Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Equació de Dirac

Índex Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

46 les relacions: Adjunt de Dirac, Antimatèria, Antipartícula, Buit, Covariància i contravariància de vectors, Desplaçament de Lamb, Dirac, Dmitri Ivanenko, Dualitat ona-partícula, Electró, Energia del punt zero, Equació de Klein-Gordon, Equació de Majorana, Equació de moviment, Equació de Pauli, Equació de Proca, Equació de Schrödinger, Equació de Weyl, Equivalència entre massa i energia, Física atòmica, Fracció giromagnètica, Grup de Lorentz, Història de la mecànica quàntica, Longitud d'ona Compton, Marcel Riesz, Mecànica quàntica relativista, Model atòmic de Schrödinger, Moment magnètic anòmal, Moment magnètic del nucleó, Moment magnètic spin, Monopol magnètic, Partícula (desambiguació), Partícula relativista, Paul Adrien Maurice Dirac, Proti, Química quàntica, Retrocausalitat, Robert Oppenheimer, Segona quantificació, Semimetall Weyl, Spin-1/2, Taula periòdica estesa, Teoria atòmica, Teoria quàntica de camps, Untrisepti, Zitterbewegung.

Adjunt de Dirac

En la teoria quàntica de camps, ladjunt de Dirac defineix la doble operació d’un espinor de Dirac.

Nou!!: Equació de Dirac і Adjunt de Dirac · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Equació de Dirac і Antimatèria · Veure més »

Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Nou!!: Equació de Dirac і Antipartícula · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Equació de Dirac і Buit · Veure més »

Covariància i contravariància de vectors

Covariància i contravariància són conceptes emprats freqüentment en àrees de la matemàtica i la física teòrica.

Nou!!: Equació de Dirac і Covariància i contravariància de vectors · Veure més »

Desplaçament de Lamb

Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Equació de Dirac і Desplaçament de Lamb · Veure més »

Dirac

* Dirac (Charente), municipi al departament del Charente (regió de la Nova Aquitània, França).

Nou!!: Equació de Dirac і Dirac · Veure més »

Dmitri Ivanenko

Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.

Nou!!: Equació de Dirac і Dmitri Ivanenko · Veure més »

Dualitat ona-partícula

En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.

Nou!!: Equació de Dirac і Dualitat ona-partícula · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Equació de Dirac і Electró · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Equació de Dirac і Energia del punt zero · Veure més »

Equació de Klein-Gordon

L' equació de Klein-Gordon o equació KG deu el seu nom a Oskar Klein i Walter Gordon, i és l'equació que descriu un camp escalar lliure a teoria quàntica de camps.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Klein-Gordon · Veure més »

Equació de Majorana

L'equació de Majorana és una equació d'ona relativística similar a l'equació de Dirac, però inclou el conjugat de càrrega ψc d'espinor ψ.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Majorana · Veure més »

Equació de moviment

A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de moviment · Veure més »

Equació de Pauli

En mecànica quàntica, l'equació de Pauli o equació de Schrödinger-Pauli és la formulació de l'equació de Schrödinger per partícules de spin -½, que té en compte la interacció de l'spin de la partícula amb un camp electromagnètic extern.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Pauli · Veure més »

Equació de Proca

En física de partícules, l'equació de Proca descriu l'evolució d'un camp massiu vectorial (és a dir, d'espín 1) dins de l'espaitemps de Minkowski.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Proca · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equació de Weyl

En física, particularment en la teoria quàntica de camps, l'equació de Weyl és una equació d'ona relativista per descriure partícules sense massa de spin-1/2 anomenades fermions de Weyl.

Nou!!: Equació de Dirac і Equació de Weyl · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Equació de Dirac і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Física atòmica

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).

Nou!!: Equació de Dirac і Física atòmica · Veure més »

Fracció giromagnètica

En física, la fracció giromagnètica (també coneguda com a fracció magnetogírica en altres disciplines) d'una partícula o sistema és la fracció del seu moment dipolar magnètic respecte al seu moment angular, i normalment es descriu amb el símbol γ.

Nou!!: Equació de Dirac і Fracció giromagnètica · Veure més »

Grup de Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (1853–1928) dona el seu nom al grup de Lorentz. En físiques i matemàtiques, el grup de Lorentz és el grup de totes les transformacions de Lorentz a l'espaitemps de Minkowski.

Nou!!: Equació de Dirac і Grup de Lorentz · Veure més »

Història de la mecànica quàntica

llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.

Nou!!: Equació de Dirac і Història de la mecànica quàntica · Veure més »

Longitud d'ona Compton

La longitud d'ona Compton és una propietat mecànica quàntica d'una partícula.

Nou!!: Equació de Dirac і Longitud d'ona Compton · Veure més »

Marcel Riesz

va ser un matemàtic suec d'origen hongarès.

Nou!!: Equació de Dirac і Marcel Riesz · Veure més »

Mecànica quàntica relativista

En física, la mecànica quàntica relativista (RQM) és qualsevol formulació covariant de Poincaré de la mecànica quàntica (QM).

Nou!!: Equació de Dirac і Mecànica quàntica relativista · Veure més »

Model atòmic de Schrödinger

Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.

Nou!!: Equació de Dirac і Model atòmic de Schrödinger · Veure més »

Moment magnètic anòmal

En electrodinàmica quàntica, el moment magnètic anòmal d'una partícula és una contribució dels efectes de la mecànica quàntica, expressats per diagrames de Feynman amb bucles, al moment magnètic d'aquesta partícula.

Nou!!: Equació de Dirac і Moment magnètic anòmal · Veure més »

Moment magnètic del nucleó

Els moments magnètics del nucleó són els moments dipolars magnètics intrínsecs del protó i el neutró, símbols μp i μn.

Nou!!: Equació de Dirac і Moment magnètic del nucleó · Veure més »

Moment magnètic spin

En física, principalment mecànica quàntica i física de partícules, un moment magnètic spin és el moment magnètic causat pel spin de partícules elementals.

Nou!!: Equació de Dirac і Moment magnètic spin · Veure més »

Monopol magnètic

electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).

Nou!!: Equació de Dirac і Monopol magnètic · Veure més »

Partícula (desambiguació)

* Física.

Nou!!: Equació de Dirac і Partícula (desambiguació) · Veure més »

Partícula relativista

En física de partícules, una partícula relativista és una partícula elemental, de la qual l'energia cinètica és comparable o supera l'energia en repòs-massa donada per la relació d'Einstein, E.

Nou!!: Equació de Dirac і Partícula relativista · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Equació de Dirac і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

Proti

El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Equació de Dirac і Proti · Veure més »

Química quàntica

La química quàntica és una branca de la química teòrica, que es basa a aplicar tant la mecànica quàntica com la teoria quàntica de camps per tal de resoldre problemes en l'àmbit de la química.

Nou!!: Equació de Dirac і Química quàntica · Veure més »

Retrocausalitat

El temps corre d'esquerra a dreta en aquest diagrama de Feynman de https://ca.wikipedia.org/wiki/Aniquilaci%C3%B3_electr%C3%B3-positr%C3%B3?action.

Nou!!: Equació de Dirac і Retrocausalitat · Veure més »

Robert Oppenheimer

fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Nou!!: Equació de Dirac і Robert Oppenheimer · Veure més »

Segona quantificació

Equivalència entre un sistema d'oscil·ladors i un sistema de bosons. La segona quantificació, també coneguda com a representació del nombre d'ocupació, és un formalisme utilitzat per descriure i analitzar sistemes quàntics de molts cossos.

Nou!!: Equació de Dirac і Segona quantificació · Veure més »

Semimetall Weyl

dataaccés.

Nou!!: Equació de Dirac і Semimetall Weyl · Veure més »

Spin-1/2

Un únic punt de l'espai pot girar contínuament sense enredar-se. Observeu que després d'una rotació de 360°, l'espiral gira entre les orientacions en sentit horari i en sentit contrari. Torna a la seva configuració original després de girar 720°. En mecànica quàntica, l'spín és una propietat intrínseca de totes les partícules elementals.

Nou!!: Equació de Dirac і Spin-1/2 · Veure més »

Taula periòdica estesa

La taula periòdica estesa és una taula periòdica que té elements químics més enllà del 7è període, elements hipotètics amb un nombre atòmic superior a 118 (corresponent a l'oganessó) classificats segons les seves configuracions electròniques calculades. Va ser creada per Glenn Theodore Seaborg el 1969.

Nou!!: Equació de Dirac і Taula periòdica estesa · Veure més »

Teoria atòmica

La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Nou!!: Equació de Dirac і Teoria atòmica · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Equació de Dirac і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Untrisepti

Untrisepti és el nom provisional atribuït per la IUPAC a l'element químic hipotètic de nombre atòmic 137 (símbol provisional Uts), que formaria part dels elements del bloc g. Aquest element pertanyeria a la sèrie química dels superactínids.

Nou!!: Equació de Dirac і Untrisepti · Veure més »

Zitterbewegung

El Zitterbewegung (de l'alemany Bewegung, "moviment" i zitter "trèmuls, tremolós") és un moviment de vibració ultraràpid al voltant de la trajectòria clàssica d'una partícula quàntica, específicament dels electrons i altres partícules de spin 1/2, que obeeixen l'equació de Dirac.

Nou!!: Equació de Dirac і Zitterbewegung · Veure més »

Redirigeix aquí:

Equacions de Dirac, Partícula de Dirac.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »