrabó, que va escoltar els seus discursos. Xenarc va marxar de molt jove de casa seva i es va dedicar a ensenyar. Primer a Alexandria, després a Atenes i finalment a Roma, on es va fer amic d'Ari d'Alexandria i després d'August. Encara era viu però ja molt vell i ple d'honors, quan Estrabó va escriure sobre ell. També en van parlar Simplici, Julià l'Apòstata i Alexandre d'Afrodísies. Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.

Nou!!: Estrabó і Xenarc de Selèucia · Veure més »

Xenòcrates (escriptor militar)

Xenòcrates (Xenocrates) fou un escriptor grec.

Nou!!: Estrabó і Xenòcrates (escriptor militar) · Veure més »

Ximene

Ximene (en llatí Ximene, en grec antic Ξιμήνη) era un districte de la part sud del Pont a la regió del riu Halis, prop de la frontera amb Capadòcia, que posseïa nombroses salines.

Nou!!: Estrabó і Ximene · Veure més »

Yeşilırmak

Yeşilırmak (en turc, significa 'Riu verd') és un riu de la regió de la mar Negra, al nord de Turquia, conegut en grec antic com Ίρις, Iris.

Nou!!: Estrabó і Yeşilırmak · Veure més »

Zagreb

Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.

Nou!!: Estrabó і Zagreb · Veure més »

Zama Regia

Zama ('Zama la major') va ser una ciutat de Numídia situada a cinc dies de viatge al sud-oest de Cartago, segons Polibi i Titus Livi.

Nou!!: Estrabó і Zama Regia · Veure més »

Zanj

Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Nou!!: Estrabó і Zanj · Veure més »

Zelea

Mapa amb algunes de les principals colònies gregues de la Propòntida (topònims en castellà). Zelea es situava al sud de Cícico. Zelea (en grec, Ζέλεια) era una antiga ciutat de la Tròada, situada prop de Cízic, que és esmentada per Homer al catàleg dels troians de la Ilíada on se la situa al peu de la mont Ida, es diu que era banyada pel riu Esep, que desemboca a la Propòntida, i que formava part dels territoris governats per Pàndar.

Nou!!: Estrabó і Zelea · Veure més »

Zenòfanes

Zenòfanes (en llatí Zenophanes, en grec antic) fou un escriptor grec, mencionat dues vegades per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Estrabó і Zenòfanes · Veure més »

Zenó de Laodicea

Zenó de Laodicea (Zenon, en Ζήνων) fou un orador grec, nadiu de Laodicea de Síria que va viure al.

Nou!!: Estrabó і Zenó de Laodicea · Veure més »

Zeugitana

La Zeugitana (en llatí Zeugitana Regio) va ser la part nord de la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Estrabó і Zeugitana · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Estrabó і Zeus · Veure més »

Zeuxis (metge)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) va ser un metge grec.

Nou!!: Estrabó і Zeuxis (metge) · Veure més »

Ziges

Els ziges (en llatí: zygi, en grec antic Ζύγιοι) eren un poble salvatge de la Sarmàcia Asiàtica que vivien prop de l'Euxí, a les muntanyes que s'estenen des del Caucas fins al Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Estrabó і Ziges · Veure més »

Ziquis

Els ziquis (en llatí: Zicchi o Zinchi o Zingi, en grec antic Ζικχοί o Ζιγχοί), van ser un poble salvatge dedicat a la pirateria, de la Sarmàtia asiàtica, a la costa del Pont Euxí, entre els saniges (sanigae) i els aquais (Achaei), probablement al Caucas.

Nou!!: Estrabó і Ziquis · Veure més »

Zumi

Els zumi foren un poble germànic que vivia prop dels lugis, esmentats per Estrabó al llibre VII de la seva obra Geographia.

Nou!!: Estrabó і Zumi · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 123 aC · Veure més »

13

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 13 · Veure més »

23

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 23 · Veure més »

24

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 24 · Veure més »

24 aC

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 24 aC · Veure més »

63 aC

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 63 aC · Veure més »

7 aC

Sense descripció.

Nou!!: Estrabó і 7 aC · Veure més »