Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Equivalència lògica

Índex Equivalència lògica

En lògica i matemàtiques, enunciats p i q es diu que són lògicament equivalents si són demostrables entre si sota un conjunt d’axiomes, o tenen el mateix valor de veritat en tots els models.

Taula de continguts

  1. 13 les relacions: Forma normal conjuntiva, Forma normal de Skolem, Forma prenexa, Introducció a la teoria de grups, Lògica combinacional, Negació lògica, Paradoxa de Fermi, Propietat commutativa, Si i només si, Subgrup normal, Taula de símbols matemàtics, Teorema de Krull, Trilema.

Forma normal conjuntiva

En lògica booleana, una fórmula està en forma normal conjuntiva (FNC) si correspon a una conjunció de clàusules, on una clàusula és una disjunció de literals, on un literal i el seu complement no poden aparèixer en la mateixa clàusula.

Veure Equivalència lògica і Forma normal conjuntiva

Forma normal de Skolem

En lògica matemàtica, la reducció a la forma normal de Skolem (FNS) és un mètode per eliminar els quantificadors existencials dels enunciats de lògica, i sovint aquest és un primer pas en la demostració automàtica de teoremes.

Veure Equivalència lògica і Forma normal de Skolem

Forma prenexa

Una fórmula de la lògica de predicats té forma prenexa si està escrita com a cadena de quantificadors seguits per una part sense quantificar (anomenada matriu).

Veure Equivalència lògica і Forma prenexa

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Veure Equivalència lògica і Introducció a la teoria de grups

Lògica combinacional

En teoria d'autòmats, lògica combinacional (també anomenada lògica independent del temps)  o lògica combinatòria ) és un tipus de lògica digital que s’implementa mitjançant circuits booleans, on la sortida és només una funció pura de l'entrada actual.

Veure Equivalència lògica і Lògica combinacional

Negació lògica

En lògica i matemàtica, la negació, també anomenada complement lògic, és una operació sobre proposicions, valors de veritat, o en general, valors semàntics.

Veure Equivalència lògica і Negació lògica

Paradoxa de Fermi

programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.

Veure Equivalència lògica і Paradoxa de Fermi

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Veure Equivalència lògica і Propietat commutativa

Si i només si

Símbols lògicsper a representarsii.

Veure Equivalència lògica і Si i només si

Subgrup normal

En matemàtiques, més específicament en àlgebra abstracta, un subgrup normal és un tipus específic de subgrup.

Veure Equivalència lògica і Subgrup normal

Taula de símbols matemàtics

Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.

Veure Equivalència lògica і Taula de símbols matemàtics

Teorema de Krull

En teoria d'anells, una branca de l'àlgebra, el teorema de Krull és un teorema matemàtic que estableix l'existència d'ideals maximals.

Veure Equivalència lògica і Teorema de Krull

Trilema

Un trilema és l'elecció entre tres opcions que són (o semblen ser) contradictòries entre elles o que aparentment condueixen a diferents resultats.

Veure Equivalència lògica і Trilema

També conegut com Convertidor de codi.