Taula de continguts
136 les relacions: Alfonso I de Tui, Alfonso II de Tui, Alici, Anastasi de Lleida, Andrés Marcos Burriel y López, Anila, Arnulf (bisbe de Girona), Arquebisbat d'Oviedo, Arquitectura romànica, Ascaric, Audenci de Toledo, Ángel Custodio Vega y Rodríguez, Ángel González Palencia, Baltario, Beatus de Las Huelgas, Benet Ribas i Calaf, Berenguer Dalmau, Berenguer de Llers, Berenguer I (bisbe de Barcelona), Bernardo de Atayde y Lima Pereyra, Bisbat d'Oca, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Girona, Bonet de Toledo, Carlos Ramón Fort y Pazos, Cixila, Concordi de Toledo, Crònica d'Alfons III, Crònica Sebastianense, Deodat (bisbe de Barcelona), Diòcesi d'Astorga, Diòcesi de Basti, Diòcesi de Bretoña, Diòcesi de Dume, Diòcesi de Mondoñedo-Ferrol, Diòcesi de Muñó, Diòcesi de Segòvia, Domingo de Zamora, Dulcidio, Egered, Eleuteri de Salamanca, Elipand, Epitaci de Plasència, España Sagrada, Estafili, Estudi de la història de l'art, Eteri d'Osma, Eufimi de Toledo, Eustoqui d'Àvila, Evasi de Còria, ... Ampliar l'índex (86 més) »
Alfonso I de Tui
Alfonso va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui vers l'any 1022.
Veure Enrique Flórez і Alfonso I de Tui
Alfonso II de Tui
Alfonso fou un religiós del regne de Lleó i bisbe de Tui entre 1100 i 1130.
Veure Enrique Flórez і Alfonso II de Tui
Alici
Alici fou bisbe de Girona al darrer terç del segle VI conegut per signar les actes del III Concili de Toledo el 589 en què el Regne Visigot de Toledo bandejà l'arrianisme.
Veure Enrique Flórez і Alici
Anastasi de Lleida
o de Badalona va ser, segons la tradició, un soldat de les legions romanes nascut a Lleida vers l'any 263 en el si d'una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, datant-se la seva mort l'11 de maig del 305.
Veure Enrique Flórez і Anastasi de Lleida
Andrés Marcos Burriel y López
fou un jesuïta, historiador, epigrafista i escriptor il·lustrat espanyol.
Veure Enrique Flórez і Andrés Marcos Burriel y López
Anila
Anila, antigament escrit erròniament Avila, va ser un religiós hispanosueu, primer bisbe històricament ben documentat de la diòcesi de Tui, al càrrec de la qual estigué aproximadament entre el 568 i el 576.
Veure Enrique Flórez і Anila
Arnulf (bisbe de Girona)
Arnulf (? - 17 d'abril del 970) fou abat de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona entre els anys 954 i 970.
Veure Enrique Flórez і Arnulf (bisbe de Girona)
Arquebisbat d'Oviedo
LArxidiòcesi d'Oviedo —Arquidiócesis de Oviedo en castellà— és una de les 70 diòcesis d'Espanya.
Veure Enrique Flórez і Arquebisbat d'Oviedo
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Enrique Flórez і Arquitectura romànica
Ascaric
Ascaric o Ascari, també anomenat Fascari i Astarig, va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència consagrat vers l'any 650 i mort en una data desconeguda.
Veure Enrique Flórez і Ascaric
Audenci de Toledo
Audenci (en llatí Audentius) va ser un religiós hispà que va ser bisbe de Toledo abans de l'any 400.
Veure Enrique Flórez і Audenci de Toledo
Ángel Custodio Vega y Rodríguez
Ángel Custodio Vega y Rodríguez O.S.A. (Canales, 6 de juny de 1894 - Monestir d'El Escorial, 21 de desembre de 1972) va ser un escriptor, humanista i frare agustí espanyol, editor de les obres de fra Fray Luis de León i altres escriptors ascètics i místics.
Veure Enrique Flórez і Ángel Custodio Vega y Rodríguez
Ángel González Palencia
Cándido Ángel González Palencia (Horcajo de Santiago, Conca, 4 de setembre de 1889 - Olivares de Júcar, 30 d'octubre de 1949) fou un arabista i crític literari espanyol, acadèmia de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Enrique Flórez і Ángel González Palencia
Baltario
Baltario va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 948 i 951.
Veure Enrique Flórez і Baltario
Beatus de Las Huelgas
El Beatus de Las Huelgas és un manuscrit il·luminat que conté el comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana.
Veure Enrique Flórez і Beatus de Las Huelgas
Benet Ribas i Calaf
fou un monjo de Montserrat, arxiver, historiador i acadèmic català.
Veure Enrique Flórez і Benet Ribas i Calaf
Berenguer Dalmau
Berenguer Dalmau fou bisbe de Girona (1114-1146).
Veure Enrique Flórez і Berenguer Dalmau
Berenguer de Llers
Berenguer de Llers fou bisbe de Girona (~1146 - ~1160).
Veure Enrique Flórez і Berenguer de Llers
Berenguer I (bisbe de Barcelona)
Berenguer I fou bisbe de Barcelona des de poc abans del 1062 fins cap al 1069 succeint a Guislabert I de Barcelona; i com aquest, Berenguer probablement estava emparentat amb el Casal de Barcelona.
Veure Enrique Flórez і Berenguer I (bisbe de Barcelona)
Bernardo de Atayde y Lima Pereyra
Bernardo de Atayde y Lima Pereyra (Guimarães, 1599—Àvila, 1656) fou un religiós portuguès, bisbe d'Astorga (1644-1654) i d'Àvila (1654-1656).
Veure Enrique Flórez і Bernardo de Atayde y Lima Pereyra
Bisbat d'Oca
El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.
Veure Enrique Flórez і Bisbat d'Oca
Bisbat de Còrdova
El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.
Veure Enrique Flórez і Bisbat de Còrdova
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Enrique Flórez і Bisbat de Girona
Bonet de Toledo
Bonet (en llatí Bonitus) va ser un religiós que va ser arquebisbe de Toledo entre 859 i ca.
Veure Enrique Flórez і Bonet de Toledo
Carlos Ramón Fort y Pazos
Carlos Ramón Fort y Pazos (La Corunya, 24 de novembre de 1807 – Madrid, 9 d'abril de 1878) va ser un escriptor i historiador gallec, membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Enrique Flórez і Carlos Ramón Fort y Pazos
Cixila
Cixila va ser un religiós mossàrab de Toledo que està documentat com a arquebisbe de la ciutat durant el període musulmà vers el 774/5 i 783/4.
Veure Enrique Flórez і Cixila
Concordi de Toledo
Concordi va ser un religiós mossàrab, arquebisbe de Toledo, segons Enrique Flórez entre 758-774.
Veure Enrique Flórez і Concordi de Toledo
Crònica d'Alfons III
La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.
Veure Enrique Flórez і Crònica d'Alfons III
Crònica Sebastianense
Crònica Sebastianense és una crònica històrica que abasta la història des del regnat del rei visigot Wamba fins al final del regnat d'Ordoni I, rei asturià.
Veure Enrique Flórez і Crònica Sebastianense
Deodat (bisbe de Barcelona)
Deodat o Deusdedit fou bisbe de Barcelona des de 1010 fins al 1029.
Veure Enrique Flórez і Deodat (bisbe de Barcelona)
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi d'Astorga
Diòcesi de Basti
La diòcesi de Basti o Baza (Diocesis Basticensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica a l'Hispània romana i visigòtica, radicada a la ciutat de Basti (actualment Baza, Andalusia).
