Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Escolàstica

Índex Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Taula de continguts

  1. 239 les relacions: Afat, Albert el Gran, Alexandre de Hales, Alfred de Sareshel, Analogia, Anatomia de la malenconia, Anatomia patològica, Anselm de Canterbury, Antic Règim, Antonio Rosmini, Apel·lació a l'autoritat, Ars Praedicandi Populo, Ase de Buridan, Atribut (filosofia), Atributs de Déu en el cristianisme, Autoorganització, Averrois, Avicenna, Bisbat de Chartres, Bonaventura de Bagnoregio, Cal·ligrafia occidental, Casa Professa, Categories (Aristòtil), Charles Sanders Peirce, Ciència medieval, Ciències econòmiques, Clàssic, Conatus, Conceptualisme, Consolació de la filosofia, Contra principia negantem non est disputandum, Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià, Cosme Parpal i Marquès, Cosmo Gordon Lang, Cosmologia, Crisi de la consciència europea, Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Cultura d'Escòcia, Cultura occidental, Daniel de Morlay, De Iustitiae et de Iure, Decrets de Nova Planta, Delfí Donadiu i Puignau, Diògenes d'Enoanda, Diego Mas i Mas, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, Discurs del mètode, Distinció entre ús i menció, Doctor de l'Església, ... Ampliar l'índex (189 més) »

Afat

L'afat és el sisè sentit segons la filosofia de Ramon Llull; «és aquela potència ab la qual animal manifesta ab la vou a altre animal la sua concepció».

Veure Escolàstica і Afat

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Veure Escolàstica і Albert el Gran

Alexandre de Hales

''Summa universae theologiae'' Alexandre de Hales (1183-1245), també conegut com a Alesius, va ser un filòsof medieval pertanyent a l'escolàstica anglesa.

Veure Escolàstica і Alexandre de Hales

Alfred de Sareshel

Alfred de Sarashel, també anomenat en Alfredus Anglicus, va ser un traductor i filòsof escolàstic que va néixer a Anglaterra a finals del i va morir en el XIII.

Veure Escolàstica і Alfred de Sareshel

Analogia

Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.

Veure Escolàstica і Analogia

Anatomia de la malenconia

Portada de l'edició de 1638 L'Anatomia de la malenconia (Títol complet: L'Anatomia de la malenconia, que és: amb totes les classes, causes, simptomes, pronòstic, i unes quantes cures d'això. Amb tres particions de Maine amb les seves seccions, membres, i subseccions.

Veure Escolàstica і Anatomia de la malenconia

Anatomia patològica

L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.

Veure Escolàstica і Anatomia patològica

Anselm de Canterbury

Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.

Veure Escolàstica і Anselm de Canterbury

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure Escolàstica і Antic Règim

Antonio Rosmini

Antonio Rosmini, de nom complet Antonio Francesco Davide Ambrogio Rosmini Serbati (24 de març de 1797, Rovereto - † 1 de juliol de 1855, Stresa), fou un sacerdot, pensador i filòsof italià, fundador de la congregació clerical Instituto della carità.

Veure Escolàstica і Antonio Rosmini

Apel·lació a l'autoritat

L'apel·lació a l'autoritat o Argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate és una locució llatina que significa «argument per autoritat».

Veure Escolàstica і Apel·lació a l'autoritat

Ars Praedicandi Populo

LArs praedicandi populo («Manual de predicació al poble») és una obra literària escrita per Francesc Eiximenis en llatí abans de 1379.

Veure Escolàstica і Ars Praedicandi Populo

Ase de Buridan

ruta per Nicaragua per connectar l'Atlàntic amb el Pacífic L'Ase de Buridan és el nom que rep un argument -o experiment mental- de reducció a l'absurd proposat contra les tesis de Jean Buridan (c. 1300-1358), un teòleg escolàstic deixeble de Guillem d'Ockham i defensor del lliure albir i de la ponderació de tota decisió per mitjà de la raó.

Veure Escolàstica і Ase de Buridan

Atribut (filosofia)

Latribut en filosofia és una forma, propietat o qualitat que manifesta un ens.

Veure Escolàstica і Atribut (filosofia)

Atributs de Déu en el cristianisme

En teologia cristiana es coneixen com a atributs de Déu o atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana.

Veure Escolàstica і Atributs de Déu en el cristianisme

Autoorganització

Autòmat cel·lular generant mediant la "regla 30", de Stephen Wolfram L'autoorganització és un procés en el qual l'organització interna d'un sistema, generalment obert, augmenta de complexitat sense ser guiat per cap agent extern.

Veure Escolàstica і Autoorganització

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Veure Escolàstica і Averrois

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Veure Escolàstica і Avicenna

Bisbat de Chartres

Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Veure Escolàstica і Bisbat de Chartres

Bonaventura de Bagnoregio

Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano.

Veure Escolàstica і Bonaventura de Bagnoregio

Cal·ligrafia occidental

Amb cisell damunt pedra, les majúscules. L'escriptura quadrada és considerada com un dels més bells exemples de cal·ligrafia. La cal·ligrafia occidental o cal·ligrafia llatina és la cal·ligrafia basada en l'ús de l'alfabet llatí, creat pels romans, i en un sentit més ampli abasta també els treballs realitzats emprant l'alfabet grec o el ciríl·lic.

Veure Escolàstica і Cal·ligrafia occidental

Casa Professa

Casa Professa és la denominació d'un tipus d'establiment jesuïta, pel qual es va buscar una denominació diferenciada de la de convent o monestir que utilitzen altres ordes religiosos.

Veure Escolàstica і Casa Professa

Categories (Aristòtil)

Categories és una de les obres de lOrganon d'Aristòtil i tracta sobre els elements d'una proposició lògica.

