Accés més ràpid que el navegador!
121 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Alfa del Centaure, Almucantarat, Analema, Analema de Vitruvi (De Architectura IX), Anaximandre, Anticentre galàctic, Any tròpic, Arc diürn, Arquitectura barroca, Aryabhata, Ascensió recta, Astrofísica, Astrolabi, Astrometria, Astronomia, Atles Farnese, Òrbita, Àpex solar, Àrtic, Buckminsterful·lerè, Camp ultra profund del Hubble, Carta celeste, Cassiopea (mitologia), Cel, Cel nocturn, Cercle horari, Cercle màxim, Colur, Cometa C/2012 S1 (Ison), Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació del Taure, Constel·lacions xineses, Contrareforma, Control d'orientació, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Coordenades astronòmiques, Coordenades eclíptiques, Coordenades equatorials, Coordenades geocèntriques, Coordenades horàries, Corrent d'anell, Cygnus X-1, Declinació, Declinació (astronomia), Dia (període amb llum solar), Dia sinòdic, Eclíptica, ..., Eix de l'eclíptica, Eix del món, Equador celeste, Esfera armil·lar, Esfera de Riemann, Estel del Nord, Estel polar, Estreles fixes, Física aristotèlica, Ful·lerè C70, Geometria de l'esfera de Lie, Hemisferi, Hemisferi sud, Història de l'astronomia, Història de l'observació de Mart, Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga, Horitzó, Isis, Johann Bayer, Jordanus (constel·lació), Línia d'equinoccis, Llista de constel·lacions per àrea, Ludovico Buglio, Meridià, Meridià celeste, Mes, Meteor (astronomia), Mitologia finesa, Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, Moviment anual, Moviment dels planetes, Moviment diürn, Moviment directe, Moviment propi, Nadir, Nur-ad-Din al-Bitrují, Observació de Venus, Observació del cel, Observatori Félix Aguilar, Ofiüc (astrologia), Orientació, Panteó de Roma, PNC, Pol celeste, Precessió, Punt d'Àries, Punt de Balança, Punt fred de la radiació còsmica de fons, Radiant (astronomia), Ran (estel), Rellotge analemàtic, Rellotge equatorial, Rellotge horitzontal, Rellotge solar de Baelo Claudia, Sistema de coordenades, Sistema Internacional de Referència Celeste, Tau de la Balena, Teoria geocèntrica, Terra esfèrica, Tetramorf, Triangle Hivernal, Urania's Mirror, Uranometria, Very Long Baseline Interferometry, Via Làctia, Wolf 359, Zenit, Zhang Heng, Zodíac, Zodíac de Dendera, 3 d'Andròmeda. Ampliar l'índex (71 més) »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Nou!!: Esfera celeste і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Esfera celeste і Alfa del Centaure · Veure més »
Almucantarat
L'esfera celeste amb el zenit i l'almucantarat marcats en vermell, l'horitzó en verd, i el camí d'una estrella o el sol en blau Lalmucantarat, de l'àrab clàssic almuqanṭarāt (astrolabi) designa cadascun dels cercles paral·lels a l'horitzó que se suposen descrits a l'esfera celeste per determinar l'altura o la depressió dels astres.
Nou!!: Esfera celeste і Almucantarat · Veure més »
Analema
Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de «vuit» tombat, per a un observador en l'hemisferi nord. L'analema (del grec ἀνάλημμα «pedestal d'un rellotge de sol»), és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.
Nou!!: Esfera celeste і Analema · Veure més »
Analema de Vitruvi (De Architectura IX)
Manuscrit de Vitruvi; pergamí que data del 1390 L'Analema de Vitruvi de De Architectura-IX, és un mètode que apareix en el Libre IX de la seua obra «De architectura», coneguda avui com Els Deu Llibres d'Arquitectura,Vitruvius, Pollio (transl. Morris Hicky Morgan, 1960), The Ten Books on Architecture.