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Basti
Diòcesi de Bretoña
La diòcesi de Bretoña o Britonia va ser una antiga demarcació eclesiàstica de la Gal·lècia, establerta pels sueus al.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Bretoña
Diòcesi de Dume
La diòcesi de Dume va ser una antiga demarcació eclesiàstica, que va ser creada vers el 556 i desapareguda amb la conquesta musulmana d'Hispània, però mantinguda com a titular almenys fins al, amb seu a Mondoñedo.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Dume
Diòcesi de Mondoñedo-Ferrol
La diòcesi de Mondoñedo-Ferrol és una demarcació eclesiàstica de l'Església Catòlica a Espanya, ubicada a Galícia, i amb seu a les poblacions de Mondoñedo, seu històrica del bisbat, i de Ferrol, l'església de la qual va ser elevada cocatedral a mitjan.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Mondoñedo-Ferrol
Diòcesi de Muñó
La diòcesi de Muñó (Diocesis Munionis en llatí) va ser una demarcació territorial eclesiàstica del comtat de Castella establerta a inicis del per part del comte Ferran González, i que va ser residència de bisbes fins a finals del, quan vers el 1075 va ser integrada a la diòcesi de Burgos.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Muñó
Diòcesi de Segòvia
La diòcesi de Segòvia (llatí: Diœcesis Segobiensis) és una seu de l'Església catòlica situada a la ciutat castellà-lleonesa de Segòvia (Espanya), que és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid.
Veure Enrique Flórez і Diòcesi de Segòvia
Domingo de Zamora
Domingo fou un religiós asturlleonés, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre els anys 959 i 968.
Veure Enrique Flórez і Domingo de Zamora
Dulcidio
Dulcidio fou un religiós gallec, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre el 924 i el 950, i hauria estat segons alguns autors bisbe titular de Salamanca, quan era sede in partibus infidelium, dominada pels musulmans.
Veure Enrique Flórez і Dulcidio
Egered
Egered va ser un religiós del regne visigot, bisbe de Salamanca entre ca.
Veure Enrique Flórez і Egered
Eleuteri de Salamanca
Eleuteri, anomenat erròniament Leuteri, va ser un religiós hispà en temps del regne visigot, és el primer bisbe de Salamanca documentat a finals del.
Veure Enrique Flórez і Eleuteri de Salamanca
Elipand
Elipand (717 - †808) va ser arquebisbe de Toledo a la fi del, i principal defensor de l'adopcionisme.
Veure Enrique Flórez і Elipand
Epitaci de Plasència
Epitaci de Plasència és un sant llegendari que hom fa néixer a Plasència a mitjans de segle I que va ser bisbe a Tui i a Plasència, i martiritzat a la seva ciutat natal en temps de Neró.
Veure Enrique Flórez і Epitaci de Plasència
España Sagrada
España Sagrada.
Veure Enrique Flórez і España Sagrada
Estafili
Estafili - Stafilio - fou bisbe de Girona a mitjans del.
Veure Enrique Flórez і Estafili
Estudi de la història de l'art
Galeria dels Uffizi de Florència, que reunia la impressionant col·lecció dels Mèdici, ho va fer l'any 1765. teoria i la història de l'art. L'estudi de la història de l'art és la disciplina acadèmica l'objecte de la qual són les obres d'art en el seu desenvolupament històric i context estilístic (gènere, disseny, format i aparença), i els artistes en el seu context cultural i social.
Veure Enrique Flórez і Estudi de la història de l'art
Eteri d'Osma
Eteri (en llatí Etherius), també citat com Heteri, va ser un bisbe titular d'Osma a finals de segle VIII.
Veure Enrique Flórez і Eteri d'Osma
Eufimi de Toledo
Eufimi (en llatí Eufimius) o Eufemi va ser un religiós hispà que va ser bisbe de Toledo entre ca.
Veure Enrique Flórez і Eufimi de Toledo
Eustoqui d'Àvila
Eustoqui o Eustoci va ser un religiós hispanovisigot, bisbe d'Àvila, aproximadament entre 642 i 650, successor de Teodogi.
Veure Enrique Flórez і Eustoqui d'Àvila
Evasi de Còria
Evasi de Còria o de Tui és un sant llegendari, que hom diu que va ser bisbe de Còria i de Tui, i martiritzat a la població de Casar de Cáceres.
Veure Enrique Flórez і Evasi de Còria
Falsos cronicons
Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles i, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.
Veure Enrique Flórez і Falsos cronicons
Fàfila
Fàfila o Fàvila (Astúries, inici s. VIII—mitjan del 739) va ser el segon rei d'Astúries (737-739).
Veure Enrique Flórez і Fàfila
Fèlix de Sevilla
Fèlix de Sevilla (Hispalis, s. III) hauria estat un diaca martiritzat en època romana, venerat com sant localment a Sevilla.
