Taula de continguts
49 les relacions: Bandera d'Espanya, Bandera de la Segona República Espanyola, Batalla de Las Navas de Tolosa, Convent de Sant Doménec (Oriola), Corona (ornament), Dòlar dels Estats Units, Escut d'Ademús, Escut d'Emperador, Escut d'Herbers, Escut de Benicarló, Escut de Costa Rica, Escut de Costur, Escut de la Segona República Espanyola, Escut de les Filipines, Escut de Llucena, Escut de Navarra, Escut de Palanques, Escut de Santa Magdalena de Polpís, Escut de Sedaví, Escut de Torrevella, Escut de Xile, Escut de Xiva, Escut i bandera de la Vall d'Uixó, Església de Sant Sebastià (Reinosa), Festival de la Cançó Mediterrània 1959, Flor de lis, Font del Ninyu, Font nova de la plaça Major (la Sénia), Galeria d'escuts d'estats sobirans, Medalla al Mèrit Constitucional, Medalla d'Ifni-Sàhara, Medalla del Mutilat, Medalla Militar (Espanya), Ministeri d'Hisenda d'Espanya, Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya, Monedes commemoratives de plata (Espanya), Monument a Jovellanos, Monument als Caiguts (Terrassa), Panteó de Marins Il·lustres, Pantone, Penó de Sant Ferran, Regionalisme i nacionalisme a Espanya, Regne de Granada (Corona de Castella), Republicanisme espanyol, Símbols de Benafigos, Símbols de Xodos, Subsecretaria de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, Timbre, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra.
Bandera d'Espanya
La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.
Veure Escut d'Espanya і Bandera d'Espanya
Bandera de la Segona República Espanyola
La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.
Veure Escut d'Espanya і Bandera de la Segona República Espanyola
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Escut d'Espanya і Batalla de Las Navas de Tolosa
Convent de Sant Doménec (Oriola)
El convent de Sant Doménec d'Oriola, conegut també com a Col·legi del Patriarca Lloaces, Col·legi Diocesà de Sant Doménec i sobrenomenat com L'Escorial de Llevant, és un edifici monumental d'estils gòtic, renaixentista, barroc i rococó del fundat pel cardenal Lloaces a l'aleshores zona perifèrica de la ciutat d'Oriola, al sud del País Valencià.
Veure Escut d'Espanya і Convent de Sant Doménec (Oriola)
Corona (ornament)
Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.
Veure Escut d'Espanya і Corona (ornament)
Dòlar dels Estats Units
El dòlar dels Estats Units d'Amèrica (en anglès The United States of America dollar o simplement, dollar) és la unitat monetària oficial dels Estats Units d'Amèrica des del 6 de juliol de 1785.
Veure Escut d'Espanya і Dòlar dels Estats Units
Escut d'Ademús
L'escut d'Ademús és un símbol representatiu oficial d'Ademús, municipi del País Valencià i vila reial, a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Escut d'Espanya і Escut d'Ademús
Escut d'Emperador
L'escut d'Emperador és un símbol representatiu oficial d'Emperador, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Escut d'Espanya і Escut d'Emperador
Escut d'Herbers
L'escut d'Herbers és un símbol representatiu oficial del municipi valencià d'Herbers (els Ports).
Veure Escut d'Espanya і Escut d'Herbers
Escut de Benicarló
L'escut de Benicarló és un símbol representatiu oficial de Benicarló, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Benicarló
Escut de Costa Rica
L'escut de Costa Rica fou adoptat originàriament el 29 de setembre de 1848, juntament amb la bandera.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Costa Rica
Escut de Costur
L'escut de Costur és el símbol representatiu oficial de Costur, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcalatén.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Costur
Escut de la Segona República Espanyola
L'Escut de la Segona República Espanyola, es va establir el 1931 pel Decret del Govern Provisional de la Segona República de 27 d'abril, que l'especificava de la següent manera.
Veure Escut d'Espanya і Escut de la Segona República Espanyola
Escut de les Filipines
L'escut de les Filipines exhibeix els símbols del país, que també formen part de la bandera nacional: el sol amb huit rajos gruixuts (en representació de les províncies que van iniciar la revolta contra el domini colonial espanyol) i setze de més estrets, i les tres estreles de cinc puntes, símbol dels grups d'illes més importants del país: Luzon, les Visayas i Mindanao.
