Estoïcisme

Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Usa IA

Taula de continguts

1. 319 les relacions: Abolla, Acadèmia platònica, Acadèmiques, Acatalèpsia, Adiàfora, Agnòdice, Alcífron, Alceu i Filisc, Ambròs de Milà, Anarcoindividualisme, André Comte-Sponville, Anne Morrow Lindbergh, Antíoc d'Ascaló, Antípatre de Tars, Antípatre de Tir, Antípatre de Tir (segle II aC), Antonio de Guevara, Apatheia, Apatheia (desambiguació), Apol·lòfanes d'Antioquia, Apol·lònides d'Útica, Apol·lodor Èfil, Apol·loni de Tíana, Apol·loni de Tir, Aporia, Arcesilau de Pítana, Arios d'Alexandria, Aristó de Quios, Aristip de Cirene, Aristocreont, Art poètica, Ascetisme, Assaigs, Ataràxia, Atemptat del Grand Hotel de Brighton, Ateneu (filòsof), Atenodor Cananita, Atenodor Cordilió, Atenodor de Solos, Auspici, Autarquia, Aviè, Ésser humà, Ànima, Àtal (filòsof), Àtal (metge), Barba, Baruch Spinoza, Basilides d'Escitòpolis, Beatus ille, ... Ampliar l'índex (269 més) » « Shrink índex

Abolla

Abolla Abolla (Abolla) era una capa gruixuda de llana que segons Servi Maure Honorat s'assemblava a la clàmide.

Veure Estoïcisme і Abolla

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Veure Estoïcisme і Acadèmia platònica

Acadèmiques

Bust de Ciceró Academica (o Academici libri) (en català: les Acadèmiques) és una obra filosòfica, en forma de diàleg socràtic, escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 45 aC., sobre epistemologia, la teoria del coneixement, a través de les doctrines d'Antíoc d'Ascaló, Arcesilau i Carnèades.

Veure Estoïcisme і Acadèmiques

Acatalèpsia

Acatalèpsia (del grec α̉-καταλαμβάνειν) en filosofia és el que no pot ser comprès, o la impossibilitat de comprendre o concebre una cosa.

Veure Estoïcisme і Acatalèpsia

Adiàfora

Adiàfora (plural d'adiàfor, en grec clàssic ἀδιάφορα, la negació de διάφορα, diferència, en el sentit de "no diferenciable", "indiferent") és el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'ètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut (agathá) o el vici (kaká).

Veure Estoïcisme і Adiàfora

Agnòdice

va ser una metgessa grega, natural d'Atenes.

Veure Estoïcisme і Agnòdice

Alcífron

Alcífron (Alciphron) fou un sofista grec, dels més eminents entre els epistològrafs.

Veure Estoïcisme і Alcífron

Alceu i Filisc

Alceu i Filisc van ser dos filòsofs epicuris que van ser expulsats de Roma entre el 173 i el.

Veure Estoïcisme і Alceu i Filisc

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Veure Estoïcisme і Ambròs de Milà

Anarcoindividualisme

Lanarquisme individualista o anarcoindividualisme és una tradició filosòfica basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'anarquisme social, i es desenvolupa a l'entorn de la supremacia i autonomia de la persona.

Veure Estoïcisme і Anarcoindividualisme

André Comte-Sponville

André Comte-Sponville (París, 12 de març de 1952) és un filòsof francès.

Veure Estoïcisme і André Comte-Sponville

Anne Morrow Lindbergh

Anne Morrow Lindbergh (Anne Spencer Morrow, Englewood, Nova Jersey, 22 de juny de 1906 - Vermont, 7 de febrer de 2001) va ser una escriptora i aviadora nord-americana.

Veure Estoïcisme і Anne Morrow Lindbergh

Antíoc d'Ascaló

Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.

Veure Estoïcisme і Antíoc d'Ascaló

Antípatre de Tars

Antípatre de Tars （Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa.

Veure Estoïcisme і Antípatre de Tars

Antípatre de Tir

Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof grec estoic que va viure al, una mica més tard que el filòsof Paneci.

Veure Estoïcisme і Antípatre de Tir

Antípatre de Tir (segle II aC)

Antípatre de Tir (Antipater) fou un filòsof estoic grec contemporani de Cató el Jove, de qui Plutarc diu que eren amics de joventut.

Veure Estoïcisme і Antípatre de Tir (segle II aC)

Antonio de Guevara

Portada d'un llibre amb dues obres d'Antonio de Guevara. Fra fou un escriptor i religiós castellà.

Veure Estoïcisme і Antonio de Guevara

Apatheia

Segons els estoics i els cínics lapatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions.

Veure Estoïcisme і Apatheia

Apatheia (desambiguació)

* Antiga grècia.

Veure Estoïcisme і Apatheia (desambiguació)

Apol·lòfanes d'Antioquia

Apol·lòfanes d'Antioquia (en Ἀπολλοφάνης; en Apollophanes) fou un filòsof estoic grec, amic d'Aristó de Quios, sobre el qual va escriure un llibre anomenat Ἀρίστων (Arístōn), segons Ateneu de Naucratis.

Veure Estoïcisme і Apol·lòfanes d'Antioquia

Apol·lònides d'Útica

Apol·lònides d'Útica (en grec antic Ἀπολλωνίδης) va ser un filòsof estoic grecoromà.

Veure Estoïcisme і Apol·lònides d'Útica

Apol·lodor Èfil

Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica).

Veure Estoïcisme і Apol·lodor Èfil

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Veure Estoïcisme і Apol·loni de Tíana

Apol·loni de Tir

Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.

Veure Estoïcisme і Apol·loni de Tir

Aporia

Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.

Veure Estoïcisme і Aporia

Arcesilau de Pítana

Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC.

Veure Estoïcisme і Arcesilau de Pítana

Arios d'Alexandria

Arios d'Alexandria (en Ἄρειος Áreios; en Areius o Arius) fou un filòsof grec pitagòric i estoic que va viure en temps de l'emperador August, que li va tenir un gran afecte.

Veure Estoïcisme і Arios d'Alexandria

Aristó de Quios

Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.

Veure Estoïcisme і Aristó de Quios

Aristip de Cirene

Aristip de Cirene (Aristippus, Arístippos) fou un filòsof grec nascut a Cirene, fill d'Arítades i pare d'Arete de Cirene.

Veure Estoïcisme і Aristip de Cirene

Aristocreont

Aristocreont (Aristocreon) va ser un filòsof estoic nebot de Crisip de Soli.

Veure Estoïcisme і Aristocreont

Art poètica

LArt poètica (Ars Poetica. en llatí), també coneguda com a Epístola als Pisons (Epistula ad Pisones), forma part de les Epístoles d'Horaci i és la més llarga de totes, així com ho és respecte a la resta de composicions del poeta: té 476 hexàmetres.

Veure Estoïcisme і Art poètica

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Veure Estoïcisme і Ascetisme

Assaigs

Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.

Veure Estoïcisme і Assaigs

Ataràxia

Lataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.

