Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abu-Kàmil Xujà, Aritmètica (llibre), Arrel quadrada, Arrel quadrada de 2, Aryabhata, Àlgebra, Bhaskara II, Brahmagupta, Calculadora, Ciència i tècnica de l'islam, Ciència medieval, Compendi de càlcul per reintegració i comparació, Constant de Gelfond-Schneider, Constants trigonomètriques exactes, Desigualtat de Laguerre-Samuelson, Discriminant, Eleanor Robson, Equació, Equació biquadrada, Equació de cinquè grau, Equació de Meissner, Equació de quart grau, Equació de setè grau, Equació de sisè grau, Equació de tercer grau, Equació de vuitè grau, Equació diferencial lineal, Equació diferencial ordinària, Equació irracional, Equació lineal, Equació polinòmica, Factorització dels polinomis, Fórmula de la tangent de l'angle meitat, Filtre digital biquad, Forma tancada, Fracció contínua, Funció quadràtica, Geometria, Henry Heaton, Història de les matemàtiques, Ibn Turk, Imperi paleobabilònic, Inequació, Introducció a la teoria de grups, J-invariant, James Joseph Sylvester, Matemàtiques a l'Índia, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques de Babilònia, Mètode de Descartes, ..., Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiconjunt, Nombre, Nombre enter, Nombre irracional, Optimització matemàtica, Papirs de Berlín, Plimpton 322, Polígon construïble, Polinomi, Polinomi quadràtic, Problema d'Apol·loni, Quadrat (àlgebra), René Descartes, Resolució d'equacions, Robot esfèric, Secció àuria, Successió recurrent lineal, Teorema d'Abel-Ruffini, Teorema de Descartes, Teorema del cosinus, Teoria d'equacions, Teoria de Galois, Teoria de nombres, Tercer grau (interrogatori), Tomàs Bret i Boada, Trisecció de l'angle. Ampliar l'índex (27 més) »
Abu-Kàmil Xujà
Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.
Nou!!: Equació de segon grau і Abu-Kàmil Xujà · Veure més »
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Nou!!: Equació de segon grau і Aritmètica (llibre) · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Equació de segon grau і Arrel quadrada · Veure més »
Arrel quadrada de 2
L'arrel quadrada de 2 (la línia dels nombres no està a escala) L'arrel quadrada de 2 (o constant pitagòrica) anotada com \sqrt 2 és definit com l'únic nombre algebraic positiu que, multiplicat per si mateix, dona el nombre 2, altrament dit, √2 × √2.
Nou!!: Equació de segon grau і Arrel quadrada de 2 · Veure més »
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Nou!!: Equació de segon grau і Aryabhata · Veure més »
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Nou!!: Equació de segon grau і Àlgebra · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Equació de segon grau і Bhaskara II · Veure més »
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Nou!!: Equació de segon grau і Brahmagupta · Veure més »
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Nou!!: Equació de segon grau і Calculadora · Veure més »
Ciència i tècnica de l'islam
s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).
Nou!!: Equació de segon grau і Ciència i tècnica de l'islam · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: Equació de segon grau і Ciència medieval · Veure més »
Compendi de càlcul per reintegració i comparació
El Compendi de càlcul per reintegració i comparació (de l'àrab: الكتاب المختصر في حساب الجبر والمقابلة, al-Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-ŷabr wa-l-muqābala) és un llibre històric de matemàtiques escrit en àrab entre 813 i 833 pel matemàtic i astrònom musulmà Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, pertanyent a la Casa de la Saviesa de Bagdad, capital del Califat Abbàssida en aquell temps.
Nou!!: Equació de segon grau і Compendi de càlcul per reintegració i comparació · Veure més »
Constant de Gelfond-Schneider
La constant de Gelfond-Schneider, també anomenada nombre de Hilbert és igual a: 2^.
Nou!!: Equació de segon grau і Constant de Gelfond-Schneider · Veure més »
Constants trigonomètriques exactes
Constants trigonomètriques exactes dels angles múltiples de 30 i de 45 graus representades en la circumferència goniomètrica Les expressions per a les constants trigonomètriques exactes de vegades són útils, principalment per a simplificar altres expressions, transformant-les de manera que en comptes d'intervenir funcions trigonomètriques intervinguin radicals que després es poden simplificar.
Nou!!: Equació de segon grau і Constants trigonomètriques exactes · Veure més »
Desigualtat de Laguerre-Samuelson
La desigualtat de Laguerre–Samuelson dona fites per a les arrels de polinomis que tenen totes les arrels reals.
Nou!!: Equació de segon grau і Desigualtat de Laguerre-Samuelson · Veure més »
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Nou!!: Equació de segon grau і Discriminant · Veure més »
Eleanor Robson
Eleanor Robson (Regne Unit, 1969) és una professora d'Història Antiga del Pròxim Orient al Departament d'Història de l'University College de Londres, membre de l'Institut britànic per l'Estudi de l'Iraq i un participa a l'All Souls College d'Oxford.