Veure Escut d'Espanya і Escut de les Filipines
Escut de Llucena
L'escut de Llucena és el símbol representatiu, sense oficialitzar, que utilitza l'Ajuntament de Llucena, a la comarca de l'Alcalatén, al País Valencià.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Llucena
Escut de Navarra
L'escut de Navarra, dissenyat el 1910, apareix descrit en l'article 7.1 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982 que estableix: "L'escut està format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una maragda en el centre d'unió dels seus vuit braços de baules i, sobre elles, la Corona Reial, símbol de l'Antic Regne de Navarra".
Veure Escut d'Espanya і Escut de Navarra
Escut de Palanques
L'escut de Palanques és un símbol representatiu oficial de Palanques, municipi del País Valencià, a la comarca dels Ports.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Palanques
Escut de Santa Magdalena de Polpís
L'escut de Santa Magdalena de Polpís és un símbol representatiu oficial de Santa Magdalena de Polpís, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Santa Magdalena de Polpís
Escut de Sedaví
L'escut de Sedaví és un símbol representatiu oficial de Sedaví, municipi del País Valencià, comarca de l'Horta Sud.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Sedaví
Escut de Torrevella
L'escut de Torrevella és un símbol representatiu de Torrevella, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Torrevella
Escut de Xile
L'escut de Xile fou adoptat el 26 de juny de 1834 segons un disseny del pintor anglès Charles Wood Taylor.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Xile
Escut de Xiva
L'escut de Xiva és un símbol representatiu de Xiva, municipi del País Valencià, comarca de la Foia de Bunyol-Xiva.
Veure Escut d'Espanya і Escut de Xiva
Escut i bandera de la Vall d'Uixó
L'escut i la bandera de la Vall d'Uixó són els símbols representatius del municipi valencià de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa).
Veure Escut d'Espanya і Escut i bandera de la Vall d'Uixó
Església de Sant Sebastià (Reinosa)
L'església de Sant Sebastià, a Reinosa (Cantàbria, Espanya), va ser declarada bé d'interès cultural (BIC) a l'any 1983.
Veure Escut d'Espanya і Església de Sant Sebastià (Reinosa)
Festival de la Cançó Mediterrània 1959
El Festival de la Cançó Mediterrània 1959 va ser la primera edició del Festival de la Cançó Mediterrània, celebrat a Barcelona.
Veure Escut d'Espanya і Festival de la Cançó Mediterrània 1959
Flor de lis
Flor de lis La flor de lis (gal·licisme que ve de la paraula Fleur de lis i vol dir «flor de lliri») és una representació de la flor del lliri groc vista frontalment, on es poden veure els tres pètals, els dos laterals caient i el central aixecat.
Veure Escut d'Espanya і Flor de lis
Font del Ninyu
La font del Nen, popularment coneguda com a font del Ninyu, és una font pública i monument de pedra situada avui dia als Jardins de Can Mantega, al barri de Sants de Barcelona.
Veure Escut d'Espanya і Font del Ninyu
Font nova de la plaça Major (la Sénia)
La Font nova de la plaça Major és una obra de la Sénia (Montsià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Escut d'Espanya і Font nova de la plaça Major (la Sénia)
Galeria d'escuts d'estats sobirans
A continuació es mostra una galeria d'escuts d'estats sobirans ordenats segons estat per ordre alfabètic.
Veure Escut d'Espanya і Galeria d'escuts d'estats sobirans
Medalla al Mèrit Constitucional
LOrde del Mèrit Constitucional o Medalla al Mèrit Constitucional és un orde civil espanyola creada pel govern de Felipe González en la III Legislatura mitjançant Reial decret de 18 de novembre de 1988 concedida a «aquelles persones que hagin realitzat activitats rellevants al servei de la Constitució i dels valors i principis en ella establerts» i pot ser concedida «tant a persones físiques com a jurídiques, públiques o privades, espanyoles o estrangeres».