Nou!!: Esfera celeste і Analema de Vitruvi (De Architectura IX) · Veure més »
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Nou!!: Esfera celeste і Anaximandre · Veure més »
Anticentre galàctic
Representació de la constel·lació del Cotxer. L'anticentre galàctic és una direcció en l'espai que està directament oposada a la direcció cap al centre galàctic com ho veu un observador a la Terra.
Nou!!: Esfera celeste і Anticentre galàctic · Veure més »
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Nou!!: Esfera celeste і Any tròpic · Veure més »
Arc diürn
Arc diürn en diverses èpoques de l'any: el disc verd representa la Terra per a l'observador, el disc blau l'eclíptica i les circumferències verdes i vermella la trajectòria aparent del Sol per l'observador en diferents dies de l'any S'anomena arc diürn o «línia de declinació» a l'arc de la circumferència de l'esfera celeste que recorre el Sol sobre l'horitzó, des de l'alba fins a l'ocàs.
Nou!!: Esfera celeste і Arc diürn · Veure més »
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Nou!!: Esfera celeste і Arquitectura barroca · Veure més »
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Nou!!: Esfera celeste і Aryabhata · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Ascensió recta · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Esfera celeste і Astrofísica · Veure més »
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Nou!!: Esfera celeste і Astrolabi · Veure més »
Astrometria
L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.
Nou!!: Esfera celeste і Astrometria · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Esfera celeste і Astronomia · Veure més »
Atles Farnese
LAtles Farnese és una còpia romana de marbre del d'una escultura hel·lenística d'Atles agenollat aguantant un globus pesant damunt les espatlles.
Nou!!: Esfera celeste і Atles Farnese · Veure més »
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Nou!!: Esfera celeste і Òrbita · Veure més »
Àpex solar
Àpex solar és el punt de l'esfera celeste que determina la direcció en la qual el Sol es mou pel que fa al sistema de repòs local.
Nou!!: Esfera celeste і Àpex solar · Veure més »
Àrtic
La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.
Nou!!: Esfera celeste і Àrtic · Veure més »
Buckminsterful·lerè
El buckminsterful·lerè, o (C60-Ih)ful·lerè, és un al·lòtrop del carboni, de fórmula C60, en què les molècules són poliedres d'esferoides de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni.
Nou!!: Esfera celeste і Buckminsterful·lerè · Veure més »
Camp ultra profund del Hubble
Localització del camp ultraprofund de l'Hubble al cel El camp ultra profund de l'Hubble, o Hubble Ultra Deep Field (HUDF), és una imatge d'una petita regió de l'espai a la constel·lació del Forn, composta de les dades acumulades durant el període del 24 de setembre del 2003 fins al 16 de gener del 2004 pel telescopi espacial Hubble.
Nou!!: Esfera celeste і Camp ultra profund del Hubble · Veure més »
Carta celeste
Un mapa celestial del segle XVII, pel cartògraf holandès Frederik de Wit Una carta estel·lar, atles estel·lar o mapa d'estels és un plànol del cel nocturn.
Nou!!: Esfera celeste і Carta celeste · Veure més »
Cassiopea (mitologia)
Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.
Nou!!: Esfera celeste і Cassiopea (mitologia) · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Esfera celeste і Cel · Veure més »
Cel nocturn
La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.
Nou!!: Esfera celeste і Cel nocturn · Veure més »
Cercle horari
Diagrama del cercle horari d'una estrella Els cercles horaris són els cercles màxims de l'esfera celeste que passen pels pols celestes: pol nord celeste i pol sud celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Cercle horari · Veure més »
Cercle màxim
Un cercle màxim divideix l'esfera en dos hemisferis iguals. El cercle màxim, denominat també cercle major o gran cercle, és el cercle resultant d'una secció realitzada a una esfera mitjançant un pla que passi pel seu centre i la divideixi en dos hemisferis idèntics, la secció circular obtinguda té el mateix diàmetre que l'esfera.
