Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Índex Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

210 les relacions: Adéu, Espanya?, Agència Tributària de Catalunya, Al servei del nostre poble, Alt Pirineu i Aran, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Gutiérrez Díaz, Arcadi Espada Enériz, Artés, Artur Mas i Gavarró, Assistència social a Espanya, Associació de Municipis per la Independència, Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Àmbit metropolità de Barcelona, Bandera de Catalunya, Bob Esponja, Bonastre, Carles Viver i Pi-Sunyer, Cas del 3%, Catalanisme, Català, Catalunya, Centre de menors, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, CJC, Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental, Comunitats autònomes de règim comú, Condició política de català, Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de Governs Locals, Consell de Justícia de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura), Conseller Primer, Consulta sobre la independència de Catalunya, Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, Convergència Democràtica de Catalunya, Cos d'Agents Rurals, Crisi constitucional espanyola de 2017, Cristina Alberdi Alonso, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la repressió del català, Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona, Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya, Decret llei, Delegació de la Generalitat davant la UE, Delegació del govern (Catalunya), Departament de la Generalitat de Catalunya, ..., Dia Internacional del Poble Gitano, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya de 2014, Diari del Priorat, Diputació de Barcelona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Divisió territorial de Catalunya, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Dret de petició, Dret estatutari, Dret lingüístic de l'occità, Drets històrics, Educació en català, Eleccions a Catalunya, Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007, Eleccions al Parlament de Catalunya, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Elisenda Paluzie i Hernández, Enrique Múgica Herzog, Escut de Catalunya, Espanyolisme, Espanyols, Estat Català, Estat nació, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Eugeni Gay i Montalvo, Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde, Flora Vilalta i Sospedra, Francesc de Carreras i Serra, Francesc Homs i Molist, Francesc Vendrell i Bayona, Francisco Pérez de los Cobos, Francisco Vázquez Vázquez, Fuita de seus socials de Catalunya de 2017, Futbol Club Barcelona, Generalitat de Catalunya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 2003-2006, Govern de Catalunya 2006-2010, Higini Clotas i Cierco, Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de les vegueries, Història dels gitanos, Igualtat davant la llei, In flagrante delicto, Independentisme català, Informe Roca, Javier Pérez Royo, Jèp de Montoya, Joan Carretero i Grau, Joan Vintró i Castells, José Antonio García González, José Bono Martínez, José Domingo Domingo, José Luis Rodríguez Zapatero, José Montilla i Aguilera, José Zaragoza i Alonso, Josep Huguet i Biosca, Josep Maria Puig i Salellas, Judici al procés independentista català, Justícia de proximitat, Jutge, La dignitat de Catalunya, Laura Díez Bueso, Llei d'accés electrònic dels ciutadans a l'administració, Llei d'Educació de Catalunya, Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, Llei de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, Llei de política lingüística, Llei de serveis socials, Llengua pròpia, Llista de circumscripcions electorals a Catalunya, Mancomunitat de Catalunya, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», María Emilia Casas Baamonde, Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra, Maria Dolors Feliu i Torrent, Miquel Iceta i Llorens, Miquel Roca i Junyent, Montserratí, Nació espanyola, Nacionalisme aranès, Nacionalitat històrica, Núria de Gispert i Català, Observatori de la Llengua Catalana, Occità, Padró municipal d'habitants, Parlament de Catalunya, Partit Nacionalista de Catalunya, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de Catalunya, Pascual Sala Sánchez, Pasqual Maragall i Mira, Pilar Dellunde i Clavé, Plataforma per la Llengua, Política de Catalunya, Polítiques de joventut, Polítiques lingüístiques per a la immigració a Europa, Polítiques públiques LGBTI a Catalunya, Poliàndria, Portada/article juliol 10, Portada/efemèride novembre 13, Predomini lingüístic, President de la Generalitat de Catalunya, President del Parlament de Catalunya, Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Procés independentista català, Protestes d'Espanya de 2011–2012, Províncies de Catalunya, Ramon Tremosa i Balcells, Reagrupament, Referèndum, Referèndum d'independència de Montenegro del 2006, Referèndum estatutari a Catalunya de 2006, Reforma, Roberto García-Calvo Montiel, Rodalies de Catalunya, Síndic de Greuges de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Segle XX a Catalunya, Sentència de l'Estatut de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Silenci administratiu, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Sindicatura Electoral de Catalunya, Sistema electoral de Catalunya, Transport a Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem d'Espanya, Tripartit, UNESCO, Uriel Bertran i Arrué, Vegueria, Via Catalana, Vicepresidència del Govern de Catalunya, Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica, Xavier Bernadí i Gil, 10 de juliol, 12 de novembre, 13 de novembre, 15 de març, 18 de febrer, 18 de juny, 2005, 2006, 2007, 2055, 21 de gener, 26 de novembre, 30 de setembre. Ampliar l'índex (160 més) »

