Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Arbre de Sobrarbe, Bandera de Catalunya, Bandera de Provença, Batalla d'Alcoraç, Bestué, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Furs de Sobrarb, Gualberto Fabricio de Vagad, Història de l'Aragó, Llegenda de les quatre barres de sang, Manuel Mariano Ribera, Medalla de les Corts d'Aragó, Origen de la Senyera Reial, Palau Reial Major, Senyera reial, Unitat de Policia Adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Bandera de Catalunya · Veure més »
Bandera de Provença
La bandera de Provença, és la bandera tradicional del Comtat de Provença.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Bandera de Provença · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Bestué
Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).
Nou!!: Escut de l'Aragó і Bestué · Veure més »
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Crónica de Aragón · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Escut de l'Aragó і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Creu de Sant Jordi · Veure més »
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Nou!!: Escut de l'Aragó і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Escut de l'Aragó · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Escut del País Valencià · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Furs de Sobrarb · Veure més »
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Història de l'Aragó · Veure més »
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »
Manuel Mariano Ribera
Fra Manuel Mariano Ribera (Cardona, 20 de novembre de 1652 - Barcelona, 21 de novembre de 1736) fou un religiós mercedari i cronista.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Manuel Mariano Ribera · Veure més »
Medalla de les Corts d'Aragó
La Medalla de les Corts d'Aragó és la distinció més elevada que atorga la institució parlamentària aragonesa i per la qual és coneguda.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Medalla de les Corts d'Aragó · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Palau Reial Major · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Senyera reial · Veure més »
Unitat de Policia Adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó
Citroën Xsara Picasso de la Unitat del Cos Nacional de Policia Adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó. La Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó és una unitat de Policia que pertany orgànicament al Cos Nacional de Policia d'Espanya i que està assignada a la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Nou!!: Escut de l'Aragó і Unitat de Policia Adscrita a la Comunitat Autònoma d'Aragó · Veure més »
Redirigeix aquí:
Escut d'Aragó, Escut de Aragó, Escut de l’Aragó.
