Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Actina, Alexandre Achillini, Amfibis, Anatomia comparada, Animals, Anurs, Arcs branquials, Audició, Autofonia, Barotraumatisme, Bastonet per a orelles, Caixa timpànica, Caudats, Còclea, Cerumen, Cetacis, Ciclòstoms, Cili, Colesteatoma, Conducte auditiu extern, Conducte auditiu intern, Conducte coclear, Conducte semicircular, Difracció, Drosòfila, Embriologia, Enclusa (os), Endolimfa, Equilibri (fisiologia), Espai subaracnoidal, Estatocist, Estrep (os), Faringe, Felins, Finestra oval, Finestra rodona, Fongs, Hadrocodium wui, Harry Govier Seeley, Helicotrema, Homeobox, Insectes, Interferències gramaticals del castellà sobre el català, Invertebrats, Juràssic, L'origen de les espècies, Laberint (orella), Lisina, Malaltia de Ménière, Mamaliaformes, ..., Mamífers, Martell (os), Mastoïditis, Maxil·la, Maxil·lar inferior, Múscul de l'estrep, Múscul tensor del timpà, Medusa, Membrana basilar, Membrana elàstica, Membrana tectòria, Monotremes, Morganucodon, Nasofaringe, Nervi, Nervi coclear, Nervi trigemin, Nervi vestibular, Nervi vestibulococlear, Oïda, Ocells, Ona sonora, Orella externa, Orella interna, Orella mitjana, Os articular, Os escatós, Os quadrat, Os temporal, Ossicle, Otàlgia, Otòlit, Otitis externa, Otitis mitjana, Otomicosi, Otosclerosi, Parell cranial, Pavelló auricular, Peixos, Pell, Perilimfa, Presbiacúsia, Proteïna, Rampa timpànica, Rampa vestibular, Rèptils, Reflexió, Registre fòssil, Richard Owen, Robert Broom, Sàcul, Serps, Sistema auditiu, Sistema vestibular, So, Sodi, Sordesa, Soroll, Teinolophos trusleri, Teixit cartilaginós, Timpà (anatomia), Tinnitus, Trompa d'Eustaqui, Utricle (orella), Vertigen, Vertigen posicional paroxístic benigne, Vestíbul (orella), Walter Georg Kühne, 1851. Ampliar l'índex (69 més) »
Actina
format.
Nou!!: Orella і Actina · Veure més »
Alexandre Achillini
Alexandre Achillini, també conegut com a Alessandro Achillini (en italià) o Alexandrus Achillini (en llatí) (Bolonya, 20 d'octubre de 1463 - 2 d'agost de 1512) va ser un filòsof i metge italià.
Nou!!: Orella і Alexandre Achillini · Veure més »
Amfibis
Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.
Nou!!: Orella і Amfibis · Veure més »
Anatomia comparada
La anatomia comparada considera cada ésser un sistema únic, un conjunt on les diverses parts que el componen es corresponen i es condicionen, per reaccions recíproques.
Nou!!: Orella і Anatomia comparada · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Orella і Animals · Veure més »
Anurs
Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.
Nou!!: Orella і Anurs · Veure més »
Arcs branquials
Arcs branquials, amb les seves corresponents brànquies, sota les ganyes d'un lluç de riu Els arcs branquials són una sèrie de "bucles" ossis que tenen al cap els peixos, i els amfibis almenys durant algun estadi vital, que serveixen de suport a les brànquies.
Nou!!: Orella і Arcs branquials · Veure més »
Audició
Una audició és una actuació de mostra d'un actor, cantant, músic, ballarí o un altre intèrpret.
Nou!!: Orella і Audició · Veure més »
Autofonia
L'autofonia o timpanofonia és un símptoma que consisteix en l'audició de la ressonància de la pròpia veu per trastorns de l'orella mitjana i de les fosses nasals.
Nou!!: Orella і Autofonia · Veure més »
Barotraumatisme
Un barotraumatisme, també conegut com a barotrauma és el dany físic causat als teixits del cos humà per una diferència de pressió entre l'espai aeri a l'interior o al costat del cos i el gas o líquid que l'envolta.