Veure Escolàstica і Categories (Aristòtil)

Charles Sanders Peirce

Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.

Veure Escolàstica і Charles Sanders Peirce

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Veure Escolàstica і Ciència medieval

Ciències econòmiques

Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).

Veure Escolàstica і Ciències econòmiques

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Veure Escolàstica і Clàssic

Conatus

El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).

Veure Escolàstica і Conatus

Conceptualisme

Pere Abelard i Heloïsa El conceptualisme en filosofia és una teoria que es troba a mig camí entre el nominalisme i l'anomenat realisme medieval o lògic.

Veure Escolàstica і Conceptualisme

Consolació de la filosofia

La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.

Veure Escolàstica і Consolació de la filosofia

Contra principia negantem non est disputandum

Contra principia negantem non est disputandum (llatí, alternativament Contra principia negantem disputari non potest i Contra principia negantem disputari nequit; literalment, "contra qui nega els principis, no hi pot haver debat") és un principi de lògica i de dret: per debatre raonablement sobre un desacord, hi ha d'haver un acord sobre els principis o fets pels quals es pot jutjar els arguments.

Veure Escolàstica і Contra principia negantem non est disputandum

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Veure Escolàstica і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià

llengua.

Veure Escolàstica і Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià

Cosme Parpal i Marquès

Cosme Parpal i Marquès (Maó, 8 de març de 1878 - Barcelona, 7 de març de 1923) fou un historiador i professor universitari menorquí, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Veure Escolàstica і Cosme Parpal i Marquès

Cosmo Gordon Lang

primer Baró Lang de Lambeth, Reial Orde Victorià, Consell Privat del Regne Unit, va ser un prelat anglicà que va servir com a arquebisbe de York (1908–1928) i arquebisbe de Canterbury (1928-1942).

Veure Escolàstica і Cosmo Gordon Lang

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Veure Escolàstica і Cosmologia

Crisi de la consciència europea

La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne) és un llibre de Paul Hazard.

Veure Escolàstica і Crisi de la consciència europea

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Veure Escolàstica і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Cultura d'Escòcia

Dumfries. La cultura escocesa és una síntesi de les cultures —principalment celtes, pictes i angleses— dels diferents pobles que han habitat al país.

Veure Escolàstica і Cultura d'Escòcia

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Veure Escolàstica і Cultura occidental

Daniel de Morlay

Daniel de Morlay (vers 1140 - vers 1210), va ser un filòsof escolàstic anglès.

Veure Escolàstica і Daniel de Morlay

De Iustitiae et de Iure

De Iustitiae et de Iure (títol complet Commentariorum in disputationem de Iustitia quam habet Divus Thomas in secunda sectione secundae partis suae Summae Theologicae, in quibus quid aequum vel inicuum fit. Et qua ratione ad aequitatem et justitiam reducendum in omnibus negotiis, et actionibus, tam publicis quam privatis; tam Ecclesiasticis quan secularibus, tam capitalibus quam civilibus; et in omnibus universorum hominum contractibus et comertiis copiose explicatur) és un comentari fet per l'agustinià Miquel Bartomeu Salón Ferrer a determinades parts de la Summa Teològica de Sant Tomàs d'Aquino.

Veure Escolàstica і De Iustitiae et de Iure

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Escolàstica і Decrets de Nova Planta

Delfí Donadiu i Puignau

Delfí Donadiu i Puignau (Vilajuïga, Alt Empordà, 1845 - Barcelona, 1904) fou un lexicògraf, hebraista i filòsof català.

Veure Escolàstica і Delfí Donadiu i Puignau

Diògenes d'Enoanda

Diògenes d'Enoanda (Διογένης ὁ Οἰνοανδεύς; segles I - II) va ser un filòsof grec que va viure entre els segles I i II.

Veure Escolàstica і Diògenes d'Enoanda

Diego Mas i Mas

fou un filòsof metafísic valencià.

Veure Escolàstica і Diego Mas i Mas

Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze

El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.

Veure Escolàstica і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze

Discurs del mètode

El Discurs del Mètode és la principal obra del filòsof René Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència.

Veure Escolàstica і Discurs del mètode

Distinció entre ús i menció

En filosofia, lògica i gramàtica, la distinció entre ús i menció és la distinció entre utilitzar una paraula (o frase) i esmentar.

Veure Escolàstica і Distinció entre ús i menció

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Veure Escolàstica і Doctor de l'Església

Doctrina de l'Església Catòlica

La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.

Veure Escolàstica і Doctrina de l'Església Catòlica

Dret a la propietat

«'''Segon assaig sobre el Govern Civil'''», de John Locke. Edició de 1690. En el capítol V defineix la '''Propietat''' com un dret anterior al consens dels homes, és a dir, com un «Dret Natural». La propietat és el dret de gaudir i disposar d'una cosa, sense més limitacions que les establertes en les lleis.

Veure Escolàstica і Dret a la propietat

Duocento

Púlpit del Baptisteri de Pisa Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.

Veure Escolàstica і Duocento

Durand de Sant Porçan

Guillem Durand de Sant Porçan, nascut a Saint-Pourçain-sur-Sioule (Alvèrnia) envers 1270 i mort a Meaux en 1332 o 1334, és un filòsof escolàstic i teòleg francès, conegut sobretot pel seu rebuig de certes tesis filosòfiques de Tomàs d'Aquino.

Veure Escolàstica і Durand de Sant Porçan

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Veure Escolàstica і Eclecticisme

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Veure Escolàstica і Economia

Economia Preclàssica

Durant el període preclàssic foren pocs individus i no pas grups els que s'enfocaren en el problema econòmic, aquests es poden agrupar en escoles que representen les respostes a l'organització econòmica d'Europa de llur temps.