Veure Enrique Flórez і Fèlix de Sevilla
Fèlix de Toledo
Fèlix de Toledo o Fèlix de Sevilla (? - c. 700), va ser bisbe de Sevilla de finals del segle VII.
Veure Enrique Flórez і Fèlix de Toledo
Francesc Girvés
Francesc Girvés, Franciscus Girvesius en llatí i François Girvès en francès, (Llo, Alta Cerdanya, començaments del - Lleida, 1774) va ser un erudit eclesiàstic nord-català que publicà en llatí el 1750 una història del priscil·lianisme.
Veure Enrique Flórez і Francesc Girvés
Fredosind
Fredosind o Fredesind va ser un religiós astur, bisbe de Salamanca a final de.
Veure Enrique Flórez і Fredosind
Frontinià
Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.
Veure Enrique Flórez і Frontinià
Gaufred de Medinyà
Gaufred de Medinyà va ser bisbe de Girona de 1196 fins al 18 de juny de 1198.
Veure Enrique Flórez і Gaufred de Medinyà
Germà de Dume
Germà de Dume va ser un bisbe del regne de Toledo, que ocupà la seu de Dume vers 633.
Veure Enrique Flórez і Germà de Dume
Gotmar I
Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.
Veure Enrique Flórez і Gotmar I
Gotmar II
Gotmar II fou bisbe de Girona en dates discutides entre 941 i 951.
Veure Enrique Flórez і Gotmar II
Gotmar III
Gotmar III o Gundemar fou bisbe de Girona (985-994).
Veure Enrique Flórez і Gotmar III
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Veure Enrique Flórez і Gregori Maians i Siscar
Guifré II de Besalú
Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957).
Veure Enrique Flórez і Guifré II de Besalú
Guillem de Monells
Guillem de Monells fou bisbe de Girona entre 1168 i 1178.
Veure Enrique Flórez і Guillem de Monells
Guillem de Peratallada
Guillem de Peratallada fou bisbe de Girona entre 1161 i 1168.
Veure Enrique Flórez і Guillem de Peratallada
Guimer
Guimer o Guimerà - també citat en documents antics com Wimer, Guimas o Guimarano - fou bisbe de Girona (834- ~840) segurament investit en la mateixa data en què aconseguí la confirmació de les donacions fetes pels anteriors reis de França per part de l'emperador Lluís el Pietós, en un decret del 2 de desembre de 834 donat al palau d'Attigny.
Veure Enrique Flórez і Guimer
Gumesind de Toledo
Gumesind va ser un religiós mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo entre ca.
Veure Enrique Flórez і Gumesind de Toledo
Gunderic de Toledo
Gunderic o Gundericus (mort abans del 711) era l'Arquebisbe de Toledo del periòde entre Fèlix i Sindred aproximadament a partir del 701.
Veure Enrique Flórez і Gunderic de Toledo
Hiccila
Hiccila va ser un religiós del regne visigot que va ser bisbe de Salamanca entre ca.
Veure Enrique Flórez і Hiccila
Història sagrada
Història sagrada és el nom donat per la historiografia cristiana a la intervenció directa de Déu en la història, la principal font documental de la qual és la Bíblia.
Veure Enrique Flórez і Història sagrada
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Enrique Flórez і Historiografia
Holemund
Holemund va ser un religiós del regne visigot, bisbe de Salamanca entre ca.
Veure Enrique Flórez і Holemund
Idali
Idali o Idaci (Barcelona?, segle VII - 689) fou bisbe de Barcelona entre el 666 i el 689.
Veure Enrique Flórez і Idali
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Enrique Flórez і Il·lustració a Espanya
Joan I d'Osma
Joan (en llatí Joannis) és el primer bisbe d'Osma documentat.
Veure Enrique Flórez і Joan I d'Osma
Joan I de Toledo
Joan va ser un religiós mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo durant el període musulmà entre ca.
Veure Enrique Flórez і Joan I de Toledo
Joaquín José de Landazuri Romarate
Joaquín José de Landazuri Romarate (Vitòria, 1730 – ídem, 13 d'agost de 1805) va ser un historiador basc.
Veure Enrique Flórez і Joaquín José de Landazuri Romarate
Josep Gudiol i Cunill
Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.
Veure Enrique Flórez і Josep Gudiol i Cunill
Juan de Iriarte y Cisneros
Juan de Iriarte y Cisneros (La Orotava, actual Puerto de la Cruz, 15 de desembre de 1702 - Madrid, 23 d'agost de 1771) fou un hel·lenista, llatinista, bibliògraf, lexicògraf i poeta espanyol de la Il·lustració, oncle del poeta i dramaturg Tomás de Iriarte i dels diplomàtics Bernardo de Iriarte i Domingo de Iriarte.
Veure Enrique Flórez і Juan de Iriarte y Cisneros
Juan I de Zamora
Juan fou un religiós asturlleonés, que fou bisbe de Zamora entre els anys 916 i c.924, després de sant Atilà.
Veure Enrique Flórez і Juan I de Zamora
Juan II de Zamora
Juan fou un religiós lleonès, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre els anys 970 i 985.
Veure Enrique Flórez і Juan II de Zamora
Juan Ramírez de Guzmán
Juan Ramírez de Guzmán, o simplement Juan de Guzmán, fou un religiós castellà, que fou bisbe de Tui (1390-1394), de Calahorra (1394-1403) i d'Àvila (1403-1424).
Veure Enrique Flórez і Juan Ramírez de Guzmán
Leandre de Sevilla
Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.
Veure Enrique Flórez і Leandre de Sevilla
Lliceri de Coserans
Lliceri de Coserans, també anomenat Lleïr, Lleí o Lliser segons la contrada (en llatí, Lycerius), va ser un bisbe mort el 548.
Veure Enrique Flórez і Lliceri de Coserans
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Veure Enrique Flórez і Llista d'arquebisbes de Toledo
Llista de bisbes de Segòvia
El bisbe de Segòvia és un membre de l'ordre episcopal catòlic d'Espanya, cap de la diòcesi de Segòvia.
Veure Enrique Flórez і Llista de bisbes de Segòvia
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Veure Enrique Flórez і Llista de bisbes de Tortosa
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Veure Enrique Flórez і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
Llucià i Marcià
Llucià i Marcià van ser dos germans, màrtirs a Nicomèdia durant la persecució dels cristians empresa per Deci, a mitjan.
Veure Enrique Flórez і Llucià i Marcià
Margarida Maria d'Àustria
Margarida Maria d'Àustria (Madrid, 14 d'agost de 1621-16 d'agost de 1621), també citada com Maria Margarida, va ser una infanta d'Espanya, morta al cap de poques hores de néixer.
Veure Enrique Flórez і Margarida Maria d'Àustria
Martí d'Hinojosa
Martín de Hinojosa o Finojosa (Deza o Almazán, Sòria, ca. 1140 - Sotoca de Tajo, Guadalajara, 1213) bisbe de Sigüenza entre 1186 i 1192.
Veure Enrique Flórez і Martí d'Hinojosa
Mas d'Espolla
Mas d'Espolla és una masia al sud del nucli urbà de la població de Bàscara, a poca distància del veïnat de Sant Miquel de Terrades (Calabuig).
Veure Enrique Flórez і Mas d'Espolla
Melanci de Toledo
Melanci va ser un religiós hispanoromà, bisbe de Toledo de finals de o bé principis del, el nom del qual només apareix en les actes del Concili d'Elvira.
Veure Enrique Flórez і Melanci de Toledo
Minicià
Minicià va ser bisbe de Segòvia aproximadament entre el 596 i el 610.
Veure Enrique Flórez і Minicià
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental).
Veure Enrique Flórez і Monestir de Sant Llorenç del Munt
Murila
Murila, també anomenat Maurila o Mavula,Hi ha altres variants del nom, apuntades per Fernández del Pulgar.
Veure Enrique Flórez і Murila
Naustio
Naustio va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys c.926 i c.932.
Veure Enrique Flórez і Naustio
Nicolás Antonio
Nicolás Antonio (Sevilla, 28 de juliol de 1617 - Madrid, 13 d'abril de 1684), cèlebre erudit, iniciador de la bibliografia espanyola moderna.