Nou!!: Equació de segon grau і Eleanor Robson · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació · Veure més »
Equació biquadrada
Equació quadràtica que s'obté al aplicar el canvi de variable t.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació biquadrada · Veure més »
Equació de cinquè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de cinquè grau · Veure més »
Equació de Meissner
L'equació de Meissner és una equació diferencial ordinària lineal que és un cas especial de l'equació de Hill amb la funció periòdica donada com a ona quadrada.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de Meissner · Veure més »
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de quart grau · Veure més »
Equació de setè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de setè grau és l'equació de la forma Una funció de setè grau és una funció de la forma on a ≠ 0.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de setè grau · Veure més »
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de sisè grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació de vuitè grau
punts crítics En matemàtiques, una equació de vuitè grau és l'equació de la forma Una funció de vuitè grau és una funció de la forma on \quad a \neq 0.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació de vuitè grau · Veure més »
Equació diferencial lineal
En matemàtiques, les equacions diferencials lineals són equacions diferencials que tenen solucions que poden sumar-se per obtenir altres solucions.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació diferencial lineal · Veure més »
Equació diferencial ordinària
En matemàtiques, una equació diferencial ordinària (o EDO) és una equació funcional que inclou una o més derivades d'una funció d'una sola variable.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació diferencial ordinària · Veure més »
Equació irracional
Una equació irracional, anomenada també equació amb radicals, és una equació que conté la incògnita (o una expressió algebraica racional de la incògnita) sota un o més signes radicals.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació irracional · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació lineal · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Equació de segon grau і Equació polinòmica · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Equació de segon grau і Factorització dels polinomis · Veure més »
Fórmula de la tangent de l'angle meitat
En diverses aplicacions de trigonometria, és útil de reescriure les funcions trigonomètriques (tals com el sinus i el cosinus) en termes de funcions racionals d'una nova variable t. Aquestes identitats, es coneixen de forma col·lectiva amb el nom de fórmules de la tangent de l'angle meitat degut a la definició de t. Aquestes identitats poden ser útils en càlcul infinitesimal per tal de transformar funcions racional del sinus i del cosinus en funcions de t per tal de trobar les seves primitives.
Nou!!: Equació de segon grau і Fórmula de la tangent de l'angle meitat · Veure més »
Filtre digital biquad
Dins el camp de processament de senyal, un filtre digital biquad és un filtre recursiu i linear de segon ordre, que conté dos pols i dos zeros.
Nou!!: Equació de segon grau і Filtre digital biquad · Veure més »
Forma tancada
Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.
Nou!!: Equació de segon grau і Forma tancada · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Equació de segon grau і Fracció contínua · Veure més »
Funció quadràtica
còncava amb el focus col·locat a l'eix OY Les funcions y.
Nou!!: Equació de segon grau і Funció quadràtica · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Equació de segon grau і Geometria · Veure més »
Henry Heaton
Henry Heaton (1846-1927) va ser un matemàtic aficionat estatunidenc.
Nou!!: Equació de segon grau і Henry Heaton · Veure més »
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Nou!!: Equació de segon grau і Història de les matemàtiques · Veure més »
Ibn Turk
Abu-l-Fadl Abd-al-Hamid ibn Wassi ibn Turk al-Khuttalí al-Jilí, més conegut com a Abd-al-Hamid ibn Turk o simplement com a Ibn Turk, va ser un matemàtic en llengua àrab d'origen turc del segle IX.
Nou!!: Equació de segon grau і Ibn Turk · Veure més »
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Nou!!: Equació de segon grau і Imperi paleobabilònic · Veure més »
Inequació
solucions candidates de la programació lineal estan definides per un conjunt d'inequacions. En matemàtiques, una inequació o desigualtat és una expressió que determina la mida relativa o l'ordre de dos termes —expressions algebraiques— i que es compleix només per certs valors de les variables.
Nou!!: Equació de segon grau і Inequació · Veure més »
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Nou!!: Equació de segon grau і Introducció a la teoria de grups · Veure més »
J-invariant
''j''-invariant de Klein al pla complex En matemàtiques, el j-invariant o funcio j de Felix Klein, considerada com a funció d'una variable complexa τ, és una funció modular de pes zero per a SL(2, Z) definida al semiplà superior dels nombres complexos.
Nou!!: Equació de segon grau і J-invariant · Veure més »
James Joseph Sylvester
James Joseph Sylvester (Londres, 3 de setembre de 1814 - Oxford, 15 de març de 1897) fou un matemàtic anglès.
Nou!!: Equació de segon grau і James Joseph Sylvester · Veure més »
Matemàtiques a l'Índia
Teorema de Brahmagupta Les matemàtiques a l'Índia van tenir una importància cabdal en la cultura occidental amb el llegat de les seves xifres, incloent el zero com a valor nul.
Nou!!: Equació de segon grau і Matemàtiques a l'Índia · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Equació de segon grau і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Matemàtiques de Babilònia
decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.
Nou!!: Equació de segon grau і Matemàtiques de Babilònia · Veure més »
Mètode de Descartes
El mètode de Descartes és un mètode introduït en 1637 pel matemàtic francès René Descartes en la seva obra La Géométrie, per a la resolució de l'equació de quart grau que, a diferència amb el mètode de Ferrari, tracta de factoritzar l'equació quàrtica reduïda en dos polinomis quadràtics per tal d'arribar a les solucions de l'equació original.
Nou!!: Equació de segon grau і Mètode de Descartes · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Equació de segon grau і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
Multiconjunt
En matemàtiques, un multiconjunt (també anomenat bossa o bag) es diferencia d'un conjunt en el fet que cada membre del mateix té associada una multiplicitat (un nombre natural), indicant quantes vegades l'element és membre del conjunt, Per exemple, en el multiconjunt, les multiplicitats dels membres a, b i c són 2, 3 i 1, respectivament.
Nou!!: Equació de segon grau і Multiconjunt · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Equació de segon grau і Nombre · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Equació de segon grau і Nombre enter · Veure més »
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Nou!!: Equació de segon grau і Nombre irracional · Veure més »
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Nou!!: Equació de segon grau і Optimització matemàtica · Veure més »
Papirs de Berlín
Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del a la necròpoli de Memfis, Saqqara.
Nou!!: Equació de segon grau і Papirs de Berlín · Veure més »
Plimpton 322
Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del.
Nou!!: Equació de segon grau і Plimpton 322 · Veure més »
Polígon construïble
Construcció d'un pentàgon regular En matemàtiques, un polígon construïble és un polígon regular que pot ser construït amb regle i compàs.
Nou!!: Equació de segon grau і Polígon construïble · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Equació de segon grau і Polinomi · Veure més »
Polinomi quadràtic
funció polinòmica quadràtica que passa a tenir dues variables '' x '' i '' i '' En matemàtiques els polinomis quadràtics (o simplement polinomis de segon grau) són aquells polinomis de grau dos.
Nou!!: Equació de segon grau і Polinomi quadràtic · Veure més »
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Nou!!: Equació de segon grau і Problema d'Apol·loni · Veure més »
Quadrat (àlgebra)
El quadrat és la segona potència d'un nombre, és a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.
Nou!!: Equació de segon grau і Quadrat (àlgebra) · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Equació de segon grau і René Descartes · Veure més »
Resolució d'equacions
1.
Nou!!: Equació de segon grau і Resolució d'equacions · Veure més »
Robot esfèric
p.
Nou!!: Equació de segon grau і Robot esfèric · Veure més »
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Nou!!: Equació de segon grau і Secció àuria · Veure més »
Successió recurrent lineal
En matemàtiques, s'anomena successió recurrent lineal d'ordre p, a tota successió amb valors en un cos K (generalment \mathbb C o \R) definida per a tot no \geq n_0 per la relació de recurrència següent: a_0, a_1, …, a_ sent p escalars fixats de K (a_0 no nuls), per a tot no \geq n_0, es té Tal successió està completament determinada pels valors dels p primers termes de la successió i per la relació de recurrència.
Nou!!: Equació de segon grau і Successió recurrent lineal · Veure més »
Teorema d'Abel-Ruffini
El teorema d'Abel-Ruffini afirma que en el cas de les equacions polinòmiques de grau superior o igual al cinquè, és a dir les equacions de la forma: Paolo Ruffini, ''Teoria generale delle equazioni'', 1799 On n\geqq 5, és impossible de trobar una fórmula general que permeti calcular les arrels de l'equació a partir dels seus coeficients amb un nombre finit de sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels.
Nou!!: Equació de segon grau і Teorema d'Abel-Ruffini · Veure més »
Teorema de Descartes
En geometria, el teorema de Descartes estableix que si quatre circumferències són mútuament tangents, els radis de les circumferències compleixen una determinada equació quadràtica.
Nou!!: Equació de segon grau і Teorema de Descartes · Veure més »
Teorema del cosinus
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.
Nou!!: Equació de segon grau і Teorema del cosinus · Veure més »
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.
Nou!!: Equació de segon grau і Teoria d'equacions · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Equació de segon grau і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Equació de segon grau і Teoria de nombres · Veure més »
Tercer grau (interrogatori)
L'expressió interrogatori de tercer grau o simplement tercer grau (de l'anglès third degree) indica "l'ús indiscriminat de mètodes coercitius per obtenir confessions de persones sospitoses d'un delicte".
Nou!!: Equació de segon grau і Tercer grau (interrogatori) · Veure més »
Tomàs Bret i Boada
Tomàs Bret i Boada (Castellterçol, 1819-1870) fou un matemàtic i clergue.
Nou!!: Equació de segon grau і Tomàs Bret i Boada · Veure més »
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Nou!!: Equació de segon grau і Trisecció de l'angle · Veure més »
Redirigeix aquí:
Equacions de segon grau, Equacions quadràtiques, Equació de 2n grau, Equació quadràtica.
