Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estat Lliure de Prússia

Índex Estat Lliure de Prússia

L'Estat Lliure de Prússia (en alemany, Freistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra.

50 les relacions: Adolf Bertram, Ciutat Lliure de Lübeck, Elba (riu), Estat de Brandenburg (1945-1952), Estat de Hannover, Estat de Turíngia, Estat Lliure d'Oldenburg, Estat Lliure de Coburg, Estat Lliure de Saxònia-Meiningen, Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen, Estat Lliure de Waldeck-Pyrmont, Estats de la República de Weimar, Gau de Hannover Oriental, Gran Hessen, Hans Globke, Hessen-Nassau, Institut für Sexualwissenschaft, Lübeck, Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg, Llista de banderes per colors, Moció de censura constructiva, Posen-Prússia Occidental, Prússia, Prússia (desambiguació), Prússia (regió), Prússia Oriental, Preußenschlag, Província d'Alta Silèsia, Província de Baixa Silèsia, Província de Brandenburg, Província de Halle-Merseburg, Província de Hannover, Província de Hohenzollern, Província de Kurhessen, Província de Magdeburg, Província de Nassau, Província de Pomerània (1815-1945), Província de Saxònia, Província de Slesvig-Holstein, Província de Westfàlia, Província del Rin, Províncies de Prússia, Regió de Danzig, Regió de Marienwerder, Regió de Prússia Occidental, Regió de Schneidemühl, Regne de Prússia, Reichsstatthalter, República d'Ostrów, Territori de Memel.

Adolf Bertram

va ser un cardenal de l'Església catòlica i arquebisbe de Breslau durant el període de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Adolf Bertram · Veure més »

Ciutat Lliure de Lübeck

Territori de la Ciutat Lliure de Lübeck de 1815 a 1937 La Ciutat Lliure i Hanseàtica de Lübeck (en alemany, Freie und Hansestadt Lübeck), va ser una ciutat estat de 1226 a 1937, en el que ara són els estats alemanys de Slesvig-Holstein i Mecklemburg-Pomerània Occidental.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Ciutat Lliure de Lübeck · Veure més »

Elba (riu)

Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Elba (riu) · Veure més »

Estat de Brandenburg (1945-1952)

L'Estat de Brandenburg (Land Brandenburg) va ser una subdivisió de la zona d'ocupació soviètica (SBZ) (fins a 1949) i estat de l'Alemanya de l'Est (des de 1949) que correspon àmpliament a l'estat alemany de Brandenburg actual.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat de Brandenburg (1945-1952) · Veure més »

Estat de Hannover

L'Estat de Hannover (Land Hannover) va ser un estat de curta durada dins de la zona britànica d'Alemanya ocupada pels Aliats.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat de Hannover · Veure més »

Estat de Turíngia

L'Estat de Turíngia (Land Thüringen) és una antic estat alemany entre 1920 i 1952, que va existir durant la República de Weimar (1920-1933), sota el Règim nazi (1933-1945), a la zona d'ocupació soviètica (1945-1949) i, finalment, durant la República Democràtica Alemanya (1949-1952).

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat de Turíngia · Veure més »

Estat Lliure d'Oldenburg

L'Estat Lliure d'Oldenburg (en alemany: Freistaat Oldenburg) va ser un estat membre de la República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat Lliure d'Oldenburg · Veure més »

Estat Lliure de Coburg

L'Estat Lliure de Coburg (Freistaat Coburg) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat Lliure de Coburg · Veure més »

Estat Lliure de Saxònia-Meiningen

L'Estat Lliure de Saxònia-Meiningen (Freistaat Sachsen-Meiningen) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat Lliure de Saxònia-Meiningen · Veure més »

Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen

L'Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen (Freistaat Schwarzburg-Sondershausen) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat Lliure de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Estat Lliure de Waldeck-Pyrmont

L'Estat Lliure de Waldeck-Pyrmont, més tard l'Estat Lliure de Waldeck, va ser un estat constituent de la República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estat Lliure de Waldeck-Pyrmont · Veure més »

Estats de la República de Weimar

Estats de la República de Weimar Abans de la Primera Guerra Mundial l'Alemanya guilleminiana del II Reich estava composta per 22 monarquies (quatre regnes, el més gran dels quals era Prússia; sis grans ducats; cinc ducats i set principats) a més de tres ciutats lliures (Lübeck, Hamburg i Bremen) i un territori imperial (Alsàcia-Lorena).

