Taula de continguts
123 les relacions: Agripa Furi Medul·lí, Alba Fucens, Algidus, Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC), Aternia Tarpeia, August, Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 464 aC), Aulus Postumi Tubert, Aulus Terenci Varró Murena, Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 469 aC), Ècetra, Batalla de Corbione, Batalla del Cremera, Batalla del Mont Algidus, Bola, Carsèols, Carventum, Cesó Duïli Llong, Cesó Fabi Vibulà, Cleli (comandant), Cleli Grac, Colònia romana, Colonialisme, Corbió, Cronologia de l'antiga Roma, Daunis, Espuri Furi Fus, Espuri Furi Medul·lí Fus, Espuri Icili, Espuri Postumi Albí Regil·lensis, Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC), Espuri Tarpeu Montà Capitolí, Fecial, Gai Emili Mamercí, Gai Horaci Pulvil, Gai Juni Bubulc Brut, Gai Nauci Rútil (cònsol 475 aC), Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC), Gai Veturi Gemin Cicurí, Gens Fàbia, Gens Horàcia, Gens Lucrècia, Gens Virgínia, Gens Vitèl·lia, Gneu Planci, Guerres romano-etrusques, Guerres samnites, Hèrnics, Història de les campanyes militars romanes, Història de Roma, ... Ampliar l'índex (73 més) »
Agripa Furi Medul·lí
Agrippa Furi Medul·lí (en llatí Agrippa Furius Medullinus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Agripa Furi Medul·lí
Alba Fucens
Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.
Veure Eqües і Alba Fucens
Algidus
LAlgidus (en llatí: mons Algidus) és l'antiga denominació d'una part del massís Albà que es troba entre els municipis de Velletri i Túsculum, que actualment pren el nom de Mont Artemisio.
Veure Eqües і Algidus
Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)
Api Claudi Sabí (Appius Claudius App.) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)
Aternia Tarpeia
Aternia Tarpeia o Ateria Tarpeia, també esmentada com a lex Tarpeia, fou una llei de l'antiga Roma datada el 455 aC (300 de la fR) que fou aprovada en els comicis centuriats durant el consolat d'Espuri Tarpeu Montà Capitolí i Aule Ateri (o Aterni) Fontinal que autoritzava els diversos magistrats romans a castigar amb multa la desobediència a les seves ordres (abans només ho podien fer els cònsols).
Veure Eqües і Aternia Tarpeia
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Eqües і August
Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 464 aC)
Aulus Postumi Albus Regil·lensis (Aulus Postumius A. f. P. n. Albus Regillensis) va ser cònsol de Roma.
Veure Eqües і Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 464 aC)
Aulus Postumi Tubert
Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius Tubertus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Aulus Postumi Tubert
Aulus Terenci Varró Murena
Aulus Terenci Varró Murena (Aulus Terentius Varro Murena) va ser un militar i polític romà del.
Veure Eqües і Aulus Terenci Varró Murena
Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 469 aC)
Aulus Virgini Tricost Celiomontà (Aulus Virginius A. f. A. n. Tricostus Cæliomontanus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Aulus Virgini Tricost Celiomontà (cònsol 469 aC)
Ècetra
Ècetra (Ecetra Ἐχέτρα) va ser una ciutat dels volscs que s'anomena moltes vegades en les guerres entre aquell poble i els romans, però més tard desapareix de la història.
Veure Eqües і Ècetra
Batalla de Corbione
La batalla de Corbione va ser un conflicte militar ocorregut al 446 aC.
Veure Eqües і Batalla de Corbione
Batalla del Cremera
La batalla de Cremera va ser un conflicte militar succeït entre la República Romana i la ciutat etrusca de Veïs, en 477 aC.
Veure Eqües і Batalla del Cremera
Batalla del Mont Algidus
La Batalla de Mont Algidus es va lliurar al 458 aC (o 457 aC) entre la República Romana i els eques prop del Mont Algidus, al Laci.
Veure Eqües і Batalla del Mont Algidus
Bola
Bola o Bolae va ser una ciutat del Latium mencionada pels autors a la història primerenca de Roma.
Veure Eqües і Bola
Carsèols
Carsèols (en Carseoli) va ser una ciutat dels eqües situada a la via Valèria, entre Vària i Alba Fucens, a uns 70 km de Roma.
