Accés més ràpid que el navegador!
187 les relacions: Andrei Beli, Augment ebullioscòpic, August Friedrich Horstmann, Banda prohibida, Big Bang, Bioelement, Caos molecular, Capacitat tèrmica, Cèl·lula, Cicle de Carnot, Cicle de Rankine, Claude Elwood Shannon, Codificació de Huffman, Codificació entròpica, Complexitat de Kolmogórov, Condicions estàndard (química), Conservació de l'energia, Constant d'equilibri, Constant de Boltzmann, Constant de Planck, Covector, Cristal·lografia de raigs X, Cromatografia líquida d'alta resolució, Densitat espectral, Descens crioscòpic, Descens de la pressió de vapor, Destí final de l'Univers, Diagrama d'Ellingham, Dimoni de Laplace, Dimoni de Maxwell, Distribució gamma, Dones i matemàtiques, Efecte fotoelèctric, Efecte magnetocalòric, Efecte Peltier, Efecte Seebeck, Efecte tèrmic de memòria, Energia, Energia (desambiguació), Energia de Gibbs, Energia del punt zero, Energia lliure termodinàmica, Entropia (termodinàmica estadística), Entropia de formació, Entropia de Shannon, Entropia del programari, Entropia lliure, Entropia molar estàndard, Equació constitutiva, Equació d'Eyring, ..., Equació de Clapeyron, Equació de Gibbs-Duhem, Equació de Txapliguin, Equació de Van 't Hoff, Equilibri químic, Erwin Schrödinger, Escriptura de l'Indus, Estat de la matèria, Estat estacionari (mecànica quàntica), Estat fonamental, Estat termodinàmic, Fase de la matèria, Física, Fórmula d'Entropia de Boltzmann, Fluid, Forat negre, Forat negre microscòpic, Frederick Thomas Trouton, Funció d'estat, Fusió (canvi d'estat), Gas, Gas ideal, Gilbert Newton Lewis, Gordon Matta-Clark, Hipòtesi Gaia, Incrustació del nucli de distribucions, Inflació còsmica, Informació, Informívor, Injecció de polímers, Intel·ligència, Isòmers d'espín de l'hidrogen, Jeremy Rifkin, John Dobson, Kademlia, Kip Thorne, Llei de Finagle, Lleis de la termodinàmica, Llista de problemes no resolts de física, Llista de propietats termodinàmiques, Ludwig Boltzmann, Matemàtiques, Matemàtiques i art, Matriu densitat, Max Planck, Màquina tèrmica, Mecànica clàssica, Mecànica estadística, Metabolisme, Nat (unitat), Navalla d'Occam, Neguentropia, Nicholas Georgescu-Roegen, Nine tomorrows, Nombre aleatori, Nombre de Bejan, Nombre de Carnot, NOP slide, Ona de xoc, Organització biològica, Origen (novel·la de Dan Brown), Origen de la vida, Otto Sackur, Panpsiquisme, Paradoxa de Gibbs, Paramagnetisme, Plasticitat, Plegament proteic, Potencial químic, Potencial termodinàmic, Pou de potencial, Pressió osmòtica, Primer principi de la termodinàmica, Principi hologràfic, Principi zero de la termodinàmica, Problema termomecànic, Procés de Haber-Bosch, Procés espontani, Procés isentròpic, Procés quasiestàtic, Procés reversible, Procés termodinàmic, Prolina, Propietats dels materials (termodinàmica), Propietats intensives i extensives, Punt de sublimació, Químic, Química física, Radi crític, Radioactivitat, Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance, Reacció de metàtesi d'alquens, Reacció química, Reactivitat química, Redundància (teoria del senyal), Refrigeració per compressió de vapor, Regla de Trouton, Relació de Gibbs-Helmholtz, Relacions de Maxwell, Robert Andrews Millikan, Rudolf Clausius, S, Salinitat, Sòlid, Segon principi de la termodinàmica, Seqüencial de Montecarlo, Solubilitat, Sulfat de sodi, Tatiana Afanàssieva, Temperatura, Temperatura cinètica, Temperatura negativa, Temps, Teorema d'equipartició, Teorema de Milnor-Thurston, Teorema de Noether, Teoria Algorísmica de la Informació, Teoria de cordes, Teoria de sistemes, Tercer principi de la termodinàmica, Termodinàmica, Termodinàmica química, Termoelectricitat, Termoquímica, Thomas Pynchon, Transport passiu, Triòxid de dinitrogen, Trifosfat d'adenosina, Unitats derivades del SI, Univers oscil·lant, Variables conjugades (termodinàmica), Velocitat hipersònica, Vida, Walther Hermann Nernst, Wendell Mitchell Latimer, William Francis Giauque, Zero absolut. Ampliar l'índex (137 més) »
Andrei Beli
Borís Nikolàievitx Bugàiev (Бори́с Никола́евич Буга́ев, conegut habitualment amb el pseudònim dAndrei Beli (Андре́й Бе́лый; 26 d'octubre del 1880 - 8 de gener del 1934), fou un novel·lista, poeta, teòric i crític literari rus. La seva novel·la Petersburg va ser considerada per Vladímir Nabókov com una de les quatre grans novel·les del.
Nou!!: Entropia і Andrei Beli · Veure més »
Augment ebullioscòpic
Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.
Nou!!: Entropia і Augment ebullioscòpic · Veure més »
August Friedrich Horstmann
August Friedrich Horstmann (20 novembre de 1842, Mannheim - 8 octubre 1929, Heidelberg) fou un destacat químic alemany que inicià la termoquímica amb un article del 1869 i introduí el concepte de mol en un article del 1881.