Nou!!: Esfera celeste і Cercle màxim · Veure més »
Colur
El colur equinoccial i el colur solsticial. El colur és cadascun dels dos cercles màxims situats sobre l'esfera celeste que passen pels pols i tallen l'eclíptica als punts equinoccials (colur dels equinoccis) o als punts sosticials (colur dels solsticis).
Nou!!: Esfera celeste і Colur · Veure més »
Cometa C/2012 S1 (Ison)
C/2012 S1, també conegut com a Cometa ISON o Cometa Nevski–Novichonok, és un cometa tipus "sungazer" caracteritzat perquè passa extremadament a prop del Sol en el seu periheli.
Nou!!: Esfera celeste і Cometa C/2012 S1 (Ison) · Veure més »
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Nou!!: Esfera celeste і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Constel·lació del Llangardaix
El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.
Nou!!: Esfera celeste і Constel·lació del Llangardaix · Veure més »
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Nou!!: Esfera celeste і Constel·lació del Taure · Veure més »
Constel·lacions xineses
Les constel·lacions xineses són les constel·lacions establertes per l'astronomia xinesa per tal d'organitzar els estels de l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Constel·lacions xineses · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Esfera celeste і Contrareforma · Veure més »
Control d'orientació
El control d'orientació (o bé, d'actitud) és l'exercici d'accions per controlar l'orientació d'un objecte pel que fa a un sistema de referència inercial o una altra entitat (l'esfera celeste, certs camps, objectes a la rodalia, etc.). El terme és especialment utilitzat per referir-se als controls que s'exerceixen per controlar l'orientació de les naus espacials (tripulades o no com és el cas dels satèl·lits artificials).
Nou!!: Esfera celeste і Control d'orientació · Veure més »
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Nou!!: Esfera celeste і Convencions sobre nomenclatura astronòmica · Veure més »
Coordenades astronòmiques
En astrometria, les coordenades astronòmiques o coordenades celestes són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a determinar la posició d'un astre sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Coordenades astronòmiques · Veure més »
Coordenades eclíptiques
Les coordenades eclíptiques són un sistema de coordenades astronòmiques que permet determinar la posició d'un cos respecte al pla de l'eclíptica i al primer punt Àries.
Nou!!: Esfera celeste і Coordenades eclíptiques · Veure més »
Coordenades equatorials
Coordenades equatorialsLes coordenades equatorials són un sistema de coordenades astronòmiques que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'equador celeste i el primer punt d'Àries.
Nou!!: Esfera celeste і Coordenades equatorials · Veure més »
Coordenades geocèntriques
Definició dels paràmetres orbitals Projecció estereogràfica de l''esfera celeste amb els elements més importants. Les coordenades geocèntriques tenen el seu origen en el centre de la Terra i poden ser coordenades cartesianes, coordenades eclíptiques o coordenades equatorials.
Nou!!: Esfera celeste і Coordenades geocèntriques · Veure més »
Coordenades horàries
Les coordenades horàries són un sistema de coordenades astronòmiques que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'equador celeste i el meridià local de l'observador.
Nou!!: Esfera celeste і Coordenades horàries · Veure més »
Corrent d'anell
Un corrent d'anell és un corrent elèctric transportat per partícules carregades atrapades en la magnetosfera d'un planeta.
Nou!!: Esfera celeste і Corrent d'anell · Veure més »
Cygnus X-1
Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.
Nou!!: Esfera celeste і Cygnus X-1 · Veure més »
Declinació
* Gramàtica: La declinació gramatical és la flexió nominal d'una llengua.
Nou!!: Esfera celeste і Declinació · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Esfera celeste і Declinació (astronomia) · Veure més »
Dia (període amb llum solar)
Durada del dia en funció de la latitud i el dia de l'any. El dia és l'espai de temps en què el sol il·lumina la terra, per oposició a nit, el temps que passa entre dues nits.
Nou!!: Esfera celeste і Dia (període amb llum solar) · Veure més »
Dia sinòdic
Un dia sinòdic (o període de rotació sinòdic o dia solar) és el període d'un objecte astronòmic per girar una vegada en relació a l'estel el qual està orbitant, i és la base del temps solar.