Veure Estoïcisme і Ataràxia

Atemptat del Grand Hotel de Brighton

L'atemptat del Grand Hotel de Brighton es va produir el 12 d'octubre de 1984 a la ciutat homònima d'Anglaterra.

Veure Estoïcisme і Atemptat del Grand Hotel de Brighton

Ateneu (filòsof)

Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un filòsof estoic que Porfiri menciona en la seva vida de Plotí.

Veure Estoïcisme і Ateneu (filòsof)

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Veure Estoïcisme і Atenodor Cananita

Atenodor Cordilió

Atenodor Cordilió, en llatí Athenodorus Cordylio, en grec antic Αθηνόδωρος Κορδυλίων, fou un filòsof estoic, destacat durant la primera meitat del, nascut a Tars conegut també com a Atenodor de Tars.

Veure Estoïcisme і Atenodor Cordilió

Atenodor de Solos

Atenodor (en Athenodorus) fou un filòsof estoic grec natural de Solos (Cilícia) i deixeble de Zenó.

Veure Estoïcisme і Atenodor de Solos

Auspici

Un àugur consulta la voluntat dels déus observant el vol dels ocells (''auspicium''), a petició del rei Numa Pompili Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus.

Veure Estoïcisme і Auspici

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Veure Estoïcisme і Autarquia

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Veure Estoïcisme і Aviè

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Estoïcisme і Ésser humà

Ànima

Déu observa la lluita entre un àngel i un dimoni per una ànima humana. En moltes religions i escoles filosòfiques, lànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna.

Veure Estoïcisme і Ànima

Àtal (filòsof)

Àtal o Àttal (en llatí Attalus) va ser un filòsof estoic que va viure en el regnat de Tiberi i que va veure la seva propietat confiscada per Sejà (Sejanus) i va haver de treballar de pagès.

Veure Estoïcisme і Àtal (filòsof)

Àtal (metge)

Àtal o Àttal (en llatí Attalus, en grec antic Άτταλος) era un metge romà del, deixeble del metge Sorà (Soranus) i va pertànyer a l'escola metòdica, una de les escoles mèdiques més importants del món grecoromà.

Veure Estoïcisme і Àtal (metge)

Barba

La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.

Veure Estoïcisme і Barba

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Veure Estoïcisme і Baruch Spinoza

Basilides d'Escitòpolis

Basilides d'Escitòpolis (en llatí Basileides, en grec antic) fou un filòsof estoic grec.

Veure Estoïcisme і Basilides d'Escitòpolis

Beatus ille

El beatus ille és un tòpic literari que consisteix a lloar la vida del camp enfront de la ciutat.

Veure Estoïcisme і Beatus ille

Benito Arias Montano

Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.

Veure Estoïcisme і Benito Arias Montano

Bhagavad Gita

Bhagavad Gita, versos 11:32. Krixna instruint a Arjuna a Kurukshetra. Representació d'Arjuna a Angkor Vat; Phnom Bakheng El Bhagavad Gita (en devanagari: श्रीमद्भगवद्गीता, srīmadbhagavadgītā, 'Cant del Benaventurat') és un poema èpic que forma part del Mahabharata (capítol 23:40), un dels texts més importants de l'hinduisme.

Veure Estoïcisme і Bhagavad Gita

Biblioteca de Pèrgam

Pujol de l'antiga Pèrgam sobre el que es va construir la biblioteca (1991) Mapa del temple d'Atenea (1885) a les quatre habitacions per sobre de la Stoa al nord hi havia la biblioteca La Biblioteca de Pèrgam va ser una de les més grans biblioteques de l'Antiguitat la segona en importància després de la d'Alexandria.

Veure Estoïcisme і Biblioteca de Pèrgam

Boet (filòsof estoic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof estoic grec.

Veure Estoïcisme і Boet (filòsof estoic)

Cal·lip de Corint

Cal·lip, en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος, fou un filòsof estoic nascut a Corint deixeble de Zenó, el fundador de l'escola estoica.

Veure Estoïcisme і Cal·lip de Corint

Carnèades

Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).

Veure Estoïcisme і Carnèades

Carpocracians

Els Carpocracians eren els membres d'un moviment gnòstic aparegut al segle II que seguia les ensenyances de Carpòcrates d'Alexandria.

Veure Estoïcisme і Carpocracians

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Estoïcisme і Ciceró

Cinema d'aventures

Jungle Cruise, pel·lícula del català Jaume Collet-Serra El cinema d'aventures és un gènere cinematogràfic d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics com el western i la ciència-ficció.

Veure Estoïcisme і Cinema d'aventures

Cinisme

El cinisme o escola cínica és un corrent filosòfic que es desenvolupà a l'antiga Grècia al.

Veure Estoïcisme і Cinisme

Cinna (cognomen)

Cinna (en llatí Cinna) va ser el cognomen d'una família romana de la gens Cornèlia.

Veure Estoïcisme і Cinna (cognomen)

Cinna Catul

Cinna Catul (en llatí Catulus Cinna) va ser un filòsof estoic romà qua va viure al segle I. Va ser el mestre de l'emperador Marc Aureli.

Veure Estoïcisme і Cinna Catul

Ciutadania europea

La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993.

Veure Estoïcisme і Ciutadania europea

Ciutadà del món

Un ciutadà del món (o cosmopolita) és una persona que desitja transcendir en algun sentit la divisió geopolítica que és inherent a les ciutadanies nacionals dels diferents estats i països sobirans.

Veure Estoïcisme і Ciutadà del món

Claudi Màxim

Claudi Màxim (en llatí Claudius Maximus) va ser un filòsof estoic romà que va viure a l'època dels Antonins, al.

Veure Estoïcisme і Claudi Màxim

Cleantes (filòsof)

Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.

Veure Estoïcisme і Cleantes (filòsof)

Climent d'Alexandria

Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.

Veure Estoïcisme і Climent d'Alexandria

Clitòmac Àsdrubal

Clitòmac (Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.

Veure Estoïcisme і Clitòmac Àsdrubal

Compatibilisme

El compatibilisme és la teoria filosòfica que sosté el lliure albir coexisteix amb un determinisme de les accions.

Veure Estoïcisme і Compatibilisme

Conatus

El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).

Veure Estoïcisme і Conatus

Constructivisme (pedagogia)

El constructivisme és un corrent psicològic, pedagògic i filosòfic que intenta explicar la formació de coneixement, al qual situa dins del subjecte, ja que la realitat per si mateixa no es pot conèixer, sinó que es coneix gràcies a mecanismes cognitius, que a la mateixa vegada permeten fer transformacions d'aquesta.

Veure Estoïcisme і Constructivisme (pedagogia)

Cosmopolitisme

''Cosmopolitisme'', del grec ''cosmos'' Κόσμος (l'Univers) i ''polis'' Πόλις (ciutat), és un concepte que excedeix la idea d'un govern mundial El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida.

Veure Estoïcisme і Cosmopolitisme

Crates de Mal·los

Crates de Mal·los (Crates, Κράτης Μαλλώτης, va ser, segons la Suïda, un filòsof estoic grec fill de Timòcrates, natural de Mal·los, a Cilícia, però és més conegut per ser un dels més destacats gramàtics del seu temps.

Veure Estoïcisme і Crates de Mal·los

Cràtil

Cràtil (Cratylos, Krátilos, Κράτυλος) fou un filòsof del que es coneixen pocs detalls.

Veure Estoïcisme і Cràtil

Crínis

Crínis (en grec antic Κρίνις Krínis) va ser un filòsof estoic grec esmentat per Diògenes Laerci.

Veure Estoïcisme і Crínis

Crisip

Crisip fou un filòsof estoic de l'antiga Grècia nascut vers el 280 aC.

Veure Estoïcisme і Crisip

Crispí (poeta)

Crispí, en llatí Crispinus fou un personatge romà ridiculitzat per Horaci com a mal poeta en una de les seves Sàtires.

Veure Estoïcisme і Crispí (poeta)

Critolau de Lícia

Critolau (Critolaus) fou un filòsof peripatètic grec nadiu de Faselis (Lícia).

Veure Estoïcisme і Critolau de Lícia

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Veure Estoïcisme і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Cuauhtémoc

Cuauhtémoc (del nàhuatl: cuāuh- 'àguila' témōhuia 'davallar, baixar'), (1496 - m. el 28 de febrer de 1525) va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-tenochtitlan.

Veure Estoïcisme і Cuauhtémoc

D'agricolia

''De agri cultura'' (XV sec., Biblioteca Medicea Laurenziana, pluteo 51.2) D'agricolia (en llatí: De agri cultura; lit. Sobre el conreu dels camps) és un llibre escrit pel polític i escriptor romà Cató el Vell.

Veure Estoïcisme і D'agricolia

Dàrdan d'Atenes

Dàrdan (en Dardanus) fou un filòsof estoic grec contemporani d'Antíoc d'Ascaló (vers 110 aC).

Veure Estoïcisme і Dàrdan d'Atenes

Dífil (filòsof estoic)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus.

Veure Estoïcisme і Dífil (filòsof estoic)

De divinatione

De divinatione és un tractat filosòfic de Marc Tul·li Ciceró redactada en dos llibres i escrita als primers mesos de l'any, període en què l'última dictadura de Cèsar va comportar l'allunyament de l'autor de l'activitat política.

Veure Estoïcisme і De divinatione

De fato

Bust de Marc Tul·li Ciceró De fato (“Sobre el destí” en català) és un tractat filosòfic elaborat pel filòsof i orador Ciceró el 44 aC.

Veure Estoïcisme і De fato

De finibus bonorum et malorum

Bust de Marc Tul·li Ciceró De finibus bonorum et malorum, traduït al català per Sobre els límits del bé i el mal, és un tractat escrit pel polític, orador i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró.

Veure Estoïcisme і De finibus bonorum et malorum

De la vida benaurada

De la vida benaurada (en llatí: De vita beata), també traduïda amb el títol La vida feliç, és un diàleg moral escrit pel filòsof estoic romà Sèneca el Jove.

Veure Estoïcisme і De la vida benaurada

De lingua latina

De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).

Veure Estoïcisme і De lingua latina

Demònax

Demònax (Demonax) fou un filòsof cínic grec que va fer revifar les doctrines cíniques cap al, en temps de l'emperador Adrià, segles després del seu punt de màxima popularitat.

Veure Estoïcisme і Demònax

Destí

El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.

Veure Estoïcisme і Destí

Deure

''Deure'' és una pintura d'Edmund Leighton. El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià.

Veure Estoïcisme і Deure

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Veure Estoïcisme і Dialèctica

Diòdot (filòsof)

Diòdot (Diodotus) va ser un filòsof estoic grec del, que va viure molts d'anys a Roma, a la casa de Ciceró, a qui coneixia des de la infància.

Veure Estoïcisme і Diòdot (filòsof)

Diògenes de Babilònia

Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia.

Veure Estoïcisme і Diògenes de Babilònia

Diòtim (filòsof)

Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou un filòsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusació.

Veure Estoïcisme і Diòtim (filòsof)

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Veure Estoïcisme і Dinastia Antonina

Diodor Cronos

Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".

Veure Estoïcisme і Diodor Cronos

Diodor de Tir

Diodor de Tir (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof peripatètic grec deixeble i seguidor de Critolau al que va succeir com a cap de l'escola peripatètica d'Atenes.

Veure Estoïcisme і Diodor de Tir

Dionisi d'Heraclea (filòsof)

Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.

Veure Estoïcisme і Dionisi d'Heraclea (filòsof)

Dionisi de Tràcia

Dionisi el Traci o Dionisi de Tràcia (Dionysius Thrax) va ser un gramàtic de l'antiga Grècia que va viure al.

Veure Estoïcisme і Dionisi de Tràcia

Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un escriptor grec deixeble d'Isòcrates d'Atenes, que va fer algunes interpolacions als poemes homèrics segons Ateneu que li atribueix també l'obra οἱ παῤ Ὁμήρῳ νόμοι.

Veure Estoïcisme і Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates)

Dioscòrides (filòsof)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un filòsof estoic grec, pare de Zenó de Tars.

Veure Estoïcisme і Dioscòrides (filòsof)

Dones en la filosofia

El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes.

Veure Estoïcisme і Dones en la filosofia

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Veure Estoïcisme і Eclecticisme

Edith Cavell

Edith Louisa Cavell (Swardeston, 4 de desembre de 1865 – Schaarbeek, 12 d'octubre de 1915) va ser una infermera britànica.

Veure Estoïcisme і Edith Cavell

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Veure Estoïcisme і Efeb d'Anticitera

Ekpyrosis

ekpyrosis és un concepte creat per la filosofia estoica.

Veure Estoïcisme і Ekpyrosis

El món de Sofia

El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental.

Veure Estoïcisme і El món de Sofia

Elizabeth Carter

Elizabeth Carter (extrem esquerre), en companyia d'altres sòcies de les «Mitges Blaves» per Richard Samuel en ''Les nou muses vivents de Gran Bretanya.'' Galeria del Retrat nacional, Londres Elizabeth Carter (Deal, Kent, 16 de desembre de 1717-19 de febrer de 1806) va ser una poeta anglesa, classicista, escriptora, traductora, i una membre de la Societat de les Mitges Blaves (Blue Stockings Society).

Veure Estoïcisme і Elizabeth Carter

Els barquers del Volga

Els barquers del Volga (en rus: Бурлаки на Волге, transliterat: Burlakí na Volgue) és un oli sobre llenç del pintor i escultor realista rus Ilià Repin (1844-1930).

Veure Estoïcisme і Els barquers del Volga

Els cinc bons emperadors

Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.

Veure Estoïcisme і Els cinc bons emperadors

Enuig

La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que implica una resposta incòmoda i no cooperativa a una provocació o amenaça percebuda, o per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant.