Nou!!: Entropia і August Friedrich Horstmann · Veure més »
Banda prohibida
La banda prohibida (en anglès bandgap), a la física de l'estat sòlid i altres camps relacionats, és la diferència d'energia entre la part superior de la banda de valència i la part inferior de la banda de conducció.
Nou!!: Entropia і Banda prohibida · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Entropia і Big Bang · Veure més »
Bioelement
Els bioelements o elements biogènics són els elements químics presents en els éssers vius.
Nou!!: Entropia і Bioelement · Veure més »
Caos molecular
En teoria cinètica de física, el caos molecular és l'assumpció que les velocitats de les partícules que col·lideixen no estan correlacionades i són independents de la posició.
Nou!!: Entropia і Caos molecular · Veure més »
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Nou!!: Entropia і Capacitat tèrmica · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Entropia і Cèl·lula · Veure més »
Cicle de Carnot
Esquema d'una màquina de Carnot. La màquina absorbeix calor des de la font calenta T1 i cedeix calor a la freda T2 produint treball. El cicle de Carnot es produeix quan una màquina treballa absorbint una quantitat de calor Q1 de la font d'alta temperatura i cedeix una calor Q2 a la de baixa temperatura produint un treball sobre l'exterior.
Nou!!: Entropia і Cicle de Carnot · Veure més »
Cicle de Rankine
El Cicle Rankine és un cicle termodinàmic que transforma calor en treball mecànic.
Nou!!: Entropia і Cicle de Rankine · Veure més »
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Nou!!: Entropia і Claude Elwood Shannon · Veure més »
Codificació de Huffman
Arbre de Huffman generat per les freqüències d'aparicions exactes del text "Això és un exemple d'arbre de Huffman". les freqüències i codis de cada caràcter es mostren a sota. codificar aquesta frase fent servir aquest codi requereix 156 bits, sense comptar amb l'espai per a l'arbre. A ciències de la computació i teoria de la informació, la codificació Huffman és un algorisme utilitzat per compressió de dades.
Nou!!: Entropia і Codificació de Huffman · Veure més »
Codificació entròpica
En teoria de la informació, codificació entròpica és un mètode de codificació sense pèrdues que és independent de les característiques específiques del medi.
Nou!!: Entropia і Codificació entròpica · Veure més »
Complexitat de Kolmogórov
Detall d'una part del conjunt de Mandelbrot. Emmagatzemar aquesta imatge sense més en color de qualitat 24-bit requeriria 1,62 milions de bits; no obstant això, un petit programa informàtic pot reproduir aquests 1,62 milions de bits usant la definició del conjunt de Mandelbrot. Per aquesta raó, la complexitat de Kolmogórov és de fet molt menor que 1,62 milions de bits. En la teoria de la computació, la complexitat de Kolmogórov és una mesura de la quantitat de recursos computacionals necessaris per poder descriure una certa quantitat d'informació, deu el seu nom a Andréi Kolmogórov. La complexitat de Kolmogórov també es denomina complexitat descriptiva o complexitat de Kolmogoróv-Chaitin, complexitat estocàstica, o entropia algorítmica.
Nou!!: Entropia і Complexitat de Kolmogórov · Veure més »
Condicions estàndard (química)
En química, les condicions estàndard o l'estat estàndard d'un material (substància pura, barreja o solució) és un punt de referència utilitzat per calcular les seves propietats sota diferents condicions.
Nou!!: Entropia і Condicions estàndard (química) · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Entropia і Conservació de l'energia · Veure més »
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Nou!!: Entropia і Constant d'equilibri · Veure més »
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Nou!!: Entropia і Constant de Boltzmann · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Entropia і Constant de Planck · Veure més »
Covector
S'anomenen covectors o 1-forma les formes lineals d'un espai vectorial.
Nou!!: Entropia і Covector · Veure més »
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Nou!!: Entropia і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »
Cromatografia líquida d'alta resolució
La Cromatografia líquida d'alta resolució o HPLC (de l'anglès, High performance liquid chromatography) és un tipus de cromatografia en columna utilitzada sovint en bioquímica i química analítica.
Nou!!: Entropia і Cromatografia líquida d'alta resolució · Veure més »
Densitat espectral
DEP d'un senyal aleatori a la banda de 0 kHz-20 kHz estimada mitjançant el mètode de Welch. La Densitat Espectral (Spectral Density), a matemàtiques i a física, d'un senyal és una funció matemàtica que ens informa de com està distribuïda la potència o l'energia (segons el cas) d'aquest senyal sobre les diferents freqüències de les que està formada, és a dir, el seu espectre.
Nou!!: Entropia і Densitat espectral · Veure més »
Descens crioscòpic
data.
Nou!!: Entropia і Descens crioscòpic · Veure més »
Descens de la pressió de vapor
Diagrama de fases de l'aigua en negre i d'una dissolució aquosa amb vermell S'anomena descens de la pressió de vapor a la disminució de la pressió de vapor que experimenta un dissolvent quan s'hi dissolen soluts no volàtils respecte a la pressió de vapor en estat pur.
Nou!!: Entropia і Descens de la pressió de vapor · Veure més »
Destí final de l'Univers
El destí final de l'univers és un tema de la cosmologia física.
Nou!!: Entropia і Destí final de l'Univers · Veure més »
Diagrama d'Ellingham
Diagrama d'Ellingham Un diagrama d'Ellingham és un gràfic que mostra la dependència de la temperatura de l'estabilitat dels compostos.
