Taula de continguts
132 les relacions: Aina Moll Marquès, Anton Cañellas i Balcells, Art de Catalunya, Artés, Arxiu Comarcal del Baix Camp, Arxiu del Parlament de Catalunya, Arxiu notarial, Arxius de la Generalitat de Catalunya, Autores catalanes de ciència-ficció, Bandera de Catalunya, Bombers de Barcelona, Carles Feliu de Travy, Carles Güell de Sentmenat, Catalanisme, Catalunya, Catalunya Ràdio, Comissió dels Vint, Comunitats autònomes de règim comú, Condició política de català, Constitució espanyola de 1978, Corpus de Sitges, Cronologia de la història de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya de 1978, Dolors Calvet i Puig, Dret a l'habitatge, Drets històrics, Eduardo Martín Toval, Eleccions al Parlament de Catalunya, Emilio Casals Parral, Es Tersús, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Felip Solé i Sabarís, Figueres, Francesc Ferrer i Gironès, Francesc Grau i Viader, Franquisme a Catalunya, Funció pública a Espanya, Futbol Club Barcelona, Generalitat de Catalunya, Germinal Films, S. Coop. Ltda., Govern de Catalunya 1977-1980, Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio, Heribert Barrera i Costa, Història d'Aran, Història de Barcelona, ... Ampliar l'índex (82 més) »
Aina Moll Marquès
Aina Moll Marquès (Ciutadella, 14 d'agost de 1930 - Palma, 9 de febrer de 2019) fou una filòloga menorquina, figura central de la cultura i la normalització del català a les Balears i Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Aina Moll Marquès
Anton Cañellas i Balcells
Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006) va ser un advocat, joier, editor i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Anton Cañellas i Balcells
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Art de Catalunya
Artés
Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Artés
Arxiu Comarcal del Baix Camp
L'Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC), fins al 2004 anomenat Arxiu Històric Comarcal de Reus (ACR), és la institució arxivística dins del Sistema d'Arxius de Catalunya encarregada de vetllar per l'ingrés, custòdia i difusió de tota aquella documentació històrica produïda per persones, entitats o institucions, tant públiques com privades, vinculades a la comarca del Baix Camp segons queda definit a la Llei 10/2001 d'arxius i documents.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Arxiu Comarcal del Baix Camp
Arxiu del Parlament de Catalunya
Façana del Parlament de Catalunya. LArxiu del Parlament de Catalunya és l'arxiu que conserva tota l'activitat realitzada al Parlament de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Arxiu del Parlament de Catalunya
Arxiu notarial
Els arxius notarials o arxius de protocols són els conjunts d'agrupacions de documents orgànics formats pels manuals, llibres de notes i protocols produïts pels escribes o notaris en l'exercici de les seves funcions.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Arxiu notarial
Arxius de la Generalitat de Catalunya
Els arxius de la Generalitat de Catalunya són un conjunt d'arxius encarregats de la preservació del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya i de contribuir a la gestió transparent, eficaç i democràtica de les administracions públiques.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Arxius de la Generalitat de Catalunya
Autores catalanes de ciència-ficció
La ciència-ficció catalana ha sigut magistralment cartografiada per A. Munné-Jordà a les seves antologies, destaquem la primera publicada, Narracions de ciència-ficció (1985); a la bibliografia les ressenyem totes amb detall.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Autores catalanes de ciència-ficció
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Bandera de Catalunya
Bombers de Barcelona
Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Bombers de Barcelona
Carles Feliu de Travy
fou un advocat i polític carlista català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Carles Feliu de Travy
Carles Güell de Sentmenat
fou un polític centrista i empresari català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Carles Güell de Sentmenat
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Catalanisme
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Catalunya
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Catalunya Ràdio
Comissió dels Vint
La Comissió dels Vint és la comissió de representants de l'electorat català que va elaborar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'any 1979.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Comissió dels Vint
Comunitats autònomes de règim comú
Les comunitats autònomes de règim comú són les comunitats autònomes de l'Estat espanyol que no gaudeixen del concert econòmic, és a dir, que no gaudeixen de l'autonomia en la recaptació d'impostos, ans aquestos són recaptats per l'Estat i després distribuïts a cada comunitat autònoma.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Comunitats autònomes de règim comú
Condició política de català
D'acord amb la legislació catalana vigent, la condició política de català és el conjunt dels drets polítics reconeguts per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya als ciutadans espanyols que tenen el veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis catalans.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Condició política de català
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Constitució espanyola de 1978
Corpus de Sitges
El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Corpus de Sitges
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Cronologia de la història de Catalunya
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Diada Nacional de Catalunya
Diada Nacional de Catalunya de 1978
L'11 de setembre de 1978, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, els partits legalitzats pel govern de la UCD i d'altres col·laboradors de la Transició espanyola van convocar a la ciutat de Barcelona una manifestació al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere iniciada a les 8 del vespre sota el lema "Volem l'Estatut".
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Diada Nacional de Catalunya de 1978
Dolors Calvet i Puig
Maria Dolors Calvet i Puig (Sabadell, 11 d'abril de 1950) és una urbanista, periodista, feminista i política catalana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Dolors Calvet i Puig
Dret a l'habitatge
''«Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, '''habitatge''', assistència mèdica i als serveis socials necessaris...»'' (art.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Dret a l'habitatge
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Drets històrics
Eduardo Martín Toval
Eduardo Martín Toval (Màlaga, 5 de març de 1942 - Màlaga, 15 de gener de 2019) fou Doctor en Dret, funcionari públic i polític socialista andalús.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Eduardo Martín Toval
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya són la fórmula de participació democràtica dels ciutadans de Catalunya per elegir als seus representants al Parlament de Catalunya, òrgan de representació popular que, amb 135 diputats, és el poder legislatiu de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Eleccions al Parlament de Catalunya
Emilio Casals Parral
Emilio Casals Parral (Reus, 10 de juliol de 1927 - 15 de setembre de 2011) a reusdigital.cat, 15 de setembre de 2011 fou un advocat i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Emilio Casals Parral
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Es Tersús
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Esquerra Republicana de Catalunya
Estatut d'Autonomia de Catalunya
* Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Estatut d'Autonomia de Catalunya
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
Felip Solé i Sabarís
Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Felip Solé i Sabarís
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Figueres
Francesc Ferrer i Gironès
Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Francesc Ferrer i Gironès
Francesc Grau i Viader
Francesc Grau i Viader (Calella, 29 de novembre de 1920 - 1 de novembre de 1997) va ser professor de català, escriptor i periodista.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Francesc Grau i Viader
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Franquisme a Catalunya
Funció pública a Espanya
La Funció pública de l'estat espanyol la conformen tot el conjunt de recursos humans a disposició de les administracions públiques per tal de desenvolupar les seves potestats, segons el que determina la llei, la qual regula tant el sistema de provisió de places, el procediment per adquirir la condició de funcionari, la promoció interna, el règim disciplinari, els drets i deures dels treballadors del sector públic i les possibles sancions davant l'incompliment dels deures o de la normativa.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Funció pública a Espanya
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Futbol Club Barcelona
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Generalitat de Catalunya
Germinal Films, S. Coop. Ltda.
Germinal Films, S. Coop.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Germinal Films, S. Coop. Ltda.
Govern de Catalunya 1977-1980
El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Govern de Catalunya 1977-1980
Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio
El Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio (antigament Catalunya Ràdio Serveis de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de radiodifusió.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Heribert Barrera i Costa
Història d'Aran
La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història d'Aran
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història de Barcelona
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història de Catalunya
Història de les vegueries
Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història de les vegueries
Història del cinema català
La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història del cinema català
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història del dret català
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història dels Països Catalans
Història econòmica de Catalunya
La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Història econòmica de Catalunya
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Hodonímia de Barcelona
I Legislatura Espanyola
La I legislatura d'Espanya va començar el 23 de març de 1979 quan, després de la celebració de les eleccions generals, es van constituir les Corts Generals, i va acabar el 31 d'agost de 1982, amb la dissolució de les mateixes.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і I Legislatura Espanyola
Igualtat de gènere
Símbol de la igualdat de gènere La igualtat de gènere, també coneguda com a igualtat de sexes (tot i que el gènere i el sexe no sòn el mateix), implica que totes les persones han de rebre el mateix tractament, llevat que hi hagi una raó biològica per a un tractament diferent.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Igualtat de gènere
Institut Català de la Salut
Centre d'Atenció Pediàtrica Integral CAPI Casernes. L'Institut Català de la Salut (ICS) és una empresa pública, adscrita al Departament de Salut, dedicada a la prestació d'atenció sanitària.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Institut Català de la Salut
Isidre Molas i Batllori
Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Isidre Molas i Batllori
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Jaume Sobrequés i Callicó
Joan Codina i Torres
Joan Codina i Torres (Barcelona, 17 de maig de 1927 - 13 de desembre de 1999) fou un sindicalista i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Joan Codina i Torres
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Joan Reventós i Carner
Joaquim Arana i Pelegrí
Joaquim Arana i Pelegrí (les Borges Blanques, 6 de febrer de 1936 - Tolosa, 23 de setembre de 1995) fou un advocat i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Joaquim Arana i Pelegrí
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 23 de maig de 1930 — Barcelona, 4 de desembre de 2009) fou un advocat, polític i professor universitari català, un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Jordi Solé i Tura
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і José Sanjurjo Sacanell
Josep Andreu i Abelló
Josep Andreu i Abelló (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - Madrid, 31 de maig de 1993) fou un advocat i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Andreu i Abelló
Josep Antoni González i Casanova
Josep Antoni González i Casanova (Barcelona, 1935 - Barcelona, 29 d'octubre de 2021) fou un advocat, polític i escriptor català, especialitzat en dret constitucional.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Antoni González i Casanova
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Benet i Morell
Josep Colomer i Maronas
Josep Colomer i Maronas (Rubí, 1933) és un empresari i promotor cultural.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Colomer i Maronas
Josep López de Lerma i López
Josep López de Lerma i López (Sant Feliu de Guíxols, 30 de novembre de 1950) és un advocat, professor i polític català, diputat al Congrés dels Diputats per Convergència i Unió.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep López de Lerma i López
Josep Maria Puig i Salellas
Josep Maria Puig Salellas (Girona, 12 de febrer de 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007) fou un notari català, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Maria Puig i Salellas
Josep Maria Triginer i Fernández
Josep Maria Triginer Fernández (Agramunt, Urgell, 1943) és un polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Maria Triginer i Fernández
Josep Maria Vilaseca i Marcet
Josep Maria Vilaseca i Marcet (Barcelona 2 de juliol de 1919 - 1995) fou un advocat, jurista, empresari i mecenes català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Maria Vilaseca i Marcet
Josep Sendra i Navarro
Josep Sendra i Navarro (Tarragona, 27 de febrer de 1932 - 30 de juliol de 2021) fou un gestor i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Sendra i Navarro
Josep Solé i Barberà
Josep Solé i Barberà (Llívia, 15 de juny de 1913 – Barcelona, 4 de gener de 1988) va ser un polític i advocat català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Solé i Barberà
Josep Subirats i Piñana
Josep Subirats i Piñana (Tortosa, 28 d'abril de 1920 - Barcelona, 6 d'octubre de 2017) fou un polític, periodista, intendent mercantil i censor jurat de comptes català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Subirats i Piñana
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Tarradellas i Joan
Josep Verde i Aldea
Josep Verde i Aldea (Granollers, 3 de novembre de 1928 - Barcelona, Barcelonès, 1 de febrer de 2017) era un polític socialista català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Josep Verde i Aldea
Laureà López Rodó
Laureà López Rodó (Barcelona, 18 de novembre de 1920 - Madrid, 11 de març de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Laureà López Rodó
Les Masies de Roda
Les Masies de Roda és un municipi situat a l'est de la comarca d'Osona, al centre-est de la regió de l'Alt Ter i a la província de Barcelona.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Les Masies de Roda
Llei de política lingüística
La llei de política lingüística fou una llei publicada al DOGC núm.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Llei de política lingüística
Llengües de Catalunya
Hi ha tres llengües amb estatus oficial a Catalunya: el català, el castellà (oficial a tot l'estat Espanyol) i l'aranès (un dialecte de l'occità parlat a la Vall d'Aran).