Nou!!: Orella і Barotraumatisme · Veure més »
Bastonet per a orelles
Un bastonet per a orelles. Bastonet per a orelles, marca original. El bastonet per a orelles o bastonet de cotó, o encara garrotet o garrotet de fer net les orelles a Menorca, consisteix en un bastonet (o garrotet) les extremitats de la qual són revestides de cotó hidròfil.
Nou!!: Orella і Bastonet per a orelles · Veure més »
Caixa timpànica
Estrep. '''10''': '''Caixa timpànica'''. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. La caixa (o cavitat) timpànica està envoltada per l'os (temporal) de l'orella mitjana.
Nou!!: Orella і Caixa timpànica · Veure més »
Caudats
Els caudats (Caudata) o urodels (Urodela) són un ordre d'amfibis de la subclasse Lissamphibia.
Nou!!: Orella і Caudats · Veure més »
Còclea
La còclea (també coneguda com a caragol o cuc de l'orella) és una estructura en forma de tub enrotllat en espiral, situada en l'orella interna.
Nou!!: Orella і Còclea · Veure més »
Cerumen
Cerumen en un hisop de cotó El cerumen o cera de les orelles és una substància groguenca i cerosa secretada en el conducte auditiu humà i en el de molts altres mamífers.
Nou!!: Orella і Cerumen · Veure més »
Cetacis
Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.
Nou!!: Orella і Cetacis · Veure més »
Ciclòstoms
Boca de ''Petromyzon marinus''. La boca rodona de les llamprees és el que dona nom al grup. Els ciclòstoms (Cyclostomata, del grec kýklos, "cercle" i stóma, "boca") són una classe d'àgnats (peixos sense mandíbules) que inclou les mixines i les llamprees, que són els únics representants actuals dels àgnats, grup que va sorgir en el Paleozoic.
Nou!!: Orella і Ciclòstoms · Veure més »
Cili
Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.
Nou!!: Orella і Cili · Veure més »
Colesteatoma
El colesteatoma és un creixement destructiu i expansiu d'una part de l'epiteli escatós de l'orella mitjana, produeix cèl·lules epitelials mortes que en entrar en contacte amb la mucosa on està situat s'infecten amb facilitat.
Nou!!: Orella і Colesteatoma · Veure més »
Conducte auditiu extern
Timpà.5: '''Orella mitjana'''. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal. El conducte auditiu extern és una cavitat de l'orella externa té la funció de conduir el so (les vibracions provocades per la variació de pressió de l'aire) des del pavelló auricular fins al timpà.
Nou!!: Orella і Conducte auditiu extern · Veure més »
Conducte auditiu intern
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, '''22''': '''Conducte auditiu intern'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. El conducte auditiu intern és un canal a l'os temporal del crani, que porta els nervis des de l'interior del crani cap als compartiments de l'orella interna.
Nou!!: Orella і Conducte auditiu intern · Veure més »
Conducte coclear
coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles El conducte coclear o escala mitjana de Löwenberg és una cavitat plena d'endolimfa dins de la còclea, situat entre la rampa timpànica i la rampa vestibular, separades per la membrana basilar i la membrana de Reissner (membrana vestibular) respectivament.
Nou!!: Orella і Conducte coclear · Veure més »
Conducte semicircular
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. Els conductes semicirculars són òrgans de l'orella interna que juntament amb els òrgans amb otòlits (sàcul i utricle) determinen l'equilibri del cos humà.
Nou!!: Orella і Conducte semicircular · Veure més »
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Nou!!: Orella і Difracció · Veure més »
Drosòfila
Les drosòfiles (Drosophila) són un gènere de dípters braquícers.
Nou!!: Orella і Drosòfila · Veure més »
Embriologia
L'embriologia és la branca de la biologia del desenvolupament que estudia els embrions animals i la seva morfogènesi.
Nou!!: Orella і Embriologia · Veure més »
Enclusa (os)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. L'enclusa és un dels tres ossicles de l'orella, localitzat a la caixa del timpà.
Nou!!: Orella і Enclusa (os) · Veure més »
Endolimfa
Estrep, 24: Caixa timpànica. L'endolimfa és un líquid on el catió predominant és el potassi, mentre que el contingut de sodi és extremadament baix.
Nou!!: Orella і Endolimfa · Veure més »
Equilibri (fisiologia)
Una nena mantenint l'equilibri El sentit de l'equilibri permet a humans i animals caminar sense caure.
Nou!!: Orella і Equilibri (fisiologia) · Veure més »
Espai subaracnoidal
L'espai subaracnoidal és l'espai comprès entre l'aracnoide i la piamàter que conté el líquid cefalorraquidi.
Nou!!: Orella і Espai subaracnoidal · Veure més »
Estatocist
Una imatge que representa un estatocist. Els estatocists són els òrgans de l'equilibri d'invertebrats com els mol·luscs, bivalves, cnidaris, equinoderms, cefalòpodes, i crustacis.
Nou!!: Orella і Estatocist · Veure més »
Estrep (os)
Enclusa, '''9''': '''Estrep'''. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. Lestrep és l’os més petit del cos humà, amb una longitud entre 2,5 i 3 mm, la seva base és la més externa de la creu d'ossets auriculars.
Nou!!: Orella і Estrep (os) · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Orella і Faringe · Veure més »
Felins
Els felins (Felinae) són una subfamília de fèlids, majoritàriament de mida petita o mitjana, des dels 50–60 cm del gat de peus negres (Felis nigripes) als gairebé 2 m del puma (Puma concolor), el seu representant més gros.
Nou!!: Orella і Felins · Veure més »
Finestra oval
Vestíbul: 17: '''Finestra oval''', 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. La finestra oval o finestra vestibular coberta per una membrana, comunica l'orella mitjana amb l'orella interna.
Nou!!: Orella і Finestra oval · Veure més »
Finestra rodona
Vestíbul: 17: Finestra oval, '''18''': '''Finestra rodona'''. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. La finestra rodona o coclear és una de les dues obertures a la còclea de l'orella interna.
Nou!!: Orella і Finestra rodona · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Orella і Fongs · Veure més »
Hadrocodium wui
Hadrocodium wui és una espècie extinta de mamaliaforme que visqué durant el Juràssic inferior (fa aproximadament 195 milions d'anys, durant el període Sinemurià) en el que actualment és la província xinesa de Yunnan.
Nou!!: Orella і Hadrocodium wui · Veure més »
Harry Govier Seeley
Harry Seeley Harry Govier Seeley (18 de febrer del 1839 – 8 de gener del 1909 fou un paleontòleg britànic que determinà que els dinosaures es classificaven en dos grans grups, els saurisquis i els ornitisquis, basant-se en la naturalesa dels seus ossos i articulacions pelvians. Publicà els seus resultats el 1888, a partir d'una conferència que havia donat l'any anterior. Els paleontòlegs del seu temps havien estat classificant els dinosaures de múltiples maneres, segons l'estructura dels peus i la forma de les dents. Tanmateix, la divisió de Seeley ha resistit el pas del temps, tot i que irònicament s'ha descobert que els ocells no descendeixen dels ornitisquis ("maluc d'ocell") sinó dels saurisquis ("maluc de llangardaix"). Tobà els dos grups tan diferents que també en defensà un origen separat; no fou fins a la dècada del 1980 que les noves tècniques d'anàlisi cladística demostraren que ambdós grups de dinosaures havien compartit un avantpassat comú al Triàsic. Seeley descrigué i donà nom a nombrosos dinosaures a partir dels seus fòssils al llarg de la seva carrera. El seu popular llibre sobre pterosaures, Dragons of the Air (1901) assenyala que els ocells i els pterosaures tenen moltes semblances. Tot i que la seva creença que tenien un origen comú fou demostrada incorrecta, atacà la caracterització de Richard Owen dels pterosaures com a planadors lents de sang freda, i els reconegué com a voladors actius de sang calenta. Seeley fou ajudant d'Adam Sedgwick al Woodwardian Museum de Cambridge a partir del 1859. Declinà treballs tant amb el Museu Britànic com amb el Geological Survey de Gran Bretanya per a continuar el seu treball. Més endavant, acceptà un lloc de treball al King's College (Cambridge).
Nou!!: Orella і Harry Govier Seeley · Veure més »
Helicotrema
L'helicotrema (del grec ἕλιξ, que significa 'espiral', i τρημα, que significa 'forat') és la part del laberint coclear on la rampa timpànica i la rampa vestibular es troben.
Nou!!: Orella і Helicotrema · Veure més »
Homeobox
L'homeobox o caixa homeòtica és una seqüència de 180 parells de nucleòtids present als gens homeòtics que codifica l'homeodomini (una successió de 60 aminoàcids).
Nou!!: Orella і Homeobox · Veure més »
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Nou!!: Orella і Insectes · Veure més »
Interferències gramaticals del castellà sobre el català
Publicació en valencià del 1820. A causa del contacte entre llengües (especialment amb el castellà), als territoris on es parla català es donen interferències gramaticals —desviacions de la llengua considerada normativa— a tots els nivells de la llengua, des del més col·loquial fins al nivell de la suposada llengua estàndard dels mitjans de comunicació, i fins i tot a la llengua literària.
Nou!!: Orella і Interferències gramaticals del castellà sobre el català · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Orella і Invertebrats · Veure més »
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Orella і Juràssic · Veure més »
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.
Nou!!: Orella і L'origen de les espècies · Veure més »
Laberint (orella)
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles Part interna de l'orella, externament limita amb l'orella mitjana.
Nou!!: Orella і Laberint (orella) · Veure més »
Lisina
La lisina (abreujada Lys o K) és un dels 20 aminoàcids que normalment es troben en les proteïnes.
Nou!!: Orella і Lisina · Veure més »
Malaltia de Ménière
La malaltia de Ménière o síndrome de Ménière o vertigen de Ménière és un trastorn de l'orella interna que es caracteritza per episodis de sensació que el món està girant (vertigen), brunzit a les orelles (tinnitus), pèrdua d'audició (hipoacúsia), i sensació de plenitud en l'orella.
Nou!!: Orella і Malaltia de Ménière · Veure més »
Mamaliaformes
Els mamaliaformes (Mammaliaformes, 'en forma de mamífer') són un clade que conté els mamífers i els seus parents extints més propers.
Nou!!: Orella і Mamaliaformes · Veure més »
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Nou!!: Orella і Mamífers · Veure més »
Martell (os)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El martell és un dels tres ossicles de l'orella.
Nou!!: Orella і Martell (os) · Veure més »
Mastoïditis
La mastoïditis, en medicina, fa referència a la infecció i simultània inflamació de l'os mastoides o apòfisi mastoide localitzat al crani.
Nou!!: Orella і Mastoïditis · Veure més »
Maxil·la
La maxil·la designa .
Nou!!: Orella і Maxil·la · Veure més »
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Nou!!: Orella і Maxil·lar inferior · Veure més »
Múscul de l'estrep
El múscul de l'estrep o múscul estapedial (musculus stapellos), és el múscul esquelètic més petit en el cos humà.
Nou!!: Orella і Múscul de l'estrep · Veure més »
Múscul tensor del timpà
El múscul tensor del timpà (musculus tensor tympani) o múscul del martell,Tant el Diccionari enciclopèdic de medicina com el TERMCAT recullen les dues denominacions i sempre com a principal, múscul tensor del timpà, com també el Diccionari de neurociència de Reig et al.
Nou!!: Orella і Múscul tensor del timpà · Veure més »
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Nou!!: Orella і Medusa · Veure més »
Membrana basilar
Membrana tectòria. 4: '''Òrgan de Corti''': Cèl·lules ciliades: 5: interna, 6: externes, 7: Pilar intern, 8: Pilar extern, 9: Cèl·lules de Deiters, 10: Cèl·lules de Hensen, 11: Cèl·lules de Claudius. '''12''': '''Membrana basilar''', 13: Conducte coclear, 14: Túnel de Corti, 15: Túnel del solc espiral intern, 16: Rampa timpànica, 17: Làmina espiral òssia. 18: Branques del nervi coclear: 19: Fibres eferents, 20: Fibres aferents. La membrana basilar és una membrana situada a l'interior de la còclea.
Nou!!: Orella і Membrana basilar · Veure més »
Membrana elàstica
Estructura de membrana feta d'acer i material de tracció. Una membrana elàstica és cos elàstic de petit gruix i escassa rigidesa flexional que només pot resistir tensions de tracció.
Nou!!: Orella і Membrana elàstica · Veure més »
Membrana tectòria
Òrgan de Corti: 1: Perilimfa, 2: Endolimfa. '''3''': '''Membrana tectòria'''. 4: '''Òrgan de Corti''': Cèl·lules ciliades: 5: interna, 6: externes, 7: Pilar intern, 8: Pilar extern, 9: Cèl·lules de Deiters, 10: Cèl·lules de Hensen, 11: Cèl·lules de Claudius. 12: Membrana basilar, 13: Conducte coclear, 14: Túnel de Corti, 15: Túnel del solc espiral intern, 16: Rampa timpànica, 17: Làmina espiral òssia. 18: Branques del nervi coclear: 19: Fibres eferents, 20: Fibres aferents. La membrana tectòria cobreix el solc espiral intern i l'òrgan de Corti.
Nou!!: Orella і Membrana tectòria · Veure més »
Monotremes
Els monotremes (Monotremata) són un ordre de mamífers prototeris.
Nou!!: Orella і Monotremes · Veure més »
Morganucodon
Morganucodon és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior a Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Orella і Morganucodon · Veure més »
Nasofaringe
La nasofaringe, càvum o epifaringe, com el seu nom indica, és la porció nasal de la faringe i neix darrere del nas i per sobre del paladar tou.
Nou!!: Orella і Nasofaringe · Veure més »
Nervi
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.
Nou!!: Orella і Nervi · Veure més »
Nervi coclear
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, '''21''': '''Nervi coclear''', 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui, 23: Nervi auditiu. El nervi coclear o auditiu és un nervi sensitiu que porta els senyals des de la còclea (del laberint de l'orella interna) al cervell.
Nou!!: Orella і Nervi coclear · Veure més »
Nervi trigemin
El nervi trigemin o cinquè parell cranial o nervi cranial V, conté les fibres sensitives i motores, responsables de la sensació a la cara i algunes funcions motores, com ara mossegar, mastegar i empassar.
Nou!!: Orella і Nervi trigemin · Veure més »
Nervi vestibular
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. '''20''': '''Nervi vestibular''', 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui, 23: Nervi auditiu. El nervi vestibular és un nervi sensitiu que porta al cervell els senyals des dels conductes semicirculars i l'utricle (branca superior), i del sàcul (branca inferior).
Nou!!: Orella і Nervi vestibular · Veure més »
Nervi vestibulococlear
El nervi vestibulococlear o nervi estatoacústic o vuitè parell cranial o nervi cranial VIII, és un nervi sensitiu que porta els senyals de l'orella interna cap al cervell, dels senyals del nervi coclear (audició) i del nervi vestibular (equilibri), que el componen.
Nou!!: Orella і Nervi vestibulococlear · Veure més »
Oïda
L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.
Nou!!: Orella і Oïda · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Orella і Ocells · Veure més »
Ona sonora
Una ona sonora és una ona longitudinal que transmet el que s'associa amb el so.
Nou!!: Orella і Ona sonora · Veure més »
Orella externa
Timpà. 5: '''Orella mitjana'''. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal. L'orella externa és la part exterior de l'orella.
Nou!!: Orella і Orella externa · Veure més »
Orella interna
Vestíbul: 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. És la part interna de l'orella; externament, limita amb l'orella mitjana.
Nou!!: Orella і Orella interna · Veure més »
Orella mitjana
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. Tall anatòmic de l'orella externa i mitjana L'orella mitjana és la part mitjana de l'orella.
Nou!!: Orella і Orella mitjana · Veure més »
Os articular
L'os articular és un os del maxil·lar inferior de la majoria de tetràpodes, incloent-hi els amfibis, sauròpsids, ocells i sinàpsids primitius.
Nou!!: Orella і Os articular · Veure més »
Os escatós
'''Sq''': Os escatós L'os escatós és un os del cap dels vertebrats superiors a l'escata del temporal.
Nou!!: Orella і Os escatós · Veure més »
Os quadrat
L'os quadrat és part del crani de gran part dels tetràpodes, incloent-hi els amfibis, els sauròpsids, les aus i els sinàpsids primitius.