Nou!!: Entropia і Diagrama d'Ellingham · Veure més »
Dimoni de Laplace
En la història de la ciència, el dimoni de Laplace és la primera articulació publicada de determinisme causal o científic per Pierre-Simon Laplace en 1814.
Nou!!: Entropia і Dimoni de Laplace · Veure més »
Dimoni de Maxwell
Esquema del dimoni de MaxwellEl dimoni de Maxwell, també conegut com a paradoxa de Maxwell, és una paradoxa teòrica o experiment mental que pren el nom d'una criatura imaginària ideada el 1867 pel físic escocès James Clerk Maxwell, per il·lustrar la segona llei de la termodinàmica.
Nou!!: Entropia і Dimoni de Maxwell · Veure més »
Distribució gamma
| name.
Nou!!: Entropia і Distribució gamma · Veure més »
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Nou!!: Entropia і Dones i matemàtiques · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Entropia і Efecte fotoelèctric · Veure més »
Efecte magnetocalòric
frame L'efecte magnetocalòric es refereix a la propietat dels materials de canviar la temperatura en ser sotmesos a canvis adiabàtics de camp magnètic aplicat o, altrament, de canviar l'entropia en ser sotmesos a canvis isotèrmics de camp magnètic aplicat.
Nou!!: Entropia і Efecte magnetocalòric · Veure més »
Efecte Peltier
L'efecte Peltier (també anomenat efecte termoelèctric) és un fenomen físic de desplaçament de calor en presència d'un corrent elèctric.
Nou!!: Entropia і Efecte Peltier · Veure més »
Efecte Seebeck
Experiment de Seebeck Lefecte Seebeck és un efecte termoelèctric que fa que una agulla metàl·lica sigui desviada quan es posa entre dos conductors de diferent material soldats pels extrems i sotmesos a un gradient tèrmic (vegeu figura).
Nou!!: Entropia і Efecte Seebeck · Veure més »
Efecte tèrmic de memòria
L'efecte unidireccional de memòria tèrmicament induït és un efecte classificat dins dels nous materials anomenats intel·ligents. Els polímers amb efecte tèrmic de memòria són materials nous, les aplicacions dels quals estan sent estudiades recentment en els diferents camps de la ciència (per exemple, en medicina), en comunicacions i entreteniment.
Nou!!: Entropia і Efecte tèrmic de memòria · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Entropia і Energia · Veure més »
Energia (desambiguació)
* En física i química.
Nou!!: Entropia і Energia (desambiguació) · Veure més »
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Nou!!: Entropia і Energia de Gibbs · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Entropia і Energia del punt zero · Veure més »
Energia lliure termodinàmica
L'energia lliure termodinàmica és la quantitat de treball que un sistema termodinàmic pot realitzar.
Nou!!: Entropia і Energia lliure termodinàmica · Veure més »
Entropia (termodinàmica estadística)
El concepte d'entropia va ser desenvolupat per primera vegada pel físic alemany Rudolf Clausius a mitjans del segle XIX com una propietat termodinàmica que prediu que certs processos espontanis són irreversibles o impossibles.
Nou!!: Entropia і Entropia (termodinàmica estadística) · Veure més »
Entropia de formació
L'entropia de formació d'un compost químic (o una substància en estat elemental), en termodinàmica i termoquímica, és la diferència (increment o decrement) d'entropia en el procés de la seva formació a partir dels seus elements constituents (en estat atòmic o en certa forma predefinida).
Nou!!: Entropia і Entropia de formació · Veure més »
Entropia de Shannon
Dos bits d'entropia: en el cas de llançar a l'aire dues monedes justes, l'entropia d'informació en bits és el logaritme en base 2 del nombre de possibles resultats; amb dues monedes hi ha quatre possibles resultats, i dos bits d'entropia. En general, l'entropia d'informació és la quantitat mitjana d'informació que es transmet en un esdeveniment, considerant-ne tots els possibles resultats. Lentropia de Shannon, (formulada per Claude Shannon) (archived from) (archived from) és una funció matemàtica que intuïtivament es correspon amb la quantitat d'informació continguda o lliurada per una font d'informació.
Nou!!: Entropia і Entropia de Shannon · Veure més »
Entropia del programari
L'entropia del programari és la mesura de desordre del programari que reflecteix la complexitat del seu manteniment.
Nou!!: Entropia і Entropia del programari · Veure més »
Entropia lliure
En termodinàmica, l'entropia lliure és un potencial termodinàmic entròpic anàleg a l'energia lliure.
Nou!!: Entropia і Entropia lliure · Veure més »
Entropia molar estàndard
En química, l'entropia molar estàndard és el contingut d'entropia d'un mol de substància, sota condicions estàndard (no estàndard de pressió i temperatura).
Nou!!: Entropia і Entropia molar estàndard · Veure més »
Equació constitutiva
Una equació constitutiva és una relació entre les variables termodinàmiques o mecàniques d'un sistema físic: pressió, volum, tensió, deformació, temperatura, densitat, entropia, etc.
Nou!!: Entropia і Equació constitutiva · Veure més »
Equació d'Eyring
La equació d'Eyring també coneguda com a equació d'Eyring–Polanyi en cinètica química relaciona la velocitat de reacció amb la temperatura.
Nou!!: Entropia і Equació d'Eyring · Veure més »
Equació de Clapeyron
L'equació de Clapeyron, deguda al físic francès Benoît Paul Émile Clapeyron, expressa la dependència quantitativa de la pressió d'equilibri entre fases amb la temperatura o bé la variació de la temperatura d'equilibri entre fases amb la pressió, essent aplicable a qualsevol sistema tancat.
