61 les relacions: Al·lè, Alquè, Amina, Amoníac, Arsà, Àcid difosfòric, Àcid fosfòric, Borà (grup), Buckminsterful·lerè, Catenació, Cicloaddició, Ciclooctadecanoní, Ciclopropenilidè, Clor, Clorur d'hidrogen, Clorur de dioxigen, Compost heterocíclic, Confórmer, Cumulè, Diagrama d'orbitals moleculars, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, Diborà, Difosfà, Doble enllaç, Energia d'enllaç, Enllaç C-Ac, Enllaç C-La, Enllaç C-Li, Enllaç C-Nb, Enllaç C-Pd, Enllaç carboni-carboni, Enllaç pi, Estibà, Etil, Fòsfor, Ferrocè, Formaldehid, Germà (compost), Germà (grup), Grup alcoxi, Grup amino, Grup funcional, Grup hidroxi, Grup metoxi, Halogen, Hidrocarbur, Història de la mecànica quàntica, Isòmer, Isòmer de valència, ..., Isomerisme conformacional, Isosterisme, Mètode Hückel, Metil, Ordre d'enllaç, Osmi, Peròxid d'hidrogen, Propil, Radi covalent, Sòlid de xarxa covalent, Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència. Ampliar l'índex (11 més) »
Al·lè
Propadiè, l'al·lè més simple, també conegut simplement com a al·lè. Un al·lè o al·lé és un compost químic en el qual un àtom de carboni té enllaços dobles amb uns altres dos àtoms de carboni adjacents.
Nou!!: Enllaç sigma і Al·lè · Veure més »
Alquè
Etilè Els alquens, també anomenats olefines, són hidrocarburs alifàtics que tenen algun doble enllaç entre els àtoms de carboni i per això són anomenats insaturats.
Nou!!: Enllaç sigma і Alquè · Veure més »
Amina
Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.
Nou!!: Enllaç sigma і Amina · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Enllaç sigma і Amoníac · Veure més »
Arsà
L'arsà o hidrur d'arsènic (anomenat antigament arsina) és un compost binari format per àtoms d'arsènic i àtoms d'hidrogen enllaçat mitjançant enllaç covalent, amb fórmula molecular AsH3.
Nou!!: Enllaç sigma і Arsà · Veure més »
Àcid difosfòric
Làcid difosfòric (antigament també anomenat àcid pirofosfòric) és un àcid inorgànic de fórmula H4P2O7, derivat de l'àcid fosfòric, H3PO4, per deshidratació.
Nou!!: Enllaç sigma і Àcid difosfòric · Veure més »
Àcid fosfòric
L'àcid fosfòric, també conegut com a àcid ortofosfòric, és un oxoàcid inorgànic de fórmula química H3PO4, l'àcid més important del fòsfor, en estat pur és un sòlid cristal·lí a temperatura ambient, però absorbeix la humitat de l'aire molt fàcilment i es liqua.
Nou!!: Enllaç sigma і Àcid fosfòric · Veure més »
Borà (grup)
Estructura polièdrica del ''nido''-decaborà(14) B10H14 Un borà és un hidrur de bor, un compost químic inorgànic de fórmula molecular general B_H_ amb m > n, o els seus derivats.
Nou!!: Enllaç sigma і Borà (grup) · Veure més »
Buckminsterful·lerè
El buckminsterful·lerè, o (C60-Ih)ful·lerè, és un al·lòtrop del carboni, de fórmula C60, en què les molècules són poliedres d'esferoides de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni.
Nou!!: Enllaç sigma і Buckminsterful·lerè · Veure més »
Catenació
Representació de la molècula de nonà, hidrocarbur amb nou àtoms de carboni enllaçats un rere l'altre. Catenació és el fenomen que experimenten alguns elements químics d'enllaçar-se mitjançant enllaç covalent tres o més àtoms iguals, un rere l'altre, formant estructures semblants a cadenes.
Nou!!: Enllaç sigma і Catenació · Veure més »
Cicloaddició
Cicloaddicció (4+2) de Diels-Alder.Una cicloaddició és una reacció química en la qual dues o més molècules insaturades (o parts de la mateixa molècula) es combinen amb la formació d'un adducte cíclic en què hi ha una reducció neta de la multiplicitat d'enllaços.
Nou!!: Enllaç sigma і Cicloaddició · Veure més »
Ciclooctadecanoní
El ciclooctadecanoní, o ciclocarboni, és un al·lòtrop del carboni de fórmula molecular C18 la qual estructura és un anell de devuit carbonis enllaçats per enllaços triples alternats amb enllaços simples.
Nou!!: Enllaç sigma і Ciclooctadecanoní · Veure més »
Ciclopropenilidè
El ciclopropenilidè és un compost orgànic de fórmula química C3H2, que pertany al grup dels carbens, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats formant un triangle, dos d'ells units per un enllaç doble i enllaçats mitjançant enllaç simple a un àtom d'hidrogen cadascun i a l'altre carboni.
Nou!!: Enllaç sigma і Ciclopropenilidè · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Enllaç sigma і Clor · Veure més »
Clorur d'hidrogen
El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.
Nou!!: Enllaç sigma і Clorur d'hidrogen · Veure més »
Clorur de dioxigen
El clorur de dioxigen (antigament diòxid de clor) és un compost químic binari format per clor i oxigen, que té la fórmula química O2Cl.
Nou!!: Enllaç sigma і Clorur de dioxigen · Veure més »
Compost heterocíclic
Un compost heterocíclic és un compost orgànic que conté una cadena de carbonis formant un anell en la qual hi ha almenys un àtom diferent del carboni formant part del cicle.
Nou!!: Enllaç sigma і Compost heterocíclic · Veure més »
Confórmer
Dos confórmers del ciclohexà. Conformació de cadira a l'esquerra i de barca a la dreta. Un confórmer, o isòmer conformacional, és un estereoisòmer que presenta isomeria conformacional respecte a un altre.
Nou!!: Enllaç sigma і Confórmer · Veure més »
Cumulè
El cumulè o cumulé és un hidrocarbur que conté tres o més enllaços dobles acumulats o consecutius.
Nou!!: Enllaç sigma і Cumulè · Veure més »
Diagrama d'orbitals moleculars
Diagrama MO per al dihidrogen. Aquí els electrons es mostren amb punts. Un diagrama d'orbitals moleculars, o diagrama MO, és una eina descriptiva qualitativa que explica l'enllaç químic de les molècules en termes de teoria d'orbitals moleculars en general i el mètode de combinació lineal d'orbitals atòmics (LCAO) en particular.
Nou!!: Enllaç sigma і Diagrama d'orbitals moleculars · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Enllaç sigma і Diòxid de carboni · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Enllaç sigma і Diòxid de sofre · Veure més »
Diborà
El diborà, diborà(6) o hexahidrur de dibor, és un compost químic de la família dels borans (el més senzill en estat pur) amb la fórmula B2H6.
Nou!!: Enllaç sigma і Diborà · Veure més »
Difosfà
El difosfà o tetrahidrur de difòsfor, és un hidrur de fòsfor, format per fòsfor i hidrogen és un compost químic molecular inestable.
Nou!!: Enllaç sigma і Difosfà · Veure més »
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Nou!!: Enllaç sigma і Doble enllaç · Veure més »
Energia d'enllaç
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química.
Nou!!: Enllaç sigma і Energia d'enllaç · Veure més »
Enllaç C-Ac
Els compostos d'organoactínids (o compostos orgànics dels actínids) són compostos químics organometàl·lics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i un actínid (enllaç C-An).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç C-Ac · Veure més »
Enllaç C-La
Els compostos d'organolantànids (o compostos orgànics dels lantànids) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i lantànids (Ln) (enllaç C-Ln).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç C-La · Veure més »
Enllaç C-Li
Ampolles de vidre que contenen n-butil-liti En química organometàl·lica, un organolític és un compost químic covalent que conté enllaços carboni-liti (C-Li).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç C-Li · Veure més »
Enllaç C-Nb
Els compostos d'organoniobi (o compostos orgànics del niobi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i niobi (Nb) (enllaç C-Nb).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç C-Nb · Veure més »
Enllaç C-Pd
PdCl₂(1,5-ciclooctadiè) Els compostos d'organopal·ladi (o compostos orgànics del pal·ladi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i pal·ladi (Pd) (enllaç C-Pd).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç C-Pd · Veure més »
Enllaç carboni-carboni
Els compostos d'organocarboni (o compostos orgànics del carboni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i carboni (C) (enllaç C-C).
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç carboni-carboni · Veure més »
Enllaç pi
Orbitals moleculars i atòmics mostrant un enllaç pi a la part de sota i dreta de la imatge. L'enllaç pi o π és un enllaç covalent amb dos lòbuls, on dos dels lòbuls d'un orbital atòmic implicat, se superposa amb dos lòbuls de l'altre orbital atòmic implicat.
Nou!!: Enllaç sigma і Enllaç pi · Veure més »
Estibà
L'estibà (del llatí stibium), trihidrur d'antimoni o, anteriorment, estibina és un compost químic de fórmula SbH₃.
Nou!!: Enllaç sigma і Estibà · Veure més »
Etil
Estructura d'un grup típic "etil". Un etil és el grup alquil que conté dos àtoms de carboni enllaçat entre si i a cinc àtoms d'hidrogen, la qual fórmula molecular és CH3-CH2 -. Deriva del metà CH3-CH3 per eliminació d'un àtom d'hidrogen.
Nou!!: Enllaç sigma і Etil · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: Enllaç sigma і Fòsfor · Veure més »
Ferrocè
El ferrocè o ferrocé és un compost organometàl·lic la fórmula molecular del qual és (C₅H₅)₂Fe.
Nou!!: Enllaç sigma і Ferrocè · Veure més »
Formaldehid
El formaldehid o metanal és un compost orgànic del grup dels aldehids (el més simple de tots ells) de fórmula H2CO.
Nou!!: Enllaç sigma і Formaldehid · Veure més »
Germà (compost)
El germà, o tetrahidrur de germani, és un compost químic molecular constituït per àtoms de germani i d'hidrogen, és un hidrur de fórmula GeH4.
Nou!!: Enllaç sigma і Germà (compost) · Veure més »
Germà (grup)
Un germà és un hidrur de germani, un compost químic constituït per molècules que contenen àtoms de germani Ge i d'hidrogen H. Presenten una fórmula general Ge_H_ amb n.
Nou!!: Enllaç sigma і Germà (grup) · Veure més »
Grup alcoxi
Grups alcoxi Grups ariloxi Un grup alcoxi és un tipus de grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica la qual fórmula és R-O -, on R és el grup alquil.
Nou!!: Enllaç sigma і Grup alcoxi · Veure més »
Grup amino
Un grup amino és un grup funcional constituït per un àtom de nitrogen enllaçat o bé a dos àtoms d'hidrogen -NH2, o bé a un àtom d'hidrogen i un radical -NHR, o bé a dos radicals -NR^1R^2.
Nou!!: Enllaç sigma і Grup amino · Veure més »
Grup funcional
enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc). Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics.
Nou!!: Enllaç sigma і Grup funcional · Veure més »
Grup hidroxi
Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.
Nou!!: Enllaç sigma і Grup hidroxi · Veure més »
Grup metoxi
Un metoxi és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica per referir-se a un grup metil enllaçat a un àtom d'oxigen, segons la fórmula -O-CH3.
Nou!!: Enllaç sigma і Grup metoxi · Veure més »
Halogen
Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).
Nou!!: Enllaç sigma і Halogen · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Enllaç sigma і Hidrocarbur · Veure més »
Història de la mecànica quàntica
llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.
Nou!!: Enllaç sigma і Història de la mecànica quàntica · Veure més »
Isòmer
Els tres isòmers de fluorofenol tenen la mateixa fórmula C6H5OF, però amb el fluor situat en posicions diferents, i això dona lloc a variacions en les seves propietats. Un isòmer és un compost que presenta isomeria.
Nou!!: Enllaç sigma і Isòmer · Veure més »
Isòmer de valència
any.
Nou!!: Enllaç sigma і Isòmer de valència · Veure més »
Isomerisme conformacional
Conformadors del butà, en projecció de Newman. La isomeria conformacional, o isomerisme conformacional, és una forma d'estereoisomerisme en la qual els isòmers presenten diferents conformacions i poden ser interconvertits exclusivament per rotacions sobre enllaços simples.
Nou!!: Enllaç sigma і Isomerisme conformacional · Veure més »
Isosterisme
Fitxer:Methane-2D-stereo.svg Fitxer:Ammonium.svg L'isosterisme és una propietat d'espècies químiques que presenten propietats físiques i químiques semblants, i per això hom suposa que tenen igualment disposats els electrons més externs.
Nou!!: Enllaç sigma і Isosterisme · Veure més »
Mètode Hückel
El mètode Hückel o teoria dels orbitals moleculars de Hückel, proposat per Erich Hückel el 1930, és un mètode senzill per calcular orbitals moleculars com a combinacions lineals d'orbitals atòmics.
Nou!!: Enllaç sigma і Mètode Hückel · Veure més »
Metil
Un metil és el grup alquil més senzill, conté un àtom de carboni enllaçat a tres d'hidrogen, la qual fórmula molecular és CH3 -. Deriva del metà CH4 per eliminació d'un àtom d'hidrogen.
Nou!!: Enllaç sigma і Metil · Veure més »
Ordre d'enllaç
L'ordre d'enllaç és el nombre d'enllaços químics existents entre un parell d'àtoms.
Nou!!: Enllaç sigma і Ordre d'enllaç · Veure més »
Osmi
Losmi és un element químic de nombre atòmic 76, que es troba en el grup 8 de la taula periòdica dels elements i en el 7è període.
Nou!!: Enllaç sigma і Osmi · Veure més »
Peròxid d'hidrogen
El peròxid d'hidrogen és un compost inorgànic molecular, un peròxid inorgànic, constituït per dos àtoms d'oxigen enllaçats entre sí i enllaçats cadascun d'ells a un hidrogen, de fórmula química H2O2.
Nou!!: Enllaç sigma і Peròxid d'hidrogen · Veure més »
Propil
Un propil és un grup alquil constituït per una cadena de tres àtoms de carboni i set d'hidrogen, de fórmula molecular C3H7.
Nou!!: Enllaç sigma і Propil · Veure més »
Radi covalent
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi covalent d'un element químic és la meitat de la distància entre els nuclis dels dos àtoms d'una molècula homonuclear enllaçats per enllaç covalent simple.
Nou!!: Enllaç sigma і Radi covalent · Veure més »
Sòlid de xarxa covalent
Un sòlid de xarxa o sòlid de xarxa covalent és un compost químic (o element) en què els àtoms estan units per enllaços covalents en una xarxa contínua que s'estén per tot el material.
Nou!!: Enllaç sigma і Sòlid de xarxa covalent · Veure més »
Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència
La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular a partir de les repulsions electroestàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.
Nou!!: Enllaç sigma і Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enllaç σ, Enllaços sigma, Enllaços σ.