Adéu, Espanya?

Adéu, Espanya? és un documental que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya sobre la possibilitat d'independitzar-se dels seus estats respectius.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Adéu, Espanya? · Veure més »

Agència Tributària de Catalunya

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) és l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Agència Tributària de Catalunya · Veure més »

Al servei del nostre poble

Al servei del nostre poble és un document de la Conferència Episcopal Tarraconense escrit el 2010 i publicat el 21 de gener del 2011, per a reafirmar el "compromís" dels bisbes catalans amb Catalunya, quan es compliren 25 anys del text Arrels cristianes de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Al servei del nostre poble · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Antoni Comín i Oliveres

, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Antoni Comín i Oliveres · Veure més »

Antoni Gutiérrez Díaz

Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929 - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Antoni Gutiérrez Díaz · Veure més »

Arcadi Espada Enériz

Arcadi Espada Enériz (Barcelona, 1957) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Arcadi Espada Enériz · Veure més »

Artés

Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Artés · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Assistència social a Espanya

Lassistència social a Espanya és una competència que poden assumir les comunitats autònomes, tal com estableix la Constitució espanyola de 1978 a l'article 148.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Assistència social a Espanya · Veure més »

Associació de Municipis per la Independència

LAssociació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Associació de Municipis per la Independència · Veure més »

Autoritat Catalana de Protecció de Dades

LAutoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), anteriorment anomenada Agència Catalana de Protecció de Dades (ACPD), és un ens de dret públic i un organisme oficial de la Generalitat de Catalunya que depèn directament del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Autoritat Catalana de Protecció de Dades · Veure més »

Àmbit metropolità de Barcelona

Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Àmbit metropolità de Barcelona · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bob Esponja

SpongeBob SquarePants, coneguda popularment com a Bob Esponja és una sèrie de televisió homònima de dibuixos animats dels Estats Units, protagonitzada per una esponja marina que de fet sembla més aviat un fregall de cuina.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Bob Esponja · Veure més »

Bonastre

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Bonastre · Veure més »

Carles Viver i Pi-Sunyer

Pujol Carles Viver i Pi-Sunyer, nom complet Carles Viver Pi-Sunyer, (Terrassa, 1 de setembre de 1949) és un jurista i docent català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Carles Viver i Pi-Sunyer · Veure més »

Cas del 3%

El cas del 3%, anomenat posteriorment també cas ADIGSA, es un escàndol de corrupció política que apunta al cobrament d'un percentatge del 3% del pressupost de les obres públiques adjudicades per part del govern de la Generalitat de Convergència i Unió, que va implicar a Jordi Pujol.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Cas del 3% · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Catalanisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Catalunya · Veure més »

Centre de menors

Un Centre de Menors o Centre de Justícia Juvenil és un establiment on s'allotgen tant menors d'edat (-18 anys) amb conductes delictives per ordenança d'un jutge, com menors que han de ser separats del seu nucli familiar mentre s'analitza la seva situació, per tal de reajustar-los a la societat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Centre de menors · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

CJC

* Consell de Justícia de Catalunya, òrgan de govern del poder judicial previst per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і CJC · Veure més »

Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona

Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB) és una institució fundada el 1900 i que des del 1905 és col·legi oficial, amb plena capacitat jurídica.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona · Veure més »

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya

Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, Barcelona Comissió Jurídica Assessora. Plaça Nova 2-3, 08002 Barcelona La Comissió Jurídica Assessora és l'alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental

El Palau Marc actual seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAATD) és l'òrgan col·legiat de caràcter tècnic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya encarregat de desenvolupar les competències en qüestions d'accés, avaluació i tria de la documentació.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental · Veure més »

Comunitats autònomes de règim comú

Les comunitats autònomes de règim comú són les comunitats autònomes de l'Estat espanyol que no gaudeixen del concert econòmic, és a dir, que no gaudeixen de l'autonomia en la recaptació d'impostos, ans aquestos són recaptats per l'Estat i després distribuïts a cada comunitat autònoma.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Comunitats autònomes de règim comú · Veure més »

Condició política de català

D'acord amb la legislació catalana vigent, la condició política de català és el conjunt dels drets polítics reconeguts per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Condició política de català · Veure més »

Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya

El conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya va ser i és un conflicte generat entre les comunitats autònomes de l'Aragó i Catalunya a conseqüència de la titularitat catalana d'alguns béns artístics que l'Aragó reclamava.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya · Veure més »

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya · Veure més »

Consell de Governs Locals

El Consell de Governs Locals és una institució de la Generalitat de Catalunya que es preveu en l'article 85 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Governs Locals · Veure més »

Consell de Justícia de Catalunya

El Consell de Justícia de Catalunya és un òrgan de govern del Poder Judicial a Catalunya previst a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que encara no s'ha pogut constituir, degut a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut català i a la necessitat de reformar la Llei Orgànica del Poder Judical, que avui dia resta sense realitzar-se.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Justícia de Catalunya · Veure més »

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de l'Audiovisual de Catalunya · Veure més »

Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura)

Escut de l'estat espanyol des de 1981. Joan Carles I, rei d'Espanya Jose Luís Rodríguez Zapatero, President del Govern d'Espanya. Consell de Ministres d'Espanya des del 14 de març de 2004 fins al 14 d'abril de 2008.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura) · Veure més »

Conseller Primer

El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Conseller Primer · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consulta sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt · Veure més »

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »

Cos d'Agents Rurals

El Cos d'Agents Rurals és un cos d'administració especial de la Generalitat de Catalunya, actualment adscrit al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Cos d'Agents Rurals · Veure més »

Crisi constitucional espanyola de 2017

La crisi constitucional espanyola de 2017 es refereix al conflicte polític i judicial entre el Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya per la preparació, l'organització i la crida al referèndum sobre la independència de Catalunya durant l'estiu i la tardor de 2017.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Crisi constitucional espanyola de 2017 · Veure més »

Cristina Alberdi Alonso

Cristina Alberdi Alonso (Sevilla, Andalusia 1946), és una política i advocada andalusa que fou Ministra d'Assumptes Socials de l'últim govern presidit per Felipe González.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Cristina Alberdi Alonso · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona

Sense descripció.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dades del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona · Veure més »

Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya

El decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya és un decret promulgat pel president de la Generalitat de Catalunya el 27 de setembre de 2014 amb l'objectiu de convocar una consulta popular sobre la independència de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Decret de convocatòria de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya · Veure més »

Decret llei

Un decret llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978, i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en tres o quatre mesos pel procediment d'aprovació parlamentària habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Decret llei · Veure més »

Delegació de la Generalitat davant la UE

La Delegació del Govern de la Generalitat davant la UE és l'oficina permanent de presència ordinària del Govern de Catalunya prop de les institucions de la UE i dels governs de Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Delegació de la Generalitat davant la UE · Veure més »

Delegació del govern (Catalunya)

Una delegació del govern de la Generalitat de Catalunya o delegació del govern és un organisme públic que representa el govern de Catalunya a l'exterior.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Delegació del govern (Catalunya) · Veure més »

Departament de la Generalitat de Catalunya

L'Administració de la Generalitat de Catalunya s'organitza funcionalment en departaments.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Departament de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Dia Internacional del Poble Gitano

Ritual simbòlica gitano durant el Dia Internacional del Poble Gitano a Madrid, Espanya El Dia Internacional del Poble Gitano, el 8 d'abril, és una jornada dedicada a la cultura gitana i a la conscienciació dels problemes a què s'enfronta el poble romaní.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dia Internacional del Poble Gitano · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya de 2014

A la Diada Nacional de Catalunya de 2014 es va commemorar el tricentenari de la caiguda de Barcelona i de l'abolició de les institucions catalanes.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diada Nacional de Catalunya de 2014 · Veure més »

Diari del Priorat

El Diari del Priorat fou un periòdic publicat entre 2009 i 2012 distribuït a la comarca del Priorat i al Baix Camp nord.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diari del Priorat · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida és una institució de l'Estat Espanyol que forma part de l'Administració Local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Lleida.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diputació de Lleida · Veure més »

Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i dotada decompetències administratives per al govern i administració de la província de Tarragona.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Diputació de Tarragona · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya de 1936

Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »

Dret de petició

El dret de petició és el dret a presentar una queixa, o buscar l'ajuda d'un govern, sense por a càstigs o represàlies.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dret de petició · Veure més »

Dret estatutari

En països amb sistema de dret anglosaxó, es coneix com a dret estatutari la font del dret constituïda pel conjunt de lleis aprovades pels cossos legislatius mitjançant un document formal (statute, en anglès), en oposició al dret comú (common law) constituït pels precedents formats per les decisions judicials i a les normes reglamentàries promulgades per l'executiu.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dret estatutari · Veure més »

Dret lingüístic de l'occità

El dret lingüístic és el marc legal d'aprenentatge i ús lingüístic.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Dret lingüístic de l'occità · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Drets històrics · Veure més »

Educació en català

El Col·legi Santa Teresa del Barri del Carme de València, adornat amb motiu del 25è aniversari de les trobades d'escoles en valencià.Amb la democràcia es va recuperar la llengua catalana en l'àmbit educatiu.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Educació en català · Veure més »

Eleccions a Catalunya

La Generalitat de Catalunya té la competència per a convocar les eleccions al Parlament de Catalunya, les eleccions al Consell General d'Aran i les eleccions als consells comarcals.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eleccions a Catalunya · Veure més »

Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007

Les Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007 són una convocatòria electoral que farà el govern espanyol el 3 d'abril de 2007 pel 23 de maig pels ciutadans amb dret a vot de la Comunitat Autònoma d'Extremadura perquè eligeixin els diputats de l'Assemblea per a la VII legislatura.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura de 2007 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya

Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eleccions al Parlament de Catalunya · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Veure més »

Elisenda Paluzie i Hernández

és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018 fins a maig de 2022.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Elisenda Paluzie i Hernández · Veure més »

Enrique Múgica Herzog

Enrique Múgica Herzog (Sant Sebastià, 20 de febrer de 1932 – Madrid, 10 d'abril de 2020) va ser un advocat i polític basc, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Enrique Múgica Herzog · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Escut de Catalunya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Espanyolisme · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Espanyols · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estat Català · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estat nació · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya

* Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'Autonomia de Catalunya · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Eugeni Gay i Montalvo

Eugeni Gay i Montalvo (Barcelona, 13 de març de 1946) és un advocat que fou vicepresident del Tribunal Constitucional d'Espanya, essent-ne membre entre 2001 i 2012.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Eugeni Gay i Montalvo · Veure més »

Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (Cartagena, Regió de Múrcia, 23 de maig de 1952) és un advocat i polític espanyol, President del Congrés dels Diputats entre 1996 i 2000, i Ministre de Defensa entre 2000 i 2004.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde · Veure més »

Flora Vilalta i Sospedra

Flora Vilalta i Sospedra (Barcelona, 15 de juliol de 1954) és una mestra i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Flora Vilalta i Sospedra · Veure més »

Francesc de Carreras i Serra

Francesc de Carreras i Serra (Barcelona, 1943) és un jurista i articulista català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Francesc de Carreras i Serra · Veure més »

Francesc Homs i Molist

Francesc Homs i Molist (Vic, 5 de setembre de 1969) és un advocat i polític català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Francesc Homs i Molist · Veure més »

Francesc Vendrell i Bayona

Francesc Vendrell i Bayona (Barcelona, 26 de maig de 1949) és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya de la VI a la VIII legislatures.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Francesc Vendrell i Bayona · Veure més »

Francisco Pérez de los Cobos

Francisco Pérez dels Cobos Orihuel (Iecla, Múrcia, 1962) és un jurista espanyol, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social i va ser magistrat (2011-2017) i president (2013-2017) del Tribunal Constitucional d'Espanya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Francisco Pérez de los Cobos · Veure més »

Francisco Vázquez Vázquez

Francisco Vázquez Vázquez, més conegut com a Paco Vázquez (La Corunya, 9 d'abril de 1946) és un polític gallec.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Francisco Vázquez Vázquez · Veure més »

Fuita de seus socials de Catalunya de 2017

Es coneix com a fuita de seus socials un conjunt d'actuacions iniciades a partir de l'octubre de 2017 per part de més de 3.000 empreses que, davant del procés d'independència català, plantejaren traslladar la seu social a fora de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Fuita de seus socials de Catalunya de 2017 · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Govern de Catalunya · Veure més »

Govern de Catalunya 2003-2006

El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2003-2006, correspon a la '''VII legislatura''' del període democràtic.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Govern de Catalunya 2003-2006 · Veure més »

Govern de Catalunya 2006-2010

1r. ''govern d'entesa''. VIII legislatura. El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 2006-2010, correspon a la VIII legislatura del període democràtic.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Govern de Catalunya 2006-2010 · Veure més »

Higini Clotas i Cierco

Higini Clotas i Cierco (Barcelona, 27 de maig de 1947) és un polític català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Higini Clotas i Cierco · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història d'Aran · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història de Catalunya · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història de les vegueries · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Història dels gitanos · Veure més »

Igualtat davant la llei

La igualtat davant la llei és un principi de dret que fa part dels drets humans que assegura que la llei s'aplicarà de la mateixa manera per a tots els ciutadans, sense discriminació exercida per raó de sexe, raça, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Igualtat davant la llei · Veure més »

In flagrante delicto

''Animi servitus'' d'Otto van Veen, Anvers, 1607 In flagrante delicto (llatí: 'en flagrant delicte'), o senzillament in flagrante, és un terme legal que indica que un delinqüent ha estat pres en l'acte de cometre el delicte.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і In flagrante delicto · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Independentisme català · Veure més »

Informe Roca

L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Informe Roca · Veure més »

Javier Pérez Royo

és un jurista i professor andalús, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Javier Pérez Royo · Veure més »

Jèp de Montoya

Jèp de Montoya Parra (Les, Val d'Aran, 1959) és un escriptor i erudit aranès en occità, alhora president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (d'ençà el 10 de maig de 2007) i de l'Associacion Prefigurativa a l'Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLÒC), des del gener de 2009.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Jèp de Montoya · Veure més »

Joan Carretero i Grau

Joan Carretero i Grau (Tremp, el Pallars Jussà, 1955) és un polític català i metge de Puigcerdà, líder del partit polític Reagrupament i Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya per ERC entre 2003 i 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Joan Carretero i Grau · Veure més »

Joan Vintró i Castells

Joan Vintró i Castells (Barcelona, 1953) és un advocat català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Joan Vintró i Castells · Veure més »

José Antonio García González

José Antonio García González (Saragossa, 17 de gener de 1943) és un militar espanyol, cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra de 2004 a 2006 i actualment a la reserva.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Antonio García González · Veure més »

José Bono Martínez

José Bono Martínez (Salobre, 1950) és un polític espanyol, militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que ha estat President del govern autonòmic de Castella - la Manxa, Ministre de Defensa i President del Congrés dels Diputats.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Bono Martínez · Veure més »

José Domingo Domingo

és un polític i advocat català, diputat al Parlament de Catalunya en la VIII legislatura.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Domingo Domingo · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Montilla i Aguilera · Veure més »

José Zaragoza i Alonso

José Zaragoza i Alonso (Molins de Rei, 12 de setembre de 1961) és un polític català militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), diputat al Congrés dels Diputats en la X, XI, XII, XIII, XIV i XV legislatures.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і José Zaragoza i Alonso · Veure més »

Josep Huguet i Biosca

Josep Huguet i Biosca (Manresa, 8 de març de 1951) és un polític català, ha estat conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller de Comerç, Turisme i Consum de 2004 a 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Josep Huguet i Biosca · Veure més »

Josep Maria Puig i Salellas

Josep Maria Puig Salellas (Girona, 12 de febrer de 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007) fou un notari català, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Josep Maria Puig i Salellas · Veure més »

Judici al procés independentista català

El Judici als líders del procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya i que va finalitzar el 14 d'octubre de 2019, vuit mesos després, amb una sentència en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Judici al procés independentista català · Veure més »

Justícia de proximitat

La justícia de proximitat és una modalitat de justícia que pretén resoldre els problemes que es generen a la societat d'una manera àgil, ràpida i econòmica, fent que la tutela judicial sigui efectiva i que la gestió de l'administració de Justícia sigui eficaç, donant una resposta ràpida i de qualitat a les demandes dels ciutadans.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Justícia de proximitat · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Jutge · Veure més »

La dignitat de Catalunya

La dignitat de Catalunya és el títol d'un editorial escrit conjuntament per consens i publicat en català o castellà als dotze diaris amb seu a Catalunya el 26 de novembre de 2009.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і La dignitat de Catalunya · Veure més »

Laura Díez Bueso

Laura Díez Bueso (Barcelona, 1969) és catedràtica de dret constitucional a la Universitat de Barcelona i des de gener de 2023 magistrada del Tribunal Constitucional d'Espanya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Laura Díez Bueso · Veure més »

Llei d'accés electrònic dels ciutadans a l'administració

La Llei d'accés electrònic dels ciutadans a l'administració, coneguda com a LAECSP i també com a Llei 11/2007 de 22 de juny és una llei realitzada pel govern espanyol i que serveix de base per regular l'accés electrònic que tota la ciutadania espanyola ha de tenir en la relació amb qualsevol de les seves administracions.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei d'accés electrònic dels ciutadans a l'administració · Veure més »

Llei d'Educació de Catalunya

La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei d'Educació de Catalunya · Veure més »

Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana

La Llei 10/2014, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, també coneguda com a Llei de consultes populars no referendàries, és una llei que desenvolupa l'article 122 sobre consultes populars de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana · Veure més »

Llei de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya

La Llei de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya del 3 d'agost, també coneguda com a Llei 29/2010, és la llei aprovada pel Parlament de Catalunya que té l'objectiu de regular l'ús dels mitjans electrònics en les actuacions del sector públic de Catalunya, l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les entitats del sector públic i els ciutadans a Catalunya, la definició dels instruments per a desenvolupar i fomentar la relació entre les entitats i els organismes que conformen el sector públic de Catalunya, i entre aquests i els ciutadans, per mitjans electrònics.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya · Veure més »

Llei de política lingüística

La llei de política lingüística fou una llei publicada al DOGC núm.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei de política lingüística · Veure més »

Llei de serveis socials

La Llei de serveis socials, també coneguda com a llei 12/2007 d'11 d'octubre és la llei que regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l'accés universal per a fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del conjunt de la població dins de l'àmbit de l'administració de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llei de serveis socials · Veure més »

Llengua pròpia

Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llengua pròpia · Veure més »

Llista de circumscripcions electorals a Catalunya

Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Llista de circumscripcions electorals a Catalunya · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir»

La manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir», coneguda com a 18-F, va tenir lloc a la Gran Via de les Corts Catalanes el 18 de febrer de 2006, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD).

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Manifestació «Som una nació i tenim el dret de decidir» · Veure més »

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»

Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Veure més »

María Emilia Casas Baamonde

María Emilia Casas Baamonde (León, 30 de novembre de 1950) és una jurista espanyola que fou membre del Tribunal Constitucional d'Espanya entre 1998 i 2011 i la seva Presidenta entre 2004 i el seu cessament.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і María Emilia Casas Baamonde · Veure més »

Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra

Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra (Barcelona, 10 d'agost de 1951) és una política i antropòloga catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra · Veure més »

Maria Dolors Feliu i Torrent

Maria Dolors Feliu i Torrent (Roda de Ter, Osona, 17 de juliol de 1964) és una advocada, professora universitària i política.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Maria Dolors Feliu i Torrent · Veure més »

Miquel Iceta i Llorens

Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d'agost de 1960) és un polític català, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des del 2014.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Miquel Iceta i Llorens · Veure més »

Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Miquel Roca i Junyent · Veure més »

Montserratí

El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Montserratí · Veure més »

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Nació espanyola · Veure més »

Nacionalisme aranès

Municipis de la Vall d'Aran. El nacionalisme aranès o aranesisme (en occità: nacionalisme aranés, aranesisme) és un corrent polític que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió de la Vall d'Aran respecte a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Nacionalisme aranès · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Nacionalitat històrica · Veure més »

Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949) és una política i advocada catalana, presidenta del Parlament de Catalunya entre el 2010 i 2015.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Núria de Gispert i Català · Veure més »

Observatori de la Llengua Catalana

L'Observatori de la Llengua Catalana (OLC) és una federació independent creat el 2004 per iniciativa d'entitats cíviques i culturals d'arreu dels Països Catalans, sota l'impuls de l'escriptor Josep Romeu i Bisbe.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Observatori de la Llengua Catalana · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Occità · Veure més »

Padró municipal d'habitants

El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Padró municipal d'habitants · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit Nacionalista de Catalunya

El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) és un partit polític català d'ideologia catalanista i de centre liberal.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Nacionalista de Catalunya · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Pascual Sala Sánchez

Pascual Sala Sánchez (València, 18 de juny de 1935) és un jurista valencià.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pascual Sala Sánchez · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pilar Dellunde i Clavé

Pilar Dellunde Clavé (Barcelona, 17 de juny de 1965) és una científica catalana i en la política exercí com a diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pilar Dellunde i Clavé · Veure més »

Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental, nascuda l'any 1993, que defensa la presència de ple dret de la llengua catalana arreu del domini lingüístic i promou la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Plataforma per la Llengua · Veure més »

Política de Catalunya

127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Política de Catalunya · Veure més »

Polítiques de joventut

Les polítiques de joventut són el conjunt de mesures legals i de govern que duen a terme les administracions públiques, en el sentit més ampli del terme, concebudes i adreçades de manera específica al conjunt de població que, en la seva societat, és considerada com a jove.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Polítiques de joventut · Veure més »

Polítiques lingüístiques per a la immigració a Europa

El Programa PISA de 2003 va incloure una enquesta complementària sobre les polítiques i pràctiques nacionals per ajudar els estudiants immigrats a aconseguir el domini de la llengua d'instrucció.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Polítiques lingüístiques per a la immigració a Europa · Veure més »

Polítiques públiques LGBTI a Catalunya

Les polítiques públiques LGBTI a Catalunya són conjunts d'accions i estratègies desenvolupades per les institucions públiques catalanes amb l'objectiu de garantir la igualtat de drets i oportunitats per a les persones LGBTI a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Polítiques públiques LGBTI a Catalunya · Veure més »

Poliàndria

S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Poliàndria · Veure més »

Portada/article juliol 10

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Portada/article juliol 10 · Veure més »

Portada/efemèride novembre 13

13.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Portada/efemèride novembre 13 · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Predomini lingüístic · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і President del Parlament de Catalunya · Veure més »

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són l'expressió quantificada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, podran reconèixer la Generalitat de Catalunya i les entitats autònomes, i dels drets (ingressos) que podran liquidar-se durant l'exercici corresponent.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Pressupostos de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Principat de Catalunya · Veure més »

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Procés independentista català · Veure més »

Protestes d'Espanya de 2011–2012

Les protestes d'Espanya de 2011 (conegudes com a Spanish Revolution, Moviment del 15-M o dels Indignats) són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Protestes d'Espanya de 2011–2012 · Veure més »

Províncies de Catalunya

Els límits provincials de Catalunya marcats sobre el mapa de comarques. Les províncies de Catalunya són quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Províncies de Catalunya · Veure més »

Ramon Tremosa i Balcells

Ramon Tremosa i Balcells (Sant Boi de Llobregat, 30 de juny de 1965) és un economista i polític català, professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Ramon Tremosa i Balcells · Veure més »

Reagrupament

Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Reagrupament · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Referèndum · Veure més »

Referèndum d'independència de Montenegro del 2006

El referèndum sobre la independència de Montenegro va ser realitzat el 21 de maig de 2006 a la llavors regió serbomontenegrina de Montenegro.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Referèndum d'independència de Montenegro del 2006 · Veure més »

Referèndum estatutari a Catalunya de 2006

El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Referèndum estatutari a Catalunya de 2006 · Veure més »

Reforma

* Agricultura.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Reforma · Veure més »

Roberto García-Calvo Montiel

Roberto García-Calvo Montiel (La Bañeza, 14 de juny de 1942 - Villaviciosa de Odón, 18 de maig de 2008) fou un jurista espanyol, magistrat del Tribunal Constitucional espanyol.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Roberto García-Calvo Montiel · Veure més »

Rodalies de Catalunya

Rodalies de Catalunya és una marca comercial —utilitzada per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora— per als serveis de rodalia i els serveis regionals operats per Renfe Operadora; i que circulen per la xarxa ferroviària d'ample ibèric d'ADIF.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Rodalies de Catalunya · Veure més »

Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Síndic de Greuges de Catalunya · Veure més »

Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Francesc Xavier Vila i Moreno, actual secretari de Política Lingüística La Secretaria de Política Lingüística és l'òrgan d'anàlisi, direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Sentència de l'Estatut de Catalunya

Tribunal Constitucional d'Espanya La Sentència de l'Estatut de Catalunya és un document dictat pel Tribunal Constitucional d'Espanya que acaba un procediment judicial, pronunciat el 27 juny de 2010.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Sentència de l'Estatut de Catalunya · Veure més »

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »

Silenci administratiu

El silenci administratiu és un terme emprat en dret administratiu que atribueix un determinat significat a la manca d'una declaració expressa de voluntat per part de l'administració pública a l'hora de resoldre un expedient administratiu.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Silenci administratiu · Veure més »

Sindicatura de Comptes de Catalunya

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que depèn orgànicament del Parlament de Catalunya segons l'establert pels articles 80 i 81 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i en l'article 1 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Sindicatura de Comptes de Catalunya · Veure més »

Sindicatura Electoral de Catalunya

La Sindicatura Electoral de Catalunya (SEC) va ser un òrgan creat en la llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017 per garantir l'exercici dels drets electorals i la transparència i objectivitat del procés electoral.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Sindicatura Electoral de Catalunya · Veure més »

Sistema electoral de Catalunya

El sistema electoral de Catalunya està establert legalment per la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la llei orgànica 5/1985 i les seves successives modificacions.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Sistema electoral de Catalunya · Veure més »

Transport a Catalunya

El transport a Catalunya està caracteritzat per tenir una extensa xarxa de carreteres, autovies, autopistes, línies de ferrocarrils, aeroports, aeròdroms i ports marítims.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Transport a Catalunya · Veure més »

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »

Tribunal Suprem d'Espanya

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tribunal Suprem d'Espanya · Veure més »

Tripartit

En política, un govern tripartit (o simplement un tripartit) és un govern de coalició format per tres formacions polítiques.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Tripartit · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і UNESCO · Veure més »

Uriel Bertran i Arrué

Uriel Bertran i Arrué (Badalona, 11 de juliol de 1976) és un economista i polític català.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Uriel Bertran i Arrué · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vegueria · Veure més »

Via Catalana

Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Via Catalana · Veure més »

Vicepresidència del Govern de Catalunya

La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vicepresidència del Govern de Catalunya · Veure més »

Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica

La vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica va començar el 17 de novembre de 2006 data en què es constituí el parlament, repetint la fórmula del Tripartit de la legislatura anterior, després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica · Veure més »

Xavier Bernadí i Gil

Xavier Bernadí i Gil (Sabadell, 15 de febrer de 1967) és un jurista i docent català, secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya des del maig del 2021.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Xavier Bernadí i Gil · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 10 de juliol · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 12 de novembre · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 13 de novembre · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 15 de març · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 18 de febrer · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 18 de juny · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2007 · Veure més »

2055

L'any 2055 ('''MMLV''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2055 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 55è any del tercer mil·lenni, el 55è any del, i el sisè any de la dècada del 2050.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 2055 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 21 de gener · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 26 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і 30 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, Estatut de Miravet, Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, Proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, Reforma de la Estatut de Catalunya, Reforma de nou estatut d'autonomia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »