Accés més ràpid que el navegador!
167 les relacions: Abat Oliba, Adelaida de Melguèlh, Aeci (bisbe de Barcelona), Aida Oset, Almodis, Amalvígia, Amat Elderic d'Orís, Arquitectura romànica, Arsenda d'Àger, Ava de Cerdanya, Bandera de Catalunya, Baronia de Calders, Berenguer Ramon I, Bernat I de Foix, Bernat Tallaferro, Bisbat de Girona, Borrell II, Calaf, Casal de Barcelona, Castell d'Aro, Castell d'Ullastret, Castell de Begur, Castell de Benedormiens, Castell de Burriac, Castell de Calaf, Castell de Calders, Castell de Castellbell, Castell de Cervera, Castell de Clarà (Moià), Castell de Clasquerí, Castell de Granera, Castell de Llagostera, Castell de Lluçà, Castell de Montcada, Castell de Mura, Castell de Palau-sator, Castell de Pals, Castell de Ponts, Castell de Queralt, Castell de Querol (Alt Camp), Castell de Roqueta, Castell de Rubí, Castell de Rubió de Sòls, Castell de sa Reganyada, Castell de Sant Cebrià dels Alls, Castell de Sant Joan de Blanes, Castell de Súria, Castell de Solterra, Castell de Sort, Castell de Tagamanent, ..., Castell de Taradell, Castell de Vacarisses, Castell de Voltregà, Castellar del Vallès, Catedral de Girona, Celrà, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Comitent, Comtat de Barcelona, Convenientia, Daniel d'Arle, Deodicates i Deovotes, Diccionari Biogràfic de Dones, Domus del Pi, El Castellot (Ponts), En guàrdia!, Ermessenda, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda (prenom), Ermessenda de Bigorra, Escultura romànica, Església de Sant Esteve de Guialbes, Església de Santa Cristina d'Aro, Estefania de Foix, Estefania Ramon, Eudes I de Borgonya, Feudalisme a Catalunya, Gòtia, Gesta Comitum Barchinonensium, Gombau de Besora, Guillem de Lavansa, Guillem Morell (escultor), Guillem Ramon I de Montcada, Guinedilda de Cervera, Guisla de Lluçà, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història dels escacs a Catalunya, Història dels vaixells, Hug I d'Empúries, Hug I de Borgonya, L'Espelt, La Llacuna, Lacre, Llegenda de la Malavella, Llista de comtes de Barcelona, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de personatges del Polònia, Lluís Maria Güell i Guix, Manresa, Matadepera, Mir Geribert, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Montjuïc (Barcelona), Nucli antic de Palau-sator, Origen de la Senyera Reial, Pals, Parlavà, Pere de Carcassona, Plaça Gran de Calaf, Polònia (programa), Polinyà, Pontils, Ponts, Portada/article agost 17, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon I de Carcassona, Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona), Roger de Tosny, Roger I de Carcassona, Sanç d'Olèrdola, Sança de Castella (1006-1027), Sant Cugat del Rec, Sant Daniel (sector), Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llagostera, Sant Feliu de Parlavà, Sant Joan de Foixà, Sant Llorenç de Bescanó, Sant Martí d'Arenys, Sant Martí de la Mota, Sant Martí de Riudellots de la Creu, Sant Miquel del Fai, Sant Pere de Llorà, Sant Pere de Montfullà, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Gualba, Sant Vicenç de Viladasens, Santa Cecília de Montcal, Santa Llogaia de Parets, Símbols nacionals de Catalunya, Segell (autenticació), Senescal de Barcelona, Senyera reial, Senyoria de Castellbell, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Sibil·la de Barcelona, Sunifred (vescomte de Girona), Umbert de Sesagudes, Víctor II, Vic, Vidreres, Vilamalla, 1 de març, 1023, 1026, 1041, 1058, 26 de maig, 972. Ampliar l'índex (117 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Abat Oliba · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Aeci (bisbe de Barcelona)
Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Aeci (bisbe de Barcelona) · Veure més »
Aida Oset
Aida Oset (Barcelona, 3 de setembre de 1983) és una actriu de televisió, cinema i teatre catalana.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Aida Oset · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Almodis · Veure més »
Amalvígia
Ermita de Bellvitge actualment. Amalvígia fou una propietària d'un rec a la Marina hospitalenca del segle X.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Amalvígia · Veure més »
Amat Elderic d'Orís
Amat Elderic d'Orís o Amat Eldric, conegut també com a Amat d'Orís (Orís, ? — ?, 1060) fou el primer senescal de Barcelona, del llinatge Orís, vicaris i castlans del castell d'Orís.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Amat Elderic d'Orís · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arquitectura romànica · Veure més »
Arsenda d'Àger
Castell d'Àger Arsenda d'Àger (v.1015-1068) va ser una dona de la petita noblesa del s. XI, filla i esposa de cavaller.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arsenda d'Àger · Veure més »
Ava de Cerdanya
Pont de Besalú a la vila d'on era comtessa, Ava Ava de Cerdanya (- 962) fou comtessa de Cerdanya i de Besalú pel seu matrimoni amb Miró II de Cerdanya i Besalú, amb qui tingué quatre fills, tots ells comtes, i quatre filles.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ava de Cerdanya · Veure més »
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bandera de Catalunya · Veure més »
Baronia de Calders
La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Baronia de Calders · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bernat I de Foix · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bernat Tallaferro · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bisbat de Girona · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Borrell II · Veure més »
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Calaf · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Aro
Castell d'Aro és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell d'Aro · Veure més »
Castell d'Ullastret
Castell d'Ullastret és un edifici del municipi d'Ullastret que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell d'Ullastret · Veure més »
Castell de Begur
Castell de Begur és un monument del municipi de Begur (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Begur · Veure més »
Castell de Benedormiens