Veure Escolàstica і Economia Preclàssica

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Veure Escolàstica і Edat contemporània

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Escolàstica і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Escolàstica і Edat moderna

El Matí

El Matí fou un diari catòlic en català promogut i dirigit per Josep Maria Capdevila i Balanzó i Josep Maria Junoy i Muns que es va editar a Barcelona entre el 24 de maig de 1929 i el 19 de juliol de 1936.

Veure Escolàstica і El Matí

El nom de la rosa

El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.

Veure Escolàstica і El nom de la rosa

Elisabet del Palatinat

Elisabet de Bohèmia i del Palatinat (26 de desembre de 1618 - 11 de febrer de 1680) va ser la filla gran de Frederic V del Palatinat (que va ser rei de Bohèmia durant poc temps) i Elizabeth Stuart.

Veure Escolàstica і Elisabet del Palatinat

Enric de Gant

Enric de Gant (Gant, aprox. 1217 - París? Tournai? 1293) va ser un filòsof de l'escolàstica medieval, conegut com a Doctor Solemnis.

Veure Escolàstica і Enric de Gant

Ens

Un ens al sentit filosòfic és tot allò que la seva existència és reconegut per algun sistema d'ontologia.

Veure Escolàstica і Ens

Escola de Chartres

L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles  i al voltant de Chartres.

Veure Escolàstica і Escola de Chartres

Escola de Salamanca

Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.

Veure Escolàstica і Escola de Salamanca

Escola monàstica

Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.

Veure Escolàstica і Escola monàstica

Esferes celestes

Pedro Apiano (Anvers, 1539) Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres.

Veure Escolàstica і Esferes celestes

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Escolàstica і Església Ortodoxa

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Veure Escolàstica і Essència

Fàlsafa

al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Veure Escolàstica і Fàlsafa

Felip Bertran

Felip Bertran (La Serra d'en Galceran, Regne de València, 1704- Madrid, Castella la Nova, 1783) va ser un religiós espanyol, bisbe de Salamanca (1763-1783) i inquisidor general d'Espanya, cavaller de l'Orde de Carles III.

Veure Escolàstica і Felip Bertran

Ferrer (dominic)

Ferrer o Ferrarius Catalanus, (Vilallonga de la Salanca, ~ 1200 - després del 1278) va ser un frare dominicà i filòsof nascut a la Catalunya del Nord.

Veure Escolàstica і Ferrer (dominic)

Festa de la Immaculada Concepció

La Festa de la Immaculada Concepció celebra la creença en la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.

Veure Escolàstica і Festa de la Immaculada Concepció

Filosofia alemanya

Arthur Schopenhauer va ser un filòsof alemany La filosofia alemanya, que pot incloure tant la filosofia en llengua alemanya com la filosofia feta pels alemanys, ha estat extremadament diversa i fonamental tant en les tradicions analítiques com continentals de la filosofia durant segles, des de Gottfried Wilhelm Leibniz fins a Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schopenhauer, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein als filòsofs contemporanis.

Veure Escolàstica і Filosofia alemanya

Filosofia cristiana

La filosofia cristiana és la pràctica filosòfica a la llum dels principis i les creences cristianes.

Veure Escolàstica і Filosofia cristiana

Filosofia francesa

La filosofia francesa és la filosofia desenvolupada a França al llarg de la història i compta amb tres períodes destacats: la filosofia medieval escolàstica, el racionalisme que neix amb René Descartes i arriba fins a la Il·lustració i la filosofia al voltant del coneixement i el poder del.

Veure Escolàstica і Filosofia francesa

Filosofia jueva

filosofia jueva és la producció filosòfica la qual ha estat desenvolupada per pensadors jueus, sovint íntimament relacionada amb la seva pertinència nacional i religiosa.

Veure Escolàstica і Filosofia jueva

Filosofia medieval

S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.

Veure Escolàstica і Filosofia medieval

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Veure Escolàstica і Filosofia occidental

Filosofia perenne

La noció de filosofia perenne (en llatí, philosophia perennis) suggereix l'existència d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures.

Veure Escolàstica і Filosofia perenne

Francesc Mulet

Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.

Veure Escolàstica і Francesc Mulet

Fredegís de Tours

Fredegís de Tours o Fredegisus en llatí (mort el 834 a Tours) fou un clergue i lletrat del Renaixement carolingi, canceller de l'emperador Lluís I el Pietós.

Veure Escolàstica і Fredegís de Tours

Frederic Guillem II de Prússia

, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.

Veure Escolàstica і Frederic Guillem II de Prússia

Gabriel Biel

Wendelin Stambach, ''Supplementum commentarii'', 1574 Gabriel Biel (Espira, Palatinat, 1425 — Einsiedel, Tübingen, 1495) va ser un filòsof medieval de l'escolàstica alemanya i un teòleg, fundador de la facultat de teologia de la Universitat de Tübingen.

Veure Escolàstica і Gabriel Biel

Gómez Pereira

Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).

Veure Escolàstica і Gómez Pereira

Gilbert de Poitiers

Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Veure Escolàstica і Gilbert de Poitiers

Giovanni Giocondo

Fra Giovanni Giocondo (Verona, c. 1433 – 1515) va ser un arquitecte, arqueòleg i estudiós de l'antiguitat clàssica italià.

Veure Escolàstica і Giovanni Giocondo

Giuseppe Gazola

va ser un pioner de la medicina científica i gran crític de les teories de Galé i dels escolàstics.