Nou!!: Esfera celeste і Dia sinòdic · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Esfera celeste і Eclíptica · Veure més »
Eix de l'eclíptica
Es diu Eix de l'eclíptica a la línia perpendicular al pla de l'eclíptica.
Nou!!: Esfera celeste і Eix de l'eclíptica · Veure més »
Eix del món
L'eix del món és l'eix de rotació de l'esfera celeste i és paral·lel a l'eix de rotació de la Terra.
Nou!!: Esfera celeste і Eix del món · Veure més »
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Nou!!: Esfera celeste і Equador celeste · Veure més »
Esfera armil·lar
Una esfera armil·lar és un instrument astronòmic format per cèrcols (anomenats armil·les) que representen els cercles més importants que es poden considerar sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Esfera armil·lar · Veure més »
Esfera de Riemann
L'esfera de Riemann es pot imaginar com el pla complex embolcallant una esfera (amb un tipus de projecció estereogràfica). En matemàtiques, lesfera de Riemann (o pla complex estès), que pren el nom del matemàtic del Bernhard Riemann, és una esfera que s'obté a partir del pla complex afegent-hi un punt a l'infinit.
Nou!!: Esfera celeste і Esfera de Riemann · Veure més »
Estel del Nord
L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Ossa Menor, el més brillant del pol nord celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Estel del Nord · Veure més »
Estel polar
Mapa de l'Ossa Menor S'anomena estel polar (o estela polar o estrella polar) a l'estel de magnitud significativa que té la posició aparent més pròxima al pol celeste, és a dir, que es troba alineat amb l'eix de rotació del cos celeste, de manera que vist des dels pols sud o nord d'aquest es troba just a sobre de l'observador.
Nou!!: Esfera celeste і Estel polar · Veure més »
Estreles fixes
Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.
Nou!!: Esfera celeste і Estreles fixes · Veure més »
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Nou!!: Esfera celeste і Física aristotèlica · Veure més »
Ful·lerè C70
El ful·lerè C70, o (C70-D5h(6))ful·lerè, és un al·lòtrop del carboni que pertany al grup dels ful·lerens i que té la fórmula molecular C70.
Nou!!: Esfera celeste і Ful·lerè C70 · Veure més »
Geometria de l'esfera de Lie
Sophus Lie, creador de la geometria de l'esfera de Lie i de la correspondència recta-esfera. La geometria de l'esfera de Lie és una teoria geomètrica del pla o l'espai en què el concepte fonamental és la circumferència o l'esfera.
Nou!!: Esfera celeste і Geometria de l'esfera de Lie · Veure més »
Hemisferi
Un hemisferi (del llatí i al seu torn del grec; de hemi.
Nou!!: Esfera celeste і Hemisferi · Veure més »
Hemisferi sud
L'hemisferi sud, hemisferi austral (o meridional) és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra, i també l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Hemisferi sud · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Esfera celeste і Història de l'astronomia · Veure més »
Història de l'observació de Mart
Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.
Nou!!: Esfera celeste і Història de l'observació de Mart · Veure més »
Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga
Hecateu de Milet va mostrar-ne un per demostrar la immensitat de Pèrsia en relació amb les ciutats gregues. També es diu que quan els jònics demanaren ajuda a les ciutats de Grècia continental els mostraren la seua situació en relació amb cadascuna de les parts en conflicte en un mapa. Hiparc de Nicea, en les ''Explicacions dels fenòmens d'Arat i Eudoxu'' (129 ae) inclogué un catàleg de més de mil estels i altres dades astronòmiques. No s'ha conservat, però s'especula que s'utilitzà per a la confecció de l'Atles Farnese La història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga és una subdivisió temporal de la història de la ciència i de la tècnica centrada en la prehistòria i l'edat antiga.
Nou!!: Esfera celeste і Història de la ciència i la tècnica en la prehistòria i l'edat antiga · Veure més »
Horitzó
Horitzó L'horitzó (del llatí horizon) és la línia que separa el cel de la Terra per a un observador.