Veure Estoïcisme і Enuig

Epístoles d'Horaci

Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).

Veure Estoïcisme і Epístoles d'Horaci

Epictet

Epictet (Epictetus, en Ἐπίκτητος) va ser un filòsof grec.

Veure Estoïcisme і Epictet

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.

Veure Estoïcisme і Epicureisme

Epistulae morales ad Lucilium

''Epistolae ad Lucilium'', 1494 Epistulae morales ad Lucilium és una col·lecció de cent vint-i-quatre cartes morals coneguda com a Cartes a Lucili, és una de les obres cabdals de Sèneca.

Veure Estoïcisme і Epistulae morales ad Lucilium

Escepticisme

El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).

Veure Estoïcisme і Escepticisme

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Estoïcisme і Esclavitud

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Veure Estoïcisme і Esclavitud a l'antiga Grècia

Escola de Mègara

Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.

Veure Estoïcisme і Escola de Mègara

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Estoïcisme і Escolàstica

Esfer

Esfer, en llatí Sphaerus, en grec antic Σφαῖρος, anomenat, segurament pel país on va néixer, Βοσποριανός per Diògenes Laerci, o Βορυσθενιτης per Plutarc, fou un filòsof estoic.

Veure Estoïcisme і Esfer

Esperit

Esperit és un concepte que es refereix a la part racional de l'ànima segons la filosofia de l'antiga Grècia.

Veure Estoïcisme і Esperit

Esperit Sant

En el judaisme, l'Esperit Sant és la força divina, la qualitat i la influència de Déu sobre l'Univers o sobre les seves criatures.

Veure Estoïcisme і Esperit Sant

Estoa

L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.

Veure Estoïcisme і Estoa

Estobeu

Pàgina del ''Florilegium'' d'Estobeu, en una publicació del 1536 de l'editor Vettore Trincavelli Joan Estobeu (Joannes Stobaeus) fou un escriptor grec, nadiu de Stobi a Macedònia, ciutat de què deriva el seu nom.

Veure Estoïcisme і Estobeu

Etern retorn

Friedrich Nietzsche (1844-1900) Etern retorn és el nom donat per Friedrich Nietzsche a una concepció filosòfica del temps que té els seus orígens en l'antic Egipte, i que forma part de la retòrica de Pitàgores, i de les teories cosmològiques dels primers estoics.

Veure Estoïcisme і Etern retorn

Eubi

Eubi, en llatí Eubius, en grec antic Εὔβιος, fou un filòsof estoic grec.

Veure Estoïcisme і Eubi

Euclides de Mègara

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.

Veure Estoïcisme і Euclides de Mègara

Eudemonisme

L'eudemonisme és una doctrina ètica que considera la felicitat com el bé suprem i alhora la finalitat última de qualsevol acció moral.

Veure Estoïcisme і Eudemonisme

Eudemonologia

Eudemonología és un terme encunyat per Schopenhauer -Parerga i Paralipomena, 1851 - per designar l'estudi o teoria de la vida feliç per a l'home en la mesura de les seves possibilitats.

Veure Estoïcisme і Eudemonologia

Eufrates (filòsof)

Eufrates, en llatí Euphrates, en grec antic Εὐφράτης, fou un destacat filòsof estoic grec del temps de l'emperador Adrià.

Veure Estoïcisme і Eufrates (filòsof)

Eusebi de Mindos

Eusebi de Mindos (Eusebius) va ser un filòsof neoplatònic nascut a Mindos de Cària contemporani d'Eunapi, qui el menciona i diu que era part de la «cadena daurada» dels neoplatònics.

Veure Estoïcisme і Eusebi de Mindos

Evergetisme

Estàtua eqüestre de M. Nonius Balbus, evergeta d'Herculà L'evergetisme consisteix, per a un notable, a fer gaudir la seva riquesa amb els seus conciutadans.

Veure Estoïcisme і Evergetisme

Fatalisme

El terme fatalisme està format a partir de l'arrel fatum, que significa en llatí «destí».

Veure Estoïcisme і Fatalisme

Fatum

Fatum, mot el qual describeix la necessitat o raó universal (el "logos spermatikós"), ha estat introduït pels pensadors estoics.

Veure Estoïcisme і Fatum

Fernando Pessoa

Fernando António Nogueira Pessoa (Lisboa, 13 de juny del 1888 — Lisboa, 30 de novembre del 1935), més conegut com a Fernando Pessoa, va ser un poeta i escriptor portuguès.

Veure Estoïcisme і Fernando Pessoa

Filòstrat l'Egipci

Filòstrat l'Egipci (Philostratus) fou un filòsof grecoromà.

Veure Estoïcisme і Filòstrat l'Egipci

Filó de Larisa

Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.

Veure Estoïcisme і Filó de Larisa

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Estoïcisme і Filosofia

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Veure Estoïcisme і Filosofia antiga

Filosofia de la religió

''Els pitagòrics celebren la sortida del sol'' (1869) de Fiódor Bronnikov. El pitagorisme és un exemple de filosofia grega que també incloïa elements religiosos. La filosofia de la religió és "l'examen filosòfic dels temes i conceptes centrals relacionats amb les tradicions religioses".

Veure Estoïcisme і Filosofia de la religió

Filosofia de la tecnologia

La filosofia de la tecnologia és la disciplina que analitza els efectes de la tecnologia en la societat, especialment en les maneres de pensar i l'ètica.

Veure Estoïcisme і Filosofia de la tecnologia

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Veure Estoïcisme і Filosofia hel·lenística

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Veure Estoïcisme і Filosofia occidental

Filosofia perenne

La noció de filosofia perenne (en llatí, philosophia perennis) suggereix l'existència d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures.

Veure Estoïcisme і Filosofia perenne

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Veure Estoïcisme і Flavi Arrià

Font de les Tres Gràcies

La Font de les Tres Gràcies es troba a la plaça Reial de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Veure Estoïcisme і Font de les Tres Gràcies

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Veure Estoïcisme і Fonts de la historicitat de Jesús

Francesco Adorno

Francesco Adorno (Siracusa, Itàlia, 9 d'abril de 1921 - Florència, 19 de setembre de 2010) fou un filòsof i historiador de la filosofia italià.

Veure Estoïcisme і Francesco Adorno

Francisco de Quevedo

Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.

Veure Estoïcisme і Francisco de Quevedo

Fraternitat (filosofia)

S'entén per fraternitat o germanor la unió i bona correspondència entre persones germanes o entre aquelles que es tracten com a tals.

Veure Estoïcisme і Fraternitat (filosofia)

Gai Musoni Rufus

Gai Musoni Rufus (Gaius Musonius Rufus) va ser un filòsof estoic romà del dC.

Veure Estoïcisme і Gai Musoni Rufus

Gai Rubel·li Plaute

Gai Rubel·li Plaute (en llatí Caius Rubellius Plautus) va ser un ciutadà romà del.

Veure Estoïcisme і Gai Rubel·li Plaute

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Veure Estoïcisme і Galè

Gamaliel el Vell

Gamaliel el Vell o Rabí Gamaliel I (Gamala - v. 50) fou un prestigiós fariseu, doctor de la Mixnà, autoritat del Sanedrí i mestre intel·lectual i instructor de la Llei de Pau de Tars i molt probablement també d'Esteve i Bernabé.

Veure Estoïcisme і Gamaliel el Vell

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts.

Veure Estoïcisme і Gladiador

Gladiator

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.

Veure Estoïcisme і Gladiator

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Estoïcisme і Grècia

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Veure Estoïcisme і Grecobudisme

Guillaume du Vair

Guillaume Du Vair Guillaume du Vair (París, 1556-Tonens, Olt i Garona 1621) fou un polític, sacerdot i filòsof francès.

Veure Estoïcisme і Guillaume du Vair

Guillem de Conches

Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.

Veure Estoïcisme і Guillem de Conches

Guspira

Guspires Una guspira o espurna és una partícula incandescent.

Veure Estoïcisme і Guspira

Han Ryner

Jacques Élie Henri Ambroise Ner (Ghazaouet, Algèria, 7 de desembre de 1861- París; 6 de gener de1938), conegut pel seu pseudònim Han Ryner, fou un filòsof, escriptor i activista anarcoindividualista francés.

Veure Estoïcisme і Han Ryner

Hèril

Hèril (en llatí Herillus, en grec antic) va ser un filòsof estoic romà nascut a Cartago, deixeble de Zenó de Cítion.

Veure Estoïcisme і Hèril

Hecató

Hecató, en llatí Hecaton, en grec antic Ἑκάτων, fou un filòsof estoic grec nascut a Rodes.

Veure Estoïcisme і Hecató

Heliodor (filòsof)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un filòsof estoic grec que durant el regnat de Neró es va convertir en un dels famosos delatores.

Veure Estoïcisme і Heliodor (filòsof)

Helvidi Prisc

Helvidi Prisc (en llatí Helvidius Priscus) va ser un filòsof i magistrat romà gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Veure Estoïcisme і Helvidi Prisc

Heraclit

Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Veure Estoïcisme і Heraclit

Hermàgores d'Amfípolis

Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.

Veure Estoïcisme і Hermàgores d'Amfípolis

Hermètica

Hermes Trismegist Marsile Ficino el 1471. Les Hermètica són els textos atribuïts en l'antiguitat al mític Hermes Trismegist.

Veure Estoïcisme і Hermètica

Herois sense pàtria

Herois sense pàtria (títol original: One Man's Hero) és una pel·lícula estatunidenca-mexicano-espanyola dirigida per Lance Hool l'any 1999.

Veure Estoïcisme і Herois sense pàtria

Hestieu del Pont

Hestieu, en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος, fou un filòsof grec nascut al Pont, que és esmentat únicament per Ateneu de Naucratis.

Veure Estoïcisme і Hestieu del Pont

Hièrocles d'Hil·larima

Hièrocles d'Hil·larima, en llatí Hierocles, en grec antic, fou un filòsof grec que segons Esteve de Bizanci era atleta de jove, nascut a Hyllarima a Cària.

Veure Estoïcisme і Hièrocles d'Hil·larima

Hilozoisme

L'hilozoisme és un concepte filosòfic, sorgit en la filosofia grega antiga.

Veure Estoïcisme і Hilozoisme

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Estoïcisme і Història de l'estètica

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Veure Estoïcisme і Història de la filosofia

Història social de la filosofia

Història social de la filosofia (en anglès A History of Western Philosophy) és un llibre de 1945 del filòsof Bertrand Russell.

Veure Estoïcisme і Història social de la filosofia

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Estoïcisme і Horaci

Hrihori Skovorodà

, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.

Veure Estoïcisme і Hrihori Skovorodà

Humanisme secular

data.

Veure Estoïcisme і Humanisme secular

Iàmblic de Calcis

Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).

Veure Estoïcisme і Iàmblic de Calcis

Ificià

Ificià (en llatí Iphicianus, en grec antic) era un metge romà que Galè menciona quatre vegades, però amb petites diferències de nom cada vegada (. Ificià és la forma adoptada per Fabricius i sembla la més correcta, però Émile Littré en la seva edició d'Hipòcrates va utilitzar la forma Φηκιανός.

Veure Estoïcisme і Ificià

In dubio abstine

In dubio abstine és una locució llatina que significa «en cas de dubte val més no fer res i abstenir-se de prendre una decisió».

Veure Estoïcisme і In dubio abstine

Incorporealitat

La incorporealitat és "l'estat o la qualitat de ser incorpori o sense cos; immaterialitat; incorporealisme." Incorporal (grec: ἀσομαι) significa "No està compost de matèria; no té existència material.

Veure Estoïcisme і Incorporealitat

Infern - Cant Primer

''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.

Veure Estoïcisme і Infern - Cant Primer

Interpretació dels somnis

La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.

Veure Estoïcisme і Interpretació dels somnis

IO (pel·lícula de 2022)

IO és un road movie polonès de 2022 dirigit per Jerzy Skolimowski, protagonitzada per Sandra Drzymalska i Mateusz Kościukiewicz, amb la participació d'Isabelle Huppert.

Veure Estoïcisme і IO (pel·lícula de 2022)

Jane Eyre

Jane Eyre és la primera novel·la publicada per Charlotte Brontë, el 16 d'octubre de 1847.

Veure Estoïcisme і Jane Eyre

Jàson de Nisa

Jàson de Nisa (en llatí Jason, en grec antic) (segle I aC) fou un filòsof estoic grec nascut a Nisa (Nysa), fill de Menècrates i per part de mare net de Posidoni, que va ser el seu mestre i al que va succeir.

Veure Estoïcisme і Jàson de Nisa

Joan Boscà i Almogàver

Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.

Veure Estoïcisme і Joan Boscà i Almogàver

Josep Sebastià Pons

Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 5 de novembre de 1886 - 25 de gener de 1962), nom de ploma de Josep Pons i Trainier, fou un escriptor català i una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del.

Veure Estoïcisme і Josep Sebastià Pons

Juli Cane

Juli Cane o Juli Canus (en llatí Julius Canus) va ser un filòsof estoic, que va ser condemnat a mort per Calígula.

Veure Estoïcisme і Juli Cane

Justí el Màrtir

Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.

Veure Estoïcisme і Justí el Màrtir

Justus Lipsius

Justus Lipsius, (Just Lipsi en català, Joost Lips o Josse Lips en neerlandès) (Overijse, Ducat de Brabant, 18 d'octubre de 1547 - Lovaina, 23 de març de 1606) fou un filòleg i humanista d'origen brabançó.

Veure Estoïcisme і Justus Lipsius

Kathèkon

Kathèkon (en grec καθῆκον; en plural καθήκοντα, kathèkonta) és un concepte grec, forjat pel fundador de l'estoïcisme, Zenó de Cítion, que significa «comportament adequat», «acció convenient a la naturalesa» o també «funció apropiada».

