Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Eslau eclesiàstic

Índex Eslau eclesiàstic

Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.

62 les relacions: Adam's Lament, Aleksandr Afanàssiev, Alfabet ciríl·lic, Antic eslau, Antic eslau oriental, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Baptisme de Kíev, Bàcul pastoral, Catedral Nacional de Bucarest, Ciril i Metodi, Cultura d'Ucraïna, Església d'Arbore, Església de Bòsnia, Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți, Església grecocatòlica russa, Església ortodoxa eslava, Estela de Baška, Evangeliari d'Ostromir, Glagolític, Gran Moràvia, Hàbit religiós, Heràssim Smotritski, Hetmanat cosac, Hieromonjo, Història de Bulgària, Història de Lituània, Història de Rússia, Història del cristianisme, Hrihori Skovorodà, Imperi Romà d'Orient, Ivan Ladislau de Bulgària, Josafat Kuncewič, Kanon Pokajanen, Katholikon, Koliva, Komis, Literatura búlgara, Literatura d'Ucraïna, Literatura russa, Literatura sèrbia, Maluixa, Mantell Protector de la Mare de Déu, Mare de Déu de Częstochowa, Monestir d'Humor, Monestir Stavropoleos, Neagoe Basarab, Neòfit Rilski, Paisius Velichkovsky, Pliska, Polonització, ..., Primer Imperi Búlgar, Primera escola romanesa, Renaixement nacional búlgar, Segon Llibre d'Henoc, Simfonia núm. 4 (Pärt), Típicon, Testament dels Dotze Patriarques, Vassili Trediakovski, Ф, Ь, И, Ѕ. Ampliar l'índex (12 més) »

Adam's Lament

Adam's Lament (en anglès, El lament d'Adam) és una composició per a cor i orquestra del 2009 del compositor estonià Arvo Pärt sobre un text en eslau eclesiàstic de sant Silvà del Mont Atos.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Adam's Lament · Veure més »

Aleksandr Afanàssiev

, nom complet amb patronímic, Aleksandr Nikolàievitx Afanàssiev, Александр Николаевич Афанасьев, fou un eslavista rus que va publicar més de 600 contes i històries del folklore rus - una de les col·leccions d'històries folklòriques més grans del món.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Aleksandr Afanàssiev · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Antic eslau · Veure més »

Antic eslau oriental

Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles  als segles  - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Antic eslau oriental · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Baptisme de Kíev

''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Baptisme de Kíev · Veure més »

Bàcul pastoral

Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Bàcul pastoral · Veure més »

Catedral Nacional de Bucarest

La Catedral Nacional de Bucarest (en), també coneguda com la Catedral de la Salvació del Poble, és una catedral ortodoxa en construcció a Bucarest per servir com a catedral patriarcal de l'església ortodoxa romanesa.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Catedral Nacional de Bucarest · Veure més »

Ciril i Metodi

Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Ciril i Metodi · Veure més »

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Cultura d'Ucraïna · Veure més »

Església d'Arbore

L'església de La decapitació de Sant Joan Baptista (també coneguda com a Església d'Arbore, encara que no és l'única església de la ciutat) és una Església Ortodoxa construïda el 1502 al poble d'Arbore al comú (comtat de Suceava) per Hetman Luca Arbore.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Església d'Arbore · Veure més »

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Església de Bòsnia · Veure més »

Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți

LEsglésia de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți és una església fundada l'any 1487 pel governant moldau Ștefan cel Mare al poble de Pătrăuți a la comuna del mateix nom (comtat de Suceava).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Església de l'Exaltació de la Santa Creu de Pătrăuți · Veure més »