Nou!!: Orella і Os quadrat · Veure més »
Os temporal
L'os temporal és un os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l'òrgan de l'oïda per les porcions petrosa i mastoide.
Nou!!: Orella і Os temporal · Veure més »
Ossicle
Els ossicles, també anomenats cadena d'ossets, cadena ossicular, ossicles de l'orella, o ossicles auditius, és una formació situada en la caixa timpànica de l'orella mitjana composta per tres petits ossos (martell, enclusa i estrep), lligaments i moguts per músculs especials.
Nou!!: Orella і Ossicle · Veure més »
Otàlgia
Otàlgia és el dolor d'orella.
Nou!!: Orella і Otàlgia · Veure més »
Otòlit
Otòlits d'un bacallà del Pacífic, (''Gadus macrocephalus'') L'otòlit, (οτο, oto-, orella + λιθος, lithos, pedra), és una estructura de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle).
Nou!!: Orella і Otòlit · Veure més »
Otitis externa
L'otitis externa és una inflamació de l'orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.
Nou!!: Orella і Otitis externa · Veure més »
Otitis mitjana
L'otitis mitjana és una inflamació de l'orella mitjana.
Nou!!: Orella і Otitis mitjana · Veure més »
Otomicosi
L'otomicosi és un terme mèdic que s'empra per nomenar les infeccions de la pell del conducte auditiu extern (és dir otitis externes) causades per fongs.
Nou!!: Orella і Otomicosi · Veure més »
Otosclerosi
L'otosclerosi és una malaltia amb herència autosòmica dominant que cursa amb una formació d'os mineralitzat localitzat a la càpsula laberíntica, i en especial a la finestra oval, produint una anquilosi a la part anterior de la platina de l'estrep.
Nou!!: Orella і Otosclerosi · Veure més »
Parell cranial
XII. – Nervi hipoglòs Els nervis cranials o parells cranials són els dotze parells de nervis que parteixen de la base del cervell a nivell del tronc de l'encèfal i emergeixen pels forats de la base del crani, distribuint per la cap, el coll, el tòrax i l'abdomen.
Nou!!: Orella і Parell cranial · Veure més »
Pavelló auricular
El pavelló auricular, o aurícula és la part visible de l'orella externa.
Nou!!: Orella і Pavelló auricular · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Orella і Peixos · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Orella і Pell · Veure més »
Perilimfa
Estrep, 24: Caixa timpànica. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles La perilimfa és un filtrat del líquid cefalorraquidi (en el fons de sac del conducte endolimfàtic), amb una composició iònica típica dels líquids extracel·lulars (en la qual predomina el sodi).
Nou!!: Orella і Perilimfa · Veure més »
Presbiacúsia
La presbiacúsia (del grec presbys "vell" i akousis "escoltar") és la pèrdua progressiva de la capacitat per a l'escolta d'ones sonores d'alta freqüència provocada pel deteriorament del sistema auditiu, provocat principalment per l'edat i l'exposició a sorolls de grans magnituds.
Nou!!: Orella і Presbiacúsia · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Orella і Proteïna · Veure més »
Rampa timpànica
La rampa timpànica és una cavitat plena de perilimfa dins de la còclea.
Nou!!: Orella і Rampa timpànica · Veure més »
Rampa vestibular
La rampa vestibular és una cavitat plena de perilimfa dins de la còclea.
Nou!!: Orella і Rampa vestibular · Veure més »
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Nou!!: Orella і Rèptils · Veure més »
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Nou!!: Orella і Reflexió · Veure més »
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Nou!!: Orella і Registre fòssil · Veure més »
Richard Owen
Sir Richard Owen KCB (Lancaster, 20 de juliol de 1804 - Londres, 18 de desembre de 1892), va ser un biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès.
Nou!!: Orella і Richard Owen · Veure més »
Robert Broom
El professor Robert Broom (nascut el 30 de novembre del 1866 a Paisley, mort el 6 d'abril del 1951) fou un metge i paleontòleg sud-africà.
Nou!!: Orella і Robert Broom · Veure més »
Sàcul
coclear). En groc: Os temporal. El sàcul és un dels dos òrgans amb otòlits, situat en el vestíbul del laberint membranós de l'orella interna.
Nou!!: Orella і Sàcul · Veure més »
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Nou!!: Orella і Serps · Veure més »
Sistema auditiu
El sistema auditiu és el sistema que permet l'audició.
Nou!!: Orella і Sistema auditiu · Veure més »
Sistema vestibular
Sistema vestibular. El sistema vestibular està situat dins l'orella interna junt amb la còclea, formant el laberint que conté els canals semicirculars i els sacs vestibulars: l'utricle i el sàcul.
Nou!!: Orella і Sistema vestibular · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Orella і So · Veure més »
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Nou!!: Orella і Sodi · Veure més »
Sordesa
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.
Nou!!: Orella і Sordesa · Veure més »
Soroll
Nen protegint-se del soroll En sentit ampli el soroll o fressa són dades sense significat, és a dir, que no s'estan utilitzant per a transmetre un senyal, sinó que són simplement un resultat no desitjat d'altres activitats que se sumen amb els senyals que volem rebre, fet que fa que les dades quedin modificades.
Nou!!: Orella і Soroll · Veure més »
Teinolophos trusleri
Teinolophos trusleri fou una espècie prehistòrica de monotrema, o mamífer ponedor d'ous.
Nou!!: Orella і Teinolophos trusleri · Veure més »
Teixit cartilaginós
El cartílag o teixit cartilaginós (dit popularment «tendrum») és una varietat del teixit conjuntiu, que està format per cèl·lules i matriu extracel·lular.
Nou!!: Orella і Teixit cartilaginós · Veure més »
Timpà (anatomia)
Estrep. 10: Caixa timpànica. 13: '''Orella interna'''. ''Altres'': 11: Os temporal, 12: Trompa d'Eustaqui. El timpà és una membrana elàstica, semitransparent, un xic cònica i, si no hi ha cap patologia, de color gris perlat.
Nou!!: Orella і Timpà (anatomia) · Veure més »
Tinnitus
El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa.
Nou!!: Orella і Tinnitus · Veure més »
Trompa d'Eustaqui
Estrep, 8: '''Trompa d'Eustaqui''', 9: Conducte semicircular, 10: Finestra rodona, 11: Còclea La trompa d'Eustaqui o trompa auditiva és un conducte aplanat de l'orella mitjana, de naturalesa osteocartilaginosa, que va de la part anteroinferior de la caixa timpànica fins a la paret externa de la rinofaringe.
Nou!!: Orella і Trompa d'Eustaqui · Veure més »
Utricle (orella)
coclear). En groc: Os temporal. L'utricle, o utriculus, és un dels dos òrgans amb otòlits, situat en el vestíbul del laberint membranós de l'orella interna, del qual arrenca la part membranosa dels conductes semicirculars.
Nou!!: Orella і Utricle (orella) · Veure més »
Vertigen
El vertigen és un subtipus de marejos en què el pacient experimenta inadequadament la percepció de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del sistema vestibular.
Nou!!: Orella і Vertigen · Veure més »
Vertigen posicional paroxístic benigne
El vertigen posicional paroxístic benigne o vertigen posicional paroxismal benigne és un vertigen que apareix (i remet ràpidament) amb els canvis bruscs de posició del cap (tirar el cap endarrere, aixecar-se d'una cadira).
Nou!!: Orella і Vertigen posicional paroxístic benigne · Veure més »
Vestíbul (orella)
Laberint: 15: Conducte semicircular, '''16''': '''Vestíbul''': 17: Finestra oval, 18: Finestra rodona. 19: Còclea. 20: Nervi vestibular, 21: Nervi coclear, 22: Conducte auditiu intern. ''Altres'': 11: Os temporal, 23: Nervi auditiu. coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles En el seu extrem posterosuperior hi ha els conducte semicirculars i en el seu extrem anteroinferior la còclea.
Nou!!: Orella і Vestíbul (orella) · Veure més »
Walter Georg Kühne
Walter Georg Kühne (Berlín, 26 de febrer de 1911 - Berlín, 16 de març de 1991) va ser un paleontòleg alemany, conegut com el «llegendari explorador de mamífers mesozoics».
Nou!!: Orella і Walter Georg Kühne · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Orella і 1851 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Entòtic, Entòtiques, Òtic, Òtiques.