Nou!!: Esfera celeste і Horitzó · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Esfera celeste і Isis · Veure més »
Johann Bayer
Johann Bayer (Rain, Baviera, 1572 – Augsburg, Bavier, 7 de març de 1625), fou un astrònom i advocat alemany.
Nou!!: Esfera celeste і Johann Bayer · Veure més »
Jordanus (constel·lació)
Jordanus o Fluvius Jordanus, el riu Jordà, va ser una constel·lació creada per Petrus Plancius en la seva esfera celeste de 1.612.
Nou!!: Esfera celeste і Jordanus (constel·lació) · Veure més »
Línia d'equinoccis
La línia d'equinoccis és la intersecció de l'Equador celeste amb l'eclíptica.
Nou!!: Esfera celeste і Línia d'equinoccis · Veure més »
Llista de constel·lacions per àrea
Aquesta és una llista de les 88 constel·lacions modernes segons la seva àrea en l'esfera celeste, mesurada en graus quadrats.
Nou!!: Esfera celeste і Llista de constel·lacions per àrea · Veure més »
Ludovico Buglio
Ludovico Buglio (Mineo 1606 - Pequín 1682), jesuïta italià, missioner a la Xina a finals de la Dinastia Ming i principis de la Qing.
Nou!!: Esfera celeste і Ludovico Buglio · Veure més »
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Nou!!: Esfera celeste і Meridià · Veure més »
Meridià celeste
En astronomia, el meridià celeste és un cercle màxim que passa pels punts septentrional i meridional de l'horitzó d'un observador.
Nou!!: Esfera celeste і Meridià celeste · Veure més »
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Nou!!: Esfera celeste і Mes · Veure més »
Meteor (astronomia)
Pluja de Perseids Un meteor (del llatí meteōrus, i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma.
Nou!!: Esfera celeste і Meteor (astronomia) · Veure més »
Mitologia finesa
Ukko, i des de llavors déu dels artesans, fabricant el sampo. Akseli Gallen-Kallela: ''Fabricació del sampo'' (1893) La mitologia finesa és la que comprén les creences dels pobles finesos abans de la seua cristianització.
Nou!!: Esfera celeste і Mitologia finesa · Veure més »
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre
Lo monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre és un monòlit arquitectònic i escultòric d'època franquista situat enmig del riu Ebre al seu pas per Tortosa (Baix Ebre).
Nou!!: Esfera celeste і Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre · Veure més »
Moviment anual
El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.
Nou!!: Esfera celeste і Moviment anual · Veure més »
Moviment dels planetes
Des de l'antiguitat s'ha observat el moviment dels planetes en l'esfera celeste, observant-ne la falta d'uniformitat i, encara que el seu moviment normal és directe, és a dir, d'oest a est, a vegades durant un breu espai de temps retrocedixen desplaçant-se d'est a oest, moviment retrògrad.
Nou!!: Esfera celeste і Moviment dels planetes · Veure més »
Moviment diürn
L'estrella polar es manté fixa, mentre les altres experimenten un moviment aparent en cercles concèntrics El moviment diürn és el moviment de l'esfera celeste observat en el transcurs d'un dia.
Nou!!: Esfera celeste і Moviment diürn · Veure més »
Moviment directe
sentit antihorari. En Astronomia el moviment directe pot ser definit de diferents maneres: Aquest és el moviment mensual de la Lluna, des de l'hemisferi Nord.
Nou!!: Esfera celeste і Moviment directe · Veure més »
Moviment propi
arc segons per any. En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Moviment propi · Veure més »
Nadir
horitzons. El nadir (de l'àrab ندير nadir o نظير nathir, 'oposat') és la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sota de l'observador.
Nou!!: Esfera celeste і Nadir · Veure més »
Nur-ad-Din al-Bitrují
Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí, més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí (c. 1185-1192 - c. 1204), fou un astrònom i un cadi andalusí.
Nou!!: Esfera celeste і Nur-ad-Din al-Bitrují · Veure més »
Observació de Venus
tauleta cuneïforme amb pronòstics astrològics procedent del període neoassiri. L'observació de Venus es remunta als principis de l'interès en les cultures humanes per l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Observació de Venus · Veure més »
Observació del cel
XVII, realitzat pel cartògraf alemany Frederik de Wit. L'Observació del cel és l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva existència, una observació practicada per persones que al llarg de la Història, per passió i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel.
Nou!!: Esfera celeste і Observació del cel · Veure més »
Observatori Félix Aguilar
Detall de la part inferior del telescopi que inclou els controls de moviment i els sensors d'estat sòlid. L'Observatori Félix Aguilar és un observatori astronòmic a la província de San Juan, Argentina.
Nou!!: Esfera celeste і Observatori Félix Aguilar · Veure més »
Ofiüc (astrologia)
Sagitari. Ofüc càrrega la serp, que comprèn la constel·lació de Serpens; composta per ''Serpens cauda'' ('cua de la serp'), el cap a la dreta, i ''Serpens caput'' ('cap de la serp'), la cua a l'esquerra. Segons alguns astròlegs, Ofiüc (⛎), també conegut com el serpentari o el portador de la serp (del grec Ὀφιοῦχος, Ophioukhos), és un tretzè signe zodiacal.
Nou!!: Esfera celeste і Ofiüc (astrologia) · Veure més »
Orientació
L'orientació és l'acció de situar, de vegades en l'horitzó un rumb geogràfic, principalment l'orient (d'ací el seu nom) el nord o també en el cas d'usar un rellotge per a orientar-se en l'hemisferi nord, el sud, i amb açò relacionar la rosa dels vents en un lloc en particular.
Nou!!: Esfera celeste і Orientació · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Esfera celeste і Panteó de Roma · Veure més »
PNC
Sense descripció.
Nou!!: Esfera celeste і PNC · Veure més »
Pol celeste
Els pols celestes nord i sud i l'equador celeste. Mapa de l'Ossa Menor Els pols celestes són cadascun dels dos punts, Pol Nord celeste i Pol Sud celeste, on l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Pol celeste · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Esfera celeste і Precessió · Veure més »
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Nou!!: Esfera celeste і Punt d'Àries · Veure més »
Punt de Balança
Equinocci vernal o primer punt d'Àries i el seu oposat, primer punt de Balança El punt de Balança o punt de Lliura és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclíptica.
Nou!!: Esfera celeste і Punt de Balança · Veure més »
Punt fred de la radiació còsmica de fons
El punt fred de la radiació còsmica de fons, Punt Fred WMAP, Punt Fred CMB, o Superbuit d'Eridà és una regió del cel en visió de microones que després de la seva anàlisi resultà ser una regió extraordinàriament gran i freda en relació amb les propietats esperades de la radiació còsmica de fons (CMB).
Nou!!: Esfera celeste і Punt fred de la radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiant (astronomia)
Radiant és el punt de l'esfera celeste en què pareixen convergir per efecte de la perspectiva totes les trajectòries dels diferents meteors que pertanyen a un mateix eixam de meteors.
Nou!!: Esfera celeste і Radiant (astronomia) · Veure més »
Ran (estel)
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.
Nou!!: Esfera celeste і Ran (estel) · Veure més »
Rellotge analemàtic
pròpia ombra indica les hores a l'escala. Fonament de l'escala horària dels rellotges analemàtics en fer una projecció ortonormal sobre el pla de l'horitzó. El rellotge analemàtic és un tipus de rellotge de sol.
Nou!!: Esfera celeste і Rellotge analemàtic · Veure més »
Rellotge equatorial
El rellotge equatorial (o rellotge armil·lar) és un tipus de rellotge de sol que té la seva superfície inclinada.
Nou!!: Esfera celeste і Rellotge equatorial · Veure més »
Rellotge horitzontal
Disposició d'un rellotge horitzontal stilo-axial. Glorieta en un jardí, una de les col·locacions més habituals d'aquest tipus de rellotges. Un rellotge horitzontal és aquell rellotge solar que té el seu plànol paral·lel al horitzó del lloc.
Nou!!: Esfera celeste і Rellotge horitzontal · Veure més »
Rellotge solar de Baelo Claudia
Ruïnes de l'antiga ciutat romana de Baelo Claudia. El rellotge solar de Baelo Claudia és un rellotge de sol que data del segle I que va ser utilitzat pels habitants de la Hispània Baetica, una de les províncies sota l'administració de l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Esfera celeste і Rellotge solar de Baelo Claudia · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Esfera celeste і Sistema de coordenades · Veure més »
Sistema Internacional de Referència Celeste
El Sistema Internacional de Referència Celeste (de l'anglès ICRS, International Celestial Reference System) és un conjunt de convencions adoptades per la Unió Astronòmica Internacional per normalitzar el sistema de coordenades equatorials.
Nou!!: Esfera celeste і Sistema Internacional de Referència Celeste · Veure més »
Tau de la Balena
Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.
Nou!!: Esfera celeste і Tau de la Balena · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Esfera celeste і Teoria geocèntrica · Veure més »
Terra esfèrica
aire i aigua (c. 1400). La Terra esfèrica és un constructe cultural de la filosofia grega del, però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al quan l'astronomia hel·lenística va establir l'esfericitat de la forma de la Terra com una dada físic.
Nou!!: Esfera celeste і Terra esfèrica · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Esfera celeste і Tetramorf · Veure més »
Triangle Hivernal
El triangle hivernal és una asterisme extremadament brillant, format de tres estels.
Nou!!: Esfera celeste і Triangle Hivernal · Veure més »
Urania's Mirror
Urania's Mirror (El Mirall d'Urània) o A view of the Heavens (Una vista dels cels), és un conjunt de 32 cartes estel·lars astronòmiques, publicades per primera vegada el novembre de 1824.
Nou!!: Esfera celeste і Urania's Mirror · Veure més »
Uranometria
Orió, cortesia de la biblioteca de l'Observatori Naval dels Estats UnitsUranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del.
Nou!!: Esfera celeste і Uranometria · Veure més »
Very Long Baseline Interferometry
La Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) o de Base Ampla, consisteix en l'observació d'un o diversos objectes celestes, amb un gran nombre de radiotelescopis, situats en diferents parts de la Terra (la majoria es troben a l'Hemisferi Nord, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si fossin un únic radiointerferòmetre, gràcies a un sistema d'enregistrament que permet després processar de forma conjunta les dades de totes les antenes participants.
Nou!!: Esfera celeste і Very Long Baseline Interferometry · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Esfera celeste і Via Làctia · Veure més »
Wolf 359
Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.
Nou!!: Esfera celeste і Wolf 359 · Veure més »
Zenit
El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre. El zenit és el punt de la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sobre de l'observador.
Nou!!: Esfera celeste і Zenit · Veure més »
Zhang Heng
Zhang Heng (78-139 EC) va ser un astrònom, matemàtic, inventor, geògraf, cartògraf, artista, poeta, estadista, i estudiós literari xinès originari de Nanyang, Henan.
Nou!!: Esfera celeste і Zhang Heng · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Esfera celeste і Zodíac · Veure més »
Zodíac de Dendera
L'anomenat Zodíac de Dendera és un conegut baix relleu de l'antic Egipte esculpit en el sostre del pronaos (o pòrtic) d'una càmera dedicada a Osiris en el Temple d'Hathor de Denderah, a Egipte.
Nou!!: Esfera celeste і Zodíac de Dendera · Veure més »
3 d'Andròmeda
3 d'Andròmeda (3 Andromedae) és una estrella de la constel·lació d'Andròmeda.
Nou!!: Esfera celeste і 3 d'Andròmeda · Veure més »
Redirigeix aquí:
Esfera Celeste, Esfera celest, Esfera celestial, Volta celeste.