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Estats de la República de Weimar · Veure més »

Gau de Hannover Oriental

El Gau de Hannover Oriental (Gau Ost-Hannover) va ser una divisió administrativa de l'Alemanya nazi de 1933 a 1945 a la província prussiana de Hannover i agafava els Regierungsbezirke de Lüneburg i Stade.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Gau de Hannover Oriental · Veure més »

Gran Hessen

Gran Hessen (Groß-Hessen) va ser el nom provisional que es va donar per a una secció del territori alemany creada per l'administració militar dels EUA al final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Gran Hessen · Veure més »

Hans Globke

Hans Josef Maria Globke (Düsseldorf, 10 de setembre de 1898 - Bonn, 13 de febrer de 1973) va ser un advocat administratiu alemany, membre del ministeri de l'Interior prussià i del Tercer Reich, coautor i comentarista de les Lleis racials de Nuremberg i funcionari ministerial responsable de l'ordenança antisemita contra el canvi de nom durant l'època del nacionalsocialisme i de 1953 a 1963 cap de la Cancelleria Federal sota la direcció del canceller Konrad Adenauer.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Hans Globke · Veure més »

Hessen-Nassau

La Província de Hessen-Nassau (en alemany Provinz Hessen-Nassau) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Hessen-Nassau · Veure més »

Institut für Sexualwissenschaft

L' va ser un primer institut privat de recerca de sexologia a Alemanya de 1919 a 1933.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Institut für Sexualwissenschaft · Veure més »

Lübeck

Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Lübeck · Veure més »

Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg

La zona maró fosc mostra les fronteres originals d'Hamburg. En maró clar es veien el territoris afegits per la llei de 1937 El territori original en blanc, en marró les antigues ciutats independents d' Altona, Wandsbek i Harburg-Wilhelmsburg, en maró clar els altres pobles i municipis La Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o en alemany Gross-Hamburg-Gesetz és una llei promulgada pel govern nazi del reich alemany el 26 de gener de 1937.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg · Veure més »

Llista de banderes per colors

Aquesta és una llista de banderes d'estats, territoris, municipis i d'altres entitats geogràfiques, a més a més d'algunes banderes no geogràfiques, ordenades per la seva combinació de colors dominants.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Llista de banderes per colors · Veure més »

Moció de censura constructiva

La moció de censura constructiva (en alemany, konstruktives Misstrauensvotum, «vot de censura constructiu») és una variant de la clàssica moció de censura dels sistemes de govern parlamentaris en la qual el parlament només pot retirar la confiança al primer ministre (forçant per tant la caiguda del seu govern) si i només si ja ha estat prèviament triat un successor per una majoria de vots, enfortint d'aquesta manera l'estabilitat del govern.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Moció de censura constructiva · Veure més »

Posen-Prússia Occidental

La Marca de Posen-Prússia Occidental (en alemany: Grenzmark Posen-Westpreußen) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia dins la República de Weimar.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Posen-Prússia Occidental · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Prússia · Veure més »

Prússia (desambiguació)

El terme Prússia es pot referir a.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Prússia (desambiguació) · Veure més »

Prússia (regió)

Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Prússia (regió) · Veure més »

Prússia Oriental

La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Prússia Oriental · Veure més »

Preußenschlag

Wannsee, Berlín.El Preußenschlag (cop prussià en alemany) de 1932 fou la presa de poder de l'Estat Lliure de Prússia, l'estat alemany més gran, pel Canceller Franz von Papen, utilitzant un decret d'emergència emès pel President Paul von Hindenburg sota Article 48 de la Constitució de Weimar, el 20 de juliol de 1932.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Preußenschlag · Veure més »

Província d'Alta Silèsia

La Província d'Alta Silèsia (Provinz Oberschlesien) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1919 a 1938 i de 1941 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província d'Alta Silèsia · Veure més »

Província de Baixa Silèsia

La Província de Baixa Silèsia (Provinz Niederschlesien) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1919 a 1938 i de 1941 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Baixa Silèsia · Veure més »

Província de Brandenburg

La Província de Brandenburg (Provinz Brandenburg) fou entre els anys 1815 i 1919 una província del Regne de Prússia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l'Estat Lliure de Prússia.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Brandenburg · Veure més »

Província de Halle-Merseburg

La Província de Halle-Merseburg (en alemany Provinz Halle-Merseburg) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1944 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Halle-Merseburg · Veure més »

Província de Hannover

Regierungsbezirke de la Província de Hannover La Província de Hannover (en alemany Provinz Hannover) va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1868 fins al 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Hannover · Veure més »

Província de Hohenzollern

Mapa d'Hohenzollern de al 1930 La Província de Hohenzollern (en alemany Provinz Hohenzollern) o Terra de Hohenzollern (en alemany Hohenzollernsche Lande) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1850 fins al 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Hohenzollern · Veure més »

Província de Kurhessen

La Província de Kurhessen (en alemany Provinz Kurhessen) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1944 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Kurhessen · Veure més »

Província de Magdeburg

La Província de Magdeburg (en alemany Provinz Magdeburg) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1944 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Magdeburg · Veure més »

Província de Nassau

La Província de Nassau (en alemany Provinz Nassau) va ser una província de l'Estat Lliure de Prússia de 1944 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Nassau · Veure més »

Província de Pomerània (1815-1945)

La Província de Pomerània (Provinz Pommern) va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1815 a 1945.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Pomerània (1815-1945) · Veure més »

Província de Saxònia

La Província de Saxònia (en alemany Provinz Sachsen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Saxònia · Veure més »

Província de Slesvig-Holstein

La Província de Slesvig-Holstein (Provinz Schleswig-Holstein) va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1868 a 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Slesvig-Holstein · Veure més »

Província de Westfàlia

La Província de Westfàlia (en alemany Provinz Westfalen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1815 fins al 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província de Westfàlia · Veure més »

Província del Rin

La Província del Rin (Rheinprovinz), també anomenada Renània prussiana (Rheinpreußen), va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1822 a 1946.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Província del Rin · Veure més »

Províncies de Prússia

Les dotze províncies prussianes en un mapa del 1896. Les Províncies de Prússia van ser la principal divisió administrativa de Prússia.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Províncies de Prússia · Veure més »

Regió de Danzig

La Regió de Danzig (en alemany: Regierungsbezirk Danzig) va ser una regió administrativa (Regierungsbezirk) de la província de Prússia Occidental, de la província de Prússia i posteriorment del Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Regió de Danzig · Veure més »

Regió de Marienwerder

La Regió de Marienwerder (en alemany: Regierungsbezirk Marienwerder) va ser una regió administrativa (Regierungsbezirk) de la província de Prússia Occidental, de la província de Prússia i posteriorment del Reichsgau de Danzig-Prússia Occidental.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Regió de Marienwerder · Veure més »

Regió de Prússia Occidental

La Regió de Prússia Occidental (en alemany: Regierungsbezirk Westpreußen) va ser una regió administrativa (Regierungsbezirk) de la província de Prússia Oriental.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Regió de Prússia Occidental · Veure més »

Regió de Schneidemühl

La Regió de Schneidemühl (en alemany: Regierungsbezirk Schneidemühl) va ser una regió administrativa (Regierungsbezirk) de la província de Posen-Prússia Occidental.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Regió de Schneidemühl · Veure més »

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Regne de Prússia · Veure més »

Reichsstatthalter

Amb el terme de Reichsstatthalter (en català "governador general" o "governador del Reich") s'entenia un alt funcionari encarregat de l'administració d'un territori del Reich.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Reichsstatthalter · Veure més »

República d'Ostrów

La República d'Ostrów (Republika Ostrowska) va ser una república autònoma de curta durada a la zona polonesa d'Ostrów Wielkopolski.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і República d'Ostrów · Veure més »

Territori de Memel

Mapa històric del territori de Memel i part nord de la Prússia Oriental. El territori de Memel (en Memelland o Memelgebiet) o regió de Klaipėda, la part més septentrional de l'antic II Reich, va ser definit en el Tractat de Versalles de 1920.

Nou!!: Estat Lliure de Prússia і Territori de Memel · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »