Taula de continguts
18 les relacions: Constant de la gravitació, Dècada del 1810, Electricitat, Electroestàtica, Enguerximent seccional, Equació de Laplace, Equació diferencial, Equació diferencial en derivades parcials, Equació el·líptica en derivades parcials, Operador laplacià, Poisson, Problema de condició de frontera lliure, Relativitat general, Siméon Denis Poisson, Simetria esfèrica, Superfície equipotencial, Teoria clàssica de camps, Zona de càrrega espacial.
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Equació de Poisson і Constant de la gravitació
Dècada del 1810
Formalment, la dècada del 1810 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1810 fins al 31 de desembre de 1819.
Veure Equació de Poisson і Dècada del 1810
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Equació de Poisson і Electricitat
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Equació de Poisson і Electroestàtica
Enguerximent seccional
L'enguerximent unitari o enguerximent seccional (també conegut incorrectament com a alabeig) és una funció ω(y,z) que prediu la forma deformada de la secció transversal d'un prisma mecànic i que defineix diverses característiques geomètriques importants relacionades amb el càlcul de tensions en casos de flexió, torsió i tallant combinats.
Veure Equació de Poisson і Enguerximent seccional
Equació de Laplace
En càlcul vectorial, l'equació de Laplace és una equació en derivades parcials de segon ordre de tipus el·líptic, que rep aquest nom en honor del físic i matemàtic Pierre-Simon Laplace.
Veure Equació de Poisson і Equació de Laplace
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Equació de Poisson і Equació diferencial
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Veure Equació de Poisson і Equació diferencial en derivades parcials
Equació el·líptica en derivades parcials
Una equació el·líptica en derivades parcials de segon ordre és una equació diferencial parcial de segon ordre de tipus: en la qual la matriu Z.
Veure Equació de Poisson і Equació el·líptica en derivades parcials
Operador laplacià
En càlcul vectorial, l'operador laplacià és un operador diferencial el·líptic de segon ordre, denotat com Δ, relacionat amb certs problemes de minimització de determinades magnituds sobre un cert domini.
Veure Equació de Poisson і Operador laplacià
Poisson
Ciència.
Veure Equació de Poisson і Poisson
Problema de condició de frontera lliure
En matemàtiques, un problema de condició de frontera lliure és una equació en derivades parcials a resoldre amb una funció u i el seu domini de definició Ω com a incògnites.
Veure Equació de Poisson і Problema de condició de frontera lliure
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Equació de Poisson і Relativitat general
Siméon Denis Poisson
Siméon Denis Poisson (1781-1840), va ser un matemàtic i físic francès.
Veure Equació de Poisson і Siméon Denis Poisson
Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Veure Equació de Poisson і Simetria esfèrica
Superfície equipotencial
Superfícies equipotencials d'un dipol elèctric: les línies de la figura representen la intersecció de les superfícies equipotencials amb el pla de simetria paral·lel al moment dipolar. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric dels punts d'un camp escalar en els quals el "potencial de camp" o valor numèric de la funció que representa el camp és constant.
Veure Equació de Poisson і Superfície equipotencial
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Veure Equació de Poisson і Teoria clàssica de camps
Zona de càrrega espacial
En electrònica, la zona d'esgotament, també anomenada zona de càrrega espacial (ZCE), o zona deserta, correspon a la regió que apareix en una unió PN, entre la zona dopada N i la zona dopada P. S'anomena "zona d'esgotament" o "zona de depleció" perquè no té portadors lliures, i s'anomena "zona de càrrega espacial" perquè consta de dues àrees de càrrega elèctrica (a diferència de la resta dels semiconductors N i semiconductors P que són globalment neutres)...
Veure Equació de Poisson і Zona de càrrega espacial
També conegut com Problema de Von Neumann.