Nou!!: Entropia і Equació de Clapeyron · Veure més »
Equació de Gibbs-Duhem
L'equació de Gibbs-Duhem és una equació termodinàmica que relaciona entre si els potencials químics d'un sistema de diversos components.
Nou!!: Entropia і Equació de Gibbs-Duhem · Veure més »
Equació de Txapliguin
En la dinàmica de gasos, l'equació de Txapligin, anomenada així per Serguei Alekséievitx Txapliguin (1902), és una equació en derivades parcials útil en l'estudi del flux transònic.
Nou!!: Entropia і Equació de Txapliguin · Veure més »
Equació de Van 't Hoff
L'equació de Van 't Hoff de termodinàmica química relaciona la variació de la constant d'equilibri (K) amb la variació de la temperatura absoluta (T) donada per la diferència d'entalpia (\Delta H).
Nou!!: Entropia і Equació de Van 't Hoff · Veure més »
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Nou!!: Entropia і Equilibri químic · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Entropia і Erwin Schrödinger · Veure més »
Escriptura de l'Indus
Impressió d'un segell mostrant una inscripció de cinc símbols. L’escriptura de l'Indus és un sistema de símbols desenvolupat per la civilització de la vall de l'Indus durant els períodes de Kot Diji i Harappa madura, entre el 3.500 i el 1.900 aC.
Nou!!: Entropia і Escriptura de l'Indus · Veure més »
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Nou!!: Entropia і Estat de la matèria · Veure més »
Estat estacionari (mecànica quàntica)
En mecànica quàntica un estat estacionari és una autofunció del hamiltonià, o en altres paraules, un estat amb una energia fixa.
Nou!!: Entropia і Estat estacionari (mecànica quàntica) · Veure més »
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Nou!!: Entropia і Estat fonamental · Veure més »
Estat termodinàmic
Un estat termodinàmic és un conjunt de valors de propietats d'un sistema termodinàmic que han de ser especificats per tal de poder reproduir el sistema.
Nou!!: Entropia і Estat termodinàmic · Veure més »
Fase de la matèria
Un petit tros de gel d'argó desfent-se ràpidament mostra simultàniament la transició de sòlid a líquid i de líquid a gas. En ciència física, una fase és una regió de l'espai amb uns límits precisos (un sistema termodinàmic) en què totes les propietats físiques i la composició química del material són essencialment uniformes i constants.
Nou!!: Entropia і Fase de la matèria · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Entropia і Física · Veure més »
Fórmula d'Entropia de Boltzmann
En mecànica estadística, l'equació de Boltzmann és una equació de probabilitat que relaciona l'entropia S d'un gas ideal amb la quantitat W, el nombre de microestats reals corresponents al macroestat de gas: on kB és la constant de Boltzmann (també escrita com simplement k) i igual a 1.38065×10−23 J/K.
Nou!!: Entropia і Fórmula d'Entropia de Boltzmann · Veure més »
Fluid
L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.
Nou!!: Entropia і Fluid · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Entropia і Forat negre · Veure més »
Forat negre microscòpic
Els forats negres microscòpics són forats negres minúsculs, també anomenats forats negres quàntics o mini forats negres, on els efectes de la mecànica quàntica tenen un paper important.
Nou!!: Entropia і Forat negre microscòpic · Veure més »
Frederick Thomas Trouton
Frederick Thomas Trouton FRS (24 de novembre de 1863 – 21 de setembre de 1922) va ser un físic irlandès conegut per la Regla de Trouton i per experiments per tal de detectar el moviment de la Terra a través de l'eter luminífer (luminiferous aether).
Nou!!: Entropia і Frederick Thomas Trouton · Veure més »
Funció d'estat
En termodinàmica, una funció d'estat o variable d'estat és una magnitud física macroscòpica que caracteritza l'estat d'un sistema en equilibri.
Nou!!: Entropia і Funció d'estat · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Entropia і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Entropia і Gas · Veure més »
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Nou!!: Entropia і Gas ideal · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Entropia і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Gordon Matta-Clark
Gordon Matta-Clark (Nova York, 1943-1978) va ser un artista estatunidenc que va explorar diferents maneres d'intervenció artística, barrejant indistintament la performance, la crítica de l'arquitectura i l'urbanisme, l'art conceptual i diverses propostes d'avantguarda.
Nou!!: Entropia і Gordon Matta-Clark · Veure més »
Hipòtesi Gaia
J. Lovelock, pare de la hipòtesi de Gaia. La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s'autoregulen tendint a l'equilibri.
Nou!!: Entropia і Hipòtesi Gaia · Veure més »
Incrustació del nucli de distribucions
En l'aprenentatge automàtic, la incrustació de distribucions del nucli (també anomenada mitjana del nucli o mapa de mitjana) comprèn una classe de mètodes no paramètrics en què una distribució de probabilitat es representa com un element d'un espai de Hilbert del nucli reproductor (RKHS).
Nou!!: Entropia і Incrustació del nucli de distribucions · Veure més »
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Nou!!: Entropia і Inflació còsmica · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Entropia і Informació · Veure més »
Informívor
El terme informívor descriu a un organisme que consumeix informació.
Nou!!: Entropia і Informívor · Veure més »
Injecció de polímers
Màquina d'injecció de plàstic La injecció de polímers o emmotllament per injecció és un procés semicontinu que consisteix a injectar un polímer en estat fos en un motlle tancat a pressió, i través d'un petit forat.
Nou!!: Entropia і Injecció de polímers · Veure més »
Intel·ligència
Corba del quocient intel·lectual La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat de donar un sentit encertat a una sentència.
Nou!!: Entropia і Intel·ligència · Veure més »
Isòmers d'espín de l'hidrogen
Isòmers d'espín de l'hidrogen molecular Els isòmers d'espín de l'hidrogen molecular, en anglès: Spin isomers of hydrogen, es presenten en dues formes isomèriques, una amb dos espín de protó alineats de forma paral·lela (ortohidrogen), i l'altra amb els dos espín de protons alineats antiparal·lelament (parahidrogen).
Nou!!: Entropia і Isòmers d'espín de l'hidrogen · Veure més »
Jeremy Rifkin
Jeremy Rifkin (Denver, Colorado, 26 de gener de 1945) és un sociòleg, economista, escriptor, orador, assessor polític i activista nord-americà. Rifkin investiga l'impacte dels canvis científics i tecnològics en l'economia, en la força de treball, en la societat i en el medi ambient.
Nou!!: Entropia і Jeremy Rifkin · Veure més »
John Dobson
John Lowry Dobson (14 de setembre de 1915 - 15 de gener de 2014) va ser un divulgador de l'astronomia amateur.
Nou!!: Entropia і John Dobson · Veure més »
Kademlia
Kademlia és una manera d'implementar una taula de hash distribuïda, o DHT, per a utilitzar-se en xarxes P2P, dissenyada per Petar Maymounkov i David Mazières.
Nou!!: Entropia і Kademlia · Veure més »
Kip Thorne
Kip Stephen Thorne (Logan, Utah, 1 de juny de 1940) és un físic teòric estatunidenc i premi Nobel, conegut per les seves contribucions en el camp de la física teòrica, física gravitacional i l'astrofísica.
Nou!!: Entropia і Kip Thorne · Veure més »
Llei de Finagle
La llei de Finagle dels negatius dinàmics més coneguda al Regne Unit com a llei de Sod (Sod's Law), se sol enunciar així: El terme llei de Finagle va ser utilitzat per primera vegada per John W. Campbell Jr., l'influent editor de Astounding Science Fiction.
Nou!!: Entropia і Llei de Finagle · Veure més »
Lleis de la termodinàmica
Les lleis de la termodinàmica descriuen, en principi, el transport privat de calor i treball en els processos termodinàmics. No obstant això, des de la seva concepció, aquestes lleis de la física es van convertir en les més importants de tota física i altres ciències relacionades amb la termodinàmica.
Nou!!: Entropia і Lleis de la termodinàmica · Veure més »
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Nou!!: Entropia і Llista de problemes no resolts de física · Veure més »
Llista de propietats termodinàmiques
El que segueix és una llista de propietats termodinàmiques.
Nou!!: Entropia і Llista de propietats termodinàmiques · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Entropia і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Entropia і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques i art
Les matemàtiques i l'art estan relacionades de diverses maneres en molts àmbits.
Nou!!: Entropia і Matemàtiques i art · Veure més »
Matriu densitat
La matriu densitat, o operador densitat és una entitat matemàtica introduïda per John von Neumann.
Nou!!: Entropia і Matriu densitat · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Entropia і Max Planck · Veure més »
Màquina tèrmica
Una màquina tèrmica és un dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una substància mitjançant un procés cíclic o una seqüència d'operacions.
Nou!!: Entropia і Màquina tèrmica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Entropia і Mecànica clàssica · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Entropia і Mecànica estadística · Veure més »
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Nou!!: Entropia і Metabolisme · Veure més »
Nat (unitat)
Un nat (a vegades també anomenat com a nit o fins i tot nepit) és una unitat logarítmica d'informació o d'entropia basada en el logaritme natural i les potències de base e en lloc de basar-se en el logaritme de base 2 usat per a definir el bit.
Nou!!: Entropia і Nat (unitat) · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Entropia і Navalla d'Occam · Veure més »
Neguentropia
Dins la teoria de la informació la neguentropia és el procés invers de l'entropia i consisteix en el pas d'un estat de desordre aleatori a un altre estat d'ordre previsible.
Nou!!: Entropia і Neguentropia · Veure més »
Nicholas Georgescu-Roegen
Nicholas Georgescu-Roegen, de naixement Nicolae Georgescu (Constanţa, Romania, 4 de febrer de 1906 – Nashville, Tennessee, 30 d'octubre de 1994) va ser un matemàtic, estadístic i economista romanès.
Nou!!: Entropia і Nicholas Georgescu-Roegen · Veure més »
Nine tomorrows
Nine tomorrows: Tales of the Near Future (1959) és un recull de nou contes i dos poemes de ciència-ficció d'Isaac Asimov, amb històries escrites originalment durant els anys cinquanta, dècada prodigiosa per a l'autor i durant la qual es va guanyar a pols la fama que l'ha acompanyat des d'aleshores com a escriptor de ciència-ficció.
Nou!!: Entropia і Nine tomorrows · Veure més »
Nombre aleatori
Un nombre aleatori és un resultat de generar una variable a l'atzar.
Nou!!: Entropia і Nombre aleatori · Veure més »
Nombre de Bejan
El nombre de Bejan (Be) és un nombre adimensional que s'utilitza en termodinàmica i en mecànica de fluids.
Nou!!: Entropia і Nombre de Bejan · Veure més »
Nombre de Carnot
El nombre de Carnot (Ca) és un nombre adimensional utilitzat en l'anàlisi energètic dels cicles tèrmics.
Nou!!: Entropia і Nombre de Carnot · Veure més »
NOP slide
En seguretat informàtica, una NOP slide, un trineu NOP o una rampa NOP és una seqüència d'instruccions NOP (sense operació) destinades a "lliscar" el flux d'execució d'instruccions de la CPU fins a la seva destinació final desitjada sempre que el programa es ramifica a una adreça de memòria en qualsevol lloc del la diapositiva.