Església grecocatòlica russa

Reunió pastoral del clergat de ritu bizantí a Rússia, Sant Petersburg, 2006. Serguei Vladímirovitx Golovànov, sacerdot greco-catòlic de Rússia. LEsglésia grecocatòlica russa Российская греко-католическая церковь i a l'Annuario Pontificio: Chiesa Russa) és una de les 24 Esglésies sui iuris, en comunió completa amb l'Església Catòlica Romana. És una Església Catòlica Oriental que segueix la tradició litúrgica constantinopolitana (o grega) en la que utilitza com a llenguatge litúrgic l'eslau eclesiàstic i el calendari julià. Després de la seva supressió per les autoritats comunistes la Santa Seu no s'ha restablert els dos exarcats apostòlics (Moscou a Rússia i Harbin a la Xina) d'aquesta Església sui iuris a causa de l'oposició de l'Església ortodoxa russa a les diòcesis catòliques de ritu bizantí en el seu territori canònic i a l'extinció dels seus fidels a la Xina. El papa Joan Pau II va designar el 20 de desembre de 2004 el bisbe de ritu llatí Joseph Werth, de la diòcesi de Transfiguració a Novossibirsk com a ordinarius pro fidelibus Ritus Вyzantini in Russia, Ординарий для католиков византийского обряда в России, sota supervisió de la Congregació per a les Esglésies Orientals. Per raons de política eclesial respecte del Patriarcat de Moscou i del Govern rus, la designació no va ser feta pública de la manera acostumada per la Santa Seu, ni lordinariat per als fidels de ritu bizantí a Rússia es va constituir en circumscripció eclesiàstica formal, ja que no és llistat a l'Anuari Pontifici. Les parròquies són servides per sacerdots ordenats en altres Esglésies catòliques gregues, són antics sacerdots ortodoxos, o sacerdots catòlics d'origen llatí amb facultats birrituals, entre ells alguns jesuïtes. Aquesta Església va sorgir d'un cisma a l'Església ortodoxa russa, els membres de la qual van acceptar la supremacia del Papa el 1905.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Església grecocatòlica russa · Veure més »

Església ortodoxa eslava

Església ortodoxa eslava és un terme general per a les esglésies cristianes ortodoxes que utilitzen l'eslau eclesiàstic o una altra llengua eslava en les seves litúrgies, en general de ritu bizantí.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Església ortodoxa eslava · Veure més »

Estela de Baška

L'estela de Baška (en croat: Bašćanska ploča, pronunciat) és un dels primers monuments que conté una inscripció en llengua croata, que data de c. 1100.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Estela de Baška · Veure més »

Evangeliari d'Ostromir

LEvangelari d'Ostromir (Остроми́рово Ева́нгелие Ostromírovo Ievànguelie) és el llibre més antic conegut en eslau oriental.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Evangeliari d'Ostromir · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Glagolític · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Gran Moràvia · Veure més »

Hàbit religiós

Lhàbit religiós és una vestimenta emprada pels ordes religiosos.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Hàbit religiós · Veure més »

Heràssim Smotritski

Heràssim Smotritski (Гера́сим Дани́лович Смотри́цький, Heràssim Danílovitx Smotritski, ? — † Ostrokh, regió històrica ucraïnesa de Volínia, actual óblast de Rivne, el 12 d'octubre de 1594) fou un escriptor polemicista, poeta, pedagog, teòleg i activista cultural ucraïnès d'una família de la petita noblesa (дрібна шляхта) de Podíl·lia.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Heràssim Smotritski · Veure més »

Hetmanat cosac

LHetmanat cosac (Гетьма́нщина Hetmànsxina), oficialment conegut com la Host de Zaporíjia (Військо Запорозьке Viïsko Zaporozke; Exercitus Zaporoviensis) fou un estat cosac ucraïnès a la regió d'Ucraïna central entre 1648 i 1764 (tot i que el seu sistema administratiu-judicial va persistir fins al 1782).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Hetmanat cosac · Veure més »

Hieromonjo

Dos clergues ortodoxos russos a prop d'Ein Kerem. Tots dos vesteixen ''podriàsnik '' i sotana. El hieromonjo, a la dreta, porta una skufià i una creu pectoral. Un hieromonjo (en grec: Ἱερομόναχος, Ieromónakhos, monjo consagrat; eslau eclesiàstic: Ieromónakh, romanès: Ieromonah) és un monjo que és també sacerdot al cristianisme ortodox oriental i al catolicisme oriental.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Hieromonjo · Veure més »

Història de Bulgària

La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Història de Bulgària · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Història de Lituània · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Història de Rússia · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Història del cristianisme · Veure més »

Hrihori Skovorodà

, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Hrihori Skovorodà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Ivan Ladislau de Bulgària

Ivan Ladislau (eslau eclesiàstic: Їѡаннъ Владиславъ; Иван Владислав) fou emperador (tsar) de Bulgària entre agost o setembre del 1015 i febrer del 1018.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Ivan Ladislau de Bulgària · Veure més »

Josafat Kuncewič

Josafat Kuntsèvitx (Volodímir, 1580 - Vítsiebsk, 12 de novembre de 1623) fou un monjo basilià ucraïnès, bisbe de l'Església grecocatòlica ucraïnesa i màrtir, fundador de l'Orde Basilià de Sant Josafat.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Josafat Kuncewič · Veure més »

Kanon Pokajanen

Kanon Pokajanen és una obra per a cor del compositor estonià Arvo Pärt composta el 1997, encarregada per al 750è aniversari de la catedral de Colònia.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Kanon Pokajanen · Veure més »

Katholikon

'''''Katholikon''''' del Monestir Filotheou, al Mont Atos. Katholikon o catholicon (eslau eclesiàstic), a l'Església Ortodoxa Oriental, es pot referir a un d'aquests tres conceptes.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Katholikon · Veure més »

Koliva

Koliva, també escrita kollyva, kollyba o colivă, és un plat a base de blat bullit que es serveix litúrgicament a l'Església Ortodoxa Oriental per commemorar els difunts.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Koliva · Veure més »

Komis

Els komis (obsolet: komi-ziriens) viuen a la República Komi, Província de Múrmansk, Khàntia-Mànsia, i Iamàlia (Rússia).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Komis · Veure més »

Literatura búlgara

La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Literatura búlgara · Veure més »

Literatura d'Ucraïna

La literatura ucraïnesa és introduïda aquí a través aquesta llista d'alguns dels personatges de l'esfera literària ucraïnesa, tant històrics com actuals.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Literatura d'Ucraïna · Veure més »

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Literatura russa · Veure més »

Literatura sèrbia

La literatura sèrbia (Српска књижевност/Srpska književnost) fa referència a la literatura escrita en serbi i/o a Sèrbia.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Literatura sèrbia · Veure més »

Maluixa

Maluixa o Malfrida (en rus i ucraïnès: Малушa, nòrdic antic: Málfríðr) històricament coneguda com la kholop d'Olga de Kíev i la concubina del seu fill Sviatoslav I de Kíev.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Maluixa · Veure més »

Mantell Protector de la Mare de Déu

XIX del Mantell Protector de la Mare de Déu. El Mantell Protector de Nostra Santíssima Senyora Theotokos i sempre Verge Maria o, senzillament, el Mantell Protector de la Mare de Déu, conegut en eslau eclesiàstic com a Pokrov (Покровъ, "protecció") i en grec com a Skepê (Σκέπη), és una festivitat de la Mare de Déu celebrada a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies orientals.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Mantell Protector de la Mare de Déu · Veure més »

Mare de Déu de Częstochowa

La Verge Negra de Częstochowa (Czarna Madonna o Matka Boska Częstochowska en polonès, Imago thaumaturga Beatae Virginis Mariae Immaculatae Conceptae, in Claro Monte en llatí, Ченстоховская икона Божией Матери en Eslau eclesiàstic) és una icona sagrada de la Verge Maria, que és la més venerada relíquia de Polònia i un dels seus símbol nacionals.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Mare de Déu de Częstochowa · Veure més »

Monestir d'Humor

El monestir d'Humor (en romanès: Mănăstirea Humorului o Mănăstirea Humor) és un monestir ortodox de Romania, construït l'any 1530 al poble de Monestir d'Humor a la comuna del mateix nom (actualment situat al comtat de Suceava).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Monestir d'Humor · Veure més »

Monestir Stavropoleos

Icona de l’arcàngel Miquel (1756) a la col·lecció del monestir. És un dels sants patrons de l'església. Monestir Stavropoleos (en), també conegut com a Església Stavropoleos (en) durant el segle passat, quan es va dissoldre el monestir, és un monestir ortodox oriental per a monges al centre de Bucarest (Romania).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Monestir Stavropoleos · Veure més »

Neagoe Basarab

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: ), (c.1459 - 15 de setembre de 1521) va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Neagoe Basarab · Veure més »

Neòfit Rilski

Làpida de Neòfit Rilski al monestir de Rila (Bulgària) o Neòfit de Rila, nascut com a Nikola Poppetrov Bènin (en búlgar Никола Поппетров Бенин), va ser un monjo, professor i artista búlgar del i un important exponent del denominat Renaixement nacional búlgar o Renaixement búlgar.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Neòfit Rilski · Veure més »

Paisius Velichkovsky

va ser un monjo ortodox que ajudà a difondre el concepte del líder espiritual en el món eslau.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Paisius Velichkovsky · Veure més »

Pliska

Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Pliska · Veure més »

Polonització

La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Polonització · Veure més »

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Primer Imperi Búlgar · Veure més »

Primera escola romanesa

La primera escola romanesa a Șcheii Brașovului La primera escola romanesa (en) es troba als terrenys de l'església de Sant Nicolau del, ella mateixa situada al districte històric de Șcheii Brașovului, a l'actual Brașov (Romania).

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Primera escola romanesa · Veure més »

Renaixement nacional búlgar

El renaixement nacional búlgar Българското национално възраждане Bàlgarskoto natsionalno vazràjdane o simplement Vazràjdane Възраждане) és un període del moviment d'alliberament nacional dels búlgars envers l'Imperi Otomà. S'inicia al, segons alguns amb el primer escrit sobre història búlgara de Païssii de Hilendar, i continua durant més d'un segle fins a l'alliberament de Bulgària el 1878. És un període de canvis fonamentals en totes les esferes social, econòmica, política i cultural de la vida. Els canvis en l'àmbit cultural i espiritual van en dues direccions principals: el nou moviment educatiu búlgar i la lluita per la separació eclesiàstica. El desig d'alliberament de l'educació i la cultura de període hel·lenístic, i la posada en fonament d'una nova cultura material i espiritual. Un aspecte essencial d'aquest procés és la lluita contra el poder de l'Església Ortodoxa de Constantinoble per aconseguir la independència de l'església búlgara. Els profunds canvis en la societat portaran al despertar i l'aixecament dels búlgars per aconseguir la restauració de l'estat búlgar. Les seves fronteres ètniques abastaven els territoris de Mèsia, Tràcia i Macedònia, amb un únic llenguatge literari i parlat, una consciència comuna renovada i una tradició cultural unificada.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Renaixement nacional búlgar · Veure més »

Segon Llibre d'Henoc

El Segon Llibre d'Henoc (normalment abreujat com 2 Henoc, i conegut també com a Henoc eslau o Els secrets d'Henoc) i "El Llibre dels Secrets d'Henoc II" és un text apocal·líptic pseudoepígraf de data incerta i autoria desconeguda.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Segon Llibre d'Henoc · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Pärt)

La Simfonia núm.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Simfonia núm. 4 (Pärt) · Veure més »

Típicon

El típicon (en grec: Τυπικόν, Tipikon, lit. 'Seguint l'ordre'; en eslau eclesiàstic: ѹставъ, ústav) és un llibre litúrgic que conté instruccions sobre l'ordre dels diversos serveis i cerimònies de les esglésies cristianes ortodoxes, en forma de calendari perpetu.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Típicon · Veure més »

Testament dels Dotze Patriarques

Els Testaments dels Dotze Patriarques fills de Jacob o simplement Testament dels Patriarques és un llibre apòcrif bíblic pseudo-epígraf, intertestamentari, que conté discursos i recomanacions atribuïdes als dotze fills de Jacob.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Testament dels Dotze Patriarques · Veure més »

Vassili Trediakovski

Vassili Kiríl·lovitx Trediakovski (en rus: Василий Кириллович Тредиаковский) (5 de març del 1703, Astracan - 6 d'agost del 1769, Sant Petersburg) fou un notable poeta, traductor i científic rus.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Vassili Trediakovski · Veure més »

Ф

Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Ф · Veure més »

Ь

El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Ь · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і И · Veure més »

Ѕ

Ѕ, ѕ (en macedoni dze, el nom antic és zeló) és la desena lletra de l'alfabet macedoni, vuitena dels alfabets eslau arcaic i eclesiàstic; antigament fou utilitzada en altres llengües.

Nou!!: Eslau eclesiàstic і Ѕ · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »