Taula de continguts
35 les relacions: Agregació limitada per difusió, Anàlisi matemàtica, Camí aleatori, Càlcul infinitesimal, Condició de frontera, Coordenades bipolars, Coordenades el·líptiques, Electroestàtica, Equació de Poisson, Equació diferencial, Equació diferencial en derivades parcials, Equació el·líptica en derivades parcials, Funció de Bessel, Funció de Lamé, Funció exponencial, Funció harmònica, Funció hiperbòlica, Funcions de Baer, Gravetat de Mart, Guido Ascoli, Harmònic (matemàtiques), Louise Petrén-Overton, Matemàtiques, Operador laplacià, Pierre-Simon Laplace, Polinomis associats de Legendre, Polinomis de Legendre, Potencial de velocitats, Potencial escalar magnètic, Problema de Dirichlet, Sèrie de Schlömilch, Semyon Gershgorin, Sistema de coordenades esfèriques, Teoria clàssica de camps, Torsten Carleman.
Agregació limitada per difusió
Simulació de creixement d'una DLA. Estructura de coure que consisteix en una DLA formada a partir de solució de sulfat de coure en una cèl·lula d'electrodeposició. Lagregació limitada per difusió (en anglès Diffusion-limited aggregation, DLA) és un procés estocàstic al qual partícules sotmeses a un passeig aleatori, alliberades degut al moviment brownià, s'aglomeren per formar agregats, enganxant-se les unes amb les altres.
Veure Equació de Laplace і Agregació limitada per difusió
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Equació de Laplace і Anàlisi matemàtica
Camí aleatori
versió animada) En matemàtiques, un camí aleatori és un procés aleatori que descriu una marxa que consisteix en una successió de passes aleatòries en algun espai matemàtic.
Veure Equació de Laplace і Camí aleatori
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Equació de Laplace і Càlcul infinitesimal
Condició de frontera
Mostra una regió on una equació diferencial existeix i els valors associats a les condicions de frontera. En matemàtiques, en el camp de les equacions diferencials, un problema de valor de frontera o contorn es denomina al conjunt d'una equació diferencial i a les condicions de frontera o contorn.
Veure Equació de Laplace і Condició de frontera
Coordenades bipolars
Sistema de coordenades bipolar El sistema de coordenades bipolar és un sistema de coordenades bidimensional ortogonal.
Veure Equació de Laplace і Coordenades bipolars
Coordenades el·líptiques
Sistema de coordenades el·líptiques. Les coordenades el·líptiques són un sistema bidimensional de coordenades curvilínies ortogonals en els quals les línies coordenades són el·lipses confocals i hipèrboles.
Veure Equació de Laplace і Coordenades el·líptiques
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Equació de Laplace і Electroestàtica
Equació de Poisson
En matemàtiques lequació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica.
Veure Equació de Laplace і Equació de Poisson
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Equació de Laplace і Equació diferencial
Equació diferencial en derivades parcials
En matemàtiques, una equació diferencial en derivades parcials és una equació que relaciona les derivades parcials d'una funció de diverses variables.
Veure Equació de Laplace і Equació diferencial en derivades parcials
Equació el·líptica en derivades parcials
Una equació el·líptica en derivades parcials de segon ordre és una equació diferencial parcial de segon ordre de tipus: en la qual la matriu Z.
Veure Equació de Laplace і Equació el·líptica en derivades parcials
Funció de Bessel
La part radial dels modes de vibració d'un tambor circular segueixen la funció de Bessel. Les funcions de Bessel són les solucions canòniques y(x) de l'equació diferencial de Bessel: que tenen com a punt singular regular x.
Veure Equació de Laplace і Funció de Bessel
Funció de Lamé
En matemàtiques, una funció de Lamé, o funció harmònica el·lipsoïdal, és una solució de l'equació de Lamé, una equació diferencial ordinària de segon ordre.
Veure Equació de Laplace і Funció de Lamé
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Equació de Laplace і Funció exponencial
Funció harmònica
En matemàtiques, una funció harmònica és una funció dues vegades contínuament derivable f: D → R (on D és un subconjunt obert de Rn) que compleix l'equació de Laplace, és a dir \frac+ \frac+ \cdots+ \frac.
Veure Equació de Laplace і Funció harmònica
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Veure Equació de Laplace і Funció hiperbòlica
Funcions de Baer
Les funcions de Baer B_p^q(z) i C_p^q(z) són solucions de l'equació diferencial de Baer \frac + \frac\left\frac - \leftB.
Veure Equació de Laplace і Funcions de Baer
Gravetat de Mart
La gravetat de Mart és un fenomen natural, degut a la llei de la gravetat, o gravitació, per la qual totes les coses amb massa al voltant del planeta Mart en són conduïdes.
Veure Equació de Laplace і Gravetat de Mart
Guido Ascoli
va ser un matemàtic italià d'origen jueu.
Veure Equació de Laplace і Guido Ascoli
Harmònic (matemàtiques)
En matemàtiques, diversos conceptes utilitzen la paraula harmònic.
Veure Equació de Laplace і Harmònic (matemàtiques)
Louise Petrén-Overton
Hedvig Louise Beata Petrén-Overton (12 d'agost de 1880 - 14 de gener de 1977) va ser una matemàtica sueca, la primera dona a Suècia doctora en matemàtiques.
Veure Equació de Laplace і Louise Petrén-Overton
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Equació de Laplace і Matemàtiques
Operador laplacià
En càlcul vectorial, l'operador laplacià és un operador diferencial el·líptic de segon ordre, denotat com Δ, relacionat amb certs problemes de minimització de determinades magnituds sobre un cert domini.
Veure Equació de Laplace і Operador laplacià
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Equació de Laplace і Pierre-Simon Laplace
Polinomis associats de Legendre
En matemàtiques, els polinomis associats de Legendre són les solucions de l'equació associada de Legendre o, de forma equivalent, on els índexs ℓ i m (els quals són enters) són, respectivament, el grau i l'ordre del polinomi associat de Legendre.
Veure Equació de Laplace і Polinomis associats de Legendre
Polinomis de Legendre
Els sis primers polinomis de Legendre. En matemàtiques, els polinomis de Legendre Pn(x) són polinomis ortogonals en la variable -1 ≤ x ≤ 1.
Veure Equació de Laplace і Polinomis de Legendre
Potencial de velocitats
Un potencial de velocitat és un potencial escalar utilitzat en teoria de flux potencial.
Veure Equació de Laplace і Potencial de velocitats
Potencial escalar magnètic
El potencial escalar magnètic és una eina útil per a descriure el camp magnètic.
Veure Equació de Laplace і Potencial escalar magnètic
Problema de Dirichlet
En matemàtiques, el problema de Dirichlet consisteix a trobar una funció que resolgui una equació diferencial parcial a l'interior d'una regió donada que té valors predeterminats al contorn de la regió.
Veure Equació de Laplace і Problema de Dirichlet
Sèrie de Schlömilch
La sèrie de Schlömilch és una expansió de tipus sèrie de Fourier de funcions dues vegades diferenciable en l'interval (0,\pi) en termes de funcions de Bessel de primer tipus, que du el nom del matemàtic alemany Oskar Schlömilch, que la va derivar l'any 1857.
Veure Equació de Laplace і Sèrie de Schlömilch
Semyon Gershgorin
va ser un matemàtic soviètic.
Veure Equació de Laplace і Semyon Gershgorin
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Equació de Laplace і Sistema de coordenades esfèriques
Teoria clàssica de camps
Una teoria clàssica de camps és una teoria física que pronostica com un o més camps físics interaccionen amb la matèria. El terme 'teoria clàssica de camps' és generalment reservat per descriure aquelles teories físiques que descriuen l'electromagnetisme i la gravitació, dos de les forces fonamentals de la natura.
Veure Equació de Laplace і Teoria clàssica de camps
Torsten Carleman
va ser un matemàtic suec.
Veure Equació de Laplace і Torsten Carleman