Veure Escolàstica і Giuseppe Gazola

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Veure Escolàstica і Gottfried Wilhelm Leibniz

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure Escolàstica і Gran Cisma d'Orient

Gregori de Rímini

Gregori de Rímini (ca. 1300, Rímini - 1358, Viena) fou un filòsof i teòleg, eremita agustí italià.

Veure Escolàstica і Gregori de Rímini

Gregori Maians i Siscar

Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

Veure Escolàstica і Gregori Maians i Siscar

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Veure Escolàstica і Guillem d'Occam

Haecceitas

L'haecceitas o ecceïtat (del llatí per designar «essència») és un terme de l'escolàstica medieval forjat pels seguidors de Joan Duns Escot (1266-1308) per descriure un concepte que denota les qualitats discretes, propietats o característiques d'una cosa que la fa ser una cosa particular.

Veure Escolàstica і Haecceitas

Heinz Heimsoeth

Heimsoeth, Heinz (Colònia, 12 d'agost 1886 - 10 de setembre de 1975), fou un filòsof alemany, especialment conegut com a historiador de la filosofia.

Veure Escolàstica і Heinz Heimsoeth

Hilemorfisme

L'hilemorfisme (del grec ὕλη, 'matèria', μορφή, 'forma', i el sufix -isme) és una teoria filosòfica ideada per Aristòtil i seguida per la majoria dels escolàstics, segons la qual tota substància està constituïda per dos principis essencials, que són la matèria i la forma.

Veure Escolàstica і Hilemorfisme

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Escolàstica і Història

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Escolàstica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de l'estètica

''El naixement de Venus'', de Sandro Botticelli, exemple arquetípic de bellesa clàssica. La història de l'estètica és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de les idees estètiques al llarg del temps.

Veure Escolàstica і Història de l'estètica

Història de la filosofia

La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.

Veure Escolàstica і Història de la filosofia

Història de la geologia

William Smith, publicat l'any 1815 Frontispici de ''Principis de geologia'' de Charles Lyell, 1830. La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—.

Veure Escolàstica і Història de la geologia

Història de la IA

Es considera que La història de la intel·ligència artificial com a disciplina acadèmica s'inicia amb l'esdeveniment fundacional de la Dartmouth Conference l'estiu de 1956 al Dartmouth College de Hanover (New Hampshire), en un taller de sis setmanes titulat Dartmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence, organitzat per John McCarthy.

Veure Escolàstica і Història de la IA

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Veure Escolàstica і Història de la psiquiatria

Història de la sociologia

La història de la sociologia recull el pensament de la sociologia des de l'antiguitat fins avui dia, especialment des de la seva consideració com a disciplina d'estudi al.

Veure Escolàstica і Història de la sociologia

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Veure Escolàstica і Història del cristianisme

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Veure Escolàstica і Història del cristianisme a Espanya

Història del mètode científic

Representació virtual de l'experiment de Galileu, que va deixar caure des de dalt de la Torre inclinada de Pisa una bala de canó i una altra d'escopeta, per demostrar que totes dues queien a la mateixa velocitat La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència.

Veure Escolàstica і Història del mètode científic

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Veure Escolàstica і Història del papat

Història del pensament evolucionista

XIX que l'evolució era un procés progressiu que conduïa a l'home. El pensament evolucionista, la idea que les espècies canvien al llarg del temps, té els orígens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans.

Veure Escolàstica і Història del pensament evolucionista

Història econòmica

La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.

Veure Escolàstica і Història econòmica

Hrihori Skovorodà

, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.

Veure Escolàstica і Hrihori Skovorodà

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Veure Escolàstica і Huldrych Zwingli

Hundertwasserhaus

La Hundertwasserhaus és un edifici residencial situat als números 34-38 del carrer Kegelgasse en el districte 3 de la ciutat de Viena, va ser construït pel municipi entre els anys 1983 i 1986.

Veure Escolàstica і Hundertwasserhaus

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Veure Escolàstica і Il·lustració a Espanya

Immanència

En teologia, la immanència sosté que el diví abasta o es manifesta en el món material.

Veure Escolàstica і Immanència

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols.

Veure Escolàstica і Incunable

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Veure Escolàstica і Irlandesos

Isabel Ferrer Giner

Isabel Ferrer Giner (Castelló de la Plana, 1736 - Castelló de la Plana, 1793) fou una noble i benefactora il·lustrada valenciana, que invertí els seus diners a fer una escola per als pobres.

Veure Escolàstica і Isabel Ferrer Giner

Isagogè

La Isagogè (en grec Εἰσαγωγή), títol complet Introducció a les Categories d'Aristòtil (en grec Εἰσαγωγὴ εἰς τὰς Ἀριστοτέλους κατηγορίας), és un text escrit pel filòsof neoplatònic Porfiri i traduït del grec al llatí per Boeci, esdevingué el manual estàndard sobre lògica durant almenys un mil·lenni després de la mort de l'Estagirita.

Veure Escolàstica і Isagogè

Jean Buridan

Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.

Veure Escolàstica і Jean Buridan

Joan Baptista Berní i Català

Joan Baptista Berní i Català (València, 25 de juny de 1705 - València, 8 de gener de 1738) fou un religiós dominic, doctor en teologia per la Universitat de València, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des del 1731, i notari del Sant Ofici.

Veure Escolàstica і Joan Baptista Berní i Català

Joan Damascè

Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.

Veure Escolàstica і Joan Damascè

Joan de Kęty

Joan Canci o de Kenty, nascut Jan Kanty (Kęty, Polònia, 23 de juny de 1390 - Cracòvia, 24 de desembre de 1473) va ser un prevere polonès, teòleg i escolàstic de gran prestigi en el seu moment.

Veure Escolàstica і Joan de Kęty

Joan Duns Escot

fou un frare franciscà, teòleg i filòsof escocès, de vida breu.