Veure Eqües і Carsèols
Carventum
Carventum (en Carventum en Καρούεντον) va ser una antiga ciutat del Latium, esmentada per Dionís d'Halicarnàs com una de les trenta ciutats que formaven part de la Lliga Llatina.
Veure Eqües і Carventum
Cesó Duïli Llong
Cesó Duïli Llong (en Kaeso Duilius Longus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Cesó Duïli Llong
Cesó Fabi Vibulà
Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Eqües і Cesó Fabi Vibulà
Cleli (comandant)
Cleli (Cloelius) va ser un comandant d'un exèrcit d'eques i volscs que va assetjar Ardea l'any 443 aC cridat pels plebeus de la ciutat que s'havien revoltat i havien expulsat als aristòcrates.
Veure Eqües і Cleli (comandant)
Cleli Grac
Cleli Grac (Cloelius Gracchus) va ser el dirigent dels eques l'any 458 aC.
Veure Eqües і Cleli Grac
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Eqües і Colònia romana
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Eqües і Colonialisme
Corbió
Corbió (en Corbio en Κορβιών) va ser una antiga ciutat del Latium, al nord-est de les muntanyes Albanes.
Veure Eqües і Corbió
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Veure Eqües і Cronologia de l'antiga Roma
Daunis
Gerra de ceràmica dàunia (550-400 aC). Els Daunis —Daunii, Δαύνιοι Dáunioi)— foren un poble considerat d'origen pelàsgic, que vivia a la costa Adriàtica al nord de la moderna Pulla. Eren veïns dels apulis (a l'oest) i dels peuquetis (al sud).
Veure Eqües і Daunis
Espuri Furi Fus
Espuri Furi Fus (en llatí Spurius Furius Fusus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Eqües і Espuri Furi Fus
Espuri Furi Medul·lí Fus
Espuri Furi Medul·lí Fus (en llatí Spurius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Espuri Furi Medul·lí Fus
Espuri Icili
Espuri Icili (en llatí Spurius Icilius) va ser un polític romà, representant dels plebeus durant l'anomenada secessió del Mons Sacer, per tractar amb el senat l'any 494 aC.
Veure Eqües і Espuri Icili
Espuri Postumi Albí Regil·lensis
Espuri Postumi Albí Regil·lensis (Spurius Postumius Albinus Regillensis) va ser tribú amb potestat consolar l'any.
Veure Eqües і Espuri Postumi Albí Regil·lensis
Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC)
Espuri Postumi Albus Regil·lensis (Spurius Postumius A. f. P. n. Albus Regillensis) era fill, segons els Fasti, d'Aulus Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 496 aC), encara que s'ha de dir que en temps tan reculats no es pot afermar aquesta filiació de manera segura.
Veure Eqües і Espuri Postumi Albus Regil·lensis (cònsol 466 aC)
Espuri Tarpeu Montà Capitolí
Espuri Tarpeu Montà Capitolí (Spurius Tarpeius Montanus Capitolinus) va ser un magistrat romà que va assolir el consolat l'any 454 aC.
Veure Eqües і Espuri Tarpeu Montà Capitolí
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Veure Eqües і Fecial
Gai Emili Mamercí
Gai Emili Mamercí (en llatí Caius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) va ser un militar romà.
Veure Eqües і Gai Emili Mamercí
Gai Horaci Pulvil
Gai Horaci Pulvil (Gaius Horatius M. f. M. n. Pulvillus) va ser un magistrat romà possiblement fill de Marc Horaci Pulvil (cònsol).
Veure Eqües і Gai Horaci Pulvil
Gai Juni Bubulc Brut
Gai Juni Bubulc Brut (en Gaius Iunius C. f. C. n. Bubulcus Brutus) va ser un magistrat romà, elegit Cònsol l'any, altre cop el i una tercera vegada el.
Veure Eqües і Gai Juni Bubulc Brut
Gai Nauci Rútil (cònsol 475 aC)
Gai Nauci Rútil (Gaius Nautius Sp.) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Eqües і Gai Nauci Rútil (cònsol 475 aC)
Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)
Gai Servili Estructe Ahala (Gaius Servilius Q. f. C. n. Structus Ahala) va ser cònsol de Roma l'any 427 aC.
Veure Eqües і Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)
Gai Veturi Gemin Cicurí
Gai Veturi Gemin Cicurí (en Gaius Veturius P. f. Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Gai Veturi Gemin Cicurí
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Eqües і Gens Fàbia
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Veure Eqües і Gens Horàcia
Gens Lucrècia
La gens Lucrècia (en gens Lucretia) va ser una gens romana originalment patrícia i més tard plebea.
Veure Eqües і Gens Lucrècia
Gens Virgínia
La gens Virgínia (en Verginia o Virginia) va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea.
Veure Eqües і Gens Virgínia
Gens Vitèl·lia
La gens Vitèl·lia o Vitel·li (en llatí Vitellia gens o Vitelli) va ser una gens romana d'orígens controvertits.
Veure Eqües і Gens Vitèl·lia
Gneu Planci
Gneu Planci (en llatí Cnaeus Plancius) va ser un cavaller romà nadiu d'Atina, prop d'Arpinium al Latium.
Veure Eqües і Gneu Planci
Guerres romano-etrusques
Les guerres romano-etrusques van ser un seguit de guerres lliurades entre l'antiga Roma –que inclou tant el Regne romà com la República Romana– i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma.
Veure Eqües і Guerres romano-etrusques
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Veure Eqües і Guerres samnites
Hèrnics
Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.
Veure Eqües і Hèrnics
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Eqües і Història de les campanyes militars romanes
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Veure Eqües і Història de Roma
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Veure Eqües і Itàlia romana
Itàlics
-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.
Veure Eqües і Itàlics
Labicum
Labicum (en Labicum o Lavicum en Λαβικός) va ser una ciutat del Latium al peu de les estivacions nord-orientals del Mont Albà, a uns 20 km de Roma.
Veure Eqües і Labicum
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Eqües і Laci (antic)
Lanuvium
Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.
Veure Eqües і Lanuvium
Lavici
Lavici fou una ciutat poblada pels lavicans.
Veure Eqües і Lavici
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Eqües і Legat (antiga Roma)
Llengües itàliques
Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.
Veure Eqües і Llengües itàliques
Llengües oscoumbres
Les llengües oscoumbres o sabèl·liques formen un subgrup de la família lingüística indoeuropea d'Itàlia continental que es va desenvolupar de la meitat del Ier mil·lenni a.
Veure Eqües і Llengües oscoumbres
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Veure Eqües і Lliga llatina
Luci Aquil·li Corvus
Luci Aquil·li Corvus (en Lucius Aquillius Corvus), va ser un polític i militar romà.
Veure Eqües і Luci Aquil·li Corvus
Luci Corneli Cos Maluginense
Luci Corneli Cos Maluginense (Lucius Cornelius Ser.) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Corneli Cos Maluginense
Luci Emili Mamerc
Luci Emili Mamerc (en Lucius Aemilius Mam.) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Luci Emili Mamerc
Luci Furi Medul·lí (cònsol)
Luci Furi Medul·lí (en Lucius Furius Medullinus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Furi Medul·lí (cònsol)
Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)
Luci Genuci Aventinensis (Lucius Genucius Aventinensis) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Genuci Aventinensis (cònsol 303 aC)
Luci Horaci Barbat
Luci Horaci Barbat (en Lucius Horatius Barbatus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Horaci Barbat
Luci Icili
Luci Icili (Lucius Icilius) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Icili
Luci Juli Jul (cònsol 430 aC)
Luci Juli Jul (en Lucius Iulius Vop.) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Juli Jul (cònsol 430 aC)
Luci Lucreci Flavus Triciptí
Luci Lucreci Flavus Triciptí (Lucius Lucretius Flavus Triciptinus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Lucreci Flavus Triciptí
Luci Mamili
Luci Mamili (en Lucius Mamilius) va ser un dictador o magistrat principal de Tusculum aproximadament l'any.
Veure Eqües і Luci Mamili
Luci Minuci Esquilí Augurí
Luci Minuci Esquilí Augurí (en llatí Lucius Minucius Esquilinus Augurinus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Eqües і Luci Minuci Esquilí Augurí
Luci Postumi Albí Regil·lensis
Luci Postumi Albí Regil·lensis (en Lucius Postumius Albinus Regillensis), va ser un polític romà.
Veure Eqües і Luci Postumi Albí Regil·lensis
Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)
XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quinti Cincinnat (en Lucius Quinctius L. f. L. n. Cincinnatus) va ser un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.
Veure Eqües і Luci Quinti Cincinnat (cònsol 460 aC)
Luci Sergi Esquilí
Luci Sergi Esquilí (en Lucius Sergius Esquilinus) va ser un polític romà que va formar part del segon decemvirat els anys 450 aC i 449 aC.
Veure Eqües і Luci Sergi Esquilí
Luci Valeri Potit (cònsol 393 i 392 aC)
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius L. F. P. N. Potitus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Valeri Potit (cònsol 393 i 392 aC)
Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Valeri Potit (cònsol 449 aC)
Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC)
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus Publicola) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Luci Valeri Potit (cònsol 483 i 470 aC)
Mani Valeri Volús Màxim
Mani Valeri Volús Màxim (Manius Valerius Volusus Maximus) va ser el primer membre de la gens Valèria que va portar el cognom Màxim.
Veure Eqües і Mani Valeri Volús Màxim
Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)
Marc Fabi Vibulà (en Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Marc Fabi Vibulà (cònsol 442 aC)
Marc Furi Camil
Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.
Veure Eqües і Marc Furi Camil
Marc Livi Dènter
Marc Livi Dènter (Marcus Livius Denter) era un magistrat romà que va ser cònsol l'any 302 aC juntament amb Marc Emili Paulus.
Veure Eqües і Marc Livi Dènter
Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)
Marc Manli Capitolí (en llatí Marcus Manlius T. F. A. N. Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure als segles V i IV aC.
Veure Eqües і Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)
Marc Titini (militar)
Marc Titini (en llatí Marcus Titinius) va ser un militar romà dels segles V i IV aC.
Veure Eqües і Marc Titini (militar)
Marc Valeri Volús
Un Marc Valeri Volús (Marcus Valerius Volusus) apareix com a cònsol l'any junt amb Publi Postumi Tubert.
Veure Eqües і Marc Valeri Volús
Marsos
Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.
Veure Eqües і Marsos
Numeri Fabi Vibulà
Numeri Fabi Vibulà (en llatí Numerius Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Numeri Fabi Vibulà
Ortona (antiga ciutat)
Ortona (en Ortona en Ὄρτων) va ser una antiga ciutat del Latium propera al territori dels eques.
Veure Eqües і Ortona (antiga ciutat)
Pareques
Pareques iwamotoi'' ''Pareques sp.'' ''Pareques umbrosus'' Pareques és un gènere de peixos de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Eqües і Pareques
Pareques lanfeari
Pareques lanfeari és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Eqües і Pareques lanfeari
Pescorocchiano
Pescorocchiano és un comune (municipi) de la Província de Rieti, a la regió italiana del Laci, situat a uns 60 km al nord-est de Roma i a uns 30 km al sud-est de Rieti.
Veure Eqües і Pescorocchiano
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Eqües і Picentins
Pobles antics d'Itàlia
Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.
Veure Eqües і Pobles antics d'Itàlia
Praeneste
Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.
Veure Eqües і Praeneste
Prehistòria a Itàlia
Fòssils de l'humà de Grimaldi, fotografia de 1916 ur La prehistòria d'Itàlia o a Itàlia són denominacions del període de la història de l'actual Itàlia que precedeix a l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).
Veure Eqües і Prehistòria a Itàlia
Província senatorial
L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).
Veure Eqües і Província senatorial
Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)
Publi Corneli Cos (en Publius Cornelius A. F. M. N. Cossus) va ser un militar romà que va viure al.
Veure Eqües і Publi Corneli Cos (tribú 408 aC)
Publi Furi Medul·lí Fus
Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Publi Furi Medul·lí Fus
Publi Postumi Albí Regil·lensis
Publi Postumi Albí Regil·lensis (Publius Postumius A. f. A. n. Albinus Regillensis), esmentat per Titus Livi com a Marcus Postumius, pertanyia a la gens Postúmia, una família patrícia.
Veure Eqües і Publi Postumi Albí Regil·lensis
Publi Semproni Sop (cònsol 304 aC)
Publi Semproni Sop (en llatí Publius Sempronius Sophus) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Publi Semproni Sop (cònsol 304 aC)
Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Fabi Vibulà (en llatí Quintus Fabius M. F. K. N. Vibulanus) fill de Marc Fabi Vibulà I, va ser un magistrat romà, elegit tres vegades cònsol i també membre de la comissió de decemvirs que va elaborar les Lleis de les dotze taules.
Veure Eqües і Quint Fabi Vibulà (cònsol 467 aC)
Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC)
Quint Fabi Vibulà (en Quintus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Quint Fabi Vibulà (cònsol 485 aC)
Quint Servili Prisc Fidenat
Quint Servili Prisc Fidenat (Quintus Servilius P. f. Sp.) va ser un magistrat romà del.
Veure Eqües і Quint Servili Prisc Fidenat
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Eqües і Sabins
San Gregorio da Sassola
San Gregorio da Sassola és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 30 km a l'est de Roma.
Veure Eqües і San Gregorio da Sassola
Secessio plebis
Secessio plebis (Secessió o separació dels plebeus) era l'acció, per part dels plebeus romans, similar a una vaga general portada a l'extrem, en el context de les lluites de poder entre plebeus i patricis (conflicte de les ordres) durant el període de la República Romana.
Veure Eqües і Secessio plebis
Segona Guerra Samnita
La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre la república romana i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.
Veure Eqües і Segona Guerra Samnita
Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 461 aC)
Servi Sulpici Camerí Cornut (Servius Sulpicius Ser.) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Servi Sulpici Camerí Cornut (cònsol 461 aC)
Servilia judiciaria
La lex Servilia judiciaria va ser una antiga llei romana, que se suposa que va proposar el tribú de la plebs o pretor Gai Servili Glàucia l'any 106 aC, quan eren consols Quint Servili Cepió i Gai Atili Serrà.
Veure Eqües і Servilia judiciaria
Supplicatio
La supplicatio era una cerimònia solemne de la religió de l'antiga Roma que se celebrava per donar gràcies o suplicar als déus.
Veure Eqües і Supplicatio
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Veure Eqües і Tarquini Prisc
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Veure Eqües і Túsculum
Tit Antoni Merenda
Tit Antoni Merenda (Titus Antonius Merenda) va ser un dels decemvirs romans els anys 450 aC i 449 aC.
Veure Eqües і Tit Antoni Merenda
Tit Quinti Pennus Cincinnat
Tit Quinti Pennus Cincinnat (en Titus Quinctius L. f. L. n. Pennus Cincinnatus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Tit Quinti Pennus Cincinnat
Tit Romili Roc Vaticà
Tit Romili Roc Vaticà (en llatí Titus Romilius Rocus Vaticanus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Tit Romili Roc Vaticà
Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC)
Tit Veturi Gemin Cicurí (Titus Veturius Geminus Cicurinus) va ser un magistrat romà que pertanyia a la família patrícia dels Cicurí, una branca de la gens Vetúria.
Veure Eqües і Tit Veturi Gemin Cicurí (cònsol 494 aC)
Titus Quinti Capitolí Barbat
Titus Quinti Capitolí Barbat (en Titus Quinctius Capitolinus Barbatus) va ser un magistrat romà.
Veure Eqües і Titus Quinti Capitolí Barbat
Vària
Vària (Varia Οὐαρία) va ser una ciutat de Sabínia, a la vall de l'Anio, a la dreta del riu i a vuit quilòmetres de Tibur.
Veure Eqües і Vària
Vestins
Mapa de Sabínia, els vestins habitaven al nord d'aquest territori. Els vestins (en llatí) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus.
Veure Eqües і Vestins
Vitèl·lia
Vitèl·lia (en Vitellia en Βιτελλία) va ser una antiga ciutat del Latium, en territori dels eques.
Veure Eqües і Vitèl·lia
Volscs
Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.
Veure Eqües і Volscs
418 aC
El 418 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Eqües і 418 aC
446 aC
El 446 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Eqües і 446 aC
449 aC
El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Eqües і 449 aC
També conegut com Aeques, Ecus.