Nou!!: Entropia і NOP slide · Veure més »
Ona de xoc
En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.
Nou!!: Entropia і Ona de xoc · Veure més »
Organització biològica
Lorganització biològica o jerarquia de la vida, és la jerarquia d'estructures i sistemes biològics complexos que defineixen la vida mitjançant una aproximació reduccionista.
Nou!!: Entropia і Organització biològica · Veure més »
Origen (novel·la de Dan Brown)
Origen és thriller de misteri de l'autor americà Dan Brown i el cinquè lliurament de la sèrie de Robert Langdon, després dInferno.
Nou!!: Entropia і Origen (novel·la de Dan Brown) · Veure més »
Origen de la vida
L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.
Nou!!: Entropia і Origen de la vida · Veure més »
Otto Sackur
Otto Sackur (28 de setembre de 1880, Breslau, Baixa Silèsia - 17 de desembre de 1914, Berlín) fou un químic alemany conegut per l'equació de Sackur-Tetrode.
Nou!!: Entropia і Otto Sackur · Veure més »
Panpsiquisme
Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.
Nou!!: Entropia і Panpsiquisme · Veure més »
Paradoxa de Gibbs
En termodinàmica i mecànica estadística, la paradoxa de Gibbs, plantejada per Josiah Willard Gibbs, part d'una expressió no extensiva de l'entropia segons la qual, si en un sistema tancat es dona un procés isobàric i isotèrmic de difusió pel qual es barregen dos gasos ideals qualssevol, la variació d'entropia del sistema sempre serà positiva, fins i tot si tots dos gasos són iguals.
Nou!!: Entropia і Paradoxa de Gibbs · Veure més »
Paramagnetisme
El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.
Nou!!: Entropia і Paramagnetisme · Veure més »
Plasticitat
Exemple típic de corba tensió-deformació per a un esforç uniaxial de tracció, en un metall dúctil amb comportament elasto-plàstic: el comportament és elàstic lineal per a petites deformacions (tram recte de color blau) i presenta plasticitat a partir de cert límit. La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.
Nou!!: Entropia і Plasticitat · Veure més »
Plegament proteic
Dibuix representant la configuració d'un polímer proteic (línia en la imatge esquerra) abans i després de replegar-se (dreta). Les cintes de la imatge plegada representen estructures organitzades com l'hèlix alfa o el full beta. El plegament proteic és el procés físic pel qual un polipèptid es replega en la seva estructura tridimensional característica i funcional.
Nou!!: Entropia і Plegament proteic · Veure més »
Potencial químic
En termodinàmica, dins de la física i en termoquímica dins de la química, potencial químic, representat pel símbol μ, és un terme introduït el 1876 pel físic estatunidenc Willard Gibbs, que el va definir d'aquesta manera: Sigui un sistema format per dues fases, α i β, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una pressió i temperatura determinades.
Nou!!: Entropia і Potencial químic · Veure més »
Potencial termodinàmic
En termodinàmica, un potencial termodinàmic és una variable d'estat associada a un sistema termodinàmic que té dimensions d'energia.
Nou!!: Entropia і Potencial termodinàmic · Veure més »
Pou de potencial
Un pou genèric d'energia potencial Un pou de potencial és la regió que envolta un mínim local d'energia potencial.
Nou!!: Entropia і Pou de potencial · Veure més »
Pressió osmòtica
Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.
Nou!!: Entropia і Pressió osmòtica · Veure més »
Primer principi de la termodinàmica
'''Primer principi''' en una màquina tèrmica El primer principi de la termodinàmica diu que els sistemes termodinàmics tancats tenen una certa quantitat d'energia interna que només pot variar per aportació o extracció de quantitats d'energia en forma de calor o de treball.
Nou!!: Entropia і Primer principi de la termodinàmica · Veure més »
Principi hologràfic
El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.
Nou!!: Entropia і Principi hologràfic · Veure més »
Principi zero de la termodinàmica
Esquema del principi zero de la termodinàmica El principi zero de la termodinàmica (llei zero) és el principi o postulat que fa referència a l'equilibri termodinàmic.
Nou!!: Entropia і Principi zero de la termodinàmica · Veure més »
Problema termomecànic
bomba hidràulica. La figura mostra la solució de l'equació de la calor, en el qual la calor es genera internament refrigerant-se la carcassa en el seu exterior, la qual cosa proporciona condueix a una distribució de temperatures estacionària. Un problema termomecànic és un problema mixt en què existeixen transmissió de calor entre sòlids sotmesos a tensió on els processos de deformació i dilatació tèrmica s'afecten mútuament.
Nou!!: Entropia і Problema termomecànic · Veure més »
Procés de Haber-Bosch
El procés de Haber-Bosch, també anomenat síntesi de Haber–Bosch, o simplement síntesi de Haber, és la reacció de fixació del nitrogen amb nitrogen gas i hidrogen gas, sobre un catalitzador de ferro enriquit, per produir amoníac.
Nou!!: Entropia і Procés de Haber-Bosch · Veure més »
Procés espontani
Un procés espontani és l'evolució temporal d'un sistema que allibera l'energia lliure i mou el sistema a un estat d'energia menor, termodinàmicament més estable.
Nou!!: Entropia і Procés espontani · Veure més »
Procés isentròpic
En termodinàmica, uns procés isentròpic (combinació de la paraula grega iso - 'igual' - i 'entropia') és aquell en què l'entropia del fluid que forma el sistema roman constant.