Veure Enrique Flórez і Nicolás Antonio
Nunilo d'Astúries
Nunilo (fl. 788-791), segons les cròniques, va ser reina consort d'Astúries com a esposa del rei Beremund I. No es coneixen dades sobre la vida d'aquesta reina més enllà del seu matrimoni amb el rei Beremund I ''el Diaca''.
Veure Enrique Flórez і Nunilo d'Astúries
Nunilo Ximena
Nunilo Ximena (Navarra, s. IX–?, ca. 923) va ser una noble navarresa, reina consort d'Astúries (ca. 910–ca. 917) com a muller de Fruela II.
Veure Enrique Flórez і Nunilo Ximena
Olimpi (bisbe de Barcelona)
Olimpi fou un bisbe de Barcelona, d'existència dubtosa, que exerciria poc després de Sever de Barcelona, al voltant de l'any 316.
Veure Enrique Flórez і Olimpi (bisbe de Barcelona)
Oppa
Oppa va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 681 i 686.
Veure Enrique Flórez і Oppa
Ordo dels concilis
L’ordo dels concilis és la forma de celebració d’un concili, regint-se el seu funcionament pel costum al costat de les normes generals.
Veure Enrique Flórez і Ordo dels concilis
Oveco
Oveco va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui aproximadament entre el 932 i el 936.
Veure Enrique Flórez і Oveco
Pasqual de Toledo
Pasqual va ser un religiós que va ser arquebisbe de Toledo entre 1058 i 1080.
Veure Enrique Flórez і Pasqual de Toledo
Pastor de Palència
Pastor hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència a mitjan, entre el 433 i el 457, que hauria mort desterrat a Orleans.
Veure Enrique Flórez і Pastor de Palència
Pelayo de Tui
Pelayo o Pelagio hauria estat un bisbe de Tui que hauria viscut a finals del, contingut a l'episcopologi del bisbat, malgrat que la seva existència no ha estat provada.
Veure Enrique Flórez і Pelayo de Tui
Pere I de Palència
Pere hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència als voltants de l'any 506.
Veure Enrique Flórez і Pere I de Palència
Pere I de Segòvia
Pere (fl. 589) va ser un religiós hispà, conegut per ser el segon bisbe de Segòvia documentat.
Veure Enrique Flórez і Pere I de Segòvia
Ponç de Girona
Ponç fou, segons una tradició tardana sense fonament, el primer bisbe de Girona, anterior al també llegendari Sant Narcís de Girona.
Veure Enrique Flórez і Ponç de Girona
Ramon I (bisbe de Girona)
Ramon I fou bisbe de Girona des de 1112 fins al 1114 del que a penes hi ha notícies entre les que Étienne Baluze esmenta una donació que el comte Ramon Berenguer III feu a l'abat Oleguer i als canonges de l'abadia de Sant Ruf a Valença, documentada el 23 de novembre de 1111, confirmada el gener de l'any següent per Ramon, bisbe electe de Girona, que ho confirma en aquest termes: «Raymundus Dei gratia in Pontificem Sanctæ Gerundensi Ecclesiæ electus confirmo, salva obedientia nostræ Ecclesiæ».
Veure Enrique Flórez і Ramon I (bisbe de Girona)
Ruf de Tortosa
Ruf de Tortosa és un sant llegendari, deixeble de sant Pau de Tars i primer bisbe de Tortosa al segle I. En realitat, no va existir: es tracta d'una duplicació de personalitat originada a partir de sant Ruf d'Avinyó i amb elements de la història de Ruf de Roma, personatge esmentat per sant Pau apòstol.
Veure Enrique Flórez і Ruf de Tortosa
Salomón de Zamora
Salomón, també anomenat Salomar per Gil González Dávila i altres autors, fou un religiós lleonès, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre el 985 i el 986.
Veure Enrique Flórez і Salomón de Zamora
San Felipe el Real
El convent de San Felipe el Real va ser un antic cenobi de l'orde dels agustins, fundat el 1547 a Madrid, afectat per la desamortització del 1835 i enderrocat el 1838.