Veure Escolàstica і Joan Duns Escot

Joan Hennon

Joan Hennon va ser un filòsof de l'escolàstica medieval del, seguidor de Guillem d'Occam i Roger Bacon.

Veure Escolàstica і Joan Hennon

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Veure Escolàstica і Joan Lluís Vives i March

Joan Vidal i Carlà

Joan Vidal i Carlá (Escaló, 1828 - Suterranya, 1894) fou un sacerdot, professor de teologia i polític carlí català.

Veure Escolàstica і Joan Vidal i Carlà

Johannes de Sacrobosco

Johannes de Sacrobosco, també conegut com a Joan de Sacrobosco i John of o de Hollywood, (c. 1195, Artane, actual raval de Dublín, Irlanda, d'una poderosa família normanda, i mort prop de 1256 a París) fou un monjo, escolàstic i astrònom irlandès.

Veure Escolàstica і Johannes de Sacrobosco

John Jonston

Monument a Jan Jonston, Leszno, Jan Jonston, Joannes Jonstonus, fou un investigador i metge polonès, descendent de la noblesa escocesa i molt vinculat amb la família polonesa dels Leszczyńesquís.

Veure Escolàstica і John Jonston

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Veure Escolàstica і John Locke

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Veure Escolàstica і John Wycliffe

José Fernando de Abascal y Sousa

Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.

Veure Escolàstica і José Fernando de Abascal y Sousa

José López de Toro

José López del Toro (Santa Fe (Granada), 1898 – 12 d'agost de 1972) fou un sacerdot espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Veure Escolàstica і José López de Toro

Josep Aguilar i Fillol

Josep Aguilar i Fillol (Folgueroles, Corregiment de Vic, 1798 - Girona, 1854) fou un catedràtic de filosofia i teologia.

Veure Escolàstica і Josep Aguilar i Fillol

Josep Clua i Granyena

Josep Clua i Granyena (segle XVII - segle XVIII), fou membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona,Carreras 1922 p. 301Web 11setembre1714.org doctor en teologiaMuntada 2002 p. 27 i catedràtic de retòrica.

Veure Escolàstica і Josep Clua i Granyena

Josep de Palau i d'Huguet

Josep de Palau i d'Huguet (Barcelona, ca. 1844 - 1913) fou un advocat i escriptor català.

Veure Escolàstica і Josep de Palau i d'Huguet

Josep Martí (abat)

Josep Martí (Barcelona, 19 de setembre de 1732 - Bellpuig de les Avellanes, 3 d'agost de 1806) fou un frare premonstratenc que fou abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes en dues ocasions (1795 i 1804), tot i que és recordat per la seva contribució en l'estudi de la història que junt a Caresmar i Pasqual, companys coetanis d'aquesta abadia.

Veure Escolàstica і Josep Martí (abat)

Juan Huarte de San Juan

Juan Huarte de San Juan (1529, Sant Joan de Peu del Port - 1589, Linares), patró de la psicologia espanyola, escollit en 1983 pels degans de les facultats de psicologia, fou un metge espanyol pioner en la investigació de les diferències individuals, que va anomenar enginys.

Veure Escolàstica і Juan Huarte de San Juan

Juan Zaragüeta y Bengoechea

Juan Zaragüeta i Bengoechea (Orio, Guipúscoa, 26 de gener de 1883 -Sant Sebastià, 22 de desembre de 1974) va ser filòsof, psicòleg, sacerdot i pedagog espanyol.

Veure Escolàstica і Juan Zaragüeta y Bengoechea

La generació dels animals

De generatione animalium (en grec: peri zôôn genêseôs, Sobre l'origen dels animals) és una obra d'Aristòtil escrita el que tracta de la generació i desenvolupament embrionari dels animals inclosos els humans.

Veure Escolàstica і La generació dels animals

Lambertus de Monte

Lambertus de Monte (1430-1499) fou un filòsof medieval de l'escolàstica tomista.

Veure Escolàstica і Lambertus de Monte

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Escolàstica і Lògica

Lectura de viva veu

XII. La lectura de viva veu és el fet de llegir en veu alta, el contrari de la lectura silenciosa.

Veure Escolàstica і Lectura de viva veu

Libri Quattuor Sententiarum

Libri Quattuor Sententiarum és un tractat de teologia escrit per Pere Llombard en el.

Veure Escolàstica і Libri Quattuor Sententiarum

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Escolàstica і Literatura catalana

Literatura colonial en castellà

La literatura colonial en castellà és la literatura que produeixen les colònies espanyoles.

Veure Escolàstica і Literatura colonial en castellà

Literatura de la Restauració anglesa

Carles II d'Anglaterra La literatura de la Restauració és el nom amb el qual es coneix la literatura escrita en anglès durant el període conegut com la Restauració anglesa (1660-1689), corresponent als últims anys del regnat de la casa dels Estuard a Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.

Veure Escolàstica і Literatura de la Restauració anglesa

Literatura espanyola del Renaixement

Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.

Veure Escolàstica і Literatura espanyola del Renaixement

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Veure Escolàstica і Literatura hispanohebrea

Llibre de contemplació en Déu

El Llibre de contemplació o Llibre de contemplació en Déu (en) és una de les primeres produccions (1271-1274) i una obra enciclopèdica i mística escrita per Ramon Llull.

Veure Escolàstica і Llibre de contemplació en Déu

Llimbs

''Descens de Crist al Llimbs'' par Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nacional de Siena. ''Jesus al Llimbs'' per Andrea Mantegna. Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs són l'indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats.

Veure Escolàstica і Llimbs

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Veure Escolàstica і Llista cronològica de filòsofs occidentals

Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Veure Escolàstica і Lluita de classes

Lope de Barrientos

Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.

Veure Escolàstica і Lope de Barrientos

Luis de Molina

fou un jesuïta, teòleg i jurista castellà.

Veure Escolàstica і Luis de Molina

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p.

Veure Escolàstica і Maimònides

Manuel Cirera

fou sacerdot, professor i rector.

Veure Escolàstica і Manuel Cirera

Marchetto de Pàdua

Marchetto de Pàdua (Marchettus de Padua o Marchetto de Padova) (1274?; floruit 1305 - 1319), era un teòric de la música i compositor italià de finals de l'edat mitjana.

Veure Escolàstica і Marchetto de Pàdua

Marsili d'Inghen

Marsili d'Inghen (c.1340–1396) fou un filòsof escolàstic holandès cèlebre pels seus escrits sobre lògica.

Veure Escolàstica і Marsili d'Inghen

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Veure Escolàstica і Matèria

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Veure Escolàstica і Mercantilisme

Mercat de canvi d'Avinyó

Plànol de l'antiga ciutat d'Avinyó (1914); La Borsa es troba la''Rue de la République'' des del centre de la ciutat cap a el sud-oest El Mercat de canvi d'Avinyó va ser un dels primers mercats de divises de la història, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Avinyó.

Veure Escolàstica і Mercat de canvi d'Avinyó

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Veure Escolàstica і Monarquia Absoluta Borbònica

Murray Rothbard

Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.

Veure Escolàstica і Murray Rothbard

Neoescolàstica

''El triomf de Sant Tomàs d'Aquino'', pintura de Benozzo Gozzoli, conservada al Museu del Louvre La neoescolàstica és un corrent filosòfic iniciat el que suposà el renaixement i desenvolupament de la filosofia escolàstica de l'edat mitjana en les condicions de la modernitat.

Veure Escolàstica і Neoescolàstica

Neoplatonisme

El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles  i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.

Veure Escolàstica і Neoplatonisme

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Veure Escolàstica і Nom

Nostra Senyora de Montserrat de Rio de Janeiro

Nostra Senyora de Montserrat (en), també coneguda com a Mosteiro de São Bento (monestir de sant Benet en català), és una abadia benedictina localitzada al Morro de São Bento (Turó de Sant Benet) al centre de la ciutat de Rio de Janeiro, al Brasil.

Veure Escolàstica і Nostra Senyora de Montserrat de Rio de Janeiro

Novatores

Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.

Veure Escolàstica і Novatores

Nur-ad-Din al-Bitrují

Abu-Ishaq Nur-ad-Din al-Bitrují al-Ixbilí, més conegut simplement com Nur-ad-Din al-Bitrují o, a Occident, pel nom llatinitzat Alpetragius, catalanitzat Alpetruixí (c. 1185-1192 - c. 1204), fou un astrònom i un cadi andalusí.

Veure Escolàstica і Nur-ad-Din al-Bitrují

Octavi Fullat i Genís

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català.

Veure Escolàstica і Octavi Fullat i Genís

Odium theologicum

Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.

Veure Escolàstica і Odium theologicum

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Escolàstica і Orde del Cister

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Veure Escolàstica і Pangea

Paracels

Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.

Veure Escolàstica і Paracels

Paradís (La Divina Comèdia)

El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.

Veure Escolàstica і Paradís (La Divina Comèdia)

Peire de Corbiac

Peire de Corbiac (o de Corbian) va ser clergue i trobador gascó de la primer meitat del.

Veure Escolàstica і Peire de Corbiac

Pensament islàmic

El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.

Veure Escolàstica і Pensament islàmic

Pere Abelard

Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.

Veure Escolàstica і Pere Abelard

Pere Llombard

Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.

Veure Escolàstica і Pere Llombard

Pereant qui ante nos nostra dixerunt

Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada.

Veure Escolàstica і Pereant qui ante nos nostra dixerunt

Petrus Comestor

Petrus Comestor (o Pere el Menjador) (Troyes,... – París, 1180) fou un teòleg medieval francès.

Veure Escolàstica і Petrus Comestor

Pierre Klossowski

Pierre Klossowski (París, 9 d'agost de 1905 - 12 d'agost de 2001) va ser un novel·lista, assagista, filòsof, traductor, escriptor i pintor francès.

Veure Escolàstica і Pierre Klossowski

Pintura francogòtica

La pintura francogòtica, més coneguda com a gòtic lineal, és l'estil pictòric originat a França durant els segles  i, que s'expandirà a la resta d'Europa.

Veure Escolàstica і Pintura francogòtica

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Veure Escolàstica і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Platonisme

El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.

Veure Escolàstica і Platonisme

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Veure Escolàstica і Poder executiu

Portada/efemèride desembre 24

24.

Veure Escolàstica і Portada/efemèride desembre 24

Predicable

S'entén per predicable o categorama les diferents maneres de relació que es donen entre el subjecte i el predicat d'una proposició lògica.

Veure Escolàstica і Predicable

Querella de les dones

Christine de Pisan i el seu fill. S. XV La querella de les dones va ser una pràctica política que va néixer a Europa en les darreres dècades del segle XIV i que perdurà fins a la Revolució francesa.

Veure Escolàstica і Querella de les dones

Quidditat

Sant Tomàs d'Aquino, que forjà el terme ''quidditas'' per definir l'essència, apareix entre els filòsofs grecs Plató i Aristòtil amb el filòsof Averrois al terra en una pintura de l'artista italià Benozzo Gozzoli.

Veure Escolàstica і Quidditat

Quod erat demonstrandum

Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".