Veure Estoïcisme і Kathèkon

La Adelita

«La Adelita» és un dels corridos més famosos de la Revolució Mexicana (1910-1920).

Veure Estoïcisme і La Adelita

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Veure Estoïcisme і La Farsàlia

La mà esquerra de la foscor

La mà esquerra de la foscor és una de les obres més conegudes de l'escriptora de ciència-ficció feminista Ursula K. Le Guin.

Veure Estoïcisme і La mà esquerra de la foscor

La naturalesa dels déus

La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.

Veure Estoïcisme і La naturalesa dels déus

La República (Ciceró)

La República (en llatí: De re publica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític.

Veure Estoïcisme і La República (Ciceró)

Lítote

La lítote o atenuació és un recurs literari en què es nega el contrari d'allò que es vol afirmar.

Veure Estoïcisme і Lítote

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Estoïcisme і Lògica

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Veure Estoïcisme і Lògica proposicional

Leònides (filòsof)

Leònides, en llatí Leonidas, en grec antic, fou un antic filòsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del.

Veure Estoïcisme і Leònides (filòsof)

Leli, De l'amistat

Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.

Veure Estoïcisme і Leli, De l'amistat

Les Lleis (Ciceró)

Les Lleis (en llatí: De legibus) és un tractat escrit per Marc Tul·li Ciceró, basat en l'obra de Plató, Les lleis. És de datació inexacta, entre l'any 45 i el 43 aC.

Veure Estoïcisme і Les Lleis (Ciceró)

Les paradoxes dels estoics

Bust de Marc Tul·li Ciceró. Les paradoxes dels estoics (en llatí: Paradoxa Stoicorum) és una assaig filosòfic de l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró publicat l'any 46 a.C a Roma.

Veure Estoïcisme і Les paradoxes dels estoics

Licini Damasip (antiquari)

Licini Damasip (en llatí Licinius Damasippus) va ser un ciutadà romà contemporani de Ciceró, de qui aquest últim parla com un dels més gran aficionats a les estàtues.

Veure Estoïcisme і Licini Damasip (antiquari)

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Veure Estoïcisme і Literatura espanyola del Barroc

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Veure Estoïcisme і Literatura espanyola del Renaixement

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Veure Estoïcisme і Literatura grega antiga

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Estoïcisme і Literatura romana

Llibre de la Saviesa

El llibre de la Saviesa o llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre atribuït tradicionalment al rei Salomó que forma part de l'Antic Testament de la Bíblia catòlica i de l'ortodoxa, on se'l considera part dels Llibres sapiencials, després del Càntic dels Càntics i abans de la Siràcida.

Veure Estoïcisme і Llibre de la Saviesa

Llibre romà

El llibre romà o els llibres que es conserven dels romans, són documents que es conserven (o es coneixen fragmentàriament) que formaven part de la cultura romana i que van influir en les cultures posteriors.

Veure Estoïcisme і Llibre romà

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Veure Estoïcisme і Llista cronològica de filòsofs occidentals

Llista de filòsofs del cristianisme

Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.

Veure Estoïcisme і Llista de filòsofs del cristianisme

Lorenzo Valla

Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.

Veure Estoïcisme і Lorenzo Valla

Luci Juni Arulè Rústic

Luci Juni Arulè Rústic (en llatí Lucius Junius Arulenus Rusticus) conegut generalment com a Arulè Rústic o com a Juni Rústic, va ser un magistrat romà del segle I. Formava part de la gens Júnia.

Veure Estoïcisme і Luci Juni Arulè Rústic

Lucius Fox

Lucius Fox és un personatge de ficció que apareix en còmics publicats per DC Comics, habitualment en associació amb el superheroi Batman.

Veure Estoïcisme і Lucius Fox

Mara Bar Serapió

Mara Bar Serapió, en siríac ܡܪܐ ܒܪ ܣܪܦܝܘܢ, fou un filòsof estoic de la província romana de Síria fill d'Eli Serapió.

Veure Estoïcisme і Mara Bar Serapió

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Veure Estoïcisme і Marc Anneu Lucà

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Estoïcisme і Marc Aureli

Marc Manili (poeta)

Marc o Gai Manili o Manli o Mal·li, (segle I dC) va ser l'autor d'un poema astrològic en cinc llibres conegut com a Astronomica, interromput al cinquè llibre, que tracta de temes de cosmologia, de cosmogonia i, sobretot, d'astronomia i astrologia, escrit entre els anys 9 i 16 dC, i dedicat a l'emperador Tiberi.

Veure Estoïcisme і Marc Manili (poeta)

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.

Veure Estoïcisme і Marc Porci Cató Uticense

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Estoïcisme і Marc Terenci Varró

Marsanes

Marsanes és un text gnòstic setià considerat un apòcrif del Nou Testament.

Veure Estoïcisme і Marsanes

Materialisme

El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.

Veure Estoïcisme і Materialisme

Màxim

* Matemàtiques.

Veure Estoïcisme і Màxim

Meditacions

Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals.

Veure Estoïcisme і Meditacions

Merlí (sèrie de televisió)

Merlí és una sèrie de televisió de TV3 que tracta sobre un professor de filosofia del mateix nom que estimula els seus alumnes a pensar lliurement mitjançant uns mètodes poc ortodoxos, els quals dividiran les opinions de la classe, els professors i les famílies.

Veure Estoïcisme і Merlí (sèrie de televisió)

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Veure Estoïcisme і Metafísica

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Estoïcisme і Metis (filla d'Oceà)

Misnagdim

talmúdics. Misnagdim (hebreu: מתנגדים, també Mitnagdim; singular misnaged / mitnaged) és una paraula hebrea que significa «opositors».

Veure Estoïcisme і Misnagdim

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Estoïcisme і Mitologia grega

Mnèsarc (filòsof)

Mnèsarc, en llatí Mnesarchus, en grec antic, fou un filòsof estoic grec deixeble de Paneci o Paneti.

Veure Estoïcisme і Mnèsarc (filòsof)

Moly

Moly (en grec antic: μῶλυ, môly) és una herba màgica de la mitologia grega.

Veure Estoïcisme і Moly

Morir de riure

consulta.

Veure Estoïcisme і Morir de riure

Neopitagorisme

El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del.

Veure Estoïcisme і Neopitagorisme

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Estoïcisme і Neró

Nereu i Aquil·leu

Nereu i Aquil·leu (Roma, - cap als anys 296-304) van ser dos soldats romans convertits al cristianisme.

Veure Estoïcisme і Nereu i Aquil·leu

Neuroanatomia

La neuroanatomia és l'estudi de l'estructura i l'organització del sistema nerviós.

Veure Estoïcisme і Neuroanatomia

Noció

La noció (en llatí notio) és un terme lingüístic de contingut conceptual divers.

Veure Estoïcisme і Noció

Nova escola atenenca

La Nova escola atenenca es refereix al període escèptic de l'antic Platonisme, que s'estén des del 266 aC, quan Arcesilau esdevingué cap de l'Acadèmia de Plató, fins al 90 aC, quan Antíoc d'Ascaló va rebutjar l'escepticisme, tot i que filòsofs individuals, com Favorí i el seu mestre Plutarc van seguir defensant l'escepticisme acadèmic després d'aquesta data.

Veure Estoïcisme і Nova escola atenenca

Odes (Horaci)

Les Odes (en llatí Carmina) és un conjunt de quatre llibres d'odes escrites pel poeta llatí Horaci.

Veure Estoïcisme і Odes (Horaci)

Paconi Agripí

Paconi Agripi (en llatí Paconius Agrippinus) va ser un cavaller romà al pare del qual l'emperador Tiberi va fer executar, acusat de traïció.

Veure Estoïcisme і Paconi Agripí

Palfuri Sura

Palfuri Sura (en llatí Palfurius Sura) va ser un dels famosos delatores de l'emperador Domicià.

Veure Estoïcisme і Palfuri Sura

Palingenèsia

Palingenèsia és el concepte de regenerar-se o tornar a néixer que es troba en diferents camps com la filosofia, la teologia, la biologia o la política.

Veure Estoïcisme і Palingenèsia

Panenteisme

El panenteisme (del grec grec (pân) «tots»; «en»; i (theós) «Déu»; "tot està en déu") és una concepció que considera que tot el cosmos té presència divina.

Veure Estoïcisme і Panenteisme

Panpsiquisme

Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.

Veure Estoïcisme і Panpsiquisme

Pantè d'Alexandria

Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.

Veure Estoïcisme і Pantè d'Alexandria

Panteisme

El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.

Veure Estoïcisme і Panteisme

Papiri Fabià

Papiri Fabià (en llatí Papirius Fabianus) va ser un retòric i filòsof romà de la primera meitat del, en temps dels emperadors Tiberi i Calígula.

Veure Estoïcisme і Papiri Fabià

Paradoxa sorites

La paradoxa del munt (o la paradoxa sorites, sorites en grec significa 'pila, munt') és una paradoxa que apareix quan la gent fa servir el sentit comú sobre conceptes vagues, com ara en la pregunta: «En quin moment un munt de sorra deixa de ser-ho quan es van traient grans?» Més específicament, la paradoxa es produeix perquè mentre el sentit comú suggereix que els munts de sorra tenen les següents propietats, aquestes propietats són inconsistents.

Veure Estoïcisme і Paradoxa sorites

Patiment

Màscara tràgica a la façana del Royal Dramatic Theatre d'Estocolm, Suècia, amb una expressió que mostra patiment. El patiment, o dolor en un sentit ampli, pot ser una experiència de desagradable o aversió, possiblement associada amb la percepció de dany o amenaça de dany en un individu.

Veure Estoïcisme і Patiment

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Estoïcisme і Pederàstia a l'antiga Grècia

Perseu de Cítion

Perseu (en Persaeus) fou un filòsof grec natural de Cítion (Xipre).

Veure Estoïcisme і Perseu de Cítion

Pierre Hadot

Pierre Hadot (nascut el 21 de gener de 1922 a Reims - mort el 24 d'abril de 2010 a Orsay) va ser un filòsof i historiador de la filosofia de nacionalitat francesa, especialitzat en la filosofia antiga i, més particularment, en el neoplatonisme i en Plotí.

Veure Estoïcisme і Pierre Hadot

Pieter Corneliszoon Hooft

'''Pieter Corneliszoon Hooft''' (1642) Pieter Corneliszoon Hooft (Amsterdam, el 16 de març de 1581 — La Haia, el 21 de maig de 1647) va ser un poeta, dramaturg i historiador neerlandès.

Veure Estoïcisme і Pieter Corneliszoon Hooft

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Veure Estoïcisme і Pirró d'Elis

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Veure Estoïcisme і Platonisme

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Estoïcisme і Plutó (mitologia)

Pneuma

Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí).

Veure Estoïcisme і Pneuma

Pneumatologia

La pneumatologia, mot que prové del grec πνεῦμα, 'esperit, baf, vent' i λογία 'estudi' és la ciència que estudia la interacció entre Déu i l'home mitjançant l'Esperit Sant.

Veure Estoïcisme і Pneumatologia

Polemó (geògraf)

Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).

Veure Estoïcisme і Polemó (geògraf)

Portada/article febrer 11

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Veure Estoïcisme і Portada/article febrer 11

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Veure Estoïcisme і Posidoni

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Veure Estoïcisme і Potamó d'Alexandria

Pregària de la serenitat

Moneda d'origen desconegut amb la inscripció de la pregària en anglès. La pregària de la serenitat, també coneguda com a oració de la serenitat, és el conegut inici d'una oració atribuïda al teòleg, filòsof i escriptor nord-americà d'origen alemany Reinhold Niebuhr i la versió del qual més coneguda diu així:Senyor, concedeix-me la serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar, el coratge per canviar el que puc canviar i la saviesa per entendre la diferència.

Veure Estoïcisme і Pregària de la serenitat

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Veure Estoïcisme і Presocràtics

Procle de Mal·los

Procle (Proclus, Πρόκλος; de malnom Mallotes, Μαλλώτης 'de Mal·los') fou un filòsof estoic grec nadiu de Mal·los, a Cilícia.

Veure Estoïcisme і Procle de Mal·los

Prudència

Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.

Veure Estoïcisme і Prudència

Pseudo-Aristòtil

Pseudo-Aristòtil és la denominació que s'ha donat als autors d'obres que intentaren fer-se passar per escrits d'Aristòtil, sense ser-ho, o que se li atribuïren en algun determinat moment a ell i després es comprovà que tal atribució era errònia.

Veure Estoïcisme і Pseudo-Aristòtil

Publi Juvenci Cels (pare)

Publi Juvenci Cels (en Publius Juventius Celsus) va ser un jurista romà del.

Veure Estoïcisme і Publi Juvenci Cels (pare)

Publi Rutili Rufus

Publi Rutili Rufus (Publius Rutilius Rufus) va ser un orador i magistrat romà.

Veure Estoïcisme і Publi Rutili Rufus

Queremó d'Alexandria

Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.

Veure Estoïcisme і Queremó d'Alexandria

Quietisme

El quietisme és el nom donat (especialment en la teologia de l'Església Catòlica Romana) a un conjunt de creences cristianes que van créixer popularment a França, Itàlia i Espanya durant els darrers anys 1670 i 1680, particularment associat amb els escrits de Miguel de Molinos (i posteriorment de François Malaval i de Madame Guyon), i que van ser condemnates com a heretgia pel papa Innocenci XI en la butlla Coelestis Pastor de 1687.

Veure Estoïcisme і Quietisme

Quint Eli Tuberó (tribú 133 aC)

Quint Eli Tuberó (en llatí Quintus Aelius Tubero) va ser un magistrat i jurista romà.

Veure Estoïcisme і Quint Eli Tuberó (tribú 133 aC)

Quint Juni Rústic (cònsol 162)

Quint Juni Rústic (en llatí Quintus Junius Rusticus) va ser un magistrat romà del.

Veure Estoïcisme і Quint Juni Rústic (cònsol 162)

Quint Lucili Balb

Quint Lucili Balb (en llatí Quintus Lucilius Balbus) va ser probablement germà de Lluci Lucili Balb.

Veure Estoïcisme і Quint Lucili Balb

Quint Sexti (filòsof)

Quint Sexti (Quintus Sextius) va ser un filòsof estoic romà contemporani de Juli Cèsar.

Veure Estoïcisme і Quint Sexti (filòsof)

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c.

Veure Estoïcisme і Religió hel·lenística

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Veure Estoïcisme і René Descartes

Sardar Vallabhbhai Patel

Vallabhbhai Jhaverbhai Patel conegut com a Sardar Patel (31 d'octubre de 1875, Nadiad, Guyarat - 15 de desembre de 1950, Bombai) va ser un polític nacionalista i advocat independentista de l'Índia que va exercir com a primer viceprimer ministre i ministre de l'Interior de l'Índia des de 1947 fins a 1950.

Veure Estoïcisme і Sardar Vallabhbhai Patel

Sàtires (Horaci)

Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).

Veure Estoïcisme і Sàtires (Horaci)

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Estoïcisme і Sèneca

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Estoïcisme і Sòcrates

Seán Mac Stíofáin

Seán Mac Stíofáin (nascut John Edward Drayton Stephenson, 17 de febrer de 1928 - 18 de maig de 2001) fou un cap de l'Estat Major de l'IRA Provisional entre 1969 i 1972.

Veure Estoïcisme і Seán Mac Stíofáin

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Veure Estoïcisme і Segle I

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Veure Estoïcisme і Segle III aC

Sensualisme (filosofia)

El sensualisme és una opció epistemològica segons la qual el coneixement es recolza necessàriament en les sensacions.

Veure Estoïcisme і Sensualisme (filosofia)

Sentit comú

El sentit comú és "la consciència del sentir", segons el Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora.

Veure Estoïcisme і Sentit comú

Sext de Queronea

Sext de Queronea, en llatí Sextus, en grec antic fou un filòsof estoic grec, nebot de Plutarc i un dels mestres de l'emperador Marc Aureli.

Veure Estoïcisme і Sext de Queronea

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.

Veure Estoïcisme і Sext Empíric

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Estoïcisme і Sexualitat a l'antiga Roma

Sili Itàlic

''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.

Veure Estoïcisme і Sili Itàlic

Silvio Antoniano

Silvio Antoniano (Roma, 31 de desembre de 1540 - 16 d'agost de 1603) fou un jurista, literat, músic, humanista, pedagog, polític, eclesiàstic, cardenal i membre destacat de la cúria romana.

Veure Estoïcisme і Silvio Antoniano

Socràtic menor

Els socràtics menors és una classificació històrica i artificiosa que inclou aquells deixebles directes de Sòcrates que van estar presents en la seva mort (excepte Aristip, qui no va ser-hi present), i van intentar seguir les seves dues premisses metodològiques: la maièutica i la ironia.

Veure Estoïcisme і Socràtic menor

Spes

p.

Veure Estoïcisme і Spes

Stoà Poikile

àgora. La stoà Poikile n'és el número 20. La stoà Poikile (en grec Ποικίλη Στοά) era un monument de l'antiga Grècia erigit al nord de l'àgora d'Atenes descobert el 1981.

Veure Estoïcisme і Stoà Poikile

Teòtim

Teòtim (en llatí Theotimus, en grec antic) fou un escriptor grec de data desconeguda, que va escriure sobre Itàlia, Cirene i el riu Nil, segons Plutarc.

Veure Estoïcisme і Teòtim

Teràpia cognitivoconductual

La teràpia cognitivoconductual (TCC) (en anglès, Cognitive behavioral therapy, CBT) és una intervenció psicosocial que pretén millorar la salut mental.

Veure Estoïcisme і Teràpia cognitivoconductual

Teràpia conductual

La teràpia de la conducta o teràpia del comportament és un terme ampli referit a la psicoteràpia clínica que utilitza tècniques derivades del conductisme i que sovint s'utilitzen conjuntament amb la psicologia cognitiva.

Veure Estoïcisme і Teràpia conductual

Teràpia racional emotiva conductual

La teràpia racional emotiva conductual (TREC) és una psicoteràpia en progressió de la teràpia racional i la teràpia racionalemotiva creades i ampliades pel psicòleg nord-americà Albert Ellis des de l'any 1955 fins a la seua mort el 2007.

Veure Estoïcisme і Teràpia racional emotiva conductual

Tetrabiblos

El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al   ae1).

Veure Estoïcisme і Tetrabiblos

Thomas Reid

Thomas Reid (Strachan, Kincardineshire, 26 d'abril de 1710 - Glasgow, 7 d'octubre de 1796) va ser un filòsof escocès que proposava incorporar el sentit comú com a fonament de la filosofia per no negar el món extern o altres veritats, potser no demostrables però necessàries per a l'especulació posterior.

Veure Estoïcisme і Thomas Reid

Timeu (diàleg)

Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.

Veure Estoïcisme і Timeu (diàleg)

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Estoïcisme і Tomàs d'Aquino

Tusculanes

Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.

Veure Estoïcisme і Tusculanes

Univers ecpiròtic

L'Univers Ecpiròtic o Model Ecpiròtic és una teoria física cosmològica que tracta l'origen de l'univers.

Veure Estoïcisme і Univers ecpiròtic

Vil·la Adriana

La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.

Veure Estoïcisme і Vil·la Adriana

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Veure Estoïcisme і Virtut

Walter Pater

Walter Horatio Pater (Shadwell, al sud-est de Londres, Anglaterra, 4 d'agost de 1839 - Oxford, 30 de juliol de 1894) va ser crític literari, escriptor d'assaigs i historiador de l'art.

Veure Estoïcisme і Walter Pater

Wisława Szymborska

Wisława Szymborska, AFI, nom complet: Maria Wisława Anna Szymborska (Bnin, Polònia, 2 de juliol de 1923-Cracòvia, 1 de febrer de 2012) fou una poeta polonesa, guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1996.

Veure Estoïcisme і Wisława Szymborska

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Veure Estoïcisme і Xenofont

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Veure Estoïcisme і Zenó de Cítion

Zenó de Sidó (fill de Museu)

Zenó de Sidó (Zenon), fill de Museu, fou un filòsof grec del nadiu de Sidó de Fenícia.

Veure Estoïcisme і Zenó de Sidó (fill de Museu)

Zenó de Tars

Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.

Veure Estoïcisme і Zenó de Tars

185 aC

El 185 aC és un any anterior al calendari romà.

Veure Estoïcisme і 185 aC

També conegut com Escola estoica, Estoic, Estoica, Estoics, Estoiques, Filosofia estoica, Filòsof estoic.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat