Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Aerinita, Alta Ribagorça, Baells, Baixa Ribagorça, Calassanç (Osca), Calcita, Camporrells, Casserres del Castell, Castell de Tragó, Català a l'Aragó, Comanda de Siscar, Elio Pérez de Castro, Escolecita, Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, Fet (poble), Frontera entre Catalunya i Aragó, Grup de la chevkinita, Guerau IV de Cabrera, Guix, Llei de llengües d'Aragó (2009), Llista d'atemptats d'ETA, Llista de municipis d'Osca, Llista de topònims d'Os de Balaguer, Llista de viles dels Països Catalans, Mestre d'Estopanyà, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pantà de Canelles, Perpella, Pervis Estupiñán, Portada/article desembre 5, Prehnita, Retaule de Sant Vicenç, Ribagorça (comarca històrica), Riu de Queixigar, Riu Guart, Sant Macari d'Estopanyà, Sant Miquel d'Estopanyà, Sant Miquel de Casserres, Sant Salvador d'Estopanyà, Santa Marina de Soriana, Santa Sofia de Casserres, Seganta, Serra de Sant Quilis, Soriana, Supergrup de la pentlandita, Tragó de Noguera, Valldellou, Víctor Castells i Benosa, 11 d'agost, 1963.
Aerinita
L'aerinita és un mineral de la classe dels silicats relacionat amb el grup dels piroxens.
Nou!!: Estopanyà і Aerinita · Veure més »
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Nou!!: Estopanyà і Alta Ribagorça · Veure més »
Baells
Baells és un municipi de la comarca de la Llitera, a l'Aragó, dins de la província d'Osca.
Nou!!: Estopanyà і Baells · Veure més »
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Nou!!: Estopanyà і Baixa Ribagorça · Veure més »
Calassanç (Osca)
Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).
Nou!!: Estopanyà і Calassanç (Osca) · Veure més »
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Nou!!: Estopanyà і Calcita · Veure més »
Camporrells
Camporrells és un municipi situat a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Estopanyà і Camporrells · Veure més »
Casserres del Castell
Casserres del castell (província d'Osca (Aragó). L'antic terme municipal de Casserres del Castell, de 29,81 km², que fou annexat el 1965 al d'Estopanyà, és situat al sector meridional de la comarca, a la vall mitjana del Riu Guart, que travessa de N. a S. a partir de la seva confluència amb el Riu de Queixigar i fins als barrancs del Reguer (límit SE) i del Prat (límit SW). Marca la frontera occidental el tossal de l'Obac (893 m) i el nord-oriental el Pic Roi (1031 m), a l'extrem de ponent del Montsec d'Estall o serra de Montgai, d'on baixen altres barrancs vers el riu Guart (de les Pletes o dels Passos, de la Solana i de les Fontetes), on desguassen per l'esquerra. La major part de les terres de conreu, però, es troben a l'altra banda del riu, dins els glacis d'erosió i badlands. A partir dels anys 1960 el municipi, que comprenia només el poble de Casserres del Castell com a nucli de població, s'anà despoblant i avui segons el (INE del 2019) en té només 5 h. Els termes o antics termes limítrofs són Calladrons (N), Viacamp (NE), Fet (SE), Estopanyà (S) i Pilzà (W) i es comunica per camins dolents amb Pilzà i altres nuclis propers. Les terres ermes ocupen el 5% de la superfície, les de conreu el 7% i la resta predomina el bosc obert, sobretot a causa de les 1,000 ha que foren replantades amb pins pel Patrimoni Forestal a partir de 1953. El 1980 només hi quedava una gran explotació privada dedicada als conreus herbacis i a la ramaderia extensiva de bestiar oví. L'economia era basada en els conreus arbustius i herbacis, principalment de secà, complementada per la ramaderia ovina. El poble de Casserres del Castell és a 725 m d'altitud, dominant per la dreta el riu Guart, al peu d'un esperó rocós (797 m) on hi hagué el Castell de Casserres, que donà origen a la població i on s'aixeca ruïnosa, l'antiga església parroquial de Santa Maria, edifici romànic amb la peculiaritat de tenir el campanar, de torre quadrada, separat del temple. Allunyat dels eixos de comunicació i despoblat (5 h el 2019), resta en peu gràcies a la ferma tasca desenvolupada per l'Associació d'Amics de Casserres del Castell, formada per fills de la població que es retroben cada any per celebrar la festa major. Als afores del poble hi ha les ruïnes de la capella de Santa Llúcia. Dins el terme hi ha, també molt arruïnades, dues antigues esglésies romàniques, la de Sant Miquel (a l'esquerra del riu Guart, a migdia del terme) i la de Santa Sofia, més sencera, al NE del poble. Hi ha diversos masos esparsos, abandonats (Torre de Gotart, Mas Casol, Mas Jornal, Mas de Mateu, Mas de Segarra, Casa Domingo). D'aquest llogaret procedien antigament els gaiters que anaven a tocar a les festes de Graus. Actualment se celebra a Graus un acte que recorda aquesta tradició.https://web.archive.org/web/20141006132110/http://www.ribagorza.com/asp/pueblosdetalle.asp?ID.
Nou!!: Estopanyà і Casserres del Castell · Veure més »
Castell de Tragó
El castell de Tragó és un castell termenat situat al damunt del poble de Tragó de Noguera, al terme municipal d'Os de Balaguer (Noguera).
Nou!!: Estopanyà і Castell de Tragó · Veure més »
Català a l'Aragó
A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental.
Nou!!: Estopanyà і Català a l'Aragó · Veure més »
Comanda de Siscar
Clau d'arc de Montanyana (priorat de la comanda de Siscar). L'escut superior, en origen policromat, és el de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem: "sobre camp de gules (vermell), una creu creu plena d'argent (blanc)". La comanda de Siscar fou una de les comandes originàries de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que instal·là la seu al poble ribagorçà del mateix nom.
Nou!!: Estopanyà і Comanda de Siscar · Veure més »
Elio Pérez de Castro
Elio Pérez de Castro, dita també Eilo o Eylo, va ser una noble dama lleonesa de la Baixa edat mitjana.
Nou!!: Estopanyà і Elio Pérez de Castro · Veure més »
Escolecita
Lescolecita és un mineral del grup de les zeolites, un silicat.
Nou!!: Estopanyà і Escolecita · Veure més »
Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental
La Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) representa a una sèrie d'associacions federades que defensen que les modalitats lingüístiques de les seves localitats i comarques respectives són una llengua diferenciada del català.
Nou!!: Estopanyà і Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental · Veure més »
Fet (poble)
Fet és un poble el municipi de Viacamp i Lliterà, que pertany a la comarca aragonesa de la Ribagorça (en castellà i aragonès Ribagorza) i que està ubicat al sud del Montsec de l'Estall.
Nou!!: Estopanyà і Fet (poble) · Veure més »
Frontera entre Catalunya i Aragó
Frontera entre Aragó i Catalunya en vermell La frontera entre Catalunya i Aragó té una llargària de dalt a baix de 354 quilòmetres,Mesura de la distància amb Google Maps separant els dos territoris des del port de la Picada al nord, fent també la frontera amb França, fins al Tossal del Rei al sud, on també fa frontera amb el País Valencià.
Nou!!: Estopanyà і Frontera entre Catalunya i Aragó · Veure més »
Grup de la chevkinita
El grup de la chevkinita és un grup de minerals de la classe dels silicats.
Nou!!: Estopanyà і Grup de la chevkinita · Veure més »
Guerau IV de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).
Nou!!: Estopanyà і Guerau IV de Cabrera · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Estopanyà і Guix · Veure més »
Llei de llengües d'Aragó (2009)
La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.
Nou!!: Estopanyà і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »
Llista d'atemptats d'ETA
Aquesta llista pretén recollir els atemptats d'ETA incloses totes les branques i subdivisions que ha generat.
Nou!!: Estopanyà і Llista d'atemptats d'ETA · Veure més »
Llista de municipis d'Osca
Divisió municipal d'Osca Llista dels municipis de la província d'Osca amb les seves dades bàsiques.
Nou!!: Estopanyà і Llista de municipis d'Osca · Veure més »
Llista de topònims d'Os de Balaguer
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Os de Balaguer, a la Noguera.
Nou!!: Estopanyà і Llista de topònims d'Os de Balaguer · Veure més »
Llista de viles dels Països Catalans
En aquesta llista de viles dels Països Catalans figuren les poblacions que actualment ostenten aquest títol, d'acord amb l'Enciclopèdia Catalana en línia, o, en algun cas, d'acord amb altres obres que se citen en el lloc on cal.
Nou!!: Estopanyà і Llista de viles dels Països Catalans · Veure més »
Mestre d'Estopanyà
El ''Retaule de sant Vicenç'', única obra atribuïda aquest autor. El mestre d'Estopanyà fou un pintor italià actiu a Aragó o Catalunya, al segon terç del.