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Benedormiens · Veure més »
Castell de Burriac
El Castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Burriac · Veure més »
Castell de Calaf
El Castell de Calaf és a la part alta de la població de Calaf, al cim d'un turó.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Calaf · Veure més »
Castell de Calders
El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Calders · Veure més »
Castell de Castellbell
El castell de Castellbell és una edificació originalment gòtica que està situada dalt d'un turó pròxim al nucli del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Castellbell · Veure més »
Castell de Cervera
El castell de Cervera és un edifici de Cervera (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Cervera · Veure més »
Castell de Clarà (Moià)
El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »
Castell de Clasquerí
El Castell de Clasquerí –o Castell de Castellar– és un castell del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Clasquerí · Veure més »
Castell de Granera
El castell de Granera és un edifici de Granera (Moianès).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Granera · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Llagostera · Veure més »
Castell de Lluçà
El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Lluçà · Veure més »
Castell de Montcada
El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Montcada · Veure més »
Castell de Mura
El castell de Mura és una obra del municipi de Mura (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Mura · Veure més »
Castell de Palau-sator
El castell de Palau-sator, situat a sobre d'un repetjó en ple centre de la població de Palau-sator, al Baix Empordà, és un antic castell preromànic construït als segles i. Fou transformat en època gòtica amb una torre mestra i amplificant i emmurallant la fortificació.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Palau-sator · Veure més »
Castell de Pals
El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Pals · Veure més »
Castell de Ponts
El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Ponts · Veure més »
Castell de Queralt
El castell de Queralt és un edifici de Bellprat (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Queralt · Veure més »
Castell de Querol (Alt Camp)
El castell de Querol ocupa un peny de roca a 565 m. d'altitud sota del qual s'estructura el poble.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Querol (Alt Camp) · Veure més »
Castell de Roqueta
El castell de Roqueta és un edifici de Sant Martí de Tous (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Roqueta · Veure més »
Castell de Rubí
El Castell de Rubí és un castell de Rubí (Vallès Occidental).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Rubí · Veure més »
Castell de Rubió de Sòls
El castell de Rubió de Sòls és un castell termenat situat a la part alta del serrat en terres de Rubió de Baix, entitat de població del municipi de Foradada (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Rubió de Sòls · Veure més »
Castell de sa Reganyada
El castell de sa Reganyada es trobaria al cim de la Serra de Bellmunt, on hi ha actualment el Santuari de Bellmunt.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de sa Reganyada · Veure més »
Castell de Sant Cebrià dels Alls
El Castell de Sant Cebrià dels Alls és un edifici situat al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà, a Catalunya.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Sant Cebrià dels Alls · Veure més »
Castell de Sant Joan de Blanes
El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Sant Joan de Blanes · Veure més »
Castell de Súria
El castell de Súria és un castell del municipi de Súria (Bages).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Súria · Veure més »
Castell de Solterra
El Castell de Solterra era un castell situat a la muntanya de Sant Miquel de Solterra, actualment al municipi de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, a Catalunya.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Solterra · Veure més »
Castell de Sort
El Castell de Sort, o Castell dels Comtes de Pallars, és un castell situat a la vila de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Sort · Veure més »
Castell de Tagamanent
El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Tagamanent · Veure més »
Castell de Taradell
El castell de Taradell, també conegut com a Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Taradell · Veure més »
Castell de Vacarisses
El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Vacarisses · Veure més »
Castell de Voltregà
El Castell de Voltregà és un castell del municipi de les Masies de Voltregà (Osona) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Voltregà · Veure més »
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castellar del Vallès · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Catedral de Girona · Veure més »
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Celrà · Veure més »
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »
Comitent
El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comitent · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Convenientia · Veure més »
Daniel d'Arle
Daniel d'Arle o de Girona (Armènia, - Arle, 888) fou un cristià, mort màrtir, venerat com a sant a Girona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Daniel d'Arle · Veure més »
Deodicates i Deovotes
Deodicata o Deovota són termes associats a alguns noms de dones dels documents de dret de la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Deodicates i Deovotes · Veure més »
Diccionari Biogràfic de Dones
El Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), és un projecte per crear un diccionari sobre dones de la zona de parla catalana.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Diccionari Biogràfic de Dones · Veure més »
Domus del Pi
La Domus o Casal del Pi és un antic edifici al municipi de Vilanova de Sau.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Domus del Pi · Veure més »
El Castellot (Ponts)