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Llengües de Catalunya
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Llengua pròpia
Llista de circumscripcions electorals a Catalunya
Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Llista de circumscripcions electorals a Catalunya
Lluís Casals i Garcia
Lluís Casals i Garcia (Sabadell, Vallès Occidental, 16 d'octubre de 1912 - ''ibídem'', 26 de juny de 1993) fou un advocat, polític i escriptor català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Lluís Casals i Garcia
Macià Alavedra i Moner
fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, qui fou secretari personal de Macià i Companys.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Macià Alavedra i Moner
Manifest d'Els Marges
Manifest dEls Marges és el nom que rep el document Una nació sense estat, un poble sense llengua, editorial que va publicar la revista de llengua i literatura catalanes Els Marges al seu número 15, el 1979.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Manifest d'Els Marges
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Manifestació per l'Estatut de 1977
La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Manifestació per l'Estatut de 1977
Manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976
Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 van ser dues marxes que van tenir lloc el dia 1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976
Marcel·lí Moreta i Amat
Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català de centredreta.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Marcel·lí Moreta i Amat
Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Miquel Roca i Junyent
Monument a Francesc Macià
El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Monument a Francesc Macià
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), creat a mitjan com a Museu Provincial, promou la recuperació, conservació, investigació i difusió del patrimoni procedent de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d'influència.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Normalització lingüística del català
Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Normalització lingüística del català
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Palau de la Generalitat de Catalunya
Parador de Turisme de Vic-Sau
El Parador de Turisme de Vic-Sau és un establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona), situat als peus de la península de Casserres, davant del pantà de Sau, al vessant de llevant, prop de l'antiga masia del Bac de Sau, just després del coll de Terrades.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Parador de Turisme de Vic-Sau
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Parlament de Catalunya
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Política de Catalunya
127x127px La norma institucional que estableix l'organització política de Catalunya és l'Estatut d'Autonomia del 2006.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Política de Catalunya
Procés de Burgos
L'anomenat procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Procés de Burgos
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Procés independentista català
Ramon Espasa i Oliver
Ramon Espasa i Oliver (Sant Jaume d'Enveja, Montsià, 2 de desembre de 1940) és un metge i polític català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Ramon Espasa i Oliver
Ramon Sala i Canadell
va ser un polític i industrial català.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Ramon Sala i Canadell
Recerques
Recerques, subtitulada «història, economia, cultura», és una revista d'investigació científica semestral d'història, publicada en català i anglès, i fundada el 1970 per Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Josep Termes, Joaquim Molas i Josep Fontana.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Recerques
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Referèndum
Referèndum estatutari a Catalunya de 1979
El Referèndum estatutari a Catalunya de 1979 es va celebrar el dijous, 25 d'octubre d'aquell any i va servir per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Referèndum estatutari a Catalunya de 1979
Síndic de greuges
El síndic de greuges, conegut en altres llocs com a Ombudsman o Defensor del poble, és el funcionari d'un estat o d'un govern regional encarregat de representar els interessos dels ciutadans i de defensar-los dels abusos que puguin cometre els funcionaris d'un estat o de govern.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Síndic de greuges
Síndic de Greuges de Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Síndic de Greuges de Catalunya
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Segle XX
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Segle XX a Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Servei Meteorològic de Catalunya
Sistema d'Arxius de Catalunya
El Sistema d’Arxius de Catalunya o (SAC) "és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que, amb normes i procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció, la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l’accés a aquesta documentació".
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Sistema d'Arxius de Catalunya
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Terçó
Vaga de la SEAT de 1971
La Vaga de la SEAT de 1971 van ser uns fets succeïts el 18 d'octubre de 1971 a la factoria de SEAT de la Zona Franca de Barcelona, on 6000 treballadors, mobilitzats per les Comissions Obreres de la fàbrica, van ocupar pacíficament la factoria SEAT per la readmissió d'obrers acomiadats mesos abans per part de les autoritats franquistes.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Vaga de la SEAT de 1971
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Vall d'Aran
Vies d'accés a l'autonomia a l'estat espanyol
A l'estat espanyol la constitució de 1978 preveu quatre sistemes per assolir el grau de comunitat autònoma, tot i que durant el procés d'instauració de l'estat autonòmic van arribar a usar-se cinc vies per fer-ho, ja que hi hagué el cas singular de la Comunitat Foral de Navarra.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Vies d'accés a l'autonomia a l'estat espanyol
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 11 d'abril
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 18 de desembre
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 1979
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 2021
2079
L'any 2079 ('''MMLXXIX''') serà un any comú que començarà en dissabte segons el calendari gregorià, l'any 2079 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 79è any del tercer mil·lenni, el 79è any del, i el desè any de la dècada del 2080.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 2079
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 21 de juny
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 22 de desembre
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 25 d'octubre
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 30 de juliol
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 31 de desembre
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і 8 de febrer
També conegut com Estatut d'autonomia del 1979, Estatut de Sau, Llei orgànica 4/1979 de 18 de desembre.