Nou!!: Estopanyà і Mestre d'Estopanyà · Veure més »
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Nou!!: Estopanyà і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »
Pantà de Canelles
El pantà de Canelles és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis d'Os de Balaguer (vora el poble de Blancafort de l'antic terme de Tragó de Noguera) i Estopanyà.
Nou!!: Estopanyà і Pantà de Canelles · Veure més »
Perpella
Perpella o Parpellà és un despoblat i antic terme del municipi d'Estopanyà (Ribagorça), a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Perpella · Veure més »
Pervis Estupiñán
Pervis Josué Estupiñán Tenorio (21 de gener de 1998) és un futbolista professional equatorià que juga de lateral esquerre pel Brighton & Hove Albion FC.
Nou!!: Estopanyà і Pervis Estupiñán · Veure més »
Portada/article desembre 5
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Nou!!: Estopanyà і Portada/article desembre 5 · Veure més »
Prehnita
La prehnita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats).
Nou!!: Estopanyà і Prehnita · Veure més »
Retaule de Sant Vicenç
El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.
Nou!!: Estopanyà і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »
Ribagorça (comarca històrica)
La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.
Nou!!: Estopanyà і Ribagorça (comarca històrica) · Veure més »
Riu de Queixigar
El riu de Queixigar (o barranc de Mil Homes a la capçalera) és un afluent del riu Guart o riera de Calladrons, per l'esquerra.
Nou!!: Estopanyà і Riu de Queixigar · Veure més »
Riu Guart
El Guart o Guard és un riu afluent de la Noguera Ribagorçana per la dreta.
Nou!!: Estopanyà і Riu Guart · Veure més »
Sant Macari d'Estopanyà
Sant Macari d'Estopanyà és una ermita romànica restaurada al municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Macari d'Estopanyà · Veure més »
Sant Miquel d'Estopanyà
Sant Miquel d'Estopanyà és una ermita romànica restaurada al municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Miquel d'Estopanyà · Veure més »
Sant Miquel de Casserres
Sant Miquel de Casserres és una ermita en estat ruïnós que està situada al nucli de Casserres del Castell, municipi d'Estopanyà, comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Estopanyà і Sant Miquel de Casserres · Veure més »
Sant Salvador d'Estopanyà
Sant Salvador d'Estopanyà és una església gòtica del municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Sant Salvador d'Estopanyà · Veure més »
Santa Marina de Soriana
Santa Marina de Soriana és una ermita del situada a Soriana, municipi d'Estopanyà, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Estopanyà і Santa Marina de Soriana · Veure més »
Santa Sofia de Casserres
Santa Sofia de Casserres és una ermita situada a Casserres del Castell, municipi d'Estopanyà, a la comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Estopanyà і Santa Sofia de Casserres · Veure més »
Seganta
Seganta, o Saganta, és un poble pertanyent al municipi d'Estopanyà, al sud-est del terme, al vessant nord del Montferrús, a la Baixa Ribagorça, actualment dins de la província d'Osca.
Nou!!: Estopanyà і Seganta · Veure més »
Serra de Sant Quilis
La serra de Sant Quilis és una serra del Prepirineu situada al sud-est de la serra de la Corrodella, entre la Baixa Ribagorça i la Llitera.
Nou!!: Estopanyà і Serra de Sant Quilis · Veure més »
Soriana
Soriana és un despoblat del municipi d'Estopanyà (Ribagorça) situat a uns 2,5 km al nord de la població, entre dues elevacions rocoses, sobre les que hi havia un castell àrab.
Nou!!: Estopanyà і Soriana · Veure més »
Supergrup de la pentlandita
El supergrup de la pentlandita és un grup de minerals sulfurs, format per altres dos grups: el grup de la pentlandita i el grup de la kuvaevita.
Nou!!: Estopanyà і Supergrup de la pentlandita · Veure més »
Tragó de Noguera
Tragó de Noguera va ser un poble i antic municipi de la comarca de la Noguera, dissolt el 1964.
Nou!!: Estopanyà і Tragó de Noguera · Veure més »
Valldellou
Valldellou és un municipi i població aragonès que pertany a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Estopanyà і Valldellou · Veure més »
Víctor Castells i Benosa
és un artista i escriptor català, de família originària d'Estopanyà.
Nou!!: Estopanyà і Víctor Castells i Benosa · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Estopanyà і 11 d'agost · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Estopanyà і 1963 · Veure més »