El Castellot de Sant Joan o castell de Torreblanca (o de la costa de Sant Joan), és una fortificació del municipi de Ponts (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і El Castellot (Ponts) · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і En guàrdia! · Veure més »
Ermessenda
* Ermessenda (prenom), prenom femení català.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermessenda · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda (prenom)
Ermessenda és un prenom femení català.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermessenda (prenom) · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Escultura romànica
Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Escultura romànica · Veure més »
Església de Sant Esteve de Guialbes
L'església parroquial de Sant Esteve de Guialbes està situat al poble del mateix nom del municipi de Vilademuls, damunt d'un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Església de Sant Esteve de Guialbes · Veure més »
Església de Santa Cristina d'Aro
Lesglésia de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Església de Santa Cristina d'Aro · Veure més »
Estefania de Foix
Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Estefania de Foix · Veure més »
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Estefania Ramon · Veure més »
Eudes I de Borgonya
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Eudes I de Borgonya · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gòtia · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gombau de Besora · Veure més »
Guillem de Lavansa
Guillem de Lavansa (? - c. 1040).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem de Lavansa · Veure més »
Guillem Morell (escultor)
Guillem Morell o Guillem Morei (en llatí: Guillelmus Morey) (Mallorca, - Girona, d.1396).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem Morell (escultor) · Veure més »
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »
Guinedilda de Cervera
Guinedilda de Cervera fou la primera pobladora de la ciutat de Cervera.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guinedilda de Cervera · Veure més »
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guisla de Lluçà · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història dels escacs a Catalunya
La història dels escacs a Catalunya cobreix el desenvolupament dels escacs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat en territoris catalans, així com els seus jugadors i associacions més cèlebres.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Història dels escacs a Catalunya · Veure més »
Història dels vaixells
Rai modern de bambú. Comparable als rais prehistòrics. canoa monòxila amb foc i rascant amb petxines. Gravat de 1550. La bricbarca noruega ''Superb'' escurçant veles. És impossible estudiar la història dels humans sense considerar les diferents maneres que han emprat per a desplaçar-se sobre l'aigua.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Història dels vaixells · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hug I d'Empúries · Veure més »
Hug I de Borgonya
Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hug I de Borgonya · Veure més »
L'Espelt
L'Espelt és un nucli de població que pertany al municipi d'Òdena, a la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і L'Espelt · Veure més »
La Llacuna
La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і La Llacuna · Veure més »
Lacre
Lacre. Quadre de Jean Siméon Chardin amb una dona lacrant una carta (1732) El lacre és una pasta de composició variable, tradicionalment fins al segle XX sovint es feia partir de colofònia, goma laca i trementina, a més de vermelló o un altre colorant mineral.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Lacre · Veure més »
Llegenda de la Malavella
Castell de la Malavella La llegenda de la Malavella és una versió popular que es troba en l'origen de l'apel·latiu del poble Caldes de Malavella.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llegenda de la Malavella · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista de personatges del Polònia
La sèrie de televisió Polònia ha fet imitacions de molts personatges durant la seva història, que va començar en 2006.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de personatges del Polònia · Veure més »
Lluís Maria Güell i Guix
Lluís Maria Güell i Guix és un director de televisió i cinema català.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Lluís Maria Güell i Guix · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Manresa · Veure més »
Matadepera
Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Matadepera · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mir Geribert · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Sant Daniel de Girona
El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Nucli antic de Palau-sator
El Nucli antic de Palau-sator és la part intramurs del municipi de Palau-sator (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Nucli antic de Palau-sator · Veure més »
Origen de la Senyera Reial
escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Origen de la Senyera Reial · Veure més »
Pals
Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pals · Veure més »
Parlavà
Parlavà és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Parlavà · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pere de Carcassona · Veure més »
Plaça Gran de Calaf
La Plaça Gran de Calaf és una plaça de Calaf (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Plaça Gran de Calaf · Veure més »
Polònia (programa)
Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Polònia (programa) · Veure més »
Polinyà
Polinyà (també conegut com a Polinyà del Vallès) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Polinyà · Veure més »
Pontils
Pontils és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, que abans del 1995 rebia el nom de Santa Perpètua de Gaià, per un altre dels seus nuclis.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pontils · Veure més »
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ponts · Veure més »
Portada/article agost 17
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Portada/article agost 17 · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Veure més »
Ramon I de Carcassona
Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon I de Carcassona · Veure més »
Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona)
Riquilda de Barcelona fou vescomtessa de Barcelona per matrimoni durant la vida del seu marit Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona) · Veure més »
Roger de Tosny
Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Roger de Tosny · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Roger I de Carcassona · Veure més »
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sanç d'Olèrdola · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sant Cugat del Rec
Sant Cugat del Rec o del Forn fou una església parroquial a la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona (on actualment hi ha la plaça de Sant Cugat).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Cugat del Rec · Veure més »
Sant Daniel (sector)
Sant Daniel és un sector del municipi de Girona a la vall del mateix nom, a l'est del Barri Vell de la ciutat i al peudemont de les Gavarres.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Daniel (sector) · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sant Feliu de Llagostera
Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Feliu de Llagostera · Veure més »
Sant Feliu de Parlavà
L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà (Baix Empordà).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Feliu de Parlavà · Veure més »
Sant Joan de Foixà
Lesglésia de Sant Joan és un edifici religiós del municipi de Foixà (Baix Empordà).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Joan de Foixà · Veure més »
Sant Llorenç de Bescanó
Sant Llorenç és una església al nucli de Bescanó (el Gironès) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Llorenç de Bescanó · Veure més »
Sant Martí d'Arenys
Sant Martí d'Arenys és una església d'Arenys de Munt protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Martí d'Arenys · Veure més »
Sant Martí de la Mota
L'església parroquial de Sant Martí de la Mota es troba al veïnat de la Mota, el més apartat del municipi de Palol de Revardit; un nucli rural de masies més o menys disseminades al voltant de l'església dedicada a Sant Martí.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Martí de la Mota · Veure més »
Sant Martí de Riudellots de la Creu
Sant Martí de Riudellots de la Creu és la vella església parroquial del poble de Riudellots de la Creu, de cases disseminades, agregat al municipi de Palol de Revardit.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Martí de Riudellots de la Creu · Veure més »
Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel del Fai · Veure més »
Sant Pere de Llorà
esquerra L'església parroquial de Sant Pere de Llorà és situada en el petit veïnat de Llorà, format per unes poques masies que l'envolten, que pertany al municipi de Sant Martí de Llémena.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Pere de Llorà · Veure més »
Sant Pere de Montfullà
Sant Pere de Montfullà és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Pere de Montfullà · Veure més »
Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Pol de Mar · Veure més »
Sant Quirze de Besora
Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Quirze de Besora · Veure més »
Sant Vicenç de Gualba
Sant Vicenç, és una església romànica amb una nau amb absis, situada en el municipi de Gualba (Vallès Oriental), d'on és l'església parroquial.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Vicenç de Gualba · Veure més »
Sant Vicenç de Viladasens
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Vicenç de Viladasens · Veure més »
Santa Cecília de Montcal
Santa Cecília de Montcal és una església aïllada, d'origen romànic, situada sobre la carretera de Canet d'Adri a Cartellà i pertanyent al veïnat disseminat de Montcal a la província de Girona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Santa Cecília de Montcal · Veure més »
Santa Llogaia de Parets
Santa Llogaia de Parets o de Parets de Baix és una església de Vilademuls (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Santa Llogaia de Parets · Veure més »
Símbols nacionals de Catalunya
Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »
Segell (autenticació)
Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Segell (autenticació) · Veure més »
Senescal de Barcelona
El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Senescal de Barcelona · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Castellbell
La senyoria de Castellbell fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual de Castellbell.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Senyoria de Castellbell · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Sibil·la de Barcelona
Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sibil·la de Barcelona · Veure més »
Sunifred (vescomte de Girona)
Sunifred I (? - 1008) fou vescomte de Girona (982-1008), càrrec que heretà del seu pare.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sunifred (vescomte de Girona) · Veure més »
Umbert de Sesagudes
Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Umbert de Sesagudes · Veure més »
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Víctor II · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vic · Veure més »
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vidreres · Veure més »
Vilamalla
Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vilamalla · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1 de març · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1023 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1026 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1041 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1058 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 26 de maig · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 972 · Veure més »