Veure Escolàstica і Quod erat demonstrandum

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Veure Escolàstica і Racionalisme (filosofia)

Ramón Campos Pérez

Ramón Campos Pérez (Borriana, entre 1755 i 1760 - 1808) fou un escriptor i filòsof valencià.

Veure Escolàstica і Ramón Campos Pérez

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Veure Escolàstica і Ramon de Penyafort

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Escolàstica і Ramon Llull

Raoul de Longchamp

Raoul de Longchamp, anomenat també l'Ardent (Radulfus Ardens) (h. 1155 - 1215) va ser un teòleg i filòsof escolàstic francès.

Veure Escolàstica і Raoul de Longchamp

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Veure Escolàstica і Realitat

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Escolàstica і Reforma Protestant

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Veure Escolàstica і Reformisme borbònic

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Escolàstica і Renaixement

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Veure Escolàstica і Renaixement del segle XII

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Veure Escolàstica і René Descartes

Retaule de Sant Miquel (Mates)

El Retaule de sant Miquel Arcàngel és una pintura al tremp sobre taula obra de Joan Mates datada cap al 1410-1420.

Veure Escolàstica і Retaule de Sant Miquel (Mates)

Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna

El Retaule de Sant Miquel d'Elna, és una pintura al tremp sobre taula d'estil gòtic català, obra del Mestre d'Elna datada a finals del segle XIV.

Veure Escolàstica і Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna

Revolució de Copèrnic

La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.

Veure Escolàstica і Revolució de Copèrnic

Ricard de Mediavilla

''Commentarium...''', 1250-1275 ca., Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Ricard de Mediavilla (vers 1249 – 1306); també conegut com a Richard of Middleton, Richard of Middletown o, en llatí medieval, Richardus de Mediavilla, fou un franciscà, teòleg i filòsof.

Veure Escolàstica і Ricard de Mediavilla

Richard Kilvington

Richard Kilvington (* ca. 1305 - † 1361) fou un filòsof escolàstic anglès, magister artium i doctor en teologia de la Universitat d'Oxford.

Veure Escolàstica і Richard Kilvington

Sagnia

La sagnia o flebotomia és un procediment medicoquirúrgic pel qual es fa una extracció de sang d'una vena.

Veure Escolàstica і Sagnia

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Veure Escolàstica і Segle XII

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Veure Escolàstica і Segle XIII

Sentit comú

El sentit comú és "la consciència del sentir", segons el Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora.

Veure Escolàstica і Sentit comú

Servitud (dret romà)

Un camp com aquest, representa un possible tipus de predi. En dret romà, la servitud predial (del llatí iura praedorium o servitutes praediorum), o simplement servitud (servitutes), és un dret real que els propietaris de finques veïnes poden establir voluntàriament, perquè una finca o predi anomenada servent presti a una altra, anomenada dominant, l'avantatge permanent d'un ús limitat.

Veure Escolàstica і Servitud (dret romà)

Set cels

Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.

Veure Escolàstica і Set cels

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Escolàstica і Sexualitat a l'antiga Roma

Simplicitat divina

En teologia, la doctrina de la simplicitat divina diu que Déu és simple (sense parts).

Veure Escolàstica і Simplicitat divina

Studia humanitatis

Studia humanitatis ('estudis humanístics', literalment 'estudis de la humanitat') o studia humaniora ha estat el terme llatí per designar la totalitat del programa educatiu humanístic des del Renaixement.

Veure Escolàstica і Studia humanitatis

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Veure Escolàstica і Studium generale

Summa contra Gentiles

Summa contra Gentiles és una obra escrita per Tomàs d'Aquino en llatí, que defensa la fe cristiana i és considerada un dels escrits de l'apologètica medieval.

Veure Escolàstica і Summa contra Gentiles

Teologia cristiana

La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Veure Escolàstica і Teologia cristiana

Thomas Bradwardine

''Geometria speculativa'', 1495 Thomas Bradwardine (v. 1290 – 26 d'agost de 1349) fou un escolàstic, matemàtic, filòsof i teòleg anglès, que va arribar a arquebisbe de Canterbury i que va contribuir notablement a l'evolució dels conceptes científics.

Veure Escolàstica і Thomas Bradwardine

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Veure Escolàstica і Thomas Hobbes

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Veure Escolàstica і Thomas More

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Escolàstica і Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Irlanda

Tomàs d'Irlanda (S. XIII - abans de 1338), conegut també com a Thomas Hibernicus (no confondre amb el frare franciscà Tomàs d'Hibèrnia, que morí pels volts de 1270), fou un escriptor medieval escolàstic irlandès.

Veure Escolàstica і Tomàs d'Irlanda

Tomás de Mercado

''De' negotii et contratti de mercanti'', 1591. Tomás de Mercado (Sevilla ? - San Juan de Ulúa (Mèxic) 1575) va ser un economista, pensador i religiós andalús.

Veure Escolàstica і Tomás de Mercado

Tractat (literatura)

Imatge de la portada del Tractat d'Isaac Newton ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica''. Un tractat és un gènere literari pertanyent a la didàctica, que consisteix en una exposició integral, objectiva i ordenada de coneixements sobre una qüestió o tema concret; per a això adopta una estructura en progressives subdivisions denominades apartats.

Veure Escolàstica і Tractat (literatura)

Tractat d'usura

El Tractat d'Usura és una obra escrita per Francesc Eiximenis en llengua catalana al voltant de 1374 possiblement a Catalunya.

Veure Escolàstica і Tractat d'usura

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Veure Escolàstica і Traducció lingüística

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Veure Escolàstica і Traduccions llatines del segle XII

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Veure Escolàstica і Transmissió dels textos clàssics grecs

Ulric d'Estrasburg

Ulric Engelberti, més conegut com a Ulric d'Estrasburg (1225-1277), fou un teòleg i filòsof escolàstic dominic alemany.