Nou!!: Entropia і Procés isentròpic · Veure més »
Procés quasiestàtic
En termodinàmica, un procés quasiestàtic és un procés termodinàmic que té lloc infinitament a poc a poc.
Nou!!: Entropia і Procés quasiestàtic · Veure més »
Procés reversible
En termodinàmica, un procés reversible o cicle reversible (si el procés és cíclic) és un procés termodinàmic que pot ser "revertit" mitjançant canvis infinitesimals en alguna propietat del sistema sense que hi hagi producció d'entropia o dissipació d'energia.
Nou!!: Entropia і Procés reversible · Veure més »
Procés termodinàmic
Un procés termodinàmic és el desenvolupament energètic d'un sistema termodinàmic que avança des d'un estat inicial fins a un estat final.
Nou!!: Entropia і Procés termodinàmic · Veure més »
Prolina
La prolina (abreujada Pro o P) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Nou!!: Entropia і Prolina · Veure més »
Propietats dels materials (termodinàmica)
En termodinàmica, les propietats dels materials són paràmetres intensius específics d'un cert material.
Nou!!: Entropia і Propietats dels materials (termodinàmica) · Veure més »
Propietats intensives i extensives
En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).
Nou!!: Entropia і Propietats intensives i extensives · Veure més »
Punt de sublimació
El punt de sublimació d'una substància és aquella temperatura a la qual dit compost passa de la fase sòlida a la fase gas directament, sense passar per la fase líquida, mitjançant el mecanisme de sublimació.
Nou!!: Entropia і Punt de sublimació · Veure més »
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Nou!!: Entropia і Químic · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Entropia і Química física · Veure més »
Radi crític
El radi crític és la mida de partícula mínima per tal que un agregat sigui termodinàmicament estable.
Nou!!: Entropia і Radi crític · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Entropia і Radioactivitat · Veure més »
Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance
Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance és un llibre publicat pel físic francès Nicolas Léonard Sadi Carnot l'any 1824.
Nou!!: Entropia і Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance · Veure més »
Reacció de metàtesi d'alquens
Catalitzador de Grubbs de primera generació.Catalitzador de Schrock. Catalitzador de Grubbs de segona generació. La reacció de metàtesi d'alquens consisteix en una reorganització dels dobles enllaços dels reactius de què es parteix.
Nou!!: Entropia і Reacció de metàtesi d'alquens · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Entropia і Reacció química · Veure més »
Reactivitat química
La reactivitat química és l'expressió que es fa servir per valorar la capacitat d'un element o substància per reaccionar en presència d'altres substàncies (anomenades reactius) i formar una nova substància.
Nou!!: Entropia і Reactivitat química · Veure més »
Redundància (teoria del senyal)
La redundància en el camp de la teoria del senyal és una magnitud que dona idea del grau de coherència, ordenació o aleatorietat de qualsevol seqüència d'informació.
Nou!!: Entropia і Redundància (teoria del senyal) · Veure més »
Refrigeració per compressió de vapor
Diagrama simple del cicle de refrigeració 1) serpentí de condensació, 2) vàlvula d'expansió, 3) serpentí d'evaporació, 4) compressor. El mètode de refrigeració per compressió de vapor és el mètode més utilitzat actualment per a la producció de fred, tant per a processos industrials com per als sistemes de climatització.
Nou!!: Entropia і Refrigeració per compressió de vapor · Veure més »
Regla de Trouton
La regla de Trouton (en anglès:Trouton's rule) estableix que l'entropia de vaporització és gairebé el mateix valor, uns 85–88 J K−1 mol−1, per a diversos tipus de líquids al seu punt d'ebullició.
Nou!!: Entropia і Regla de Trouton · Veure més »
Relació de Gibbs-Helmholtz
La relació de Gibbs–Helmholtz és una equació termodinàmica que s'utilitza per calcular els canvis en l'energia de Gibbs d'un sistema en funció de la temperatura.
Nou!!: Entropia і Relació de Gibbs-Helmholtz · Veure més »
Relacions de Maxwell
Les relacions de Maxwell són un conjunt d'equacions de la termodinàmica derivables a partir de les definicions dels potencials termodinàmics.
Nou!!: Entropia і Relacions de Maxwell · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Entropia і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Entropia і Rudolf Clausius · Veure més »
S
La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.
Nou!!: Entropia і S · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Entropia і Salinitat · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Entropia і Sòlid · Veure més »
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Nou!!: Entropia і Segon principi de la termodinàmica · Veure més »
Seqüencial de Montecarlo
Exemple de filtre de partícules petit Els filtres de partícules, o mètodes seqüencials de Montecarlo, són un conjunt d'algorismes de Montecarlo utilitzats per trobar solucions aproximades per a problemes de filtratge de sistemes d'espai d'estats no lineals, com ara el processament de senyals i la inferència estadística bayesiana.
Nou!!: Entropia і Seqüencial de Montecarlo · Veure més »
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Nou!!: Entropia і Solubilitat · Veure més »
Sulfat de sodi
El sulfat de sodi (antigament sulfat sòdic) és un compost químic, una sal de fórmula química Na2SO4, constituïda per cations sodi Na+ i anions sulfat SO4^2-.
Nou!!: Entropia і Sulfat de sodi · Veure més »
Tatiana Afanàssieva
() (també coneguda com a Tatiana Ehrenfest-Afanaseva o amb la transcripció neerlandesa del seu nom, Tatjana Aleksejevna Afanasjeva) fou una matemàtica russa i neerlandesa que va fer contribucions als camps de mecànica estadística i termodinàmica estadística.
Nou!!: Entropia і Tatiana Afanàssieva · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Entropia і Temperatura · Veure més »
Temperatura cinètica
La temperatura cinètica és un concepte que s'utilitza quan les condicions físiques de la matèria impedeix l'ús de la definició operacional-macroscòpica "clàssica" de la temperatura o la magnitud física mesurada pel 'termòmetre'.
Nou!!: Entropia і Temperatura cinètica · Veure més »
Temperatura negativa
L'entropia d'un sistema les partícules del qual només poden tenir energia 0 o ε és màxima quan l'energia mitjana de cada partícula és ε/2. Si llavors l'energia del sistema augmenta, la temperatura esdevé negativa. En física, certs sistemes termodinàmics poden assolir una temperatura negativa; això és, la seva temperatura termodinàmica es pot expressar com una quantitat negativa a una escala absoluta com la Kelvin.
Nou!!: Entropia і Temperatura negativa · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Entropia і Temps · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Entropia і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teorema de Milnor-Thurston
La teoria del pastat de Milnor-Thurston és una teoria matemàtica que analitza els iterats d'assignacions de mapes monòtons d'un interval en si mateix.
Nou!!: Entropia і Teorema de Milnor-Thurston · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Entropia і Teorema de Noether · Veure més »
Teoria Algorísmica de la Informació
La teoria algorísmica de la informació és una branca de la informàtica teòrica que s'ocupa de la relació entre la computació i la informació d'objectes generats computacionalment (a diferència dels generats estocàsticament), com ara cadenes de caràcters o qualsevol altra estructura de dades.
Nou!!: Entropia і Teoria Algorísmica de la Informació · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Entropia і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de sistemes
La teoria general de sistemes, teoria de sistemes, teoria sistèmica, enfocament sistèmic o pensament sistèmic és un esforç d'estudi interdisciplinari que tracta de trobar les propietats comunes a entitats o els sistemes, que es presenten en tots els nivells de la realitat, però que són objectiu tradicionalment de disciplines acadèmiques diferents.
Nou!!: Entropia і Teoria de sistemes · Veure més »
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Nou!!: Entropia і Tercer principi de la termodinàmica · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Entropia і Termodinàmica · Veure més »
Termodinàmica química
La termodinàmica química (del gr. thermos, calor i química) consisteix en l'estudi de les transformacions que pateix l'energia calorífica en les reaccions químiques, sorgint com una aplicació de la termoquímica, la termodinàmica a la química.
Nou!!: Entropia і Termodinàmica química · Veure més »
Termoelectricitat
La termoelectricitat és una branca de la física que estudia la producció d'electricitat per l'efecte termoelèctric.
Nou!!: Entropia і Termoelectricitat · Veure més »
Termoquímica
La termoquímica és una branca de la química que estudia l'energia tèrmica que associada a reaccions químiques i/o transformacions físiques.
Nou!!: Entropia і Termoquímica · Veure més »
Thomas Pynchon
Thomas Ruggles Pynchon, Jr. (Glen Cove, Nova York, 8 de maig de 1937) és un escriptor estatunidenc.
Nou!!: Entropia і Thomas Pynchon · Veure més »
Transport passiu
SimportExocitosi/Endocitosi:F.-G. Exocitosi El transport passiu és una modalitat de moviment de substàncies químiques a través de membranes biològiques mitjançant la difusió simple (molècules polars petites, molècules apolars, substàncies lipídiques, triglicèrids…) o la difusió facilitada (monosàcarids i aminoàcids).
Nou!!: Entropia і Transport passiu · Veure més »
Triòxid de dinitrogen
El triòxid de dinitrogen és un compost químic binari de nitrogen i oxigen, és un òxid de fórmula N2O3.
Nou!!: Entropia і Triòxid de dinitrogen · Veure més »
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Nou!!: Entropia і Trifosfat d'adenosina · Veure més »
Unitats derivades del SI
Les unitats derivades del SI formen part del sistema d'unitats de mesura del Sistema Internacional i estan derivades de les set unitats bàsiques (metre, quilogram, segon, ampere, kelvin, mol i candela).
Nou!!: Entropia і Unitats derivades del SI · Veure més »
Univers oscil·lant
L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.
Nou!!: Entropia і Univers oscil·lant · Veure més »
Variables conjugades (termodinàmica)
En termodinàmica, l'energia interna d'un sistema s'expressa en termes de parells de variables conjugades tals com temperatura/entropia o pressió/volum.
Nou!!: Entropia і Variables conjugades (termodinàmica) · Veure més »
Velocitat hipersònica
''X-43 Scramjet'' a Mach 7. En aerodinàmica, les velocitats hipersòniques són velocitats que són altament supersòniques.
Nou!!: Entropia і Velocitat hipersònica · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Entropia і Vida · Veure més »
Walther Hermann Nernst
Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.
Nou!!: Entropia і Walther Hermann Nernst · Veure més »
Wendell Mitchell Latimer
Wendell Mitchell Latimer (Garnett, Kansas, 22 d'abril de 1893 - 6 de juliol de 1955) fou un important químic estatunidenc conegut per la seva descripció dels estats d'oxidació publicada al seu llibre “The Oxidation States of the Elements and Their Potentials in Aqueous Solution" (ASINB000GRXLSA, 1938).
Nou!!: Entropia і Wendell Mitchell Latimer · Veure més »
William Francis Giauque
William Francis Giauque (Niagara Falls, Canadà 1895 - Berkeley, EUA 1982) fou un químic i professor universitari canadenc-estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1949.
Nou!!: Entropia і William Francis Giauque · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Entropia і Zero absolut · Veure més »