Veure Enrique Flórez і San Felipe el Real
San Martiño de Mondoñedo
San Martiño de Mondoñedo o San Martín de Mondoñedo és una basílica al municipi de Foz (Lugo, Galícia); és considerada com la catedral més antiga d'Espanya, ja que al va ser seu de dos bisbats del regne de Galícia: un traslladat des de la bisbat de Dume, en el districte de Braga (Portugal), i un altre traslladat des de Bretoña, a la província de Lugo.
Veure Enrique Flórez і San Martiño de Mondoñedo
San Pedro de Cardeña
El San Pedro de Cardeña és una abadia trapense al terme municipal de Castrillo del Val, a 10 km del centre de Burgos (Espanya), catalogat declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931). avui dia rep la figura de protecció com a bé d'interès cultural (BIC).
Veure Enrique Flórez і San Pedro de Cardeña
Sant Cugat del Rec
Sant Cugat del Rec o del Forn fou una església parroquial a la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona (on actualment hi ha la plaça de Sant Cugat).
Veure Enrique Flórez і Sant Cugat del Rec
Sètabis
Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.
Veure Enrique Flórez і Sètabis
Sebastià de Salamanca
Sebastià (fl. 880) va ser un religiós del regne d'Astúries, documentat com a bisbe de Salamanca in partibus infidelium.
Veure Enrique Flórez і Sebastià de Salamanca
Silo d'Osma
Silo va ser, segons alguns autors, un monjo benedictí que va ser bisbe d'Osma, nomenat amb motiu de la primera conquesta de la ciutat el 938.
Veure Enrique Flórez і Silo d'Osma
Sonna
Sonna va ser un religiós del que va ser bisbe de la desapareguda diòcesi de Bretoña.
Veure Enrique Flórez і Sonna
Sonna d'Osma
Sonna (en llatí Sonna) va ser bisbe d'Osma de 682 fins a després del 693.
Veure Enrique Flórez і Sonna d'Osma
Suero Bermúdez
Suero Bermúdez o Vermúdez, també anomenat Suario, va ser un bisbe de Dume, seu ubicada ja a Mondoñedo, que va viure al voltant de l'any 1015.
Veure Enrique Flórez і Suero Bermúdez
Suniered
Suniered o Sunifred va ser un religiós mossàrab, arquebisbe de Toledo entre 731 i 758.
Veure Enrique Flórez і Suniered
Sunifred I (bisbe de Girona)
Sunifred I fou bisbe de Girona a partir del 850.
Veure Enrique Flórez і Sunifred I (bisbe de Girona)
Sunifred II (bisbe de Girona)
Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del.
Veure Enrique Flórez і Sunifred II (bisbe de Girona)
Teodemund
Teodemund o Teodomund va ser bisbe de Salamanca vers 960.
Veure Enrique Flórez і Teodemund
Teuter
Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.
Veure Enrique Flórez і Teuter
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció.
Veure Enrique Flórez і Torre dels Escipions
Urraca Sanxes
Urraca Sanxes (Navarra, ?—Lleó, 23 de juny de 956) va ser infanta de Navarra i reina consort de Lleó (934-951) pel seu matrimoni amb Ramir II.
Veure Enrique Flórez і Urraca Sanxes
Valaric
Valaric o Gualaric - també anomenat en fonts antigues com a Walarico - fou bisbe de Girona a principis del segle IX.
Veure Enrique Flórez і Valaric
Vicente de la Fuente y Condón
Vicente de la Fuente y Condón (Calataiud, 29 de gener de 1817 - Madrid, 25 de desembre de 1889) fou un canonista, jurisconsult i historiador aragonès.
Veure Enrique Flórez і Vicente de la Fuente y Condón
Viliulfo
Viliulfo va ser un religiós del regne de Lleó, bisbe de Tui entre els anys 952 i 1003.
Veure Enrique Flórez і Viliulfo
Vistremir
Vistremir va ser un religiós mossàrab que va ser arquebisbe de Toledo entre ca.
Veure Enrique Flórez і Vistremir
Zoil de Còrdova
Zoil de Còrdova (Còrdova, - ca. 304) va ser un dels màrtirs morts a Còrdova durant la persecució de Dioclecià.
Veure Enrique Flórez і Zoil de Còrdova