Veure Escolàstica і Ulric d'Estrasburg

Universitat de La Laguna

La Universitat de La Laguna (castellà: Universidad de La Laguna, ULL) és una universitat pública situada a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna, a Tenerife (Illes Canàries).

Veure Escolàstica і Universitat de La Laguna

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Veure Escolàstica і Universitat medieval

Vida de Jesucrist

Inici del manuscrit de la ''Vida de Jesucrist'' de Francesc Eiximenis de la Biblioteca Universitària de València (Ms. 209. F. 1r). La Vida de Jesucrist és un llibre escrit possiblement entre 1399 i 1406, tot i que l'eminent estudiós Albert Hauf el data en 23 de juny de 1403, per Francesc Eiximenis en català a València i dedicat a Pere d'Artés, mestre racional de la Corona d'Aragó, a qui Eiximenis ja havia dedicat el Llibre dels àngels.

Veure Escolàstica і Vida de Jesucrist

Voluntat (filosofia)

La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.

Veure Escolàstica і Voluntat (filosofia)

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Escolàstica і 24 de desembre

També conegut com Escolasticisme, Escolàstic, Escolàstics, Filosofia escolàstica.

, Doctrina de l'Església Catòlica, Dret a la propietat, Duocento, Durand de Sant Porçan, Eclecticisme, Economia, Economia Preclàssica, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, El Matí, El nom de la rosa, Elisabet del Palatinat, Enric de Gant, Ens, Escola de Chartres, Escola de Salamanca, Escola monàstica, Esferes celestes, Església Ortodoxa, Essència, Fàlsafa, Felip Bertran, Ferrer (dominic), Festa de la Immaculada Concepció, Filosofia alemanya, Filosofia cristiana, Filosofia francesa, Filosofia jueva, Filosofia medieval, Filosofia occidental, Filosofia perenne, Francesc Mulet, Fredegís de Tours, Frederic Guillem II de Prússia, Gabriel Biel, Gómez Pereira, Gilbert de Poitiers, Giovanni Giocondo, Giuseppe Gazola, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Cisma d'Orient, Gregori de Rímini, Gregori Maians i Siscar, Guillem d'Occam, Haecceitas, Heinz Heimsoeth, Hilemorfisme, Història, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'estètica, Història de la filosofia, Història de la geologia, Història de la IA, Història de la psiquiatria, Història de la sociologia, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Història del mètode científic, Història del papat, Història del pensament evolucionista, Història econòmica, Hrihori Skovorodà, Huldrych Zwingli, Hundertwasserhaus, Il·lustració a Espanya, Immanència, Incunable, Irlandesos, Isabel Ferrer Giner, Isagogè, Jean Buridan, Joan Baptista Berní i Català, Joan Damascè, Joan de Kęty, Joan Duns Escot, Joan Hennon, Joan Lluís Vives i March, Joan Vidal i Carlà, Johannes de Sacrobosco, John Jonston, John Locke, John Wycliffe, José Fernando de Abascal y Sousa, José López de Toro, Josep Aguilar i Fillol, Josep Clua i Granyena, Josep de Palau i d'Huguet, Josep Martí (abat), Juan Huarte de San Juan, Juan Zaragüeta y Bengoechea, La generació dels animals, Lambertus de Monte, Lògica, Lectura de viva veu, Libri Quattuor Sententiarum, Literatura catalana, Literatura colonial en castellà, Literatura de la Restauració anglesa, Literatura espanyola del Renaixement, Literatura hispanohebrea, Llibre de contemplació en Déu, Llimbs, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Lluita de classes, Lope de Barrientos, Luis de Molina, Maimònides, Manuel Cirera, Marchetto de Pàdua, Marsili d'Inghen, Matèria, Mercantilisme, Mercat de canvi d'Avinyó, Monarquia Absoluta Borbònica, Murray Rothbard, Neoescolàstica, Neoplatonisme, Nom, Nostra Senyora de Montserrat de Rio de Janeiro, Novatores, Nur-ad-Din al-Bitrují, Octavi Fullat i Genís, Odium theologicum, Orde del Cister, Pangea, Paracels, Paradís (La Divina Comèdia), Peire de Corbiac, Pensament islàmic, Pere Abelard, Pere Llombard, Pereant qui ante nos nostra dixerunt, Petrus Comestor, Pierre Klossowski, Pintura francogòtica, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Platonisme, Poder executiu, Portada/efemèride desembre 24, Predicable, Querella de les dones, Quidditat, Quod erat demonstrandum, Racionalisme (filosofia), Ramón Campos Pérez, Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Raoul de Longchamp, Realitat, Reforma Protestant, Reformisme borbònic, Renaixement, Renaixement del segle XII, René Descartes, Retaule de Sant Miquel (Mates), Retaule de Sant Miquel de la catedral d'Elna, Revolució de Copèrnic, Ricard de Mediavilla, Richard Kilvington, Sagnia, Segle XII, Segle XIII, Sentit comú, Servitud (dret romà), Set cels, Sexualitat a l'antiga Roma, Simplicitat divina, Studia humanitatis, Studium generale, Summa contra Gentiles, Teologia cristiana, Thomas Bradwardine, Thomas Hobbes, Thomas More, Tomàs d'Aquino, Tomàs d'Irlanda, Tomás de Mercado, Tractat (literatura), Tractat d'usura, Traducció lingüística, Traduccions llatines del segle XII, Transmissió dels textos clàssics grecs, Ulric d'Estrasburg, Universitat de La Laguna, Universitat medieval, Vida de Jesucrist, Voluntat (filosofia), 24 de desembre.