Veure Escut d'Espanya і Medalla al Mèrit Constitucional
Medalla d'Ifni-Sàhara
La Medalla d'Ifni-Sàhara va ser una condecoració espanyola creada per Decret de la Presidència del Govern, de data 4 de juliol de 1958, signada per Francisco Franco i l'almirall Luis Carrero Blanco, i publicada en el BOE n. 168, pàgines 1.263 i 1.264, del 15 de juliol de 1958.
Veure Escut d'Espanya і Medalla d'Ifni-Sàhara
Medalla del Mutilat
La Medalla del Mutilat per la Pàtria va ser una condecoració espanyola creada en 1938 per recompensar a aquells militars que, a causa de les ferides de guerra, haguessin perdut algun membre del seu cos o la seva utilitat.
Veure Escut d'Espanya і Medalla del Mutilat
Medalla Militar (Espanya)
La Medalla Militar és una condecoració d'Espanya.
Veure Escut d'Espanya і Medalla Militar (Espanya)
Ministeri d'Hisenda d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Escut d'Espanya і Ministeri d'Hisenda d'Espanya
Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya
El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya va ser un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat.
Veure Escut d'Espanya і Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques d'Espanya
Monedes commemoratives de plata (Espanya)
A Espanya, abans de la implantació de l'euro, es permetia l'encunyació de monedes commemoratives de 2000 pessetes i des de la implantació de l'euro, de 12 euros (valor facial o equivalent), com a continuació de les Monedes commemoratives de 2000 pessetes.
Veure Escut d'Espanya і Monedes commemoratives de plata (Espanya)
Monument a Jovellanos
El Monument a Jovellanos és un homenatge a la ciutat d'Oviedo, Astúries, Espanya, dedicat el 1798 per la Junta General del Principat d'Astúries a l'il·lustrat espanyol Gaspar Melchor de Jovellanos, natural d'aquesta regió, nascut a Gijón el 1744, en reconeixement a la seva dedicació i treball darrere del progrés i industrialització d'Astúries.
Veure Escut d'Espanya і Monument a Jovellanos
Monument als Caiguts (Terrassa)
El Monument als Caiguts és un conjunt escultòric situat originàriament al centre de Terrassa, a la plaça del Doctor Robert, i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Escut d'Espanya і Monument als Caiguts (Terrassa)
Panteó de Marins Il·lustres
El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.
Veure Escut d'Espanya і Panteó de Marins Il·lustres
Pantone
Pantone LLC és una empresa amb seu a Carlstadt, Nova Jersey (Estats Units), creadora d'un sistema de control de color per a les arts gràfiques.
Veure Escut d'Espanya і Pantone
Penó de Sant Ferran
El Penó de Sant Ferran (en castellà Pendón de San Fernando) és una de les banderes històriques de la Corona de Castella amb la qual Ferran III de Castella va prendre la ciutat de Sevilla el 1248.
Veure Escut d'Espanya і Penó de Sant Ferran
Regionalisme i nacionalisme a Espanya
XIX mostrant les regions de dret consuetudinari tradicional (furs) basat en els regnes històrics. Lleó. Dades de les eleccions autonòmiques de 2015-2016. 1.
Veure Escut d'Espanya і Regionalisme i nacionalisme a Espanya
Regne de Granada (Corona de Castella)
El Regne de Granada va ser una jurisdicció territorial o província de la Corona de Castella des de la seva conquesta el 1492 fins a la divisió territorial d'Espanya de 1833.
Veure Escut d'Espanya і Regne de Granada (Corona de Castella)
Republicanisme espanyol
Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.
Veure Escut d'Espanya і Republicanisme espanyol
Símbols de Benafigos
L'escut i la bandera de Benafigos són els símbols representatius de Benafigos, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Escut d'Espanya і Símbols de Benafigos
Símbols de Xodos
L'escut i la bandera de Xodos són els símbols representatius de Xodos, municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcalatén.
Veure Escut d'Espanya і Símbols de Xodos
Subsecretaria de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat
La Subsecretaria de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat d'Espanya és una Subsecretaria de l'actual Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat.
Veure Escut d'Espanya і Subsecretaria de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Veure Escut d'Espanya і Timbre
Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra
Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.
Veure Escut d'Espanya і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra